SAP Girona 170/2017, 29 de Marzo de 2017
| ECLI | ES:APGI:2017:379 |
| Número de Recurso | 176/2017 |
| Procedimiento | Apelación penal |
| Número de Resolución | 170/2017 |
| Fecha de Resolución | 29 de Marzo de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 176/2017
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 240/2013
JUTJAT PENAL Nº 3 DE GIRONA
SENTÈNCIA Nº 170/2017
Il lms. Srs.:
PRESIDENTA:
FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO
MAGISTRATS:
CARME CAPDEVILA I SALVAT
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, 29 de març de 2017.
VISTOS en aquesta Sala els recursos d'apel lació interposats contra la sentència dictada el dia 29/11/2016 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 3 de Girona, a la Causa nº 240/2013 seguida per delictes de falsedat i estafa; essent parts recurrents el Ministeri Fiscal, la senyora Paulina, defensat pel Lletrat Sr. Antonio Pineda García i representat per la Procuradora Sra. Mª. Elisa Martínez Pujolar, i el senyor Alberto, representat pel procurador senyor Pere Ferrer Ferrer i assistit de la lletrada senyora Mª. Irene Moreno Ramos. Havent impugnat el Ministeri Fiscal els recursos dels senyors Paulina i Alberto, i cadascun d'ells dos el del Ministeri Públic.
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, que expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"CONDENAR a Alberto como autor de un delito de falsedad documental previsto y penado en el artículo 392.1 del CP en relación con el artículo 390.2 del mismo texto legal, con la atenuante de dilaciones indebidas del artículo
21.6 del CP y sin la concurrencia de agravante alguna, a las penas de 6 MESES DE PRISIÓN, con la accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y MULTA DE 6 MESES a 5 EUROS DIARIOS, con la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria del artículo
53. 1 de CP en caso de impago de la multa, ABSOLVIENDOLO del delito de estafa continuado por el que ha sido acusado en el presente procedimiento.
CONDENAR a Paulina como autora de un delito de falsedad documental previsto y penado en el artículo 392.1 del CP en relación con el artículo 390.2 del mismo texto legal, con la atenuante de dilaciones indebidas del artículo 21.6 del CP y sin la concurrencia de agravante alguna, a las penas de 6 MESES DE PRISIÓN, con la accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y MULTA DE 6 MESES a 5 EUROS DIARIOS, con la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria del artículo 53. 1 de CP en caso de impago de la multa, ABSOLVIÉNDOLA del delito de estafa continuado por el que ha sido acusada en el presente procedimiento.
Se impone el pago de la mitad de las costas procesales a los dos condenados, declarándose de oficio la mitad restante."
El recurs del Ministeri Fiscal va interposar-se mitjançant escrit del dia 23/12/2016, i contra la sentència de data 29/11/2016, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. En data 21/12/2016 va presentar el seu la senyora Paulina, i el dia 28/12/2016 ho va fer el senyor Alberto . Notificats tots tres, la senyora Paulina va impugnar el recurs del Ministeri Públic per escrit del dia 12/1/2017, i el senyor Alberto per escrit de data 16/1/2017; mentre que el Ministeri Fiscal va impugnar els de contrari per sengles escrits de 25/1/2017. Remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 3/3/2017.
S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.
FONAMENTS DE DRET
El recurs del Ministeri Fiscal interessa que, a la vista de que es van falsejar dues factures i en dates diferents, els fets que es declaren provats es qualifiquin com a un delicte continuat de falsedat, i no com a un de simple; i que, en conseqüència, s'elevi la pena imposada fins a la meitat superior del ventall legal.
L'apel lant senyora Paulina fonamenta el seu recurs en els següents motius: en primer lloc, demana que es declarin invàlides com a prova les dues declaracions dels denunciants que van ser llegides al judici; i això per entendre que la defensa dels imputats no va ser citada degudament a les declaracions judicials. En segon lloc, demana la seva absolució perquè entén que, en haver estat ja absolta del delicte d'estafa que se li imputava, els fets provats resultarien atípics respecte d'ella, doncs no recullen que participés en la confecció de les factures falses. I, en tercer lloc i pel cas de que no sigui admès l'argument anterior, al lega un suposat error de valoració de la prova; doncs entén que no va quedar acreditat a la vista que conegués que les factures eren falses, i menys encara que col laborés a la seva confecció.
L'apel lant senyor Alberto fonamenta el seu recurs en els següents motius: en primer lloc, demana també que es declarin invàlides com a prova les dues declaracions dels denunciants que van ser llegides al judici; i això per entendre que la defensa dels imputats no va ser citada degudament a les declaracions judicials. En segon lloc, al lega un suposat error de valoració de la prova, doncs entén que no va quedar acreditat a la vista que les factures objecte del procediment fossin falses. En tercer lloc, i pel cas de no ser acceptat l'anterior, entén que els fets haurien d'haver estat qualificats com a falsedat "ideològica" de l' article 390.1.4 CP, i que per això serien atípics.
El Ministeri Fiscal i els condemnats, per la seva part, impugnen els recursos de contrari pels arguments que en els seus escrits respectius figuren; els quals per raons de brevetat processal donem per reproduïts.
Començant, per raons d'ordre lògic, pel recurs de la senyora Paulina, la Sala ha de dir que comparteix plenament el segon argument del mateix; doncs els fets que es declaren provats no recullen, en el cas de la condemnada, cap participació seva en la confecció de les dues factures que es declaren falses. Pel que resulten atípics, doncs a la vista de que la jutgessa a quo ha descartat la comissió d'un delicte d'estafa, el fet de que es declari provat que la senyora Paulina estava d'acord amb el senyor Alberto a l'hora de presentar les dues factures als arrendadors, per que procedissin a descomptar el seu import del rebut de lloguer del pis, és també atípic, doncs res te a veure amb la confecció dels documents; ja que el delicte pel que s'ha condemnat és només el previst i penat a l' article 392.1 en relació amb el 390.1.2ª del CP . És a dir, la conducta consistent en simular - per part d'un particular- un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat; un acte en el que no només no es declara provat que la senyora Paulina hi tingués cap intervenció, sinó que el propi FJ Primer de la sentència l'atribueix, en exclusiva, al senyor Alberto .
Certament, a les dues factures que es declaren falses hi figura com a clienta la senyora Paulina, però això no la fa per se partícep en la seva falsificació; tot i que la jurisprudència és pacífica ( SSTS 266/2008, de 7 / 5, o 725/2008, de 17/11 ) respecte a que "Tiene declarado esta Sala que la falsedad documental
no es necesariamente un tipo de propia mano, de modo que pueden participar en el delito varias personas, realizando en forma colaboradora la acción descrita por el verbo rector del tipo, tomando parte en la ejecución, participando idealmente en la misma, o auxiliando a su comisión con actos necesarios o accesorios. En definitiva la participación criminal es admisible en el delito de falsedad, en cualquiera de las formas propias del concurso de delincuentes (cfr, por todas, SSTS 1041/2005, 16 de septiembre (RJ 2005, 7175 ), 234/2001, 3 de mayo (RJ 2001, 2943 ) y 1245/1994, 15 de junio (RJ 1994, 4960)) . Però en el cas present no es declara que la senyora Paulina participés en cap forma a la confecció del document, ni tant sols "idealment"; ans al contrari, tant els fets provats com els raonaments de la sentència la exclouen implícitament, en atribuir la conducta típica només al senyor Alberto .
En conseqüència procedeix estimar el recurs, i absoldre a la senyora Paulina del delicte de falsedat pel que venia condemnada; sense que calgui, per aquest motiu, que la Sala analitzi els altres dos arguments del seu recurs, el primer perquè es correspon amb el també primer dels del senyor Alberto -que tot seguit s'analitzarài el tercer per haver esdevingut mancat d'objecte.
1- Pel que fa al primer argument del recurs del senyor Alberto, la Sala ha de dir que no aprecia, en absolut, cap defecte formal en la introducció a la vista oral - per la via de l' article 730 LECrim i com a prova- de les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba