La competència catalana en matèria d'obligacions i contractes
| Autor | Antoni Mirambell i Abancó |
| Páginas | 17-48 |
Page 17
Ver Nota1
De conformitat amb l'art. 149.1.8 de la Constitució espanyola de 1978 (en endavant CE/1978), en relació amb l'art. 9.2 de l'Estatut d'Autonomía de Catalunya de 1979 (en endavant EAC/1979) i amb l'art. 129 de l'Estatut d'Autonomía de Catalunya de 2006 (en endavant EAC/2006) actualment vigent, i a partir de la Llei 40/1960, de 21 de juliol, sobre Compilado del Dret dvil espedalde Catalunya!, després, del DecretLegislatiu 1/1984, de 19 de juliol, peí qual s'aprova el Textrefós de la Compilado del Dret Civil de Catalunya (en endavant CDCC), el Parlament de Catalunya ha legislat per a desenvolupar el dret civil propi, encara que sempre en un context controvertit sobre els límits de competencia legislativa en materia civil.
Page 18
En aquest context controvertit, agreujat, sovint, per qüestions estricta-ment polítiques (peí fet que la majoria de les liéis civils catalanes han estat recorregudes d'inconstitucionalitat, encara que, després, també la majoria de recursos hagin estat retirats), s'ha fet i s'está fent el Codi civil de Catalunya (en endavant CCC), tenint en compte que, actualment, el grau de controversia pot augmentar en relació amb l'elaborado del llibre sisé, relatiu a les obligacions i els contractes.
En l'ámbit de la materia relativa a les obligacions i els contractes s'ha legislat i, per tant, es pot parlar, de moment, d'una competencia legislativa consolidada, que s'ha traduit en la promulgació d'algunes liéis especiáis i la creació del codi civil, tot i que existeix sempre una amenaca relativa al fet que, si l'Estat dicta en el futur bases o normes básiques, aquesta legislado básica seria aplicable de manera general i podría desplacar la legislado propia2.
La creació del CCC va teñir lloc amb la llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya3.
Com és conegut, aquesta llei tenia la doble finalitat d'establir, d'una banda, l'estructura i la sistemática del Codi i, d'altra banda, d'aprovar el seu llibre primer, relatiu a les disposicions generáis i a la prescripció i la caducitat.
L'estructura i la sistemática del Codi, tal com s'explica en el mateix preám-bul de la llei 29/2002, es formulen sota la idea d'un "codi obert" i de "formado successiva", de manera que ha de possibilitar la incorporado de les liéis civils vigents, les seves modificacions i les noves necessitats de regulado.
Aquesta llei de creació del CCC ha estat una llei decisiva peí fet que ha permés la fixació i el desenvolupament de l'ámbit civil de l'ordenament jurídic de Catalunya, a mes d'assegurar l'exercici de la competencia legislativa propia en materia civil, i el factor determinant de la configurado del codi és l'art. 111-4
Page 19
quan li atribueix el carácter de dret comú en l'ordenament jurídic de Catalunya, tot establint que: "Les disposicions d'aquest Codi constitueixen el dret comú a Catalunya i s 'apliquen supletóriament a altres liéis"4.
La llei fou recorreguda d'inconstitucionalitat per acord del Consell de Ministres espanyol de 4 d'abril de 2003 per entendre, a banda d'altres qüestions competencials, que "... la pretensión de configurar el Derecho civil catalán con un cuerpo normativo completo, autoalimentado y autointegradopor sus propios y específicos principios generales del Derecho, carece de toda base constitucional y estatutaria". Arnés, es va invocar la suspensió de vigencia, d'acord amb l'art. 161.2 CE/1978, pero el Tribunal Constitucional (en endavant TC) en va aixecar la suspensió, tot i que amb tres vots partículars contraris, com també amb dues consideracions relatives, d'una banda, a la fixació de la interpretado del concepte de dret comú i, d'altra banda, a la necessitat d'apressar la resolució del recurs5.
El recurs fou retirat, segons resolució del TC de 3 de novembre de 2004, peí qual l'advocacia de l'Estat en desistia6.
Amb base, dones, a aquesta llei 29/2002, i a partir del treballs preliminars realitzats per la Comissió de Codificado de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya7, s'ha anat formant el codi civil respecte deis seus cinc primers
Page 20
llibres8 i actualment s'avanza en la confecció del llibre sisé, relatiu a les obligacions i els contractes, que está resultant el mes difícil de realitzar, ben segur degut primordialment a la qüestió competencial, tot i que s'hi han dedicat molts esforcos i treballs9.
Page 21
En relació amb la competencia legislativa consolidada, tot i que encara no formen part del CCC, s'ha de teñir en compte que alguns tipus contractuals es troben regulats en liéis especiáis, de manera que constitueixen matéries que han de ser objecte del llibre sisé del CCC i sense perjudici que la resta de materia civil de possible competencia legislativa de la Generalitat de Catalunya pugui ser legislada en el futur i, ates el carácter de codi obert, pugui ser-hi incorporada successivament.
Aqüestes liéis vigents que constitueixen, també, competencia legislativa consolidada son: Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periódiques. Llei 22/2000, de 29 de desembre, d'acolliment de persones grans. Llei 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d'edificabilitat a canvi de construcció futura. Llei 2/2005, de 4 d'abril, de contractes d'integració. Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu.
L'art. 3 de la llei 29/2002, respecte de l'estructura del CCC, determina que ha de contenir un: "f) Llibre sisé, relatiu a les obligacions i els contractes, que inclou la regulado d'aqüestes matéries, comprenent-hi els contractes especiáis i la contractació que afecta els consumidors, aprovada peí Par lamen f.
Per tant, mes enllá de si es tracta d'un precepte merament programátic o d'un veritable precepte normatiu per al legislador, el llibre sisé s'hauria de fer per a completar el CCC.
En tot cas, d'aquest precepte es desprén que aquest llibre sisé ha de contenir la regulació de:
Page 22
- les matéries relatives a les obligacions i contractes
- els contractes especiáis
- la contractació que afecta els consumidors aprovada peí Parlament
Pero, en la concreció de quin pot ser realment el contingut d'aquest llibre sisé, sorgeix el problema competencial.
Aquesta tesi sorgeix de la necessitat d'interpretar les expressions "legislado civil", "allá on n'hi hagi" i "en qualsevol cas" de l'art. 149.1.8 CE/1978, quan estableix que "1. L'Estat té competencia exclusiva sobre les matéries següents: 8a. Legislado civil, sens perjudici de la conservado, modificado i desenvolupament deis drets civils, forals o especiáis per parí de les comunitats autónomes allá on n 'hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a I 'aplicado i a I 'eficacia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenado deis registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuáis, normes per a resoldre els conflictes de liéis i la determinado de lesfonts delDret, d'acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dretforal o especial" i del pronunciament del TC amb les STC 88/1993, de 12 de marc i 156/1993, de 6 de maig.
La STC 88/1993 es vol referir a la lectura i interpretació del 149.1.8 CE/1978. Es colloca en una posició intermedia, de manera que no considera que la limitació de la competencia autonómica es restringeix a alió que entra en l'expressió "en qualsevol cas" i no considera que la dita competencia es concreta només en aquelles "institucions compilades" que hi havia en el moment d'entrada en vigor de la CE/1978. La sentencia diu que la competencia autonómica pot regular "institucions connexes a les ja regulades per la compilació dins d'una innovació i actualització deis continguts de la compilació segons els principis informadors del dret foral", pero la competencia no és il-limitada per rao de la materia.
Aixó no obstant, si la competencia legislativa en materia civil s' observa des de l'art. 9.2 EAC/1979, quan estableix que "Za Generalitat de Catalunya té competencia exclusiva sobre les matéries següents: 2. Conservado, modificado i desenvolupament del dret civil cátala", o des de l'art. 129 EAC/2006, quan estableix que "Correspon a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de dret civil, excepte en les matéries que l'article 149.1.8 de la Constitució
Page 23
atribueix en tot cas a I Estat. Aquesta competencia inclou la determinado del sistema defonts deldret civil de Catalunya", i s'observa que les normes es refereixen al "dret civil cátala" o al "dret civil" resulta que la competencia que correspon a la Generalitat de Catalunya es refereix a tot el dret civil sense mes limitacions que les enunciades estrictament peí 149.1.8 CE/1978 amb l'expressió "en qualsevol cas", respecte de les quals no hi pot intervenir legislativament10.
D'altra banda, cal teñir en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba