SAP Tarragona 140/2018, 24 de Abril de 2018
Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
ECLI | ES:APT:2018:322 |
Número de Recurso | 411/2017 |
Procedimiento | Recurso de apelación |
Número de Resolución | 140/2018 |
Fecha de Resolución | 24 de Abril de 2018 |
Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
Sección nº 3 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil
Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005
TEL.: 977920103
FAX: 977920113
EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 4312342120138241460
Recurso de apelación 411/2017 -C
Materia: Juicio verbal por cuantía
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Reus
Procedimiento de origen:Juicio verbal (250.2) (VRB) 1659/2013
Parte recurrente/Solicitante: Millán
Procurador/a: Herminia Guadalupe Miret Garcia
Abogado/a: DIEGO MARTINEZ GALLARDO
Parte recurrida: Sabino, Luis Enrique, Inocencia, SUAMOSPIMAR,SCP
Procurador/a: Jose Luis Martinez Garcia, Maria Jesus Muñoz Perez
Abogado/a: Anna Folch Bargallo, DAVID PEÑA I NOFUENTES
SENTENCIA Nº 140/2018
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 411/2017
JUDICI VERBAL Núm. 1659/2013
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Núm. 5 - REUS
SENTÈNCIA
MAGISTRAT IL LM. SR.
Manuel Galan Sanchez
Tarragona, a 24 d'abril de 2.018.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Millán representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Miret García i defensat pel Lletrat Sr. Martínez Gallardo, contra la Sentència de 9 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 1659/2013, al qual figura com a part demandant el Sr. Sabino representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Martínez García i assistit pel Lletrat Sr. Peña i Nofuentes, i com a parts demandades l'apel lant, així com els Srs. Luis Enrique i Inocencia representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Muñoz Pérez i assistits per la Lletrada Sra. Folch Bargalló, i SUAMOSPIMAR, S.C.P..
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Estimo la demanda interposada per Sabino contra Millán, Luis Enrique i Inocencia i, en conseqüència, condemno les demandades a pagar conjunta i solidàriament 5.552,32 euros, més els interessos legals des de la demanda (15 de novembre de 2013) fins la sentència i els de l'article 576 LEC des de la sentència.
Desestimo la demanda interposada per Sabino contra Suamospimar SCP i, en conseqüència, absolc la societat demandada de les pretensions exercitades en contra seva.
De les pretensions exercitades contra Millán, Luis Enrique i Inocencia, imposo les costes a les parts demandades.
De les pretensions exercitades contra Suamospimar SCP imposo les costes a la part actora."
Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Millán d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació processal de la part demandant Sr. Sabino es va presentar escrit d'oposició al recurs.
La representació processal dels Srs. Luis Enrique i Inocencia presenta escrit adherint-se al recurs d'apel lació.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
Interposa la representació processal del Sr. Millán el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de reclamació de quantitat derivada del document de 05-09-2012 de devolució del capital invertit pel Sr. Sabino a SSUAMOSPIMAR, SCP.
Al lega la part recurrent errònia interpretació i aplicació dels articles 1.137 i 1.138 del Codi Civil espanyol; i errònia valoració de les proves amb relació a l'abast de la responsabilitat del Sr. Millán al deute reclamat.
Per la seva banda, els Srs. Luis Enrique i Inocencia, s'ha adhereixen al recurs d'apel lació interposat, "por las mismas consideraciones reflejadas en el mismo", concretament errònia interpretació dels articles 1.137 i 1.138 del CC, sol licitant l'estimació íntegra del recurs d'apel lació i la revocació de la sentència d'instància amb desestimació de la demanda (folis 216 i 217 de les actuacions). Per la seva singularitat s'analitzarà en primer lloc.
Possibilitat d'adhesió a un recurs d'apel lació.
Tal i com s'ha avançat, els Srs. Luis Enrique i Inocencia, s'ha adhereixen al recurs d'apel lació interposat pel Sr. Millán, "por las mismas consideraciones reflejadas en el mismo", es a dir, errònia interpretació dels articles 1.137 i 1.138 del CC, sol licitant l'estimació íntegra del recurs d'apel lació del Sr. Millán i la revocació de la sentència d'instància amb desestimació de la demanda (folis 216 i 217 de les actuacions). Es planteja així la qüestió jurídica referent a si amb la vigent LEC és possible l'adhesió d'una part al recurs d'apel lació interposat per una altra.
L'Exposició de Motius de la vigent LEC, al seu apartat XIII, assenyala que "Cabe mencionar que la presente Ley, que prescinde del concepto de adhesión a la apelación, generador de equívocos, perfila y precisa el posible papel de quien, a la vista de la apelación de otra parte y siendo inicialmente apelado, no sólo se opone al recurso sino que, a su vez, impugna el auto o sentencia ya apelado, pidiendo su revocación y sustitución por otro que le sea más favorable" . Per la seva banda, declara la STS del 19 de maig de 2016 (ROJ: STS 2263/2016 -ECLI:ES:TS:2016:2263) que "Ha de tenerse en cuenta la mayor laxitud de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 2000 en la conceptuación de «gravamen» para recurrir o para impugnar un recurso de apelación. El art. 448,
al regular el «derecho a recurrir», prevé que las partes pueden interponer recurso contra las resoluciones «que les afecten desfavorablemente» y el art. 461.1 prevé que el apelado pueda impugnar la resolución apelada «en lo que le resulte desfavorable». Al comparar el texto de estos preceptos con el de los artículos 705, 858, 892 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1881, que permitía la adhesión a la apelación «sobre los puntos en que crea perjudicial la sentencia», la sentencia de esta sala 437/2009, de 22 de junio, considera que la impugnación contemplada en el art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 2000 «parece concebida en términos más amplios que la "adhesión" al recurso de apelación contemplada en los arts. 705, 858 y 892 LEC de 1881 al sustituir "perjudicial" por "desfavorable" y permitir que la sentencia de apelación pueda perjudicar al apelante en virtud de la impugnación formulada por el inicialmente apelado...»" .
Igualment, la STS del 06 de març de 2014 (ROJ: STS 734/2014 - ECLI:ES:TS:2014:734) manifesta:
"TERCERO.- Valoración de la Sala. La impugnación de la sentencia y adhesión a la apelación por los codemandados que no apelaron inicialmente
-
- La impugnación de la sentencia a que hace referencia el art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil es una oportunidad que se brinda a quien inicialmente presta conformidad con el gravamen que la sentencia le supone, para que el mismo no se vea agravado por el resultado eventual del recurso que interponga la contraparte. Presupone que estamos ante sentencias que no estiman plenamente las pretensiones de las partes. Se fomenta el aquietamiento de los litigantes ante sentencias que le sean parcialmente desfavorables, de modo que solo si la parte contraria la recurre y su situación puede agravarse respecto de la que resulta de la sentencia, el litigante que inicialmente no apeló pueda también formular su impugnación.
-
- Son dos los requisitos que se exigen para que sea admisible la impugnación de la sentencia, que resultan de la consideración conjunta de los apartados 1 y 4 del art. 461 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .
(i) El primero consiste en que el impugnante no haya apelado inicialmente la sentencia. La impugnación no puede utilizarse para ampliar los pronunciamientos sobre los que el apelante ha formulado su recurso aprovechando el trámite de oposición al recurso formulado por quien resulta apelado ( sentencia de esta sala núm. 869/2009, de 18 enero de 2010 ). Este requisito ha sido matizado en los casos de pluralidad de partes. Si en el litigio hay varios litigantes porque se ha producido una acumulación subjetiva de acciones (normalmente de un demandante contra varios demandados, pero no necesariamente, aunque para mayor claridad nos referiremos al supuesto más habitual), este tribunal ha considerado que la regla del art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ha de aplicarse independientemente en cada relación actor-codemandado, de tal modo que el recurso de apelación que el demandante interponga respecto de uno de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba