Llei de Prevenció i Assistència en Matèria de Substàncies que Poden Generar Dependència de Catalunya (Llei 20/1985, de 25 de juliol)

1. a) La promoció pública de begudes alcolhòliques, mitjançant fires, exposicions, mostres i activitats similars, ha d'ésser feta en espais diferenciats quan té lloc dins d'altres manifestacions públiques.

   2. En aquestes activitats de promoció no són permesos ni l'oferiment ni el tast gratuït de begudes alcohòliques.

   3. Tampoc no s'hi ha de permetre l'accés a menors d'edat no acompanyats de persones majors d'edat.

2. Es prohibeix la promoció de begudes alcohòliques en establiments, locals i altres espais autoritzats per a subministrar-ne i consumir-ne feta per mitjà d'ofertes que s'anuncien amb noms com ?barra lliure?, ?2 × 1?, ?3 × 1?, o altres de semblants, que incitin al consum abusiu o il·limitat.

3. Es prohibeix la publicitat de les activitats promocionals a què fa referència l'apartat 2 feta per qualsevol mitjà.

1. No es pot enviar ni distribuir a menors d'edat prospectes, cartells, invitacions i objectes de cap mena en què s'anomenin begudes alcohòliques, les marques o les empreses productores d'aquestes o els establiments en què se'n fa el consum.

2. En les visites als centres de producció, elaboració i distribució de begudes alcohòliques, no es pot ni oferir ni fer tastar els productes als menors d'edat.

1. Ni en els establiments de venda i de consum de begudes alcohòliques ni en altres llocs públics no és permès de vendre ni subministrar cap mena de beguda alcohòlica als menors de divuit anys.

2. No és permesa l'adquisició de begudes alcohòliques per part de majors d'edat per a proporcionar-les a menors d'edat o facilitar-los-en el consum.

3. En els establiments de venda i consum de begudes alcohòliques hi ha d'haver una senyalització en un lloc perfectament visible, de la forma que es determini per reglament, que faci palesa la prohibició de vendre, subministrar o proporcionar begudes alcohòliques als menors de divuit anys o facilitar-los-en el consum.»

1. No es poden vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de vint graus centesimals en:

   1. Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària.

   2. Les universitats i altres centres d'ensenyament superior.

   3. Els centres esportius dependents de les administracions públiques.

   4. Les àrees de servei i de descans de les autopistes.

2. No es poden vendre ni consumir begudes alcohòliques en:

   1. Els centres educatius, tant públics com privats, no inclosos en la lletra b) de l'apartat 1, tant els dedicats a ensenyament reglat com els dedicats a altres ensenyaments.

   2. Els locals i els centres per a infants i joves, inclosos els d'atenció social.

   3. Els locals de treball de les empreses de transport públic.

   4. Les àrees de servei i de descans de les autopistes i les benzineres, de les 22 hores a les 8 hores de l'endemà.

   5. Tot tipus d'establiment, des de les 22 hores a les 8 hores de l'endemà, llevat dels establiments en què la venda de begudes alcohòliques estigui destinada a consumir-les a l'interior del local. Resta inclosa en aquesta prohibició la venda feta en establiment comercial, per telèfon o per qualsevol altre mitjà, seguida del repartiment al domicili o al lloc indicat si aquest repartiment es fa dins la franja horària indicada.»

   6. La via pública i la resta de llocs de concurrència pública, quan ho estableixin les ordenances municipals per raons de seguretat pública, tret dels llocs on sigui degudament autoritzat.

3. L'expedició de begudes alcohòliques mitjançant màquines automàtiques solament es pot realitzar en llocs tancats. La situació de les màquines n'ha de permetre el control per les persones responsables de l'establiment o llurs representants, de manera que s'impedeixi l'accés als menors d'edat. En la superfície frontal de les màquines s'ha de fer constar la prohibició de consumir begudes alcohòliques per menors d'edat.

4. No es permet el consum de begudes alcohòliques de les 22 hores a les 8 hores de l'endemà en els establiments de venda de productes d'alimentació no destinats al consum immediat.»

5. Es prohibeix l'exposició de begudes alcohòliques en les zones exteriors dels establiments comercials, i també en taulells o finestres visibles des de l'exterior, llevat dels establiments comercials que tinguin com a negoci exclusiu la venda de begudes alcohòliques.»

1. Es prohibeixen totes les formes de publicitat de begudes alcohòliques de més de vint graus centesimals en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat i en els dependents de l'Administració local de Catalunya. Aquesta prohibició no inclou la publicitat indirecta que pot derivar de programes no específicament publicitaris, com ara les retransmissions esportives, per raó del patrocini o de la publicitat estàtica, sempre que no indueixi directament al consum.

   Així mateix es prohibeix, en els termes suara esmentats, la publicitat de begudes alcohòliques en publicacions principalment adreçades a menors d'edat.

2. No és permesa la publicitat de begudes alcohòliques de més de vint-i-tres graus centesimals en:

   1. Les platges, els càmpings, els balnearis, els centres recreatius, els centres de lleure i esbarjo per a menors, les piscines, els parcs aquàtics, d'atraccions, temàtics i zoològics.

   2. Els carrers, les places, els parcs, les carreteres i les altres vies públiques, en tanques, plafons, senyals i altres suports de publicitat exterior, llevat dels senyals indicatius propis de centres de producció i de venda.

   3. Els cinemes, els teatres i els auditoris.

   4. Els centres i els estadis esportius, excepció feta de la publicitat estàtica i de la del patrocinador.

   5. Els mitjans de transport públics.

   6. Tots els llocs on és prohibit de vendre'n o de consumir-ne.

   7. Els llocs similars als esmentats que siguin determinats per reglament.

3. La publicitat de begudes alcohòliques per mitjà de la televisió se sotmet al que disposa l'article 8 de la Llei de l'Estat 34/1988, de l'11 de novembre, General de Publicitat.

4. La publicitat de begudes alcohòliques de menys de vint graus pels mitjans de comunicació dependents de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració local ha de respectar els criteris següents:

   1. No pot adreçar-se específicament als menors d'edat o a les gestants ni, en particular, presentar menors d'edat o gestants consumint aquestes begudes.

   2. No ha d'associar el consum d'aquestes begudes a una millora del rendiment físic o a la conducció de vehicles.

   3. No ha de suggerir que el consum d'aquestes begudes contribueixi a l'èxit social o sexual.

   4. No ha de suggerir que aquestes begudes comporten propietats terapèutiques o un efecte estimulant o sedant o constitueixen un mitjà per a la resolució de conflictes.

   5. No s'ha d'estimular el consum immoderat de begudes alcohòliques o oferir una imatge negativa de l'abstinència o la sobrietat.

   6. No ha de subratllar com a qualitat positiva de les begudes el seu contingut alcohòlic.

1. El Consell Executiu ha de vetllar perquè les persones amb dependència de l'alcohol rebin l'atenció i l'assistència sanitària i social degudes.

2. Als efectes assistencials l'alcoholisme és considerat com una malaltia comuna.

3. Les persones amb dependència de l'alcohol poden rebre voluntàriament l'assistència sanitària i social, sens perjudici de les determinacions judicials ni d'allò que estableixen les disposicions legislatives sobre la matèria.

1. En els centres hospitalaris de Catalunya que atenen urgències generals s'ha de prestar una atenció urgent per intoxicació aguda o per manifestacions psicoorgàniques originades per la dependència alcohòlica.

2. D'acord amb el que s'estableix per reglament, els hospitals especialitzats i els hospitals generals de Catalunya que hom determini, del sector públic o que hi són vinculats mitjançant concert o conveni, han de disposar de llits o d'una unitat d'internament per a la desintoxicació de malalts alcohòlics.

3. El tractament de persones afectades per alcoholisme es pot fer en règim d'ingrés hospitalari o amb caràcter ambulatori en els centres i els serveis autoritzats.

4. Les mesures d'atenció i d'assistència especificades en aquest article abasten els àmbits d'actuació funcional i territorial de cada centre i de cada servei.

1. El Consell Executiu ha de potenciar el desplegament de les accions assistencials per a la desintoxicació i la deshabituació de les persones afectades per alcoholisme en els serveis assistencials primaris.

2. S'han de fomentar les mesures destinades a millorar la identificació i el tractament precoç del malalt alcohòlic.

3. Els centres i els serveis que tenen cura de la desintoxicació i la deshabituació d'alcohòlics han de complir la normativa dictada en virtut dels articles 35, 36 i 37.

1. S'ha de propugnar l'adequada rehabilitació psico-social i la reinserció a la societat de les persones que han seguit un procés de desintoxicació i de deshabituació de l'alcohol. El Consell Executiu ha de promoure centres, tallers, equips de serveis socials i programes laborals i culturals que permetin d'aconseguir la rehabilitació i la reinserció damunt esmentades.

2. Les entitats, les institucions i les persones que col·laboren benèvolament o sense finalitat de lucre en la rehabilitació i la reinserció d'alcohòlics han d'ésser especialment considerades i reconegudes, d'acord amb la reglamentació que s'estableixi.

3. Les associacions d'autoajuda constituïdes per ex-alcohòlics han de rebre el suport de l'Administració pública, la qual ha de facilitar el desplegament de llurs activitats.

1. No es poden vendre productes del tabac en:

   1. Els centres sanitaris i llurs recintes.

   2. Els centres d'ensenyament de qualsevol nivell.

   3. Els centres esportius.

   4. Els centres, locals o establiments d'atenció social, els casals o els esplais.

   5. Els locals o establiments similars als esmentats que siguin determinats per reglament.

2. Es prohibeix de vendre a menors d'edat productes destinats a ésser fumats, inhalats, xuclats o mastegats constituïts totalment o parcialment per tabac, ni tampoc els productes que l'imiten o que indueixen a l'hàbit de fumar i són nocius per a la salut. Aquesta prohibició ha d'ésser advertida, en forma i lloc perfectament visible de la manera que sigui determinada per reglament, en els establiments on s'expedeixen productes de tabac.

3. Es prohibeix la distribució de mostres dels productes del tabac en el territori de Catalunya, siguin o no siguin gratuïtes.

4. L'expedició de tabac o de productes del tabac mitjançant màquines automàtiques de venda només es pot fer en llocs tancats i s'ha de fer constar en la superfície frontal de la màquina que el tabac és nociu per a la salut i que els menors d'edat tenen prohibit de fer ús de la màquina.

5. El text d'advertiment sobre els riscs del consum del tabac que ha de constar en la part exterior dels paquets de productes del tabac que es comercialitzen a Catalunya ha d'ésser redactat en català, en castellà o en tots dos idiomes.

1. Es prohibeixen totes les formes de publicitat dels productes del tabac i dels productes relacionats amb el seu consum en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat i en els dependents de l'Administració local de Catalunya. Aquesta prohibició no inclou la publicitat indirecta que pot derivar de programes no específicament publicitaris, com ara les retransmissions esportives, per raó del patrocini o de la publicitat estàtica, sempre que no indueixi directament al consum.

   Així mateix es prohibeix, en els termes suara esmentats, la publicitat de productes de tabac en publicacions principalment adreçades a menors d'edat i també la participació dels menors d'edat en la confecció d'anuncis publicitaris que promoguin la venda d'aquests productes.

2. No es pot fer publicitat dels productes del tabac ni dels productes relacionats amb el seu consum en:

   1. Les platges, els càmpings, els balnearis, els centres recreatius i turístics, els centres de lleure i esbarjo, les piscines, els parcs aquàtics, d'atraccions, temàtics i zoològics.

   2. Els carrers, les places, els parcs, les carreteres i les altres vies públiques, en tanques, plafons, senyals i altres suports de publicitat exterior, llevat dels senyals indicatius propis dels centres de producció i venda.

   3. Els cinemes, els teatres i els auditoris.

   4. Els centres i els estadis esportius, feta excepció de la publicitat estàtica i de la del patrocinador.

   5. Els mitjans de transport públics.

   6. Tots els llocs on és prohibit de vendre'n o de consumir-ne.

   7. Els llocs similars als esmentats que siguin determinats per reglament.

3. La publicitat del tabac per mitjà de la televisió se sotmet al que disposa l'article 8 de la Llei de l'Estat 34/1988, de l'11 de novembre, General de Publicitat.

1. Es prohibeix de fumar en els mitjans de transport col·lectiu, tant l'urbà com l'interurbà, en què s'admeten viatgers drets. Aquesta prohibició també s'aplica als funiculars, als telefèrics i als ascensors.

2. En els transports col·lectius interurbans sobre els quals la Generalitat té competència s'han de reservar per als no-fumadors la meitat dels seients dels vehicles en què no s'admeten viatgers drets. En els transports dependents de la Generalitat, aquesta reserva es pot establir per vehicles complets.

3. Es prohibeix de fumar en els vehicles de transport escolar, en tots els vehicles destinats al transport de menors d'edat i en els vehicles destinats al transport sanitari.

4. Les autoritats locals poden establir la prohibició de fumar en els vehicles autotaxi pertanyents a llur terme municipal. En absència d'una norma específica, preval el dret del no-fumador, tant si és el conductor com si és un passatger.

1. No es pot fumar en:

   1. Els centres sanitaris i llurs recintes.

   2. Els centres, locals o establiments d'atenció social, els casals o els esplais.

   3. Els recintes esportius tancats.

   4. Els centres d'ensenyament de qualsevol nivell.

   5. Les sales de teatre, els cinemes i els auditoris.

   6. Els estudis de ràdio i televisió destinats al públic.

   7. Les oficines de l'Administració pública destinades a l'atenció directa del públic.

   8. Les grans superfícies comercials.

   9. Les galeries comercials.

   10. Els museus i les sales de lectura, d'exposicions i de conferències.

   11. Les àrees laborals on treballin dones embarassades.

   12. Els llocs de treball on hi hagi un risc per a la salut del treballador per raó de combinar-se la nocivitat del tabac amb el perjudici ocasionat per un contaminant industrial.

   13. Les sales d'espera d'ús general i públic.

   14. Els espais tancats d'ús general i públic de les estacions d'autocar, de metro i de ferrocarril i dels aeroports i ports d'interès general.

   15. La zona de platja de les piscines i dels parcs aquàtics, d'acord amb la normativa vigent.

   16. Els balnearis.

   17. Els llocs similars als esmentats que siguin determinats per reglament.

2. Els directors dels centres, de les empreses i dels locals a què es refereixen les lletres a, b, c, d, h, i, m, n i p de l'apartat 1 han de reservar àrees ben delimitades per a fumadors i senyalitzar-les adequadament.

3. Tampoc no és permès de fumar:

   1. En els locals en els quals s'elaboren, es manipulen, es transformen, es preparen i es venen aliments.

   2. Als manipuladors d'aliments, d'acord amb la legislació sobre la matèria.

   3. En les zones reservades als no-fumadors en els restaurants i els altres llocs destinats principalment al consum d'aliments, les quals han d'ésser senyalitzades adequadament.

4. S'ha de sol·licitar als comitès de seguretat i higiene en el treball i als comitès d'empresa, d'acord amb les funcions que la legislació vigent els assigna, llur col·laboració en la vigilància del compliment de la normativa establerta per aquesta Llei.

1. En atenció a la promoció i la defensa de la salut individual i col·lectiva, el dret a la salut dels no-fumadors, en les circumstàncies en què pugui ésser afectada, preval sobre el dret a consumir productes del tabac.

2. Les prohibicions de fumar i de vendre tabac que estableixen els articles 24, 25, 26 i 27 han d'ésser objecte de la senyalització adequada en els vehicles, els centres, els locals i els establiments als quals són aplicables.

3. Les zones per a fumadors dels vehicles, els centres, els locals i els establiments on se n'han d'habilitar han d'estar senyalitzades adequadament. En els rètols senyalitzadors ha de constar necessàriament l'advertiment que fumar perjudica el fumador actiu i el passiu, segons el missatge i les característiques que es determinin per reglament.

4. Així mateix, s'han de fixar en aquestes àrees, en llocs perfectament visibles, missatges dissuasius per a sensibilitzar i conscienciar els conductors dels perills derivats de la influència de les begudes alcohòliques en la conducció de vehicles de motor, el contingut i les característiques dels quals missatges han d'ésser determinats per reglament.

5. Els titulars o els directors dels serveis, els centres, els locals i els establiments afectats per aquesta Llei han d'informar els usuaris de l'existència de fulls de reclamació, la regulació dels quals ha d'ésser feta per reglament.

6. Els titulars o els directors dels mitjans de transport, els locals, els establiments i els centres a què es refereixen els articles 16, 17, 18, 24.1, 2, 3 i 4, 26.1 i 2 i 31.1 són responsables de l'observança del que disposen els apartats 2, 3 i 4 d'aquest article.

7. Els subjectes de l'activitat publicitària són responsables de l'incompliment del que disposa aquesta Llei, sens perjudici de la responsabilitat dels titulars o els directors dels mitjans de transport, els centres, els locals o els establiments en què s'exhibeixi publicitat il·lícita.

-8 La responsabilitat per l'incompliment del que estableix l'article 15 recau en l'organitzador o el patrocinador de l'activitat en qüestió.

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'analitzar periòdicament, als efectes d'aquesta Llei, la quantitat de nicotina i la capacitat de formació de quitrans que contenen i de monòxid de carboni que produeixen els cigarrets de les menes de tabac habitualment venudes a Catalunya. Un informe d'aquesta anàlisi ha d'ésser fet públic i divulgat.

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de promoure, dins el sistema sanitari de Catalunya, l'assistència a les persones que presenten afectació psicoorgànica per dependència del tabac.

1. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'analitzar, planificar i avaluar les necessitats, la demanda i els recursos pel que fa a les matèries que són objecte d'aquesta Llei. Aquest Departament ha de complir les dites funcions coordinadament amb els ens locals.

2. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'elaborar un pla d'actuacions en el qual s'han d'aplegar de manera global les accions previstes per a un període triennal.

1. Constitueixen el programa assistencial català per a dependències els centres i els serveis de titularitat de la Generalitat o gestionats per ella, els de les entitats locals de Catalunya i els de titularitat pública o privada que tenen un concert amb la Generalitat o en reben ajudes, destinats a la desintoxicació, la deshabituació, la rehabilitació i la reinserció.

2. Les entitats locals col·laboren en la definició de la planificació a què fa referència l'article 33.

1. El Departament de Sanitat i Seguretat Social enregistra els centres que, dins l'àmbit territorial de la Generalitat, presten funcions d'atenció i d'assistència per a la desintoxicació, la deshabituació, la rehabilitació i la reinserció en aquesta matèria. La inscripció i l'autorització prèvies, d'acord amb el que s'estableix per reglament, són obligatòries per a poder prestar aquests serveis.

2. Els centres són subjectes a les mesures d'inspecció, de control, d'acreditació i d'informació estadística i sanitària vigents.

1. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'establir un programa de registre, d'anàlisi, de tipificació i d'avaluació de les diferents modalitats terapèutiques, de rehabilitació i de reinserció susceptibles d'ésser aplicades a persones amb dependència de les drogues. L'enregistrament previ de la modalitat o les modalitats a emprar és obligatori per als centres públics i per als que volen establir un concert o conveni o bé gaudir d'alguna subvenció o ajuda pública.

2. Amb fins assistencials el dit Departament ha de determinar un laboratori de referència per a l'estandardització i la normalització de les determinades analítiques.

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'estructurar un sistema d'informació i de vigilància sobre la freqüència assistencial, la morbiditat i la mortalitat per dependències, preservant el dret a l'anonimat.

1. L'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en les matèries regulades per aquesta Llei, despleguen les competències que els pertoquen d'acord amb la Llei 12/1983, del 14 de juliol.

2. Especialment aquests Instituts tenen cura de la gradació, la continuïtat i el seguiment de l'assistència dels malalts, dins llurs àmbits d'actuació respectius.

1. El Consell Executiu ha de coordinar, planificar i ordenar les iniciatives privades i les del sector públic en matèria de prevenció, d'atenció, d'assistència, de rehabilitació i de reinserció de les dependències regulades per aquesta Llei.

2. El Departament de Sanitat i Seguretat Social pot establir convenis i concerts amb les entitats públiques, amb les entitats benèfiques privades sense afany de lucre i amb les entitats privades que tenen per objecte la prevenció i l'assistència en aquesta matèria. En l'establiment dels concerts i els convenis el Departament ha de complir aquesta prelació.

Es crea una comissió de coordinació i de lluita contra les dependències de drogues, la composició i el funcionament de la qual s'ha de determinar per reglament. N'ha d'ésser president el Conseller de Sanitat i Seguretat Social i hi han d'ésser representats els Departaments i els òrgans de la Generalitat, i també els de l'Administració local, implicats en la matèria.

1. En funció de les àrees territorials vigents en sanitat i en serveis socials, s'han d'establir comissions de participació integrades per les autoritats locals de l'àrea, per representants dels sindicats i de les associacions patronals més representatius, per les organitzacions i les associacions relacionades amb la matèria i pels professionals d'assistència, les quals comissions, a més de complir funcions d'anàlisi i de seguiment de la problemàtica de les dependències de drogues dins llur àmbit territorial, proposen als òrgans corresponents d'adoptar les mesures més adequades.

2. Els municipis poden establir comissions locals dins llur àmbit competencial i territorial amb finalitats d'estudi, d'orientació de les actuacions públiques i de proposta d'accions als òrgans corresponents; aquestes comissions han d'actuar en coordinació amb les que preveu el punt 1.

1. Dins l'àmbit d'aquesta Llei, el Departament de Sanitat i Seguretat Social:

   1. Ha de fer enquestes periòdiques i estudis epidemiològics, econòmics i socials per a conèixer la prevalença, les implicacions i la problemàtica de les dependències.

   2. Ha d'establir un servei de documentació sobre dependències, obert a tots els organismes públics i privats dedicats a l'estudi i l'assistència en aquesta àrea.

   3. Ha d'elaborar un informe anual sobre la situació de les dependències a Catalunya.

2. El Consell Executiu ha de promoure línies de recerca, d'estudi i de formació en relació amb la problemàtica social, sanitària i econòmica relativa a les dependències.

3. Un comitè d'experts multidisciplinari, constituït per persones de reconeguda experiència en la prevenció i l'assistència de dependències, assessora el Departament de Sanitat i Seguretat Social perquè avaluï les accions, els centres, les modalitats terapèutiques i els programes duts a terme a Catalunya.

1. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de comptar amb un fons econòmic per a la construcció, l'ampliació, la modificació i la reforma dels centres amb una estructura assistencial adequada per a assistir les persones afectades per les dependències.

2. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'habilitar per reglament un sistema d'ajudes financeres per a la creació, l'ampliació, la modificació, la reforma, l'equipament i el manteniment de centres i de serveis destinats a l'assistència de persones amb dependències, a càrrec d'entitats i d'institucions públiques o privades sense finalitat de lucre. Només poden rebre aquestes ajudes les institucions que compleixen les condicions que fixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

El Pressupost de la Generalitat ha de preveure anualment les partides pressupostàries corresponents per a dur a terme les activitats regulades per aquesta Llei.

1. Són infraccions lleus d'aquesta Llei:

   1. L'incompliment del que disposen els articles 26 i 27.

   2. L'incompliment de les prescripcions d'aquesta Llei que no comporti un perjudici directe per a la salut, i sempre que aquest no estigui tipificat en els apartats 2 i 3 d'aquest article com a infracció greu o molt greu.

2. Són infraccions greus d'aquesta Llei:

   1. L'incompliment del que disposen els articles 15, 16, 17, 18, 19, 24, 25, 28 i 31.1.

   2. Les que siguin concurrents amb infraccions sanitàries lleus o hagin servit per facilitar-ne o encobrir-ne la comissió.

   3. L'incompliment dels requeriments específics que formulen les autoritats sanitàries, si es produeix per primer cop.

   4. La resistència a subministrar dades, facilitar informació o prestar col·laboració a les autoritats sanitàries o als agents d'aquestes.

   5. La reincidència en la comissió d'infraccions lleus.

3. Es tipifiquen com a infraccions molt greus d'aquesta Llei:

   1. L'incompliment del que disposen els articles 35 i 36.

   2. L'incompliment reiterat dels requeriments específics formulats per les autoritats sanitàries.

   3. Les que siguin concurrents amb infraccions sanitàries greus o hagin servit per a facilitar-ne o encobrir-ne la comissió.

   4. La negativa absoluta a facilitar informació o a prestar col·laboració als serveis de control i d'inspecció i el falsejament de la informació subministrada.

   5. La resistència, la coacció, l'amenaça, la represàlia, el desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats sanitàries o els agents d'aquestes.

   6. La reincidència en la comissió de faltes greus.

1. Les infraccions d'aquesta Llei són sancionades d'acord amb la graduació següent:

   1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 500.000 pessetes, llevat de les relatives al consum de tabac i de begudes alcohòliques pels usuaris de centres, locals, establiments o serveis, d'acord amb el que disposen els articles 26 i 27, les quals no poden excedir de 5.000 pessetes.

   2. Les infraccions greus, amb una multa de 500.001 a 2.500.000 pessetes.

   3. Les infraccions molt greus, amb una multa de 2.500.001 a 100.000.000 de pessetes.

2. Dins cada tipus d'infracció la multa ha d'ésser proporcionada a la infracció comesa i la quantia s'ha de graduar:

   1. Segons l'alteració social produïda per l'actuació infractora i el risc que comporta per a la salut pública.

   2. Segons el volum econòmic, la posició en el mercat, el grau d'intencionalitat i la reincidència de l'infractor. S'entén per reincidència la comissió d'infraccions tipificades en aquesta llei en un període de temps inferior als dos anys comptadors des de la data d'imposició de la sanció.

3. En els casos de gravetat especial, de reiteració continuada o de transcendència sanitària de la infracció, el Consell Executiu pot acordar com a sanció complementària la suspensió de l'activitat de l'empresa, el servei o l'establiment infractors fins a un termini màxim de cinc anys, el tancament de l'empresa o la clausura del servei o establiment.

4. En els casos a què fa referència l'apartat 3 s'ha d'acordar necessàriament la supressió, la cancel·lació o la suspensió, total o parcial, de tota mena d'ajut especial de caràcter financer que l'empresa, el servei o l'establiment infractors hagin obtingut o sol·licitat de la Generalitat.

1. El control del compliment d'aquesta Llei i la competència per a la imposició de sancions corresponen, d'acord amb l'establert per reglament, als òrgans del Consell Executiu responsables de les matèries afectades i a les entitats locals, segons els límits de quantia que la legislació del règim local autoritza.

2. El procediment per a imposar les sancions fixades per aquesta Llei s'ha d'ajustar a allò que disposa la Llei de Procediment Administratiu sobre el procediment sancionador i la revisió d'actes per via administrativa.

3. No té caràcter de sanció la resolució de tancament dels establiments o de suspensió de les activitats que no compten amb l'autorització d'operativitat o que incompleixin les normes materials fixades per aquesta Llei fins que no es rectifiquen els defectes o es compleixen els requisits, ni la retirada d'anuncis que infringeixen aquesta Llei. Simultàniament es pot incoar un expedient sancionador.

4. L'òrgan al qual correspon la competència sancionadora pot acordar com a mesura de precaució, i si s'escau com a sanció accessòria, el decomís de les mercaderies objecte de contravenció. Les despeses de transport i de desmuntatge són a càrrec de l'infractor.

5. Les infraccions de les mesures limitatives que estableix aquesta Llei per al personal al servei de l'Administració pública i del sector privat són sancionades d'acord amb les normes que en regulen el règim disciplinari.

1. Les infraccions d'aquesta Llei prescriuen al cap de cinc anys, a comptar de la data de comissió de la infracció. El termini de prescripció s'interromp en el moment en què el procediment es dirigeix contra el presumpte infractor.

2. Un cop coneguda per l'Administració l'existència d'una infracció d'aquesta Llei, l'acció per perseguir-la caduca si, havent transcorregut sis mesos des de l'acabament de les diligències dirigides a l'aclariment dels fets, l'autoritat competent no ha ordenat d'incoar el procediment pertinent.

3. Una vegada transcorreguts dotze mesos des de l'acord d'incoació del procediment sancionador sense que s'hagi notificat la resolució, aquest procediment caduca, excepte en el cas dels procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos.

1. Per a les multes no ingressades en període voluntari, l'Administració pot recórrer a la via de constrenyiment.

2. L'acció per a exigir el pagament de les multes prescriu en els terminis fixats per l'article 64 de la Llei General Tributària.