El consell de tutela
| Autor | Assumpta Crosas Armengol |
-
TRAMITACIO PARLAMENTARIA I ANTECEDENTS LEGISLATIUS DE LA INSTITUCIÓ
Els arts. 226 a 236, en el marc del Capítol VI del Títol VII del Codi de familia, regulen el consell de tutela, configurant-lo com un organisme tutelar, al qual s'encomana vetllar pel bon desenvolupament de la tutela, tant en raspéete personal com en l'aspecte patrimonial de la mateixa, substituint, en alguns casos -en aquells en qué hagi estat constituit el consell, ates que es tracta d'un órgan de carácter facultatiu-, la intervenció judicial en el control de Tactuació de la persona que exerceix la tutela, i concedint l'autorització per a determináis actes que, en un altre cas, requereixen la judicial.
Disposa el Preámbul del Codi de familia que el sistema de tutela de familia es reforja amb la creació facultativa del consell de tutela, que es pot establir en els casos de tutela deferida per la mateixa persona a tutelar o pel pare o per la mare d'aquesta. Així l'art. 226 CF estableix, en concordança amb l'ámplia llibertat que el Codi de familia reconeix als pares i al propi interessat en la delació de la tutela que, en la tutela deferida per la persona interessada o pel seu pare i per la seva mare, hom pot preveure que hi hagi un consell de tutela, que ha d'ésser formalitzat pel jutjat competent en la constitució d'aquesta tutela. Aquesta previsió s'incardina en les facultáis que els arts. 172 i 173 CF reconeixen al propi subjecte interessat, i als pares, respectivament, per configurar l'organisme tutelar(97).
1.1. Tramitació parlamentaria
El Projecte de llei del Codi de familia(98) contemplava la figura del consell de tutela sota una altra denominació -consell de familia-, si bé el contingut de la institució arriba sense modificacions al text final aprovat pel Ple del Parlament de Catalunya. En el Projecte de llei de Codi de familia es parlava del consell de familia, en els arts. 212 a 222 -en el Capítol VI del Títol VI-, i en canvi, en el text definitiu es fa referencia al consell de tutela, probablement amb la intenció de distingir la figura que es recull en el Codi de familia de la figura del consejo de familia que regulava el Codi civil amb anterioritat a la reforma efectuada per Ley 13/1983, de 24 de octubre, de reforma del Código civil en materia de tutela. Tanmateix, un seguiment de la tramitació parlamentaria no explica el canvi de denominació de la institució regulada en l'art. 226 i ss. CF. La Ponencia encarregada d'elaborar l'Informe sobre el Projecte de llei del Codi de familia, recomana l'adopció d'un text transaccional en el que s'incorpora la denominació consell de tutela, sense que s'haguessin presentat esmenes en relació al canvi de nom de l'órgan tutelar. El Dictamen de la Comissió de Justicia, Dret i Seguretat Ciutadana accepta la nova denominació, i s'aprova el text definitiu del Codi de familia en la votació al Ple, amb aquesta nova denominació, i sense objeccions al respecte(99).
En la tramitació parlamentaria del Projecte de llei de Codi de familia destaquen les dues esmenes presentades pel Grup Parlamentan Socialista i pel Grup Parlamentan d'Esquerra Republicana de Catalunya encaminades a suprimir tot el contingut del Capítol VI del Títol VI del Projecte, que regulava el consell de familia, manifestant la seva postura contraria a la incorporado d'aquesta figura al nou Codi (100). Sense acceptar les esmenes, el text transaccional recomanat per la Ponencia inclou la regulado del consell de tutela i no es mantenen com a esmenes per a ésser defensades en el Ple. D'altra banda, la Ponencia tampoc inclou en el text transaccional les dues esmenes presentades pel Grup Parlamentan Popular; la primera, dirigida a la inclusió d'un nou capítol al final del Títol V del Projecte -que regulava la potestat del pare i de la mare- i abans de la regulació del Títol VI -de la tutela i les altres institucions tutelars-, sota la rúbrica Del consell de familia i amb el mateix contingut que havia previst el Projecte als arts. 212 a 222; i en concordanga amb aquest can vi d'ubicació, una segona esmena, encaminada a suprimir la regulació del consell de familia al final del Títol VI, relatiu a la tutela(101).
La diversitat de postures dels grups parlamentaris sobre la regulació del consell de tutela en el Codi de familia es manifesta novament en el debat i votació al Ple del Parlament de Catalunya del Dictamen de la Comissió de Justicia, Dret i Seguretat Ciutadana sobre el Projecte de llei de Codi de familia(102).
Tampoc coincideixen en la valoració de la inclusió del consell de tutela en la configuració de l'organisme tutelar, els Informes de les Entitats consultades en la tramitació parlamentaria de la llei, inclosos en els Antecedents del Projecte de llei de Codi de familia; l'existéncia d'algunes postures que consideren digne d'elogi la regulació d'aquesta institució com a sistema de control alternatiu al judicial, que deriva de la voluntat del propi interessat o dels pares en la delació de la tutela, es contraposen a aquelles opinions que qüestionen la viabilitat práctica i funcionalitat del consell de tutela en una societat caracteritzada pel predomini de famílies nuclears i fins i tot monoparentals i en la que ha desaparegut el concepte de familia amplia en el qual s'incardinaria la configuració d'un consell de tutela(103).
Certament, la previsió d'un consell de tutela, inicialment elogiable atesa la prevalença de la voluntat del propi subjecte interessat en la configuració del seu organisme tutelar així com de la voluntat dels pares en la tutela dels seus filis menors d'edat i majors i emancipáis incapacitats, pot dificultar el funcionament de la tutela com a conseqüéncia de la intervenció d'un órgan de carácter col-legiat regit per uns criteris estrictes de funcionament (art. 231 i ss. CF).
I d'altra banda, i tot i que es preveu la responsabilitat dels membres del consell de forma específica en l'art. 206 Cc. -aplicat al consell de tutela per la remissió efectuada per l'art. 229 CF- i la possible remoció dels mateixos (arts. 229.Ir, 195 i ss. CF), potser caldria haver previst una rendido de comptes per part del consell de tutela una vegada extingida la tutela o amb una certa periodicitat, durant el desenvolupament de la mateixa. Certament, a excepció feta de la modificado de la remuneració del tutor per part del consell de tutela que el jutge pot deixar sense efecte si ho considera convenient (art. 234.2n.a) CF), les decisions del consell de tutela no son recurribles davant l'autoritat judicial, com la resolució de desacords entre cárrecs tutelars (art. 234.2n.b) CF) o l'atorgament de les autoritzacions que preveu la llei per la realització de determinats actes per part del tutor (arts. 234.2n.c), 212, 215.2n i 219 CF). Així mateix, la llei podia haver previst una legitimació amplia per posar en coneixement del jutge directament, o través del ministeri fiscal, la inoperáncia del consell, per tal que el jutge pogués substituirlo per un control judicial directe(104).
1.2. Antecedents legislatíus del consell de tutela
Alguns autors han assenyalat el paral-lelisme de la figura del consell de tutela en el Codi de familia amb la intervenció de dos parents en l'ámbit de la familia per tal de substituir l'autoritat judicial en la resolució de desacords ocasionáis del pare i la mare en l'exercici de la potestat, en els termes de l'art. 138.2n CF(105), i per substituir també l'autorització judicial que requereix la realització dels actes previstos en l'art. 151 CF per part del pare i de la mare (art. 153.2.b) CF). Aquesta intervenció ja havia estat prevista pels arts. 7.2n i 23.2.b) -que remeda al 7.2n- de la Llei 12/1996, de la potestat del pare i de la mare. L'art. 138.2n CF es remet a l'art. 149 CS per determinar els parents als quals s'encarrega, per acord del pare i la mare, formalitzat en document públic, la resolució de desacords. Aquest precepte del Codi de Successions es refereix als parents consanguinis, d'un sexe o l'altre que pertanyin l'un a la línia paterna i l'altre a la materna, i dins cadascuna d'elles, el de parentiu més próxim en relació amb els filis o els descendents, i amb preferencia el de més edat.
Tanmateix, i tot i l'evident intervenció de la familia en l'ámbit de les institucions de protecció de menors i incapacitats, aquest paral-lelisme es contradiu amb la previsió del Codi de familia quan s'observa que el consell de tutela no ha d'estar format, necessáriament, per parents del tutelat. Efectivament, atesa la llibertat dels pares i del propi subjecte interessat en la designació dels membres del consell de tutela, poden haver previst que el consell no estigui format per parents del tutelat; pot estar format per parents si els pares o l'interessat han previst l'existéncia del consell de tutela (art. 226 CF) i han designat parents del tutelat com a membres del consell o bé, si havent previst l'existéncia del consell no haguessin designat els seus membres i fos l'autoritat judicial qui hagués d'escollirlos d'acord amb l'ordre establert en l'art. 179 CF, el qual contempla l'existéncia de parentiu amb el tutelat (art. 227.3r CF).
El precedent del consell de tutela del Codi de familia el situem en el Projecte de llei de tutela i curatela de la Generalitat de Catalunya, de 1934(106), que regulava el també anomenat consell de tutela. L'art. 9 d'aquest projecte -que no va arribar a aprovar-se com a llei- considerava el consell de tutela com un dels órgans tutelars, juntament amb el tutor i la Magistratura de tuteles. Els arts. 39 a 64 del projecte regulaven la composició, nomenament i funcionament del consell i els arts. 125 i 126 establien les funcions d'aquest órgan, al qual corresponia vigilar I'actuació del tutor i cridarli l'atenció quan lio estimes convenient (art. 125.Ir projecte).
També el Codi civil espanyol havia regulat una figura similar al consell de tutela que recull el Codi de familia. Certament, el Codi civil havia previst la figura del consejo de familia com un dels órgans tutelars en la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba