Comunidades autónomas de régimen común. Canarias. Haciendas Locales

AutorRafael Calvo Ortega (director)

ORDRE ARP/307/2003, de 3 de juliol, per la qual es desenvolupen els requisits agroambientals per a la percepció d'ajuts directes en el marc de la política agrària comuna a Catalunya.

El Reglament (CE) 1259/1999, del Consell, de 17 de maig, pel qual s'estableixen les disposicions comunes aplicables als règims d'ajuts directes en el marc de la política agrària comuna, exigeix, a l'article 3, que els estats membres adoptin les mesures mediambientals que considerin apropiades per a la percepció d'ajuts de la política agrària comuna amb càrrec a la secció Garantia del FEOGA, tenint en compte la situació específica de les terres agràries utilitzades o la producció de què es tracti, mesures que es correspondran amb els efectes potencials de les activitats agràries sobre el medi ambient. Aquestes mesures poden fer dependre els ajuts directes de compromisos agroambientals o bé de compromisos mediambientals específics o també de requisits mediambientals obligatoris i generals. Tanmateix els estats membres poden establir la reducció i fins i tot la supressió dels beneficis procedents del règim dels ajuts si no es compleixen els requisits ambientals esmentats.

El Reial decret 1322/2002, de 13 de desembre, sobre requisits agroambientals en relació amb els ajuts directes en el marc de la política agrària comuna, estableix, als articles 1 i 2, els requisits agroambientals, el compliment dels quals es vincula a la percepció dels ajuts directes en el marc de la política agrària comuna a la qual es refereix el reglament comunitari abans esmentat. L'article 2.2 del Reial decret 1322/2002, de 13 de desembre, reconeix la potestat normativa de les comunitats autònomes per desenvolupar aquests requisits i pràctiques tenint en compte l'especificitat de les situacions territorials corresponents. L'article 3.2 del Reial decret esmentat deixa a les comunitats autònomes la fixació dels percentatges de disminució dels ajuts en funció del risc o del dany mediambiental que pugui produir la pràctica inadequada, sens que pugui excedir el 20% del conjunt els pagaments agrícoles o ramaders.

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, així com les competències de desenvolupament normatiu i l'aplicació de la normativa bàsica estatal en matèria de medi ambient i planificació de l'activitat econòmica.

D'acord amb l'article 92 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR