Autonomía y legislación durante la segunda república en Cataluña

AutorJaume Ribalta I Haro
Páginas237-290
AUTONOMÍA Y LEGISLACIÓN DURANTE
LA SEGUNDA REPÚBLICA EN CATALUÑA
La actividad de la Comissió Jurídica Assessora
de la Generalitat republicana*
Jaume RIBALTA I HARO
Universitat de Lleida **
SUMARIO: 1. INTRODUCCIÓN: CATALANISMO, ESTATUTO DE AUTONOMÍA Y T RADICIÓN JURÍDI-
CA CATALANA: 1.1. Advertencia preliminar. 1.2. La tradición jurídica catalana y el desarrollo de la po-
testad legislativa de la Generalitat de Cataluña: la cuestión de la otra tradición jurídica catalana.—2. LA
COMISSIÓ JURÍDICA ASSESSORA DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA: BREVE APUNTE INSTI-
TUCIONAL.—3. LA OBRA LEGISLATI VA DEL PARLAMENT DE CATALUÑA CON INTERVENCIÓN
DE LA COMISSIÓ JURÍDICA ASSESSORA: 3.1. Derecho público: 3.1.1. Estatut Interior de Catalunya.
3.1.2. Llei Municipal de Catalunya. 3.1.3. Llei del Tribunal de Cassació de Catalunya. 3.1.4. Llei reguladora de
la Procurad oria de Catalunya. 3.2. Derecho privado: 3.2.1. Llei especial per a la solució dels conictes pendents
derivats dels contractes de conreu. 3.2.2. Llei de contractes de conreu. 3.2.3. Llei de majoria i habilitació d’edat.
3.2.4. Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges. 3.2.5. Llei de successió intestada.4. LA OTRA
TRADICIÓN JURÍDICA CATALANA: LA TRA DICIÓN PROHIBIDA.—5. BIBLIOGRAFÍA.
* Este trabajo se inscribe en el proyecto de investigación «De la iurisdictio a la soberanía: formas
de organización política y jurídica de las monarquías hispánicas (siglos xiii-xx)» AEI/FEDER-
DER2016-75830-P, dirigido por el Dr. Tomàs de Montagut i Estragués. En este trabajo, se exponen
y se desarrollan los resultados de una investigación realizada por encargo de la Comissió Jurídica
Assessora que sirvió de base para el correspondiente capítulo del siguiente libro: Argullol, 2011.
** Abreviaturas empleadas: BOE = Boletín Ocial del Estado; BGC = Butlletí de la Generalitat de
Catalunya; BOGC = Butlletí Ocial de la Generalitat de Catalunya; CJ. = Corpus Iuris Civilis. II. Codex
Justinianus. Recognovit et retractavit Paulus Krueger, Berlin, Weidmannsche Verlagsbuchhandlung:
195411 (reedición anastática: Hildesheim, Weidmannsche Verlagsbuchhandlung, 1989); Código
civil = Código civil. Edición ocial reformada, Madrid, Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia:
1889; Código civil = Código civil. Edición preparada por José Antonio Pajares Giménez, Cizur Menor
(Navarra), Aranzadi, 200730; D. = «Iustiniani Digesta. Recognovit Theodorus Mommsen. Retractavit
Paulus Krueger», en Corpus Iuris Civilis. I. Institutiones. Recognovit Paulus Krueger. Digesta. Recogno-
vit Theodorus Mommsen. Retractavit Paulus Krueger, Berlin, Weidmannsche Verlagsbuchhandlung,
196317 (reedición anastática: Hildesheim, Weidmannsche Verlagsbuchhandlung, 198824; DOGC =
Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya; DSPC = Diari de Sessions del Parlament de Catalunya; GM
= Gaceta de Madrid; STCC = Sentencia del Tribunal de Cassació de Catalunya; STGC = Sentencia del
Tribunal de Garantías Constitucionales; STS = Sentencia del Tribunal Supremo.
238 JAUME RIBALTA I HARO
1. INTRODUCCIÓN: CATALANISMO, ESTATUTO
DE AUTONOMÍA Y TRADICIÓN JURÍDICA CATALANA
1.1. Advertencia preliminar
En contra de lo que pudiera parecer, la distancia entre el título y el
subtítulo de este estudio es considerable. En su confección y como luego
se verá, hemos tenido en cuenta una veintena de trabajos prelegislativos
de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat republicana que corrieron
distinta suerte: a grandes rasgos, la mitad coronó la cima convirtiéndose
en leyes y la otra mitad se repartió entre los que se quedaron al inicio
del camino (proyectos de ley) y los que ni siquiera iniciaron la ascensión
(anteproyectos de ley). Pero, y en esto radica la distancia, el Parlament de
Cataluña aprobó también otra cantidad semejante de leyes que, dedica-
das a regular distintas materias (cultura, sanidad, etc.) 1, no contaron con
la participación de la citada Comissió Jurídica Assessora, ya sea porque las
consejerías implicadas se mostraron autosucientes en su elaboración, ya
sea porque la intervención de la Comissió Jurídica Assessora se reservó para
aquellas tareas prelegislativas con cierta enjundia técnico-jurídica que, glo-
balmente, podemos centrar en dos grandes bloques: el desarrollo institu-
cional de la naciente entidad política autónoma y el Derecho civil catalán.
Para cumplir con la debida justicia, son necesarias algunas puntua-
lizaciones y agradecimientos. En el origen de la investigación que acabó
desembocando en el presente estudio se encuentra el hallazgo por parte de
la civilista Esther Arroyo i Amayuelas de la documentación original de la
Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat republicana en el archivo del
Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Quien subscribe se incorporó
posteriormente a la investigación para organizar la ingente cantidad de
documentos y sobre todo desenmarañar los problemas de crítica histórica
que planteaban las distintas versiones que de un mismo anteproyecto se
fueron redactando a medida que se elaboraba. El equipo así formado reci-
bió el encargo por parte de la actual Comissió Jurídica Assessora de elaborar
un estudio que diera cuenta tanto de la documentación hallada como de
la trayectoria histórica de la institución. En la actualidad, dicho fondo do-
cumental se ha trasladado al Arxiu Nacional de Catalunya pero ello no obsta
para que dejemos constancia de nuestro agradecimiento —por las facili-
dades que nos dieron para su consulta— a los funcionarios que estaban al
cuidado del archivo de la citada sede judicial y, en especial, a su directora
doña Fabiola Zuleta Alejandro. Por otra parte, también agradecemos a la
actual Comissió Jurídica Assessora y, en especial, a los profesores Dr. Tomàs
Font i Llovet (presidente de la institución durante la elaboración del tra-
bajo) y Dr. Albert Lamarca i Marquès (actual presidente de la misma), el
permiso y las facilidades que nos ha concedido para disponer y utilizar los
contenidos del estudio que en su momento nos encargó.
1 Para un somero inventario de la legislación emanada del Parlament de Cataluña durante
la Segunda República, véase la Tabla 1 inserta al nal de este epígrafe. En su elaboración, he-
mos tenido en cuenta los datos proporcionados por Pitarch, 1981.
AUTONOMÍA Y LEGISLACIÓN DURANTE LA SEGUNDA REPÚBLICA... 239
TABLA 1
Obra legislativa del Parlament de Cataluña
durante la Segunda República
1. LEGISLACIÓN DE DESARROLLO INSTITUCIONAL
(01) Reglament del Parlament de Catalunya.
(02) Estatut interior de Catalunya.
(03) Llei [d’] Immunitat parlamentària.
(04) Llei prorrogant la vida legal del Parlament.
2. LEGISLACIÓN CIVIL GENERAL
(05) Llei de majoria i habilitació d’edat.
(06) Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i els cònjuges.
(07) Llei de successió intestada.
3. LEGISLACIÓN CIVIL AGRARIA
(08) Llei especial per a la solució dels conictes derivats dels Contractes de Conreu.
(09) Llei de Contractes de Conreu.
(10) Reglament per a l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu.
4. LEGISLACIÓN PARA ORGANIZAR LA ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA
(11) Llei creant el Tribunal de Cassació de Catalunya.
(12) Llei reguladora de la Procuradoria de Catalunya.
(13) Llei referent a la representació i defensa de la Generalitat davant dels Tribu-
nals de totes les jurisdiccions radicats a Catalunya.
(14) Llei autoritzant el Govern de la Generalitat per a regular la forma de nomena-
ment dels Jutges i Procuradors Municipals i els seus suplents.
(15) Llei autoritzant una renovació extraordinària de tots els Jutges i Procuradors
Municipals de Catalunya.
5. LEGISLACIÓN DE RÉGIMEN LOCAL
(16) Llei municipal de Catalunya.
(17) Llei relativa a la substitució dels Regidors proclamats en virtut de l’article 29
de la Llei Electoral.
(18) Llei sobre l’ajornament de la data prevista per a la convocatòria d’eleccions
municipals.
(19) Llei sobre il·legitimitat dels acords de les Autoritats i organismes de nome-
nament governatiu que regiren la vida municipal catalana durant el període
comprès entre el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de febrer darrer.
(20) Llei referent a la votació dels Pressupostos ordinaris i extraordinaris dels Mu-
nicipis.
(21) Llei contenint normes perquè els Ajuntaments puguin confeccionar un nou
pressupost per al present exercici econòmic.
(22) Llei relativa al nomenament d’una Comissió que ha d’estudiar els problemes
referents a les Finances municipals.
(23) Llei facultant els Ajuntaments dels municipis de Catalunya de més de 10.000
habitants per a establir determinats arbitris sobre solars edicats i sense edi-
car.
(24) Llei relativa a la creació d’uns Jurats d’exaccions locals substituint en les seves
funcions els Tribunals econòmic-administratius de les antigues províncies de
Catalunya.
(25) Llei relativa al Repartiment General d’Utilitats.
(26) Llei relativa a la composició de les Juntes de Repartiment General d’Utilitats.
(27) Llei referent a la segregació de termes municipals.
(28) Llei referent a l’aprovació de la carta municipal formulada per l’Ajuntament
d’Ossó de Ció (Lleida).
(29) Llei donant validesa als acords de destitució de funcionaris adoptats pels
Ajuntaments elegits el 12 d’abril de 1931.

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR