Les competències de la Generalitat (III): Sanitat, assistència social, ensenyament, cultura i mitjans de comunicació
| Autor | Mercè Barceló/Joan Vintró |
| Páginas | 253-282 |
-
Lliçó elaborada per Mercè Barceló (apartats 1. La sanitat i 2. L'assistència social); Joan Vintró (apartat 3. L'ensenyament) i Enric Fossas (apartats 4. La cultura i 5. Els mitjans de comunicació).
Page 253
El reconeixement del "dret a la protecció de la salut" (art. 43.1 CE) i el manament als poders públics d'"organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris" (art. 43.2 CE) constitueixen l'objecte principal dels títols competencials de l'Estat i de la Generalitat enPage 254 matèria de sanitat. En aquest sentit, destaca la previsió de l'article 149.1.16.a CE, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de sanitat exterior, a més d'assignarli les bases i la coordinació general de la sanitat i la legislació sobre productes farmacèutics. Partint d'aquesta reserva competencial i del que disposa l'article 148.121. CE, l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior (art. 17.1), la competència exclusiva en matèria d'higiene, tenint en compte el que disposa l'article 17 EAC, la competència exclusiva en matèria d'ordenació farmacèutica, sens perjudici del que estableix l'article 149.1.16.a CE (art. 9.11 i 19), i també l'execució de la legislació de l'Estat sobre productes farmacèutics (art. 17.3). A més, l'article 17.4 EAC estableix que la Generalitat podrà organitzar i administrar dins el seu territori tots els serveis relacionats amb aquestes finalitats i exercir la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat -i seguretat social-, mentre que reserva a l'Estat l'alta inspecció conduent al compliment de les funcions i les competències contingudes en l'article 17 EAC.
La sanitat, en un sentit ampli, també està relacionada amb altres títols competencials que cal tenir en compte per a una visió global de la distribució de competències en aquesta matèria. El primer títol competencial que s'hi troba estretament relacionat és el referent a la Seguretat Social. L'article 149.1.17.a CE estableix, en aquest sentit, que l'Estat té competència exclusiva sobre legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, mentre que l'article 17.2 EAC precisa en aquest marc que, en matèria de Seguretat Social, correspondrà a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat, salvant les normes que en configuren el règim econòmic, sobre les quals té una competència de gestió. Malgrat, però, la proximitat d'aquest títol amb el de sanitat, cal assenyalar que la Seguretat Social, com a organització, si bé permet recaptar recursos financers i prestar serveis sanitaris en l'àmbit estatal -Insalud, Imserso-, no forma part del model sanitari català, encara que en condicioni el finançament (veg. lliçó IX). A més de la Seguretat Social, altres competències també presenten connexions amb l'àmbit sanitari, com és el cas de les relatives a la protecció dels consumidors i usuaris, a la indústria, a la seguretat pública o a la protecció del medi ambient (per exemple, STC 71/1982 i 15/1989, en matèria de protecció de la salut i la seguretat dels consumidors i usuaris; STC 33/1982, que legitima la intervenció estatal amb el títol de seguretat pública a fi d'evitar riscos de la salut quan les mesures corresponents siguin imposades per raons de necessitat i d'urgència).
Tot i la possible incidència d'aquests darrers títols competencials en la matèria sanitària, la sanitat, des de la perspectiva de l'esmentat article 43 CE, constitueix pròpiament l'objecte dels articles 149.1.16.3 CE i 17.1 EAC, de manera que la distribució competencial en aquesta matèria restaria de la manera següent:
Page 255
* Corresponen a l'Estat totes les funcions -legislatives i executives- en matèria de sanitat exterior (STC 252/1988, 192/1990, 329/1994), l'objectiu de la qual és la "vigilància i el control dels possibles riscos per a la salut derivats de la importació, l'exportació o el tràfic de mercaderies i del tràfic internacional de viatgers" (art. 38.2 LGS). Un problema de delimitació d'aquest àmbit concret el constitueix, des de la perspectiva autonòmica, el fet que el Tribunal Constitucional hagi establert que la competència estatal sobre sanitat exterior també inclou el control sanitari d'aliments que són objecte de comerç amb països de la Unió Europea (STC 252/1988), quan en altres ocasions ha posat de manifest les cauteles que cal tenir a l'hora de considerar la Unió Europea com un àmbit de caràcter exterior (per exemple, STC 313/1994,21/1999).
* Correspon a l'Estat, en matèria de sanitat interior, les bases, la coordinació general i l'alta inspecció, i a la Generalitat de Catalunya, el desenvolupament legislatiu, el reglamentari i l'execució.
El fet que la Generalitat tingui només competències en matèria de sanitat interior redueix l'anàlisi dels títols competencials en matèria de sanitat a aquest àmbit concret.
La delimitació dels títols competencials de l'Estat i de les comunitats autònomes en matèria de sanitat ha estat principalment duta a terme per la jurisprudència constitucional que es troba en les STC 32 i 42/1983 i que després ha estat formalitzada legalment per la Llei estatal 14/1986, general de sanitat (LGS).
El Tribunal Constitucional ha deixat establert que, d'una lectura conjunta dels articles 43 (dret a la salut), 51 (protecció de la salut dels consumidors i usuaris) i 149.1.l.a de la CE (competència de l'Estat per regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets), deriva l'exigència d'un sistema normatiu unitari de sanitat nacional {STC 32/1983), en què correspon a l'Estat d'establir les bases en la matèria, la coordinació general i l'alta inspecció.
Les bases -ha deixat dit el Tribunal Constitucional- han de constituir una normativa uniforme i de vigència a tot l'Estat, amb l'objecte de proporcionar a la sanitat un denominador comú, a partir del qual cada comunitat pugui desenvolupar les seves pròpies competències (STC 32/1983). Amb relació al requisit formal de formulació de les bases sanitàries per l'Estat, el Tribunal, un cop superat el concepte material de bases (STC 32 i 42/1983), els ha exigit el rang formal de llei (des de la STC 182/1988),Page 256 encara que ha admès la presència del reglament amb determinades condicions (STC 67/1996). I, pel que fa a l'abast funcional de la competència estatal de fixació de les bases, ha atorgat en algunes ocasions una certa vis expansiva a aquesta atribució i ha acceptat la possibilitat d'emparar, més enllà de funcions normatives, intervencions de l'Estat en l'àmbit de les funcions executives (STC 102/1985, però en contra: STC 54/1990).
La coordinació en matèria de sanitat és un títol competencial atribuït a l'Estat diferent i independent de les bases estatals i persegueix, com diu la STC 32/1983, la integració de les parts o els subsistemes en el conjunt, per evitar contradiccions i reduir disfuncions (sobre la noció de coordinació, veg. lliçó XV). L'Estat haurà d'atenirse a les peculiaritats que presenten les competències pròpies dels ens que ha de coordinar i, només en el cas de manca d'acord sobre els resultats d'aquesta coordinació, prevalen les mesures o els criteris que disposi l'Estat en serne l'ens coordinador. La concreció d'aquesta competència i els mitjans dels quals es val l'Estat per al seu exercici s'estableixen en la LGS (art. 70-77).
Finalment, pel que fa a l'alta inspecció, títol atorgat a l'Estat no per la Constitució, sinó pel mateix Estatut d'autonomia (art, 17.4), el Tribunal ha precisat en la STC 32/1983 que l'alta inspecció recau sobre la correcta interpretació de les normes estatals, i també de les que emanen de les comunitats autònomes en la seva interrelació -per exemple, en desenvolupament de les bases estatals. I ha afegit que constitueix una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat que impliqui dependència jeràrquica de les comunitats autònomes respecte a l'Administració de l'Estat. Es tracta, doncs, d'un instrument de verificació o de fiscalització que ppt portar a instar l'actuació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba