La regulació sucessòria en el Dret comú i el Dret civil de Catalunya en relació amb els drets de tercers adquirents de béns immobles inscrits al Registre en virtut d'acte dispositiu de l'hereu aparent
| Autor | Josep J. Pintó Ruiz |
| Cargo | Doctor en Dret i advocat |
| Páginas | 40-47 |
Page 40
Tots hem viscut, moltes vegades, l’atorgament d’un testament obert davant de notari que, per diverses causes, no provoca l’obligat assentament en el Registre Central d’Actes d’Última Voluntat 1. La conseqüència d’aquesta disfunció és que s’instrumenta la successió par-tint d’un testament anterior ja revocat 2 per aquell posterior orfe de Registre i que s’adjudiquen béns immobles a l’he-
Page 41
reu aparent 3 i, de vegades, aquest hereu aparent ha disposat a títol onerós (compravenda, gairebé sempre) a favor d’un tercer que, en virtut de la traditio 4, és el propietari que ha inscrit el títol del domini en el Registre de la Propietat 5.
De vegades, la causa de la disfunció és l’atorgament d’un testament hològraf que, protocol·litzat al seu temps 6, crida com a hereva o legatària una persona diferent de l’hereu o legatari aparent.
O també pot passar que un causant ha atorgat un únic testament, que, per causa d’aquesta disfunció, no s’ha registrat, i els hereus abintestats han tramitat el procediment i l’acceptació de l’herència, divisió i adjudicació, ha operat en virtut d’un títol successori que no és real.
I pot ocórrer també que s’hagi disposat a títol onerós a favor de tercers de béns que abans van ser inscrits a favor de l’hereu així aparent 7.
Això és freqüent. Jo, professionalment, ho he viscut en aquestes tres modalitats.
El Codi civil de Catalunya regula, en els articles 465.1 i 465.2, la posició jurídica de l’hereu aparent, i és d’incidència aquí també l’article 28 de la Llei Hipotecària.
Partint d’aquesta realitat, considerarem la regulació successòria en el Dret comú i en el Dret civil de Catalunya quan afecti o incideixi sobre els drets de tercers adquirents de béns immobles el títol dels quals figuri inscrit en el Registre en virtut d’acte dispositiu de l’hereu aparent 8.
La protecció que l’article 34 de la Llei Hipotecària dispensa el nomenat tercer hipotecari està modalitzada 9 per l’article 28 de la mateixa Llei, que, a efectes pràctics, sense incidir en qualificacions doctrinals, diguem que comporta una excepció temporal o també detectable, com ara una suspensió del principi de fe publica registral.
En efecte, l’article 34 diu el següent:
«El tercero que de buena fe adquiera a título oneroso algún derecho de persona que en el Registro aparezca con facultades para transmitirlo será mantenido en su adquisición, una vez que haya inscrito su derecho, aunque después se anule o resuelva el del otorgante por virtud de causas que no consten en el mismo Registro.
»La buena fe del tercero se presume siempre que no se pruebe que conocía la inexactitud del Registro.
»Los adquirentes a título gratuito no gozarán de más protección registral que la que tuviere su causante o transferente.»
I l’article 28 de la mateixa Llei diu:
«Las inscripciones de fincas o derechos reales adquiridos por herencia o legado no surtirán efecto en cuanto a tercero hasta transcurridos dos años desde la fecha de la muerte del causante, exceptuándose las inscripciones por título, de herencia testada o intestada, mejora o legado a favor de los herederos forzosos.»
Amb meridiana claredat, resulta que la interpretació harmònica d’aquests preceptes vol dir el següent: que si un hereu apa-rent que publica en el Registre el seu domini sobre un immoble determinat, per haver inscrit el seu títol en el qual consta l’adjudicació a títol d’hereu (o legatari); si aquest hereu aparent es ven (o transmet l’esmentat immoble a títol onerós a un tercer que és de bona fe, és a dir, que ignora que el transmitent substantivament no és dominus perquè no és hereu de veritat sinó aparent), i aquest tercer inscriu el seu títol en el Registre; si tot això és així i han passat pacíficament dos anys a comptar des de la mort del causant (encara que després d’aquests dos anys s’anul·li o es deixi sense efecte el títol de l’hereu aparent i es constati plenament que no era amo del que va transferir a aquest adquirent), el tercer que ha contractat amb l’hereu aparent serà mantingut en l’adquisició en mèrit que ha adquirit a non dominio (article 34 de la Llei Hipotecària).
Però, si abans de transcórrer aquests dos anys, es pretén davant del tercer el restabliment del dret de l’hereu o legatari real, queda suspesa, com si no existís la protecció a favor del tercer hipotecari. No hi és.
La protecció que l’article 34 de la Llei
Hipotecària dispensa a el nomenat tercer hipotecari està modalitzada per l’article 28 de la mateixa Llei, que, a efectes pràctics, sense incidir en qualificacions doctrinals, diguem que comporta una excepció temporal o també detectable, com ara una suspensió del principi de fe publica registral
La protecció queda paralitzada i el tercer queda sotmès a la clàssica regla nemo dat quod non habet.
En canvi, si s’adquireix després dels dos anys, l’article 34 provoca totes les conseqüències naturals de protecció a l’adquirent.
Aquesta és la regulació general 10.
Però, a efectes pràctics, cal fer unes importants observacions, ja que la qüestió no és tan simple com a primera vista sembla.
L’efecte pràctic del joc dels articles 28 i 34 de la Llei Hipotecària transcendeix, molt primordialment, en el fet que després de dos anys qualsevol adquirent a títol onerós que compleixi els requisits de l’article 34 està, en aplicació de la regla general, indemne vers al verus dominus de la possible reivindicació, que queda així enervada. El verus dominus no pot reivindicar el seu bé, perquè l’adquirent a non domino de l’hereu aparent «será mantenido en su adquisición», tal com diu l’article 34 de la Llei Hipotecària.
Però, atenció: allò que la transmissió que posa en marxa el privilegi de la irreivindicabilitat requereix no és només l’acte dispositiu (per exemple, escriptura de compravenda, que és al mateix temps títol i modus-traditio), sinó que cal, així mateix, que el domini concret del bé de
Page 42
l’hereu aparent estigui inscrit en el Registre a títol d’herència o llegat, i que també estigui inscrit el títol transmissor atorgat per l’hereu aparent a favor del tercer.
Perquè operi l’excepció de l’article 28 de la Llei Hipotecària que enervi la irreivindicabilitat pel verus domini del bé adquirit pel tercer és indispensable que tots els elements que provoquen la protecció de l’article 34 existeixin dins (no després) dels dos anys ja esmentats tantes vegades
I què ocorre si algun d’aquests elements s’aconsegueix després del transcurs dels dos anys? Per exemple, què passa si l’escriptura de transmissió a favor del tercer s’atorga dins dels dos anys posteriors a la mort del causant però la inscripció d’aquesta transmissió no s’opera sinó després dels dos anys? O si la venda s’opera dins dels dos anys però l’adjudicació a favor de l’hereu aparent encara no està inscrita en el Registre?
Doncs bé, en aquests casos, cal entendre rotundament que no queda enervada la regla general d’irreivindicabilitat de la finca adquirida a non domino i l’adquirent (tercer) derivativament de l’hereu aparent «serà mantingut en la seva adquisició».
I això ha de ser així per les raons següents:
1. És impossible deixar sense efecte l’operativitat del principi de fe pública registral, si l’excepció enervant no és aplicable. No es pot frenar la protecció decretada per la Llei amb caràcter general (article 34 de la Llei Hipotecària) en virtut d’una potència o excepció (article 28 de la Llei Hipotecària) que encara no existeix perquè no s’ha constituït. I quan el conjunt ja és complet, ja és tard, perquè estem més enllà dels dos anys.
2. L’enervació excepcional de la regla general d’irreivindicabilitat de l’article 34 només opera quan tots els actes i requisits transiten i concorren no més enllà dels dos anys.
3. Si algun dubte existís, com que l’article 28 de la Llei Hipotecària constitueix una norma especial i excepcional que trenca la regla general d’irreivindicabilitat de l’article 34 (i com a tal norma excepcional atreu l’aplicació de l’article 4.2 del Codi civil espanyol), s’ha d’interpretar, per tant, restrictivament, i és clar que no opera l’excepció a la irreivindicavilitat.
Per tant, concloem:
Perquè operi l’excepció de l’article 28 de la Llei Hipotecària que enervi la irreivindicabilitat pel verus domini del bé adquirit pel tercer és indispensable que tots els elements que provoquen la protecció de l’article 34 existeixin dins (no després) dels dos anys ja esmentats tantes vegades 11.
Aclarim, finalment, que s’ha d’equiparar a la mateixa inscripció dins del terme, si dins del terme citat (dos anys) s’ha operat l’assentament de presentació (sempre que aquest no hagi caducat i hagi provocat una qualificació registral favorable a la inscripció).
Apurant fins a les últimes conseqüències, la qual cosa fermament creiem, hem d’afegir que aquesta inscripció no pot quedar substituïda per una anotació preventiva per defecte «subsanable» (Llei Hipotecària, subsanació) (article 42.9 de la Llei Hipotecària), si l’esmena (Llei Hipotecària, subsanació) esdevé i és publicada registralment després dels dos anys.
I cal també remarcar que la finalitat a la qual...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba