STSJ Cataluña 276/2016, 15 de Marzo de 2016
| Ponente | NURIA CLERIES NERIN |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:3189 |
| Número de Recurso | 206/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 276/2016 |
| Fecha de Resolución | 15 de Marzo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA DE LO CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
SECCIÓ PRIMERA
Rotlle d'apel·lació nº 206/2014
Parts : TURISME I MUNTANYA, S.A. C/ AJUNTAMENT D'ALP
S E N T È N C I A Nº 276
Il.lmos. Srs.:
MAGISTRATS
D.ª NÚRIA CLÈRIES NERÍN
D. RAMÓN GOMIS MASQUÉ
D. JOSE LUIS GÓMEZ RUIZ
Barcelona, 15 de març de 2016
LA SALA DE LO CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (Secció Primera), ha pronunciat en nom del Rei, la següent Sentència en el procediment abans esmentat, seguit en virtut d'un recurs d'apel·Iació interposat per TURISME I MUNTANYA, S.A., representada per la Procuradora LAURA DE MANUEL TOMAS contra la Sentència núm. 221/2014, de 30 de juny, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona, en el recurs jurisdiccional núm. 3 /2010
Ha comparegut com a part apeI·lada l' AJUNTAMENT D'ALP representat pel Procurador . IVO RANERA CAHIS
Ha estat ponent la Il·Ima Sra Magistrada Dª NÚRIA CLÈRIES NERÍN
ANTECEDENTS DE FETS
La resolució apel· lada conté la part dispositiva següent :
"Primer.- Desestimar el present recurs contenciós administratiu per ser l'actuació administrativa impugnada plenament ajustada a dret.
Sense especial pronunciament sobre costes"
. En la substanciació d'aquest recurs s'han observat totes les prescripcions legals.
FONDAMENTS DE DRET
La representació processal de la companyia Turisme i Muntanya, S.A. recorre en apel·lació contra la Sentència núm. 221/2014, de 30 de juny, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona, que desestima el recurs interposat contra la Resolució de 29 d'octubre de 2009, del Ple de l'Ajuntament d'Alp, desestimatoria del recurs de reposició formulat contra el projecte d'urbanització, l'ordenança fiscal i l'acord plenari de 21 de juny de 2009, que aprovà definitivament l'expedient d'imposició de contribucions especials, per les obres del projecte complementari de serveis del carrer Parc Anglès de La Molina".
El recurs d'apel·lació sol·licita que es declari la nul·litat del projecte d'obres, de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials pels següents motius:
-
-El projecte d'obres no és coherent i no s'empara en el planejament vigent.
-
-Manca d'aprovació definitiva de l'ordenança fiscal corresponent.
-
-Improcedència de la imposició de contribucions especials i de l'aplicació de l'ordenança fiscal.
-
-Cost excessiu no justificat.
L'Ajuntament d'Alp s'oposa al recurs i defensa la legalitat de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials, alhora que ressalta la qualitat de beneficiari de l'obra a realitzar i l'adequació del cost d'aquesta i de la repercussió realitzada. Exposa que la Sala no pot revisar la valoració de la prova realitzada per la Magistrada ad quo .
En primer lloc, hem de delimitar quin és l'objecte del recurs, atès que la recurrent en el seu escrit sol·licita, de forma bastant genèrica, la nul·litat del projecte d'obres, però en el petitum no hi fa cap esment.
El que marca l'àmbit del recurs és la petició que es realitza en la pètita del recurs, i en aquesta cas, sols es demana que es declari la invalidesa de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials, i no es fa cap menció al projecte d'obres; malgrat que si ho fes, atès que la impugnació ho era amb caràcter indirecte, tampoc podria ser objecte de revisió, ja que com repetidament ha dit la Jurisprudència els projectes d'urbanització tenen la naturalesa d'un projecte d'obres i, en cap cas, són una norma de caràcter general (per totes STS 30.10.2001 rec. 1874/1997 ), raó per la qual no poden ser objecte de la impugnació indirecta a què es refereix l' article 26 de la LJCA .
Entén la recurrent que l'ordenança fiscal reguladora de les contribucions especials, que es va aprovar provisionalment el 26 de febrer de 2009, no ha estat aprovada definitivament, ja que en el seu dia es varen fer al·legacions i en l'acord d'aprovació definitiva de l'expedient de contribucions especials no es va fer cap referència expressa a l'aprovació definitiva de l'ordenança fiscal.
Aquest motiu d'impugnació ha d'ésser rebutjat perquè com bé reconeix la recurrent en el punt cinquè de l'acord d'aprovació provisional, expressament s'indicava que " en cas que no es presentin al·legacions s'entendria aprovada definitivament", i examinades les al·legacions presentades s'observa que totes es refereixen a l'expedient de contribucions especials i cap menciona l'ordenança fiscal, raó per la qual, i de conformitat amb el que disposa l'article 17,3 de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per RDLeg 2/2004, de 5 de març (LRHL), l'acord d'aprovació provisional es considera definitivament adoptat, sense que calgués un acord plenari.
Abans d'entrar en l'anàlisi del motiu d'impugnació referent a la improcedència de la imposició a la societat recurrent de les contribucions especials, hem de donar resposta a la qüestió plantejada pel lletrat municipal referent a les facultats que té aquest Tribunal per valorar la prova practicada en la instància.
La finalitat del recurs d'apel·lació implica la depuració d'un resultat processal obtingut en la instància, per la qual cosa, el recurs ha de contenir una crítica a la sentencia apel·lada, en què el Tribunal s'ha de basar per revisar i, si s'escau, substituir el pronunciament realitzat. Aquest criteri ha estat recollit per l' article 456.1 de la LEC 1/2000, de 7 de gener, quan diu: "En virtut del recurs d'apel·lació es pot perseguir, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades davant el tribunal de primera instància, que es revoqui una interlocutòria o sentència i que, en lloc seu, se'n dicti una altra de favorable al recurrent, mitjançant un nou examen de les actuacions portades a terme davant aquell tribunal i d'acord amb la prova que, en els casos que preveu aquesta Llei, es practiqui davant el tribunal d'apel·lació", definició que resulta d'aplicació supletòria en la jurisdicció contenciosa administrativa, per prescripció de la disposició final primera de la llei jurisdiccional 29/1998.
El recurs d'apel·lació, i dins els límits en ell plantejats, transfereix al Tribunal " ad quem " el coneixement de ple de la qüestió litigiosa i pot, dins...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Contribuciones especiales locales
...dado que en ella no se hace ninguna concreta mención en la finca propiedad de la recurrente (Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 15 de marzo de 2016, recurso 206/2014 [j 5]). Beneficio especial que no debe ser confundido con la equidistribución de beneficios y cargas ......
-
Contribuciones especiales municipales
...dado que en ella no se hace ninguna concreta mención en la finca propiedad de la recurrente (Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 15 de marzo de 2016, recurso 206/2014 [j 4]). Beneficio especial que no debe ser confundido con la equidistribución de beneficios y cargas ......