Les adjudicacions per dissolució del règim de separació de béns i l'Impost de Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats, després de la Sentència del Tribunal Suprem del 30 d'abril del 2010.
| Autor | Benjamín Górriz Gómez |
| Cargo | Advocat del Reial Il·lustre Col·legi d'Advocats de Saragossa |
| Páginas | 79-83 |
Page 79
La Sentència de la Sala Contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, del 30 d'abril del 2010, que resol el recurs interposat contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 26 d'abril del 2007, considera que la comunitat de béns creada entre els cònjuges amb règim econòmic matrimonial de separació de béns participa de la mateixa naturalesa que qualsevol altra comunitat de béns i fixa doctrina sobre el tractament tributari de les adjudicacions i transmissions originades per la dissolució del matrimoni.
L'art. 45 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, del 24 de setembre, amb el qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (d'ara endavant TR LITP-AJD), relatiu als beneficis fiscals aplicables a les tres modalitats d'obligació onerosa -transmissions patrimonials oneroses (TPO), operacions societàries (OS) i actes jurídics documentats (AJD)-, estableix a l'apartat I.B).3, que estaran exemptes «les aportacions de béns i drets verificats pels cònjuges a la societat conjugal, les adjudicacions que al seu favor i en pagament d'aquestes es verifiquin en la seva dissolució i les transmissions que per aquesta causa es facin als cònjuges en pagament del seu haver de guanys».
D'altra banda, l'art. 7.2.B) del mateix text legal estableix que, en relació amb el que aquí ens interessa, es consideraran transmissions patrimonials a efectes de liquidació i pagament de l'impost, «els excessos d'adjudicació declarats, excepte els que sorgeixin de complir el que disposen els art. 821, 829, 1.056 (segon) i 1.062 (primer) del Codi Civil i Disposicions de Dret Foral, basades en els mateixos fonaments».
L'art. 45.I.B).3 declara exempts, per tant, tres supòsits:
Page 80
1) Les aportacions de béns i drets dels cònjuges a la societat conjugal.
2) Les adjudicacions de béns i drets que es facin els cònjuges, a la dissolució de la societat conjugal, en pagament de les aportacions que van fer.
3) Les transmissions de béns i drets que, a la dissolució de la societat conjugal, s'efectuïn els cònjuges en pagament del seu haver en la societat de guanys.
La STS del 30 d'abril del 2010 es refereix als dos últims supòsits: les adjudicacions i transmissions que es verifiquen els cònjuges amb ocasió de la dissolució de la seva societat conjugal.
Els cònjuges, casats en règim econòmic matrimonial de separació de béns, eren cotitulars del pis que era l'habitatge habitual del matrimoni. Amb motiu de la seva separació matrimonial van atorgar una escriptura pública de capitulacions matrimonials i liquidació de comunitat conjugal, on acordaven liquidar la comunitat conjugal sobre el pis ja esmentat i adjudicar-li a l'esposa, en atenció al seu caràcter indivisible, que també assumeix el pagament de la hipoteca pendent, a canvi d'una compensació en metàl·lic al marit. L'adjudicació del pis a l'esposa es configura com a una operació de liquidació de la comunitat conjugal.
Igual que el Dret Civil, per imperatiu constitucional, protegeix la família, el Dret Fiscal estén aquesta protecció a les complexes relacions econòmiques que generen les situacions de crisi matrimonial
El Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya va considerar que sobre l'habitatge no existia societat conjugal i que l'acte de liquidació de la comunitat conjugal no estava carregat per transmissions patrimonials -perquè no hi havia transmissió sinó concreció de quotes-, però que sí ho estava per actes jurídics documentats. El TEAR sembla argumentar, per no apreciar l'exempció, que no es tractava de dissolució d'una comunitat de guanys.
El TSJ de Catalunya, en sentència de la Sala Contenciosa administrativa del 26 d'abril del 2007 (Sec. 1a, rec. 1239/2003, ponent Sr. José Luis Gómez Ruiz) va considerar que l'exempció prevista a l'art. 45.I.B).3 del TR LITP-AJD era aplicable al règim econòmic matrimonial de separació de béns, perquè no s'havia de limitar tan sols al de guanys, per les següents raons:
-
Igual que el Dret Civil, que per imperatiu constitucional protegeix la família, el Dret Fiscal estén aquesta protecció a les complexes relacions econòmiques que generen les situacions de crisi matrimonial (separació, nul·litat i divorci) quan aplica una exempció a les transmissions que, per tal causa, es facin els cònjuges en pagament del seu haver en la societat de guanys o en un altre règim de comunitat regulat en el Dret Foral, diferent al de guanys. No existeix cap prohibició, atesa la redacció del primer incís del precepte, per aplicar aquest benefici a totes les transmissions operades com a conseqüència de les situacions de crisi matrimonial amb independència de quin hagi estat el seu règim econòmic matrimonial.
-
Una interpretació favorable a l'exclusió no només no contribuiria a la pacificació de la nova situació personal i econòmica sinó que, a més, oferiria dubtes de constitucionalitat per infracció dels art. 14 i 31.1 de la Constitució, a falta d'una justificació objectiva i raonable.
-
Tot i que l'aplicació d'un règim econòmic matrimonial o altre és voluntària, ja que es pot pactar, no hi ha cap dubte de l'arrelament que té a cada Comunitat un de concret, la qual cosa porta als contraents a acceptar comunament el règim supletori. Si en el moment de la dissolució del matrimoni es produïssin desigualtats en el tractament fiscal ens trobaríemdavant d'una discriminació per raó de veïnatge civil, precisament per la falta de justificació raonable.
-
Tot i que en el règim de separació de béns no hi ha pròpiament una posada en comú de béns, és evident que es barregen les relacions personals i econòmiques, per la qual cosa pot existir una comunicació entre les càrregues i drets propis de la relació matrimonial. No es pot assimilar la relació matrimonial i les seves relacions econòmiques -fixades sempre sobre les relacions personals- a una comunitat de béns ordinària, ja que el matrimoni, com una de les institucions bàsiques del Dret de família, ha d'estar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba