STSJ Islas Baleares 100/2019, 21 de Febrero de 2019
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2019:75 |
| Número de Recurso | 227/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 100/2019 |
| Fecha de Resolución | 21 de Febrero de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00100/2019
APEL·LACIÓ
Rotlle Sala núm. 227 de 2018
Actuacions Jutjat núm. 3 PO 67/2016
SENTÈNCIA núm. 100
Il·lès. Srs. Palma, a 21 de febrer de 2019
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Fernando Socias Fuster.
Alícia Esther Ortuño Rodríguez. ------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 227 de 2018, dimanant de les actuacions número 67/2016 del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel·lant, la mercantil Aucona Servicios Integrales SL. representada per la procuradora Sra. Juan Danús i assistida del lletrat Sr. Díez Herrera i com a apel·lada, l'Administració demandada, el Consell Insular d'Eivissa, representada i dirigida per la seua lletrada Sra. Planells Tur .
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 23 de juny de 2015 per part del Consell Insular d'Eivissa, desestimant el recurs d'alçada articulat contra la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la petició efectuada per Aucona Servicios Integrales SL., per tal d'obtenir 20 (vint) autoritzacions de lloguer de vehicle amb conductor sol·licitades en setembre de 2014.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r. - El Jutjat número 3 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 26 de gener de 2018, dictà la sentència núm. 35 i on va desestimar el contenciós per la conformitat a dret de la desestimació presumpta i sense fer imposició de costes processals.
2n. - Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part actora, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.
3r .- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 26 d'octubre de de 2018, substituïda, posteriorment, per la del dia 11 de novembre següent. Degut a la baixa temporal i donada la llicència per malaltia, de la magistrada ponent Sra. Alícia Esther Ortuño Rodríguez, el president del Tribunal Sr. Gabriel Fiol Gomila, redacta la present sentència.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 23 de juny de 2015 per part del Consell Insular d'Eivissa, desestimant el recurs d'alçada articulat contra la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, de la petició efectuada per Aucona Servicios Integrales SL., per tal d'obtenir 20 (vint) autoritzacions de lloguer de vehicle amb conductor sol·licitades en setembre de 2014. Tot i a pesar que la recurrent ens diu que ho fa contra la desestimació presumpta del recurs d'alçada, per la ficció legal del silenci administratiu, per part del Consell Insular d'Eivissa.
La sentència núm. 35, dictada el dia 26 de gener de 2018, pel Jutjat núm. 3 dels contenciosos de Palma, va desestimar el recurs confirmant la desestimació presumpta.
L'apel·lació, aixecada per la mercantil actora, es basa amb els següents motius:
1r.- Falta de tutela efectiva judicial per incorrecta valoració de la figura del silenci positiu amb infracció dels articles 42, 43 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre i infracció de la doctrina del Tribunal Suprem, en referència a la seva sentència núm. 399 de 8 de març de 2007 .
2n.- Error pel jutge d'instància de l'aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem sobre la qüestió; és a dir, inaplicació de la legislació balear a autoritzacions d'àmbit nacional; tot això, amb més, incongruència omissiva al referir-se a altra sentència del Jutjat Contenciós núm. 1 dels de Palma sense aportar-la, de tal manera que no es coneixen els seus raonaments.
3r.- Innecessarietat de complir amb el requisit de domicili fiscal del demandant en territori balear, així com el de designar o identificar els automòbils que hagin d'estar residenciats en territori balear, quan resulta que els dits aspectes no s'han de complir amb la sol·licitud d'atorgament d'autoritzacions conforme a l' article 13 de l'Ordre FOM 36/2008, de 9 de gener, sinó a posteriori. Per tant, infracció dels articles 42.5.a ) i 71 de la Llei 30/1992, i
4t.- Inaplicació de la Llei de Garantia d'unitat de mercat, Llei 20/2013, de 9 de desembre, i incongruència omissiva en no respondre a una qüestió essencial de la demanda de manera subsidiària a l'anterior.
Punts o consideracions rebutjats per part de la postulació de la demandada a l'hora d'oposar-se a l'apel·lació.
Com a fites cronològiques, en la consideració de quina hagi de ser la normativa vigent al temps de la presentació de les sol·licituds denegades, hem de citar les següents:
1era.- Que la mercantil recurrent va presentar la seva sol·licitud de 20 autoritzacions de la classe VTC-N, d'àmbit nacional de lloguer de vehicles amb conductor a Eivissa, el dia 9 de setembre de 2014.
2na.- Que davant la falta de resposta per part del Consell Insular d'Eivissa, la mercantil, el dia 9 d'abril de 2015, va presentar recurs d'alçada.
3era.- El Consell Insular d'Eivissa s'hi va pronunciar, desestimant l'alçada, el dia 23 de juny de 2015.
4rta.- Aucona Servicios Integrales SL., va instar el contenciós judicial el dia 16 de juliol de 2015. Acompanyava còpia de la resolució desestimatòria, dient que li havia estat notificada el dia 26 de juny anterior, però, malgrat tot, assenyalant que el contenciós s'aixecava contra la desestimació presumpta del recurs d'alçada articulat, a la vegada, contra la denegatòria presumpta de la sol·licitud.
A pesar que són varis, ara, els arguments de la part apel·lant en ordre a la resposta que hauria de donar el Tribunal per tal de no incórrer en incongruència omissiva, cal destacar que ens hem anat pronunciant reiteradament sobre contenciosos semblants; afirmació que suposa que, per un principi d'unitat de doctrina, ens referirem a les sentències anteriors, recentment dictades, i que amb un "totum" o global abastaran la resposta pretesa per la part recurrent, sense necessitat d'analitzar punt per punt.
En un primer moment, sentències números 78 de 21 de febrer de 2017 i 32 de 23 de gener de 2018, actuacions respectives, procediment ordinari 231 de 2015 i rotlle d'apel·lació 191 de 2017, arribàvem a la conclusió que l'actuació administrativa era conforme a dret. No obstant, després, variàrem el referit criteri i, ad exemplum
, sentències números 72 i 90 d'11de gener i 13 de febrer de 2019, procediment ordinari 79/2017 i rotlle d'apel·lació 90/2018, vàrem estimar els contenciosos en la forma i manera que transcrivírem a continuació, refermant aquell; és a dir, el canvi de criteri.
El primer que hem fet a les al·ludides sentències números 72 i 90 d'enguany és analitzar la normativa vigent al temps de la presentació de la sol·licitud. Dèiem:
"Conforme a las SsTS, de 17 de julio de 2018 (RCA 4562/2017 ) o de 19 de julio de 2018 (RCA 3108/2017 ), lo contrario implicaría que la determinación del régimen jurídico procedente (y consiguientemente las limitaciones aplicables a una solicitud) dependerían de la voluntad del responsable de su resolución del procedimiento. Las indicadas sentencias señalan que, como regla general, cuando se produce un cambio normativo, éste resulta aplicable a las solicitudes presentadas tras su entrada en vigor sin que ello impida que, en determinados supuestos, la propia norma pueda establecer disposiciones de derecho transitorio en las que prevea su aplicación a situaciones anteriores. En ausencia de previsión de derecho transitorio, no existe base legal alguna para aplicar el cambio normativo a solicitudes ya presentadas.
Atendido al régimen jurídico aplicable a fecha 28 de julio de 2015, nos encontramos en la fase que la Jurisprudencia ha venido a denominar "período intermedio". Esto es, cuando ya había entrado en vigor la nueva redacción del artículo 48 de la Ley de Ordenación de los Transportes Terrestres dada por Ley 9/2013, de 4 de julio, y antes de que se produjese su desarrollo reglamentario, que finalmente vino dado por Real Decreto 1057/2015, de 21 de noviembre.
La Ley 9/2013 modificó la LOTT en el sentido de prever la necesidad de autorización administrativa para el arrendamiento de vehículos con conductor, reintroduciendo la cobertura legal para poder imponer de nuevo diversas limitaciones a tales autorizaciones. Entre ellas, las de carácter cuantitativo.
Así resulta del art. 99,4º LOTT en la nueva redacción conforme al cual:
4. Fuera de los supuestos de colaboración previstos en esta ley, únicamente podrán arrendarse con conductor los vehículos de turismo.
El arrendamiento de vehículos de turismo con conductor constituye una modalidad de transporte de viajeros y su ejercicio estará condicionado a la obtención de la correspondiente autorización, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 42 y 43.1 y lo que reglamentariamente se establezca con carácter específico en relación con dicha modalidad de transporte.
Y el art. 43,1º LOTT, determinó:
1. El otorgamiento de la autorización de transporte público estará condicionado a que la empresa solicitante acredite, de acuerdo con lo que reglamentariamente se determine, el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba