STSJ Cataluña 5/2019, 31 de Enero de 2019
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:1325 |
| Número de Recurso | 61/2018 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 5/2019 |
| Fecha de Resolución | 31 de Enero de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 61/2018
SENTÈNCIA NÚM. 5
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a trenta-u de gener de dos mil dinou
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Sabina , representada davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a LAIA GALLEGO URIARTE i dirigit/da per l'advocat/da ELENA SÁNCHEZ PIÑEIRO, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 2 de novembre de 2017 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 17 de Barcelona el 17 de febrer de 2016 en el procediment de modificació de mesures núm. 76/15. Luciano , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a FERNANDO BERTRAN SANTAMARIA i dirigit/da per l'advocat/da RAFAEL AMADOR MOLINA. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Fernando Bertrán Santamaría, en representació de Luciano , va formular demanda de modificació de mesures definitives núm. 76/15 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 17 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 17 de febrer de 2016 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"FALLO: Estimo parcialmente la demanda de modificación de medidas interpuesta por Fernando Bertran Santamaría Procurador de los Tribunales en nombre y representación de Luciano contra Sabina , representada por la Procuradora Laia Gallego Uriarte y, manteniendo la regulación de las medidas que no se
mencionan, debo declarar y declaro modificadas las siguientes medidas: Se acuerda el cese de la indivisión en relación con la vivienda situada en la CALLE000 , número NUM000 , casa, de esta ciudad, de que ambas partes son copropietarios. No se condena en costas a ninguna de las partes."
Segon . Contra aquesta Sentència, ambues parts van interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 2 de novembre de 2017 , amb la següent part dispositiva:
"Que ESTIMANDO PARCIALMENTE el recurso de apelación interpuesto por D. Luciano y desestimando el recurso de apelación interpuesto por Dª Sabina contra la Sentencia dictada en fecha 17 de Febrero de 2016 por el Juzgado de primera Instancia nº 16 de Barcelona , debemos CONFIRMAR la sentencia con la única modificación de reducir la pensión de alimentos a favor de Torcuato y con efectos desde la presente resolución a 350€ mensuales.
Se imponen las costas de esta alzada a la Sra. Sabina respecto a su recurso.
No se hace imposición de costas respecto al recurso del Sr. Luciano ".
Tercer . Contra la Sentència anterior, Sabina va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 1 d'octubre de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 20 de desembre de 2018, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La demanda de modificació de mesures del divorci promoguda per Luciano l'any 2015 va ser desestimada pel jutjat en tot allò que feia referència a les mesures de caràcter econòmic regulades al conveni (reducció dels aliments a favor del fill menor d'edat i extinció de la prestació compensatòria a favor de l'exesposa), mentre que acollia la relativa a una qüestió (divisió de l'immoble pertanyent en indivís als consorts) que no havia estat objecte de cap pronunciament en la sentència de divorci de setembre de 2012 ni de previsió en el conveni que homologava.
El tribunal de segona instància, al seu torn, va desestimar el recurs d'apel lació interposat per la demandada Sabina , en el qual es qüestionava la possibilitat d'exercir en un procediment de modificació de les mesures del divorci una acció -la divisió de la cosa comuna- que no havia estat objecte de formulació en el procés de divorci inicial.
D'altra banda, la sentència de segona instància va acollir en part el recurs del demandant i va reduir lleugerament -de 400 a 350 euros mensuals- la prestació d'aliments pel fill menor a càrrec del pare, en tenir per acreditada una "certa reducció en les possibilitats econòmiques del pagador".
Contra la sentència d'apel lació la demandada hi formula recurs per infracció processal i recurs de cassació, integrat cadascun d'ells per dos motius.
SEGON. Recurs per infracció processal
Motiu primer: falta de motivació ( article 218.2 LEC )
-
A l'empara de l' article 469.1 , 2n de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), la recurrent addueix que la sentència infringeix l' article 218.2 LEC perquè no conté prou motivació respecte de la procedència de l'acumulació de l'acció de divisió de la cosa comuna en un procés de modificació de mesures del divorci.
La recurrent desenvolupa el motiu afirmant que "la sentència recorreguda es limita a argumentar" la viabilitat de l'esmentada acumulació d'accions en els articles 232-12 i 233-2 CCCat .
Aquesta afirmació, examinada a la llum de la doctrina legal sobre el deure de motivació de les sentències que s'exposarà tot seguit (epígraf 3), condueix al refús d'aquest primer motiu, ja que és evident que la invocació d'aquells preceptes és un raonament jurídic suficient. Altra cosa és que sigui o no ajustat a dret, qüestió que és objecte específic del primer motiu del recurs de cassació, com veurem més endavant, la qual cosa fa encara més evident la improcedència d'aquest primer motiu del recurs per infracció processal.
Motiu segon: falta de motivació i valoració no raonable de la prova ( articles 218.2 LEC i 24 CE )
-
Un primer submotiu fa referència, també a l'empara dels articles 469.1 , 2n i 218.2 LEC , a la manca de motivació " por falta de razonamientos fácticos y jurídicos que conducen a la apreciación y valoración de las pruebas ".
El submotiu no pot ser acollit.
-
Pel que fa a la denúncia de vulneració del deure de motivació de les sentències recollit per l' article 218.2 LEC i que connecta amb l' article 120.3 CE , cal recordar, amb la STS 665/2018, de 22 de novembre , que " la motivación, como derecho incluido en el derecho a la tutela judicial efectiva del art. 24 CE , es un requisito de la sentencia que exige que se hagan saber a las partes y se exterioricen las razones que conducen al fallo de la resolución, por lo que solo una motivación arbitraria o ilógica porque en la sentencia no se entiendan las razones por las que se sientan las conclusiones del litigio o su fallo podrían ser revisadas por falta de motivación ( sentencias 790/2013, de 27 de diciembre , y 294/2012, de 18 de mayo , entre otras muchas) ".
En principi, segons que afirma la STS 485/2018, de 11 de setembre , "deben considerarse suficientemente motivadas aquellas resoluciones que vengan apoyadas en razones que permitan invocar cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales fundamentadores de la decisión, es decir, la ratio decidendi que ha determinado aquélla" ( sentencias 294/2012, de 18 de mayo , 95/2014, de 11 de marzo , y 759/2015, de 30 de diciembre )".
També és cert que es considera vàlida la motivació per remissió o que l'argumentació del tribunal d'apel lació no respongui totes i cadascuna de les simples "al legacions" o arguments -diferents de les pretensions- del recurs o fins i tot que no prengui en consideració tots els elements de prova existents a les actuacions ( SSTS 562/2018, de 10 d'octubre , i 612/2018, de 7 de novembre ), però en cap cas es pot defugir que "la motivación deberá incidir en los distintos elementos fácticos y jurídicos del pleito, considerados individualmente y en conjunto", segons que disposa l' article 218.2 LEC , fins al punt que un dèficit de motivació pot comportar una vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
En aquest sentit, la STC 102/2014 especifica que " se produce infracción constitucional cuando no hay motivación -por carencia total-, o es insuficiente, pues está desprovista de razonabilidad, desconectada con la realidad de lo actuado" .
En aquesta mateixa línia, la nostra sentència 44/2017, de 9 d'octubre , precisa que "la motivación debe expresar los elementos y las razones del juicio que permitan conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales que fundamentan la decisión, o lo que es lo mismo, que su "ratio decidendi" sea consecuencia de una exégesis racional del ordenamiento jurídico y no fruto de la arbitrariedad, lo que no se cumple tanto (a) cuando no se contiene motivación alguna, (b) cuando la efectuada es insuficiente mediante apreciaciones genéricas sin atender al caso concreto, a lo que hemos de añadir (c) aquellos supuestos en los que la motivación es aparente y confusa, dando lugar con tal deficiencia argumentativa a una conclusión arbitraria " .
-
La sentència impugnada no incorre en absolut en una manca de motivació respecte dels elements de prova que permeten la comparança entre la situació econòmica del senyor Luciano en l'època de la firma del conveni regulador i la que presentava quatre anys després, quan promogué l'acció de modificació de mesures.
La simple lectura del fonament cinquè de la sentència evidencia que el tribunal de segona instància fa la comparativa entre la situació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Barcelona 282/2021, 9 de Julio de 2021
...mantenido también por las dos salas de esta Audiencia Provincial. La sentencia del TSJ de Cataluña de 1 del 31 de enero de 2019 (ROJ: STSJ CAT 1325/2019) mantiene la posibilidad de acumulación de la acción de división de cosa común en un procedimiento de modificación de medidas. Establece ......
-
SAP Barcelona 363/2023, 9 de Junio de 2023
...a les accions de modificació d'efectes de sentència, l'acció de divisió, deia la STSJ, Civil secció 1 del 31 de gener de 2019 (ROJ: STSJ CAT 1325/2019 -ECLI:ES:TSJCAT:2019:1325 ) Motiu primer: infracció de l' article 232-12.1 CCC 1. El primer motiu denuncia la vulneració de l' article 232-......
-
SAP Barcelona 553/2022, 30 de Septiembre de 2022
...a les accions de modificació d'efectes de sentència, l'acció de divisió, deia la STSJ, Civil secció 1 del 31 de gener de 2019 (ROJ: STSJ CAT 1325/2019- ECLI:ES:TSJCAT:2019:1325 ) Motiu primer: infracció de l' article 232-12.1 El primer motiu denuncia la vulneració de l' article 232-12.1 CC......
-
SAP Barcelona 165/2020, 12 de Marzo de 2020
...relativas a la extinción del uso y gastos del hogar familiar. La sentencia del TSJ de Cataluña de 1 del 31 de enero de 2019 (ROJ: STSJ CAT 1325/2019) mantiene la posibilidad de acumulación de la acción de división de cosa común en un procedimiento de modificación de medidas. Establece esta......
-
División de los bienes en proindiviso
...acumular dicha acción con los procedimientos por crisis matrimonial (arts. 770 y 778 LEC), incluidos los de modificación de medidas (STSJ Cataluña 31-1-2019 16 y SAP Barcelona 10-7-2020 17 ), independientemente si se rige por el Derecho civil catalán o no conforme a los criterios del art. 9......