SAP Barcelona 23/2023, 3 de Mayo de 2023
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2023:2903 |
| Número de Recurso | 30/2022 |
| Procedimiento | Tribunal del jurado (L.O. 5/1995) |
| Número de Resolución | 23/2023 |
| Fecha de Resolución | 3 de Mayo de 2023 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona - Tribunal Jurado |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
PROCEDIMENT DEL JURAT NÚM. 30/2022
SENTÈNCIA NÚM. 23/2023
Magistrat president: Joan Francesc Uría Martínez
Barcelona, tres de maig de dos mil vint-i-tres
El Tribunal del Jurat d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona ha conegut en judici oral i públic la causa núm. 30/2022, procedent del Jutjat d'instrucció núm. 2 de Manresa, seguida per delicte d'assassinat contra Sandra, nascuda a DIRECCION000 (Colòmbia) el NUM000 de 1978, amb passaport colombià núm. NUM001, sense autorització de residència a Espanya i en situació de presó provisional per aquesta causa fins el proppassat dia 20 d'abril, representada per la procuradora Gràcia Soler García, i defensada per l'advocat Juan Franco Rodríguez. Al procés han intervingut el Ministeri fiscal, en la persona de Víctor Alegret i Teijeiro; com a acusadors particulars, el menor Gonzalo, sota la representació legal del seu pare, Horacio, ambdós representats a la causa pel procurador Manuel Nevado Valcárcel, i assistits de l'advocadessa Mar Monell Corominas, i Esperanza, representada pel procurador Eladio Roberto Olivo Luján, i assistida de l'advocat Sergi Roca Vargas; com a demandada de responsabilitat civil directa Société Hospitalière d'Aussurances Mutuelles (SHAM), representada pel procurador Jaume Guillem Rodríguez i defensada per l'advocadessa Blanca Valderrama Royo; i com a demandats de responsabilitat civil subsidiària, Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa-Fundació Privada i Institut Català de la Salut, representats per les procuradores Ester García Clavel i Ana Maria Roca Vila, respectivament, i defensats pels advocats Benjamín García López i Guillermo Goñalons Coll, pel mateix ordre.
Primer. El Ministeri fiscal, en llurs conclusions definitives, qualificà els fets pels quals havia formulat acusació com a constitutius d'un delicte d'assassinat previst i penal als articles 139.1.1a (traïdoria) i 140 bis del Codi penal (Cp), considerant autora l'acusada, amb la concurrència de la circumstància eximent incompleta d'alteració psíquica, de l' article 21. 1ª Cp, en relació amb l' article 20.1 r Cp, o alternativament la circumstància eximent completa d'anomalia o alteració psíquica de l' article 20.1 r Cp, demanant les penes de 10 anys de presó i accessòria d'inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna, prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'atansar-se a Esperanza, Gonzalo i Horacio, a una distància no inferior a 1000 metres de les seves persones, domicilis, llocs d'estudi o treball, o qualsevol altre en que es trobin, per un periode de temps 10 anys superior a la pena de presó, i a més la imposició de la mesura de Ilibertat vigilada per un temps de 5 anys, posterior al compliment de la pena privativa de Ilibertat; alternativament, demanà la lliure absolució de l'acusada i el seu internament en un centre tancat per a tractament médic adequat a la seva patologia, durant 19 anys, o, de no ser I'internament la mesura adequada, aquella altra que l'equip mèdic que atengui l'acusada proposi; finalment, interessà el Ministeri fiscal la condemna de I'acusada al pagament de les costes i a indemnitzar Esperanza, Gonzalo i Horacio en 90. 000 €, 120.000 € i 60,000 €, respectivamente
L'acusació particular de Esperanza en llurs conclusions definitives, qualificà els fets de delicte d i assassinat de llarticle 139.1.3 Cp, considerant autora l'acusada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, i demanant la condemna de la mateixa a les penes de 20 anys de presó, açcessòries legals, prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'atansar-se a aquella acusadora a una distància no inferior a 1000 metres de la seva persona, domicili, lloc de treball, o qualsevol altre que freqüenti, per un periode de temps 10 anys superior a la pena de presó, i a més la imposició de la mesura de Ilibertat vigilada per un temps de 5 anys, posterior al compliment de la pena privativa de Ilibertat, així com també la condemna de l'acusada a les costes, incloses les de l'acusació particular, i a indemnitzar-la en 76.266,04€ més interessos legals, amb responsabilitat civil directa de l'asseguradora SHAM, i subsidiària de Fundació Althaia i ICS.
L'acusació particular de Gonzalo i Horacio qualificà els fets, en llurs conclusions definitives, de delicte d'assassinat de l' article 139.1.1a i 3a Cp, considerant autora l'acusada, amb la concurrència de la circumstància eximent incompleta de l' article 21.1a Cp, i demanant la condemna de la mateixa a les penes de 19 anys i 11 mesos de presó, accessòria d'inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna, prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'atansar-se a aquells acusadors a una distància no inferior a 1000 metres de les seves persones, domicilis, llocs d'estudi o treball, o qualsevol altre que freqüentin, per un període de temps 10 anys superior a la pena de presó, i a més la imposició de la mesura de Ilibertat vigilada per un temps de 5 anys, posterior al compliment de la pena privativa de Ilibertat, així com també la condemna de l'acusada a les costes, incloses les de llacusació particular, i a indemnitzar Gonzalo en 136.304,68 €, i Horacio en 104.980,18 €, amb declaració de responsabilitat civil directa de SHAM i subsidiària d'Althaia i ICS.
Segon. Les defenses, en tràmit de conclusions, elevaren a definitives llurs qualificacions provisionals, en que demanaren l'absolució dels respectius defensats, tot i que la de l'acusada també formulà en la qualificació provisional conclusions subsidiàries, considerant que els delictes podrien constituir un delicte d'homicidi, de l' article 138.1 Cp, postulant la concurrència en la seva defensada de l'eximent completa de l' article 20. 1r Cp, o subsidiàriament incompleta de l' article 21.1a Cp, i demanant la imposició de mesura de seguretat consistent en internament en centre de tractament o tractament ambulatori si no calgués ingrés en centre tancat, sense que la durada de l'internament excedís del que hauria tingut la pena de presó pel delicte.
Tercer. Conegut el veredicte del Jurat, les parts informaren sobre les penes i mesures de seguretat a imposar, així com sobre l'eventual substitució de pena privativa de Ilibertat per l'expulsió de l'acusada del territori nacional, a la que s'oposà la defensa, no fent manifestació en cap sentit la pròpia acusada, i també van ésser sentides les parts sobre les qüestions relacionades amb la responsabilitat civil.
Al mes de maig de 2020 Sandra, major d'edat i sense antecedents penals, es traslladà a la localitat de DIRECCION001, a viure al domicili d'una compatriota amb la qual mantenia una vinculació familiar Ilunyana, María Dolores.
Cap a les 8:30 hores del dia 2 de juliol de 2020 Sandra atacà María Dolores clavant-li un ganivet, estant María Dolores descansant a una habitació d'aquell habitatge, no adonant-se María Dolores de l'atac abans de rebre ganivetades, sense que Sandra volgués aprofitar que María Dolores no s'adonava, per així assegurar l'atac.
Sandra assestà unes 45 ganivetades a María Dolores, què incidiren en coll, cara, espatlles i esquena, i causaren, entre altres ferides, secció d'arteries caròtides i tràquea, i produïren hemotòrax bilateral, provocant que María Dolores es dessagnés ràpidament, patís xoc hipovolèmic i morís.
Sandra, quan assestà les ganivetades, volia causar Ia mort de María Dolores o, si més no, era conscient que probablement les ganivetades li causarien Ia mort.
Les nombroses ganivetades que rebè produïren a María Dolores un gran dolor, molt més gran del necessari perquè Ia mort es produís, perõ Sandra no assestà tantes ganivetades a María Dolores amb el propòsit que aquesta morís patint un dolor molt més gran del necessari perquè Ia mort es produís.
AI temps dels fets, Sandra patia trastorns psicòtics, amb símptomes d'inquietud psicomotora, desorientació temporal i espacial, ansietat, confusió i ideació paranoide de persecució, trastorns que provocaren que Sandra es trobés en un estat d'alteració greu de Ilurs capacitats cognitives i volitives.
Primer. D'acord amb l' article 70 de Ia Llei orgànica 5/1995, del Tribunal del Jurat, el Magistrat-President dictarà sentencia incloent, com a fets provats i delicte objecte de condemna o absolució, el contingut corresponent del veredicte, i, si aquest fos de culpabilitat, Ia sentència concretarà l'existència de prova de càrrec exigida per Ia garantia constitucional de presumpció d'innocència.
Pel que fa a aixó últim, és tan inqüestionable que I'acusada produí Ia mort de María Dolores propinant-li ganivetades, que Ia pròpia defensa ho admet, i l'acusada no només no ho ha negat, sinó que ha manifestat el seu penediment per haver causat Ia mort que tothom I'imputa i ella, a dit, senzillament no recorda haver causat, per no recordar què havia fet des del dia anterior a Ia mort fins que dies despres despertà a un establiment psiquiàtric.
Així, doncs, per a la concreció de la prova de càrrec que permet afirmar que l'acusada produí la mort de María Dolores propinant-li ganivetades bastarà assenyalar l'existència d'un testimoni directe de l'agressió amb l'arma, el fill adolescent de l'agredida; la presència de sang amb material genètic de la difunta a la roba que vestia l'acusada en ser detinguda al poc de l'agressió, amagada sota els matolls d'un barranc, fets dels que donaren raó els pèrits biòlegs que examinaren les mostres de sang, i els agents del cos de Mossos d'esquadra que detingueren l'acusada; i el dictamen pericial medicoforense sobre la causa de la mort.
Segon. Per tant, no ha resultat problemàtic el judici de tipicitat quan a l'afirmació que els fets enjudiciats, i estimats provats pel jurat, són constitutius d'un delicte d'homicidi dolós, previst i penat a l' article 138.1 Cp, delicte del qual fou autora l'acusada, per haver...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba