Les consultes populars no referendàries: perspectives de futur... en particular, la implementació del sistema del vot electrònic

AutorAnna Burgués Pascual/Aranzazu Colom Nart
CargoAdvocada de la Generalitat de Catalunya/Advocada de la Generalitat de Catalunya
Páginas50-76
50
noves tecnologies
Les consultes populars no referendàries es configuren com un instrument de participació
             
   
Els contorns i trets definidors de la consulta popular no referendària han estat perfilats pel
Tribunal Constitucional a partir de la seva delimitació respecte de la figura del referèndum, una
altra e spècie dins el gènere de les consultes populars. Tanmate    
            
            
competències, ha limitat de manera ostensible el marge de maniobra de les consultes populars
        ad futurum  
institució. Aquest fenomen comporta que les administracions públiques catalanes tendeixin a
aplicar un criteri de pr            
                 
per a la finalitat pretesa, optin per recórrer a altres instruments de participació que regula la
        
U               
        cs en aquest procés
participatiu i, en concret, el sistema del vot electrònic.
A               
com la ciutadania en general han tendit a confiar cada vegada més en la tecnologia per dur a
         C     
demanda per traslladar serveis a espais remots i en línia, deixant la presencialitat a un segon
terme, més residual.
E     la participació ciutadana, la pandèmia de la covid-19 ha revifat el debat
              
desenvolupar i implantar de manera efectiva i amb garanties suficients el sistema del vot
electrònic en la celebració de comicis electorals i altres processos de participació ciutadana.
En aquest sentit, la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (en endavant,
 LOREG       àmits concrets del règim electoral, com
              
            
mitjans electrònics.
Les consultes populars no referendàries: perspectives de futur...
en particular, la implementació del sistema del vot electrònic
51
En canvi, aquesta referència sí que apareix a la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes
          
Llei              ió a les
 T            
         
reglamentari previ que         me.
Amb tot, en aquest article intentarem fer una pr imera aproximació als requeriments -tècnics i
 -           
garanties suficients per adverar la legitimitat del resultat de la consulta. Per fer-ho, esdevé
            
esculls principals a què han hagut de fer front.
Les consultes populars no referendàries a Catalunya: contorns i límits
P               
entre les figures del referèndum i la consulta popular no referendària, que ha estat perfilada de
manera gradual per la doctrina del Tribunal Constitucional70    TC
A       
 TC     “TC    
tres tipus de democràcia que dissenya la Constitució
espanyola (en endavant, CE): en primer terme, la
democràcia representativa, en la qual participa tota la
      
seus representants e n les institucions i que constitueix
la forma ordinària de democràcia; en segon terme, la
democràcia directa, el màxim exponent de la qual és el
referèndum, i, en darrer lloc, un tercer tipus de
democràcia, la participativa o deliberativa, que compleix
una funció complementària en el sistema democràtic.
D     TC  ues primeres troben
emparament en el dret fonamental de participació dels
         CE    
            
     CE
En aquesta línia, dins del gènere de les consultes populars, el TC ha distingit entre les consultes
populars referendàries, que constitueixen una expressió de democràcia directa, i les no
referendàries, que són una manifestació de democràcia participativa junt amb altres instruments
70 L               
   “TC      “TC        “TC      
STC 31/2015, de 25 de febrer; la STC       “TC      “TC  
de juny; la STC 147/2015, de 25 de juny; la STC 51/2017, de 10 de maig; la STC 90/2017, de 5 de juliol, i la STC 114/2017,
  
El TC ha distingit entre les
consultes populars
referendàries, que
constitueixen una expressió de
democràcia directa, i les no
referendàries, que són una
manifestació de democràcia
participativa, com les
enquestes, les audiències
públiques o els fòrums de
participació.

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR