Autors
| Páginas | 129-130 |
AUTORS
Antoni Bayona Rocamora: professor titular de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra. Està
especialitzat en dret públic autonòmic, dret local, dret audiovisual, transparència i accés a la informació
pública. Ha estat lletrat del Parlament de Catalunya (1981-1985), membre del Consell Consultiu de la
Generalitat de Catalunya (1988-1994), director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de Catalunya (1994-2003),
conseller del Consell Audiovisual de Catalunya (2003-2006) i lletrat major del Parlament de Catalunya (des
de 2012).
Eduard Roig: professor titular d’escola universitària de dret constitucional a la Universitat de Barcelona.
Autor de diversos treballs sobre l’estat autonòmic, en especial en matèria de relacions intergovernamentals
de participació, cooperació i conicte i membre del grup d’autors de l’Informe Comunidades Autónomas des
de 1997. Entre 2005 i 2012 va ser assessor i, després, subdirector del Departament d’Afers Institucionals
del Gabinet de la Presidència del Govern de l’Estat. Altres línies de recerca es refereixen als drets dels
estrangers, al procés d’integració europea i a l’organització i funcionament de l’executiu.
Ferran Requejo: catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, on és director del Grup de
Recerca en Teoria Política. Autor de nombrosos llibres i publicacions, ha rebut diversos premis i és membre de
diverses organitzacions internacionals. Actualment també forma part del Consell Nacional per a la Transició
Nacional i dirigeix la col·lecció “Una inmersión rápida” de Tibidabo Ediciones. També és col·laborador
habitual de La Vanguardia i el diari ARA, així com de diversos mitjans de comunicació internacionals.
Elisenda Casañas Adam: professora de dret públic i drets humans a la Facultat de Dret d’Edimburg i directora
associada del Centre d’Edimburg de Dret Constitucional. Prèviament va ser professora de dret constitucional
a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus principals camps de recerca estan relacionats amb l’anàlisi
comparada de dret públic i s’han centrat en l’adaptació legal de la identitat nacional, els tribunals i el sistema
judicial, i els drets humans. El seu treball actual se centra en els debats al voltant dels referèndums per la
independència i els canvis constitucionals a Escòcia i Catalunya.
Dave Guénette: doctorant en dret a la Universitat Laval i a la Universitat Catòlica de Louvain. Adscrit al
Centre de Recerca Interdisciplinari sobre la Diversitat i la Democràcia (CRIDAQ) i al Centre de Recerca
sobre l’Estat i la Constitució (CRECO), els seus treballs se centren sobretot en els processos constituents
dins de societats fragmentades, en les adaptacions institucionals a la societat diversa i en els lligams entre
nacionalisme i constitucionalisme. És autor de diversos articles publicats a la revista Les Cahiers de droit, a la
Revue belge de droit constitutionnel, a la Revista d’estudis autonòmics i federals i a l’Annuaire international
de justice constitutionnelle.
Alain-G. Gagnon: professor titular de ciència política, dirigeix la Càtedra de recerca del Canadà d’estudis
quebequesos i canadencs a la Universitat del Quebec (Montreal) des de 2003. Actualment es troba en
any sabàtic a la Universitat Sorbonne Nouvelle - Paris 3, on ocupa la Càtedra d’Estudis sobre el Quebec
contemporani. Ha estat, entre d’altres, professor convidat a la Universitat Carlos III de Madrid, a la Universitat
Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi
internacional del governador general en estudis canadencs i la Càtedra Santander de la Universitat Carlos III.
És president electe de l’Acadèmia de Ciències Socials de la Societat Reial del Canadà. Es poden consultar
les seves publicacions a Academia.edu i Research Gate.
Notes biogràques
Revista Catalana de Dret Públic, núm 54, 2017 238
José Ignacio Cubero Marcos: professor de dret administratiu a la Universitat del País Basc i doctor en dret
des de 2007. Les seves principals línies de recerca són el dret administratiu, econòmic, els drets humans,
el procediment administratiu i el dret ambiental. Ha col·laborat en diversos projectes i grups consolidats
d’investigació en els darrers sis anys. Autor de tres monograes i més de 40 articles sobre els mateixos
àmbits d’especialització. Membre del Consell de Redacció de l’Anuario IeZ (Ingurumen eta Zuzenbidea) i
de la Comissió Acadèmica del Màster Universitari en Drets Fonamentals i Poders Públics de la Universitat
del País Basc.
Roberto Ignacio Fernández López: professor titular de dret nancer i tributari a la Universitat de Vigo,
acreditat a catedràtic. És autor de les publicacions La comprobación de hechos por la Inspección de los
(2001), Régimen tributario de las comunidades de montes (2006) i La imprescriptibilidad de las deudas
tributarias y la seguridad jurídica (2016).
Joan Ridao: professor de dret constitucional, acreditat titular i agregat. Lletrat del Parlament de Catalunya.
Professor associat del Departament de Ciència Política i de l’Administració, Dret Constitucional i Filosoa
del Dret de la Universitat de Barcelona. Les seves línies i projectes de recerca estan centrats en l’organització
territorial, les coalicions polítiques, el dret parlamentari i la transparència i el bon govern. Ha impartit docència
a la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Ramon Llull-ESADE i la Universitat Oberta de Catalunya.
És autor de més d’un centenar de publicacions entre monograes, manuals i articles en revistes d’impacte.
Jaume Saura: adjunt general al Síndic de Greuges. Professor titular de dret internacional públic a la
Universitat de Barcelona (en serveis especials). Acreditat a catedràtic. Compta amb una extensa trajectòria
com a observador internacional de processos electorals. Des de l’any 2004 i ns al 2015 ha estat el president
de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. També va ser director adjunt del Centre d’Estudis Internacionals
de la UB (2000-2007). És autor de diversos llibres i articles sobre drets humans, dret internacional humanitari
i l’ús de la força en les relacions internacionals.
Gerard Martín: llicenciat en dret i diplomat en dret civil de Catalunya per la Universitat de Barcelona. És
màster en dret de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona) i postgraduat en Administració pública
(Universitat Politècnica de Catalunya). En l‘actualitat és cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització
Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional de la
Universitat de Barcelona.
