Les competències locals en matèria d'aigües. Abastament i sanejament d'aigües residuals
| Autor | Lucía Casado i Casado; Josep Ramon Fuentes i Gasó |
| Cargo del Autor | Professora Lectora de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili; Professor Titular de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili |
Les competències locals en matèria d'aigües. Abastament i sanejament d'aigües residuals
La definició de les competències locals en matèria de medi ambient, com ja hem avançat0, es produeix tant per la legislació reguladora del règim local, que estableix unes previsions genèriques en la matèria i recull una sèrie de serveis mínims de prestació obligatòria, com per la legislació sectorial ambiental -estatal i autonòmica-, que ha de definir, en cada sector i en cada matèria ambientals, el cercle d'interessos que correspon gestionar als ens locals, dins del respecte a l'autonomia local.
La tercera part d'aquest llibre té per objecte analitzar les principals competències dels ens locals en el marc de la legislació sectorial ambiental. Amb aquesta finalitat, s'examinen les principals competències de què gaudeixen les administracions locals en els principals subsectors ambientals. Concretament, s'estudien les competències locals en matèria d'aigües (capítol vuitè); costes (capítol novè); contaminació atmosfèrica (capítol desè); contaminació acústica (capítol onzè); contaminació lluminosa (capítol dotzè); contaminació de sòls (capítol tretzè); contaminació electromagnètica, amb especial referència a l'ordenació ambiental de les installacions de radiocomunicació (capítol catorzè); residus (capítol quinzè); i espais naturals protegits i protecció, gestió i ordenació del paisatge (capítol setzè).
L'aigua constitueix un recurs natural d'enorme rellevància no només per al desenvolupament de la vida, sinó també per al creixement econòmic. Per aquest motiu, resulta indispensable l'establiment d'una adequada política de protecció de la qualitat de les aigües que aconsegueixi el necessari equilibri entre protecció del recurs i creixement econòmic i, per tant, el seu ús racional. Aquest és l'objectiu de bona part de les normes que s'han aprovat darrerament i que estan introduint nous horitzons en aquest sector. Així mateix, resulta fonamental en aquesta matèria una intervenció efectiva de les diferents administracions públiques, l'actuació de les quals ha d'anar orientada a la consecució dels objectius de protecció de les aigües establerts per la normativa vigent.
Aquest capítol realitza una aproximació general al marc jurídic regulador de les aigües i a les principals tècniques de protecció d'aquest recurs articulades per l'ordenament jurídic vigent. També concreta les competències que sobre aquesta matèria corresponen a les diferents administracions públiques, amb especial referència a les competències locals, articulades, sobretot, entorn l'abastament d'aigua potable i el sanejament d'aigües residuals.
Actualment, existeix una àmplia normativa -estatal, autonòmica i local- reguladora de les aigües. A més, es tracta d'un sector de l'ordenament jurídic sotmès a una contínua evolució i que, especialment els darrers anys, ha patit un gran nombre de modificacions normatives, en bona mesura com a conseqüència de la necessària transposició a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un nou marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, i de la incorporació de nous plantejaments en aquesta matèria.
La principal norma estatal en matèria d'aigües és el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Aigües -en endavant, TRLA-, que substitueix a l'anterior Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües. El TRLA ha esta objecte d'algunes modificacions importants. La més important ha estat la duta a terme mitjançant la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, que incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva marc d'aigües. La transposició d'aquest Directiva introdueix alguns canvis significatius, com la incorporació de les aigües costaneres i de transició com a objecte del TRLA; la introducció de la demarcació hidrogràfica com a nou àmbit territorial de gestió i planificació hidrológica; el plantejament de novetats en l'àmbit de l'organització (el Consell de l'Aigua de la demarcació i el Comitè d'Autoritats Competents) i de la planificació hidrológica; així com l'establiment de nous objectius de protecció de les aigües i del domini públic hidràulic1.
A més del TRLA, cal destacar especialment la normativa reguladora de la planificació hidrológica (la Llei 10/2001, de 5 de juliol, d'aprovació del Pla Hidrològic Nacional -modificada mitjançant la Llei 11/2005-; i, entre d'altres, el Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, d'aprovació dels Plans Hidrològics de Conca); el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic -en endavant, RDPH-, que ha estat objecte de successives modificacions (destaquem l'efectuada pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig); i, més recentment, el Reial Decret 125/2007, de 2 de febrer, que fixa l'àmbit territorial de les demarcacions hidrogràfiques i el Reial Decret 126/2007, de 2 de febrer, pel qual es regulen la composició, funcionament i atribucions dels Comitès d'Autoritats Competents de les demarcacions hidrogràfiques amb conques intercomunitàries.
Aquestes normes s'han de complementar amb altres normes dictades en matèria d'aigües que regulen aspectes puntuals, com l'establiment d'objectius de qualitat de les aigües en funció dels seus usos, el tractament de les aigües residuals urbanes (el Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, que estableix les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes i el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, que el desenvolupa) o la contaminació difusa produïda per nitrats (Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer), així com altres normes de caràcter sectorial connexes.
Catalunya disposa d'una abundant normativa en matèria d'aigües. La norma de capçalera és el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya -en endavant, TRLAC-, que ordena les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d'aigües i obres hidràuliques i regula l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica a Catalunya. Aquest Decret Legislatiu refon en un únic text la normativa dispersa elaborada fins el moment2.
Cal destacar, així mateix, el Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (modificat pel Decret 47/2005, de 22 de març); el Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament -en endavant, RSPS-, que regula els serveis públics de sanejament gestionats per les entitats locals de l'aigua -en endavant, ELA- o altres administracions competents; el Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la planificació hidrològica, que regula els procediments per a la formulació del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i per a l'elaboració, aprovació i revisió de la resta d'instruments de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya en desenvolupament del que estableix el TRLAC; i la normativa que desenvolupa l'Agència Catalana de l'Aigua -en endavant, ACA-, especialment el Decret 125/1999, de 4 de maig, que aprova els seus Estatuts3.
Les competències de què disposen els ens locals en matèria d'abastament d'aigua potable, clavegueram i tractament i depuració d'aigües residuals4 justifiquen la intervenció municipal en relació amb la protecció de la qualitat de les aigües i l'aprovació d'ordenances municipals en aquestes matèries. Amb relació a l'abastament, "Al tratarse de actuaciones que se engloban dentro del servicio municipal, la potestad de ordenanza local sobre las mismas es plena.5
Pel que fa referència a la potestat reglamentària local per a l'aprovació de les ordenances reguladores dels abocaments d'aigües residuals i l'ús de les xarxes de clavegueram, collectors i altres infraestructures de sanejament té una importància fonamental com a mitjà de control dels abocaments realitzats a sistema de sanejament local. En efecte, com destaca CASADO CASADO, "Las ordenanzas se convierten así en un eficaz instrumento para la gestión de los vertidos. Van a ser su aprobación y...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba