Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Carbonell, el costat humà de l'advocacia

Document Citado por Relacionados
AutorFrancesc Sapena Grau
CargoAdvoca
Páginas43-43

Page 43

Advocat d’altura, tant per la seva alçada física com per la seva humanitat, avui, sense fer soroll, superant el sacrifici d’una llarga malaltia, ens ha deixat.

La Universitat de Deusto li va donar una sòlida formació jurídica. Tot un referent dins de la generació de grans advocats lleidatans, tenia dins del moll de l’ós la convicció de que la seva tasca era no només jurídica, sinó també profundament social i humana.

El "Quimet Carbonell" com li agradava l’anomenessin amics i companys era un advocat planer, a l’abast dels ciutadans. Envoltat de fums que pacientment sortien d’unes cigarretes fetes a mà, tot escoltant el problema del client, estava convençut de què el plet era cirurgia, i a ell li agradava ser metge i pactar sempre solucions.

Perillosíssim quan et trucava per arreglar un assumpte, sabies que et trobaries amb un company acollidor, ple de bon humor, amb esperit pactista, però mantenint sempre una visió molt clara del que volia aconseguir.

Si la cosa s’encallava tenia la gràcia de mig suggerir-te l’obstacle jurídic en què la teva teoria podia incórrer i el temps que li costaria al teu client assolir una victòria davant els tribunals.

L’acord era sempre la seva satisfacció, que molt sovint celebrava convidant-te a compartir un plat de bon pernil, matèria de la que també era un expert, i del que orgullosament t’oferia les excel·lències de l’últim exemplar que li havien enviat d’Andalusia.

Va ser un advocat popular i estimat per la pagesia i els ciutadans de Lleida, amb els que fàcilment connectava, preguntant-los tot sovint per les seves activitats, la família o l’estat de les collites.

Jo, com a tots els advocats que el vàrem conèixer, podíem explicar infinitat d’anècdotes del Quimet Carbonell, la més singular va ser una vegada que ell tenia per clients uns muts i el problema residia en conèixer si un deter-minat braçal de rec corresponia o no a les seves propietats. Seguint la seva costum em va trucar per telèfon: no et sembla que, siguem una qüestió de fet, la millor solució fora anar tots dos al tros per veure el braçal? Jo li vaig dir que sí, i recordo que una tarda vàrem fer cap a la finca dels muts i estant ells presents varem anar a examinar el braçal objecte de confiicte. Tot...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR