Administració de l'estat

Page 161

Disposicions diverses de l'any 2001

Reial decret 3/2001, de 12 de gener, d'ocupació i seguretat social (BOE núm. 12, de 13 de gener).

Reial decret a través del qual es prorroga la vigència de les disposicions transitòries del Reial decret 5/1997, de 10 de gener, que regula el subsidi d'atur a favor dels treballadors eventuals inclosos en el règim especial de la Seguretat Social.

Reial decret 4/2001, de 12 de gener, d'agricultura (BOE núm. 12, de 13 de gener).

El Reglament (CE) 1257/1999, del Consell, de 17 de maig, sobre ajuts al desenvolupament rural a càrrec del Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agràries (FEOGA), estableix un règim d'ajuts per a l'ús de mètodes de producció agropecuària que permeti protegir l'ambient i mantenir el camp (agroambient). Així mateix, a l'article 55, deroga el Reglament (CEE) 2078/1992, del Consell, de 30 de juny, sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació de l'espai natural, si bé estableix que aquest continuarà essent d'aplicació a les mesures que aprovi la Comissió en virtut d'aquestes normes abans de l'1 de gener de 2000.

El Reglament (CE) 1260/1999, del Consell, de 21 de juny, pel qual s'estableixen disposicions generals sobre els fons estructurals, a l'article 52, determina que la seva entrada en vigor no afectarà ni la continuació ni la modificació.

El Reglament (CE) 1750/1999, de la Comissió, de 23 de juliol, que estableix disposicions d'aplicació del Reglament (CE) 1257/1999, condiciona l'aplicació de la normativa nacional en la qual se sustentava el desenvolupament del programa agroambiental espanyol, tot i que especifica que cal continuar aplicant les accions aprovades per la Comissió en el marc del Reglament (CEE) 2078/1992.

El present Reial decret es dicta en compliment de la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació de l'activitat econòmica prevista a l'art. 149.1.13 de la Constitució, i també a l'art.149.1.23 que atribueix a l'Estat la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient.

Reial decret 7/2001, de 12 de gener, d'assegurances i vehicles (BOE núm. 12, de 13 de gener).

La disposició addicional vuitena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i de supervisió d'assegurances privades, ha modificat l'anterior Llei d'ús i de circulació de vehicles de motor, text refós aprovat pel Decret 632/1968, de 21 de març, que passa a denominar- Page 162 se Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor. Aquesta modificació suposa un canvi substancial en la regulació de la normativa de l'assegurança de subscripció obligatòria d'automòbils i la seva adaptació a la Directiva 90/232/CEE, del Consell, de 14 de maig, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre l'assegurança de responsabilitat civil derivada de la circulació de vehicles automòbils, que amplia el sistema obligatori d'assegurança.

De la nova regulació en destaca l'aprovació d'un sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, que s'aplicarà a la valoració de tots els danys ocasionats a les persones en accidents de circulació.

L'habilitació reglamentària al Govern per dictar les disposicions que convinguin apareix reconeguda a la disposició final de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, introduïda per la disposició final tercera de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries. I en virtut de l'habilitació esmentada, es dicta aquest nou Reglament, que substitueix el Reial decret 2641/1986, de 30 de desembre, pel qual s'aprovà el Reglament de l'assegurança de responsabilitat civil derivada de l'ús i de la circulació de vehicles de motor, de subscripció obligatòria.

D'altra banda, l'art. 2.2 de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor reserva al desenvolupament reglamentari l'establiment dels requisits, de la forma i de la periodicitat en què les asseguradores han de remetre la corresponent informació que permeti, a les persones implicades en un accident de circulació, conèixer com més aviat millor les circumstàncies relatives al contracte d'assegurança i l'entitat asseguradora. Amb la finalitat que les persones implicades en un accident de circulació puguin conèixer l'entitat asseguradora, la disposició transitòria tretzena de la Llei 30/1995 va establir l'obligació, per a les entitats asseguradores, de portar un registre on han de constar, almenys, les circumstàncies relatives a la matrícula del vehicle, al número de la pòlissa i al seu període de vigència. També imposà a aquestes entitats asseguradores l'obligació de subministrar, al Ministeri d'Economia i Hisenda (actualment Ministeri d'Economia), informació relativa als vehicles assegurats que havien de trametre al Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquesta obligació es regulà per Resolució de 8 de març de 1996 de la Direcció General d'Assegurances, sobre subministrament d'informació per les entitats asseguradores dels vehicles assegurats. No obstant això, es regula aquesta obligació mitjançant l'aplicació de l'art. 2.2 ja esmentat.

Igualment, aquest Reial decret incorpora, amb caràcter definitiu, l'obligació recollida a l'art. 1 de la Directiva 84/5/CEE, del Consell, de 30 de desembre de 1983, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre l'assegurança de responsabilitat civil que resulta de la circulació de vehicles automòbils ja incorporada al dret espanyol per la disposició addicional setena del Reglament d'ordenació i de supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret 2486/1998, de 20 de novembre, disposició que deroga el present Reial decret.

D'altra banda, s'incorporen en el present Reglament noves consideracions que l'experiència ha aconsellat introduir, i s'aclareix i es precisa el contingut Page 163 de la Llei sobre Responsabilitat Civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.

El present Reial decret incideix en les necessitat referides i té per finalitat aprovar el Reglament sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.

Reial decret 59/2001, de 26 de gener, sobre terrorisme (BOE núm. 24, de 27 de gener).

En el desenvolupament de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, es dictà el Reial decret 1211/1997, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'ajuts i reparacions a les víctimes de delictes de terrorisme.

La Llei 66/1997, de 30 de desembre (RCL 1997\3106; RCL 1998, 1636), de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, amplià els supòsits de reparació i d'assistència a les víctimes del terrorisme, la qual cosa obligà a modificar l'esmentat Reglament.

A la pràctica, la tramitació dels expedients de reparació per danys materials ha evidenciat la conveniència de modificar l'esmentat Reglament, per tal que el danys que siguin reduïts no s'hagin de sotmetre al requisit de peritatge, ja que en aquests expedients el peritatge que exigeix el Reglament suposa un important obstacle per poder realitzar el pagament d'ajuts que s'haurien de poder facilitar al més aviat possible.

Aquest és el motiu pel qual, amb l'objectiu de simplificar al màxim possible el procediment de tramitació d'expedients per danys materials, s'ha cregut oportú modificar l'apartat 5 de l'art. 4, de manera que es manté el peritatge dels danys la quantia dels quals depassi les 100.000 pessetes (601,012 euros) mentre que, quan la quantia sigui inferior a aquesta quantitat, és suficient la presentació de factura o pressupost de reparació, i així s'agilitarà la tramitació i el pagament corresponent.

Reial decret 115/2001, de 9 de febrer, sobre habitatge (BOE núm. 36, de 10 de febrer).

Reial decret a través del qual es modifica el Reial decret 1186/1998, de 12 de juny, sobre mesures de finançament d'actuacions protegides en matèria d'habitatge i de sòl del Pla 1998-2001, i s'estableix l'ajut estatal directe a l'entrada.

Reial decret 142/2001, de 16 de febrer, d'estrangeria (BOE núm. 44, de 20 de febrer).

La disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social, deter- minava que el Govern establiria mitjançant Reial decret el procediment per a la regulació dels estrangers que fossin a territori espanyol abans del dia 1 de juny de 1999 i que acreditessin haver sol·licitat en alguna ocasió permís de residència o de treball o que n'haguessin tingut en els darrers tres anys. En virtut d'aquesta Llei orgànica, s'adoptà el Reial decret 239/2000, de 18 de febrer, pel qual s'estableix el procediment per a la regularització d'estrangers previst a la disposició transitòria primera esmentada.

La Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, disposa que el Govern establirà per Reial decret els requisits que han de permetre, sense necessitat de presentar nova documentació, la regularització dels estrangers que es trobin a Espanya i que tot i haver presentat sol·licitud de regularització, a l'empara del Reial de- Page 164 cret 239/2000, els hagi estat denegada exclusivament pel fet de no complir el requisit de trobar-se a Espanya abans de l'1 de juny de 1999.

Mitjançant el present Decret es dóna compliment al manament legislatiu derivat de l'esmentada disposició transitòria, tot regulant un procediment de reexamen de les sol·licituds denegades, i es delimiten els requisits que els interessats han de reunir per obtenir la regularització a Espanya.

Reial decret 114/2001, de 9 de febrer, sobre carreteres (BOE núm. 45, de 21 de febrer).

Reial decret a través del qual es modifica el Reglament general de carreteres, aprovat per Reial decret 1812/1994, de 2 de setembre.

Reial decret 5/2001, de 2 de març, de dret laboral (BOE núm. 54, de 3 de març).

El present Reial decret introdueix diverses modificacions a l'Estatut dels treballadors, referides a la forma, la durada i les modalitats del contracte de treball, com, a títol d'exemple, les limitacions i les garanties addicionals en els contractes temporal de duració determinada i les modificacions en el règim jurídic del contracte a temps parcial.

S'amplien els col·lectius que es poden incloure en els contractes formatius i es concentren i formalitzen els programes de contractació de treballadors desocu- pats per a la realització d'obres i serveis d'interès general i social.

Destaquen, també, les garanties en els supòsits de subcontractació i la derogació de la disposició que estimulava la jubilació forçosa dels treballadors majors d'edat i la seva retirada del mercat laboral. Es manté el contracte per al foment de la contractació indefinida.

Reial decret 248/2001, de 9 de març, sobre energia (BOE núm. 66, de 17 de març).

El present Reial decret desenvolupa l'article 7 del Reial decret llei 15/1999, d'1 d'octubre, pel qual s'aproven les mesures de liberalització, de reforma estructural i d'increment de la competència al sector d'hidrocarburs.

Reial decret 283/2001, de 16 de març, d'impostos sobre societats (BOE núm. 66, de 17 de març).

El present Reial decret modifica determinats articles del Reglament de l'impost sobre societats, aprovat pel

Reial decret 537/1997, de 14 d'abril, per regular la deducció per protecció del medi ambient. Amb aquesta finalitat, es recull en un nou títol d'aquest Reglament la totalitat de la normativa reglamentària sobre aquesta matèria, pre- vista a l'apartat 4 de l'art. 35 de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'im- post sobre societats.

D'aquesta manera, en primer lloc, s'incorpora al Reglament de l'impost la normativa fins ara continguda al Reial decret 1594/1997, de 17 d'octubre, pel qual es regula la deducció per inversions destinades a la protecció del medi ambient, i aquest, en conseqüència, queda derogat.

En segon lloc, per al supòsit d'adquisició de nous vehicles industrials o comercials de transport per carretera, es procedeix a determinar la part de la inversió que contribueix de manera efectiva a la reducció de la contaminació atmosfèrica, tal com exigeix l'esmentat art. 35 després de la reforma introduïda per la Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. La identificació singular, per a cada model de vehicle de cada marca, d'aquella part de la inversió que Page 165 efectivament contribueix a reduir la contaminació atmosfèrica, hauria estat una alternativa de complexa elaboració i de difícil aplicació que hauria exigit una actualització constant. Per això, s'ha optat per un sistema més simple, basat en l'anàlisi percentual de la participació del cost de determinats elements en el preu d'adquisició del vehicle, i que té en compte els escandalls dels diferents tipus de vehicles comer- cials i industrials.

Finalment, s'estableix que la nova normativa reglamentària és aplicable als períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2000, i d'aquesta manera farà possible l'aplicació efectiva de la deducció per adquisició de vehicles industrials o comercials nous des de l'entrada en vigor de l'esmentada Llei 55/1999.

Reial decret 348/2001, de 4 d'abril, sobre alimentació (BOE núm. 82, de 5 d'abril).

Es regula l'elaboració, la comercialització i la importació de productes alimentaris tractats amb radiacions ionitzants.

Reial decret 342/2001, de 4 d'abril, sobre prestació social substitutòria (BOE núm. 92, de 17 d'abril).

Es suspèn la prestació social substitutòria.

Reial decret 347/2001, de 4 d'abril, sobre censos (BOE núm. 92, de 17 d'abril).

Modifica l'article 2.2 del Reial decret 1336/1999, de 31 de juliol de 1999, que disposa la formació dels censos d'edificis, de locals, d'habitatges i de població. La Llei 14/2000, de 28 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, estableix que els censos de població i d'habitatges que correspon formar l'any 2001 han de tenir una data de referència compresa entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre de l'any esmentat.

En conseqüència, modifica l'article 2.2 del Reial decret 1336/1999, de 31 de juliol, pel qual es disposa la formació dels censos d'edificis, de locals, d'habitatges i de població de fixava com a data de referència per als censos de població i d'habitatges l'1 de maig de 2001.

Reial decret 408/2001, de 20 d'abril, sobre universitats (BOE núm. 96, de 21 d'abril).

Es modifiquen parcialment diversos reials decrets que establien títols oficials i les directrius generals pròpies dels plans d'estudis que hi portaven.

Reial decret 442/2001, de 27 d'abril, sobre alimentació (BOE núm. 102, de 28 d'abril).

Modifica el Reial decret 2201/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la llista de substàncies permeses per a la fabricació de materials i d'objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments i es regulen determinades condicions d'assaig.

Reial decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre transports (BOE núm. 105, de 2 de maig).

Regula les condicions de seguretat en el transport escolar i de menors.

Reial decret 507/2001, d'11 de maig, sobre productes químics (BOE núm. 114, de 12 de maig).

Modifica el Reglament sobre notificació de substàncies noves i de classificació, d'envasat i d'etiquetatge de substàncies perilloses, aprovat pel Reial decret 363/1995, de 10 de març de 1995. Page 166

Reial decret 579/2001, d'1 de juny, d'impostos sobre la renda de les persones físiques i sobre la renda de no residents. (BOE núm. 132, de 2 de juny).

La Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries, ha estat objecte de modificacions per la Llei 6/2000, de 13 de desembre, per la qual s'aproven mesures fiscals urgents d'estímul a l'estalvi familiar i a la petita i mitjana empresa, i per la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. De la mateixa manera, la Llei 6/2000 ha introduït també modificacions a la Llei 41/1998, de 9 de desembre, de l'impost sobre la renda de no residents i normes tributàries.

Aquest Reial decret té com a objectiu principal l'adaptació del Reglament de l'impost sobre la renda de les persones físiques i del Reglament de l'impost sobre la renda de no residents a les modificacions introduïdes a les respectives lleis d'ambdós impostos, i conté, a més, altres mesures addicionals pròpies del desenvolupament reglamentari.

Motivades per la Llei 6/2000 són les modificacions del Reglament de l'im- post sobre la renda de les persones físiques relatives a l'exempció per als rendiments rebuts per feines realitzades a l'estranger, l'exclusió de l'obligació de retenir o ingressar a compte respecte als rendiments del capital mobiliari proce- dents de la devolució de la prima d'emissió d'accions o de participacions i de la reducció de capital amb devolució d'aportacions i també de modificacions relatives al límit quantitatiu excloent de l'obligació de retenir i a la base per calcular el tipus de retenció, aquestes dues darreres a l'àmbit de les retencions sobre els rendiments del treball.

La Llei 6/2000 inclou una nova regulació de les conseqüències fiscals ocasionades pel canvi de residència que necessitaven desenvolupament reglamentari. Per això, al Reglament de l'impost sobre la renda de les persones físiques s'afegeix, com a causa de regularització del tipus de retenció, l'adquisició de la condició del contribuent per canvi de residència, i atorga eficàcia plena en aquest impost a les quotes satisfetes per l'impost sobre la renda de no residents, i també a les seves retencions i als ingressos a compte.

D'altra banda, i motivada per la modificació de l'obligació de declarar introduïda a la Llei 40/1998 per l'art. 1.4 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, es redacta de nou el precepte reglamentari de l'impost sobre la renda de les persones físiques regulador d'aquesta obligació, i l'adapta al nou contingut legal.

Juntament amb aquestes mesures d'adaptació dels textos reglamentaris a la Llei vigent, el Reial decret incorpora un segon grup de mesures que són normes pròpies de desenvolupament reglamentari de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Aquestes mesures són la fixació de la nova quantia del salari mitjà anual, l'aplicació de la reducció del 30 % en les despeses per enterrament no exempt i l'establiment d'un nou supòsit de liquidació mensual de retencions i ingressos a compte, que incorpora el que disposa el Reial decret 3422/2000, de 15 de desembre, que modifica el Reglament de l'impost sobre el valor afegit en determinats supòsits en què hi hagi hagut transmissions globals o parcials d'un patrimoni empresarial o professional.

En darrer lloc, el Reial decret incorpora dues disposicions transitòries. En la primera, s'augmenta per a les activitats agrícoles i ramaderes en estimació Page 167 directa simplificada el percentatge corresponent a provisions deduïbles i despeses de difícil justificació, amb la finalitat d'adaptar el percentatge de despeses a l'elevació dels costos en el sector, però amb un abast temporal limitat als anys 2000 i 2001.

La segona de les disposicions transitòries estableix la regularització del tipus de retenció com a conseqüència de la modificació del salari mitjà anual abans esmentada.

Reial decret 582/2001, d'1 de juny, sobre indústria (BOE núm. 132, de 2 de juny).

S'estableix el règim d'ajuts i el sistema de gestió del Pla de consolidació i de competitivitat de la petita i mitjana empresa (Pime).

Reial decret 541/2001, de 18 de maig, sobre telecomunicacions (BOE núm. 138, de 9 de juny).

La substancial modificació del marc jurídic dins del qual es desenvolupava la prestació de serveis de telecomunicacions, que va portar a la liberalització total del sector des de l'1 de desembre de 1998, va tenir com a suport bàsic la Llei 11/1998, de 24 d'abril, general de telecomunicacions, orientada, primer, a la liberalització d'aquest mercat, i després, a promoure'n les condicions de competència en les quals s'ha de desenvolupar. Des de 1998 s'ha incrementat notablement tant el nombre d'operadors de serveis de telecomunicacions com les ofertes comercials que presenten, tant els serveis clàssics de telefonia i dades com una sèrie de nous serveis de telecomunicacions, telemàtics i interactius que han anat sorgint com a conseqüència dels avenços tecnològics del sector. Aquesta nova configuració normativa i del mercat permet als usuaris dels serveis de telecomunicacions, i especialment a les empreses i a les corporacions, disposar de múltiples ofertes, flexibles i personalitzades, adaptades a les necessitats i requeriments tècnics i de servei que hi hagi en cada moment, i en unes condicions de preu i de qualitat que són, en línies generals, cada vegada més favorables.

Aquesta substancial modificació del mercat de les telecomunicacions s'ha desenvolupat en paral·lel amb un procés de reforma de la contractació pública que s'ha concretat en la promulgació del recent Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques i amb diverses iniciatives del Govern per estimular una adaptació ràpida de les compres de l'Administració general de l'Estat i dels seus organismes als mercats liberalitzats a les noves condicions de competència que hi concorren.

Sembla lògic incorporar a aquest Reial decret, com a objectiu a mitjà ter- mini, la implantació gradual d'un sistema de contractació centralitzada basat en concursos de determinació de tipus o en acords marc operatiu per als serveis de comunicacions disponibles habitualment al mercat, amb els elements de flexibilitat que siguin necessaris per garantir una adaptació continua a les variacions tecnològiques i a les que aquestes introdueixin en el mercat.

El present Reial decret, que constitueix un desenvolupament reglamentari parcial de la Llei de contractes de les administracions públiques, articula normativament els aspectes que es considera necessari incorporar com a especialitats a la contractació de serveis de telecomunicacions, i que han de servir com a referència normativa per a l'ulterior desplegament dels mecanismes de Page 168 coordinació i d'assessorament tècnic, la formulació específica del qual ha de ser proposada pels departaments sectorialment competents.

Reial decret 614/2001, de 8 de juny, de salut i seguretat laborals (BOE núm. 148, de 21 de juny).

Regula les disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors en cas de risc elèctric.

Reial decret 12/2001, de 29 de juny, sobre impostos sobre la renda de les persones físiques i societats (BOE núm. 156, de 30 de juny).

S'aproven mesures fiscals urgents en matèria de retencions i d'ingressos a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost de societats.

Reial decret 781/2001, de 6 de juliol, sobre ocupació (BOE núm. 162, de 7 de juliol).

Es regula un programa per a l'any 2001 de renda activa d'inserció per a treballadors desocupats de llarga durada majors de quaranta-cinc anys.

Reial decret 782/2001, de 6 de juliol, sobre dret laboral (BOE núm. 162, de 7 de juliol).

Es regula la relació laboral de caràcter especial dels condemnats que portin a terme activitats laborals en tallers penitenciaris i la protecció de Seguretat Social dels sotmesos a penes de treball en benefici de la comunitat.

Reial decret 785/2001, de 6 de juliol, sobre energia (BOE núm. 162, de 7 de juliol).

S'avança la prohibició de comercialització de les benzines amb plom i s'estableixen les benzines substitutòries.

Reial decret 779/2001, de 5 de juliol, d'Unió Europea (BOE núm. 167, de 13 de juliol).

Crea el Consell per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea. Els representants dels governs de la Conferència Intergovernamental de 2000 que aprovà el Tractat de Niça, van adoptar la Declaració sobre el futur de la Unió Europea en la qual van decidir obrir «un debat ampli i profund sobre el futur de la Unió Europea».

El 7 de març de 2001, a través d'una declaració comuna de les delegacions sueca i belga, que han exercit durant aquest any la presidència de la Unió Europea, i dels presidents del Parlament Europeu i de la Comissió, el debat s'ha obert oficialment, el desenvolupament del qual s'ha previst a tres nivells: el de les pròpies institucions europees; el dels països candidats a ingressar a la Unió, i el dels actuals estats membres.

En aquest context, Espanya, com a estat membre, ha definit diverses iniciatives per al desenvolupament de la seva participació en el debat.

Mitjançant el present Reial decret s'ha donat carta de naturalesa a un òrgan específic dirigit a promoure i a estimular la participació dels ciutadans i de les institucions en el debat sobre el futur d'Europa que ha de servir, a més, d'instrument canalitzador cap a les institucions polítiques de les aportacions que es produeixin.

Reial decret 784/2001, de 6 de juliol, sobre títols acadèmics i professionals a la Comunitat Europea (BOE núm. 171, de 18 de juliol).

Modifica els annexos del Reial decret 1396/1995, de 4 d'agost de 1995, modificat per Reial decret 1754/1998, de 31 de juliol de 1998, per incorporar a l'ordenament jurídic espanyol la Direc- Page 169 tiva 2000/5/CE, de la Comissió de 25 de febrer de 2000, relativa a un segon sistema general de reconeixement de formacions professionals.

Reial decret 864/2001, de 20 de juliol, sobre estrangers (BOE núm. 174, de 21 de juliol).

Reglament d'execució de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener de 2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social, reformada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre de 2000.

El 23 de desembre de 2000 es publicà al Butlletí Oficial de l'Estat la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

A la disposició final segona de l'esmentada Llei orgànica s'estableix que el Govern, en un termini de sis mesos des de la publicació de la Llei, aprovarà el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener.

Fins en aquest moment ha estat en vigor el Reglament d'execució de la Llei orgànica 7/1985, aprovat per Reial decret 155/1996, de 2 de febrer, en tots els aspectes en què no contradiu o s'oposa a la Llei orgànica 4/2000 o a la seva reforma per la Llei orgànica 8/2000.

En el context actual i d'acord amb la disposició final segona de la Llei orgànica 8/2000, la Comissió Interministerial d'Estrangeria va rebre instruccions del Govern per procedir a l'elaboració del projecte de Reglament d'execució de la Llei orgànica 4/2000, reformada per la Llei orgànica 8/2000, segons l'esmentada previsió legal.

En l'esmentada elaboració va ser necessari tenir en compte la consolidació d'Espanya com a terra d'immigració i les conclusions adoptades pels caps d'estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea a l'octubre de 1999, a Tampere, sobre la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia, i també la modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que ha operat la Llei 4/1999, de 13 de gener, la nova organització administrativa de l'Estat emergida de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i de funcionament de l'Administració general de l'Estat, la necessitat de vetllar per un nivell de vida digne i per unes condicions de treball per als treballadors estrangers en igualtat de tracte amb els espanyols, en el context de la lluita contra l'explotació dels estrangers i contra el tràfic il·legal de mà d'obra, tenint en compte l'àmbit de la cooperació amb els estats d'on procedeixen els immigrants, i l'aposta de la Llei orgànica 4/2000, reformada per la Llei orgànica 8/2000, per conceptes com poden ser la reagrupació familiar, l'arrelament o la col·laboració dels immigrants en la lluita contra les xarxes de tràfic de persones.

De la mateixa manera, la construcció del denominat Sistema Europeu Comú d'Asil, després de la comunitarització de les polítiques d'asil pel Tractat d'Amsterdam, preveu la regulació de l'anomenada protecció subsidiària. Aquestes raons han portat al desenvolupament de l'esmentat precepte de la Llei d'asil, que segueix la doctrina establerta pel Con- sell d'Estat en matèria de protecció humanitària per als casos en què no es apli- cable l'estatut de refugiat, mitjançant la corresponent modificació del Reglament d'aplicació de la Llei d'asil, que es recull a la disposició final tercera del present Reial decret.

Quant al contingut pròpiament dit del Reglament aprovat per aquest Reial decret, cal dir que està marcat per les Page 170 raons que han portat a la promulgació de la Llei orgànica referida, i cal destacar que s'ha donat nou vigor a la regulació dels controls fronterers de persones, s'ha buscat una millor coordinació de les autoritats implicades en la concessió de visats i s'ha donat compliment a la previsió legal d'un procediment específic per a aquesta Llei, s'han simplificat els procediments administratius de concessió dels diferents permisos de residència i de treball, s'ha racionalitzat la regulació dels procediments administratius sancionadors en matèria d'estrangeria i, en definitiva, s'ha perseguit una millor coordinació dels òrgans de l'Administració general de l'Estat. En aquest sentit, cal destacar una nova reglamentació de les oficines d'estrangers, amb l'objectiu de garantir l'eficàcia i la coordinació en l'actuació administrativa en el tracte directe amb els destinataris de la política d'estrangeria i d'immigració.

Reial decret 996/2001, de 10 de setembre, sobre patents (BOE núm. 218, d'1 de setembre).

Estableix l'aplicació amb caràcter general del procediment de concessió de patents nacionals amb examen previ.

Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, sobre contractes de les administracions públiques (BOE núm. 257, de 26 d'octubre).

Aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques. La disposició derogatòria única de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, respecte a les normes reglamentàries existents, deixa subsistents les esmentades normes només en cas que no s'oposin al contingut de la Llei, criteri que s'aplica al Reglament general de contractació de l'Estat, aprovat per Decret 3410/1975, de 25 de novembre, al Decret 1005/1974, de 4 d'abril, sobre contractes d'assistència amb empreses consultores o de serveis, al Reial decret 1465/1985, de 17 de juliol, i al Reial decret 2357/1985, de 20 de novembre, que regulen els contractes de treballs específics i concrets no habituals, respectivament, a l'Administració de l'Estat, als seus organismes autònoms i a la Seguretat Social i a l'Administració local. Pel que fa al Decret llei 2/1964, de 4 de febrer, sobre revisió de preus i les corresponents disposicions complementàries aplica idèntic criteri de subsistència, com a normes reglamentàries, si no s'oposen a la Llei.

Resulta, per tant, que a l'entrada en vigor de la Llei de contractes de les administracions públiques, com a normes reglamentàries o de desenvolupament, van haver d'aplicar-se les promulgades durant la vigència de la Llei de contractes de l'Estat, per evitar un buit norma- tiu reglamentari que impedís l'aplicació de la Llei.

Per atendre els supòsits en què les remissions de la Llei a normes reglamentàries no podien operar amb l'aplicació de les d'aquest caràcter vigents amb anterioritat, pel fet de tractar-se d'aspectes de nova regulació, a la conveniència d'introduir noves normes reglamentàries en aspectes concrets i per aclarir certs preceptes de la Llei i deter- minades normes reglamentàries que podien considerar-se vigents, es promulga el Reial decret 390/1996, d'1 de març, de desenvolupament parcial de la Llei de contractes de les administracions públiques, que s'ha de considerar una solució anticipada i parcial del desenvolupament reglamentari d'aquesta llei. La Llei 53/1999, de 28 de desembre, per la qual es modifica la Llei de contractes de les administracions públiques, torna a inci- Page 171 dir en la remissió a normes reglamentàries en aspectes concrets no regulats en la legislació anterior, disposicions que, juntament amb les de la Llei de contractes de les administracions públiques no modificades, s'incorporen al text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

Tot això determinà la necessitat de promulgar un Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques que superi el caràcter parcial del Reial decret 390/1996, d'1 de març, i permeti la derogació del Reglament general de l'any 1975 i de la majoria de les disposicions reglamentàries vigents, precisament per la seva incorporació al nou Reglament.

Reial decret 1159/2001, de 26 d'octubre, del Ministeri de Justícia (BOE núm. 258, de 27 d'octubre).

Regula la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. La Llei orgànica 7/ 1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa, disposa a l'article 8 la creació dins del Ministeri de Justícia de la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa, amb les competències que en el mateix article s'estableixen, i també autoritza el Govern en la disposició final a dictar disposicions reglamentàries necessàries per a l'organització i el funcionament d'aquesta Comissió.

En conseqüència, el Reial decret 1890/1981, de 19 de juny, sobre constitució de la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa en el Ministeri de Justícia, estableix la regulació bàsica de la composició, de l'organització i del funcionament de la Comissió.

D'acord amb la referida autorització legal, advertida la necessitat d'ajustar la composició de la Comissió a l'estructura i a les competències dels actuals departaments ministerials i de aclariri perfeccionar-ne l'organització i el funcionament, es constatà la conveniència de dictar un nou Reial decret que regulés la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa.

Reial decret 1124/2001, de 19 d'octubre, sobre Seguretat Social (BOE núm. 260, de 30 d'octubre).

Incorpora les prestacions d'atur a l'acció protectora prevista al Reial decret 2234/1981, de 20 d'agost de 1981, que inclou en el Règim general el personal espanyol contractat al servei de l'Administració espanyola a l'estranger. El Reial decret 2234/1981, de 20 d'agost, inclou en el Règim general de la Seguretat Social el personal espanyol contractat al servei de l'Administració espanyola a l'estranger, sense perjudici dels tractats internacionals establerts per Espanya, i inclou el col·lectiu en l'acció protectora d'aquest Règim, i n'exclou expressament les prestacions d'atur.

Consegüentment, el personal espanyol contractat al servei de l'Administració espanyola a l'estranger i inclòs en el Règim general de la Seguretat Social no té dret a les prestacions d'atur.

Després d'aquesta norma, s'inclou per Reial decret 1167/1983, de 27 d'abril, en l'àmbit de la protecció per atur al personal contractat en règim de dret administratiu a l'àmbit de les administracions públiques, i aquest personal figura entre les persones protegides pel fet d'estar a l'atur a l'art. 205 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, sense limitacions per raó de la seva contractació administrativa a Espanya o a l'estranger.

Tanmateix, l'exclusió de les prestacions del Reial decret 2234/1981 s'ha mantingut per als espanyols contractats en règim Page 172 laboral al servei de l'Administració espanyola a l'estranger. Aquesta exclusió, que en el seu moment podia tenir sentit, atès l'àmbit més restringit dels col·lectius protegits en cas d'atur i la menor mobilitat dels treballadors que tendien a mantenir la seva residència a l'estranger, origina en l'actualitat situacions de desprotecció dels treballadors que volen retornar a Espanya un cop acabada la seva contractació, i tampoc no sembla adequat mantenir diferències en la protecció per atur derivades del règim de dret administratiu o laboral al qual quedi sotmesa la contractació del personal per les administracions públiques.

Reial decret 1125/2001, de 19 d'octubre, d'Inspecció de Treball i Seguretat Social (BOE núm. 261, de 31 d'octubre).

Modifica el Reglament d'organització i funcionament, aprovat per Reial decret 138/2000, de 4 de febrer de 2000. L'aplicació del Reglament d'organització i funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, aprovat per Reial decret 138/2000, de 4 de febrer, ocasiona, en la pràctica diària, interferències i disfuncions amb les actuacions inspectores territorials, per la qual cosa és necessari modificar els art. 33.3 i 58, perquè siguin més clars i, en especial, perquè concretin els respectius àmbits d'actuació tant de la Direcció Especial com de les inspeccions provincials per evitar-ne l'encavalcament i aconseguir-ne la plena coordinació, dins de les tasques funcionals fixades pel Reglament d'organització i funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el desenvolupament de la Llei 42/1997, que n'és l'ordenadora, als diferents òrgans de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

D'altra banda, és necessari, a l'empara de l'autorització al Govern continguda a la disposició addicional primera , de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en matèria de finalització de procediments administratius, aclarir el contingut de l'art. 20.3 i cobrir el buit de l'art. 33.2 del Reial decret 928/1998, de 14 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d'ordre social i per als expedients liquidatoris de quotes de la Seguretat Social, en matèria de termini màxim de resolució dels expedients sancionadors i liquidatoris als quals es refereix el procediment específic regulat en l'esmentat Reial decret.

Reial decret 1251/2001, de 16 de novembre, sobre maternitat i Seguretat Social (BOE núm. 276, de 17 de novembre).

Regula les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l'embaràs. La Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores, faculta el Govern per dictar les normes necessàries per desenvolupar-la i executar-la.

El present Reial decret respon a aquesta finalitat. A partir d'aquest Reial decret s'efectua el desenvolupament reglamentari parcial de l'esmentada disposició legal que, d'una banda, incideix significativament en el subsidi per maternitat i, de l'altra, exigeix l'ordenació jurídica detallada de la nova prestació de risc durant l'embaràs.

També es porta a terme la reordenació sistemàtica i l'actualització del règim jurídic del subsidi per maternitat i se'l separa, a més, definitivament, en el nivell Page 173 reglamentari, del subsidi per incapacitat temporal, en aquells aspectes en els quals en ambdós subsidis mantenien una regulació comuna i alhora dispersa.

Entre d'altres qüestions, es desenvolupa la nova possibilitat que el període de descans per maternitat, adopció i acollida, tant preadoptiva com permanent, pugui gaudir-se en règim de jornada a temps parcial, la qual cosa deter- mina la compatibilitat del subsidi amb una activitat laboral sense que s'alteri la modalitat contractual.

Amb aquesta mesura de flexibilització en l'ús del període de descans es pretén potenciar el repartiment de les responsabilitats familiars entre mares i pares, la millora en la cura dels fills per part dels progenitors, i també possibilitar que les dones mantinguin la vinculació amb el seu lloc de treball, de forma que la maternitat no sigui mai un obstacle per a la promoció professional de la dona.

Com a conseqüència del nou règim jurídic de suspensió del contracte de tre- ball per maternitat, el Reial decret estableix la possibilitat de fruir del subsidi per maternitat a partir de la data d'alta hospitalària dels menors, un cop han passat les sis setmanes posteriors al part, de suspensió obligatòria del contracte de la mare.

Així mateix, es recullen les diverses possibilitats que la legislació ofereix perquè el pare pugui ser beneficiari d'una part o de la totalitat del període de des- cans, i inclou la determinació del càlcul de la prestació en aquests supòsits. També es desglossen les possibles causes de revocació de l'opció efectuada per la mare a favor del pare.

Reial decret 1322/2001, de 30 de novembre, sobre administració i comptabilitat de l'Estat (BOE núm. 288, d'1 de desembre).

Estableix les regles per a la constància en la unitat de compte euro dels assentaments que es practiquin als registres públics administratius. L'art. 26 de la Llei 46/1988, de 17 de desembre, sobre introducció de l'euro, modificada per les lleis 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, i 9/2001, de 4 de juny, per la qual es modifica la disposició transitòria sisena de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric; determinats articles de la Llei 16/1989, de 17 de juliol, de defensa de la competència, i determinats articles de la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre introducció de l'euro, es remet a un reglament per a l'establiment de les normes per les quals els registres públics administratius hauran de procedir progressivament a canviar materialment l'expressió de la unitat de compte pesseta per la unitat de compte euro.

Això implica la necessitat de desenvolupar determinats criteris que han de regir el procés de redenominació en euros de les inscripcions practicades als regis- tres administratius de caràcter públic.

Alguns d'aquests criteris estan contin- guts en normes ja promulgades amb la finalitat principal de difondre el contingut de la Llei 46/1998 i facilitar el compliment de les obligacions que corresponen a les entitats de cara a la transició a la nova moneda. No obstant, es fa necessari complementar les normes esmentades abans amb altres criteris addicionals destinats exclusivament a facilitar la pràctica dels assentaments propis dels registres administratius de les xifres que recullin quantitats de diners en la nova unitat de compte.

Reial decret 1315/2001, de 30 de novembre, sobre productes químics (BOE núm. 303, de 19 de desembre). Page 174

Regula les autoritzacions per a importació i per a introducció de les substàncies químiques a les quals es refereixen les llistes 1 i 2 de l'annex de la Convenció 13 de gener de 1993, sobre la prohibició del desenvolupament, la producció, l'emmagatzemament i l'ús d'armes químiques i sobre la seva destrucció.

Traspassos

Reial decret 11/2001, de 12 de gener, Principat d'Astúries (BOE núm. 27, de 31 de gener).

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit de treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i estableix en el mateix art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

Així mateix, a l'art. 149.1.30 de la Constitució, s'estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució; aquest article reconeix el paper dels poders públics pel que fa a la programació general de l'ensenyament, inspecció i homologació del sistema educatiu, per tal de garantir el compliment de les lleis. I l'art. 30 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, remet l'ordenació de la formació professional ocupacional a la seva normativa específica de caràcter laboral.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia del Principat d'Astúries, aprovat per la Llei orgànica 7/1981, de 30 de desembre, disposa que correspon a la Comunitat Autònoma l'execució de la legislació laboral. A més, estableix que correspon al Principat d'Astúries el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria d'ensenyament, en tota l'extensió, nivells, graus, modalitats i especialitats. L'Estat es reservarà les facultats que li atribueix l'art. 149.1.30 de la Constitució, i l'alta inspecció necessària per al seu compliment i la seva garantia.

Al mateix temps, l'Estatut d'autonomia atribueix al Principat d'Astúries la competència exclusiva en matèria de planificació de l'activitat econòmica i foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins dels objectius marcats per la política econò- mica general. Finalment, el Reial decret 1707/1982, de 24 de juliol, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat al Principat d'Astúries.

Reial decret 12/2001, de 12 de gener, Principat d'Astúries (BOE núm. 27, de 31 de gener).

Ampliació de mitjans adscrits als serveis de l'Administració de l'Estat traspassats pel Reial decret 2081/1999, de 30 de desembre de 1999, en matèria d'ensenyament no universitari. L'art. 149.1.30 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia del Principat d'Astúries, aprovat per Llei orgànica 7/1981, de 30 de desembre, Page 175 disposa que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Així mateix, pel Reial decret 2081/ 1999, de 30 de desembre, es van traspassar al Principat d'Astúries les funcions i els serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari.

A més, la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), estableix la integració dels funcionaris del cos de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries al cos de mestres, en les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.

En el seu desenvolupament, pel Reial decret 1203/1999, de 9 de juliol, s'ha fet efectiva l'esmentada integració i s'estableix, mitjançant acords de les comissions mixtes de traspàs de funcions i de serveis, que els funcionaris que s'integren al cos de mestres passaran a dependre de l'administració educativa en l'àmbit territorial de la qual es trobi l'establiment penitenciari en el qual prestin servei.

Finalment, el Reial decret 1707/1982, de 24 de juliol, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat al Principat d'Astúries.

Reial decret 13/2001, de 12 de gener, Principat d'Astúries (BOE núm. 27, de 31 de gener).

Ampliació dels mitjans adscrits a serveis de l'Administració de l'Estat traspassats pel Reial decret 1665/1985, de 30 d'abril de 1985, en matèria de protecció de la dona. La Constitució, a l'art. 148.1.20, estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria d'assistència social i a l'art. 149.1.6 i 8 reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre legislació civil, penal i penitenciària.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia del Principat d'Astúries, aprovat per Llei orgànica 7/1981, de 30 de desembre, determina que la Comunitat Autònoma assumeix la competència exclusiva en matèria d'assistència i benestar social.

Així mateix, pel Reial decret 1665/ 1985, de 20 d'abril, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat al Principat d'Astúries en matèria de protecció de la dona, el Principat d'Astúries va assumir les funcions que realitzava l'Administració de l'Estat en l'esmentada matèria.

En darrer lloc, el Reial decret 1707/ 1982, de 24 de juliol, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat al Principat d'Astúries.

Reial decret 14/2001, de 12 de gener, Principat d'Astúries (BOE núm. 27, de 31 de gener).

Traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat en matèria de transport marítim. La Constitució Espanyola disposa a l'art. 149.1.20 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de marina mercant i d'abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals marítims i ports d'interès general. Així mateix, l'art. 149.1.6 i 8 estableix la competència Page 176 exclusiva de l'Estat en matèria de legislació mercantil i de legislació civil, respectivament.

D'altra banda, l'Estatut d'Autonomia del Principat d'Astúries, aprovat per Llei orgànica 7/1981, de 30 de desembre, disposa que el Principat d'Astúries té la competència exclusiva en matèria de transport marítim exclusivament entre ports o punts de la Comunitat Autònoma sense connexió amb ports o punts d'altres àmbits territorials.

Finalment, el Reial decret 1707/1982, de 24 de juliol, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat al Principat d'Astúries.

Reial decret 8/2001, de 12 de gener, Castella i Lleó (BOE núm. 29, de 2 de febrer).

Traspàs de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat en matèria de busseig professional. La Constitució Espanyola, a l'art. 149.1.20, disposa que l'Estat té competència exclusiva en matèria de marina mercant, així mateix, l'art. 148.1.19 estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci.

L'Estatut d'autonomia de Castellà i

Lleó, aprovat per la Llei orgànica 4/1983, de 25 de febrer, estableix que la Comunitat de Castella i Lleó té competència exclusiva en matèria de promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci.

El Reial decret 1956/1983, de 29 de juny, regula la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

Reial decret 9/2001, de 12 de gener, Castella i Lleó (BOE núm. 29, de 2 de febrer).

Traspàs de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries en ampliació del traspàs efectuat per Reial decret 1340/1999, de 31 de juliol de 1999, en matèria d'ensenyament no universitari. L'art. 149.1.30 de la Constitució reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia de Castella i Lleó, aprovat per Llei orgànica 4/1983, de 25 de febrer, disposa que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que conforme a l'apartat 1 de l'art. 81 el desenvolupen, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Pel Reial decret 1340/1999, de 31 de juliol, es van traspassar a la Comunitat de Castella i Lleó les funcions i serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari.

La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), estableix la integració dels funcionaris del cos de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries al cos de mestres, en les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament. Pel Reial decret Page 177 1203/1999, de 9 de juliol, s'ha fet efectiva l'esmentada integració i s'estableix, mitjançant acords de les comissions mixtes de traspàs de funcions i de serveis, que els funcionaris que s'integren al cos de mestres passen a dependre de l'administració educativa en l'àmbit territorial de la qual es trobi l'establiment penitenciari en el qual prestin servei.

Finalment, el Reial decret 1956/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat de Castella i Lleó.

Reial decret 10/2001, de 12 de gener, Castella i Lleó (BOE núm. 29, de 2 de febrer).

Ampliació dels mitjans de la Seguretat Social traspassats en les matèries encarregades a l'Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO). La Constitució Espanyola reserva a l'Estat, a l'art. 149.1.17, la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes.

L'Estatut d'autonomia de Castella i

Lleó, aprovat per Llei orgànica 4/1983, atribueix a la Comunitat de Castella i Lleó la funció executiva en matèria de gestió de les prestacions i dels serveis socials del sistema de Seguretat Social: INSERSO.

Mitjançant el Reial decret 905/1995, de 2 de juny, es traspassaren a la Comunitat de Castella i Lleó les funcions i els serveis de la Seguretat Social, en les matèries encarregades a l'aleshores anomenat Institut Nacional de Serveis Socials (INSERSO).

Finalment, el Reial decret 1956/1983, de 29 de juny, determina les normes a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat de Castella i Lleó.

Reial decret 310/2001, de 23 de març, Catalunya (BOE núm. 85, de 9 d'abril).

Amplia els mitjans traspassats pel Reial decret 966/1990, de 20 de juliol de 1990, en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics al servei de l'Administració de justícia. La Constitució Espanyola estableix a l'art. 149.1.5 que l'Estat té competència exclusiva en matèria d'Administració de justícia. L'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, estableix que, respecte a l'Administració de justícia, exceptuada la militar, correspon a la Gene- ralitat exercir totes les facultats que les lleis orgàniques del poder judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat, i també coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals i en la instal·lació de jutjats, sempre en subjecció a allò que disposa la Llei orgànica del poder judicial. Pel Reial decret 966/1990, de 20 de juliol, es van fer efectius els traspassos en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics al servei de l'Administració de justícia a la Generalitat de Catalunya. Aquests traspassos es completaren amb els reials decrets 1553/1994, de 8 de juliol; i 1905/1994, de 23 de setembre.

Reial decret 311/2001, de 23 de març, Navarra (BOE núm. 85, de 9 d'abril).

Ampliació de mitjans traspassats pel Reial decret 1319/1997, d'1 d'agost de 1997, en matèria de gestió de la formació professional ocupacional i pel Reial decret 811/1999, de 14 de maig de 1999, de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació. Page 178

La Llei orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de reintegració i millorament del règim foral de Navarra, en la disposició transitòria quarta, preveu que la transferència a la Comunitat Foral de Navarra dels serveis relatius a les funcions i competències que segons aquesta Llei li competeixen, es realitzarà amb acord previ amb la Diputació Foral pel Govern de la Nació i es promulgarà per Reial decret.

Conforme a allò que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de reintegració i de millorament del règim foral de Navarra, correspon a la Comunitat Foral l'execució de la legislació de l'Estat en matèria laboral.

Pels reials decrets 1319/1997, d'1 d'agost, i 811/1999, de 14 de maig, s'aprovaren els traspassos a la Comunitat Foral de Navarra de la formació professional ocupacional i de la gestió realitzada per l'INEM en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació.

En darrer lloc, l'art. 2 del Reial decret 2356/1984, de 19 de desembre, estableix les normes reguladores de la transferència de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Foral de Navarra.

Reial decret 509/2001, d'11 de maig, Regió de Múrcia (BOE núm. 125, de 25 de maig).

Ampliació de mitjans adscrits als serveis traspassats en matèria de gestió de la formació professional ocupacional. L'art. 149.1.7 de la Constitució reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

Així mateix, l'art. 149.1.30 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, que s'ha concretat en la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, respecte a la formació professional reglada, i remet l'ordenació de la formació professional ocupacional a la seva normativa específica, que comprèn la certificació de professionalitat, i en el marc de les funcions de coordinació que al Consell General de Formació Professional atorguen les lleis 1/1986, de 7 de gener, i 19/1997, de 9 de juny.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia, aprovat per Llei orgànica 4/1982, de 9 de juny, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, en els termes que estableixen les lleis i les normes reglamentàries que en el desenvolupament de la legislació dicta l'Estat, la funció executiva en matèria laboral; i que també correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tota l'extensió, nivells, graus, modalitats i especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i lleis orgàniques que, conforme a l'apartat 1 de l'art. 81 el desenvolupen, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i la seva garantia.

Per altra banda, pel Reial decret 522/1999, de 26 de març, s'aprovà el traspàs de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia en matèria de gestió de la formació professional ocupacional.

Finalment, la disposició transitòria cinquena de l'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia i el Reial decret 2628/1982, de 24 de setembre, regulen la forma i les condicions a les quals s'han Page 179 d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.

Reial decret 510/2001, d'11 de maig, Regió de Múrcia (BOE núm. 125, de 25 de maig).

Traspàs de funcions i de serveis en matèria d'execució de la legislació sobre productes farmacèutics. La Constitució Espanyola, a l'art. 149.1.16, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobresanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia, aprovat per Llei orgànica 4/1982, de 9 de juny, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma l'execució de la legislació general de l'Estat en matèria de productes farmacèutics.

Finalment, el Reial decret 2628/1982, de 24 de setembre, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de la

Regió de Múrcia.

Reial decret 511/2001, d'11 de maig, Regió de Múrcia (BOE núm. 125, de 25 de maig).

Traspàs de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat en matèria de busseig professional. La Constitució Espanyola, a l'art. 149.1.20, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de marina mercant.

Per la seva banda, L'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia, aprovat per la Llei orgànica 4/1982, de 9 de juny, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci.

A més, per aquest acord es completen els traspassos ja realitzats a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia en matèria d'ensenyaments nauticoesportius i subaquaticoesportius.

Reial decret 512/2001, d'11 de maig, Regió de Múrcia (BOE núm. 125, de 25 de maig).

Ampliació de mitjans adscrits als serveis de l'Administració de l'Estat traspassats pel Reial decret 938/1999, de 4 de juny de 1999, en matèria d'ensenyament no universitari (personal docent d'institucions penitenciàries). L'art. 149.1.30 de la Constitució reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d'obtenció, d'expedició i d'homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia, aprovat per Llei orgànica 4/1982, de 9 de juny, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat primer de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 de la Constitució i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.

A més, pel Reial decret 938/1999, de 4 de juny, es van traspassar a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia les funcions i els serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari. Page 180

Així mateix, la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), estableix la integració dels funcionaris del cos de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries al cos de mestres, en les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.

A través del Reial decret 1203/1999, de 9 de juliol, s'ha fet efectiva l'esmentada integració i s'estableix, mitjançant acords de les comissions mixtes de traspàs de funcions i serveis, que els funcionaris que s'integren al cos de mestres passen a dependre de l'administració educativa en l'àmbit territorial de la qual es trobi l'establiment penitenciari en el qual prestin servei.

Finalment, el Reial decret 2628/1982, de 24 de setembre, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de la

Regió de Múrcia.

Reial decret 615/2001, de 8 de juny, Catalunya (BOE núm. 151, de 25 de juny).

Amplia els mitjans traspassats pel Reial decret 2809/1980, de 3 d'octubre de 1980, en matèria de professorat de religió. L'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, estableix la competència plena de la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament.

Mitjançant el Reial decret 2809/ 1980, de 3 d'octubre, es traspassaren a la Generalitat de Catalunya les funcions i els serveis en matèria d'ensenyament, i es procedeix ara a completar i ampliar el traspàs realitzat.

Reial decret 616/2001, de 8 de juny, Catalunya (BOE núm. 151, de 25 de juny).

Amplia els mitjans traspassats pel Reial decret 1010/1981, de 27 de febrer de 1981, en matèria de fons cinema- togràfics. L'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de cultura.

Pels reials decrets 2210/1979, de 7 de setembre, i 1010/1981, de 27 de febrer, es traspassaren a la Generalitat de Catalunya les funcions, els serveis i els mitjans corresponents en matèria de cultura. Consegüentment, el Reial decret examinat amplia els mitjans traspassats en matèria de cultura.

Reial decret 617/2001, de 8 de juny, Catalunya (BOE núm. 151, de 25 de juny).

Amplia els mitjans traspassats pel Reial decret 896/1995, de 2 de juny de 1995. La Constitució Espanyola, a l'art. 149.2, disposa que, sense perjudici de les competències que puguin assumir les comunitats autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com un deure i una atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les comunitats autònomes, amb el seu vist i plau.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, estableix que la Gene- ralitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de cultura.

Pel Reial decret 896/1995, de 2 de juny, s'ampliaren les funcions i els serveis traspassats en matèria de cultura a la Generalitat de Catalunya.

A través d'aquest Reial decret es porta a terme l'ampliació dels béns immobles traspassats.

Reial decret 664/2001, de 22 de juny, Extremadura (BOE núm. 160, de 5 de juliol). Page 181

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i estableix al mateix art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

L'Estatut d'autonomia d'Extremadura, aprovat per Llei orgànica 1/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma, en els termes establerts per les lleis i les normes reglamentàries de l'Estat, la funció executiva en matèria laboral; i que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat primer de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma, dins dels objectius marcats per la política econòmica nacional i, en especial, la creació i gestió d'un sector públic regional propi de la Comunitat Autònoma. Així mateix, disposa que la Comunitat Autònoma podrà, mitjançant llei, planificar l'activitat econòmica regional, en el marc de la planificació general de l'Estat.

En conseqüència, la Comunitat Autònoma d'Extremadura assumeix les funcions en matèria de gestió del treball, de l'ocupació i de la formació que fins ara ha portat a terme l'Administració de l'Estat.

Finalment, el Reial decret 1957/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals han d'ajustar-se els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma d'Extremadura.

Reial decret 665/2001, de 22 de juny, Extremadura (BOE núm. 160, de 5 de juliol).

Ampliació dels mitjans de la Seguretat Social traspassats en les matèries encarregades a l'Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO).

La Constitució Espanyola reserva a l'Estat, a l'art. 149.1.17, la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia d'Extremadura, aprovat per Llei orgànica 1/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma, en els termes establerts per les lleis i les normes reglamentàries de l'Estat, la funció executiva en matèria de gestió de les prestacions i serveis socials del sistema de Seguretat Social: INSERSO.

Mitjançant el Reial decret 1866/ 1995, de 17 de novembre, es traspassaren a la Comunitat Autònoma d'Extremadura les funcions i els serveis de la Seguretat Social, en les matèries encarregades a l'Institut Nacional de Serveis Socials (INSERSO).

Finalment, el Reial decret 1957/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma d'Extremadura. Page 182

Reial decret 666/2001, de 22 de juny, Extremadura (BOE núm. 160, de 5 de juliol).

Ampliació dels mitjans adscrits als serveis de l'Administració de l'Estat traspassats pel Reial decret 3366/1983, de 7 de desembre de 1983, en matèria de protecció de la dona.

La Constitució, a l'art. 148.1.20, estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria d'assistència social i a l'art. 149.1.6 i 8 reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre legislació civil, penal i penitenciària.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia d'Extremadura, aprovat per Llei orgànica 1/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria d'assistència i de benestar social.

A través del Reial decret 3366/1983, de 7 de desembre, sobre traspàs de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma d'Extremadura en matèria de protecció de la dona, Extremadura va assumir les funcions que realitzava l'Administració de l'Estat en l'esmentada matèria.

Finalment, el Reial decret 1957/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma d'Extremadura.

Reial decret 748/2001, de 29 de juny, Canàries (BOE núm. 167, de 13 de juliol).

Ampliació dels mitjans econòmics adscrits al traspàs a la Comunitat Autònoma de Canàries, aprovat pel Reial decret 150/1999, de 29 de gener de 1999 i Reial decret 939/1999, de 4 de juny de 1999, en matèria de la gestió realitzada per l'INEM en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació.

El Reial decret 150/1999, de 29 de gener, aprovà l'acord de traspàs a la Comunitat Autònoma de Canàries en matèria de gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació adoptat en sessió plenària celebrada el dia 15 de desembre de 1998, per la Comissió Mixta de Transferències prevista a la disposició transitòria tercera de l'Estatut d'autonomia de Canàries.

D'altra banda, en l'esmentada sessió plenària s'aprovà un acord complementari al de traspàs d'aquesta matèria, pel qual s'apodera al president i al vicepresi- dent perquè donin el vistiplau a les ampliacions de mitjans econòmics que derivin dels increments retributius que experimenti determinat personal traspassat, que estigui afectat pel corresponent pla d'ocupació.

A més, pel Reial decret 939/1999, de 4 de juny, es modificà l'acord anterior aprovat per l'esmentat Reial decret 150/1999, de 29 de gener.

Reial decret 906/2001, de 27 de juliol, Canàries (BOE núm. 191, de 10 d'agost).

Ampliació de mitjans adscrits als serveis de l'Administració de l'Estat traspassats per Reial decret 2091/1983, de 28 de juliol de 1983, en matèria de personal docent d'institucions penitenciàries.

L'art. 149.1.30 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia de Canàries, aprovat per Llei orgànica 10/1982, de 10 d'agost, estableix que Page 183 correspon a la Comunitat Autònoma de Canàries la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb el que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat primer de l'art. 81, i sense per judici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Així mateix, pel Reial decret 2091/ 1983, de 28 de juliol, es van traspassar a la Comunitat Autònoma de Canàries les funcions i serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari.

A més, la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), estableix la integració dels funcionaris del cos de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries al cos de mestres, en les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.

El Reial decret 1203/1999, de 9 de juliol, ha fet efectiva l'esmentada integració, i estableix, mitjançant acords de les comissions mixtes de traspàs de funcions i serveis, que els funcionaris que s'integren al cos de mestres passen a dependre de l'administració educativa en l'àmbit territorial de la qual es trobi l'establiment penitenciari en el qual prestin servei.

Finalment, el Reial decret 1358/1983, de 20 d'abril, determina les normes i el procediment al qual s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Canàries.

Reial decret 1187/2001, de 2 de novembre, Castella i Lleó (BOE núm. 280, de 22 de novembre).

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i estableix a l'art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

L'Estatut d'autonomia de Castella i Lleó, aprovat per la Llei orgànica 4/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat de Castella i Lleó la funció executiva en matèria laboral; que correspon a la Comunitat de Castella i Lleó, en els termes establerts per les lleis i les normes reglamentàries que dicti l'Estat, la funció executiva en matèria laboral; que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat 1 de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia també estableix que la Comunitat de Castella i Lleó té competència exclusiva en matèria de foment del desenvolupament econòmic i la planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat, dins dels objectius marcats per la política econòmica general i, en especial, la creació d'un sector públic regional propi de Castella i Lleó. En conseqüència, la Comunitat de Castella i Lleó assumeix les funcions en matèria de gestió del treball, de l'ocupació i de la formació que fins Page 184 ara ha desenvolupat l'Administració de l'Estat.

Finalment, el Reial decret 1956/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment al qual s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat de Castella i Lleó.

Reial decret 1268/2001, de 29 de novembre, Illes Balears (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i estableix a l'art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

Així mateix, a l'art. 149.1.30 de la Constitució, s'estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució. Aquest article reconeix el paper dels poders públics pel que fa a programació general de l'ensenyament, inspecció i homologació dels sistema educatiu a fi de garantir el compliment de les lleis. L'art. 30 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, remet l'ordenació de la formació professional ocupacional a la seva normativa específica de caràcter laboral.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aprovat per Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, disposa que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'execució de la legislació de l'Estat en matèria laboral, i la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat 1 de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

A més, l'Estatut d'autonomia disposa que en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, i en els termes que estableixi, correspon a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria d'ordenació i de planificació de l'activitat econòmica de les Illes Balears, en l'exercici de les competències assumides en el marc del seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1958/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Reial decret 1269/2001, de 29 de novembre, Illes Balears (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Modificació dels mitjans patrimonials adscrits als serveis traspassats en matèria d'agricultura, Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA). L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia.

D'altra banda, a l'Acord d'ampliació dels mitjans adscrits als serveis traspassats a la Comunitat Autònoma de les Page 185 Illes Balears en matèria d'agricultura, Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), aprovat pel Reial decret 2155/1996, de 27 de setembre, s'incloïa el reconeixement d'un deute de superfície, a favor de la Comunitat Autònoma, de 365 m², corresponents als béns immobles que calia adscriure als serveis que es traspassaven.

Posteriorment, el Reial decret 618/ 1997, de 25 d'abril, sobre traspàs a l'esmentada Comunitat Autònoma dels mitjans adscrits a la gestió encarregada en matèria d'agricultura, Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), deixava sense efecte el reconeixement de deute operat en l'esmentat Reial decret 2155/1996, i consolidava el traspàs de 415 m², que encara no s'ha portat a terme.

Actualment, és possible que, mitjançant la desadscripció de la superfície especificada al paràgraf anterior, i simultàniament, l'adscripció de determinats béns immobles que corresponen als serveis, en el seu moment traspassats, l'Administració de l'Estat porti a terme el compliment de les seves obligacions en aquesta matèria.

Finalment, el Reial decret 1958/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Reial decret 1270/2001, de 29 de novembre, Illes Balears (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Ampliació de mitjans adscrits als serveis de l'Estat traspassats per Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre de 1997, en matèria d'ensenyament no universitari (professorat de religió). L'art. 149.1.30 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garan tir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, aprovat per Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme l'apartat 1 de l'art.81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Així mateix, pel Reial decret 1876/ 1997, de 12 de desembre, es van traspassar a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les funcions i els serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari.

Finalment, el Reial decret 1958/ 1997, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Reial decret 1271/2001, de 29 de novembre, Illes Balears (BOE núm. 291, de 5 de desembre).

Amplia els mitjans adscrits als serveis traspassats de l'Estat pel Reial decret 1077/1984, de 29 de febrer de 1984, en matèria de protecció de la dona. La Constitució, a l'art. 148.1.20, estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria d'as- Page 186 sistència social i a l'art. 149.1.6 i 8 reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre legislació civil, penal i penitenciària.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, estableix que la Comunitat Autònoma assumeix la competència exclusiva en matèria d'acció i benestar social.

Pel Reial decret 1077/1984, de 29 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de protecció de la dona, les Illes Balears van assumir les funcions que realitzava l'Administració de l'Estat en l'esmentada matèria.

Finalment, el Reial decret 1958/ 1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Reial decret 1320/2001, de 30 de novembre, Catalunya (BOE núm. 304, de 20 de desembre).

Amplia els mitjans traspassats pel Reial decret 966/1990, de 20 de juliol de 1990, en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics al servei de l'Administració de justícia. La Constitució espanyola estableix a l'art. 149.1.5 que l'Estat té competència exclusiva en matèria d'Administració de justícia.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, estableix que, respecte a l'Administració de justícia, exceptuada la militar, correspon a la Generalitat exercir totes les facultats que les lleis orgàniques del poder judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat, i també coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals i en la instal·lació de jutjats, sempre en subjecció a allò que disposa la Llei orgànica del poder judicial.

Pel Reial decret 966/1990, de 20 de juliol, es van fer efectius els traspassos en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics al servei de l'Administració de justícia a la Generalitat de Catalunya. Aquests traspassos es completaren amb els reials decrets 1553/1994, de 8 de juliol; i 1905/1994, de 23 de setembre.

Consegüentment, s'ha efectuat, sobre les previsions constitucionals i estatutàries, una ampliació de mitjans en aquesta matèria, en concepte de finançament dels nous òrgans judicials posats en funcionament el dia 13 de gener de 2001, corresponent als jutjats de menors núm. 1 i 4 de Lleida i de Barcelona, respectivament.

Reial decret 1319/2001, de 30 de novembre, Castella-la Manxa (BOE núm. 305, de 21 de desembre).

Traspàs de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries en ampliació del traspàs efectuat pel Reial decret 1844/1999, de 3 de desembre de 1999, en matèria d'ensenyament no universitari. La Constitució, a l'art. 149.1.30, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de Castella-la Manxa, aprovat per Llei orgànica 9/1982, de 10 d'agost, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desenvo- Page 187 lupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme l'apartat 1 de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Pel Reial decret 1844/1999, de 3 de desembre, es van traspassar a la Comunitat autònoma de Castella-la Manxa les funcions i els serveis de l'Administració de l'Estat en matèria d'ensenyament no universitari.

La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), estableix a la disposició addicional tretzena la integració dels funcionaris del cos de professors d'educació general bàsica d'institucions penitenciàries al cos de mestres, en les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.

Pel Reial decret 1203/1999, de 9 de juliol, s'ha fet efectiva l'esmentada integració i s'estableix, mitjançant acords de les comissions mixtes de traspàs de funcions i serveis, que els funcionaris que s'integren al cos de mestres passen a dependre de l'administració educativa en l'àmbit territorial de la qual es trobi l'establiment penitenciari en el qual prestin servei.

En conseqüència s'ha efectuat una ampliació de mitjans traspassats a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa en matèria d'ensenyament no universitari.

Finalment, el Reial decret 1064/1983, de 13 d'abril, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Reial decret 1379/2001, de 7 de desembre, la Rioja (BOE núm. 308, de 25 de desembre).

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit de treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i estableix en el mateix art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

A l'art. 149.1.30 de la Constitució, s'estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l'art. 27 de la Constitució; aquest article reconeix el paper dels poders públics pel que fa a la programació general de l'ensenyament, inspecció i homologació del sistema educatiu, per tal de garantir el compliment de les lleis. Per la seva banda, l'art. 30 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, remet l'ordenació de la formació professional ocupacional a la seva normativa específica de caràcter laboral.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de la Rioja, aprovat per la Llei orgànica 3/1982, de 9 de juny, disposa que correspon a la Comunitat Autònoma de la Rioja l'execució de la legislació de l'Estat en matèria laboral, i la competència del desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat 1 de Page 188 l'art. 81, sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'art. 149.1.3, i l'alta inspecció necessària per al seu compliment i per a la seva garantia.

D'altra banda, l'Estatut d'autonomia disposa també que correspon a la Comunitat autònoma de la Rioja la competència exclusiva en matèria d'ordenació i de planificació de l'activitat econòmica, i també el foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins dels objectius marcats per la política econòmica nacional.

Finalment, el Reial decret 1225/1983, de 16 de març, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de la Rioja.

Reial decret 1472/2001, de 27 de desembre, Cantàbria (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de Sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

A més, l'Estatut d'autonomia per a Cantàbria, aprovat per Llei orgànica 8/1981, de 30 de desembre, estableix que, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i en els termes que estableixi, correspon a la Comunitat Autònoma de Cantàbria el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de sanitat i higiene, promoció, prevenció i restauració de la salut; i coordinació hospitalària en general, inclosa la de la Seguretat Social.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix que també correspon a la Comunitat Autònoma de Cantàbria la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu el núm. 17 de l'apartat 1 de l'art. 149 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte; i la funció executiva en matèria de productes farmacèutics.

L'esmentat Estatut d'autonomia també estableix que la Comunitat Autònoma de Cantàbria té competència exclu- siva en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1152/1982, de 28 de maig, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Cantàbria.

Reial decret 1473/2001, de 27 de desembre, la Rioja (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i de serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de Page 189 l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia de la Rioja estableix que, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i en els termes que estableixi, correspon a la Comunitat Autònoma de la Rioja el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de coordinació hospitalària en general, i també en matèria de sanitat i higiene.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix que també correspon a la Comunitat Autònoma l'execució de la legislació de l'Estat, a les normes reglamentàries que per al seu desenvolupament dicti l'Estat, la funció executiva en matèria de productes farmacèutics i la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte.

L'esmentat Estatut d'autonomia també estableix que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1225/1983, de 16 de març, regula el funcionament de la Comissió Mixta de Transferències, i també la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis a la Comunitat Autònoma de la Rioja.

Reial decret 1475/2001, de 27 de desembre, Aragó (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

L'Estatut d'autonomia de la Comunitat Autònoma d'Aragó estableix que correspon a la Comunitat Autònoma d'Aragó la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva en matèria de sanitat i higiene que exercirà tot respectant allò que disposen els art. 140 i 149.1 de la Constitució i l'Estatut.

D'altra banda, també estableix que correspon a la Comunitat Autònoma d'Aragó l'execució de la legislació general de l'Estat en matèria de gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte, i que igualment correspon a la Comunitat Autònoma l'execució de la legislació de l'Estat sobre productes farmacèutics. Page 190

Així mateix, estableix la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma d'Aragó en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a Aragó.

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 3991/1982, de 29 de desembre, regula el funcionament de la Comissió Mixta de Transferències, i també la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Reial decret 1476/2001, de 27 de desembre, Castella-la Manxa (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i de serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva banda, l'Estatut d'autonomia de Castella-la Manxa, aprovat per Llei orgànica 9/1982, de 10 d'agost, estableix que és competència de la Junta de Comunitats el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de sanitat i higiene, promoció, prevenció i restauració de la salut; i coordinació hospitalària en general, inclosa la de la Seguretat Social.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix que correspon a la Junta de Comunitats la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte; i també l'execució en matèria de productes farmacèutics.

Així mateix, s'estableix que la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa assumeix la competència exclusiva en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1064/1983, de 13 d'abril, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Reial decret 1478/2001, de 27 de desembre, Illes Balears (BOE núm. 311, de 28 de desembre). Page 191

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

L'art. 10.14 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en matèria de sanitat i higiene.

Així mateix, l'Estatut estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de coordinació hospitalària, inclosa la de la Seguretat Social. D'altra banda, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb el que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte; i l'execució de la legislació de l'Estat en matèria de productes farmacèutics.

Així mateix, l'Estatut d'autonomia estableix la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

D'altra banda, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1958/1983, de 29 de juny, regula el funcionament de la Comissió Mixta de Transferències, i també la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Reial decret 1479/2001, de 27 de desembre, Comunitat de Madrid (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia de la Comunitat de Madrid, aprovat per Llei orgànica 3/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat de Madrid la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu el núm. 17 de l'apartat 1 de l'art. 149 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte; i la funció executiva en matèria de productes farmacèutics. Així mateix, estableix la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat de Madrid. Page 192

D'altra banda, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1959/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i els serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Madrid.

Reial decret 1480/2001, de 27 de desembre, Castella i Lleó (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia de Castella i Lleó, aprovat per Llei orgànica 4/1983, de 25 de febrer, estableix que és competència de la Comunitat de Castella i Lleó el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació de l'Estat en matèria de sanitat i higiene; promoció, prevenció i restauració de la salut; i coordinació hospitalària en general, incloent-hi la de la Seguretat Social.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix que correspon a la Comunitat de Castella i Lleó la funció executiva en matèria de productes farmacèutics, i també la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte. Així mateix, estableix també que la Comunitat de Castella i Lleó té competència exclusiva en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

D'altra banda, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1956/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat de Castellà i Lleó.

Reial decret 1474/2001, de 27 de desembre, Regió de Múrcia (BOE núm. 312, de 29 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut.

La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis Page 193 per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia per a la Regió de Múrcia estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de sanitat, higiene i coordinació hospitalària en general, incloent-hi la de la Seguretat Social.

L'esmentat Estatut d'autonomia també estableix que correspon a la Comunitat Autònoma la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte, i també la funció executiva en matèria de productes farmacèutics. Així mateix, estableix també la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

D'altra banda, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 2628/1982, de 24 de setembre, regula el funcionament de la Comissió Mixta de Transferències, i també la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.

Reial decret 1477/2001, de 27 de desembre, Extremadura (BOE núm. 312, de 29 de desembre).

Traspàs de funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia d'Extremadura, aprovat per Llei orgànica 1/1983, de 25 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de sanitat i higiene, centres sanitaris i hospitalaris públics, i coordinació hospitalària, en general.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia determina que correspon a la Comunitat Autònoma la funció executiva en matèria de productes farmacèutics, i també la gestió de l'assistència sanitària, art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte.

Així mateix, l'esmentat Estatut d'autonomia també estableix que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment a la Comunitat Autònoma.

D'altra banda, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Page 194 Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma només en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1957/1983, de 29 de juny, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i serveis de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Extremadura.

Reial decret 1418/2001, de 14 de desembre, Cantàbria (BOE núm. 313, de 31 de desembre).

Traspàs de la gestió realitzada per l'INEM, en l'àmbit de treball, l'ocupació i la formació. La Constitució, a l'art. 149.1.13, reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i estableix en el mateix art. 149.1.7 que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes.

L'Estatut d'autonomia per a Cantàbria, aprovat per la Llei orgànica 8/1981, de 30 de desembre, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de Cantàbria la funció executiva en matèria laboral, la competència del desenvolupament legislatiu i l'execució de l'ensenyament, en tots els nivells i tots els graus, en totes les modalitats i totes les especialitats, d'acord amb allò que disposa l'art. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que el desenvolupen conforme a l'apartat 1 de l'art. 81, i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat l'esmentat art. 149.1.30 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Així mateix, també estableix que la Comunitat Autònoma de Cantàbria té competència exclusiva en matèria de planificació de l'activitat econòmica i foment del desenvolupament de Cantàbria, dins dels objectius marcats per la política econòmica general de l'Estat i dels sector públic econòmic de la Comunitat, que serà exercida en els termes disposats a la Constitució.

En conseqüència, la Comunitat Autònoma de Cantàbria ha assumit les funcions en matèria de gestió del treball, de l'ocupació i de la formació que fins ara ha desenvolupat l'Administració de l'Estat.

Finalment, el Reial decret 1152/1982, de 28 de maig, determina les normes i el procediment als quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Cantàbria.

Reial decret 1471/2001, de 27 de desembre, Principat d'Astúries (BOE núm. 313, de 31 de desembre).

Traspàs de funcions i de serveis de l'Institut Nacional de la Salut. La Constitució, a l'art. 149.1.17, reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes. I a l'art. 149.1.16 es reconeix també a l'Estat la competència en matèria de sanitat exterior, bases i coordinació general de la sanitat i legislació sobre productes farmacèutics.

Per la seva part, l'Estatut d'autonomia del Principat d'Astúries estableix que, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i en els termes que estableixi, correspon al Principat d'Astúries el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria Page 195 de sanitat, higiene, i també la coordinació hospitalària, en general, incloent-hi la de la Seguretat Social.

D'altra banda, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix que correspon al Principat d'Astúries l'execució de la legislació de l'Estat en matèria de productes farmacèutics; i li atribueix la gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb allò que preveu l'art. 149.1.17 de la Constitució, i l'Estat es reserva l'alta inspecció que ha de vetllar pel compliment de la funció a la qual es refereix aquest precepte.

Així mateix, l'esmentat Estatut d'autonomia estableix la competència exclu- siva de la Comunitat Autònoma en matèria de fundacions que desenvolupin les seves funcions principalment al Principat d'Astúries.

A més, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, crea el Sistema Nacional de Salut com a conjunt dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats, i estableix que els centres sanitaris de la Seguretat Social queden integrats al servei de salut de la comunitat autònoma en els casos en què la comunitat hagi assumit competències en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social d'acord amb el seu Estatut.

Finalment, el Reial decret 1707/1982, de 24 de juliol, regula el funcionament de la Comissió Mixta de Transferències, i també la forma i les condicions a les quals s'han d'ajustar els traspassos de funcions i de serveis al Principat d'Astúries.

Convenis

Resolució de 16 de febrer de 2001. Secretaria General Tècnica, Ministeri de Tre- ball i Afers Socials. Comunitats autònomes-Albergs juvenils (BOE, núm. 65, de 16 de març).

Publica el Conveni de col·laboració entre l'Administració general de l'Estat i les comunitats autònomes en el qual s'acorda la creació del Consorci per a la Presència i Promoció de l'Alberguisme Juvenil-Xarxa Espanyola d'Albergs Juvenils (XEAJ).

Resolució de 19 de febrer de 2001. Secretaria General Gestió i Cooperació Sanitària. Hospitals (BOE núm. 67, de 19 de març).

Conveni de col·laboració i clàusula addicional primera al Conveni de col·laboració subscrit entre l'Institut Nacional de la Salut i el Servei Balear de la Salut, per a la prestació de l'assistència sanitària a pacients beneficiaris de la Seguretat Social pel Complex Hospitalari de Mallorca.

Resolució de 23 de febrer de 2001. Direcció General de l'Institut Nacional de Salut. Hospitals (BOE núm. 77, de 30 de març).

Conveni subscrit entre la Universitat de Castella-la Manxa i l'INSALUD per a la utilització de les seves instal·lacions en la investigació i la docència universitàries.

Resolució 89/2001, de 3 de maig. Co- missions bilaterals de cooperació (BOE núm. 212, de 4 de setembre).

Disposa la publicació de l'Acord d'aprovació de les normes de funcionament de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat- Comunitat Autònoma de Canàries.

Resolució de 12 de juliol de 2001. Secretaria d'Estat d'Organització Territorial de l'Estat. Cooperació transfronterera (BOE núm. 179, de 27 de juliol). Page 196

Publica el Conveni de Cooperació Transfronterera subscrit entre la Comunitat Foral de Navarra i el Departament francès dels Pirineus Atlàntics pel qual s'estableix el marc general de col·laboració.

Ordre d'1 d'agost de 2001. Comissions bilaterals de cooperació (BOE núm. 212, de 4 de setembre).

Disposa la publicació de l'Acord d'aprovació de les normes de funcionament de la Comissió Bilateral de Cooperació, Administració general de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries.

Resolució de 16 d'octubre de 2001. Secretaria d'Estat d'Organització Territorial de l'Estat. Catalunya-arxius i documents (BOE núm. 251, de 19 d'octubre).

Publica l'acord de la Comissió Bilateral de Cooperació, Administració general de l'Estat-Generalitat de Catalunya, amb relació a la Llei de Catalunya 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d'arxius i documents.

Ordre de 4 de desembre de 2001. Co- missions bilaterals de cooperació (BOE, núm. 299, de 14 de desembre).

Disposa la publicació de l'Acord d'aprovació de les normes de funcionament de la Comissió Bilateral de Cooperació, Administrativa general de l'Estat-Comunitat d'Aragó.