AAP Barcelona 26/2020, 13 de Enero de 2020
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 13 Enero 2020 |
| Número de resolución | 26/2020 |
Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 934866180
Fax: 934867112
A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801542120168022735
Recurs d'apel·lació 299/2017 A
Matèria: Incident
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Badalona
Procediment d'origen: Peça separada mesures coetànies ( art. 773 LEC) 20/2016
Part recurrent / Sol·licitant: BANCO MARE NOSTRUM, S.A.
Procurador/a: Francesc Ruiz Castel
Advocat/ada: DAVID VILADECANS JIMENEZ
Part contra la qual s'interposa el recurs: Oscar
Procurador/a: Jose Luis Castañon Puell
Advocat/ada:
INTERLOCUTÒRIA 26/2020
Il·lustres senyors magistrats:
Agustin Vigo Morancho
Esteve Hosta Soldevila Guillermo Arias Boo
Barcelona, 13 de gener de 2020
FETS
El Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Badalona en la peça separada núm. 20/2016-P de l'execució hipotecària núm. 128/2016-C promoguda per BANCO MARE NOSTRUM, SA, contra el Sr. Oscar, va dictar el 9 de setembre de 2016 interlocutòria amb la part dispositiva següent:
Que debo declarar y declaro la abusividad de la cláusula de vencimiento anticipado (cláusula primera letra I) de la escritura de préstamo hipotecario celebrado entre BANCO MARE NOSTRUM, S.A (antes Caja General de Granada) y Don Oscar acordando el sobreseimiento de la Ejecución Hipotecaria 128/16-P y sin imposición de costas a ninguna de las parte[s].
La part executant hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part executada es va oposar al recurs i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 9 de gener de 2020.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.
FONAMENTS DE DRET
Resum d'antecedents.
Presentada per Banco Mare Nostrum, SA, demanda d'execució hipotecària contra Oscar, el Jutjat d'instància abans d'admetre-la a tràmit va obrir amb les parts l'incident de l' art. 552 de la LEC per la possible existència de clàusules abusives en el títol executiu i, evacuat el trasllat per la part executant, la magistrada va dictar interlocutòria el 9 de setembre de 2016 en què va declarar abusiva la clàusula de venciment anticipat i va denegar el despatx de l'execució.
La part executant hi va interposar recurs d'apel·lació en el qual va sol·licitar que es declarés no abusiva la clàusula de venciment anticipat i es revoqués el sobreseïment del procediment i, per altressí, que es plantegés qüestió prejudicial davant del TJUE sobre la interpretació que s'havia de donar als articles 127 i 135 de la LH així com a l' art. 593 de la LEC, en relació a l'exempció del judici d'abusivitat derivat de l' article 1.2 de la Directiva 93/13. La part executada es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la interlocutòria recorreguda.
La qualitat de consumidor de l'executat.
No és un fet controvertit.
La qüestió prejudicial davant del TJUE sol·licitada per altressí al recurs d'apel·lació.
No considerem pertinent plantejar-la, tenint en compte la doctrina continguda a la STJUE de 26 de març de 2019 i les interlocutòries del mateix Tribunal de 3 de juliol de 2019, i, finalment, la recent STS 463/2019, d'11 de setembre, -sobre la que ens estendrem a continuació- que entenem resolen els dubtes d'interpretació que planteja la part apel·lant.
La doctrina legal de la STS 463/2019 sobre la clàusula de venciment anticipat i l' art. 24 de la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.
-
- Els fonaments de dret sisè, setè i vuitè de la recent Sentència del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem nº 463/2019, d'11 de setembre, dictada en el recurs de cassació i infracció processal nº 1752/2014, prenent com a base la STJUE de 26 de març de 2019 (assumptes acumulats C-70/17 i C-179/17), que va donar resposta a la qüestió prejudicial plantejada per l'alt tribunal a la interlocutòria de 8 de febrer de 2017, i els AATJUE de 3 de juliol de 2019 (assumptes C-92/16, C- 167/16 i C-486/16), i amb cita de nombrosa jurisprudència comunitària i nacional anterior, han perfilat la seva doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem sobre la clàusula de venciment anticipat, en els següents termes:
Després d'indicar que amb anterioritat la Sala no havia negat la validesa de les clàusules de venciment anticipat, sempre que estigués clarament determinat en el contracte en quins supòsits es podia donar lloc al venciment, que no podia quedar a l'arbitri del prestamista ( art. 1256 del CC), el Tribunal Suprem assenyala que conforme a la STJUE de 14 de març de 2013 (assumpte C-451/11, cas Aziz) perquè una clàusula de venciment anticipat no sigui abusiva ha de modular la gravetat de l'incompliment en funció de la duració i la quantia del préstec i ha de permetre al consumidor evitar la seva aplicació mitjançant una conducta diligent de reparació.
Quan l'examen de la clàusula es plantegi en relació amb l'execució de béns hipotecats caldrà estar al que disposa l' art. 693.2 LEC en la seva redacció de la Llei 1/2013, de 14 de maig, a tenor del qual es podrà reclamar la totalitat del deute per capital i per interessos si s'hagués convingut el venciment total en cas de manca de pagament de almenys tres terminis mensuals (tres quotes mensuals) sense complir el deutor la seva obligació de pagament, i aquest conveni consti en l'escriptura de constitució.
Conforme a la interpretació del precepte que efectua el TJUE en la interlocutòria d'11 de juny de 2015 (assumpte C-602/13), davant d'un pacte de venciment anticipat en un contracte celebrat amb consumidors, i sempre
que es compleixin les condicions mínimes establertes a l' art. 693.2 LEC (en la seva redacció anterior a la Llei 5/2019), els tribunals han de valorar a més si en el cas concret l'exercici de la facultat de venciment anticipat pel creditor està justificat en funció dels criteris d'essencialitat de l'obligació incomplida, gravetat de l'incompliment en relació amb la quantia i duració del préstec i possibilitat real del consumidor d'evitar la conseqüència del venciment anticipat del contracte, tal i com ja va establir la STJUE de 14 de març de 2013, dictada en el cas Aziz.
La STS 463/2019 assumeix la doctrina establerta pel TJUE a la Sentència de 26 de març de 2019 al donar resposta a la qüestió prejudicial plantejada per l'alt tribunal a la interlocutòria de 8 de febrer de 2017, que consta de cinc premisses :
i. La clàusula declarada abusiva no pot ser fragmentada amb la finalitat de donar validesa a una part del seu contingut.
ii. La jurisprudència de la Sala Civil del Tribunal Suprem sobre l'aplicació supletòria d'una norma de dret nacional no és contrària als arts. 6 i 7 de la Directiva 93/13/CEE, de 5 d'abril, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats per consumidors.
iii. Correspon als tribunals nacionals determinar si, un cop declarada abusiva la clàusula de venciment anticipat, el contracte pot subsistir.
iv. La decisió sobre la subsistència del contracte s'ha d'adoptar des d'una perspectiva objectiva.
v. Només si s'entengués que el contracte pot subsistir sense la clàusula de venciment anticipat serà rellevant la postura (opció) del consumidor. No així quan es consideri que el contracte no pot subsistir.
Aquestes premisses són bàsicament reproduïdes pels AATJUE de 3 de juliol de 2019 (assumptes C-92/16 i C-167/16), tot i que l' ATJUE de 3 de juliol (assumpte C-486/16) introdueix dues noves consideracions addicionals:
a. Es possible que si es compleixen els requisits de l' art. 693.2 (després de la reforma de la Llei 1/2013) es pugui despatxar execució...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba