Catalunya
| Páginas | 429-456 |
Joan Vintró/Imma Folchi/Joaquín Sierra
Page 429
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 7/1996, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, recentment desplegada pel Reglament dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret 257/1997, de 30 de setembre.
L'objecte de la Llei és la creació d'un cos de funcionaris, però no és una llei fàcil, ja que opera sobre una realitat humana i organitzativa que funciona des de fa més de quinze anys.
Els primers antecedents legislatius d'aquesta norma es remunten a l'any 1983, quan el Consell Executiu aprovà l'avantprojecte de llei reguladora dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, que inicià la seva tramitació parlamentària davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC núm. 135, de 9 de maig de 1983). La vida parlamentària d'aquest Projecte de llei va ésser molt efímera, ja que I'l de juny de 1983 el Govern el va retirar (BOPC 142/1983) a la vista de l'escàs consens parlamentari que suscitava la norma.
Però novament, dins ei mateix any 1983, el Govern reiterà la necessitat de regular per llei els serveis jurídics de la Generalitat, amb l'aprovació i subsegüent tramesa al Parlament del Projecte de llei dels serveis d'assessorament i defensa de la Generalitat (BOPC núm. 153, de 12 de setembre de 1983). Poc abans de la dissolució de la cambra per la celebració de les eleccions del 20 d'abril de 1984, el Govern va retirar novament el Projecte de llei (BOPC 157/1983), que no es tornà a presentar en la legislatura següent.
Certamenc, les necessitats funcionals i organitzatives que varen motivar la presentació dels projectes de llei esmentats subsisteixen plenament. Però la creació d'un cos d'advocats de la Generalitat semblava entrar en contradicció amb la cultura dominant en aquells moments en matèria d'organització administrativa i gestió pública, poc procliu a l'existència de cossos de funcionaris especialitzats. En l'àmbit de l'Administració central de l'Estat, l'aprovació de la Llei de mesures urgents per a la reforma de la funció pública va significar una reducció important del nombre de cossos de funcionaris. Per la seva banda, la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, basa la seva estructura en uns cossos d'administració general per a cada nivell de titulació, que es complementa amb una classificació de llocs de treball, definida com el verita-Page 430ble puntal sobre el qual s'articula la gestió de la funció pública de la Generalitat.
L'aprovació de la Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat, va consagrar definitivament el model de la Llei de funció pública, sense preveure un cos específic d'advocats de la Generalitat, malgrat els intents que es van dur a terme en aquest sentit. D'aquesta forma, les funcions d'assessorament, representació i defensa jurídiques de l'Administració restaven assignades al Gabinet Jurídic Central i a les assessories jurídiques dels departaments, integrades per funcionaris, llicenciats en dret i pertanyents al cos superior d'administració de la Generalitat.
La Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat encomana, en general, ab lletrats adscrits al Gabinet Jurídic Central les funcions de representació i defensa de l'Administració de la Generalitat (art. 89), però aquesta norma de caràcter funcional no estableix cap regulació relativa a l'organització dels serveis jurídics de l'Administració.
No obstant això, l'especificitat inherent a certes funcions de l'Administració, com són les jurídiques, i la necessitat que aquestes siguin desenvolupades per funcionaris d'una alta especialització tècnica, ha fet convenient l'ampliació de l'esquema organitratiu inicial amb la regulació de diverses escales dins el cos superior d'administració de la Generalitat i amb la creació de nous cossos de funcionaris. Aquesta tendència, iniciada l'any 1991 amb !a Llei de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el cos superior d'administració de la Generalitat,, ha tingut continuïtat amb l'aprovació de 'la Uei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, que crea el cos d'advocats de la Generalitat.
A la resta de comunitats autònomes, la regulació dels serveis d'assessorament, representació i defensa de l'Administració respectiva ha experimentat una evolució similar a ia descrita a Catalunya. La tendència inicial a la unificació de cossos de funcionaris de l'Administració ha donat pas progressivament a la creació d'escales de lletrats (per exemple, Balears, Llei 2/1989, de 22 de febrer, o Galícia, Llei 15/1991, de 28 de desembre), o de cossos especials d'assessors jurídics (per exemple, Cantàbria, Llei 5/1991, de 27 de març, o Andalusia, Llei 8/ 1993, de 19 d'octubre). No obstant això, subsisteix encara el model en què les funcions d'assessorament, representació i defensa s'assignen a un òrgan determinat, això és, el Gabinet Jurídic i, dins d'aquest, als lletrats adscrits a unes places determinades (per exemple, Comunitat Valenciana, Llei 5/1984, de 29 de juny, o Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, Llei 2/1985, complementada pel Decret 12/1993, de 14 de maig).
Però en tots els casos, i independentment de la fórmula organitzativa adoptada, s'ha partit del principi d'assignació de les funcions d'assessorament, representació i defensa a estructures d'administració especials, ja siguin cossos, escales o places, sempre diferenciades de les d'administració general.
La Llei regula els serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat i crea el cos al qual han de pertànyer els advocats de la Generalitat que s'encarre-Page 431guen de les funcions d'assessorament en dret i de representació i defensa jurídiques de la institució. Però en certs aspectes la Llei va més enllà de l'estricta creació d'un cos i estableix certes normes de caràcter processal i procedimental, especialment pel que fa a la validesa dels actes en què és preceptiu el dictamen dels advocats de la Generalitat i pel que fa a la interposició d'accions judicials i al desis-timent dels procediments en curs.
La plantilla d'advocats de la Generalitat es fixa en un màxim de cent places si bé aquest nombre pot ésser incrementat per la Llei de pressupostos de la Generalitat (disposició addicional segona). L'ingrés al cos d'ha de fer pel sistema d'oposició lliure entre llicenciats en dret, mitjançant unes proves basades en un temari de coneixements en totes les branques jurídiques i que combinin equilibradament els exercicis teòrics i els pràctics (art. 2.1).
Aquesta regla general és objecte de diverses matisacions establertes a les disposicions transitòries, que responen a la necessitat d'establir unes mesures específiques per facilitar la integració dels serveis preexistents en la nova estructura or-ganitzativa creada per la Llei. En aquest sentit, es reserva fins a un 25 % de les places ofertes perquè siguin cobertes per un torn de promoció interna al qual poden presentar-se els funcionaris de la Generalitat del grup A, llicenciats en dret, que amb data de gener de 1996 exercissin funcions d'assessorament i de representació i defensa jurídiques de l'Administració de la Generalitat. La selecció en aquest cas s'ha de fer pel sistema de con-curs-oposició.
Les disposicions transitòries regulen també un sistema d'integració directa en el cos, reservat a determinats funcionaris de la Generalitat {disposició transitòria segona) o bé a funcionaris del cos d'advocats de l'Estat o d'un altre de rang equivalent, les funcions de! qual siguin exclusivament d'assessorament i defensa jurídica de l'Administració pública, sempre que en l'actualitat prestin serveis d'aquesta naturalesa a l'Administració de la Generalitat (disposició transitòria tercera).
Es facilita també la integració directa al cos d'aquells funcionaris que, en el moment de l'entrada en vigor de la Llei, es trobin en situació de serveis especials en altres administracions públiques o ocupin càrrecs de lliure designació de funcionaris o bé es trobin en situació d'excedència voluntària per incompatibilitat i ocupin càrrecs de comandament en l'àrea jurídica o d'organització del Servei Català de la Salut. Aquesta integració s'ha de fer durant els primers cinc anys de l'entrada en vigor de la Llei i s'exigeix que els aspirants compleixin els requists d'experiència, nivell i antiguitat establerts per als funcionaris en actiu i que facin efectivament les funcions pròpies del cos d'advocats de la Generalitat, durant tres anys com a mínim a partir de llur incorporació.
La Llei deixa oberta la porta a la integració dels funcionaris del grup A, llicenciats en dret que, la data del primer de gener de 1996, siguin catedràtics o professors titulars d'universitat o associats en facultats de dret, sempre que la data esmentada hagin impartit a la universitat quatre cursos d'assignatures jurídiques de la llicenciatura de dret. En aquest cas la integració es permet encara que no ocupin llocs de treball en les assessories jurídiques dels departaments o en el Gabinet Jurídic Central.
Finalment, es faculta el Govern per integrar directament en el cos aquells funcionaris de la Generalitat que presten llurs serveis en altres institucionsPage 432 d'aquesta, sempre que compleixin els requisits exigits per als funcionaris del Gabinet Jurídic Central o de les assessories dels departaments. Els destinataris d'aquesta disposició són els funcionaris del Síndic de Greuges, de la Sindica-tura de Comptes, del Consell Consultiu i els lletrats del Parlament.
El règim d'incompatibilitats aplicable als membres del cos fou una de les qüestions més debatudes durant la tramitació parlamentària del projecte. El text tramès pel Govern no contenia cap referència expressa a les incompatibilitats dels advocats de la Generalitat, per entendre tal vegada que els eren aplicables les normes generals sobre incompatibilitats dels funcionaris públics. Però la presentació de diverses esmenes donà lloc a l'aprovació d'un text transaccional en el qual es regulen de forma específica les incompatibilitats d'aquests funcionaris (art. 2.6).
Concretament, la norma estableix que els advocats de la Generalitat han de desenvolupar llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte de qualsevol altra activitat professional. Només s'autoritza l'exercici de les activitats públiques que siguin compatibles, d'acord amb la legislació vigent, com pot ser la secretaria dels consells d'administració de les empreses públiques, o bé l'administració del patrimoni personal i familiar i les activitats culturals o científiques no habituals i la docència en centres educatius. Ultra la declaració general d'incompatibilitat, amb les excepcions esmentades, la norma especifica que en cap cas els advocats de la Generalitat no poden defensar interessos contra els de la institució ni prestar serveis o estar associats en bufets que ho facin.
A mesura que es produeixin les incorporacions al cos, els funcionaris que hi accedeixin han de fer una declaració sobre l'exercici d'activitats professionals privades i s'especifica que, els que amb anterioritat tinguessin reconeguda la compatibilitat per resolució administrativa, han de cessar l'exercici privat de la professió en un termini no superior a un any (disposició addicional quarta).
Amb la creació del cos, tots els advocats de la Generalitat integren el Gabinet Jurídic Central i resten sotmesos en llur actuació a la direcció i a la coordinació jurídiques del director d'aquest Gabinet. Pel que fa al règim de prestació dels serveis, els advocats de la Generalitat depenen del secretari general de cada departament, del director o del càrrec anàleg de l'organisme al qual estiguin adscrits, o bé del delegat territorial del Govern.
S'estableix així un doble nivell de dependència orgànica i funcional, semblant a l'implantat respecte dels inspectors financers i dels inspectors tributaris, tot i que en el cas dels advocats de la Generalitat les atribucions del director del Gabinet Jurídic són superiors a les que es derivarien d'una simple adscripció orgànica, atès que se'l faculta per impartir les instruccions necessàries per garantir el funcionament coordinat dels serveis (art. 2.3) i per assignar assumptes dels serveis centrals del Gabinet a qualsevol advocat del cos, amb independència de quina sigui la seva destinació o categoria.
Pel que fa a l'adscripció departamental, el Gabinet Jurídic depèn del Departament de la Presidència, que és també el Departament competent en matèria de funció pública.
Page 433
El sistema d'assignació de funcions és el mateix de l'Estat, que, des de ja fa molts anys, atribueix la representació judicial a un determinat cos de funcionaris de caràcter lletrat que són els que alhora duen a terme la direcció tècnica dels litigis. La Llei atribueix als advocats de la Generalitat les funcions d'assessorament en dret (art. 4) i de representació i defensa jurídica del Govern i de l'Administració de la Generalitat com també dels seus departaments i organismes davant els òrgans judicials i jurisdiccionals (art. 7).
Aquesta forma d'assignació pretén que les funcions esmentades siguin desenvolupades pels advocats de la Generalitat respecte de la totalitat dels òrgans pertanyents a l'Administració. Tanmateix, s'hi estableixen certes formes de flexibilització respecte de l'assessorament en dret i la representació i defensa jurídiques dels organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat, en permetre que puguin tenir uns serveis jurídics propis si així ho estableix la Llei de creació de l'ens o els estatuts aprovats per decret del Govern (art. 6).
En el cas del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, s'estableix que aquestes funcions corresponen al personal lletrat adscrit a aquestes entitats, sens perjudici que el Govern pugui adscriure advocats de la Generalitat a determinades, places d'aquestes (disposició addicional quarta).
En l'exercici de les funcions de representació i defensa, la intervenció d'advocats col·legiats aliens a la Generalitat resta molt limitada, encara que no se n'exclou totalment. Per poder encarregar aquestes funcions a un advocat en exercici privat de la professió cal que així ho decideixi el president de la Generalitat o el conseller competent, tenint en compte la naturalesa de la qüestió debatuda o de l'organisme afectat i amb un informe previ motivat i específic del director del Gabinet Jurídic de la Generalitat (art. 7). Excepcionalment, també es permet que les funcions dels advocats de la Generalitat puguin ser excercides amb plenitud d'efectes jurídics per altres funcionaris de la Generalitat del grup A, llicenciats en dret, que han d'actuar d'acord amb les directrius d'un advocat de la Generalitat. Aquesta habilitació excepcional ha de ser autoritzada pel director del Gabinet Jurídic, quan les necessitats del servei ho facin necessari.
Els capítols II i III de la Llei descriuen detalladament les tasques pròpies dels advocats de la Generalitat, a manera de codi de l'exercici de la funció lletrada. En l'àmbit de les funcions d'assessorament en dret, la Llei remarca el caràcter estrictament jurídic dels informes i dictàmens que emetin, sens perjudici dels advertiments i els consells que creguin convenient, d'acord amb llurs coneixements i bon criteri. La norma no afecta el caràcter preceptiu i/o vinculant dels dictàmens, matèria que es deixa al que disposin les normes específiques de caràcter sectorial. La Llei estableix certes previsions sobre els efectes de la manca d'assessorament, el qual no comporta per ell mateix la nul·litat dels expedients o de les resolucions afectades, efecte que tampoc no es produeix per resoldre una qüestió en contra del dictamen corresponent (art. 5).
Les funcions de representació i defensa jurídiques davant els òrgans judicials i jurisdiccionals corresponen al director del Gabinet Jurídic i als advocats de la Generalitat, que assumeixen tam-Page 434bé la representació processal de la institució sense cap més tràmit. Per interposar accions per via judicial, cal l'autorització prèvia del president de la Generalitat o del conseller afectat; els mateixos tràmits s'han de seguir per aplanar-se a les demandes o per desistir dels procediments en curs (art. 8). L'exercici d'aquestes funcions està regulat en uns termes molt semblants als establerts a l'article 34 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa respecte de l'Administració general de l'Estat. Aquesta Llei estableix així el marc or-ganitzatiu i funcional dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, si bé el retard en la seva aparició no n'ha condicionat sens dubte el contingut, ja que la integració d'uns serveis que ja funcionen en una estructura or-ganitzativa de nova creació pot resultar sempre potencialment problemàtica.
La Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de ia programació audiovisual distribuïda per cable, desplega, en l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, la normativa estatal constituïda bàsicament per la Llei 42/1995, de 22 de desembre, de les telecomunicacions per cable, Llei que té per objecte establir el marc legal aplicable al sector de les telecomunicacions per cable i fixar-ne el règim jurídic i el de les xarxes de cable.
La disposició final segona de la Llei 42/1995 disposa que aquesta s'aprova d'acord amb l'article 149.1.21 de la Constitució, i la disposició addicional, paràgraf primer, de la Llei ordena que el que estableix en els seus articles 10, 11.1.4 e [f'l 12 tindrà el caràcter de bàsic en matèria de continguts sobre mitjans de comunicació social en els termes de l'art. 149.1.27 de la Constitució, segons el qual correspon a les comunitats autònomes el desplegament i l'execució d'aquesta normativa.
A partir d'aquí, l'Estat té la competència exclusiva en matèria de telecomunicacions d'acord amb l'article 149.1.21 de la Constitució, mentre que, segons el número 27 de l'article 149 de la Constitució, aquest és titular d'una competència concurrent (bases-desplegament) sobre les normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió i, en general, de tots els mitjans de comunicació, sens perjudici de les facultats de desplegament i execució que corresponguin a les comunitats autònomes. En aquest context, la Comunitat Autònoma de Catalunya, d'acord amb l'assumpció competencial operada de conformitat amb l'article 16 del seu Estatut d'autonomia sobre desplegament legislatiu i execució del règim de radiodifusió i televisió, ha aprovat la Llei objecte d'aquest comentari.
La Llei 8/1996 consta d'una exposició de motius, cinc capítols, 15 articles, una disposició addicional, una de transitòria, una derogatòria i una final. El contingut de la Llei és susceptible de ser agrupat en quatre parts: una primera (art. 1-3), en la qual s'estableix l'objecte i àmbit d'aplicació de la Llei, i també els principis que han de presidir l'activitat dels concessionaris del servei públic dePage 435 televisió per cable; una segona part, que s'identificaria amb el segon capítol (art. 4 i 5)> en el qual apareixen regulades les relacions entre els concessionaris i els programadors independents; una tercera part (art. 6-9), que tracta el contingut de la programació audiovisual distribuïda per cable; i una quarta i última (art. 10 i següents), en la qual es crea el Consell Audiovisual de Catalunya, òrgan encarregat de vetllar pel compliment de la normativa sobre continguts televisius en l'àmbit de les emissions per cable.
La Llei cé com a objecte la regulació en l'àmbit territorial de Catalunya del règim jurídic de l'oferta audiovisual distribuïda per cable d'acord amb el que estableix la normativa bàsica estatal. Els destinataris de les prescripcions legals són les entitats que prestin el servei públic de la televisió per cable, activitat que ha de ser desenvolupada d'acord amb els principis enumerats en l'article 3 de la Llei (respecte als principis constitucionals i estatutaris, respecte al pluralisme social, polític i religiós, objectivitat i imparcialitat informativa, protecció de la joventut i la infància, etcètera), principis que essencialment coincideixen amb els establerts per l'article 4 de l'Estatut de radiotelevisió de 1980 en relació amb la televisió estatal per ones.
El capítol II de la Llei estableix les obligacions del concessionari del servei públic, que consisteixen en la distribució a tots els abonats a la xarxa dels serveis de radiodifusió de gestió directa, dels serveis de radiodifusió de titularitat municipal que pertanyin a la mateixa demarcació si els titulars ho sol·liciten, i també els serveis que la Generalitat declari d'interès públic. La lletra b de l'article 4.1 estableix una mesura com a garantia i protecció del pluralisme informatiu que consisteix en l'obligació que els operadors de cable reservin com a mínim el 40 % de les ofertes audiovisuals distribuïdes per cable als programadors independents, disposició idèntica a l'article ll.Udc la Llei estatal 42/1995, de 22 de desembre, de telecomunicacions per cable, que té caràcter bàsic en aquesta matèria. La Llei 8/1996 fa referència a l'aplicació del principi d'igualtat respecte a les tarifes que han d'abonar els usuaris finals dels serveis de telecomunicacions, i prohibeix qualsevol tracte discriminatori o no transparent en el seu abonament (art. 4.2).
Pel que fa aJs programadors independents, s'estableix l'obligació que comuniquin a l'òrgan competent de la Generalitat, en la forma que s'estableixi reglamentàriament, els contractes subscrits amb els programadors independents o la constitució amb aquests de societats per a la comercialització de programes audiovisuals.
El capítol III es refereix al contingut de la programació audiovisual i estableix, en el capítol 6, una triple obligació dirigida a la protecció dels menors: D'una banda, en la programació audiovisual per cable s'aplicarà el que disposa la Llei estatal 25/1994, de 12 de juliol, que va incorporar a l'ordenament espanyol }a Directiva 89/522/CE, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l'exercici d'activitats 'de radiodifusió televisiva. Concretament, aquesta Llei, en l'article 9 i següents, al·ludeix a diverses modalitats de publicitat: l'encoberta, la indirecta i el patrocini publicitari. La Llei 25/1994 es refereix a algunes formes de publicitat com la il·lícita i la prohibida, i també la que tingui per objecte el tabac, els medicaments i les begudes alcohòliques, sens perjudici que siguin aplicables les categories previstes per l'article 3 de la Llei 34/1988, d'li dePage 436 novembre, general de publicitat. També haurà de complir-se, en les emissions per cable, el que fixa el capítol V de la Llei autonòmica 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de setembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció. Aquesta última norma estableix, en els articles 37 i 38, els principis als quals hauran d'estar subjectes les emissions publicitàries dirigides als menors i adolescents, com també aquelles de les quals siguin protagonistes. D'altra banda, les lletres b i c de l'article 6 contenen mesures per protegir els infants i menors, que consisteixen en l'obligació d'oferir als abonats de manera independent la programació dirigida als menors i nens, a més d'obligar l'operador a facilitar, sense cap cost addicional, als usuaris aquells instruments que permetin impedir l'accés del seu receptor a la programació a la qual es refereix l'apartat anterior.
En la situació actual de bilingüisme la Llei estableix, en l'article 11, diverses clàusules a favor de la promoció de la llengua catalana, com són el deure que les entitats que prestin el servei públic de televisió per cable dediquin el 50 % del temps de reserva destinat a la difusió d'obres europees a l'emissió d'obres d'expressió originària en qualsevol llengua oficial de Catalunya, de manera que la meitat d'aquestes obres es transmetin en català. A més, la Llei disposa que les pel·lícules i sèries televisives doblades en una llengua diferent de la catalana hauran d'oferir-se almenys doblades al català.
L'article 8 de la Llei preveu l'obligació de les entitats prestadores del servei públic de cedir un temps d'antena perquè el Govern de la Generalitat pugui en qualsevol moment difondre gratuïtament comunicats d'interès públic, prescripció aquesta igual que la prevista en l'article 22 de l'Estatut de ràdio i televisió per a la televisió hertziana d'àmbit estatal.
El capítol IV estableix la novetat més important de la Llei, en crear el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), encarregat de controlar els continguts televisius.
El Consell Audiovisual de Catalunya estarà, segons l'article 10, adscrit aJ Departament que es fixi reglamentàriament; en compliment d'aquest mandat, l'article 3 del Decret de 7 de gener de 1997, sobre el funcionament del CAC, el va adscriure al Departament de la Presidència. Aquest òrgan es compon d'un president i dotze vocals: el president i quatre vocals són designats pel Govern autònom, quatre vocals més són nomenats pel Parlament de Catalunya i les entitats de municipis nomenen els quatre restants. El seu mandat té una durada de cinc anys, amb possibilitat de renovació.
Les funcions del CAC són de naturalesa diversa, i entre aquestes destaquen les consultives i de vigilància i control.
Dins les funcions consultives, el Consell s'encarrega d'assessorar l'executiu autonòmic sobre la legislació en matèria audiovisual, a més d'informar amb caràcter preceptiu i no vinculant dels projectes de llei relacionats amb la matèria audiovisual. Aquestes disposicions mereixen una valoració positiva, en introduir un judici tècnic en l'elaboració de normes en una matèria tan complexa com és actualment l'audiovisual. Tot i que el CAC té funcions de caràcter consultiu, la Llei ha optat per no dotar-lo amb la potestat reglamentària, a diferència del que passa amb algunes autoritats europees, com el Consell Superior Audiovisual de França (CSA) o la Comissió Independent de Televisió de la GranPage 437 Bretanya (ITC), característica, aquesta, típica de les autoritats administratives independents en l'àmbit audiovisual.
En l'articulat de la Llei trobem un altre conjunt de funcions de vigilància i control que es concreten en el deure de vetllar pel compliment del que estableix aquesta Llei i les altres regulacions relatives a la programació i publicitat audiovisual, en especial el que prescriu la Llei 25/1994. D'altra banda, s'encarregarà de protegir els drets bàsics de les minories, els infants, adolescents i joves, a més de la dignitat de les persones pel que fa als continguts publicitaris.
La Llei estableix que el CAC es configuri com a canal de comunicació entre les empreses del sector televisiu i els usuaris, amb la finalitat de recollir les queixes i suggerències d'aquests últims, per contribuir així a crear una televisió presidida per una atenció més gran a les demandes dels usuaris.
La Llei dissenya un quadre de sancions pecunàries que, en relació amb les infraccions molt greus, poden arribar als cinquanta milions de pessetes, a més de la cancel·lació de la concessió del canal.
La composició i el caràcter consultiu de les funcions encomanades al CAC fan difícil la seva inclusió dintre de la categoria de les autoritats administratives independents. De fet, la composició del CAC permet que la majoria parlamentària que va donar suport al Govern, més l'òrgan executiu, puguin reunir un nombre de vocals, en el seu si, que faci ineficaç qualsevol criteri que difereixi dels que pugui establir la majoria. A partir d'aquí, el Consell, lluny d'enquadrar-se en el gènere de les autoritats administratives independents, es configura més aviat, segons la seva Llei, com a un òrgan administratiu de caràcter consultiu del Govern de la Generalitat.
