STSJ Cataluña 163/2016, 14 de Marzo de 2016
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 163/2016 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 14 Marzo 2016 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ TERCERA
Recurs d'apel lació núm 172/2014
Jutjat Contenciós Administratiu núm 11 de Barcelona
Procediment ordinari núm 541/2011
Apel lants: SR Imanol i SRA Matilde
Apel lat: IL LM AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
S E N T È N C I A núm. 163/2016
Magistrats/ades:
IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, 14 de març de 2016
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm 172/2014, interposat, com a apel lants, pel Don Imanol i Doña Matilde -representats pel Procurador SR CARLOS GONZÁLEZ RECIO i assistits pel Lletrat SR JOAQUIM MARTÍ MARTÍ-, essent l'apel lat L'IL LM AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ -representat i assistit pel Lletrat consistorial SR TOMÁS BONILLA NÚÑEZ-.
PRIMER: La Sentència núm 44, de 5 de febrer de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 11 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm 541/2011, desestimà la demanda interposada pel Don Imanol i per Doña Matilde contra L'IL LM AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ, amb motiu de la llicència concedida en data 28 de juny de 2011 per la Junta de Govern Local de la dita Corporació a L'ASSOCIACIÓ CULTURAL NOWA REGGAE, per a la celebració, durant la primera setmana del mes de juliol, del "Festival Nowa Reggae 2011", a les instal lacions de l'equipament "Molí del Mar".
SEGON: Disconforme amb el veredicte, els demandants van interposar apel lació; i la demandada s'hi oposà en temps i forma.
TERCER: Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 8 de març de 2016 per tal de votar i decidir.
QUART.- En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.
Ha actuat com a Magistrat ponent L'Il lm Sr HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.
PRIMER: Com ja hem vist, la Sentència núm 44, de 5 de febrer de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 11 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm 541/2011, desestimà la demanda interposada pel Don Imanol i per Doña Matilde contra L'IL LM AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
Amb la seva demanda, els recurrents pretenien principalment veure invalidada la llicència de caràcter extraordinari concedida en data 28 de juny de 2011 per la Junta de Govern Local de la Corporació local demandada, a L'ASSOCIACIÓ CULTURAL NOWA REGGAE, amb motiu de la celebració -al juliol de 2011 i en horari que incloïa el nocturn/matinada- del "Festival Nowa Reggae 2011", als espais a l'aire lliure i instal lacions de l'equipament "Molí del Mar", situat al núm 12-14 de la Pujada al Far de Sant Cristòfol, a pocs metres del domicili dels ara apel lants.
Els actors van intentar fer valer llur condició de veïns de l'equipament suara esmentat, junt amb el dret al descans i a no haver de partir les molèsties ocasionades pel soroll (excessiu al seus parer) que venia generant el FESTIVAL NOWA REGGAE any rere any. Tanmateix, el Jutjat d'instància acollí essencialment la tesi de l'Ajuntament demandat i considerà que el susdit Festival podia considerar-se una activitat recreativa de caràcter extraordinari, sotmesa a un llindar normatiu de soroll més generós que el propi de les activitats de règim comú. Llindar, al capdavall, que les proves practicades demostraven que no hauria estat ultrapassat; si més no de forma significativa.
En aquesta segona i última instància, els actors apel lants han sol licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Sentència a quo i l'estimació del seu recurs contenciós administratiu. Això últim, amb el propòsit d'obtenir un pronunciament que, a banda d'anul lar l'autorització impugnada, els hi reconegui una indemnització de 12.020 euros pels danys i perjudicis soferts amb motiu del Festival; i també amb el designi de veure condemnat l'Ajuntament a no autoritzar de bell nou -en els mateixos termes- l'activitat controvertida, així com a adoptar, per a nous esdeveniments del mateix signe, les mesures limitatives, preventives i coercitives que s'escaiguin.
SEGON: Deixant de banda les qüestions més adjectives, haurem de constatar que els ara apel lants han fonamentat essencialment la crítica a la Sentència d'instància en el fet que aquesta no hagués protegit el seu dret al descans; i tot això, en no aplicar al cas el valor límit d'immissió de 45 dB, previst amb caràcter general per l'horari de nit/matinada a les zones primordialment residencials, per la normativa autonòmica (i també per l'Ordenança municipal reguladora de la contaminació acústica i les vibracions, afegirem nosaltres).
En aquesta mateixa direcció, els apel lants han insistit en la tesi segons la qual el FESTIVAL NOWA REGGAE (en endavant: el Festival) no podia ser considerat una activitat esporàdica o excepcional, mereixedora d'un tractament especial als efectes de poder ultrapassar els llindars de soroll vigents amb caràcter general.
TERCER: En seu de rèplica, la defensa lletrada de L'IL LM AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ no ha fet més que abonar els arguments de la Sentència apel lada, a banda d'afegir la impossibilitat de sol licitar condemnes de futur i, alhora, d'assenyalar el caràcter legalment i fàcticament injustificat de la indemnització vindicada pels apel lants.
QUART: La normativa que haurem de tenir present per tal de resoldre aquesta controvèrsia, és la que tot seguit transcriurem.
Art 21.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny , de protecció contra la contaminació acústica, als efectes de la regulació municipal en matèria de sorolls:
"Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament".
Art 9 de la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, "del ruido":
"1. Con motivo de la organización de actos de especial proyección oficial, cultural, religiosa o de naturaleza análoga, las Administraciones públicas competentes podrán adoptar, en determinadas áreas acústicas, previa valoración de la incidencia acústica, las medidas necesarias que dejen en suspenso temporalmente el cumplimiento de los objetivos de calidad acústica que sean de aplicación a aquéllas.
-
Asimismo, los titulares de emisores acústicos podrán solicitar de la Administración competente, por razones debidamente justificadas que habrán de acreditarse en el correspondiente estudio acústico, la suspensión provisional de los objetivos de calidad acústica aplicables a la totalidad o a parte de un área acústica. Sólo podrá acordarse la suspensión provisional solicitada, que podrá someterse a las condiciones que se estimen pertinentes, en el caso de que se acredite que las mejores técnicas disponibles no permiten el cumplimiento de los objetivos cuya suspensión se pretende.
-
Lo dispuesto en este artículo se entenderá sin perjuicio de la posibilidad de rebasar ocasional y temporalmente los objetivos de calidad acústica, cuando sea necesario en situaciones de emergencia o como consecuencia de la prestación de servicios de prevención y extinción de incendios, sanitarios, de seguridad u otros de naturaleza análoga a los anteriores, para lo que no será necesaria autorización ninguna."
Art 42 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol , de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives:
"Article 42
Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari
-
Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d'establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur-hi a terme els espectacles o les activitats.
-
Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal.
-
Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l'espai, l'obtenció prèvia de l'autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d'un terme municipal, de l'autorització de l'òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat.
-
Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s'exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari."
Art 108 , 109 i 112 del Decret 112/2010, de 31 d'agost , pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives:
"(...)Llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Anulabilidad del acto administrativo
...tiene que ser grave y puede darse respecto a cualquier infracción del ordenamiento jurídico (Sentencia nº 163/2016 TSJ de Catalunya (Barcelona), Sala de lo Contencioso, 14 de marzo de 2016 [j 3]) Esa infracción puede ser material o formal pero, en este caso, sólo determinará la anulabilidad......
-
Recurso de apelación
... ... [j 4] y todas las que en ella se citan, STSJ Cataluña de 15 de diciembre de 2011 [j 5] ... ( STSJ Castilla y León de 26 de marzo de 2012 [j 6] ). Se trata de un recurso en el ... Sentencia nº 163/2016 TSJ de Catalunya (Barcelona), Sala de lo oso, 14 de marzo de 2016 [j 9] Ostentan legitimación ... ...
-
Comentario jurisprudencial: 'De la importancia de la participación pública en la planificación de los recursos naturales: el caso del plan general de política forestal de cataluña (comentario a la sentencia del tribunal superior de justicia de cataluña de 20 de julio de 2017)
...de Derecho Ambiental en la Universidad Autónoma de Madrid Fecha de recepción: 04/11/ 2019 Fecha de aceptación: 08/11/ 2019 Fuente: ROJ: STSJ CAT 1559/2016 Resumen: Una mayor capacidad institucional para afrontar la actual crisis ambiental y climática está estrechamente relacionada con una m......