STSJ Cataluña 44/2003, 1 de Diciembre de 2003
| Ponente | Núria Bassols Muntada |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:12184 |
| Número de Recurso | 73/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 44/2003 |
| Fecha de Resolución | 1 de Diciembre de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 73/2003
SENTÈNCIA NÚM. 44
President:
Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, 1 dedesembre de 2003
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la representació del Sr. Agustín , Sr. Daniel , Sra. Nieves , Sra. María Teresa , Sra. Diana , Sr. Jesús , Sra. Margarita ,
Sra. Virginia , Sr. Rosendo , Sr. Jesús María , Sra. Encarna i Sra. Milagros , representats davant aquest Tribunal pel procurador
Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest i dirigits per l'advocat Sr. Alberto Guerra Soldevila, contra la Sentència dictada per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 14 de novembre de 2002 en entendre del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 24 de Barcelona el 17 de novembre de 2000 en el procediment de judici de menor quantia núm. 33/00. El Sr. Ignacio , aquí part recorreguda, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Sr. José Puig Olivet-Serra i dirigit per l'advocat Sr. Ramón Mª Rodón Guinjoan.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest, en nom i representació Don. Agustín i altres, va formular demanda de judici de menor quantia núm. 33/00 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 24 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 17 de novembre de 2000, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DESESTIMO INTEGRAMENTE LA DEMANDA FORMULADA POR EL PROCURADOR SR. DE ANZIZU FUREST en representación de interés de DON Agustín , DON Daniel , DON Jesús María Y DOÑA Encarna , DOÑA Ana María , DOÑA Diana Y DON Jesús , DOÑA Milagros Y DOÑA Nieves , DOÑA Encarna , DOÑA Margarita Y DON Rosendo contra el demandado DON Ignacio y, consecuentemente DECLARO no haber lugar a ordenar la REDENCIÓN FORZOSA del indicado censo a voluntad de los censualistas con cancelación total de las garantías pactadas en su caso que grava la finca NUM000 del Registro de la Propiedad nº 5 de los de esta Ciudad por un precio de redención de 1.665.745 pesetas debiendo condenarse al demandado a satisfacer a los censualistas ese precio de redención y otorgar la oportuna escritura de redención forzosa de dicho censo con advertencia de actuación sustitutiva judicial en su caso y, ABSUELVO de tales pretensiones al demandado SR. Ignacio . No ha lugar a efectuar expresa imposición sobre las costas causadas".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 14 de novembre de 2003, amb la següent part dispositiva:
"Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por la representación de D. Agustín y otros contra la sentencia dictada el 17 de Noviembre de 2.000 por el Juzgado de Primera Instancia nº 24 de Barcelona en las presentes actuaciones, debemos confirmar y confirmamos la sentencia recurrida; con expresa imposición de las costas causadas en esta alzada a la parte apelante".
Contra la Sentència anterior, Don. Agustín i altres van interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 26 de juny de 2003, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 6 de novembre de 2003, a les 10.30 hores del matí, en què es varen celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Són antecedents de índole fàctica que resulten d' ndubtable interès per a la resolució del tema litigiós, els següents:
a) La demanda que va originar aquest debat fou presentada pels senyors Agustín , Daniel , Jesús María , Encarna i d' altres; en l' esmentada demanda es deia que el demandat senyor Ignacio era propietari de la finca: "vivienda puerta única en la planta ático de la casa situada en esta ciudad, barriada de sant Martí de Provensals....", també s'afegia : "que la anteriormente descrita finca procede de la finca número 5285, por división de la misma en régimen de propiedad horizontal, mediante escritura autorizada por el Notario de Barcelona, Don Bartolomé Masoliver Ródenas, el 11 de marzo de 1997, número 896 de protocolo, y se halla inscrita a favor de D. Ignacio , en virtud de donación otorgada a su favor por su padre, Don Armando , en escritura autorizada ante Notario de esta ciudad, Don José Felix Belloch Julbe, el dia 20 de Octubre de 1996, en sustitución y para el protocolo de su compañero, Don Marcelino ...", i a més es deia: "que la descrita finca, registral número NUM000 , se halla gravada, entre otras cargas, con un censo con dominio mediano, de pensión anual una pesetas cincuenta céntimos....".
b) En la demanda es deixava expressa constància del fet que el cens que ara interessa es constituí el 19 d'agost de 1862 davant del Notari senyor Fernando Moragas, i que havien transcorregut més de vint anys des del seu establiment, cosa que comportava la possibilitat de la redempció del cens que exigia el pagament de 1.660.745,33 pessetes.
c) La sentència dictada en Primera Instància desestimà íntegrament la demanda i, consegüentment va denegar la redempció forçosa dels cens, instada pels demandants sense fer expressa imposició de les costes. Contra l'avantdita sentència els demandants varen interposar recurs d'apel·lació que fou rebutjat per nova resolució de 14 de novembre de 2002, que es la que ara es impugnada en aquesta via cassacional.
Com a qüestió prioritària cal abordar abans d'entrar en l'estudi del primer motiu de recurs, les al·legacions que fa la part impugnant del recurs de cassació i que fan referència a l'admissibilitat del mateix.
Certament, la part contra la qual es recorre ressalta que aquesta Sala al resoldre el recurs de queixa que comportà l'admissió de la cassació diu: "és doctrina reiterada d'aquesta Sala, segons resulta de les seves interlocutòries de 18 d' abril, 26 de setembre i 3 d'octubre de 2002, que tant si l' assumpte s'ha tramitat en les instàncies inferiors per raó de la quantia, com si ho ha estat per raó de la matèria o en un procediment especial, si la sentència recaiguda presenta interès cassacional per estar compresa en qualsevol dels supòsits a que fa referència l'article 477.3 de la Llei d'enjudiciament civil, és admissible el recurs de cassació en base a l'interès cassacional segons el precepte esmentat".
Posa de relleu la part impugnant del recurs de cassació que aquesta doctrina entra en directa contradicció amb la forjada pel Tribunal Suprem, la qual podríem resumir succintament dient que aquest alt Tribunal considera que si el litigi s'ha tramitat per raó de la matèria, només serà recurrible en cassació per la via de l'interès cassacional, i si ho ha sigut per raó de la quantia, només serà admissible el recurs de cassació si la quantia supera la quantitat exigida en l'article 477.2,segon.
Segons criteri del recurrent en tractar-se de normativa processal el tractament hauria d'ésser igual a tot l'estat i insinua el possible plantejament d'un recurs davant del Tribunal Constitucional, possibilitat gens rebutjable ja que suposaria que aquest Tribunal decidís un tema, que a l'entendre d'aquesta Sala és molt transcendent.
Com a conclusió al que ara es tracta s'ha de dir que la doctrina d'aquesta Sala està ja plenament consolidada, i es coneguda per la part contra la qual es recorre, en conseqüència no escau sinó confirmar la vigència de la mateixa en aquesta sentència.
En el primer motiu de recurs la part recurrent addueix infracció per inaplicació del article 44 de la Llei de censos de 31 de desembre de 1945 i dels articles 1973 i 1935 del Codi civil sobre interrupció i renuncia de la prescripció, aplicables, segons els recurrents, en aquest cas als censos.
Després de l'anterior invocació es diu en el recurs: "En primer término es preciso establecer el régimen jurídico aplicable al censo en que esta parte basa su derecho, censo que fué establecido mediante escritura pública de 19 de agosto de 1862, tratándose por tanto de un censo constituído con anterioridad, no solo a la Ley 6/ 1990, sino incluso a la Ley de 31 de diciembre de 1945, que subsiste de acuerdo con la nueva ley, y que por lo tanto se regirá por la normativa anterior tal y como se deduce de la Disposición Final Primera de dicha Ley 6/1990, en relación con la anterior disposición Transitoria Séptima de la Compilación, que refiriéndose a las cuestiones de carácter intertemporal, establecía, que: es resoldran aplicant el criteri que informava les disposicions transitòries del Codi civil".
Davant de les anteriors consideracions, i en haver-hi doctrina d'aquesta Sala que tracta el tema que ara ens ocupa, escau fer al·lusió a aquesta doctrina, que es plasma en les sentències 48/2001 i 26/2003, a saber: "al respecte , es cert que el preàmbul de l'actual Llei de Censos fixa com a un dels seus objectius l'afavorir l'alliberament de càrregues de les finques i, subseqüentment, facilitar la cancel·lació d'inscripcions registrals, però tampoc ho és menys que el legislador en la mateixa Exposició de motius proclama que amb aquesta finalitat s'estableix un sistema adequat de disposicions transitòries que persegueixen de fer compatible l'alliberament de càrregues de les finques amb el respecte envers els drets dels...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 459/2006, 15 de Noviembre de 2006
...Ley de Censos de 31 de diciembre de 1.945, modificada por Ley de 26 de diciembre de 1.957. Así la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 1 de diciembre de 2.003 resuelve de un modo claro y preciso esta cuestión al sentar: "Això s'esdevé de total lògica perquè altrament n......
-
STSJ Cataluña 40/2006, 20 de Noviembre de 2006
...se desprenden, sin más, del análisis de los materiales contemplados por el Tribunal de instancia (SS TSJ Cataluña 14/2003 de 12 may., 44/2003 de 1 dic., 24/2006 de 19 jun. y 29/2006 de 10 jul. y SS TS 1ª 13 jun. 2002 y 9 abr. 2003 ), por lo que deben tenerse en cuenta como hechos de impresc......
-
STSJ Cataluña 12/2008, 27 de Marzo de 2008
...y que resulten, sin más, del análisis de los materiales contemplados por el tribunal a quo (SS TSJ Cataluña 14/2003 de 12 may., 44/2003 de 1 dic., 24/2006 de 19 jun. y 29/2006 de 10 jul. y SS TS 1ª 13 jun. 2002 y 9 abr. 2003 La recurrente fue adoptada en forma plena en 19 de febrero de 1959......
-
STSJ Cataluña 11/2007, 25 de Abril de 2007
...se desprendan, sin más, del análisis de los materiales contemplados por el Tribunal de apelación (SS TSJ Cataluña 14/2003 de 12 may., 44/2003 de 1 dic., 24/2006 de 19 jun. y 29/2006 de 10 jul.; y SS TS 1ª 13 jun. 2002 y 9 abr. 2003 ), por lo que deben tenerse en cuenta como hechos de impres......