El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics
| Autor | Maria Petra Saiz Antón |
| Cargo | Maria Petra Sáiz Antón, interventora general municipal a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, funcionària d'habilitació nacional i censora jurada de comptes. Plaça de l'Ajuntament, 11, l'Hospitalet de Llobregat (08901). mpsaiz@l-h.cat. |
| Páginas | 87-101 |
EL CONTROL INTERN DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. EL SEU PAPER EN
LA PREVENCIÓ I LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ DELS PODERS PÚBLICS
Maria Petra Sáiz Antón*
Resum
Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus
mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i
d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre
implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i
mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels
prevenció efectiva del frau i la corrupció.
Paraules clau: sector públic; corrupció; frau; abús; marc integral de control intern; òrgans interventors; alts càrrecs;
òrgans superiors; òrgans directius; bona governança; bona administració; bon govern.
INTERNAL CONTROL OF PUBLIC ADMINISTRATIONS. ITS ROLE IN PREVENTION
AND THE FIGHT AGAINST THE CORRUPTION OF THE PUBLIC POWERS
Abstract
Corruption scandals in Spain have created a crisis of credibility in the public sector and its control mechanisms.
International bodies and institutions are committed to new forms of governance and institutional integrity that require
a profound change in organisational culture. This change should make it possible to implement an “internal control
integrated framework” inspired by the COSO III methodology, which should be implemented and maintained by those
responsible for governance of the organisation and must be compatible with the internal control that is the responsibility
and its strengths and weaknesses. It also makes improvement proposals to create an internal control integrated
framework that provides reasonable certainty that the organisation’s objectives will be achieved, the reliability of
enables effective prevention of fraud and corruption.
Key words: public sector; corruption; fraud; abuse; internal control integrated framework; auditing bodies; senior
management; governing bodies; management bodies; good governance; good administration; good government.
* Maria Petra Sáiz Antón, interventora general municipal a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, funcionària d’habilitació
nacional i censora jurada de comptes. Plaça de l’Ajuntament, 11, l’Hospitalet de Llobregat (08901). mpsaiz@l-h.cat.
Citació recomanada: Sáiz Antón, Maria Petra. (2020). El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la
prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics. Revista Catalana de Dret Públic, 60, 87-101. https://doi.org
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 88
Sumari
1 Introducció
2 Pronunciaments dels organismes internacionals en favor de la prevenció i la lluita contra la corrupció.
Conclusions sobre el paper del control intern en el sector públic
IGAE, de les comunitats autònomes i dels ens locals
òrgans interventors
5 Propostes de millora del control intern en el sector públic
6 Conclusions
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 89
1 Introducció
La importància del sector públic a l’Estat espanyol és indiscutible
heterogeni de 19.682 administracions i entitats dependents pertanyents als subsectors estatal, autonòmic i
local,1 2
3
La rellevància del sector públic en l’economia explica que els casos de corrupció que van esclatar durant la
ï
als òrgans especialitzats de control la responsabilitat de no haver detectat a temps els greus riscos de gestió
que van comportar un malbaratament dels recursos públics i, de vegades, la desviació en favor d’interessos
Però el control intern de l’activitat del sector públic té un abast molt més ampli que el tradicional control
especialitzats de control de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), de les intervencions
de les comunitats autònomes i dels ens locals a l’empara de la Llei general pressupostària (LGP), del text
5 —o de la normativa de la respectiva comunitat
autònoma— i del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL).6
públic (LRJSP),7
de Catalunya (LOPRJC)8 9 fan de l’estructura organitzativa i el
funcionament de l’Administració general del l’Estat, de la Generalitat de Catalunya i de l’Administració
—òrgans superiors10 i directius de l’Administració i del sector públic institucional—, als quals atribueixen la
públiques a
de gestió necessaris per garantir-ne el compliment.
Al meu entendre, la manca d’una visió integral del control intern del sector públic, unida a un control intern
són alguns dels motius que van
impedir detectar i frenar a temps els casos de corrupció en el sector públic a l’Estat espanyol. Amb l’objectiu
és necessari reforçar els actuals procediments de control
pugui jugar el paper clau que li atorguen les institucions i els organismes internacionals en la supervisió de
1 Inventari d’ens del sector públic estatal, autonòmic i local INVESPE 2019. Ministeri d’Hisenda. Nombre d’ens del sector públic
2
3
5
Catalunya (DOGC núm. 2791A, 31/12/2002).
6
7
8
9
10 Alts càrrecs: òrgans superiors: ministres, secretaris d’estat; ò
societats mercantils públiques, consorcis, entitats públiques empresarials, fundacions, etc., i els seus homòlegs en el sector públic
autonòmic i local).
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 90
contra el frau i la corrupció.
Per donar resposta a aquesta qüestió, en aquest treball s’analitzaran els aspectes següents: la rellevància
que al control intern en el sector públic donen els pronunciaments i els estudis d’institucions i d’organismes
la situació actual del control intern en el sector públic a l’Estat espanyol. Per acabar, es faran propostes
11 que la IGAE ja ha incorporat en les recentment
aprovades Normes internacionals d’auditoria del sector públic (NIA-ES-SP)12 i que l’Instituto de Auditores
Internos de España13 (IAIE) proposa aplicar per al conjunt del sector públic.
2 Pronunciaments dels organismes internacionals en favor de la prevenció i la lluita contra
la corrupció. Conclusions sobre el paper del control intern en el sector públic
L’economia de l’Estat espanyol es situa entre les quinze primeres del món i ocupa el lloc 27 en l’ndex
de desenvolupament humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) (2019),
òmic Mundial, en l’informe sobre l’ndex de competitivitat global (2019), col·loca
No obstant això, l’
puntuació de 62 sobre 100. Segons TI, tot i haver millorat quatre punts respecte a l’any 2018, no hauria
d’estar per sota dels 70 punts de l’
institucional, que mesura els nivells de corrupció percebuts a l’Estat espanyol respecte a les principals
economies europees i la resta del mó
econòmic, conclou amb un diagnòstic poc favorable sobre la qualitat de la governança a Espanya i una
percepció negativa sobre la seva dinàmica en els darrers quinze anys.
Aquesta correlació entre qualitat institucional i desacceleració del creixement econòmic, segons l’informe
tots els estats membres i tots
els nivells de govern, ja que la corrupció minva el bon funcionament de l’Administració pública; comporta
disminueix la inversió i la qualitat dels serveis públics; provoca el malbaratament dels recursos i redueix la
Val a dir que la preocupació de la Comissió Europea en favor de la lluita contra la corrupció no és quelcom
nou, ja que el control de l’exercici abusiu dels poders públics ha estat una constant des que l’any 1789 es
proclamà la Declaració del drets de l’home i del ciutadà, que reconegué el dret de la societat a demanar
comptes de la seva gestió a qualsevol agent públic.
que la Carta de drets fonamentals de la UE de 2000bona administració com a
11
recomanacions per reduir el seu impacte. Va elaborar l’any 1992 l’informe COSO I, que conté un nou marc conceptual de control
12 Espanya. Resolució de 25 d’octubre de 2019 de la IGAE, per la qual s’aprova l’adaptació de les Normes d’auditoria del sector
13 L’Instituto de Auditores Internos de España, fundat l’any 1983, és una associació professional sense ànim de lucre portaveu de la
professió de l’auditoria interna. Difon les Normes internacionals per a l’exercici professional de l’auditoria interna.
à
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 91
Llibre blanc sobre la governança europea, de 2001, es va pronunciar en favor dels principis i les regles de
la “bona governança” per a la qualitat d’un “bon govern”, que és aquell que impulsa institucions i lleis que
civil, les organitzacions i les empreses per combatre la corrupció.
Però la preocupació pels escàndols de corrupció no és un problema exclusiu del sector públic, tal com ho
demostren els ocorreguts als Estats Units (Enron, 2001, i WorldCom, 2002) o els que es van produir a Europa
(Gescartera a Espanya i Parmalat a Itàlia), que van afectar el sector privat.
Per pal·liar la corrupció en el sector privat, l’OCDE,15 la Comissió16 i el Parlament Europeu van aprovar
17 que incloïa diverses mesures per incentivar el bon govern corporatiu que s’han
traduït en reformes importants de la legislació mercantil espanyola en favor del reforçament del control
intern de les empreses.
Les novetats més destacables són: la reforma del Codi penal (CP),18 aplicable a les societats mercantils
implantin programes de compliment normatiu de prevenció de delictes i mesures de control intern, com el
responsable del compliment normatiu penal; 19
de capital2021 Aquestes normes regulen la incorporació de la informació
la comissió d’auditoria—, i la supervisió i el control de les bones pràctiques del govern corporatiu per la
Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Les mesures de bon govern corporatiu i de reforç del control intern que s’estan aplicant en el sector privat
s’estan fent extensives al sector públic, i són múltiples els pronunciaments de les institucions en favor del
reforçament del control intern en el sector públic. En aquest sentit, es poden destacar la Recomanació de
com un dels tres pilars fonamentals de la lluita contra la corrupció i en favor de la integritat pública, i la
(2013), que destaca que la falta de controls
o partidistes, faciliten la summa discrecionalitat o arbitrarietat en actuacions econòmiques administratives o
actuacions que afavoreixen conductes desviades i la proliferació de casos de corrupció.
Els plantejaments més moderns sobre el control intern en les organitzacions són els de la National Commission
control intern en el sector privat. Defensa el marc integrat de control intern —conegut com a COSO III
(2013)—, que concep el control intern de les organitzacions de forma integral, com “el procés dissenyat,
15 Principis de bon govern corporatiu de l’OCDE i del G20 (2016).
16 Recomendación sobre la estructura y transparencia de las retribuciones dels administradores de las sociedades cotizadas
governança empresarial (“complir o explicar”).
17
18
núm.152, 23/7/2010). Els articles 31 bis, 31 ter, 31 quater i 31 quinquies regulen les responsabilitats de les societats mercantils
públiques.
19
corporatiu, de l’informe anual sobre remuneracions i altres instruments d’informació de les societats anònimes cotitzades i de les
20
21 Llei 11/2018, de 28 de desembre,
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 92
disposicions legals i reglamentàries aplicables”.
Aquesta visió integral del control intern s’està incorporant lentament al sector públic. Un exemple són les
diverses normes reguladores del control intern de la gestió pública aprovades per comunitats autònomes,
com la Llei 22/2018, d’Inspecció General de Serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males
pràctiques en l’Administració de la Generalitat,22 que crea l’inspector general de serveis
control intern de la Intervenció General, vetlla, entre altres aspectes, pel compliment del control intern de la
gestió en les institucions públiques del seu àmbit territorial.
El concepte de control
intern i control extern.
El control extern és el que duen a terme el Tribunal de Comptes i els òrgans de control extern de les
comunitats autònomes, les institucions a les quals correspon el control de la lluita contra el frau i la corrupció,
econò
i autonòmics i als plens dels ens locals, i el control dels òrgans unipersonals, com el Defensor del poble
nomenat pel Congrés dels Diputats o els seus homòlegs de les comunitats autònomes, que són elegits pels
A més dels controls esmentats, el sector públic està subjecte a dues formes addicionals de control intern:
aquell que és
—la IGAE, els interventors generals de les comunitats autònomes i els interventors generals dels ens locals.
En aquest document s’analitzaran les debilitats i les fortaleses d’aquests dos tipus de controls interns i es
faran propostes per millorar-los.
de les lleis que regulen l’organització interna de les diferents administracions que integren el sector públic de
únicament
part dels alts càrrecs dels òrgans superiors i directius. No obstant això, la legislació sectorial s que regula
gestió —la Llei de procediment administratiu (LPA),23 la LRJSP, la Llei de contractes del sector públic
(LCSP) o la Llei general de subvencions (LGS)25
22 Llei 22/2018, de 6 de novembre, de la Generalitat, d’Inspecció General de Serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de
23
2/10/2015).
Espanya. Llei 9/2017, de 5 de novembre, de contractes del sector públic, per la qu
25
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 93
regulen per a cadascun dels subsectors que integren el sector públic de l’Estat espanyol, d’una banda, la
òrgans superiors i dels òrgans directius del sector públic, i, de l’altra, el desenvolupament de les funcions
respectius òrgans interventors.
Durant l’ , el control intern de la gestió
desenvolupat reglamentàriament i que és homòleg per a tot el sector públic a l’Estat espanyol— es va
menysvalorar per les teories de la denominada nova gestió pública, que es va introduir en el sector públic
sota el guiatge de les escoles de negocis.
Aquestes teories van implantar en el sector públic formes de gestió pròpies del sector privat que, sense criteris
i la constitució i la proliferació de múltiples ens instrumentals que, excepte honroses excepcions, buscaven
la gestió.26
L’esclat de la crisi econòmica va evidenciar inversions desproporcionades en tots els subsectors del sector
públic, alts nivells d’endeutament en algunes administracions i la necessitat de replantejar les formes de
gestió d’uns serveis públics bàsics fortament externalitzats i amb una notable opacitat sobre la seva gestió
tant per a la ciutadania com per a les mateixes administracions.
d’estabilitat pressupostària van obligar a fer un gir en aquestes pràctiques de gestió i en els procediments
27 la Llei de
racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL)28 i el 29 reforcen
plans de comptabilitat pública homogeneïtzats i harmonitzats amb les Normes internacionals de comptabilitat
30
vol per al sector públic i si amb aquest s’aconsegueix superar l’antagonisme existent moltes vegades entre
els responsables dels òrgans directius públics i els òrgans interventors. Una solució a aquesta situació és
establir un marc integrat de control intern com el que defensa COSO III, que considera que “el control intern
és aquell del qual és responsable el govern de l’entitat”, entenent per aquest “el que descriu la funció de la
26 I
27
28
29
30 L’é estatus especial en el Consell Econòmic
i Social de l’ONU (ECOSOC). Confeccionà la Guia per a les normes de control intern en el sector públic
directrius per a la bona governança (INTOSAI-GOV).
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 94
les obligacions relacionades amb el retiment de comptes de l’entitat”, que es caracteritza per:
− Ser un procés dissenyat, implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat, la direcció i
altre personal.
−
compliment de les disposicions legals i reglamentàries aplicables.
El marc integral de control intern en el sector públic que s’acaba de descriure no sols és totalment compatible
amb el control intern dels òrgans interventors, sinó que la seva aplicació comportaria una disminució de les
actuals limitacions amb qu es troben els interventors per desenvolupar les seves funcions, que comporten
que es debilitin els seus controls en favor de la lluita contra la corrupció i la integritat institucional.
Per facilitar l’enumeració de les debilitats i les fortaleses del control intern en el sector públic i proposar-hi
òrgans
interventors, que són comuns per a tot sector públic, són:
Autonomia funcional. Està garantida per una exigent regulació que salvaguarda la seva objectivitat,
Abast del control.
públic, que comprn: les administracions públiques nacionals, regionals (estatals, comunitats autònomes,
Objectius del control intern
als centres gestors de la despesa.
Formes d’exercici
é
La funció interventora. És un control de legalitat que té per objecte controlar, abans de ser aprovats, els
actes dels ens subjectes al dret administratiu que donin lloc al reconeixement de drets o la realització
de despeses, els ingressos i els pagaments, la inversió i l’aplicació en general dels seus fons públics,
presa de raó comptable en el cas dels ingressos; en aquests dos darrers casos, s’efectuen actuacions de
Té dues vessants: el i l’auditoria pública —en
les modalitats d’auditoria de regularitat comptable, auditoria de compliment i auditoria operativa. El
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 95
dependents subjectes al dret administratiu, mentre que l’auditoria pública s’aplica al sector públic
instrumental.
Els resultats del control. El resultat de la funció interventora està subjecte al denominat procediment
contradictori, que s’aplica a la resolució de les discrepàncies entre l’òrgan interventor i els òrgans
provisionals que es sotmeten a les al·legacions dels òrgans gestors abans de l’emissió de l’informe
dels òrgans de govern de les respectives administracions públiques i es remet als òrgans de control extern.
A més d’aquestes funcions de control intern, els òrgans interventors tenen atribuïda la funció comptable, que
comporta la formació del compte general del sector públic de llur àmbit competencial.
La difusa regulació dels conceptes de corrupció, frau o abús i la delimitació legal de les funcions i de les
responsabilitats dels òrgans de control intern són algunes de les limitacions, poc conegudes, amb les que
s’enfronten els òrgans especialitzats de control intern per posar fre a la corrupció.
El primer problema és determinar qu s’entén per corrupció à delimitat
n. Minguilló
frau,
corrupció i abús
31 Entre els delictes de frau més rellevants,
Analitzem ara els conceptes de frau, corrupció i abús
un avantatge injust o il·legal”. Alhora, estableix que el frau recau sobre els responsables del govern de
l’entitat i la direcció, que tenen l’obligació de prevenir i detectar el frau, i remarca que és responsabilitat de
la direcció —supervisada pels responsables de l’entitat— establir els mecanismes de control intern que evitin
aspectes següents:
−
d’incorrecció material deguda a fraus o errors. En aquest sentit, distingeix entre dos tipus de frau: la
l’apropiació indeguda d’actius, que comporta un menyscapte patrimonial per la generació de despeses
d’actius per a un ús personal.
−
recursos públics, derivats de la inaplicació o incorrecta aplicació de les lleis o reglaments del sector
públic.
persona prudent consideraria raonable i necessària en una activitat comercial atenent a les circumstàncies”.
31 Espanya. Llei
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 96
hi hagi necessàriament un frau o un incompliment legal, sinó que pot estar relacionada, per exemple, amb un
d’abús, frau o pràctiques corruptes. La qüestió és qu han de fer quan les detecten. Sobre aquesta qüestió,
l’article 179 de la LGP estableix que, en els aspectes als quals s’estén la funció interventora, els interventors
veure’s obligats a indemnitzar a la hisenda pública pel perjudici efectivament causat si es donen els supòsits
de responsabilitat comptable, que que dona lloc
a un tipus de responsabilitat civil prevista en la llei orgànica i en les lleis de funcionament del Tribunal de
Comptes,32 independentment de les responsabilitats penals i administratives.
punt de vista legal si s’ha produït frau o no, però s que assenyala, en termes similars als de l’article 5.1 del
33 que quan en la pràctica d’un control o en la realització d’una
auditoria l’interventor apreciï que els fets acreditats i comprovats poden ser susceptibles de produir una
coneixement de l’òrgan competent,
ària previstes en la LT.
intern preveient les al·legacions dels òrgans gestors, tenen validesa els acords que puguin adoptar els òrgans
de govern de les administracions i dels ens dependents tot i les objeccions i els informes desfavorables dels
òrgans interventors.
No obstant això, seguidament s’han sistematitzat les que es consideren més rellevants.
4.1 Fortaleses
− L’oportunitat derivada del canvi generacional del sector públic causat per l’envelliment de les plantilles,
−
millorar les capacitats del nou personal.
−
procediments de control dels ens del sector públic institucional, tant si estan subjectes al dret públic com
a la legislació mercantil.
−
32
33 Espanya.
núm. 22, 27/1/1996).
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 97
4.2.1 Debilitats referides al conjunt del sector públic
−
dependent i l’endarreriment del desenvolupament de l’autoregulació de marcs d’integritat institucional
−
−
l’empleat públic.
−
− o la comissió
d’auditoria previstes per les empreses mercantils.
−
−
seu compliment.
−
el control intern amb l’expedient electrònic, el sistema d’informació comptable i sistemes de gestió
de riscos corporatius (GRC) transversals a tota l’organització que reportin periòdicament i àgilment
−
transversals: legals, procediments, organització, tecnologies de la informació i la comunicació, lideratge,
etc.
− Manca de cobertura adequada de les places vacants de funcionaris d’habilitació de caràcter nacional
−
les entitats supramunicipals als petits municipis.
Un exemple és l’Ag
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 98
− Limitacions per a la realització de les funcions de control intern pels interventors, principalment en els
ens locals de petita i mitjana dimensió, si l’organització del control intern no té el suport dels màxims
responsables de l’organització.35
−
dels ens locals estan delegades a entitats supramunicipals.
− Donar compliment a les demandes socials de millora de la integritat institucional, el control intern i el
retiment de comptes del sector públic.
− 36 per reforçar
els mecanismes de control intern.
−
procediments de control intern de la gestió transversals a tota l’organització i impulsar la modernització
dels controls.
4.4 Amenaces
−
−
integrades de control intern.
−
5 Propostes de millora del control intern en el sector públic
− Implantar un model de control intern integral com el proposat per l’Instituto de Auditores Internos de
España (IAIE) en el document Aplicació del marc integrat de control intern (COSO) en el Sector Públic
espanyol
Administració pública per posar en marxa el model de control COSO III amb l’objectiu de donar suport
a la direcció de l’organització i facilitar-li eines que li permetin supervisar i avaluar el compliment dels
governança que permetin corregir les debilitats i les amenaces exposades en els apartats anteriors.
El model de l’IAIE concep el control intern en el sector públic “com un procés integrat en la gestió,
que comprn tots els agents de la corporació, començant pels màxims directius”, sense deixar de banda
l’àmbit de responsabilitat que desenvolupen ja òrgans prestigiosos de supervisió interna i externa, com
el Tribunal de Comptes, la IGAE, les intervencions generals (òrgans autonòmics de control intern) i les
− Publicar tots els resultats del control intern en les pà
públic.
− Conscienciar els òrgans gestors de les administracions de l’obligació d’elaborar el pla d’acció amb
òrgan interventor hagi
posat de manifest en l’informe resum de l’exercici anterior i fer-ho públic.
35 Vegeu els informes del Tribunal de Comptes núm. 1260/2018 i núm. 1326/2019 i l’informe de la Sindicatura de Comptes de
Catalunya núm. 30/2018.
36
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 99
−
en l’expedient electrònic, incardinada en els sistemes de gestió comptable i de gestió d’ingressos i en
procediments de RCG.
−
− Implantar fórmules de col·laboració entre els òrgans de control intern i extern, amb patrons d’actuació
conduents a l’auditoria única.
−
−
6 Conclusions
Tradicionalment s’ha constatat una separació entre els procediments de gestió i el seu control per part dels
responsables dels òrgans superiors i els òrgans directius del sector públic i el control intern dut a terme pels
òrgans interventors del sector públic estatal, autonòmic i local. El fracàs dels mecanismes de control intern
d’implantar marcs integrals de control intern com el propugnat per COSO III, el qual ha inspirat importants
reformes de la legislació mercantil que han millorat el control intern de les societats i que també s’han
incorporat per l’INTOSAI i la IGAE en les ISSAI i les NIA-ES-SP.
Aquest és un important pas endavant, però, per posar a la pràctica i de forma efectiva un marc integral
de control en el sector públic, cal una profunda reforma de la cultura de les administracions públiques i
responsabilitat dels màxims òrgans superiors i òrgans directius del sector públic, i seguint per la modernització
dels procediments utilitzats pels òrgans de control intern, que, sense deixar de banda el control de legalitat,
Indubtablement, el sector públic té una bona oportunitat de millora per assolir un model de control intern,
integral i transparent que respongui a les demandes de la ciutadania i que, orientat a un retiment de comptes
funcionament de les administracions i comporta un greu perjudici per a la societat i per al desenvolupament
econòmic.
institucional y la corrupción en España.
buena Administración. Auditoria Pública, 67, 7-22.
Castellanos Garijo, Matilde. (2019). La función interventora en el contexto de la administración digital
autonómica. Auditoria Pública, 74
Internal Control –
Integrated Framework (dos volums, edició
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 100
The 2013 COSO
Framework & SOX Compliance: One Approach to an Effective Transition.
ández Ajenjo, José Antonio. (2011). El control interno y el control externo en la lucha contra la corrupción:
su nuevo papel en el entorno de la gobernanza y la accountability. Cuenta con IGAE, 25, 8-19.
ández Ajenjo, José Antonio. (2019). Problemas y soluciones frente al uso populista del Estado de
Derecho: Agencias anticorrupción y servicios de coordinación antifraude. Revista Internacional
Transparencia e Integridad, 9.
(2019).
derecho a una buena administración
El
Consultor de los Ayuntamientos, 23.
las decisiones públicas anclado en los principios de integridad y transparencia. Revista Internacional
Transparencia e Integridad, 9.
El establecimiento de objetivos y la
medición de resultados en el ámbito público.
Jiménez Asensio, Rafael. (12 de gener 2017). Marcos de integridad institucional y códigos de conducta:
encuadre conceptual y algunas buenas prácticas. La Administración Práctica al Día (INAP).
. Auditoria
Pública, 74.
MinguillóLas ICEX deben ser implacables en la lucha contra el fraude. Auditoria
Pública, 64, 21-31.
la contratación pública hoy? Contratación Administrativa Práctica, 156.
Suárez, Andrés-Santiago. (1990). La Moderna Auditoria.
Sáiz Antón, Maria Petra, i Sagalés Guillamón, Joan Ramon. (2010). Els consorcis i les fundacions participades
(Col·lecció “Estudis Locals”). ACM.
Villoria Mendieta, Manuel. (2010). Corrupción en 2009: La amarga verdad. Dins Informe sobre la democracia
en España
Referències documentals
Informe de la Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo: Informe sobre la
lucha contra la corrupción en la UE .
Fiscalía de la Comunitat Valenciana: Memoria 2014 (Ejercicio 2013)
Valenciana.
Directrices en materia de
la lucha contra la corrupción e integridad en las empresas públicas.
Guía técnica de la convención
de la Naciones Unidas contra la corrupción 2019.
Maria Petra Sáiz Antón
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció...
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 60, 2020 101
Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos Integridad pública:
Recomendación del Consejo de la OCDE sobre integridad pública.
Informe sobre Desarrollo Humano
2019: Más allá del ingreso, más allá de los promedios, más allá del presente: Desigualdades del
desarrollo humano en el siglo XXI.
. Informe 30/2018. Acords i resolucions contraris a les
objeccions dels òrgans interventors locals. Exercicis 2014 i 2015.
Transparency International. (2019). Índice de percepción de la corrupción 2019.
Tribunal de Cuentas. (2017).
formalizados por los interventores y las anomalías detectadas en materia de ingresos, así como sobre
coordinación con los órganos de control externo de las comunidades autónomas (Núm. 1.260).
Tribunal de Cuentas. (2019).
formalizados por los interventores locales de las entidades locales de la comunidad autónoma
de Extremadura y las anomalías detectadas en materia de ingresos, así como sobre los acuerdos
(Núm. 1.326).
Unió Europea. Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea. DOUEC núm. 364 de 18 de
desembre de 2000 (2000/C 364/01), DOUE 30.3.2010 (2010/C 83/02) i DOUE 20.2.2010. (2010/C
83/02).
The Global Competitiveness Report 2019.
