STSJ Islas Baleares 126/2020, 21 de Abril de 2020
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 21 Abril 2020 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Islas Baleares, sala Contencioso Administrativo |
| Número de resolución | 126/2020 |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00126/2020
N.I.G: 07040 33 3 2018 0000039
Procedimiento: PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000041 /2018 /
Sobre ADMINISTRACION TRIBUTARIA Y FINANCIERA
De D/ña. SPORTING BENDINAT SL
Abogado: TOMAS DE BONILLA BLANES
Procurador: JUAN BLANES JAUME
Contra D/ña. TRIBUNAL ECONOMICO ADMINISTRATIVO REGIONAL DE ILLES BALEARS, AGENCIA TRIBUTARIA ILLES BALEARS
Abogado: ABOGADO DEL ESTADO, LETRADO DE LA COMUNIDAD
Procurador: ,
SENTÈNCIA
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 21 dabril de 2020
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 41 de 2018, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la mercantil Sporting Bendinat S.L.U., representada pel procurador dels Tribunals Sr. Blanes Jaume i assistit per l'advocat Sr. de Bonilla Blanes, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 30 de novembre de 2017 pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears desestimant la reclamació econòmica administrativa interposada per la mercantil Sporting Bendinat S.L.U. contra una liquidació complementària girada per l'Agència Tributària de les Illes Balears, per un import de 10.813,72 €., pel concepte tributari impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, així com, contra la imposició d'una sanció per un import de 3.662,75 €.
La quantia es fixà en 10.813,12 €.
El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de les Administració demandada i codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es va denegar la recepció del plet a prova .
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 18 de febrer de 2020.
PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 30 de novembre de 2017 pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears desestimant la reclamació econòmica administrativa interposada per la mercantil Sporting Bendinat S.L.U. contra una liquidació complementària girada per l'Agència Tributària de les Illes Balears, per un import de 10.813,72 €., pel concepte tributari impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, així com, contra la imposició d'una sanció per un import de 3.662,75 €.
L'operació jurídica que va donar lloc a l'esmentada liquidació fou una compra i venda entre la mercantil, - avui actora i adquirent - i la mercantil Bancaja Habitat S.L.U. - venedora - el dia 6 de juny de 2012, per un import de 800.000 €. Compra i venda d'un local esportiu en el carrer Genesta núm. 1 de la urbanització Bendinat del terme municipal de Calvià (Mallorca). L'escriptura pública es va formalitzar a la notaria del Alonso-Cuevillas Sayrol amb el núm.1768 del seu protocol.
En tant la referida estava subjecta, però exempta, a l'impost sobre el valor afegit - art. 20.U.22 de la Llei de l'IVA - es va efectuar una autoliquidació per Acte Jurídic Documentat a un tipus de l'1%. En la referida autoliquidació es va fer constar, per la mercantil recurrent, la seva condició de subjecte passiu d'IVA amb el dret a la deducció total de l'IVA suportat, prèvia renuncia de la venedora a l'al·ludit benefici.
L'Agència Tributària de les Illes Balears no va mostrar la seva conformitat a la citada autoliquidació per dos motius, un, que el tipus de gravamen que li pertocava era el de l'1,5% i no l'1 i, dos, per quant la comprovació de valors era molt superior a la fixada per la mercantil. El valor comprovat pujava inicialment a 1.633.842,30 €., després rebaixat a 1.467.223,27 €.
La part actora entén que la qüestió medul·lar en discussió és, no altra, el mètode seguit per a la valoració del terreny, després d'acceptar, ja en via administrativa, l'autoliquidació errònia en bon punt pertocava fer-ho sobre l'1,5% que no sobre l'1.
L'escrit d'al·legacions de la part ho fou en el sentit que l'adquisició, per part de la venedora 7 mesos abans, havia operat per la subhasta del bé immoble. Qüestionava, també, la falta de motivació de la valoració i impugnava, a més a més, els valors assignats al sòl i a la construcció.
SEGON .- Dient-ne inicialment que les parts actora i codemandada, citen, en el seus respectius escrits de conclusions, l'existència de la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem núm. 846/2018 de 23 de maig (RC 4202/2017). Cita a la qual nosaltres afegim ara, també, les nostres núm. 176/2019 de 10 d'abril, actuacions 308/2017; 410/2019 de 17 de setembre, actuacions 296/2017 i 20/2020, de 22 de gener, actuacions 195/2017. En elles dèiem, en tesi que reproduïm expressament per la seva vigència plena:
"La Ley otorga a la Administración la potestad de comprobar las declaraciones tributarias de los contribuyentes - artículo 57.1 de la Ley 58/03 -.
Esa potestad tiende a la concreción de las sumas de dinero con las que se identifica la capacidad de pago de los contribuyentes.
No sólo en el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y en el impuesto sobre sucesiones y donaciones, pero sobre todos los demás en estos, la determinación del valor de los bienes y derechos adquiridos es fundamental. La comprobación de valores puede llevarse a cabo, entre otros medios, mediante dictamen de peritos de la Administración - artículo 57.1.e. de la Ley 58/03.-
Al propio tiempo, la Administración tributaria puede comprobar el valor real mediante los precios medios de mercado o mediante estimación por referencia a los valores que figuren en registros oficiales de carácter fiscal - artículo 57.1.b. y c. de la Ley 58/03 -.
El cauce para resolver en sede administrativa la controversia con el valor comprobado por el perito de la Administración tributaria es precisamente la tasación pericial contradictoria.
Pero la tasación pericial contradictoria - artículo 57.2 de la ley 58/2003 - no es una carga del interesado para desvirtuar las conclusiones del acto de liquidación en que se aplican los coeficientes sobre el valor catastral, sino que su utilización es meramente potestativa. Y para oponerse a la valoración del bien derivada de la comprobación de la Administración basada en el medio consistente en los valores catastrales multiplicados por índices o coeficientes, el interesado puede valerse de cualquier medio admisible en Derecho, debiendo tenerse siempre presente que el interesado no está jurídicamente obligado a acreditar que el valor que figura en la declaración o autoliquidación del impuesto coincide con el valor real. En efecto, es la Administración la que debe probar esa falta de coincidencia.
La Administración, como venimos diciendo, puede utilizar ciertos medios de valoración a efectos de comprobar la veracidad de la declaración del sujeto pasivo.
Lo que la Administración no puede es predeterminar el resultado de tal comprobación ni impedir al destinatario reaccionar frente a ella con plenitud de medios de alegación y defensa.
La comprobación únicamente será posible si el medio seleccionado por la Administración es apto y adecuado, justamente por su capacidad de singularizar e individualizar la tasación económica de bienes concretos, para así lograr el valor real.
Pues bien, la estimación por referencia al valor catastral, corregido con el empleo de coeficientes o índices multiplicadores no es un medio de comprobación apto y adecuado para la valoración de bienes inmuebles a efectos del impuesto del caso si su aplicación consiste únicamente en la multiplicación del valor catastral por el coeficiente único para el municipio de que se trate.
Al respecto, el Tribunal Supremo en las sentencias números 842 y 843 de 2018 - ROJ: STS 2186/2018, ECLI: ES: TS: 2018:2186 y ROJ: STS 2185/2018 - ECLI: ES: TS: 2018:2185 respectivamente- ha señalado que únicamente justificando razones para la comprobación es posible que la Administración actuante desencadene esa comprobación, no bastando pues con una presunción inmotivada de desacierto de la asignación del valor.
Así, la sentencia del Tribunal Supremo número 842/2018 señala lo siguiente:
"
-
La Administración tiene que justificar, antes de comprobar, que hay algo que merezca ser comprobado, esto es, verificado en su realidad o exactitud por ser dudosa su correspondencia con la realidad. En este caso, tiene que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba