Comunitats autònomes activitat legislativa

Page 317

Llei del Parlament canari 1/2001, de 21 de maig, de construcció d'edificis per a utilització d'energia solar.

La Llei del Parlament canari 1/2001, de 21 de maig, de construcció d'edificis per a utilització d'energia solar té per objectiu estendre l'aprofitament de l'energia solar tèrmica amb la finalitat principal d'estalviar energia i potenciar l'ús d'energies netes. Per tant, el criteri ambiental preval davant les altres competències concurrents relacionades amb la matèria objecte d'aquesta regulació.

Concretament, l'objecte de la Llei estableix l'obligació, en els supòsits en què sigui tècnicament viable, de projectar i construir els edificis aptes per aprofitar, per la sola decisió de llurs usuaris finals, l'energia solar tèrmica. La imposició d'aquesta obligació, d'observança ineludible, implica una ampliació de l'abast de la funció social del dret de propietat privada (art. 3.2 de la Constitució espanyola).

Això és innovador, bàsicament, per dues raons. La primera és que el concepte de propietat privada està evolucionant cap a l'ampliació de l'abast de la seva funció social. Aquesta funció social delimita els poders i facultats del propietari en relació amb l'objecte de la seva pertinença, de tal manera que les obligacions que imposa formen part de l'àmbit intern del contingut normal d'a- quest dret de propietat, i, per tant, la imposició d'aquestes obligacions no és indemnitzable.

La segona raó és que aquesta ampliació de l'abast de la funció social del dret de propietat privada s'està duen a terme segons consideracions ambientals. Concretament, consideracions de naturalesa tècnica que justifiquen que la Llei del Parlament canari 1/2001 habiliti expressament la potestat reglamentària per regular aquesta matèria amb el detall i el rigor adequats.

Per tal de fer ús de la potestat reglamentària necessària per al desplegament i l'aplicació de la Llei del Parlament canari 1/2001, el legislador disposa que el Govern ha d'incloure, en el procediment d'elaboració de les disposicions reglamentàries, l'audiència prèvia dels col·legis professionals dels tècnics de construcció i enginyeria que siguin competents per a la redacció dels projectes de preinstal·lació d'energia solar. Aquesta audiència prèvia és important pel fet de permetre que el contingut del reglament sigui revisat pels qui són tècnics i experts en la matèria i que, consegüentment, millori l'eficàcia de la norma.

D'acord amb la Llei 1/2001, l'àmbit material estricte en què es pot produir la norma reglamentària és l'especificació de les condicions tècniques concretes de les anomenades preinstal·lacions d'ener- Page 318 gia solar, com també puntualitzar els supòsits en què tècnicament no sigui viable l'exigència de preinstal·lació d'energia solar. Per tant, la potestat reglamentària resta restringida a un complement d'aquesta regulació legal que sigui indispensable per motius tècnics o per optimitzar el compliment de les finalitats proposades per la Constitució o per la llei.

Finalment, la Llei 1/2001 estableix que la seva aplicació es durà a terme mitjançant els instruments jurídics de limitació de les autoritzacions administratives.

Malgrat les novetats interessants que aporta aquesta Llei en relació amb la delimitació de la funció ambiental del dret de la propietat immobiliària, es tracta d'un avenç limitat respecte de les iniciatives públiques anteriors relatives al foment de les energies renovables. En aquest sentit, la Llei del Parlament canari 1/2001 només potencia la utilització de l'energia solar tèrmica, sense esmentar, en canvi, els sistemes passius d'energia solar. La Llei 1/2001 tampoc no preveu els mecanismes jurídics per fer possible l'adaptació contínua de la normativa al desenvolupament cientificotècnic de les condicions tècniques de les anomenades preinstal·lacions d'energia solar; desenvolupament que pot, al mateix temps, influir en la determinació de la viabilitat tècnica d'aquestes preinstal·lacions.

María José Meseguer

Llei 2/2001, de 3 de maig, del Parlament d'Andalusia, de regulació de les consultes populars locals a Andalusia.

Com s'indica en l'exposició de motius, l'objecte de la Llei és «establecer un sistema en que los ciudadanos puedan expresar su opinión en los temas municipales que se les consulten, pues es en el ámbito local donde se generan los intereses más inmediatos a aquéllos». Per això s'estableix el procediment que s'ha de seguir per a la celebració de les dites consultes populars, els legitimats per iniciar-lo, les institucions que intervenen en la seva convocatòria, la regulació de l'Administració electoral que organitza i supervisa el procés, i els efectes de la consulta.

La iniciativa per convocar la consulta és doble (art. 6) i correspon, en primer lloc, a la corporació municipal a propos- ta d'«un grup municipal» amb l'acord adoptat per la majoria simple dels regidors. Aquesta primera possibilitat es planteja en termes discutibles: d'entrada hi ha l'opció legislativa d'afavorir els grups sobre els regidors i, el que és més criticable, no es reconeix la iniciativa a les minories municipals sinó que la iniciativa s'ha d'adoptar per majoria simple del Ple, quan de tota manera ja correspon al Ple de l'Ajuntament l'aprovació de l'acord de celebració de la consulta. En segon lloc, també té la iniciativa un grup de veïns, el nombre dels quals varia segons la població del municipi (fins a 5.000 habitants es requereix un 10 % dels habitants; en municipis de 5.001 a 50.000 habitants, es requereixen 500 signatures més el 7 % dels habitants que excedeixen de 5.000; en municipis de 50.001 a 100.000 signatures es requereixen 3.650 signatures més el 5 % dels habitants que excedeixen de 50.000; i en els municipis de més de 100.000 habitants es requereixen 6.150 signatures Page 319 més el 3 % dels habitants que passin de 100.000). S'ha d'advertir que es demanen quantitats molt elevades d'electors per formular la sol·licitud ja que les signatures dels veïns (que gaudeixen del dret de sufragi en les eleccions municipals, art. 6.3) es calculen sobre el nombre total d'habitants, no del cos electoral. També es preveu en aquest segon cas que l'alcalde sotmeti al Ple la iniciativa dintre dels trenta dies hàbils de la recepció de la sol·licitud (art. 7) per a la seva «acceptació» (art. 8). Cal deduir que l'efecte d'aquest tràmit es limita a l'admissió o verificació reglada de l'acompliment dels requisits exigits i que el Ple no fa un pronunciament d'oportunitat sobre la convocatòria de la consulta. Es tractaria, d'altra banda, de la interpretació més raonable per donar un sentit diferent al de l'aprovació ulterior de la iniciativa, de forma paral·lela amb el primer pronunciament -de legalitat- que fan les cambres parlamentàries en relació amb la iniciativa legislativa popular amb l'admissió a tràmit.

El Ple de l'Ajuntament pren en tot cas la decisió sobre la convocatòria per majoria absoluta (art. 9), però prèviament s'ha de sotmetre la sol·licitud de consulta a informació pública i s'ha de comunicar a la Delegació del Govern de la Junta d'Andalusia en la província de què es tracti, perquè formulin «al·legacions» (art. 8). Obrir un tràmit d'informació pública pot semblar a primera vista conforme amb la línia d'afavorir la participació dels ciutadans, però en realitat l'efecte que produeix en aquest cas concret és el d'endarrerir la consulta i posar-li encara més traves, i enfronta els sol·licitants de la consulta amb altres veïns que formulen al·legacions. La intervenció de la Junta en aquest moment tampoc no s'acaba d'entendre, atès que ja ho fa ulteriorment a l'adopció de l'a- cord pel Ple a través d'un informe que adjunta a la sol·licitud del municipi al Govern de la Nació (art. 10.3). Segurament respon a la voluntad de facilitar la col·laboració interinstitucional entre ajuntament i Govern de la Comunitat Autònoma i d'anticipar en les al·legacions el pronunciament de la Junta (per exemple, consulta sobre matèries que no són de competència municipal) però no s'ha d'oblidar que el competent per acordar la celebració és l'Ajuntament i el competent per a l'autorització és el Govern central, i entre l'un i l'altre poc resta per fer a la Junta. La Junta, que no es pot negar a tramitar la sol·licitud, només fa d'intermediari o transmissor de la proposta i de la resposta que doni el Govern de l'Estat (art. 10.4). A part, es preveu que la Junta d'Andalusia creï, a la Conselleria de Governació, un regis- tre de consultes populars locals en el qual s'han d'inscriure les sol·licituds de consulta, les que hagin estat autoritzades i els resultats de les celebrades (disposició addicional primera), i d'aquesta manera se'n facilita el seguiment i el control.

La convocatòria de la consulta correspon a l'alcalde. En el decret de convocatòria s'ha d'incloure el dia de la votació i la durada de la campanya, el qual s'ha de publicar al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía (data des de la qual es compten els terminis per constituir la Junta electoral de zona, l'exposició al tauler d'anuncis de les llistes electorals, la formació de les meses, o el vot anticipat) i després al Boletín Oficial de la Provincia, es posarà al tauler d'edictes i el publicarà en un dels mitjans de comunicació de major difusió «en l'àmbit local corresponent» (art. 11), qüestió que també es presta a ambigüitats en la interpretació. El cos electoral el formen els veïns del municipi que gaudeixen del Page 320 dret de sufragi actiu en les eleccions municipals (art. 15). La Llei regula la impossibilitat de coincidència entre aquesta consulta i qualsevol altra convocatòria electoral o referendària, i la prohibició de repetir la consulta sobre el mateix «assumpte» mentre duri el període de mandat de la corporació municipal (art. 4), la campanya d'informació prèvia a la consulta, que ha de durar entre 10 i 15 dies, i en la qual s'ha de facilitar espais i llocs públics gratuïts als grups polítics municipals i als promotors (art. 19 i 20) així com la possibilitat -no obligació- de dur a terme una campanya institucional (art. 21), la qual cosa no és segurament la millor forma d'incentivar el vot. Es disposa igualment el vot per correu o anticipat (art. 24), la votació i l'escrutini (art. 25-27), en el qual crida l'atenció el fet que es prevegi que l'Ajuntament pugui designar un representant per rebre informació dels resultats de cada mesa i no, en canvi, que ho puguin fer els promotors; això no obstant l'escrutini és públic i està prevista la legitimació dels representants dels grups promotors per formular reclamacions contra el mateix escrutini (art. 27). A més, la Llei regula tot el relatiu a l'Administració electoral que supervisa el procés de consulta, amb la intervenció de la Junta Electoral d'Andalusia, les juntes electorals de zona i les meses electorals (art. 12-13, 18), no en canvi les juntes electorals provincials.

El resultat de la consulta té caràcter consultiu i no vincula l'Ajuntament, com es desprèn de l'objecte mateix de la consulta, la qual «es el instrumento de conocimiento de la opinión de los vecinos sobre asuntos de la competencia propia municipal» (art. 2.1) i «no podrá menoscabar las facultades de decisión que corresponden a los órganos representativos del municipio» (art. 2.2).

Un cop descrit i comentat succintament el contingut de la Llei andalusa 2/2001, de 3 de maig, interessa ara reflexionar sobre les possibilitats que l'ordenament jurídic atorga a les consultes populars locals per tal de valorar com la Llei que es comenta afronta la qüestió. Però prèviament cal considerar el marc de referència en què s'insereix la regulació de les consultes populars municipals i que és, tal i com reconeix l'exposició de motius: la participació directa dels veïns en la vida pública local. Tot i que en cap cas no es parla de referèndum en el text articulat, sinó de «consulta popular local» estem davant la normació d'aquesta modalitat de democràcia directa en un context que ha optat preferentment per la democràcia representativa, en aquest cas en l'àmbit municipal, és a dir la participació en els assumptes públics locals, a través de representants elegits democràticament per constituir l'Ajuntament (art. 140 CE). Ara bé, en n precepte competencial, la Constitució preveu la possibilitat que els ciutadans d'un municipi determinat es pronuncïin directament sobre una qüestió que els afecti i en fixa un requisit preceptiu, límit a l'autonomia municipal: «l'autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum» correspon a l'Estat (art. 149.1.32 CE). L'art. 71 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) va traslladar bona part de les limitacions constitucionals del referèndum consultiu (art. 92 CE) a les consultes d'àmbit local i l'estatut d'autonomia de cada comunitat autònoma -en aquest cas el d'Andalusia, art. 15.2- afegeix l'exigència d'un desplegament legislatiu específic d'acord amb l'art. 149.1.1 i 32 (competències esta tals involucrades) i amb les lleis a les quals al·ludeix l'art. 92.3 CE (llei orgànica de Page 321 les diferentes modalitats de referèndum, la qual remet a la legislació de règim local en la disposició addicional). En compliment d'aquesta previsió estatutària, el Parlament andalús ha aprovat una llei específica sobre la matèria (a Catalunya, en canvi, es va optar per una altra solució legislativa: la regulació d'aquestes consultes populars dintre la llei municipal de Catalunya). És la llei autonò- mica la que precisa qui té la iniciativa per convocar les consultes, els passos a seguir en l'àmbit municipal per a la seva realització, i s'afegeix la forma d'intervenció del Govern de la Comunitat Autònoma al llarg del procediment referendari.

Per evitar l'abús (o l'ús) de la consulta popular, el legislador estatal acompanya la regulació de totes les restriccions imaginables i que constrenyen el marge d'actuació del legislador autonòmic de forma molt notable i limiten l'autonomia local. És per tant en aquest estret marc que es produirà la regulació de la consulta popular local en els municipis andalusos. Així, pel que fa a l'acord de celebració, s'exigeix un acord majoritari del Ple del consistori, la qual cosa implica que la proposta d'un grup de veïns només es convertirà en iniciativa oficial si compta amb el suport dels seus representants elegits. Això impedeix utilitzar el referèndum com un instrument en mans dels ciutadans, al marge dels representants, i en mans dels grups polítics minoritaris per qüestionar resolucions adoptades per l'Ajuntament. Respecte a l'objecte de la consulta, la LRBRL expressament exclou aquelles matèries que afecten la hisenda local i, òbviament, les que no incideixen sobre competències municipals. En relació amb els efectes, no poden «menyscabar les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius», segons l'art. 69.2 LRBRL, per la qual cosa s'entén que són consultius.

En el cas que el Ple de l'Ajuntament, per majoria absoluta, doni suport a la convocatòria de la consulta, han d'intervenir, prèviament a la celebració, dues institucions externes al municipi, tot i que amb un contingut molt diferent. Primerament, el govern de la comunitat autònoma, segons acostumen a preveure les lleis autonòmiques que han regulat la qüestió (com és el cas de la Junta d'Andalusia i de la Generalitat de Catalunya), el qual ha de trametre la sol·licitud municipal al Govern de l'Estat, i adjuntar un informe sobre la proposta. Després intervé el Govern de l'Estat, al qual correspon l'autorització de la convocatòria, segons precisa l'art. 71 de la LRBRL, a partir d'una atribució competencial genèrica a l'Estat que fa la CE. S'ha d'entendre que es tracta d'una decisió discrecional.

De la regulació legislativa descrita es dedueix fàcilment que el legislador estatal va voler que les qüestions municipals fossin discutides i aprovades pels òrgans representatius competents de l'Ajuntament, elegits per un sistema electoral proporcional, amb llistes tancades i bloquejades, que deixa en mans dels pro- motors de les candidatures (normalment els partits) la configuració de l'Ajuntament, la qual cosa suposa, en definitiva, que els ciutadans tenen l'oportunitat d'incidir en les decisions públiques locals a través del dret de sufragi en les eleccions municipals. A part, les possibilitats de participació que l'ordenament ofereix al ciutadà directament, a través d'instruments de democràcia participativa, són més aviat escasses i amb efectes molt limitats, com és el cas de la informació pública que precedeix l'aprovació d'ordenances o plans d'urbanisme, o de l'audiència de les associa- Page 322 cions de veïns. En aquest context el referèndum és un mitjà extraordinari en la vida municipal. Deixem a banda que els petits municipis es puguin organitzar en règim de consell obert (art. 140 in fine CE), expressió més acabada de les formes de democràcia directa.

La Llei 2/2001, de 3 de maig, de regulació de les consultes populars locals a Andalusia, afronta la qüestió amb poca originalitat, ja que es limita a traslladar a aquesta comunitat autònoma en bona mesura les clàusules restrictives de la LRBRL i a detallar-ne el procediment, des del moment que regula exclusivament les consultes populars locals identificant-les amb el referèndum. I aplica a les dites consultes les limitacions que estableix l'ordenament jurídic al referèndum, de manera que augmenten encara més les traves a l'exercici d'aquesta modalitat participativa. Això és el que passa, de manera particular, en relació amb la iniciativa dels electors (exigint un elevat nombre de sol·licituds i fent-la passar per un tràmit d'acceptació dife- rent de l'aprovació) i de les minories municipals (en disposar l'aprovació de la proposta que efectuï un grup per majoria simple del Ple); o bé als terminis llargs (no menys de 4 mesos pel cap baix) i indeterminats que han de transcórrer des de la iniciativa fins a la celebració (deixant de banda el temps que pugui trigar el Govern de l'Estat a auto- ritzar la convocatòria, no es precisa el termini per a l'aprovació de l'acord pel Ple, ni el que disposa l'alcalde per a la convocatòria un cop autoritzada la consulta), la qual cosa permet maniobres dilatòries a l'Ajuntament. La Llei suposa, doncs, una oportunitat perduda per impulsar la participació directa dels ciutadans dels municipis andalusos a través de la consulta referendària i per explorar noves vies participatives -també consultes populars- no previstes però tampoc prohibides per la Constitució i la LRBRL.

Avui seria impensable el govern municipal a través de la participació directa dels veïns d'acord amb el model de con- sell obert i el recurs sistemàtic al referèndum en la presa de decisions municipals, i el sistema representatiu s'imposa lògicament també en l'àmbit municipal. Dit això, i per fer efectiu el principi participatiu (art. 9.2) i el dret fonamental de participació directa i a través de representants (art. 23.1 CE), caldria actuar, en el nostre parer, en dues línies. D'una banda, potenciar les formes de democràcia directa, com ara el referèndum, per a la presa de determinades decisions de gran trascendència. Si, d'a- cord amb la LRBRL, l'aprovació de l'acord de convocatòria ha de corres pondre al Ple i els efectes són consultius, sembla lògic atorgar la màxima obertura a la legitimació per sol·licitar-lo i reduir al màxim els terminis i els òrgans que s'han de pronunciar al llarg del procediment. D'altra banda, i de manera especial, afavorir la regulació de consultes populars diferents del referèndum, és a dir de modalitats de democràcia participativa en l'àmbit local, d'ús molt més freqüent i ordinari en la vida local, i per a les quals no vigeixen les limitacions constitucionals de l'art. 149.1.32 CE, com són les audiències públiques, enquestes o un síndic de greuges municipal que canalitzi les propostes ciutadanes. A través d'aquestes o altres figures similars es podria donar entrada a l'opinió de veïns, no necessàriament majors d'edat, de residents immigrants sense dret de sufragi, de residents estacionals, o de col·lectius més o menys organitzats establement. En ambdós casos es tracta de formes complementàries de la democràcia representativa, les quals han Page 323 de respectar el paper preferent -però no exclusiu- de les formes representatives, que es concreta en l'adopció de la decisió final per les institucions municipals representatives. D'aquesta manera es garantiria una major integració i corresponsabilització dels ciutadans en les decisions que els afectin, així com es contribuiria a la transparència, la publicitat, la participació, el pluralisme (principis proclamats en l'exposició de motius de la Llei comentada) i al control dels representants elegits. El rerefons consisteix a entendre que la democràcia no és un sistema estàtic que ja hem aconseguit, sinó que és possible avançar en el desenvolupament del principi democràtic, proclamat al frontispici de la Constitució. Una altra cosa serà si l'ocupació en els afers privats impedeix els ciutadans dedicar temps i atenció als públics, raó per la qual Constant es decantava pel sistema representatiu que entenia com la llibertat dels moderns. Però això, a l'Estat liberal i al democràtic és cosa dels ciutadans sobre la qual la Constitució i les lleis poc hi poden fer.

Josep M. Castellà

Lleis promulgades per les comunitats autònomes durant l'any 2001.

Andalusia

Llei 1/2001, de 3 de maig, per la qual es modifica la Llei 4/1997, de prevenció i assistència en matèria de drogues (BOJA núm. 59, de 24 de maig).

Llei 2/2001, de 3 de maig, de regulació de les consultes populars locals a Andalusia (BOJA núm. 59, de 24 de maig).

Llei 3/2001, de 22 de maig, de modificació de la Llei 9/1983, d'1 de desembre, del Defensor del Poble Andalús (BOJA núm. 64, de 5 de juny).

Llei 4/2001, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei 1/1988, de 17 de març, de la Cambra de Comptes d'Andalusia BOJA núm. 67, de 12 de juny).

Llei 5/2001, de 4 de juny, per la qual es regulen les àrees de transport de mercaderies a la Comunitat Autònoma d'Andalusia (BOJA núm. 69, de 19 de juny).

Llei 6/2001, de 12 de juliol, de concessió d'un crèdit extraordinari per sufragar les subvencions que s'han d'adjudicar a les formacions polítiques per les despeses electorals causades per les eleccions al Parlament d'Andalusia celebrades el 12 de març de 2000 (BOJA núm. 84, de 24 de juliol).

Llei 7/2001, de 12 de juliol, del voluntariat (BOJA núm. 84, de 24 de juliol).

Llei 8/2001, de 12 de juliol, de carreteres d'Andalusia (BOJA núm. 85, de 26 de juliol).

Llei 9/2001, de 12 de juliol, per la qual s'estableix el sentit del silenci administratiu i els terminis de determinats procediments com a garanties procedimentals per als ciutadans (BOJA núm. 87, de 31 de juliol).

Llei 10/2001, d'11 d'octubre, de cambres oficials de comerç, indústria i navegació d'Andalusia (BOJA núm. 133, de 17 de novembre). Page 324

Llei 11/2001, d'11 de desembre, de modificació de la Llei 9/1993, d'1 de desembre, del Defensor del Poble Andalús (BOJA núm. 144, de 15 de desembre).

Llei 12/2001, d'11 de desembre, per la qual es fixen les seus dels jutjats Penal núm. 1 i Social núm. 1 a Motril, i del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 a Algesires i a Jerez de la Frontera (BOJA núm. 144, de 15 de desembre).

Llei 13/2001, d'11 de desembre, de coordinació de les policies locals (BOJA núm. 144, de 15 de desembre).

Llei 14/2001, de 26 de desembre, del pressupost de la Comunitat Autònoma d'Andalusia per a l'any 2002 (BOJA núm. 150, fascicle 1, de 31 de desembre).

Llei 15/2001, de 26 de desembre, per la qual s'aproven mesures fiscals, pressupostàries, de control i administratives (BOJA núm. 150, fascicle 1, de 31 de desembre).

Llei 4/2001, de 10 d'abril, sobre concessió de crèdits extraordinaris i suplement de crèdit per import de 2.700.000.000 PTA, per afrontar despeses extraordinàries en relació amb la lluita i prevenció de l'encefalopatia espongiforme bovina, inundacions a la conca de Matarranya i altres municipis aragonesos i Pla d'actuacions de WALQA (BOA núm. 47, de 20 d'abril).

Llei 5/2001, de 25 d'abril, per la qual es modifica la Llei 2/1996, de 14 de maig, de cambres agràries d'Aragó (BOA núm. 51, de 2 de maig).

Llei 6/2001, de 17 de maig, d'ordenació i participació en la gestió d'aigua a Aragó (BOA núm. 64, d'1 de juny). Correcció d'errades: BOA núm. 127, de 29 d'octubre; BOE núm. 272, de 13 de novembre.

Llei 7/2001, de 31 de maig, de creació de l'Entitat Pública Aragonesa de Serveis Telemàtics (BOA núm. 67, de 8 de juny).

Llei 8/2001, de 31 de maig, d'adaptació de procediments a la regulació del silenci administratiu i als terminis de resolució i notificació (BOA núm. 67, de 8 de juny). Correcció d'errades: BOA núm. 68, d'11 de juny.

Llei 9/2001, de 18 de juny, de creació de la comarca de la Comunitat de Calataiud (BOA núm. 76, de 27 de juny).

Llei 10/2001, de 18 de juny, de creació de la Cambra de Comptes d'Aragó (BOA núm. 76, de 27 de juny).

Llei 11/2001, de 18 de juny, de creació del Col·legi Professional de Terapeutes Ocupacionals d'Aragó (BOA núm. 76, de 27 de juny).

Aragó

Llei 1/2001, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 11/1992, de 24 de novembre, d'ordenació del territori (BOA núm. 17, de 9 de febrer). Correcció d'errades: BOA núm. 19, de 14 de febrer.

Llei 2/2001, de 8 de març, de modificació de la Llei 4/1999, de 25 de març, d'ordenació farmacèutica per a Aragó (BOA núm. 33, de 19 de març).

Llei 3/2001, de 4 d'abril, de prevenció, assistència i reinserció social en matèria de drogodependències (BOA núm. 43, d'11 d'abril). Page 325

Llei 12/2001, de 2 de juliol, de la infantesa i l'adolescència a Aragó (BOA núm. 86, de 20 de juliol).

Llei 13/2001, de 2 de juliol, de creació de la comarca de l'Alt Gállego (BOA núm. 86, de 20 de juliol). Correcció d'errades: BOA núm. 105, de 5 de setembre.

Llei 14/2001, de 2 de juliol, de creació de la comarca de Tarazona i el Moncayo (BOA núm. 86, de 20 de juliol).

Llei 15/2001, de 3 d'octubre, de creació per segregació del Col·legi Professional de Decoradors d'Aragó (BOA núm. 121, de 15 d'octubre).

Llei 16/2001, de 29 d'octubre, de creació de la comarca de Valdejalón (BOA núm. 130, de 5 de novembre).

Llei 17/2001, de 29 d'octubre, sobre la Plataforma Logística de Saragossa (BOA núm. 130, de 5 de novembre).

Llei 18/2001, de 19 de novembre, de creació de la comarca de Camp de Borja (BOA núm. 138, de 23 de novembre).

Llei 19/2001, de 4 de desembre, de l'Institut Aragonès de la Joventut (BOA núm. 145, de 10 de desembre).

Llei 20/2001, de 17 de desembre, de concessió de crèdits extraordinaris i suplements de crèdits, per import de 7.583.314.506 PTA, per afrontar les necessitats pressupostàries en matèria de despeses de personal, despeses d'infraestructures a la Universitat de Saragossa i despeses de carreteres (BOA núm. 149, de 19 de desembre).

Llei 21/2001, de 21 de desembre, de creació de la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre (BOA núm. 152, de 26 de desembre).

Llei 22/2001, de 21 de desembre, de creació de la comarca de Gúdar-Javalambre (BOA núm. 152, de 26 de desembre).

Llei 23/2001, de 26 de desembre, de mesures de comarcalització (BOA núm. 153, de 28 de desembre).

Llei 24/2001, de 26 de desembre, de creació del Patronat del Monument Natural de San Juan de la Peña i de modificació dels òrgans col·legiats dels espais naturals protegits (BOA núm. 7, de 16 de gener de 2002).

Llei 25/2001, de 28 de desembre, de pressupostos de la Comunitat Autònoma d'Aragó per a 2002 (BOA núm. 154, de 31 de desembre). Correcció d'errades: BOA núm. 17, de 8 de febrer 2002.

Llei 26/2001, de 28 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOA núm. 154, de 31 de desembre). Correcció d'errades: BOA núm. 12, de 28 de gener de 2002 i BOA núm. 21, de 18 de febrer de 2002.

Astúries

Llei 1/2001, de 6 de març, de patrimoni cultural (BOPA núm. 75, de 30 de març).

Llei 2/2001, de 27 de març, del Consell Econòmic i Social (BOPA núm. 79, de 4 d'abril). Page 326

Llei 3/2001, de 4 de maig, de joc i apostes (BOPA núm. 110, de 14 de maig).

Llei 4/2001, de 21 de maig, de creació del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics en Informàtica (BOPA núm. 122, de 28 de maig).

Llei 5/2001, de 21 de maig, de creació del Col·legi Oficial d'Enginyers en Informàtica (BOPA núm. 122, de 28 de maig).

Llei 6/2001, de 25 de maig, de concessió de crèdit extraordinari per a ajuts a les explotacions ramaderes de vacum i de suplement de crèdits per finançar despeses de prevenció i lluita contra l'encefalopatia espongiforme bovina (BOPA núm. 122, de 28 de maig).

Llei 7/2001, de 22 de juny, de turisme (BOPA núm. 156, de 6 de juliol).

Llei 8/2001, de 15 d'octubre, de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat pública 112 Astúries (BOPA núm. 244, de 20 d'octubre).

Llei 9/2001, de 15 d'octubre, de creació de l'entitat pública Bombers del Principat d'Astúries (BOPA núm. 244, de 20 d'octubre).

Llei 10/2001, de 12 de novembre, del voluntariat (BOPA núm. 266, de 16 de novembre).

Llei 11/2001, de 21 de novembre, d'autorització de permuta per a l'ampliació del Museu de Belles Arts d'Astúries (BOPA núm. 277, de 29 de novembre).

Llei 12/2001, de 14 de desembre, de concessió de crèdit extraordinari per finançar el Pla complementari de reactivació de les comarques mineres durant l'any 2001 (BOPA núm. 289, de 15 de desembre).

Llei 13/2001, de 28 de desembre, de pressupostos generals per a 2002 (BOPA núm. 301, de 31 de desembre).

Llei 14/2001, de 28 de desembre, de mesures pressupostàries, administratives i fiscals (BOPA núm. 301, de 31 de desembre).

Canàries

Llei 1/2001, de 21 de maig, sobre construcció d'edificis per a la utilització d'energia solar (BOCA núm. 67, de 30 de maig). Correcció d'errades: BOCA núm. 74, de 15 de juny.

Llei 2/2001, de 12 de juny, de modificació de la Llei 4/1987, de 7 d'abril, de consells escolars (BOCA núm. 75, de 18 de juny).

Llei 3/2001, de 26 de juny, d'artesania de Canàries (BOCA núm. 83, de 6 de juliol).

Llei 4/2001, de 6 de juliol, de mesures tributàries, financeres, d'organització i relatives al personal de l'Administració pública de la Comunitat Autònoma de Canàries (BOCA núm. 84, de 9 de juliol). Correcció d'errades: BOCA núm. 101, de 6 d'agost; BOCA núm. 123, de 19 de setembre.

Llei 5/2001, de 9 de juliol, de promoció i desenvolupament de la investigació científica i de la innovació (BOCA núm. 87, de 16 de juliol). Page 327

Llei 6/2001, de 23 de juliol, de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori i del turisme de Canàries (BOCA núm. 92, de 26 de juliol).

Llei 7/2001, de 31 de juliol, del Diputat del Comú (BOCA núm. 103, de 8 d'agost).

Llei 8/2001, de 3 de desembre, de modificació parcial de la Llei 14/1990, de 26 de juliol, de règim jurídic de les administracions públiques de Canàries (BOCA núm. 161, de 14 de desembre). Correcció d'errades: BOCA núm. 9, de 21 de gener de 2002.

Llei 9/2001, de 28 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de Canàries per a 2002 (BOCA núm. 170, de 31 de desembre). Correcció d'errades: BOCA núm. 6, de 14 de gener de 2002.

Cantàbria

Llei 1/2001, de 16 de març, de col·legis professionals de Cantàbria (BOC núm. 59, de 26 de març).

Llei 2/2001, de 25 de juny, d'ordenació territorial i règim urbanístic del sòl de Cantàbria (BOC núm. 128, de 4 de juliol). Correcció d'errades: BOC núm. 161, de 21 d'agost.

Llei 3/2001, de 25 de setembre, de biblioteques de Cantàbria (BOC núm. 192, de 3 d'octubre).

Llei 4/2001, de 15 d'octubre, del Con- sell de la Joventut de Cantàbria (BOC núm. 205, de 23 d'octubre).

Llei 5/2001, de 19 de novembre, de museus de Cantàbria (BOC núm. 230, de 28 de novembre).

Llei 6/2001, de 20 de novembre, d'atenció i protecció a les persones en situació de dependència (BOC núm. 230, de 28 de novembre). Correcció d'errades: BOC núm. 248, de 26 de desembre.

Llei 7/2001, de 19 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Cantàbria (BOC núm. 249, de 27 de desembre).

Llei 8/2001, de 27 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de Cantàbria per a l'any 2002 (BOC núm. 251, de 31 de desembre).

Llei 9/2001, de 22 de desembre, de mesures fiscals i administratives (BOC núm. 251, de 31 de desembre).

Llei 10/2001, de 28 de desembre, de creació del Servei Càntabre de Salut (BOC núm. 5 extraordinari, de 31 de desembre). Correcció d'errades: BOC núm. 164, de 27 d'agost 2002.

Llei 11/2001, de 28 de desembre, de modificació de la Llei de Cantàbria 1/1990, de 12 de març, per la qual es regulen els òrgans rectors de les caixes d'estalvi amb seu social a la Comunitat Autònoma de Cantàbria (BOC núm. 5 extraordinari, de 31 de desembre).

Castella-la Manxa

Llei 1/2001, de 5 d'abril, per la qual es crea i regula el Consell de Formació Professional de Castella-la Manxa (DOCM núm. 47, de 17 d'abril).

Llei 2/2001, de 5 d'abril, de crèdit extraordinari per import de 3.606.000 eu- Page 328 ros (599.987.916 PTA.) per atendre les despeses necessàries del Pla coordinat de lluita contra l'encefalopatia espongiforme bovina (DOCM núm. 47, de 17 d'abril).

Llei 3/2001, de 26 d'abril, de creació del Col·legi Professional de Fisioterapeutes de Castella-la Manxa (DOCM núm. 57, de 15 de maig).

Llei 4/2001, de 10 de maig, de parcs arqueològics de Castella-la Manxa (DOCM núm. 59, de 18 de maig).

Llei 5/2001, de 17 de maig, de prevenció de maltractaments i de protecció a les dones maltractades (DOCM núm. 61, de 22 de maig).

Llei 6/2001, de 24 de maig, de modificació de la Llei 3/2000, de 26 de maig, de creació de l'ens públic de Ràdio-Televisió de Castella-la Manxa (DOCM núm. 62, de 25 de maig).

Llei 7/2001, de 28 de juny, de selecció de personal i provisió de llocs de treball (DOCM núm. 80, de 17 de juliol).

Llei 8/2001, de 28 de juny, per a l'ordenació de les instal·lacions de radiocomunicació a Castella-la Manxa (DOCM núm. 78, de 10 de juliol).

Llei 9/2001, de 27 de setembre, de creació del Col·legi Professional de Logo- pedes de Castella-la Manxa (DOCM núm. 108, de 9 d'octubre).

Llei 10/2001, de 22 de novembre, d'adequació de procediments administratius de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i de cessió de dades personals (DOCM núm. 127, de 7 de desembre).

Llei 11/2001, de 29 de novembre, dels serveis oficials farmacèutics de Castellala Manxa (DOCM núm. 129, de 14 de desembre).

Llei 12/2001, de 29 de novembre, d'accés de les persones amb discapacitat a la funció pública de l'Administració de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa (DOCM núm. 129, de 14 de desembre).

Llei 13/2001, de 29 de novembre, de creació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Castella-la Manxa (DOCM núm. 129, de 14 de desembre).

Llei 14/2001, de 14 de desembre, de pressupostos generals de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa per a l'any 2002 (DOCM núm. 135, de 27 de desembre).

Llei 15/2001, de 20 de desembre, de creació de l'Institut de Finances de Castella-la Manxa (DOCM núm. 136, de 28 de desembre).

Llei 16/2001, de 20 de desembre, del Defensor del Poble de Castella-la Manxa (DOCM núm. 136, de 28 de desembre).

Castella i Lleó

Llei 1/2001, de 4 de maig, per la qual s'estableix el Programa d'actuació a les comarques mineres 2000-2003 (BOCL núm. 88, suplement, de 8 de maig).

Llei 2/2001, de 4 de maig, per la qual es modifica la Llei 1/1995, de 6 d'abril, de cambres agràries de Castella i Lleó (BOCL núm. 88, suplement, de 8 de maig). Page 329

Llei 3/2001, de 3 de juliol, del Govern i l'Administració de la Comunitat de Castella i Lleó (BOCL núm. 131, de 6 de juliol).

Llei 4/2001, de 4 de juliol, reguladora de la iniciativa legislativa popular i dels ajuntaments de Castella i Lleó (BOCL núm. 132, de 9 de juliol).

Llei 5/2001, de 4 de juliol, de caixes d'estalvis de Castella i Lleó (BOCL núm. 132, de 9 de juliol).

Llei 6/2001, de 22 de novembre, de creació del Consell de Col·legis Professionals de Perits i Enginyers Tècnics Industrials de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 7/2001, de 22 de novembre, de creació del Consell de Col·legis Professionals de Veterinaris de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 8/2001, de 22 de novembre, de creació del Consell de Col·legis Professionals de Metges de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 9/2001, de 22 de novembre, de creació del Consell de Col·legis Professionals de Diplomats en Treball Social i Treballadors Socials de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 10/2001, de 22 de novembre, de creació del Consell de Col·legis Professionals de Mitjancers d'Assegurances Titulats de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 11/2001, de 22 de novembre, de modificació de la Llei 2/1994, de 9 de març, del procurador comú de Castella i Lleó (BOCL núm. 231, de 28 de novembre).

Llei 12/2001, de 20 de desembre, de taxes i preus públics de la Comunitat de Castella i Lleó (BOCL núm. 249, de 26 de desembre).

Llei 13/2001, de 20 de desembre, d'ordenació farmacèutica de la Comunitat de Castella i Lleó (BOCL núm. 249, de 26 de desembre. Correcció d'errades: BOCL núm. 29, d'11 de febrer de 2002).

Llei 14/2001, de 28 de desembre, de mesures econòmiques, fiscals i administratives (BOCL núm. 252, de 31 de desembre).

Llei 15/2001, de 28 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat de Castella i Lleó per a l'any 2002 (BOCL núm. 252, de 31 de desembre. Correcció d'errades: BOCL núm. 8, d'11 de gener de 2002).

Extremadura

Llei 1/2001, de 8 de febrer, de crèdit extraordinari per a subvencions de despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions per la seva concurrència a les eleccions de 1999 (DOE núm. 24, de 27 de febrer).

Llei 2/2001, de 22 de març, de concessió de crèdit extraordinari per finançar les mesures d'actuació i lluita contra l'encefalopatia espongiforme bovina i efectes col·laterals (DOE núm. 48, de 26 d'abril).

Llei 3/2001, de 26 d'abril, de la qualitat, promoció i accés a l'habitatge d'Extremadura (DOE núm. 61, de 29 de maig). Page 330

Llei 4/2001, de 26 d'abril, d'activitats firals de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (DOE núm. 61, de 29 de maig).

Llei 5/2001, de 10 de maig, de crèdit cooperatiu (DOE núm. 65, de 7 de juny).

Llei 6/2001, de 24 de maig, de l'Estatut dels consumidors d'Extremadura (DOE núm. 72, de 23 de juny).

Llei 7/2001, de 14 de juny, de creació del Servei Públic d'Ocupació Extremeny (DOE núm. 76, de 3 de juliol).

Llei 8/2001, de 14 de juny, per la qual es regulen els consells escolars d'Extremadura (DOE núm. 76, de 3 de juliol).

Llei 9/2001, de 28 de juny, de creació del Col·legi Professional de Fisioterapeutes d'Extremadura (DOE núm. 76, de 3 de juliol).

Llei 10/2001, de 28 de juny, de salut d'Extremadura (DOE núm. 76, de 3 de juliol).

Llei 11/2001, de 10 d'octubre, de creació de l'Institut de la Dona d'Extremadura a Badajoz (DOE núm. 129, de 8 de novembre). Correcció d'errades: DOE núm. 130, de 10 de novembre.

Llei 12/2001, de 15 de novembre, de camins públics d'Extremadura (DOE núm. 143, de 15 de desembre).

Llei 13/2001, de 15 de novembre, de concessió de crèdit extraordinari per finançar la producció i emissió d'una programació específica de televisió per a la seva difusió en l'àmbit geogràfic de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (DOE núm. 143, de 15 de desembre).

Llei 14/2001, de 29 de novembre, de l'impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit (DOE núm. 147, de 27 de desembre).

Llei 15/2001, de 14 de desembre, del sòl i ordenació territorial d'Extremadura (DOE núm. 1, de 3 de gener de 2002).

Llei 16/2001, de 14 de desembre, del Consell Consultiu d'Extremadura (DOE núm. 1, de 3 de gener de 2002).

Llei 17/2001, de 14 de desembre, de cambres oficials de comerç i indústria de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (DOE núm. 1, de 3 de gener de 2002).

Llei 18/2001, de 14 de desembre, sobre taxes i preus públics de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (DOE núm. 147, de 27 de desembre).

Llei 19/2001, de 14 de desembre, de modificació de la Llei 8/1990, de 21 de desembre, de cacera d'Extremadura (DOE núm. 8, de 19 de gener de 2002).

Llei 20/2001, de 20 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma d'Extremadura per a 2002 (DOE núm. 5, extraordinari, de 31 de desembre).

Galícia

Llei 1/2001, de 22 de gener, de creació del Col·legi d'Educadors Socials de Galícia (DOG núm. 23, d'1 de febrer).

Llei 2/2001, de 24 de gener, per la qual es crea l'escala de personal investigador per als centres d'investigació i desenvolupament tecnològic de la Junta de Galícia i s'estableixen normes per a la pro- Page 331 visió dels seus llocs de treball (DOG núm. 25, de 5 de febrer).

Llei 3/2001, de 28 de maig, reguladora del consentiment informat i de la història clínica dels pacients (DOG núm. 111, de 8 de juny).

Llei 4/2001, de 31 de maig, reguladora de la mediació familiar (DOG núm. 117, de 18 de juny).

Llei 5/2001, de 28 de juny, de règim jurídic de les concessions a l'illa d'Ons (DOG núm. 134, d'11 de juliol).

Llei 6/2001, de 29 de juny, d'adequació de la normativa de la Comunitat Autònoma de Galícia a la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (DOG núm. 135, de 12 de juliol).

Llei 7/2001, de 2 de juliol, de control en matèria de creació i reconeixement d'universitats, centres universitaris i auto- rització d'estudis a la Comunitat Autònoma de Galícia (DOG núm. 136, de 13 de juliol).

Llei 8/2001, de 2 d'agost, de protecció de la qualitat de les aigües de les ries de Galícia i d'ordenació del servei públic de depuració d'aigües residuals urbanes (DOG núm. 161, de 21 d'agost). Correcció d'errades: DOG núm. 186, de 25 de setembre.

Llei 9/2001, de 21 d'agost, de conservació de la naturalesa (DOG núm. 171, de 4 de setembre).

Llei 10/2001, de 17 de setembre, del Pla gallec d'estadística 2002-2006 (DOG núm. 188, de 27 de setembre). Correcció d'errades: DOG núm. 198, d'11 d'octubre.

Llei 11/2001, de 18 de setembre, de col·legis professionals de la Comunitat Autònoma de Galícia (DOG núm. 189, de 28 de setembre).

Llei 12/2001, de 10 de setembre, de modificació de la Llei de concentració parcel·lària per a Galícia (DOG núm. 209, de 29 d'octubre).

Illes Balears

Llei 1/2001, de 5 de març, de cessió gratuïta a l'Ajuntament d' Alcúdia d'uns trams de les carreteres C-712, C-713 i PM-225 al seu pas pel nucli urbà (BOB núm. 30, de 10 de març).

Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori. (BOB núm. 32, de 15 de març).

Llei 3/2001, de 8 de març, de creació del Col·legi Oficial de Podòlegs de les Illes Balears. (BOB núm. 32, de 15 de març).

Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears (BOB núm. 35, de 22 de març).

Llei 5/2001, de 29 de març, de cessió gratuïta a l'Ajuntament de Palma del tram d'enllaç cala Major-Illetes a la PM-1 i la C-719, Carrer Calvià, Cas Català, T.M. Palma (BOB núm. 41, de 5 d'abril).

Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOB núm. 49, de 24 d'abril). Page 332

Llei 7/2001, de 23 d'abril, de l'impost sobre les estades en empreses turístiques d'allotjament, destinat a la dotació del Fons per a la millora de l'activitat turística i la preservació del medi ambient (BOB núm. 52, d'1 de maig).

Llei 8/2001, de 27 d'abril, de designació de la seu dels jutjats Social i Penal amb jurisdicció a l'illa de Menorca (BOB núm. 54, de 5 de maig).

Llei 9/2001, de 16 de maig, de cessió gratuïta a l'Ajuntament de Palma de la titularitat de tres solars situats al terme municipal de Palma (BOB núm. 62, fascicle 1, de 24 de maig).

Llei 10/2001, de 13 de juny, de crèdit extraordinari per a subvencions electorals (BOB núm. 74, fascicle I, de 21 de juny). Correcció d'errades: BOB núm. 79, fascicle I, de 3 de juliol.

Llei 11/2001, de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears (BOB núm. 77, de 28 de juny).

Llei 12/2001, de 22 de juny, de modificació de la Llei 15/2000, de 27 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2001 (BOB núm. 77, de 28 de juny).

Llei 13/2001, de 8 d'octubre, de creació del Col·legi Professional de Logopedes de les Illes Balears (BOB núm. 123, de 13 d'octubre).

Llei 14/2001, de 29 d'octubre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i Seguretat Social (BOB núm. 135, de 10 de novembre).

Llei 15/2001, de 29 de novembre, de creació del Col·legi Professional de Pedagogs i Pedagogues de les Illes Balears (BOB núm. 147, de 8 de desembre).

Llei 16/2001, de 14 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins (BOB núm. 153, de 22 de desembre).

Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i de Formentera (BOB núm. 156, de 29 de desembre. Correcció d'errades: BOB núm. 4, de 8 de gener de 2002).

Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables (BOB núm. 156, de 29 de desembre).

Llei 19/2001, de 21 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per a l'any 2002 (BOB núm. 156, extraordinari, de 31 de desembre). Correcció d'errades: BOB núm. 16, de 5 de febrer 2002.

Llei 20/2001, de 21 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública (BOB núm. 156, extra- ordinari, de 31 de desembre).

La Rioja

Llei 1/2001, de 16 de març, reguladora dels honors, distincions i protocol de la Comunitat Autònoma de la Rioja (BOR núm. 35, de 22 de març).

Llei 2/2001, de 31 de maig, de turisme de la Rioja (BOR núm. 66, de 2 de juny).

Llei 3/2001, de 31 de maig, del Consell Consultiu de la Rioja (BOR núm. 66, de 2 de juny). Page 333

Llei 4/2001, de 2 de juliol, de cooperatives de la Rioja (BOR núm. 82, de 10 de juliol; BOE núm. 172, de 19 de juliol). Correcció d'errades: BOR núm. 98, de 16 d'agost.

Llei 5/2001, de 17 d'octubre, sobre drogodependències i altres addiccions (BOR núm. 127, de 23 d'octubre).

Llei 6/2001, de 14 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de la Rioja per a l'any 2002 (BOR núm. 154, de 25 de desembre). Correcció d'errades: BOR núm. 10, de 22 de gener de 2002.

Llei 7/2001, de 14 de desembre, de mesures fiscals i administratives (BOR núm. 154, de 25 de desembre). Correcció d'errades: BOR núm. 18, de 9 de febrer de 2002.

Madrid

Llei 1/2001, de 29 de març, per la qual s'estableix la durada màxima i el règim de silenci administratiu de determinats procediments (BOM núm. 85, de 10 d'abril).

Llei 2/2001, de 18 d'abril, de contin- guts audiovisuals i serveis addicionals (BOM núm. 105, de 4 de maig).

Llei 3/2001, de 21 de juny, de patrimoni de la Comunitat de Madrid (BOM núm. 156, de 3 de juliol).

Llei 4/2001, de 28 de juny, per la qual es modifica la Llei 20/1999, de 3 de maig, del Parc Regional del Curs Mitjà del riu Guadarrama i del seu entorn (BOM núm. 156, de 3 de juliol). Correcció d'errades: BOM núm. 159, de 6 de juliol.

Llei 5/2001, de 3 de juliol, de creació del Servei Regional d'Ocupació (BOM núm. 163, d'11 de juliol).

Llei 6/2001, de 3 de juliol, del joc a la Comunitat de Madrid (BOM núm. 157, de 4 de juliol). Correcció d'errades: BOM núm. 162, de 10 de juliol de 2002.

Llei 7/2001, de 3 de juliol, de reconeixement de la universitat privada Francisco de Vitoria (BOM núm. 163, d'11 de juliol).

Llei 8/2001, de 13 de juliol, de protecció de dades de caràcter personal a la Comunitat de Madrid (BOM núm. 175, de 25 de juliol).

Llei 9/2001, de 17 de juliol, del sòl de la Comunitat de Madrid (BOM núm. 177, de 27 de juliol). Correcció d'errades: BOM núm. 20, de 24 de gener de 2002.

Llei 10/2001, de 14 de desembre, per la qual es concedeix un suplement de crèdit i un crèdit extraordinari per import de 101.423.237.007 PTA (609.565.931,07 euros) i per import de 17.497.360.000 PTA (105.161.251,55 euros) respectivament, i s'autoritza la modificació del nivell d'endeutament de la Comunitat de Madrid i dels seus organismes autònoms administratius a 31 de desembre de 2001 (BOM núm. 299, de 17 de desembre).

Llei 11/2001, de 19 de desembre, d'unions de fet de la Comunitat de Madrid (BOM núm. 2, de 3 de gener de 2002).

Llei 12/2001, de 2 de desembre, d'ordenació sanitària de la Comunitat de Page 334 Madrid (BOM núm. 306, de 26 de desembre). Correcció d'errades: BOM núm. 17, de 21 de gener de 2002 i BOM núm. 69, de 22 de març de 2002.

Llei 13/2001, de 26 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat de Madrid per a 2002 (BOM núm. 308, de 28 de desembre).

Llei 14/2001, de 26 de desembre, de mesures fiscals i administratives (BOM núm. 308, de 28 de desembre).

Llei 15/2001, de 27 de desembre, de renda mínima d'inserció a la Comunitat de Madrid (BOM núm. 310, de 31 de desembre).

Navarra

Llei foral 1/2001, de 13 de febrer, de modificació de la Llei foral 13/1994, de 20 de setembre, de gestió dels residus especials (BON núm. 25, de 23 de febrer de 2001).

Llei foral 2/2001, de 13 de febrer, per la qual es modifiquen parcialment la Llei foral 19/1992, de 30 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit i la Llei foral 20/1992, de 30 de desembre, d'impostos especials (BON núm. 25, de 23 de febrer).

Llei foral 3/2001, d'1 de març, sobre incentius fiscals a la investigació, al desenvolupament científic i tecnològic, i a la innovació i al foment de l'ocupació (BON núm. 31, de 9 de març).

Llei foral 4/2001, de 6 de març, de comptes generals de Navarra de 1999 (BON núm. 35, de 19 de març).

Llei foral 5/2001, de 9 de març, de cooperació al desenvolupament (BON núm. 34, de 16 de març).

Llei foral 6/2001, de 9 de març, per la qual es declara d'utilitat pública i s'aprova la desafectació de 116.020 m² de terreny comunal pertanyent a l'Ajuntament de Mendigorría (BON núm. 35, de 19 de març).

Llei foral 7/2001, de 27 de març, de taxes i preus públics de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra i dels seus organismes autònoms (BON núm. 40, de 30 de març). Correcció d'errades: BON núm. 86, de 16 de juliol.

Llei foral 8/2001, de 10 d'abril, per la qual es deroguen determinats preceptes de la Llei foral 24/1996, de 30 de desembre, de l'impost sobre societats (BON núm. 51, de 25 d'abril).

Llei foral 9/2001, de 3 de maig, per la qual es modifiquen determinats articles de la Llei foral 12/2000, de 16 de novembre, d'atenció farmacèutica (BON núm. 59, de 14 de maig).

Llei foral 10/2001, de 24 de maig, de mesures relatives al personal al servei de les administracions públiques de Navarra. (BON núm. 67, d'1 de juny).

Llei foral 11/2001, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei foral 11/2000, de 16 de novembre, de sanitat animal (BON núm. 67, d'1 de juny).

Llei foral 12/2001, de 24 de maig, per donar compliment a la Resolució del Parlament de Navarra de 30 de juny de 2000 sobre atenció educativa a la localitat de Castejón (BON núm. 67, d'1 de juny). Page 335

Llei foral 13/2001, de 29 de maig, per la qual es regulen els terminis de desqualificació voluntària d'habitatges de protecció oficial (BON núm. 70, de 8 de juny).

Llei foral 14/2001, de 20 de juny, de modificació de la Llei foral 11/2000, de 16 de novembre de sanitat animal (BON núm. 79, de 29 de juny).

Llei foral 15/2001, de 5 de juliol, de l'es- port de Navarra (BON núm. 86, de 16 de juliol).

Llei foral 16/2001, de 5 de juliol, del Pla especial 2001-2003, en matèria d'infraestructures locals (BON núm. 86, de 16 de juliol).

Llei foral 17/2001, de 12 de juliol, reguladora del comerç a Navarra (BON núm. 86, de 16 de juliol).

Llei foral 18/2001, de 5 de juliol, per la qual es regula l'activitat audiovisual a Navarra i es crea el Consell Audiovisual de Navarra (BON núm. 86, de 16 de juliol).

Llei foral 19/2001, de 5 de juliol, de modificació de la Llei foral 1/1987, de 13 de febrer, de cossos de policia de Navarra (BON núm. 86, de 16 de juliol). Correcció d'errades: BON núm. 117, de 26 de setembre.

Llei foral 20/2001, de 21 de setembre, per la qual es modifica la Llei foral 2/1995, de 10 de març, d'hisendes locals de Navarra (BON núm. 117, de 26 de setembre).

Llei foral 21/2001, de 18 d'octubre, de construcció, explotació i finançament de la via de gran capacitat Pamplona- Logroño (BON núm. 130, de 26 d'octubre).

Llei foral 22/2001, de 27 de novembre, de modificació de l'art. 273 de la Llei foral 10/1994, de 4 de juliol, d'ordenació del territori i urbanisme (BON núm. 148, de 7 de desembre).

Llei foral 23/2001, de 27 de novembre, per a la creació d'un impost sobre els grans establiments comercials (BON núm. 148, de 7 de desembre).

Llei foral 24/2001, de 10 de desembre, de comptes generals de Navarra de 2000 (BON núm. 152, de 17 de desembre).

Llei foral 25/2001, de 10 de desembre, per la qual es modifica la Llei foral 8/1999, de 16 de març, del Consell de Navarra (BON núm. 152, de 17 de desembre).

Llei foral 26/2001, de 10 de desembre, de modificació de la Llei foral 2/1989, de 13 de març, reguladora d'espectacles públics i activitats recreatives (BON núm. 152, de 17 de desembre).

Llei foral 27/2001, de 10 de desembre, per la qual es modifica la Llei foral 20/1997, de 15 de desembre, del regis- tre d'explotacions agràries de Navarra (BON núm. 152, de 17 de desembre).

País Basc

Llei 1/2001, de 16 de març, de creació del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes del País Basc (BOPV núm. 71, d'11 d'abril).

Llei 2/2001, de 30 de novembre, per la qual es determina la previsió de les apor-Page 336 tacions de les diputacions forals al finançament dels pressupostos de la Comunitat Autònoma del País Basc per a l'exercici 2002 (BOPV núm. 243, de 18 de desembre).

País Valencià

Llei 1/2001, de 6 d'abril, per la qual es regulen les unions de fet (DOGV núm. 3978, d'11 d'abril).

Llei 2/2001, d'11 de maig, de creació i gestió d'àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4001, de 17 de maig). Correcció d'errades: DOGV núm. 4009, fascicle 1, de 29 de maig.

Llei 3/2001, de 28 de maig, de crèdit extraordinari en el pressupost vigent per a la cobertura de la subvenció pública de despeses electorals a la qual es refereixen els art. 41 i s. de la Llei 1/1987, de 31 de març, electoral valenciana de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4012, d'1 de juny).

Llei 4/2001, de 19 de juny, del voluntariat (DOGV núm. 4026, de 21 de juny).

Llei 5/2001, de 20 de juny, de creació del Col·legi Oficial de Publicitaris i de Relacions Públiques de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4031, fascicle 1, de 28 de juny).

Llei 6/2001, de 20 de juny, de creació del Col·legi Oficial de Detectius Privats de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4031, fascicle 1, de 28 de juny).

Llei 7/2001, de 26 de novembre, regula- dora de la mediació familiar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4138, de 29 de novembre).

Llei 8/2001, de 26 de novembre, de creació de l'Agència Valenciana de l'E- nergia (DOGV núm. 4138, de 29 de novembre).

Llei 9/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4158, de 31 de desembre). Correcció d'errades: DOGV núm. 4196, de 22 de febrer de 2002 i BOE núm. 62, de 13 de març de 2002.

Llei 10/2001, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 2002 (DOGV núm. 4158, de 31 de desembre). Correcció d'errades: DOGV núm. 4196, de 22 de febrer de 2002.

Regió de Múrcia

Llei 1/2001, de 24 d'abril, del sòl de la Regió de Múrcia (BORM núm. 113, fascicle 1, de 17 de maig).

Llei 2/2001, de 2 de juliol, de creació del Col·legi Professional de Protètics Dentals de la Regió de Múrcia ( BORM núm. 166, de 19 de juliol).

Llei 3/2001, de 3 de juliol, de modificació de la Llei 1/2000, de 27 de juny, de creació de l'Institut de Seguretat i Salut Laboral de la Regió de Múrcia (BORM núm. 166, de 19 de juliol).

Llei 4/2001, de 29 de novembre, de suplement de crèdit, per import de 1.017.702.758 PTA (6.116.516,76 euros) per finançar despeses de les conselleries d'Agricultura, Aigua i Medi Ambient, d'Educació i Universitats, Page 337 i d'Obres Públiques i Ordenació del Territori; i d'autorització d'endeutament a l'empresa pública regional Múrcia Cultural, Societat Anònima (BORM núm. 283, de 7 de desembre).

Llei 5/2001, de 5 de desembre, de personal estatutari del Servei Murcià de la Salut (BORM núm. 294, de 21 de desembre).

Llei 6/2001, de 17 de desembre, de creació del Col·legi Professional de Logopedes de la Regió de Múrcia (BORM núm. 10, de 12 de gener de 2002).

Llei 7/2001, de 20 de desembre, de mesures fiscals en matèria de tributs cedits i taxes regionals (BORM núm. 301, suplement 7, de 31 de desembre).

Llei 8/2001, de 21 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia per a l'exercici 2002 (BORM núm. 301, suplement 7, de 31 de desembre).