STSJ Cataluña 1836/2016, 18 de Marzo de 2016
| Ponente | FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:3072 |
| Número de Recurso | 6017/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 1836/2016 |
| Fecha de Resolución | 18 de Marzo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43155 - 44 - 4 - 2015 - 0000598
EBO
Recurso de Suplicación: 6017/2015
ILMO. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
ILMO. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
ILMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
En Barcelona a 18 de marzo de 2016
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 1836/2016
En el recurso de suplicación interpuesto por Aurelia, Delia y Ismael frente a la Sentencia del Juzgado Social 1 Tortosa de fecha 9 de junio de 2015 dictada en el procedimiento Demandas nº 134/2015 y siendo recurrido Bankia, S.A. y Fondo de Garantía Salarial. Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS.
Con fecha 12 de febrero de 2015 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclamación cantidad, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 9 de junio de 2015 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimo les excepcions de manca d'acció instada per Bankia, SA, i desestimo, en conseqüència, la demanda presentada per Doña. Delia i Aurelia i Don. Ismael contra la referida mercantil i el Fondo de Garantía Salarial sense entrar al conèixer el fons de l'assumpte."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
Els demandants prestaven serveis per la mercantil demandada amb les següents condicions de treball:
- Doña. Delia, amb una antiguitat des del 21-7-1986 i per un salari mensual de 4703,56€, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries; - Doña. Aurelia, amb una antiguitat des del 21-7-1986 i per un salari mensual de 4651,23€, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries;
- i Don. Ismael, amb una antiguitat des del 21-7-1986 i per una salari mensual de 4190,75€.
(fet no controvertit).
Prèviament, els actors havien prestat serveis per l'entitat Caja Rural Provincial de Reus. El 16-7-1986 el comitè d'empresa de Caja Rural Provincial de Reus i Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid signaren un acord pel qual al moment de la successió s'extingiria els contractes dels treballadors de Caja Rural Provincial de Reus. Les antiguitats dels actors a Caja Provincial de Reus eren:
- la Sra. Delia, la d'1-4-1976,
- la Sra. Aurelia, la d'1-11-1978,
- i el Sr. Ismael, la d'1-3-1979.
(doc. 4 del ram de la prova de la demandada i doc. 4 del ram de la prova dels actors).
L'acord quart del referit pacte entre representació de treballadors i la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, indicava que "en el supuesto de que se produzca un despido improcedente y Caja Madrid opte por la indemnización alternativa a la no readmisión, y a estos solos efectos, Caja Madird computará los años de prestación de servicios en Caja Rural (doc. 4 del ram de la prova de la demandada).
El 8-2-2013 Bankia, SA i els sindicats CC.OO, UGT, CSICA, ACCAM i SATE arribaren a un acord en el període de consultes en el marc d'acomiadament col·lectiu. El punt II de l'acord, que donem aquí per íntegrament reproduït per raons d'economia processal, regulava les baixes indemnitzades, tant pel que fa a l'adhesió al programa com les bases de càlcul de les indemnitzacions. De conformitat amb l'acord pels treballadors que a 31-12-2013 tinguessin complerts els 54 anys havien de percebre una indemnització en pagament únic equivalent al 60 per 100 de la retribució total, multiplicat pel nombre d'anys entre la data d'extinció laboral més dos anys i la data de 63 anys, amb el límit màxim de 5 anys. Pels treballadors menors de 54 anys es preveia una indemnització total fruit de la suma de quatre trams: a) l'import equivalent a 30 dies de retribució fixa per any de servei, b) import de 2000€ per cada tres anys complerts de prestació de serveis,
-
una indemnització fixa en funció de trams de cinc anys, i d) un import addicional per treballadors amb 25 anys o més de prestació de serveis. (doc. 1 del ram de la prova dels actors).
Els actors presentaren sol·licitud d'adhesió al programa incentivat de baixes, sol·licitud què va ser acceptada per l'empresa 23-9-2013 (doc. 6 del ram de la prova de la demandada).
A l'intranet de l'empresa es donà publicitat a l'acord sobre el programa de baixes incentivades. Juntament amb la informació l'empresa posava a disposició dels interessats un simulador per calcular la indemnització a la què eventualment tindrien dret els interessats (doc. 7 del ram de la prova de l'empresa).
El 18-11-2013 l'empresa entregà als ara demandants sengles comunicacions extintives, què donem aquí per íntegrament reproduïdes, en què se'ls feia avinent la voluntat d'extingir els respectius contractes de treball amb efectes de 10-12-2013. Les indemnitzacions recollides a les cartes d'extinció eren les següents:
- Sra. Delia : tram a) 103.467,10€, tram b) 18.000€; tram c) 24.000€ i tram d); 12.000€.
- Sra. Aurelia : tram a) 102.329,04€, tram b) 18.000€; tram c) 24.000€ i tram d); 12.000€.
- Sr. Ismael : tram a) 92.196,50€, tram b) 18.000€; tram c) 24.000€ i tram d); 12.000€.
En tots els casos, la indemnització es calculà a partir de l'antiguitat de 21-7-1986.
(doc. 9 del ram de la prova de la demandada).
Els actors prestaren la conformitat a l'extinció reconeixent que la relació de treball quedava extingida, saldada i finiquitada, tot reconeixent que no existien altres quantitats a reclamar, tret de les que eventualment derivessin de les vacances pendents.
(docs. 9 del ram de la prova de la demanda).
Presentada les paperetes de conciliació obligatòria davant dels Serveis Territorials del Departament d'Empresa i Ocupació a les Terres de l'Ebre, el 28 de gener es celebrarà l'acte de conciliació què finalitzaren sense efecte per incompareixença de la demandada. TERCERO.- Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte actora, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Reitera la representación letrada de los actores la ineficacia liberatoria del documento de finiquito cuya jurídica operatividad fundamenta el censurado pronunciamiento de instancia que estimó la excepción "manca d'acció" alegada por la Entidad demandada; oponiendo a lo razonado sobre el particular (en favor de entender que "del conjunt de circunstancies descrites -resultantes del inatacado relato fácticoés logic deduir que els actors tenien...coneixement suficient i directe de les circumstàncies personals...que resultarien determinants en l'aplicació del módul de cálcul indemnitzatori...") la infracción que denuncia de los artículos 1291 y ss del Código Civil y 3.5 del Estatuto de los Trabajadores .
Reproduciendo la doctrina que en la misma se contiene, reitera la STS de 3 de diciembre de 2014 que "(...) Tradicionalmente el finiquito era el modo por el que quedaba formalizada la finalización de la relación laboral, por mutuo acuerdo. Más adelante también se incluyó en esta figura la extinción del contrato debida a baja voluntaria del trabajador o adimisión expresamente aceptada por el empresario. Actualmente el término se ha ampliado comprendiendo cualquier forma de extinción de la relación laboral que va seguida de un acuerdo entre empresario y trabajador. Es frecuente encontrar situaciones en las que, tras un despido disciplinario, empresario y trabajador llegan a un acuerdo y lo reflejan en el pertinente finiquito, entendiéndose por la jurisprudencia que a la inicial voluntad extintiva del empresario se superpone el mutuo acuerdo entre empresario y trabajador y es éste el que pone fin al contrato...".
Constituye éste -avanza aquélla en su razonamiento- una "manifestación externa de un mutuo acuerdo de las partes, que constituye causa de extinción de la relación laboral, según el artículo 49.1a) ET, es decir, expresión de un consentimiento que, en principio, debe presumirse libre y conscientemente emitido y recaído sobre la cosa y causa que han de constituir el contrato, articulo 1262 CC y, por ello, para que el finiquito suponga aceptación de la extinción del contrato debe incorporar una voluntad unilateral del trabajador, un mutuo acuerdo sobre la extinción o una transacción en la que se acepte el cese acordado por el empresario... El segundo aspecto que, aunque no necesario, suele contenerse en el finiquito, es la liquidación (se suele hacer referencia en el documento a "saldo y...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 10 de Mayo de 2017
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 18 de marzo de 2016, en el recurso de suplicación número 6017/15 , interpuesto por Dª Carlota , Dª Covadonga y D. Alejandro , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 1 de los de Tortosa de f......