Llei d'Autoritzacions Pressupostàries i Financeres de Catalunya (Llei 2/1996, de 2 d'abril)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
Les eleccions al Parlament de Catalunya tingudes el 19 de novembre de 1995 i la subsegüent constitució de la cambra han impossibilitat l'aprovació abans de l'1 de gener de 1996 dels pressupostos de la Generalitat per a aquest exercici.
La pròrroga automàtica del pressupost anterior és prevista, amb caràcter general i per a totes les comunitats autònomes, per l'article 21.2 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i, en particular, per l'article 33 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol. D'acord amb aquest darrer precepte, la pròrroga afecta el pressupost de l'any anterior en els crèdits inicials i no afecta els crèdits per a despeses corresponents a serveis o programes que finalitzin durant l'exercici del pressupost prorrogat. En el desenvolupament d'aquestes previsions, mitjançant el Decret 333/1995, del 28 de desembre, el Govern ha concretat els termes de la pròrroga dels crèdits, i, posteriorment, l'Ordre del 4 de gener de 1996 ha determinat les condicions d'autorització i disposició de crèdits durant la pròrroga pressupostària.
No obstant això, cap de les disposicions citades no regula l'abast de la pròrroga dels ingressos i de les disposicions contingudes en la Llei de pressupostos. Certament, la naturalesa jurídica del pressupost, com a expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, es poden reconèixer i dels drets que poden liquidar-se durant l'exercici corresponent, no permet desvincular els estats de despeses dels d'ingressos ni tampoc uns i altres de les disposicions del text articulat de la Llei de pressupostos que, en connexió directa amb aquells estats, donen suport normatiu a les obligacions i els drets de la Generalitat, de manera que, un cop produïda la situació de pròrroga, cal entendre que no solament les obligacions, sinó també els drets i les disposicions normatives s'encabeixen en el règim de pròrroga.
Lògicament, i per coherència amb aquest plantejament, la pròrroga no pot afectar les disposicions que, pel fet d'indicar-ho expressament o per llurs estructures i característiques, únicament han de tenir vigència en l'exercici corresponent, perquè la previsió del legislador ha estat que s'esgotessin en aquell exercici. Per aquest motiu, les normes tributàries incloses en la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, no poden considerar-se automàticament prorrogades i per aplicació dels principis generals abans esmentats, sinó que requereixen una norma amb rang legal que les traslladi a l'exercici següent, i mantingui les tarifes exigibles el 1995 mentre no s'aprovi i es publiqui la Llei de pressupostos per al 1996. Com a cas particular, l'increment de la tarifa i el cànon de sanejament requereix una disposició específica que aprova els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació als efectes de la determinació dels tipus d'increment de la tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament. L'increment, amb un percentatge del 3,5%, respecta el compromís adquirit el 21 de febrer de 1995 amb els interlocutors socials sobre el rebut de l'aigua.
Pel que fa a les operacions financeres, aquesta Llei fixa els supòsits que determinen l'endeutament de la Generalitat per al 1996. En primer lloc, es preveu la realització d'endeutament amb un termini de reemborsament superior a l'any, per un import del 20% dels crèdits inicials del pressupost per al 1995 en els capítols d'inversions reals, transferències de capital i variació d'actius financers, més l'import de les amortitzacions de les operacions d'endeutament a un termini de reemborsament superior a l'any previstes per al 1996. En segon lloc, les operacions de tresoreria únicament poden augmentar-se en funció d'una estimació prudent de l'increment de recursos que el 1996 han de transferir altres administracions públiques, bàsicament provinents dels sistemes de finançament dels serveis traspassats.
Com a operacions financeres específiques, aquesta Llei autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1996 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 10.000 milions de pessetes, destinats a finançar operacions de capital, i faculta la Generalitat per a atorgar avals durant l'exercici del 1996 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concerti l'empresa pública Gestió d'Infraestructures, SA, fins a 9.300 milions, d'acord amb les previsions del Pla economicofinancer de l'esmentada empresa, a més de les operacions d'endeutament de la Junta de Sanejament abans referides.
Finalment, atès l'increment els darrers anys del nombre de pagaments a ordenar, mitjançant l'addició d'un nou paràgraf a l'article 48.1 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, s'autoritza un sistema que, a la vegada que garanteix l'execució del pressupost i el compliment de les obligacions a càrrec de la Generalitat, permet d'alleugerir-ne la tramitació, amb l'ús de mitjans informàtics que permeten d'agrupar en un únic
[No vigent]
[No vigent]
S'afegeix a l'article 48.1 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, un nou paràgraf amb la redacció següent:
L'ordenació del pagament es pot efectuar mitjançant la signatura d'un manament individual o d'un resum elaborat per mitjans informàtics i comprensiu de diversos manaments.
Abans del 30 de juny de 1996 el Govern ha de presentar al Parlament de Catalunya, per a ésser discutit, el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, els seus organismes autònoms i les seves empreses per a l'any 1996.
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
