Carles Duarte, «Llengua i Administració. Estudis sobre la llengua, el Dret i l’Administració»
| Autor | Oriol Oleart i Piquet |
| Páginas | 259-262 |
Page 259
Carles Duarte i Montserrat, Llengua i Administració. Estudis sobre la llengua, el dret i l'administració. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana / Edicions de la Magrana, Barcelona 1986, 139 ps.
En el marc del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i concretament entre les publicacions que s'hi han fet, trobem aquest volum que recull treballs diversos de l'autor que queden englobats en el camp delimitat genèricament pel títol. Com diu ell mateix: «és un recull de treballs, d'origen divers, que tenen com a matèria comuna la llengua usada en l'activitat administrativa i jurídica» (p. 5).
Dels dotze treballs aplegats, n'hi ha sis que ja havien aparegut en revistes o en butlletins especialitzats,1Page 260un en una revista de divulgació,2 tres en les actes de trobades i de conferencies o en homenatges,3 i un parell d'inèdits.4
Amb l'estil d'exposició habitual, clar i entenedor, l'autor, amb una llarga trajectòria de publicacions sobre aquests temes, sempre relacionats amb la llengua en l'activitat administrativa, tant des del punt de vista purament lingüístic com de solució de problemes terminològies, ocupant-se fins i tot d'aspectes del disseny de documents, de publicar un curs de llenguatge administratiu i de l'elaboració de formularis, aplega en aquest llibret produccions seves, la majoria ben conegudes, d'altres no tant.
Així, a partir d'ara comptem amb la traducció catalana de l'article «Les normes ISO de terminologia i la resoluciódeproblemes terminologies»,5 on, d'una banda, difon algunes de les normes d'aquesta organització internacional i les seves activitats, alhora que exposa algunes de les seves recomanacions que presenten aspectes que poden ajudarnos en qüestions de llenguatge administratiu, com ara les: ISO/R 1087 (juny 1969) sobre el vocabulari essencial de terminologia; iso/r 704 (abril 1968) referida als principis de denominació; ISO/R 860 (octubre 1968) sobre la unificació internacional de nocions i termes. D'altra banda, quant als problemes terminològies, se centra especialment, a partir de l'experiència del Quebec, en les dades que cal tenir en compte per a solucionarlos, i també en els neologismes6
Dels dos treballs inèdits, el primer la referència als «Criteris per a la correcció dels documents adminis-Page 261tratius».7 Hi fa una relació complexa -com ho és el mateix procés de revisió—, gradual i ordenada del procés ideal i desitjable que caldria seguir per a l'elaboració d'un document administratiu; hi exposa recomanacions ben lògiques, i, per evitar errors —fruit de la negligència, de la deixadesa o de la pressa— que poden ser esmenats si hom repassa amb calma la feina feta, aconsella que es revisi atentament el document de què es tracti abans de donar-lo per definitiu.
Pel que fa al segon, «L'evolució del vocabulari jurídic català medieval»,8 Duarte, amb un estil planer i divulgador, dintre de Jes grans línies i tendències per les quals ha passat la llengua catalana en l'edat mitjana (germanismes, arabismes, neologismes, etc. ),planteja,. sintèticament, a tall d'introducció, l'evolució que ha sofert el vocabulari jurídic; evolució que coincideix, en línies generals, amb l'evolució del dret i de la història. En dóna alguns casos concrets que són il·lustrats amb els següents exemples —menys dels que desitjaríem— referents a la reducció de germanismes (guerpir, oliscara, faquir, ban, bare), a manlleus del llatí {fisc, exacció, òlim, magnífic, il·lustre, ülustríssim), a l'aprofitament de recursos propis (els sufixos -or, -er, -atge; o la fixació de les locucions per plana paraula, a coneguda de, en paga de, etc.), a arabismes (alam't, alfarda, alcaidj alquieda, alforria, albarà, alcalde).
Esperem que aquesta aproximació a un aspecte tan interessant com poc treballat serveixi per fomentar nous estudis cada cop més profunds sobre l'evolució del vocabulari jurídic català.
Respecte a «L'aprofitament de la documentació històrica en l'establiment del llenguatge administratiu català modern»,9 l'autor, després d'introduirnos en el tema i d'illustrar-lo amb exemples —alguns de familiars—, proposa diversos criteris que han d'ajudar en la tasca d'incorporar al llenguatge modern de l'Administració termes tradicionals, procurantPage 262mantenir sempre un cert —i difícil— equilibri entre tradició i/o modernitat, sense perdre de vista ni la riquesa de les varietats dialectals, ni els criteris de rigor científic necessaris per a obtenir uns resultats fiables.
La publicació del recull que comentem és una mostra del nivell assolit en els darrers anys (1984-1986) en els estudis sobre llenguatge administratiu, i contribuirà, doncs, a donar encara més difusió als articles que conté i a divulgar més els criteris i principis que acompanyen restabliment i la recuperació del llenguatge administratiu català.
-------------
[1] En «com ensenyar català als adults», 6 (Barcelona, 1984), ps. 54-56, l'article 3 sobre l'ensenyament del llenguatge administratiu, cursos i continguts; en Herri-Arduralaritzaiko Euskal Aldizkaria [Revista Vasca de Administración Pública], 8 (Oñate, 1984), ps. 251-256, l'article 6 (en castellà) sobre les normes ISO i els problemes terminologies (V. més endavant); en Llengua i Administració, núm. 21 (Barcelona, 1986), p. 3; núm. 22 (1986), ps. 34; i núm. 23 (1986), p. 4, el 12 sobre la discriminació pet raó del sexe; i en Revista de llengua i Dret [des d'ara RLD], els articles (núm. 5, Barcelona, juny 1985, ps. 33-54) una introducció a la traducció administrativa entre el català i el castellà; el 10 (núm. 4, nov. 1984, ps. 73-81) sobre la influència del llatí en la formació de les llengües i l'11 (núm. 5, juny 1985, ps. 309-314) que és la recensió del llibre La norme linguistique d'E. Bédard i de J. Maurais (eds.).
[2] En Serra d'Or, núm. 294 (març 1984), ps. 11-12, el 2.
[3] En Actes del Col·loqui sobre Llengua i Administració. Barcelona, octubre de 1983, Barcelona, 1984, ps. 51-60, el primer, sobre el llenguatge administratiu com a categoria; en Estadis de Llengua i Literatura catalanes. Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 3, Abadia de Montserrat, 1985, ps. 45-54, el 9 sobre les fórmules orals i el mot blanc (= pobre) en el Llibre de les Costums de Tortosa; i el 7 sobre l'aprofitament de la documentació històrica (V. més endavant), en Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Actes del Cicle de conferències sobre Tradició i Modernitat en l'establiment del llenguatge administratiu, Barcelona, 1986, ps. 11-21.
[4] Els articles 4 (ps. 35-39) i 8 (ps. 91-97).
[5] És l'article 6 citat a la nota 1
[6] Es refereix essencialment als criteris exposats per Pierre Aucer i Louis Rousseau, Metodologia de la recerca terminològica, traducció i adaptació de M. Teresa Cabré, Barcelona, 1984, 76 p.
[7] És l'article 4 de la nota 4.
[8] És l'article 8 de la nota 4.
[9] És l'article 7 citat a la nota 3. Ja s'ha ocupat d'aquesta qüestió en altres ocasions: C. Duarte / R. Torrents / J. Ferrer, «L'aprofitament, de la documentació mes dieval en l'establiment de] llenguatge administratiu català actual», en RLD, 4 (nov. 1984), ps. 3-9 (fruit de la conclusió 1) de les «Jornades sobre l'establiment del llenguatge administratiu català», en L'establiment del llenguatge administratiu, Barcelona, 1984, p.'79; C. Duarte / R. Torrents, «Notes sobre documents administratius dels segles XVI i XVIII», en rld, 7 (juny 1986), ps. 7-11. Des d'un punt de vista de plantejament general hi ha el treball de Sebastià Solé I Cot, «Fonts històriques per a la recuperació de la terminologia jurídica catalana», en Revista Jurídica de Catalunya, 3 (Barcelona, jul-set. 1977), ps. 187-192; i Emili CASANO-va, «D'elements històrics per al restabliment del llenguatge administratiu català», en RLD, 5 (juny 1985), ps. 61-73, sobre dos casos concrets.
