Comissió de la Llengua Catalana

Páginas11-

Page 11

Notes lingüístiques
Aspectes formals
1. Numerals

Les normes d’estil de la majoria d’organismes indiquen que els números d’ordre no porten punts després de la unitat de miler, milió, etc., perquè indiquen un element d’una sèrie (ho podem veure en: matrícules d’automòbils, números de telèfons, documents d’identitat, etc.); són els adjectius i pronoms ordinals. Mentre que els adjectius i pronoms cardinals escrits amb xifres n’han de dur, perquè representen quantitats o nombres.

Lèxic I terminologia
1. Compondre / composar

Són dos verbs que trobem usats en moltes ocasions com si fossin sinònims i no és així.

En el document trobem l’expressió correcta: (La casa) Formada per planta baixa amb una superfície de quaranta-vuit metres noranta decímetres quadrats, que es compon de garatge, escala d’accés a la planta superior, cambra de rentar, un dormitori i un bany.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) defineix composar així: “v. tr. Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.// Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem// ANT. En jur., aplicar una composició.” En la primera accepció, composar té un sentit molt acostat a prevaricar, concretament per la nota de l’arbitrarietat. En la segona, no té sentit jurídic estricte, però denota una posició de força, sigui o no sigui legítima, sobre algú. I, en la tercera accepció, torna a tenir un sentit clarament jurídic, tot i que marca el temps amb ANT., que equival a usat antigament. Aplicar una composició podria consistir en el fet de fer-la complir.

Actualment, i també segons el DIEC una composició, en el sentit que comentem (perquè en té d’altres i diversos), representa l’acció i el resultat de compondre’s, a continuació posa dos exemples que són molt aclaridors: Entrar en composició amb l’enemic, Una amigable composició.

El mateix DIEC, en l’entrada compondre, inclou el verb compondre’s, pronominal, i el defineix i exemplifica així: “pron. Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.”

Breument: no s’han de confondre els dos termes.

En la legislació...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR