Actes del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya

AutorEmilio González Bou
Páginas283-290

COMENTARIO

Auto nº 22

Es qüestiona la validesa d'una cláusula capitular en la qual els cónjuges, subjectes al Dret civil de Catalunya, pel cas de morir tots dos sense haver disposat de tot o part dels seus béns, institueixen hereu a un nebot. Per rao de la data d'atorgament dels capítols, és aplicable la Compilació de Dret Civil de Catalunya.

El Registrador de la propietat qualifica com a heretament mutual 1'esmentada disposició i considera aplicable 1'article 63, parágraf segon, de la Compilado, segons el qual l'heretament només pot atorgarse a favor dels cónjuges o dels seus descendents.

El TSJC estima que ens trobem davant una substitucio preventiva de residu, que, segons Particle 162 de la Compilació, pot ser disposada en heretament.

La qüestió rau en si aquesta substitucio preventiva de residu disposada en heretament pot establirse a favor de persona diferent dels descendents. En principi, de la lectura concordada dels dos preceptes esmentats sembla clar que no. La llei permet que els capítols matrimoniáis puguin contenir clausules successóries, via institució d'hereu o via substitucio fideicomissaria, pero en tot cas el carácter bilateral d'aqüestes disposicions mortis causa queda condicionada a que els afavorits siguin descendents directes dels contractants; qualsevol disposició a favor d'una altra persona hauria d'utilitzar la via unilateral del testament. Dit en altres paraules: els cónjuges poden compelirse mútuament a mantenir la disposició successória a favor d'un fill o un net comú, pero no a favor d'un nebot.

L'acte del TSJC accepta aquesta restricció subjectiva; tanmateix admet que en capítols, a part d'un contigut contractual, s'hi puguin incloure altres disposicions successóries, com seria en aquest cas una substitució preventiva de residu per a evitar la successió intestada, que no tinguin carácter contractual i que, per tant, puguin ser revocades unilateralment per qualsevol dels cónjuges.

Personalment considero encertada la resolució per aquest cas en particular. Es tracta d'un matrimoni sense filis que, en els darrers anys de la seva vida, varen atorgar els capítols amb 1'esmentada substitució per a evitar la successió intestada. Sembla ciar, per tant, que la lliure voluntat de cadascú del cónjuges (és a dir, no vinculada a la voluntat de 1'altre) era afavorir el seu nebot en detriment dels altres parents; tot i que l'instrument emprat no sigui el mes recomanable, qualsevol jurista consideraría injust declarar la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR