DECRET 31/2006, de 28 de febrer, pel qual es determina la integració del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut que percep els seus havers pel sistema de contingent i zona en el sistema de prestació de serveis, de dedicació i de retribucions que s'estableixen a la Llei de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
31/2006, de 28 de febrer, pel qual es determina la integració del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut que percep els seus havers pel sistema de contingent i zona en el sistema de prestació de serveis, de dedicació i de retribucions que s'estableixen a la Llei de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.
El procés de reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya es va iniciar amb la publicació del Decret 84/1985, de 21 de març, (DOGC núm. 527, de 10.4.1985), de mesures per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya, i va significar l'inici d'un important canvi en l'organització del sistema sanitari al qual fa referència aquest nivell assistencial.
Tot i que les mesures previstes en aquest Decret incidien bàsicament en el primer nivell d'accés de la ciutadania al sistema sanitari públic, la reforma que allà és dissenyava s'emmarcava en un projecte molt més ambiciós que havia d'incidir també en l'àmbit de l'atenció especialitzada que es prestava des de l'atenció primària, en fixar, a més, les bases que havien de permetre, mitjançant ulteriors desplegaments normatius, l'adequada integració de les especialitats mèdiques de l'atenció primària dins un sistema sanitari idoni per afrontar les necessitats de la població.
A l'empara de l'esmentat Decret, es dictà l'Ordre del Departament de Salut de 21 de juny de 1986 (DOGC núm. 708, de 2.7.1986), que incorporà les especialitats de radiodiagnòstic i d'anàlisis clíniques en el primer grup d'especialitats i fixava les normes per a la provisió de places de facultatiu/facultativa especialista i per a la promoció als llocs de comandament dels nous serveis jerarquitzats de les especialitats referides. Posteriorment, i en compliment de l'article 47 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, es dictà el Decret 284/1990, de 21 de novembre (DOGC núm. 1374, de 30.11.1990), pel qual es dicten normes per a la reordenació de l'atenció de les especialitats mèdiques compreses en el segon grup d'especialitats a què es refereix l'article 1.2.b) del Decret 84/1985, de 21 de març, que va establir el primer pas del marc normatiu que va possibilitar la reordenació de la prestació de l'atenció pel que fa a les especialitats esmentades i la seva adscripció als centres inclosos en la XHUP, amb l'objectiu d'assolir una coordinació més estreta entre els diferents nivells de l'atenció sanitària i entre els professionals i les professionals implicats. El segon pas en aquest procés relatiu a les especialitats mèdiques, es va donar amb el Decret 195/1995, de 18 d'abril (DOGC núm. 2045, de 3.5.1995), pel qual es dicten normes per a la reordenació de diverses especialitats mèdiques, que va venir a complementar les dictades mitjançant el Decret 284/1990, de 21 de novembre. Finalment, pel que fa a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia, configurada fins ara com una especialitat compresa en el segon grup d'especialitats, es dictà el Decret 284/2004, d'11 de maig (DOGC núm. 4132, de 13.5.2004), pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme, i que va possibilitar que l'atenció corresponent a aquesta especialitat es pogués assumir també per professionals directament vinculats a l'àmbit de l'atenció primària, contribuint així a l'adequat funcionament del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva.
El canvi que promovia la reforma de l'atenció primària d'acord amb el que preveia el Decret 84/1985, de 21 de març, es basava principalment en un nou concepte sobre les funcions a desenvolupar des de l'atenció primària, funcions com ara la integració de les funcions curatives, de prevenció i promoció de la salut, l'atenció psicosocial i la rehabilitació.
Així mateix, va comportar una important modificació dels elements que configuraven el conjunt de condicions de treball del personal sanitari que prestava els seus serveis des de l'àmbit de l'atenció primària de salut. En aquest sentit, es passava d'un sistema de treball individual i de difícil coordinació entre professionals i entre els nivells assistencials, amb una dedicació horària inferior a la de la resta de professionals del sistema i unes retribucions basades estrictament en el contingent de cartilles de titulars del dret a l'assistència assignats, conegut com sistema de contingent i zona, a un sistema de treball en equip amb l'objectiu d'assolir una coordinació interna, entre les persones membres de l'equip i, externa amb altres nivells assistencials, a una jornada de treball de major dedicació i a un sistema de retribucions que tenia en compte aquestes noves condicions.
Des del primer moment del procés d'implantació, es va reconèixer la legitimitat del conjunt de condicions laborals del col·lectiu de personal que desenvolupava aquestes funcions, atès que tenien el seu origen en el marc legal vigent amb anterioritat a la reforma. Per aquesta raó, el pas d'un sistema a un altre s'ha basat en la condició de voluntarietat de les persones en el moment en el qual corresponia escollir entre els dos models, voluntarietat articulada mitjançant l'exercici del dret d'opció que es va regular en el mateix Decret 84/1985, de 21 de març, i en altres normes de caràcter complementari que es van dictar en el desenvolupament del procés, com el Decret 129/1990, de 28 de maig, de mesures complementàries per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya, i el Decret 104/1998, de 28 d'abril, pel qual es dicten normes per impulsar la implantació progressiva del model de reforma de l'atenció primària de salut (DOGC núm. 2631, de 4.5.1998), totes aquestes normes dedicades a impulsar el procés de reforma des de la voluntarietat dels professionals afectats.
Una situació anàloga es va produir amb un altre col·lectiu professional com és el cas dels llevadors i llevadores d'institucions sanitàries obertes i d'equips tocològics, que varen veure en molts casos modificada la seva situació funcional amb la creació del Programa sanitari d'atenció a la dona, mitjançant el Decret 283/1990, de 21 de novembre (DOGC núm. 1374, de 30.11.1990) i, anomenat posteriorment Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva, mitjançant el Decret 284/2004...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba