Crònica legislativa: Estat espanyol

Cal esmentar l'Acord de 29 de novembre de 1996 (BOE núm. 51, de 28 de febrer de 1997) entre el Regne d'Espanya i la República Francesa, publicat pel Ministeri d'Afers Exteriors, sobre l'aplicació del Conveni de la Haia de 15 de novembre de 1965, relatiu a la notificació o trasllat a l'estranger de documents judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, signat a Brussel·les el 29 de novembre de 1996. L'apartat quart de l'acord estableix que «les autoritats competents completaran els formularis en llengua espanyola o francesa», i s'hi inclouen models francès/castellà.

Trobem referències lingüístiques a la Resolució de 9 d'abril de 1997 (BOE núm. 87, d' 11 d'abril) de la Subsecretaria del Ministeri de Presidència, per la qual es disposa la publicació de la Resolució d'l d'abril, de la presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística i del director general de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió i revisió del padró municipal. N'extraiem les que ens semblen més escaients:

Annex I. Dissenys de registre dels fitxers d'intercanvi d'informació Ineajuntaments

E1 problema de les abreviatures del tipus de via s'agreuja amb l'existència de diferents grafismes {per a un mateix Tipus de Via) en els diferents idiomes espanyols (avda=avenida=, avgda=avinguda), i així podríem tenir una mateixa via escrita de molt diferents formes i per tant emmascarar larealitat de les llistes de carrers municipals.

»Per això, cal una normalització dels tipus de via que passa inexorablement per assignar uns codis {tipus de via normalitzats) a uns determiPage 349nats i limitats tipus de via que permetin identificar com a iguals els tipus de vies escrits de diferents formes i que no obliguin a un únic grafisme d'aquell. El resultat d'aquesta normalització es plasmarà en el fitxer de Tipus de Via que comentem posteriorment.

»3. Normalment el Tipus de Via s'imprimeix com a prefix de la Denominació de la Via; no obstant això en certs idiomes (èuscar) el Tipus de Via ha d'imprimirse com a sufix de la seva denominació. La col·locació del Tipus de Via s'indicarà Via a Via mitjançant el camp pos que podrà tenir el següent contingut.

Observacions:

E1 nombre de Tipus de Via en un idioma determinat és molt limitat, però no les seves diferents abreviatures o les grafies en diferents idiomes.

»La taula de Tipus de Via contindrà l'abreviatura del Tipus de Via en castellà, assignat per l' ine (tvian), totes les seves abreviatures assignades pels ajuntaments (tvia) així com les diferents descripcions en cadascuna de les llengües vernacles.

»Per a cada Tipus de Via Normalitzat podrà haverhi un nombre indeterminat de tvia i dtvia que hauran de ser considerats com a sinònims del Tipus de Via Normalitzat.

»Per exemple l 'ine ha normalitzat els Tipus de Via avenida i calle de la manera següent:

TVIAN - TVIA - DTVIA

CALLE - CALLE - CALLE

AVDA - AVDA - AVENIDA

»Si un ajuntament sol·licita la inclusió del Tipus de Via rua com a sinònim de calle, un altre avinguda (amb abreviatura av) com a sinònim d'Avenida i un de tercer sol·licita la inclusió de l'abreviatura c/ com a sinònim de calle així com la inclusió de kalea (amb igual abreviatura) per al mateix tipus de via. El resultat final de la taula de Tipus de Via després de la inclusió d'aquestes modificacions seria el següent:

TVIAN - TVIA - DTVIA

CALLE - CALLE - CALLE

CALLE - RUA - RUA

CALLE - C/ - CALLE

CALLE - KALEA - KALEA

AVDA - AVDA - AVENIDA

AVDA - AV - AVINGUDA

Page 350

»Els TVIA RUA, c/ i kalea serien sinònims de calle mentre que av ho seria d'AVDA,

»Únicament els Tipus de Via d'aquesta taula seran els permesos en els fitxers d'intercanvi.

»És important tenir present que un cop definits d'aquesta forma els Tipus de Via, dues vies seran diferents si difereixen en el seu Tipus de Via Normalitzat o a la seva Denominació, per la qual cosa s'hauria de tenir present que seria una errada considerar (segons l'exemple) com a diferents les Vies c/mayor i rua mayor ja que els Tipus de Via són sinònims del Tipus de Via Normalitzat calle.

»5. La identificacióordenació dels habitants per noms es veu molt dificultada per la presència de partícules d'unió entre cognoms o al principi de cadascun d'ells. Aquestes partícules hauran de ser identificades, eliminades dels cognoms i incloses en els seus respectius camps. En aquest sentit, indalo, identifica les següents partícules: de, del, de la, de los, la, las, los, van, vd, ten, relació que pot ésser incrementada a indicació del'INE.

»La suma de les longituds dels camps de partícules amb els cognoms no haurà de sobrepassar en cap cas la longitud de 25 caràcters, de manera que la longitud màxima dels cognoms quan existeixin partícules serà igual a 25(longitud de partícula+1).»

En aquest àmbit trobem la Resolució de 10 de març de 1997 (BOE núm. 74, de 27 de març) de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es fan públiques les ajudes que concedeix la Comissió Europea per a responsables i especialistes en matèria educativa en el marc de l'Acció «Arión» del programa «Sócrates» de la Unió Europea:

Beneficiaris

Segon 1. [...] Els candidats hauran de ser capaços en, almenys, una llengua comunitària a més de la pròpia. De preferència, han de tenir un bon coneixement de la "llengua franca" que s'utilitzarà durant les visites d'estudi que se sol·licitin.

[...]

Tercer [...]

2. Es presentaran cinc exemplars de la sol·licitud. Un exemplar es complimentarà amb les respostes en espanyol i quatre amb les respostes en anglès, francès o alemany,

3. Els sol·licitants hauran d'esPage 351tudiar atentament la relació de visites que figura a l'annex I, amb totes les observacions que es fan constar en cada cas, a l'objecte de dur a terme una elecció adequada, d'acord sempre amb les seves habilitats lingüístiques.

Criteris i prioritats per a percebre les ajudes

Quart 1. La selecció dels aspirants als quals siguin concedides les ajudes haurà de tenir en consideració els següents criteris generals establerts per la Comissió de la Unió Europea:

2. Els sol·licitants seran avaluats d'acord amb el següent barem:

d) Coneixement d'altres llengües oficials comunitàries: Fins a 2 punts (cal especificar com se n'ha obtingut el coneixement).

Annex I

Arión

Programa 1997/1998

Relació de visites d'estudi

Llengües

Com utilitzar i emplenar aquest formulari

Les candidatures poden formularse en qualsevol de les onze llengües oficials de treball del Programa Sócrates. Generalment, s'utilitzarà la llengua de l'Agència Nacional a la qual es presentarà la candidatura. En el cas de les Visites d'estudi d'ARIÓN, s'agrairia que es formulessin en anglès, tenint en compte que són les principals llengües de treball del programa Arión.

Codis de llengua

DA Danès

DE Alemany

GR Grec

EN Anglès

ES Espanyol

FI Finès

FR Francès

GA Irlandès ^*

IS Islandès ^*

IT Italià

LE Luxemburguès ^*

NL Neerlandès

NO Noruec ^*

PO Portuguès

SE Suec

Esmentem també l'Ordre de 14 d'abril de 1997 (BOE núm. 126, de 27 de maig) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual s'estableix el currículum dels ensenyaments de llengua i cultura espanyoles per a alumnes espanyols residents a l'estranger.

Page 352

@Etiquetatge

Cal tornar a lamentar disposicions com el Reial decret 145/1997, de 31 de gener (BOE núm. 70, de 22 de març —ra.695) del Ministeri de Sanitat i Consum, pel qual s'aprova la llista positiva d'additius diferents de colorants i edulcorants per al seu ús en l'elaboració de productes alimentaris, així com de les seves condicions d'utilització. «Article 6. Etiquetatge/ Per a la seva comercialització, l'etiquetatge dds additius alimentaris previstos en aquest Reial decret s'ajustarà al que disposa l'article 8 del Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària dds additius alimentaris, aprovada pd Reial decret 3177/1983, de 16 de novembre, i modificada pd Reial decret 1339/1988, de 28 d'octubre.» Ja vam fer referència, a la rld núm. 18, pàg. 282, a la imposició del castellà que fa l'esmentat article 8 del Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol, al qual remet el Reial decret 145/1997.

@Funció pública

@@Administració de l'Estat

Citem a títol d'exemple la valoració d'idiomes en general com a mèrit en places d'òrgans centrals de l'Administració de l'Estat a Madrid. Així, a la base 2a.c) de dues ordres de 8 i 13 de gener de 1997 (BOE núm. 13, del 15), per les quals s'anuncia la provisió de llocs de treball, pel sistema de lliure designació, en ds Ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat i Consum.

Pel que fa a les convocatòries selectives d'aquest període, hi continuem trobant la dàusula que repetim en cada crònica: «En compliment del que disposa l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública , el Ministeri per a les Administracions Públiques, a través de l'Institut Nacional d'Administració Pública i en col·laboració amb els centres de formació de funcionaris competents en cada cas, vetllarà per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les comunitats autònomes en les quals obtinguin destinació, una vegada nomenats funcionaris de carrera.»

Quant a l'Administració perifèrica, es manté l'escàs compliment de l'Ordre ministerial de 20 de juliol de 1990 comentada a la rld núm. 17, pàg. 316 a 318, en les convocatòries per a la provisió de llocs de treball dels territoris amb dues llengües oficials. Durant aquest període hem comptaPage 353bilitzat al BOE 358 places destinades a territoris amb dues llengües oficials, convocades pels diferents ministeris. En 73 (un 20 % del total) d'aquestes places es valorava com a mèrit el coneixement de la llengua pròpia de destinació. El percentatge de places en què es valora la llengua de destinació ha augmentat d'un 5 % respecte al període de la Crònica anterior. No obstant això, és un contrasentit que, almenys segons el tenor de les convocatòries, el coneixement d'una llengua espanyola no serveixi per accedir a la majoria de places on aquesta llengua és oficial, i en canvi sí que pugui contribuir a l'accés a una de les places de Madrid ressenyades al principi d'aquest apartat.

Els llocs de treball de l'Administració perifèrica de territoris amb dues llengües oficials figuren en 43 convocatòries, de les quals només 3 {un percentatge similar al de la Crònica anterior) han tingut en compte la valoració de la llengua com a mèrit. Aquestes són les següents:

Resolució de 23 de desembre de 1996 (BOE núm. 4, de 4 de gener de 1997) de l'Agència Estatal d'Administració Tributària del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual es convoca concurs general per a la provisió de llocs de treball. 30 places de Catalunya sobre 30 valoren el català. A més, a la Base 4a. 1 es preveu expressament que «el coneixement de la llengua oficial pròpia de cada comunitat autònoma, quan figuri com a mèrit, serà valorat fins a un màxim de tres punts. L'acreditació del coneixement de la llengua s'efectuarà mitjançant fotocòpia del títol, diploma o certificació expedits per centre públic competent o per institució privada oficialment homologada, expressiu del grau de coneixement».

Ordre de 23 de gener de 1997 (BOE núm. 30, de 4 de febrer) del Ministeri de l'Interior, per la qual es convoca concurs específic per a la provisió de llocs de treball adscrits als grups A, B, C i D, vacants a l'Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit. 1 plaça sobre 16 valora el coneixement de la llengua de destinació.

Resolució de 9 de juny de 1997 (BOE núm. 146, del 19) de l'Agència Estatal d'Administració Tributària del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual es convoca concurs general per a la provisió de llocs de treball. 42 places sobre 42 valoren el coneixement de la llengua oficial pròpia com a mèrit.

Page 354

Reial decret 81/1997, de 24 de gener (BOE núm. 46, de 22 de febrer) del Ministeri d'Educació i Cultura, pel qual es desenvolupa parcialment ía Llei 17/1994, de 8 de juny (rld núm. 22, pàg. 212213), de protecció i foment de la cinematografia, i actualitza i refon normes relatives a la realització de pel·lícules en coproducció, sales d'exhibició i qualificació de pel·lícules cinematogràfiques. La normativa és semblant a la de la Llei, però n'assuauja i simplifica les quotes:

Article 1.Quota de pantalla

1. Les sales d'exhibició cinematogràfica estaran obligades a programar dintre de cada any natural obres cinematogràfiques comunitàries en versió original o doblades, de manera que en concloure cada any natural s'hagi observat la proporció d'un dia com a mínim d'obra cinematogràfica comunitària per cada tres dies d'exhibició de pel·lícules de països tercers en versió doblada a qualsevol llengua oficial espanyola, amb independència de la data d'estrena de les pel·lícules computables.

»2. En lloc de la proporció anterior s'aplicarà la d'un dia de pel·lícula comunitària per cada quatre dies d'exhibició de pel·lícules de països tercers, quan aquestes s'exhibeixin en totes les sessions ordinàries d'un mateix dia doblades a alguna llengua oficial espanyola pròpia d'una comunitat autònoma. Igual proporció s'aplicarà, als dies de projecció de les pel·lícules comunitàries designades per l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (icaa) o per les comunitats autònomes en l'àmbit de la seva competència territorial, com d'especial interès cinematogràfic.

Page 361

Article 2. Quotes de distribució cinematogràfica

Les empreses distribuïdores tindran dret a l'obtenció de tres llicències de doblatge a qualsevol llengua oficial espanyola de pel·lícules de països tercers per cada obra cinematogràfica de qualsevol Estat membre de la Unió Europea, que acreditin tenir contractada per a la seva distribució a Espanya, en les condicions següents:

»a) La primera llicència s'obtindrà quan s'acrediti que l'obra cinematogràfica comunitària ha aconseguit a la taquilla uns ingressos bruts de deu milions de pessetes.

»b) La segona llicència s'obtindrà quan s'acrediti que l'obra cinematogràfica comunitària ha aconseguit a la taquilla uns ingressos bruts de vint milions de pessetes.

»c) La tercera llicència s'obtindrà quan s'acrediti que l'obra cinematogràfica comunitària ha aconseguit a la taquilla uns ingressos bruts de trenta milions de pessetes i, en el cas d'exhibirse en versió doblada, sempre que ho sigui almenys en dues llengües oficials espanyoles, hagi obtingut uns ingressos bruts a la taquilla de cinc milions de pessetes en llengua espanyola minoritària i s'hagi exhibit en aquesta llengua en un mínim de cinc poblacions.»

Reglament de 18 de gener de 1996 (BOE núm. 58, de 8 de març de 1997) del Ministeri d'Afers Exteriors, d'execució comuna de l'Acord de Madrid relatiu al Registre internacional de marques i del protocol concernent a aquest Acord (publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat de 20 de juny de 1979 i de 18 de novembre de 1995) adoptat a Ginebra del 15 al 18 de gener de 1996:

«Regla 6

Idiomes

1. [Sol·licitud internacional] a) Tota sol·licitud internacional que es regeixi exclusivament per l'Acord es redactarà en francès.

»b) Tota sol·licitud internacional que es regeixi exclusivament pel Protocol, o tant per l'Acord com pel Protocol, es redactarà en francès o en anglès, segons prescrigui l'oficina d'origen, amb el benentès que aquesta oficina pot permetre als sol·licitants elegir entre ambdues llengües.

»2. [Comunicacions diferents a la sol·licitud internacional] a) Tota comunicació relativa a una sol·licitud internacional que es regeixi exclusivament per l'Acord o el registre internacional que en resulta es redactaràPage 362en francès, sense perjudici d'allò convingut a la Regla 17.2.v) i 3, amb l'excepció que, quan el registre internacional resultant d'una sol·licitud internacional que es regeixi exclusivament per l'Acord hagi estat objecte de designació posterior en virtut de la Regla 24.1.b), serà d'aplicació el que fou disposat a l'apartat b).

»b) Tota comunicació relativa a una sol·licitud internacional que es regeixi exclusivament pel Protocol o tant per l'Acord com pel Protocol, o relativa al registre internacional resultant d'aquesta sol·licitud, es redactarà, sense perjudici d'allò convingut a la Regla 17.2.v) i 3:

»i) En francès o en anglès quan el sol·licitant o el titular, o una oficina, adrecin aquesta comunicació a l'oficina internacional;

»ii) en l'idioma aplicable segons la Regla 7.2 quan la comunicació consisteixi en la declaració de la intenció d'utilitzar la marca que s'adjunti a la sol·licitud internacional en virtut de la Regla 9.6.d). t), o a la designació posterior de conformitat amb la Regla 24.3.b). i);

»iii) en l'idioma de la sol·licitud internacional quan la comunicació consisteixi en una notificació dirigida per l'Oficina Internacional a una oficina, llevat que aquesta oficina hagi notificat a l'Oficina Internacional que tals notificacions s'han de redactar totes en anglès o totes en francès; quan la notificació dirigida per l'Oficina Internacional es refereixi a la inscripció d'un registre internacional en el Registre internacional, s'indicarà en aquesta notificació l'idioma en què s'ha redactat la corresponent sol·licitud internacional rebuda per l'Oficina Internacional;

»iv) en l'idioma de la sol·licitud internacional quan la comunicació consisteixi en una notificació dirigida per l'Oficina Internacional al sol·licitant o al titular, tret que algun d'ells hagi expressat el desig de rebre aquestes notificacions en anglès, encara que la sol·licitud internacional estigui redactada en francès, o en francès, encara que la sol·licitud internacional estigui redactada en anglès.

»3. [Inscripció i publicació) à) Quan la sol·licitud internacional es regeixi exclusivament per l'Acord, la inscripció en el Registre internacional i la publicació a la Gaseta del registre internacional resultant i de tota dada que hagi de ser inscrita i publicada en virtut del present Reglament en relació amb aquest registre internacional es realitzaran en francès.

»b) Quan la sol·licitud internacional es regeixi exclusivament pel Protocol, o tant per l'Acord com pel Protocol, la inscripció en el Registre internacional i la publicació a la Gaseta del registre internacional resultant i de tota dada que hagi de ser inscrita i publicada en virtut del present Reglament en relació amb aquest registre internacional es realitzarà en francès i en anglès. En la inscripció i en la publicació del registre internacional s'inPage 363dicarà en quin idioma es va redactar la sol·licitud internacional rebuda per l'Oficina Internacional.

»c) Si una designació posterior realitzada segons la regla 24.1.b), és la primera designació posterior efectuada en virtut d'aquesta Regla en relació amb un registre internacional determinat, l'Oficina Internacional, a més de publicar aquesta designació posterior a la Gaseta, publicarà el registre internacional en anglès, i, posteriorment, en francès.

»4. [Traducció] a) L'Oficina Internacional realitzarà les traduccions de l'anglès al francès o del francès a l'anglès que resultin necessàries als efectes de les notificacions a què es refereix el paràgraf 2.b). iii) \ iv) i de les inscripcions i publicacions previstes en el paràgraf 3.b) i c).

»E1 sol·licitant o el titular, segons sigui procedent, poden adjuntar a la sol·licitud internacional o a la sol·licitud d'inscripció d'una designació posterior o d'una modificació la traducció proposada de qualsevol text que figuri en la sol·licitud internacional o en la sol·licitud d'inscripció.

»Si l'Oficina Internacional estima que la traducció proposada no és correcta, podrà modificarla, prèvia invitació al sol·licitant o al titular per tal que formulin observacions sobre les correccions proposades en el termini d'un mes a partir de la invitació.

»b) No obstant el que disposa l'apartat a), l'Oficina Internacional no traduirà la marca. Quan, de conformitat amb les regles 9.4.b). iii), o 24.3 .c), el sol·licitant o el titular facilitin una traducció o diverses de la marca, l'Oficina Internacional no verificarà la correcció d'aquestes traduccions.

»Regla 7

Notificació de determinats requisits especials

2. [Intenció d'utilitzar la marca] Quan una part contractant exigeixi, com a part contractant designada de conformitat amb el Protocol, una declaració de la intenció d'utilitzar la marca, notificarà aquesta exigència al director general. Quan aquesta part contractant exigeixi que la declaració porti la signatura del mateix sol·licitant i figuri en un formulari oficial a part, annex a la sol·licitud internacional, en la notificació es farà constar aquesta exigència i s'exposarà en detall el text exacte de la declaració exigida. Quan la part contractant exigeixi a més que la declaració estigui redactada en anglès, encara que la sol·licitud internacional ho estigui en francès, o que estigui redactada en francès, encara que la sol·licitud internacional ho estigui en anglès, en la notificació s'indicarà explícitament l'idioma exigit.

[...]

Page 364

»Regla 9

»Condicions relatives a la sol·licitud internacional

»4. [Contingut de totes les sol·licituds internacionals] d) Sense perjudici del que disposen els paràgrafs 5, 6 i 7, en la sol·licitud internacional figurarà o s'indicarà:

»i) El nom del sol·licitant; quan ei sol·licitant sigui una persona natural, s'indicaran els seus cognoms i nom o noms; quan el sol·licitant sigui una persona jurídica, s'indicarà la seva denominació oficial sencera; quan el nom del sol·licitant figuri en caràcters no llatins, la seva indicació consistirà en una transcripció a caràcters llatins basada en el sistema fonètic de l'idioma utilitzat en la sol·licitud internacional; quan el sol·licitant sigui una persona jurídica i la seva denominació s'expressi en caràcters no llatins, aquesta transcripció podrà substituirse per la traducció a l'idioma utilitzat en la sol·licitud internacional;

»iii) El nom i l'adreça del mandatari, si n'hi hagués; a més, es podran indicar els números de telèfon i telefacsímil; quan el nom del mandatari figuri en caràcters no llatins, la seva indicació consistirà en una transcripció a caràcters llatins basada en el sistema fonètic de l'idioma utilitzat en la sol·licitud internacional; quan el mandatari sigui una persona jurídica i la seva denominació s'expressi en caràcters no llatins, aquesta transcripció podrà substituirse per la traducció a l'idioma utilitzat en la sol·licitud internacional;

»xi) quan a la sol·licitud de base o en el registre de base figuri una descripció de ia marca expressada amb paraules, la mateixa descripció; quan aquesta descripció estigui redactada en un idioma diferent al de la sol·licitud internacional, es facilitarà en l'idioma d'aquesta sol·licitud.

»xiii) quan el contingut de la marca consisteixi, totalment o parcial, en caràcters no llatins o en números no aràbics ni romans, una transcripció d'aquest contingut a caràcters llatins o a números aràbics; la transcripció a caràcters llatins es basarà en el sistema fonètic de l'idioma de la sol·licitud internacional;

[...]

»b) En la sol·licitud internacional figuraran així mateix:

[...]

»iii) quan la marca consisteixi totalment o parcial en una o diverses paraules traduïbles, una traducció d'aquesta o aquestes paraules al francès,Page 365si la sol·licitud internacional està regida exclusivament per l'Acord, o a l'anglès o al francès, o a ambdós, si la sol·licitud internacional està regida exclusivament pel Protocol, o tant per l'Acord com pel Protocol.

»Regla 13

Irregularitats respecte a la indicació dels productes i serveis

1. [Comunicació de la irregularitat per l'Oficina Internacional a l'oficina d'origen]

»Si l'Oficina Internacional considera que algun dels productes i serveis es designa en la sol·licitud internacional amb una expressió massa vaga a efectes de classificació, incomprensible o lingüísticament incorrecta, ho notificarà en conseqüència a l'oficina d'origen i n'informarà al mateix temps al sol·licitant. En aquesta notificació, l'Oficina Internacional pot recomanar una expressió substitutòria o la supressió de l'expressió.

»2. [Temps atorgat per solucionar la irregularitat] a) L'oficina d'origen pot realitzar una proposta perquè se solucioni la irregularitat dintre dels tres mesos següents a la data de notificació esmentada en el paràgraf 1.

»b) Si dintre del termini indicat a l'apartat a) no es presenta cap proposta acceptable a l'Oficina Internacional per solucionar la irregularitat, l'Oficina Internacional farà constar en el registre internacional l'expressió que figura en la sol·licitud internacional, sempre que l'oficina d'origen hagi especificat la mena en què la susdita expressió ha d'incloure's; en el registre internacional constarà una indicació en el sentit que, segons el parer de l'Oficina Internacional, aquesta expressió és massa vaga a efectes de classificació, incomprensible o lingüísticament incorrecta, segons que escaigui. Quan l'oficina d'origen no n'hagi especificat la mena, l'Oficina Internacional suprimirà ex officio l'expressió esmentada, ho notificarà en conseqüència a l'oficina d'origen i n'informarà al mateix temps al sol·licitant.

»Regla 17

»Notificació de denegacions

»2. [Denegacions que no es basen en una oposició] Quan la denegació de protecció no es basi en una oposició, en la notificació esmentada en el paràgraf 1) figuraran o s'indicaran:

[...]

»v) quan els motius en els quals es basi la denegació es refereixin a una marca que ha estat objecte d'una sol·licitud o un registre i amb la qual la marca que és objecte de registre internacional sembla estar en conflicte,Page 366la data i el número del dipòsit, la data de prioritat (si n'hi hagués), la data i el número del registre (si es coneixen), el nom i l'adreça del titular i una reproducció de la primera marca, junt amb la llista de tots els productes i serveis pertinents que figurin en la sol·licitud o en el registre de la primera marca, amb el benentès que la susdita llista pot estar redactada en l'idioma de la sol·licitud o del registre esmentats;

»3. [Denegacions basades en una oposició] Quan la denegació de protecció es basi en una oposició o en una oposició i altres motius, la notificació esmentada en el paràgraf 1, no només haurà de complir els requisits previstos en el paràgraf 2, sinó també reflectir aquest fet i el nom i l'adreça de l'oponent; tanmateix, malgrat allò convingut en el paràgraf 2.v), l'oficina que comuniqui la denegació haurà, si l'oposició es basa en una marca que ha estat objecte de sol·licitud o de registre, de comunicar la llista dels productes i serveis en els quals es basa l'oposició, i podrà, així mateix, comunicar la llista completa dels productes í serveis d'aquella sol·licitud o d'aquell registre anteriors, amb el benentès que les susdites llistes es podran redactar en l'idioma de la sol·licitud o del registre anteriors.

»Regla 24

»Designació posterior al registre internacional

[...]

»3. [Contingut] a) En la designació posterior figuraran o s'indicaran:

[...]

»c) En la designació posterior poden figurar així mateix les indicacions i la traducció o les traduccions, segons sigui procedent, esmentades en la Regla 9.4.b).»

Ordre de 14 d'abril de 1997

Page 367

En aquest àmbit cal destacar positivament la Llei 13/1997, de 25 d'abril (BOE núm. 100, de l'endemà), per la qual es passa a denominar oficialment Illes Balears la Provincia de Baleares . Perla seva importància, en reproduïm el text íntegre:

Exposición de motivos

La Constitución Española establece que el "castellano es la lengua espanola oficial del Estado" (articulo 3.1) y que "las demàs lenguas españolas seran también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomás de acuerdo con sus Estatutos" (articulo 3.2).

La Ley Orgànica 2/1983, de 25 de febrero, de Estatuto de Autonomia para las Islas Baleares, establece, en el articulo 3, que "la lengua catalana, pròpia de la Islas Baleares, tendra, juntamente con la castellana, el caràcter de idioma oficial".

El topónimo Illes Balears, de acuerdo con la Constitución Española y el Estatuto de Autonomia para las Islas Baleares, tiene validez oficial cuando designa la Comunidad Autònoma que cuenta conto base territorial el archipiélago balear. En cambio, el mismo topónimo Illes Balears no està oficialmente admitido para designar la provincia con la misma base territorial que la Comunidad Autònoma.

El Real decreto de 30 de noviembre de 1833, que dividió el territorio espanol en provincias, creó la "Provincia de las Islas Baleares", integrada por las islas de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera y Cabrera. »A pesar de la denominación establecida por el citado Real decreto de 30 de noviembre de 1833, la denominación oficial de la "Provincià de las Islas Baleares", presenta a lo largo de los siglos xjx i xx constantes fluctuaciones entre las "Islas Baleares", "Las Baleares" y "Baleares". Así, estas denominaciones fluctuantes han sido recogidas en el "Boletín Oficial" de la provincia que se ha denominado "Boletín Oficial de Baleares" (1836), "Boletín Oficial de la Provincia de las Islas Baleares" (1852) y "Boletín Oficial de la Província de Baleares" (1860).

Para hacer coincidir la denominación oficial de la Comunidad Autònoma y la de la provincia, por respeto a la tradición cultural e històrica y para establecer el uso oficial del topónimo Illes Balears en lengua catalana, propia de los mallorquines, menorquines, ibicencos y formenterenses, se promulga la presente Ley.

Por otra parte, esta Ley determina el cambio de las siglas PM por ID en los permisos de circulación y en las placas oficiales de matrícula de los vehículos, ya que las primeras representan únicamente la capital Palma de Mallorca y, en cambio, las sePage 368gundas son representativas de toda la provincia, que es pluriinsular.

Artículo único

La actual província de Baleares, se denominarà oficialmente Illes Balears, de acuerdo con su tradición cultural e histórica, y en concordancia con la denominación de la Comunidad Automa.

Disposición adicional primera.

En los libros de texto y material didàctico, asi como en otros usos no oficiales, cuando la lengua que se utilice sea el castallano, el topónimo correspondiente se podrà designar en esta lengua.

Disposición adicional segunda.

Se faculta al Gobierno para adoptar las disposidones necesarias para la aplicación de esta Ley que comprenderán, entre otras, el cambio de las siglas de los permisos de circulación y de las placas oficiales de matrícula de los vehículos de la província figurarán las siglas IB.

Disposición final única.

La presente Ley entrarà en vigor al dia siguiente de su publicación en el "Boletín Oficial del Estado".»

Pel que fa al País Basc, el BOE ha publicat els canvis de denominació següents:

Resolució de 7 de novembre de 1996 (BOE núm. 24, de 28 de gener de 1997) de la Diputació Foral de Biscaia, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi de Lemoniz pel de Lemoiz,

Resolució de 18 de desembre de 1996 (BOE núm. 71, de 24 de març de 1997) de la Diputació Foral de Biscaia, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi de Trucios pel de TruciosTurtzioz.

Resolució de 18 de març de 1997 (BOE núm, 113, de 12 de maig) de la Diputació Provincial de Biscaia, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi d'Izurza pel d'Izurtza.

D'altra banda, continuem trobant al BOE, en llistes de municipis que apareixen en ordres i resolucions diverses, formes no oficials de topònims, almenys de Catalunya.

@Traducció i interpretació

Ordre de 21 de març de 1997 (BOE núm. 79, de 2 d'abril) del Ministeri d'Afers Exteriors, per la qual es desenvolupa l'article 15.2 del Reial decretPage 3692555/1977, de 27 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de l'Oficina d'Interpretació de Llengües. Cal tenir en compte que la regulació actual de l'article 15 d'aquest Reial decret ve donada pel 79/1996, de 26 de gener (rld núm. 26, pàg. 257). L'Ordre especifica la manera en què els llicenciats en traducció i interpretació poden acreditar una formació específica que els permeti de sol·licitar ser nomenats intèrprets jurats.

Resolució de 5 de maig de 1997 (BOE núm. 112, de 10 de maig) de la Subsecretaria del Ministeri d'Afers Exteriors, sobre la convocatòria d'exàmens d'intèrprets jurats: «Llengües i sol·licitud: Idiomes. [...] Llengües. / Els exàmens es limitaran únicament a les llengües oficials no espanyoles per a les quals es disposi d'assessors qualificats a judici del tribunal examinador. [...] Idioma(es) del(s) quals desitja ser examinat ^**.

@Altres disposicions

Cal esmentar les següents:

Resolució de 3 de gener de 1997 (BOE núm. 18, del 21) de la Direcció General de la Tresoreria General de la Seguretat Social del Ministeri de Treball i Afers Socials, sobre models de documents de cotització vigents per a la liquidació i ingrés de quotes de la Seguretat Social. Un paràgraf de l'apartat segon diu que «L'edició [...] podrà realitzarse en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes, sempre que això no comporti una alteració dels camps destinats a l'emplenament de dades i les seves llegendes, com també que les restants instruccions dels models siguin objecte d'una traducció literal equivalent a la figurada en els editats en castellà [...] Quan sigui possible tècnicament, s'editaran els models de forma bilingüe». A diferència de la Resolució ara substituïda de 25 d'octubre de 1995 (rld núm. 25, pàg. 255, que incloïa, com ja vam denunciar, dues versions catalanes diferents, una d'elles per al País Valencià, a més de models únicament en castellà), en aquest cas el text dels models només surt en castellà. El precepte transcrit no acaba de respectar del tot les llengües diferents del castellà, en la mesura que sembla fer només potestativa la publicació en aquestes llengües, i encara de manera subordinada a la inexistència de raons tècniques per no ferho, raons que es podien haver previst perfectament a l'hora de dissenyar el model.

Page 370

Ordre de 7 de febrer de 1997 (BOE núm. 40, del 15) del Ministeri de l'Interior, per la qual es regula la targeta d'estranger. L'apartat 6è diu que «el contingut del document personal de la Targeta d'Estranger anirà redactat en castellà», i a l'annex III. 1 es diu que «els textos de les targetes aniran redactats amb els caràcters utilitzats en la llengua oficial de l'Estat espanyol».

Ordre de 25 de març de 1997 (BOE núm. 84, de 8 d'abril) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoquen ajudes per al foment de la traducció i edició en llengües estrangeres d'obres literàries o científiques d'autors espanyols, corresponents a 1997: «Base 1. [...] Primer. Objecte i finalitat. La present Ordre té per objecte convocar per a 1997 la concessió d'ajudes a editors amb la finalitat de promoure la difusió de la cultura espanyola mitjançant l'edició, en qualsevol llengua estrangera d'obres literàries o científiques d'autors espanyols, escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües espanyoles.»

Ordre de 25 de març de 1997 {BOE núm. 84, de 8 d'abril) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoquen ajudes per al foment de la traducció i edició entre les llengües oficials espanyoles d'obres d'autors espanyols, corresponents a 1997: «Primer. Objecte i finalitat. La present Ordre té per objecte convocar per a 1997 la concessió d'ajudes a editors amb la finalitat de promoure la intercomunicació de les diferents cultures espanyoles, mitjançant la traducció i edició en qualsevol llengua espanyola d'obres d'autors espanyols escrites originàriament i publicades en qualssevol de les altres llengües oficials espanyoles, amb destinació a les biblioteques públiques. Aquestes obres podran ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

[...] Sisè. [...] 2. Estudi í avaluació: Les sol·licituds í documentació presentades seran estudiades per una Comissió d'Assessorament i Avaluació, que estarà integrada pels següents membres: [...] Tres experts, en llengua catalana, un altre en llengua gallega i un altre en llengua basca, nomenats respectivament, a proposta de les comunitats autònomes de Catalunya, Galícia i País Basc.»

Reial decret 772/1997, de 30 de maig (BOE núm. 135, de 6 de juny) del Ministeri de la Presidència, pel qual s'aprova el Reglament general de conductors:

Article 3.Model

E1 permís de conducció s'ajustarà al model comunitari que es publica com a annex I d'aquest Reglament.

[...]

Page 371

»Article 9.Models de llicència de conducció

»La llicència de conducció s'ajustarà al model comunitari que es publica com a annex II d'aquest Reglament.

[...]

»Annex I

»Model comunitari de permís de conducció

[...]

»2. En el permís constaran les següents dades:

»a)Ala pàgina 1:

»lr. La menció Regne d'Espanya.

»2n. La lletra E com a signe distintiu de l'Estat espanyol.

»3r. La menció «Vermiso de Conducción» escrita en lletres majúscules.

Després d'un espai adequat, la mateixa menció figurarà en lletres minúscules en les altres llengües de les Comunitats Europees.

»4t. La menció "Modelo de las Comunidades Europeus".

[...]

»Annex II

»Model de llicència de conducció

[...]

»2. A la llicència constaran les següents dades:

»a)A la pàgina 1:

»2n. La menció LICENCIA DE CONDUCCIÓN, escrita en lletres majúscules.»

Reial decret 253/1997, de 21 de febrer (BOE núm. 54, de 4 de març), del Ministeri de la Presidència, pel qual es modifica l'Estatut de la Biblioteca Nacional. N'incloem una referència potser no estrictament lingüística en l'original castellà per remarcar també el criteri de traducció:

Articulo único. Modificación del Estatuto de la Biblioteca Nacional.

[...]

Articulo 5, dos.

3.Vocales natos:

[...]

h) El director de la Real Acadèmia Espanola.

i) El director de la Real Acadèmia Galega (Real Acadèmia Gallega).

j) El director de la Euskaltzaindia (Real Acadèmia de la Lengua Vasca).

Page 372

k) El director del Institut d'Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes).

[...]

L'article 5.2 dels estatuts aprovats pel Reial decret 1581/1991, de 31 d'octubre (BOE núm. 268, de 8 de novembre), ara modificat, tenia un criteri de traducció idèntica, però preveia que aquests vocals ho fossin per designació i ho podia ser qualsevol representant d'aquests organismes.

Ordre de 12 de març de 1997 (BOE núm, 67, del 19) del Ministeri de la Presidència, per la qual s'introdueixen modificacions de caràcter tècnic en el Reglament de circulació aèria, aprovat pel Reial decret 73/1992, de 31 de gener (rld núm. 21, pàg. 136 sq.):

Pàgina 8835:

GEN 3.4 Serveis de comunicacions

GEN 3.4.3 Tipus de servei

»Breu descripció dels principals tipus de serveis i instal·lacions proporcionades, que comprengui:

»[...]

»4) l'idioma o idiomes emprats [...]»

Pàgina 8838:

8.10.2.2 ENR2. Espai aeri dels serveis de trànsit aeri

ENR 2.1 FIR, UIR, TMA

»Descripció detallada de les regions d'informació de vol (FIR) , regions superiors d'informació de vol (UIR) i àrees de control terminal (TMA), que comprengui:

»3) el distintiu de trucada de l'estació aeronàutica que presta serveis a la dependència i idiomes utilitzats, especificant la zona i les condicions i quan i on s'han d'utilitzar, si correspon; [...]»

Pàgina 8842:

AD 2.11 Informació meteorològica subministrada

Descripció detallada de la informació meteorològica que es proporciona a l'aeròdrom i una indicació de l'oficina meteorològica encarregada de prestar el servei enumerat, incloent:

Page 373

[...]

»6) tipus de documentació de vol subministrada i idioma o idiomes utilitzats en la documentació de vol; [...]»

Pàgines 88448845:

AD 3.11 Informació meteorològica subministrada

Descripció detallada de la informació meteorològica que es proporciona a l´heliport conjuntament amb una indicació de l'oficina meteorològica encarregada de prestar el servei enumerat, que comprengui:

»6) tipus de documentació de vol subministrada i idioma o idiomes utilitzats en la documentació de vol; [...]

»AD 3.16 Espai aeri dels serveis de trànsit aeri

Descripció detallada de l'espai aeri dels serveis de trànsit aeri (ATS) organitzat a l'heliport, que comprengui:

[...]

4) el distintiu de trucada i idioma o idiomes emprats per la dependència ats que presta el servei; [...]»

-----------------------------------

^* No poden formularse candidatures en aquestes llengües.

^** Excloses llengües romàniques aquesta exclusió ja figura en convocatòries anteriors