Les consultes populars no referendàries: perspectives de futur... en particular, la implementació del sistema del vot electrònic
Autor | Anna Burgués Pascual/Aranzazu Colom Nart |
Cargo | Advocada de la Generalitat de Catalunya/Advocada de la Generalitat de Catalunya |
Páginas | 50-76 |
50
noves tecnologies
Les consultes populars no referendàries es configuren com un instrument de participació
Els contorns i trets definidors de la consulta popular no referendària han estat perfilats pel
Tribunal Constitucional a partir de la seva delimitació respecte de la figura del referèndum, una
altra e spècie dins el gènere de les consultes populars. Tanmate
competències, ha limitat de manera ostensible el marge de maniobra de les consultes populars
ad futurum
institució. Aquest fenomen comporta que les administracions públiques catalanes tendeixin a
aplicar un criteri de pr
per a la finalitat pretesa, optin per recórrer a altres instruments de participació que regula la
U
cs en aquest procés
participatiu i, en concret, el sistema del vot electrònic.
A
com la ciutadania en general han tendit a confiar cada vegada més en la tecnologia per dur a
C
demanda per traslladar serveis a espais remots i en línia, deixant la presencialitat a un segon
terme, més residual.
E la participació ciutadana, la pandèmia de la covid-19 ha revifat el debat
desenvolupar i implantar de manera efectiva i amb garanties suficients el sistema del vot
electrònic en la celebració de comicis electorals i altres processos de participació ciutadana.
En aquest sentit, la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (en endavant,
LOREG àmits concrets del règim electoral, com
mitjans electrònics.
Les consultes populars no referendàries: perspectives de futur...
en particular, la implementació del sistema del vot electrònic
51
En canvi, aquesta referència sí que apareix a la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes
Llei ió a les
T
reglamentari previ que me.
Amb tot, en aquest article intentarem fer una pr imera aproximació als requeriments -tècnics i
-
garanties suficients per adverar la legitimitat del resultat de la consulta. Per fer-ho, esdevé
esculls principals a què han hagut de fer front.
Les consultes populars no referendàries a Catalunya: contorns i límits
P
entre les figures del referèndum i la consulta popular no referendària, que ha estat perfilada de
manera gradual per la doctrina del Tribunal Constitucional70 TC
A
TC “TC
tres tipus de democràcia que dissenya la Constitució
espanyola (en endavant, CE): en primer terme, la
democràcia representativa, en la qual participa tota la
seus representants e n les institucions i que constitueix
la forma ordinària de democràcia; en segon terme, la
democràcia directa, el màxim exponent de la qual és el
referèndum, i, en darrer lloc, un tercer tipus de
democràcia, la participativa o deliberativa, que compleix
una funció complementària en el sistema democràtic.
D TC ues primeres troben
emparament en el dret fonamental de participació dels
CE
CE
En aquesta línia, dins del gènere de les consultes populars, el TC ha distingit entre les consultes
populars referendàries, que constitueixen una expressió de democràcia directa, i les no
referendàries, que són una manifestació de democràcia participativa junt amb altres instruments
70 L
“TC “TC “TC
STC 31/2015, de 25 de febrer; la STC “TC “TC
de juny; la STC 147/2015, de 25 de juny; la STC 51/2017, de 10 de maig; la STC 90/2017, de 5 de juliol, i la STC 114/2017,
El TC ha distingit entre les
consultes populars
referendàries, que
constitueixen una expressió de
democràcia directa, i les no
referendàries, que són una
manifestació de democràcia
participativa, com les
enquestes, les audiències
públiques o els fòrums de
participació.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba