LLEI 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

I

L’article 122 de l’Estatut estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars d’àmbit local, i també la competència exclusiva per a promoure consultes populars en l’àmbit de la seva competència i altres formes de participació. L’article 29.6 de l’Estatut estableix que els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments en la forma i amb les condicions que les lleis estableixin.

D’acord amb els preceptes estatutaris, el Parlament té entre les seves prioritats desplegar l’Estatut, sota els principis que estableix l’article 1.1 de la Constitució espanyola, que caracteritza el principi democràtic per tal d’incrementar la qualitat democràtica per mitjà de la posada en pràctica de mecanismes de participació ciutadana, amb la finalitat de fer més propera l’Administració i assegurar que la ciutadania pugui expressar la seva opinió i ésser escoltada en la presa de les decisions que afecten els seus interessos.

En aquest sentit, és el mateix text constitucional que en el seu article 9.2 estableix que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

II

D’acord amb el que s’ha dit anteriorment, aquesta llei estableix el règim jurídic i el procediment de la convocatòria de consultes populars i d’altres mecanismes de participació, com a instruments dirigits a conèixer la posició o les opinions de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals.

Ara bé, cal assenyalar que el desplegament d’una veritable política pública de participació ciutadana no es pot garantir només des de l’impuls normatiu, sinó que ha de venir acompanyada de moltes altres mesures que afecten la transparència en el funcionament de les institucions i l’accés a la informació de les administracions, les condicions per a debats públics plurals, el foment de l’associacionisme i l’apoderament polític de la ciutadania.

Aquesta llei recull la maduresa i experiència de tota la feina duta a terme a Catalunya en l’àmbit de la participació ciutadana i, alhora, té present que els processos de consulta que regula tenen necessitat del pluralisme en l’accés a la informació i del contrast d’opinions. Les consultes, com a instrument d’aprofundiment democràtic, requereixen condicions de pluralisme en l’accés als mitjans de comunicació que permetin la deliberació fonamentada i necessària entre la ciutadania.

III

Partint de les premisses exposades, aquesta llei s’estructura en cinquanta-sis articles agrupats en tres títols.

El títol I conté les disposicions de caràcter general, que comprenen l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la norma i els principis generals que han de garantir la implementació de totes les formes de participació.

El títol II regula les consultes populars no referendàries i els instruments encarregats del seguiment i el control dels processos de consulta.

El capítol I del títol II regula les consultes populars no referendàries i atribueix la competència per a convocar-les al president de la Generalitat i als alcaldes. La iniciativa per a impulsar-les des de l’àmbit institucional correspon al mateix president de la Generalitat, al Govern, al Parlament i als municipis en l’àmbit de Catalunya, i al president de l’ens o el seu ple en l’àmbit local, sens perjudici de la iniciativa dels ciutadans que desplega el capítol III. També s’estableix qui són les persones que poden ésser cridades a participar-hi, es creen el Registre de participació i el Registre de consultes populars i s’estableixen els efectes de les consultes, que en cap cas no són vinculants i estan sotmeses al principi de retiment de comptes a la ciutadania per part de l’òrgan convocant.

El capítol II estableix l’objecte de la consulta, el contingut mínim del decret de convocatòria i el sistema de garanties que ha de guiar el procés de consulta. Aquest capítol regula les funcions dels mecanismes de garantia establerts a aquests efectes: la comissió de control, les comissions de seguiment i les meses de consulta. També regula les modalitats de votació i remet a les regles específiques de cada decret de convocatòria pel que fa als criteris de recompte.

Així mateix, el capítol II regula la utilització dels mitjans electrònics en l’àmbit de les consultes populars, als efectes d’impulsar-ne l’ús, tant en el procés de votació com en el de recollida de signatures, per a fomentar la participació ciutadana, respectant totes les garanties jurídiques exigibles.

El capítol III regula la iniciativa ciutadana especificant qui pot promoure la iniciativa, la composició de la comissió promotora, la legitimació activa dels signants, l’àmbit de les consultes, les signatures exigibles i els períodes inhàbils per a la promoció de noves consultes.

El títol III, sobre processos de participació ciutadana, s’estructura en tres capítols. El capítol I conté disposicions generals i els àmbits subjectiu i objectiu d’aplicació. El capítol II estableix les característiques de la iniciativa institucional i la iniciativa ciutadana, l’estructura dels processos, l’aportació de propostes, la valoració de les propostes i l’avaluació del procés de participació ciutadana i els seus efectes.

El títol III acaba amb el capítol III, que estableix diferents modalitats participatives, com les enquestes, les audiències públiques i els fòrums de participació.

La part final de la llei conté dues disposicions addicionals, dues de transitòries i dues de finals. Les disposicions finals fixen l’entrada en vigor d’aquesta llei i atorguen facultats al Govern per a fer-ne el desplegament per reglament.

Títol I. Disposicions generals

Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació
  1. L’objecte d’aquesta llei és l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria dels mecanismes de les consultes populars no referendàries i d’altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals.

  2. Els preceptes d’aquesta llei que regulen les consultes populars no referendàries són aplicables a la Generalitat i als ens locals, sens perjudici, en aquest darrer cas, que puguin ésser desplegats per les normes d’organització i funcionament dels mateixos ens locals.

  3. Els ens locals, en l’àmbit de llurs competències, poden regular els altres instruments de participació, que es regeixen per llurs pròpies normes d’organització i funcionament, de les quals aquesta llei té caràcter supletori, llevat del que determinen els articles 41.1 i 4, 42, 46, 51 i 52, que són d’aplicació directa. Tot això s’entén sens perjudici dels altres mecanismes participatius que puguin crear.

Article 2 Principis generals
  1. Les consultes populars no referendàries i les altres formes de participació estan presidides pels principis de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l’interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i retiment de comptes.

  2. Els principis a què fa referència l’apartat 1 es configuren com a obligacions per a l’Administració i com a drets i garanties per als subjectes legitimats per a participar en el procés de participació, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

  3. En tot el procés de participació, s’han de garantir les fases d’informació, deliberació, valoració de propostes, avaluació i retiment de comptes. En la modalitat de consulta popular no referendària, les fases són les que regula específicament el títol II.

Títol II. Consultes populars no referendàries

Capítol I. Disposicions generals

Article 3 Concepte i modalitats
  1. S’entén per consulta popular no referendària la convocatòria feta per les autoritats competents, d’acord amb el que estableix aquesta llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin llur opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública, mitjançant votació.

  2. Les consultes populars no referendàries poden ésser d’àmbit nacional si es refereixen a tot el territori de Catalunya o d’àmbit local si tenen caràcter municipal o supramunicipal.

  3. Les consultes populars no referendàries poden ésser de caràcter general o sectorial. Les consultes generals són les obertes a les persones legitimades per a participar-hi en els termes que estableix l’article 5. Les consultes sectorials són les que es poden adreçar, per raó de llur objecte específic, tenint en compte els criteris que estableix l’article 5.2, a un determinat col·lectiu de persones.

Article 4 Promotors
  1. Les consultes populars no referendàries es poden promoure per iniciativa institucional o per iniciativa ciutadana.

  2. S’entén per iniciativa institucional d’àmbit nacional la consulta promoguda per:

    1. El president de la Generalitat o el Govern.

    2. El Parlament, mitjançant un acord del Ple adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels diputats o de tres grups parlamentaris.

    3. Un 10% dels municipis, mitjançant un acord adoptat per majoria absoluta de llurs plens, la població dels quals sumada ha d’ésser com a mínim de 500.000 habitants.

  3. S’entén per iniciativa institucional d’àmbit local la consulta promoguda per:

    1. Els plens municipals i dels altres ens locals, mitjançant un acord adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors o dels representants de l’ens local.

    2. Els consells comarcals, mitjançant un acord adoptat per majoria absoluta, a proposta d’una cinquena part dels regidors de la comarca, que han de representar, com a mínim, el 10% dels municipis.

    3. Les diputacions o els consells de vegueria, mitjançant un acord adoptat per majoria absoluta, a proposta d’una cinquena part dels regidors de la província o vegueria, que han de representar, com a mínim, el 10% dels municipis.

    4. L’alcalde o president de l’ens local, per iniciativa pròpia o a proposta de dues cinquenes parts dels membres de la corporació local.

    5. Dues cinquenes parts dels municipis, mitjançant un acord de llurs plens adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts de llurs regidors, si es tracta d’un àmbit territorial supramunicipal no coincident amb cap dels anteriors, que ha d’ésser proposat pels promotors de la consulta. En aquest cas, la convocatòria de la consulta correspon al president de la Generalitat.

  4. La iniciativa ciutadana es regeix pel que estableix el capítol III.

Article 5 Persones legitimades
  1. Poden ésser cridats a participar en les consultes populars no referendàries mitjançant votació:

    1. Les persones majors de setze anys que tinguin la condició política de catalans, incloent-hi els catalans residents a l’estranger. Aquests darrers han de sol·licitar prèviament la inscripció en el registre creat amb aquest efecte.

    2. Les persones majors de setze anys nacionals d’estats membres de la Unió Europea inscrites en el Registre de població de Catalunya que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

    3. Les persones majors de setze anys nacionals de tercers estats inscrites en el Registre de població de Catalunya i amb residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

  2. En l’àmbit a què fa referència l’apartat 1, el decret de convocatòria de la consulta ha de delimitar, amb ple respecte a les exigències derivades del principi d’igualtat i no-discriminació, les persones que hi poden participar. La delimitació s’ha de fer en funció de l’àmbit territorial i dels interessos afectats directament per l’objecte de la pregunta, atenent, en aquest darrer cas, criteris que permetin d’identificar de manera clara i objectiva el col·lectiu o col·lectius als quals s’adreça la convocatòria.

  3. El decret de convocatòria, si és d’àmbit municipal, pot dispensar del compliment del requisit que estableixen les lletres b i c de l’apartat 1 pel que fa al període mínim de residència.

Article 6 El Registre de participació en consultes populars no referendàries
  1. Es crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries, adscrit al departament competent en matèria de consultes populars i participació ciutadana, que inclou totes les persones que poden ésser cridades a participar en una consulta, d’acord amb la llei.

  2. El Registre de participació en consultes populars no referendàries és integrat per les dades del Registre de població de Catalunya i per les del Registre de catalans i catalanes a l’exterior, ambdós en llur darrer tancament abans de la data de la convocatòria, i per les dades d’altres instruments registrals que acreditin la condició de persona legitimada, determinats per les regles específiques de la convocatòria.

  3. La comunicació i l’actualització de les dades dels registres a què fa referència l’apartat 2 per part de l’òrgan responsable no requereixen el consentiment de l’interessat, d’acord amb la normativa de protecció de dades.

  4. Un cop convocada la consulta, l’òrgan responsable del Registre de participació en consultes populars no referendàries ha d’establir un període per tal que els catalans residents a l’estranger i les persones a què fan referència les lletres b i c de l’article 5.1 puguin manifestar llur voluntat de participar en la consulta.

  5. L’òrgan responsable del Registre de participació en consultes populars no referendàries ha d’elaborar, a instància de l’òrgan convocant, la llista de persones cridades a participar, d’acord amb el que estableixi el decret de convocatòria.

  6. S’han d’integrar en el Registre de participació en consultes populars no referendàries les dades necessàries per a garantir la participació de les persones legitimades d’acord amb el que estableix aquesta llei. Aquest registre no pot incloure cap dada relativa a la ideologia, les creences, la religió, l’ètnia, la salut ni l’orientació sexual de les persones cridades a participar en una consulta popular no referendària.

Article 7 Registre de consultes populars

Es crea el Registre de consultes populars, adscrit al departament competent en aquesta matèria, que té com a objecte la inscripció de les consultes populars no referendàries promogudes i dutes a terme a l’empara d’aquesta llei. El registre té naturalesa administrativa i es regula per reglament.

Article 8 Efectes de les consultes

Les consultes populars no referendàries promogudes a l’empara d’aquesta llei tenen per finalitat conèixer l’opinió de la població sobre la qüestió sotmesa a consulta i llur resultat no té caràcter vinculant. Tanmateix, els poders públics que les han convocades s’han de pronunciar sobre llur incidència en l’actuació pública sotmesa a consulta, en el termini de dos mesos a partir de llur celebració.

Article 9 Nombre màxim de consultes

Durant cada any natural només es poden fer tres convocatòries d’àmbit nacional i tres d’àmbit local, en l’àmbit territorial corresponent. Els ens locals poden ampliar aquest nombre màxim.

Capítol II. Procediment de les consultes populars no referendàries

Article 10 Convocatòria
  1. El president de la Generalitat ha de convocar una consulta popular no referendària sempre que es compleixin els requisits establerts per aquesta llei.

  2. Els ens locals, mitjançant llurs presidents, han de convocar una consulta popular no referendària sempre que es compleixin els criteris establerts per aquesta llei i d’acord amb el que estableixi la normativa específica d’àmbit local.

  3. La convocatòria d’una consulta popular no referendària s’ha de fer, en tots els casos, per decret.

  4. La consulta popular no referendària ha d’ésser convocada en el termini de noranta dies a comptar de l’aprovació per iniciativa institucional o de la validació de les signatures pels òrgans competents en el cas que hagi estat promoguda per iniciativa ciutadana. La consulta s’ha de fer en un termini d’entre trenta i seixanta dies naturals a comptar de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.

Article 11 Objecte de la consulta
  1. La formulació de la consulta pot contenir una o més preguntes o propostes per tal que les persones legitimades puguin respondre de manera afirmativa, negativa o en blanc.

  2. Es poden formular consultes sobre diferents propostes alternatives, que han d’ésser mútuament excloents, per tal que se’n voti una.

  3. Es poden formular consultes sobre diferents propostes successives, sempre que afectin el mateix objecte de la consulta.

  4. La pregunta, preguntes o propostes de la consulta han d’ésser formulades de manera neutra, clara i inequívoca.

  5. No es poden formular consultes que puguin afectar, limitar o restringir els drets i les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució, i els drets i deures dels capítols I, II i III del títol I de l’Estatut. Així mateix, s’exclouen les referides a matèries tributàries i a pressupostos ja aprovats.

Article 12 Decret de convocatòria
  1. El decret de convocatòria ha d’incloure:

    1. La pregunta, preguntes o propostes sotmeses a votació en les opcions a què fa referència l’article 11.

    2. Les persones que poden participar en la consulta.

    3. El dia o dies per a la votació presencial ordinària i el període de votació anticipada, si escau.

    4. Les modalitats de votació.

    5. Les regles específiques de la consulta, que s’han d’incloure com a annex al decret de convocatòria.

  2. El decret de convocatòria de la consulta s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

  3. Un cop signat el decret de convocatòria de la consulta, les institucions convocants han d’obrir un període de difusió institucional per a garantir el dret a la informació sobre l’objecte i el procediment de la consulta, sense que en cap cas es pugui influir sobre la participació, ni sobre l’orientació de les respostes, garantint la transparència, la igualtat d’oportunitats i el respecte al pluralisme polític.

  4. El decret de convocatòria de la consulta ha d’incloure, en tot cas, una memòria econòmica de les despeses que la consulta generarà a la institució convocant.

Article 13 Sistema de garanties
  1. El sistema de garanties té per finalitat garantir la fiabilitat, la transparència, la neutralitat i l’objectivitat del procés de consulta, i també el compliment del règim jurídic que li és aplicable.

  2. El sistema de garanties està integrat per la Comissió de Control, les comissions de seguiment i les meses de consulta.

  3. Si la consulta és de l’àmbit de Catalunya, s’ha de constituir una comissió de seguiment per a cada àmbit territorial a què fa referència l’article 16.3.

  4. La convocatòria ha d’obrir un termini, no inferior a quinze dies, perquè les organitzacions socials o professionals interessades puguin manifestar la voluntat de formar part del procés de consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb personalitat jurídica l’objecte de les quals tingui relació amb l’objecte de la consulta. La Comissió de Control ha de reconèixer la condició d’organització interessada mitjançant una resolució motivada. En tot cas, tenen la condició d’organització interessada les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, o a l’ens local corresponent si es tracta d’una consulta d’àmbit local.

  5. Les organitzacions admeses a formar part del procés de consulta tenen els drets que els atribueix aquesta llei.

  6. L’òrgan convocant ha de posar a disposició del sistema de garanties els mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, sempre d’acord amb la regulació i els mecanismes de retiment de comptes que estableix la legislació.

Article 14 Definició i composició de la Comissió de Control
  1. La Comissió de Control és el principal òrgan encarregat de vetllar perquè les consultes populars no referendàries s’ajustin als principis, regles i requisits que estableix aquesta llei i perquè es duguin a terme amb ple respecte al procediment que estableix i a les regles específiques de la convocatòria.

  2. La Comissió de Control actua amb plena autonomia i independència en l’exercici de les seves funcions.

  3. La Comissió de Control es compon de set juristes i politòlegs de prestigi reconegut. El Ple del Parlament els designa per mitjà d’un acord adoptat per majoria de tres cinquenes parts dels diputats. Aquestes designacions s’han de fer dins els tres mesos següents a l’inici de la legislatura. En qualsevol cas, la majoria de membres de la comissió han d’ésser juristes.

  4. Els membres de la Comissió de Control nomenats elegeixen per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva, que s’ha de fer dins els quinze dies posteriors a llur nomenament.

  5. El nomenament dels membres de la Comissió de Control es fa per decret del president de la Generalitat. Els membres de la Comissió de Control es renoven a l’inici de cada legislatura.

Article 15 Funcions de la Comissió de Control
  1. Corresponen a la Comissió de Control les funcions següents:

    1. Resoldre els recursos interposats contra les decisions de les comissions de seguiment en el termini de tres dies.

    2. Dictar instruccions vinculants i públiques aplicables a les diferents consultes.

    3. Establir criteris interpretatius per a les comissions de seguiment i per a les meses de consulta, i també assessorar, amb caràcter no vinculant, l’òrgan convocant i les comissions de seguiment en les qüestions que li plantegin.

    4. En els casos d’iniciativa ciutadana, resoldre en el termini de set dies els recursos per inadmissió de la sol·licitud de convocatòria per les causes que estableixen els articles 32.4 i 38.

    5. Supervisar les actuacions de l’administració de suport de l’òrgan convocant respecte a la llista de persones cridades a participar i a la utilització de mitjans electrònics.

    6. Declarar el resultat de les consultes.

    7. Exercir les funcions de la comissió de seguiment respecte al col·lectiu de catalans residents a l’estranger.

    8. Vetllar per les garanties del període de difusió institucional que estableix l’article 12.3.

    9. Les altres que li atribueixen aquesta llei o una altra norma.

  2. La Comissió de Control té naturalesa administrativa i els seus actes posen fi a la via administrativa.

Article 16 Definició i composició de les comissions de seguiment
  1. Les comissions de seguiment són els òrgans encarregats de vetllar perquè les consultes populars no referendàries es desenvolupin en llur àmbit territorial d’acord amb el que estableixen aquesta llei i les regles específiques de la convocatòria i de complir les funcions que estableix l’article 17.

  2. Les comissions de seguiment actuen amb autonomia i independència en l’exercici de llurs funcions, sens perjudici que llurs decisions puguin ésser revisades per la Comissió de Control en els termes que estableix aquesta llei.

  3. En les consultes populars no referendàries de l’àmbit de Catalunya, s’ha de constituir una comissió de seguiment en cadascuna de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

  4. Cada comissió de seguiment està formada per cinc membres designats per la Comissió de Control d’entre juristes i politòlegs de reconegut prestigi: dos a proposta del Consell de l’Advocacia Catalana, un a proposta del Col·legi de Politòlegs de Catalunya, un a proposta del Consell de Governs Locals i un a proposta del Govern.

  5. En el cas que les designacions a què fa referència l’apartat 4 no es puguin dur a terme, les vacants d’aquests membres s’han de cobrir mitjançant designació feta directament per la Comissió de Control d’entre juristes i politòlegs de reconegut prestigi.

  6. El nomenament dels membres de les comissions de seguiment s’ha de fer per decret del president de la Generalitat si la consulta és de l’àmbit de Catalunya, o del president de l’ens local si la consulta és d’àmbit local. En el cas a què fa referència l’article 4.3. e , el nomenament correspon al president de la Generalitat.

  7. Els membres de la comissió de seguiment nomenats han d’elegir per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva.

  8. El mandat dels membres de les comissions de seguiment es correspon amb la durada del procés de la consulta. Es nomenen dins els tres dies posteriors a la convocatòria i el mandat finalitza una vegada transcorreguts noranta dies des de la celebració de la consulta. Les comissions de seguiment s’han de constituir dins els tres dies posteriors al nomenament de llurs membres.

  9. En les consultes populars no referendàries d’àmbit local, el ple de l’òrgan convocant ha de constituir, per mitjà d’un acord adoptat per majoria simple, una comissió de seguiment integrada per cinc membres. En el cas a què fa referència l’article 4.3. e , la designació correspon a la Comissió de Control.

  10. L’òrgan convocant de les consultes sectorials ha de designar una comissió de seguiment integrada per cinc membres.

Article 17 Funcions de la comissió de seguiment
  1. Corresponen a cada comissió de seguiment les funcions següents:

    1. Garantir el bon desenvolupament de les fases de la consulta d’acord amb la normativa, les regles específiques de la consulta i els criteris interpretatius fixats per la Comissió de Control.

    2. Fer les operacions de recompte, aixecar acta dels resultats que li corresponen i informar-ne la Comissió de Control.

    3. Resoldre les queixes, consultes o incidències que es plantegin en el seu àmbit territorial amb relació a tot el procés de la consulta en el termini de tres dies.

    4. Nomenar representants, a proposta de les associacions i organitzacions interessades, perquè siguin presents en els actes de constitució de les meses de consulta, en la votació i en el recompte provisional i final.

    5. Les altres que li encomanin la Comissió de Control i la normativa vigent.

  2. Contra els acords de la comissió de seguiment es pot recórrer davant la Comissió de Control en el termini de dos dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de l’acord.

Article 18 Causes d’inelegibilitat i incompatibilitat

No poden ésser designats membres de la Comissió de Control ni de les comissions de seguiment les persones que estiguin incloses en algun dels supòsits a què fa referència l’article 31.2.

Article 19 Definició i composició de les meses de consulta
  1. Les meses de consulta són els òrgans davant els quals s’efectua la votació en les seves modalitats de votació presencial ordinària i de votació electrònica presencial.

  2. L’òrgan convocant de la consulta ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , de conformitat amb les regles específiques de la consulta, el nombre de locals i meses de consulta, i també el seu àmbit territorial.

  3. Cada mesa de consulta està formada per un president i dos gestors, designats per sorteig públic fet per l’òrgan convocant d’entre les persones majors d’edat inscrites en el registre de participants de la mesa de consulta corresponent.

  4. En el cas que es constitueixin meses de consulta a l’estranger, aquestes meses han d’estar integrades per tres membres designats per sorteig d’entre les persones que integrin el registre de participació de la comunitat catalana a l’exterior on tingui lloc la votació.

  5. En el mateix sorteig en què es designen el president i els gestors de cada mesa de consulta, s’han de designar també dos suplents per a cada gestor i dos per a cada president de mesa.

  6. Els sortejos per a designar els presidents i els gestors de les meses de consulta s’han de fer en el termini dels vint dies posteriors a la convocatòria i les designacions s’han de notificar a les persones interessades i a les comissions de seguiment competents.

  7. Les persones escollides per sorteig com a membres de les meses de consulta, tant titulars com suplents, poden renunciar a formar-ne part en el termini que estableixin les regles específiques de la consulta. La renúncia s’ha de comunicar mitjançant un escrit adreçat a la comissió de seguiment corresponent.

  8. Les regles específiques de la consulta han d’establir les mesures necessàries per a constituir les meses de consulta quan entre titulars i suplents no se’n puguin cobrir tots els llocs.

  9. Les organitzacions admeses al procés de consulta poden tenir representants en les meses de consulta, que poden ésser presents en els actes de constitució, votació i recompte i poden presentar al·legacions, si escau.

Article 20 Funcions de les meses de consulta
  1. Corresponen a les meses de consulta les funcions següents:

    1. Donar suport als participants perquè puguin exercir adequadament el dret de participació que els reconeix aquesta llei.

    2. Identificar les persones cridades a participar.

    3. Custodiar la llista de persones cridades a participar, autoritzar l’emissió del vot i registrar els participants.

    4. Fer públicament el recompte provisional de les respostes i fer-lo constar a l’acta corresponent, juntament amb les incidències produïdes.

    5. Vetllar per disposar del material necessari per a dur a terme la consulta.

    6. Les altres que li encomanin les comissions de control i de seguiment i l’administració convocant.

  2. El president de la mesa de consulta té la condició de màxima autoritat pública dins el seu àmbit d’actuació.

Article 21 Campanya i debat públic
  1. La campanya i el debat públic tenen per finalitat facilitar la informació i el contrast de posicions sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades per a participar-hi.

  2. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

  3. No es poden fer campanya ni actes de promoció o debat públics sobre l’objecte de la consulta després de les zero hores del dia previst per a la celebració d’aquesta.

Article 22 Espais públics per a la campanya i espais informatius als mitjans de comunicació
  1. Els promotors de la consulta, les organitzacions admeses al procés i les formacions polítiques amb representació al Parlament o als ens locals en cas de consultes d’àmbit local tenen dret a utilitzar espais públics gratuïts per a fer-hi campanya i debat públic. Els ajuntaments han de reservar espais públics perquè els actors de la campanya hi puguin col·locar informació sobre la consulta, han de facilitar locals i espais, també gratuïts, perquè s’hi puguin fer actes de campanya i debat i han de fer pública aquesta informació.

  2. Les regles específiques de la convocatòria han de determinar els termes en què s’han de concedir espais gratuïts en els mitjans de difusió de titularitat pública. Si la consulta popular és d’àmbit municipal, aquesta obligació es limita als mitjans de comunicació de titularitat pública de l’àmbit local totalment o parcialment afectat. En tots els casos, s’ha d’establir el termini durant el qual es pot fer aquesta campanya.

  3. Durant el període de consulta, els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar els principis de pluralisme polític i social, neutralitat i igualtat d’oportunitats respecte a les posicions defensades sobre la consulta. Contra les decisions dels òrgans d’administració d’aquests mitjans es pot recórrer davant de la Comissió de Control.

Article 23 Modalitats de votació
  1. Es pot participar en les consultes no referendàries mitjançant votació presencial ordinària o anticipada.

  2. A més de la modalitat a què fa referència l’apartat 1, també es pot participar en les consultes no referendàries per mitjans electrònics, d’acord amb el que estableix l’article 28.

Article 24 Votació presencial ordinària
  1. La votació presencial ordinària es fa davant les meses de consulta el dia assenyalat en el decret de convocatòria, durant el període horari establert per aquest.

  2. En el cas de les consultes d’àmbit local, es pot habilitar més d’un dia per a fer la consulta presencial ordinària.

  3. La votació presencial ordinària es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en una urna.

Article 25 Votació anticipada
  1. La votació anticipada en les consultes es pot fer per correu o per dipòsit en el període que estableixi el decret de convocatòria.

  2. La votació anticipada per correu es fa per mitjà del servei postal en un sobre tancat tramès a l’òrgan que determini el decret de convocatòria.

  3. La votació per dipòsit es fa per mitjà del lliurament personal en un sobre tancat als servidors públics designats a aquest efecte.

  4. La sol·licitud per a utilitzar la votació anticipada impedeix d’exercir-la de forma presencial. A aquest efecte, s’han d’adoptar les mesures pertinents perquè així consti en la llista de participants de la mesa de consulta corresponent.

Article 26 Regles aplicables a les diferents modalitats de votació
  1. La votació presencial ordinària s’aplica a totes les consultes populars no referendàries.

  2. Les modalitats de votació anticipada es poden aplicar si ho justifica la naturalesa o l’objecte de la consulta i així ho determina el decret de convocatòria.

  3. Les regles específiques per a l’organització de la consulta han d’establir el procediment, les condicions i els requisits aplicables a les diferents modalitats de votació.

  4. Totes les modalitats de votació han de garantir:

    1. La identificació dels participants, verificant-ne la inscripció en la llista corresponent.

    2. El secret del vot.

    3. Que es faciliti l’autonomia de la persona per a exercir el vot.

    4. Que quedi constància de les persones que hi han participat.

    5. La integritat dels sobres que contenen els vots per mitjà d’un sistema de custòdia adequat fins al moment del recompte.

  5. La Comissió de Control ha de determinar els criteris de custòdia dels sobres i de la documentació tramesos per correu o lliurats en dipòsit. També ha de determinar els requisits per a l’acreditació dels servidors públics que han d’exercir funcions relacionades amb el vot per correu o per dipòsit.

Article 27 Recompte de vots
  1. Les meses de consulta han de fer el recompte dels vots emesos i determinar el resultat obtingut amb relació a la pregunta, preguntes o propostes que són objecte de la consulta.

  2. El recompte dels vots tramesos per correu o lliurats en dipòsit correspon a la Comissió de Control.

  3. El recompte s’ha de fer en un acte públic. Els resultats del recompte s’han de lliurar als representants de les organitzacions admeses al procés de consulta, si així ho demanen.

  4. Són nul·les les paperetes que no s’ajustin al model establert per la convocatòria o que hagin patit alteracions de qualsevol mena que puguin induir a error sobre l’opinió expressada o condicionar-la.

Article 28 Utilització de mitjans electrònics
  1. La participació a les consultes populars no referendàries es pot fer per mitjans electrònics, sempre que es garanteixi:

    1. La seguretat en la identificació del participant.

    2. La no-duplicitat o multiplicitat de participació d’una mateixa persona.

    3. El secret del vot, de manera que no es pugui establir cap vinculació entre l’opinió expressada i la persona que l’ha emesa.

    4. La seguretat del vot electrònic per a impedir l’alteració de la participació o dels vots emesos.

    5. La transparència suficient perquè els actors interessats puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fonamentada.

  2. El vot electrònic pot ésser presencial o telemàtic.

  3. Els mitjans electrònics, a més d’utilitzar-se per a la participació en les consultes, també es poden utilitzar per a la recollida de signatures en el cas de la iniciativa ciutadana, sempre que es garanteixi la seguretat en la identificació dels signants.

  4. El Govern ha de regular per reglament el sistema de participació electrònica d’acord amb el que estableix aquest article. Aquesta regulació ha d’incloure l’establiment d’una plataforma tecnològica comuna per a permetre’n la implantació homogènia en l’àmbit local.

Article 29 Regles especials per a les consultes sectorials

El decret de convocatòria de les consultes sectorials ha de determinar, en tot cas:

  1. El col·lectiu o col·lectius que poden participar en la consulta, respectant sempre el principi d’igualtat i no-discriminació.

  2. Les modalitats de votació, que en aquest cas pot ésser exclusivament l’electrònica.

  3. Els criteris específics per a fer la campanya i el debat públic, sense que en aquest cas sigui d’aplicació obligatòria el que estableix l’article 22.2.

Capítol III. Regles especials per a les consultes populars no referendàries d’iniciativa ciutadana

Article 30 Promoció de la convocatòria per iniciativa ciutadana

La convocatòria d’una consulta popular no referendària pot ésser promoguda per persones físiques o jurídiques, de conformitat amb els requisits que estableix aquesta llei.

Article 31 Comissió promotora
  1. La comissió promotora de la iniciativa pot estar formada per una o més entitats amb personalitat jurídica pròpia sense afany de lucre o per un mínim de tres persones físiques que compleixin els requisits establerts per a poder participar en les consultes.

  2. En cap cas no poden formar part de la comissió promotora:

  1. Els diputats del Parlament de Catalunya.

  2. Els membres electes de corporacions locals.

  3. Els diputats o senadors de les Corts Generals.

  4. Els diputats del Parlament Europeu.

  5. Les persones que incorrin en alguna de les causes d’inelegibilitat o d’incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als càrrecs electes i alts càrrecs de les institucions catalanes.

  6. Els membres del Govern.

Article 32 Iniciativa
  1. La sol·licitud de la iniciativa s’ha d’adreçar al president de la Generalitat o al president de l’ens local, segons quin sigui el seu àmbit.

  2. La sol·licitud d’iniciativa ha d’anar acompanyada dels documents següents:

    1. El text que es proposa sotmetre a consulta.

    2. La llista de les persones cridades a participar en la consulta, les quals s’han de circumscriure a l’àmbit territorial o sectorial de la consulta, d’acord amb el que estableix l’article 5.

    3. La proposta de model de full de recollida de signatures, que ha de contenir el text íntegre de la consulta i l’espai perquè la persona signant consigni el nom, els cognoms, el municipi de residència i el número de document nacional d’identitat o número d’identificació d’estrangers.

    4. Una memòria explicativa de les raons que aconsellen, segons el parer dels promotors, la iniciativa per a promoure la consulta popular no referendària.

    5. La relació dels membres que componen la comissió promotora i de llurs dades personals.

    6. Si la iniciativa és promoguda per persones jurídiques, el certificat de l’acord de l’òrgan competent en el qual s’ha acordat de presentar-la.

  3. En un termini de tres mesos, l’òrgan competent ha de comunicar a la comissió promotora signant de la iniciativa la seva admissió a tràmit i la validació del full de recollida de signatures, o la inadmissió a tràmit. En el cas d’inadmissió a tràmit, la resolució ha d’ésser motivada i es pot recórrer contra aquesta resolució davant la Comissió de Control.

  4. Són causes d’inadmissibilitat de la sol·licitud d’iniciativa:

    1. Que l’objecte de la consulta no s’ajusti al que estableix aquesta llei.

    2. Que la documentació presentada pels promotors de la iniciativa no compleixi algun dels requisits que estableix l’apartat 2.

    3. Que reprodueixi una altra iniciativa de consulta popular no referendària de contingut igual o substancialment equivalent presentada en els períodes a què fa referència l’article 39.1.

    4. Que hagi estat presentada en els períodes a què fa referència l’article 39.2.

    5. Que els cridats a participar no corresponguin a l’àmbit territorial o sectorial de la consulta.

Article 33 Àmbit de la iniciativa

Les iniciatives ciutadanes poden ésser d’àmbit de Catalunya o d’àmbit local, segons l’òrgan competent per a prendre-les en consideració.

Article 34 Signants de la iniciativa

Poden ésser signants de la iniciativa les persones proposades per a ésser cridades a participar.

Article 35 Signatures de suport
  1. Per a demanar una consulta popular no referendària en l’àmbit de Catalunya, calen les signatures vàlides de 75.000 persones cridades a participar.

  2. Per a demanar una consulta popular no referendària en l’àmbit local, cal el nombre de signatures vàlides que estableixi la normativa pròpia de l’ens local, que en cap cas no pot ésser superior al que estableix aquesta llei, i a manca d’una determinació específica, les següents:

    1. En els municipis de fins a 1.000 habitants, un 15% de les persones cridades a participar.

    2. En els municipis d’entre 1.001 i 20.000 habitants, un 10% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 150 signatures.

    3. En els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants, un 5% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000 signatures.

    4. En els municipis de més de 100.000 habitants, un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 5.000 signatures.

  3. Si la iniciativa es refereix a un àmbit territorial superior al municipi, com comarques o vegueries, o inferior, com entitats municipals descentralitzades, barris o districtes, s’han d’aplicar només els percentatges que estableix l’apartat 2, que han de tenir com a base la població concreta de l’àrea afectada.

Article 36 Recollida de signatures
  1. La recollida de signatures s’ha de fer amb fulls conformes al model aprovat per l’òrgan convocant.

  2. En cada imprès de recollida de signatures hi ha de figurar, de manera clarament comprensible, una clàusula informativa sobre la finalitat de la recollida i la resta de requisits exigits per la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

  3. Les dades recollides en els impresos de recollida de signatures són confidencials, només es poden utilitzar amb la finalitat de donar suport a la sol·licitud de la consulta per a la qual s’han recollit i s’han de destruir un cop transcorregut el termini per a recórrer o, si escau, un cop resolts definitivament els recursos. Només es poden publicar si les persones signants ho autoritzen expressament.

  4. Les signatures s’han d’autenticar de la manera que es determini per reglament. En tot cas, la comissió promotora pot designar fedataris especials perquè autentiquin les signatures, els quals han de tenir més de setze anys i han de jurar o prometre davant la Comissió de Control que les signatures que s’adjunten a la iniciativa són autèntiques. Els membres de la comissió promotora són responsables de l’autenticitat de les signatures, de llur confidencialitat i del tractament adequat de les dades recollides.

  5. El termini per a la recollida de signatures és de noranta dies, excepte en el cas de les consultes populars no referendàries mitjançant votació d’àmbit local, en què és de seixanta dies. Els terminis computen a partir de la data de notificació de l’admissió a tràmit.

Article 37 Recompte i validació de les signatures
  1. Un cop recollit el nombre mínim de signatures, els fulls s’han de lliurar al Govern de la Generalitat o a l’ens local corresponent per a la comprovació de la inscripció en el registre corresponent.

  2. L’acreditació de la inscripció s’ha de fer mitjançant un certificat emès pels responsables dels registres corresponents, de conformitat amb les dades de la darrera actualització disponible i en un termini de dos mesos a comptar de la presentació dels fulls de signatures.

Article 38 Acceptació o denegació de la sol·licitud de convocatòria
  1. Si les signatures validades assoleixen el nombre mínim establert, l’òrgan competent ha de convocar la consulta demanada en el termini que estableix l’article 10.4 a comptar de la resolució de validació de les signatures.

  2. La convocatòria de la consulta demanada només es pot denegar, mitjançant una resolució motivada que s’ha de notificar a la comissió promotora, si el nombre de signatures validades no arriba al mínim legalment exigible.

  3. Correspon al Govern de la Generalitat o a l’ens local legitimat en cada cas per a convocar la consulta decidir sobre la validació de les signatures o la denegació de la consulta demanada.

Article 39 Períodes durant els quals no es poden promoure ni celebrar consultes populars no referendàries d’iniciativa ciutadana
  1. Una vegada iniciats els tràmits per a promoure una consulta popular no referendària, no es poden promoure altres consultes de contingut igual o substancialment equivalent fins que no hagin transcorregut dos anys a comptar de:

    1. La celebració de la consulta.

    2. La finalització del procés de validació i recompte de les signatures en cas de denegació de la sol·licitud de convocatòria.

    3. El moment de conclusió del termini de recollida de signatures o el moment en què hagi decaigut la sol·licitud.

  2. No es pot promoure ni celebrar cap consulta popular no referendària d’iniciativa ciutadana d’àmbit local en els sis mesos anteriors a les eleccions locals ni en el període comprès entre les eleccions i la constitució de l’ens local.

  3. No es pot promoure ni celebrar cap consulta popular no referendària d’iniciativa ciutadana d’àmbit de Catalunya des del moment de la dissolució del Parlament i de la convocatòria d’eleccions i fins que no hagin transcorregut cent dies de la presa de possessió del president de la Generalitat.

  4. En el cas de les propostes de consulta popular no referendària que estiguin en tramitació en el moment de la dissolució de l’ens convocant, se n’han de suspendre els tràmits subsegüents fins a la investidura del president de la Generalitat o la constitució de l’ens local.

    Títol III. Processos de participació ciutadana

    Capítol I. Disposicions generals

Article 40 Definició
  1. Els processos de participació ciutadana són actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l’orientació o definició de les polítiques públiques.

  2. Els processos de participació ciutadana tenen com a objecte garantir el debat i la deliberació entre la ciutadania i les institucions públiques per a recollir l’opinió dels ciutadans respecte d’una actuació pública concreta en les fases de proposta, decisió, aplicació o avaluació.

  3. Els processos de participació poden consistir en les modalitats que estableix aquest títol o en altres d’anàlogues, existents o que es puguin crear, i han de respectar sempre els principis que estableix l’article 2.

Article 41 Àmbit subjectiu
  1. Poden prendre part en els processos de participació ciutadana les persones majors de setze anys. Tanmateix, si la naturalesa o l’objecte del procés ho requereixen o aconsellen, es pot reduir l’edat mínima dels participants.

  2. Els processos de participació ciutadana poden ésser oberts a tota la població o anar adreçats, per raó de llur objecte o àmbit territorial, a un determinat o uns determinats col·lectius de persones.

  3. La convocatòria dels processos adreçats a col·lectius específics ha de determinar amb precisió el col·lectiu o col·lectius cridats a participar.

  4. En el cas dels processos de participació adreçats a col·lectius específics, s’ha de vetllar especialment per l’aplicació dels principis d’igualtat i no-discriminació, tant en la selecció dels col·lectius cridats en funció de l’objecte del procés com dins els col·lectius mateixos.

  5. Les entitats, les organitzacions i les persones jurídiques en general poden també participar en els processos de participació ciutadana, llevat dels que per llur naturalesa es reservin a les persones físiques.

Article 42 Àmbit objectiu
  1. Amb caràcter general, els processos de participació ciutadana es poden convocar amb relació a qualsevol proposta, actuació o decisió en l’aplicació de la qual pugui ésser rellevant d’informar, debatre o conèixer l’opinió ciutadana mitjançat la col·laboració i la interacció entre la ciutadania i les institucions públiques.

  2. Els processos de participació ciutadana, a més del que estableix l’apartat 1, poden tenir com a objecte avaluar les polítiques públiques i, si escau, proposar mesures per a modificar l’actuació pública sobre les polítiques objecte d’avaluació.

Capítol II. Iniciativa i contingut dels processos de participació ciutadana

Article 43 Iniciativa institucional
  1. Els processos de participació ciutadana són d’iniciativa institucional quan els promouen l’Administració de la Generalitat i els ens locals en l’àmbit de llurs competències.

  2. A més de l’Administració de la Generalitat i els ens locals, també tenen iniciativa per a convocar processos de participació ciutadana les altres institucions i els altres organismes públics amb relació als col·lectius de ciutadans sobre els quals exerceixen competències o funcions o presten serveis.

Article 44 Iniciativa ciutadana
  1. Es poden promoure processos de participació ciutadana per iniciativa ciutadana davant la Generalitat i els ens locals en l’àmbit de les competències respectives.

  2. En l’àmbit de Catalunya, la convocatòria de la iniciativa és preceptiva si té el suport mínim de 20.000 persones majors de setze anys que puguin participar en el procés.

  3. En l’àmbit local, la convocatòria de la iniciativa és preceptiva si es compleixen les condicions següents:

    1. En els municipis de fins a 1.000 habitants, un 5% de les persones cridades a participar.

    2. En els municipis d’entre 1.001 i 20.000 habitants, un 3% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 50 signatures.

    3. En els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants, un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 600 signatures.

    4. En els municipis de més de 100.000 habitants, un 1% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000 signatures.

  4. En l’àmbit supramunicipal i en l’àmbit inferior al municipal, només s’apliquen els percentatges que estableix l’apartat 3, d’acord amb la població del territori que es pren en consideració.

  5. Els percentatges que estableix aquest article poden ésser inferiors si així ho determina la normativa pròpia de l’ens local.

Article 45 Normes especials sobre la iniciativa ciutadana
  1. La iniciativa ciutadana és aplicable als processos de participació de caràcter general adreçats al conjunt de la població, en les modalitats d’enquesta, audiència pública, fòrums de participació o altres. En el cas de processos adreçats a col·lectius específics, els poders públics poden reconèixer també la iniciativa ciutadana en els termes que estableixin. En aquest cas, els percentatges es calculen prenent com a referència l’àmbit subjectiu al qual s’adreça el procés.

  2. Les normes internes d’organismes o entitats públics encarregats de la gestió de serveis públics bàsics, de les universitats i de les corporacions de dret públic de base associativa han de preveure i regular el dret d’iniciativa dels usuaris o membres per a promoure processos de participació.

  3. A més de les modalitats a què fa referència l’apartat 1, es pot reconèixer la iniciativa ciutadana en les altres modalitats participatives que es puguin crear d’acord amb l’article 40.3, si així ho estableix llur normativa reguladora.

Article 46 Estructura dels processos de participació ciutadana
  1. Els processos de participació ciutadana han de tenir, com a mínim, les fases següents:

    1. Informació a les persones que hi poden participar.

    2. Aportació de propostes.

    3. Deliberació i valoració de les propostes.

    4. Avaluació i retiment de comptes del procés.

  2. Els processos de participació ciutadana, a més de les fases que estableix l’apartat 1, han d’incorporar, si la naturalesa del procés ho permet, una fase de deliberació o debat, amb la participació de persones i entitats, responsables de l’administració convocant i experts al seu servei o independents.

Article 47 Informació
  1. La convocatòria del procés de participació ciutadana ha d’incloure tota la informació necessària amb relació a:

    1. El col·lectiu o col·lectius convidats a participar.

    2. Els objectius del procés, que han d’especificar clarament quina és l’actuació pública que se sotmet a la consideració ciutadana.

    3. Les diverses alternatives que planteja la institució convocant, si n’hi ha.

    4. La documentació i la informació necessàries per a poder formar-se una opinió.

  2. La convocatòria i la informació a què fa referència l’apartat 1 s’han de difondre públicament de manera clara i fàcilment intel·ligible i han d’ésser també difoses i accessibles per mitjà del web institucional corresponent.

Article 48 Aportació de propostes
  1. La convocatòria dels processos de participació ciutadana ha d’establir un termini perquè les persones que hi poden participar puguin fer llurs aportacions i propostes.

  2. El termini a què fa referència l’apartat 1 no pot ésser inferior en cap cas a trenta dies.

  3. Les aportacions i propostes es poden presentar per qualsevol mitjà legalment establert i també per via electrònica, amb l’únic requisit d’identificació de la persona i sens perjudici de la verificació per part de l’administració del compte per mitjà del qual es participa.

Article 49 Valoració de les propostes
  1. L’administració que ha convocat el procés de participació ciutadana ha de considerar i valorar totes les aportacions i les propostes.

  2. En la fase de valoració s’ha de determinar quines aportacions i propostes es prenen en consideració i com això es concreta en l’actuació de l’administració.

  3. Es poden excloure de la fase de valoració les aportacions que no tinguin relació directa amb l’objecte del procés de participació ciutadana.

Article 50 Avaluació del procés de participació ciutadana
  1. L’avaluació dels resultats del procés de participació ciutadana s’ha de reflectir en una memòria final, que s’ha d’elaborar en el termini de dos mesos a comptar de la seva finalització i que ha de contenir com a mínim:

    1. La descripció del procés i les seves fases.

    2. Una informació quantitativa i qualitativa de la participació que hi ha hagut i de les aportacions que s’han rebut.

    3. La metodologia emprada en el procés de participació ciutadana i en la fase de valoració.

    4. Una valoració global del procés i dels seus resultats.

  2. La memòria final d’avaluació s’ha de fer pública al web institucional de l’administració convocant i s’ha de comunicar als participants.

  3. L’administració convocant ha de retre comptes sobre el procés de participació ciutadana. El retiment de comptes implica, en tot cas:

    1. Donar a conèixer els criteris utilitzats per a valorar les aportacions i propostes i els motius pels quals han estat acceptades o rebutjades.

    2. Acreditar el compliment dels compromisos assumits com a conseqüència del procés de participació ciutadana.

Article 51 Efectes del procés de participació ciutadana

Els processos de participació ciutadana no són vinculants per a l’administració convocant. Tanmateix, la memòria final a què fa referència l’article 50 ha d’incloure un apartat específic sobre els efectes que el procés de participació ha de tenir en l’actuació de l’administració convocant i sobre els compromisos derivats del procés que aquesta assumeix.

Article 52 Mitjans de suport
  1. Els processos de participació ciutadana han de tenir els mitjans personals i materials de suport necessaris per a complir llur funció.

  2. Les modalitats participatives que integrin persones, representants d’entitats cíviques i experts han de tenir els mitjans i instruments de suport i d’assistència necessaris, inclosos els telemàtics, que han d’ésser utilitzats pels participants en condicions d’igualtat.

Capítol III. Modalitats participatives

Article 53 Enquestes
  1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per enquesta el procés de participació ciutadana que utilitza tècniques demoscòpiques per a conèixer l’opinió o les preferències de la ciutadania amb relació a una qüestió o qüestions determinades. Els procediments utilitzats han d’ésser els més adequats a la naturalesa i les característiques de la qüestió sotmesa a consulta.

  2. Les enquestes s’han d’articular a partir d’una mostra de l’univers a consultar que sigui representativa i plural, d’acord amb llur objecte. Poden tenir com a referència el conjunt dels ciutadans o referir-se només a un col·lectiu o col·lectius concrets, en funció de la finalitat per a la qual es recull l’opinió ciutadana o de la naturalesa de la qüestió formulada.

  3. Les enquestes també es poden fer mitjançant panels ciutadans. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per panel ciutadà un grup de ciutadans i representants d’entitats cíviques seleccionats com a mostra representativa de la societat o de sectors concrets, als quals es formulen consultes i es demana l’opinió sobre un assumpte d’interès públic.

  4. Les administracions convocants determinen per reglament el procediment de selecció i configuració dels panels ciutadans, i també llur funcionament.

Article 54 Audiències públiques ciutadanes
  1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per audiència pública el procés de participació ciutadana mitjançant el qual s’ofereix a les persones, entitats i organitzacions la possibilitat de presentar i debatre propostes amb relació a una determinada actuació pública.

  2. Les audiències públiques poden ésser generals o anar adreçades a col·lectius específics si la qüestió sotmesa a participació només afecta directament un determinat col·lectiu o sector de la població.

Article 55 Fòrums de participació
  1. Els fòrums de participació s’organitzen com a espais de deliberació, anàlisi, proposta i avaluació de les iniciatives i de les polítiques públiques. Els fòrums de participació poden tenir caràcter temporal o permanent.

  2. Els fòrums són integrats per un conjunt de ciutadans i de representants d’entitats cíviques seleccionats per l’administració com a mostra representativa d’un sector o col·lectiu directament concernit per la iniciativa o política pública. També poden incloure experts en la matèria independents.

  3. Els fòrums poden tenir les finalitats següents:

    1. Deliberar sobre la idoneïtat d’una iniciativa pública que es vol posar en pràctica i preveure els efectes sobre el sector al qual va dirigida.

    2. Fer el seguiment de les polítiques públiques i proposar mesures per a millorar-les, especialment pel que fa a la prestació de serveis.

    3. Analitzar i avaluar els resultats de les polítiques públiques.

  4. Per a l’efectivitat del que estableix aquest article, la Generalitat i els ens locals han de crear i regular un registre de participació en el qual es poden inscriure voluntàriament les persones, les entitats i les organitzacions cíviques representatives que ho desitgin, per a formar part dels fòrums i ésser-ne part activa.

  5. La composició dels fòrums que es constitueixin s’ha de determinar mitjançant una elecció d’entre les persones i entitats inscrites en el registre de participació, llevat que la naturalesa especialitzada del procés de participació aconselli de fer-ne una designació. En aquest darrer cas, la selecció s’ha de fer de la manera més plural possible i d’acord amb els altres principis que estableix l’article 2.

Article 56 Processos de participació específics
  1. Els processos de participació que regula aquest títol i els que es creïn a la seva empara s’entenen sens perjudici dels instruments i mecanismes de participació que les lleis estableixen específicament per a determinats sectors o matèries.

  2. El que estableix aquest títol és aplicable supletòriament als instruments i mecanismes de naturalesa participativa que estableixen altres lleis.

    Disposicions addicionals

    Primera. Sol·licituds relacionades amb els tràmits que estableix aquesta llei

    Les sol·licituds dels ciutadans relacionades amb els tràmits que estableix aquesta llei es poden presentar a les oficines registrals que determinin les regles específiques de cada consulta.

    Segona. Còmput dels terminis

    Els terminis indicats en dies per aquesta llei es computen com a dies naturals si no s’especifica altrament. Els terminis indicats en mesos es computen de data a data; en aquest cas, si el termini fineix en dia festiu, es considera com a dia de finiment el primer dia hàbil següent.

    Disposicions transitòries

    Primera. Comunicació prèvia al Registre de participació en consultes populars no referendàries

    Els catalans residents a l’estranger i les persones a què fan referència les lletres b i c de l’article 5.1 han de comunicar prèviament al responsable del Registre de participació en consultes populars no referendàries llur voluntat de participar en cada consulta popular no referendària, mentre el desplegament per reglament d’aquesta llei no modifiqui la configuració i l’estructura del Registre de participació.

    Segona. Nomenament dels membres de la Comissió de Control i règim transitori aplicable fins a la constitució de la Comissió

  3. Els membres de la Comissió de Control han d’ésser nomenats en el termini d’un mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei. La Comissió de Control s’ha de constituir en el termini dels quinze dies posteriors al nomenament dels seus membres.

  4. Fins que no es constitueixi la Comissió de Control, exerceix les seves funcions una comissió integrada per les persones a què fan referència les lletres b i c de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2006, del 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, que han estat designades per a formar part de la comissió de control a què fa referència la dita disposició transitòria.

    Disposicions finals

    Primera. Desplegament per reglament

  5. S’autoritza el Govern a desplegar per reglament aquesta llei. Aquest desplegament ha de respectar, en tot cas, les remissions en favor de la potestat reglamentària local que la llei estableix.

  6. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de les regles específiques per a l’organització i l’acompliment de les consultes populars no referendàries i dels altres processos de participació ciutadana, que correspon d’establir a l’òrgan convocant d’acord amb el que estableix aquesta llei.

    Segona. Entrada en vigor

    Aquesta llei entra en vigor el dia en què es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Palau de la Generalitat, 26 de setembre de 2014

    Artur Mas i Gavarró

    President de la Generalitat de Catalunya

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR