L'activitat empresarial i els consumidors

AutorJosé Manuel Calavia Molinero
Páginas53-61
4.1. Pressupòsits sòcio-econòmics i base constitucional de la protecció dels consumidors

En l'economia de mercat, en què el procés de producció i distribució es desenvolupa sobre la base de l'intercanvi, el consumidor o usuari apareix com a destinatari final dels béns i serveis oferts per les empreses. El consumidor o usuari adquireix aquests béns i serveis per tal de satisfer les seves necessitats materials i intel·lectuals. En aconseguir-ho, el procés de circulació econòmica finalitza. Per això, s'anomena consumidor final.

D'acord amb els principis de la teoria econòmica clàssica, els intercanvis de béns i serveis en el mercat es regeixen pel mecanisme dels preus, assenyalats, en cada cas, pel punt de trobada entre l'oferta i la demanda. Des d'aquesta perspectiva, empresaris (oferents) i consumidors (demandants) negocien lliurement i en condicions d'igualtat en el mercat, i participen activament en el procés de conformació dels preus.

La realitat econòmica i social dels darrers cent anys -ressenyada anteriorment a grans trets (vegeu el punt 1.2)- pugna obertament amb aquest plantejament teòric. L'emergència i consolidació de les grans empreses -amb acusada tendència vers el monopoli i l'oligopoli en importants sectors- comporta una transformació radical de l'activitat econòmica en el mercat. La pretesa correlació inicial de forces entre empresaris i consumidors es desequilibra. Davant el creixent poder econòmic de les empreses, els consumidors queden relegats a una posició de subordinació. La inferioritat econòmica s'accentua a mesura que augmenta la concentració empresarial. L'ideari configurat a l'entorn de la sobirania del consumidor, com a postulat essencial de l'economia de mercat, s'esvaeix completament.

L'acumulació de poder econòmic per part de les empreses repercuteix també directament en l'ordenament jurídic de l'activitat mercantil. El domini empresarial en el mercat es tradueix, en efecte, en una progrés-Page 54siva relaxació i manipulació dels expedients jurídics. Els principis liberals d'autonomia privada, responsabilitat, tutela de la propietat i lliure competència s'empren com a instruments de l'actuació i el comportament empresarials, de manera que s'alteren substancialment les respectives funcions normatives desplegades per aquests principis.

Aquesta situació d'inferioritat estructural en el context sòcio-econòmic, agreujada per una desigualtat jurídica creixent, fa necessària la reacció dels poders públics. A partir dels anys seixanta -i, sobretot, setanta- s'articulen les primeres mesures legals orientades cap a la protecció dels consumidors. En l'àmbit de la Comunitat Europea s'assenyalen les directrius bàsiques d'una política jurídica encaminada a la tutela dels interessos dels consumidors i usuaris. De manera expressa, es preveuen, com a drets fonamentals dels consumidors, els següents:

  1. el dret a la protecció de la salut i seguretat,

  2. el dret a la protecció dels seus interessos econòmics,

  3. el dret al rescabalament dels danys i perjudicis soferts,

  4. el dret a la instrucció i formació, i

  5. el dret a la representació i audiència (dret a ser escoltats).

En sentit ampli, aquest dret dels consumidors incipient es podria definir, com a sector específic de l'ordenament jurídic, com el conjunt de normes dictades amb la finalitat d'evitar i limitar els efectes perniciosos per als consumidors i usuaris derivats de la seva posició de debilitat en el mercat.

En el nostre sistema jurídic, la base constitucional del dret dels consumidors és l'article 51 de la Constitució. Aquest precepte, de clara inspiració comunitària europea, diu així:

  1. Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris i protegiran, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels consumidors.

  2. Els poders públics promouran la informació i l'educació dels consumidors i usuaris, fomentaran les seves organitzacions i les escoltaran en les qüestions que els puguin afectar, en els termes que la llei estableixi.

Es tracta d'un precepte constitucional de contingut fonamentalment programàtic. Ara bé, com a principi rector...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR