Llei reguladora dels Residus de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol)

L'objecte d'aquesta Llei és la regulació de la gestió dels residus en l'àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d'ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura.

L'objectiu general d'aquesta regulació és millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics competents per raó de la matèria dels mecanismes d'intervenció i control necessaris per garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones, reduint l'impacte ambiental i, en particular:

1. Prevenint els riscos per a l'aigua, l'aire, el sòl, la flora i la fauna.

2. Eliminant les molèsties per sorolls i olors.

3. Respectant el paisatge i els espais naturals i, especialment, els espais protegits.

4. Impedint l'abandonament, l'abocament i, en general, tota disposició incontrolada dels residus.

5. Fomentant, per aquest ordre, la prevenció i la reducció de la producció dels residus i llur perillositat, llur reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització material.

1. S'entén per:

   1. Residu: qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor o la seva posseïdora es desprengui o tingui la intenció o l'obligació de desprendre-se'n.

   2. Persona productora: qualsevol persona, física o jurídica, l'activitat de la qual produeixi residus com a productor o productora inicial i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d'altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d'aquests residus.

   3. Persona posseïdora: la persona productora dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor o gestora de residus.

   4. Gestió: la recollida, el transport, l'emmagatzematge, la valorització, la disposició del rebuig i la comercialització dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la vigilància dels llocs de descàrrega després de llur clausura o tancament. No es considera gestió de residus l'operació de reciclatge en l'origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.

   5. Rebuig: residus o fraccions no valoritzables.

   6. Valorització: qualsevol dels processos enumerats per l'annex II.B de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE, de 24 de maig, per la qual s'adapten els annexos II.A i II.B de la Directiva 75/442/CEE, relativa als residus, i publicats en l'annex 1.B de l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.

   7. Disposició del rebuig: qualsevol del processos enumerats per l'annex II.A de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE i publicats en l'annex 1.A de l'Ordre MAM/304/2002.

   8. Espai degradat: el sòl afectat per abocaments incontrolats de residus, les característiques del qual no es veuen alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós en concentració superior als nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent.

   9. Sòl alterat: el sòl les característiques del qual han estat alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós procedents de l'activitat humana, en concentració tal que superen els nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent o els 50 mg/kg d'hidrocarburs totals de petroli i que no tenen la consideració de sòl contaminat, atès que l'anàlisi de risc feta ha resultat acceptable per a la salut humana o el medi ambient.

2. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén també per:

   1. Recollida: l'operació consistent en recollir, classificar o agrupar residus per transportar-los.

   2. Transport: l'operació de trasllat dels residus des del lloc de recollida fins a les plantes de reciclatge, tractament o disposició del rebuig.

   3. Emmagatzematge: l'operació de dipòsit temporal dels residus, prèvia a les operacions de reciclatge, tractament o disposició del rebuig.

   4. Comercialització: l'operació de venda o transferència de subproductes i matèries o substàncies recuperades per reincorporar-les al procés productiu.

   5. Bossa de caixa: qualsevol bossa utilitzada per a transportar la compra i que es pot portar en una sola mà gràcies a la confecció de les nanses, com ara bosses samarreta, bosses de nansa encunyada, bosses de nanses de plàstic flexible, bosses de nanses rígides, bosses de nanses de corda, i qualsevol altre tipus de bossa amb nanses.

   6. Bossa de lliurament a domicili: qualsevol bossa, amb nanses o sense, utilitzada pels serveis propis o subcontractats pels punts de venda de mercaderies o productes per a transportar i lliurar a domicili la compra de llurs clients.

3. Als efectes de la gestió, s'entén per:

   1. Residus municipals: residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació domiciliària.

   2. Subproductes: els residus que es poden utilitzar directament com a primeres matèries d'altres produccions o com a substitut de productes comercials i que són recuperables sense necessitat de sotmetre'ls a operacions de tractament.

   3. Reciclatge: les operacions de recuperació dels productes o substàncies contingudes en els residus.

   4. Tractament: l'operació o conjunt d'operacions de canvi de característiques físiques, químiques o biològiques d'un residu per tal de reduir o neutralitzar les substàncies perilloses que conté, recuperar-ne matèries o substàncies valoritzables, facilitar-ne l'ús com a font d'energia o afavorir-ne la disposició del rebuig.

   5. Dipòsit controlat: la instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s'utilitza per a la seva deposició controlada en la superfície o sota terra.

   6. Deixalleria: Centre de recepció i emmagatzematge selectius de productes per a la seva reutilització i de residus municipals per als seus tractaments posteriors: preparació per a la reutilització, valorització i disposició final.

   7. Residus comercials: residus municipals generats per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs, l'hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d'assimilables als municipals d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

   8. Centre de recollida i transferència: instal·lació en la qual es descarreguen i emmagatzemen els residus per transportar-los a un altre lloc perquè se'n faci la valorització o la disposició del rebuig, amb agrupament previ o sense.

   9. Residus industrials: materials sòlids, gasosos o líquids resultants d'un procés de fabricació, de transformació, d'utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se'n i que, d'acord amb aquesta Llei, no poden ser considerats residus municipals.

   10. Valorització material: qualsevol procediment, inclòs el reciclatge, que permet l'aprofitament dels recursos continguts en els residus, exclosa la utilització dels residus com a font d'energia.

1. Recauen en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei els residus que s'originen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial.

2. Queden exclosos de l'aplicació d'aquesta Llei:

1. Els residus radioactius.

2. Els residus resultants de la prospecció, l'extracció, el tractament i l'emmagatzematge de recursos minerals i de l'explotació de pedreres.

3. Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària.

4. Els explosius desclassificats.

5. Les aigües residuals.

6. Els efluents gasosos emesos a l'atmosfera.

1. S’han de regular per reglament la producció i la gestió dels residus. Es poden establir regulacions específiques per a determinades categories de residus si ho exigeix llur naturalesa, llurs característiques o llurs requisits especials de gestió, i també si ho requereix l’adaptació necessària al progrés científic i tècnic.

2. S'han de promoure anualment accions de foment i suport adreçades als ens locals de Catalunya per a l'optimització de la gestió dels residus municipals. La promoció d'aquestes accions ha d'incloure mesures destinades a:

1. Establir i consolidar el servei de recollida selectiva, inclosa la fracció orgànica, en els municipis de menys de cinc mil habitants en què la distància, la dispersió demogràfica i la quantitat de residus produïts condicionen econòmicament la prestació d'aquest servei, i també en els municipis en què l'afluència de la població estacional condiciona econòmicament i logísticament la prestació d'aquest servei.

2. Impulsar i consolidar l'ús dels productes reciclats i reciclables per als quals no hi ha un mercat consolidat i tenen dificultats per competir, en igualtat de condicions econòmiques de mercat, amb altres productes similars produïts amb matèries primeres naturals de primera generació.

3. Fomentar i establir línies d'ajut econòmic per als ens locals, en funció de l'esforç amb què contribueixen a la recuperació i la valorització material del conjunt de fraccions que componen els residus i que sigui objecte del servei de recollida municipal.

1. El Govern ha d'elaborar un programa general de coordinació del conjunt d'accions necessàries per promoure el següent:

   1. La reducció de la producció dels residus i de llur perillositat, en les fases successives de disseny, producció, distribució i comercialització de béns, i de prestació de serveis.

   2. La reutilització dels residus.

   3. La recollida selectiva dels residus.

   4. El reciclatge i altres formes de valorització material dels residus, inclosa la utilització d'aquests per a la restauració paisatgística i topogràfica, fomentant l'aprofitament dels recursos que contenen.

   5. La valorització energètica dels residus la recuperació dels quals es dugui a terme amb un alt nivell d'eficiència energètica, d'acord amb les millors tècniques disponibles.

   f ) La disposició del rebuig.

2. L'acció ambiental de la Generalitat s'ha d'adreçar també a promoure la regeneració i la restauració dels sòls i dels espais degradats, i a impedir la contaminació del sòl.

3. Les accions a què fa referència l'apartat 1, en l'ordre jeràrquic establert, tenen el caràcter de prioritàries en la política ambiental de la Generalitat i de les entitats locals en aquesta matèria i s'han de concretar en els plans i programes corresponents. Els plans i els programes poden ponderar, motivadament, la prioritat de les diverses accions, sempre que es garanteixin els objectius fixats per l'article 2.

4. Els programes de gestió de les diferents administracions públiques han d'especificar objectius quantificables de prevenció i de valorització, i destinar recursos per assolir aquests objectius.

5. Juntament amb el programa general i els programes de gestió de residus que el despleguen, el Govern ha d'aprovar el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, d'acord amb el tràmit establert per l'article 58.2 de la Llei reguladora de bases de règim local i l'article 149 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Posteriorment, el Govern ha de donar compte de l'aprovació del Pla a la comissió competent del Parlament.

6. El programa general, els programes de gestió de residus que el despleguen i el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals s'han d'aprovar per decret del Govern i s'han de revisar periòdicament en el termini que s'hi especifiqui, que no pot ser superior a sis anys. En l'elaboració i la revisió del programa general, dels programes de gestió i del pla territorial sectorial esmentats s'ha d'incloure una avaluació ambiental d'acord amb la normativa aplicable sobre avaluació de les repercussions de plans i programes sobre el medi ambient i s'ha de garantir l'accés a la informació sobre les mesures establertes, i també la consulta i la participació dels ens locals, els agents socials i la ciutadania. El Govern ha de donar compte de l'aprovació dels decrets a la comissió competent del Parlament.

7. El Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals té naturalesa jurídica de pla territorial sectorial, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, i té el contingut establert per l'article 8.

8. El programa de gestió de residus municipals de Catalunya té naturalesa jurídica de pla sectorial de coordinació, d'acord amb el que determina l'article 148 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i té el contingut establert per l'article 9.

Les mesures que l'Administració de la Generalitat adopti en el marc d'aquesta Llei han de tenir els objectius següents:

1. Informar i assessorar sobre la utilització de tecnologia adequada per aconseguir la reducció progressiva de la producció dels residus i de llur perillositat i fomentar-ne el tractament en origen.

2. Fomentar la valorització de residus per obtenir-ne primeres matèries o energia, o bé per a qualsevol altra utilització.

3. Evitar l'abandonament incontrolat dels residus i restaurar les àrees degradades per descàrregues incontrolades.

4. Prevenir les dificultats de la disposició del rebuig de determinats residus.

5. Promoure el desenvolupament de les infraestructures físiques i de gestió necessàries, sia directament sia mitjançant la cooperació amb altres organismes públics o privats.

6. Fomentar i impulsar sistemes organitzats de gestió de residus.

7. Qualsevol altre que derivi de l'aplicació de la normativa bàsica de l'Estat i la normativa de la Unió Europea.

1. El Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals ha de determinar els tipus d’instal·lacions de gestió de residus municipals, com plantes de transferència, plantes de triatge, plantes de qualsevol tipus de tractament i instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals, que han de donar servei als diferents àmbits territorials, i, si escau, establir-ne la localització, amb l’objectiu de garantir el compliment de les mesures de prevenció i reciclatge del programa de gestió de residus municipals de Catalunya. El Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals també ha de determinar les dades tècniques i de capacitat de cadascuna de les instal·lacions previstes, amb l’objectiu d’ajustar-se a les necessitats de la població i de les activitats de l’àmbit territorial en qüestió.

2. La Generalitat assumeix el finançament de les inversions que figuren al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, en la quantia i forma que es determini en el mateix pla territorial, i que ha d’ésser aprovat pel Govern.

3. El planejament territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus i les altres figures de planejament o projectes d’implantació d’instal·lacions per a la gestió, el tractament i el dipòsit de residus urbans, industrials i de la construcció han d’ésser coherents amb el planejament territorial parcial i amb el planejament de protecció del patrimoni natural i de la biodiversitat.

4. El planejament urbanístic ha d’ésser coherent amb les determinacions establertes pel Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. Per a la implantació en el territori d’instal·lacions de gestió de residus municipals, es pot tramitar, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística, un pla especial urbanístic autònom, sempre que estigui prèviament previst pel Pla territorial sectorial i no contradigui ni figures de protecció especial en sòl no urbanitzable del planejament general o territorial que siguin aplicables, ni figures de protecció i gestió del patrimoni natural, especialment els espais que estiguin inclosos en plans d’espais d’interès natural (PEIN), parcs naturals, corredors ecològics, zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) o llocs d’importància comunitària (LIC), ni altres figures de protecció de la biodiversitat o de forests d’utilitat pública o altres figures de protecció de la Unió Europea.

5. L’aprovació del pla especial urbanístic a què fa referència l’apartat 2 habilita l’Administració competent per a executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens perjudici de l’exigibilitat de les llicències i les autoritzacions administratives preceptives i del que estableix la legislació sectorial.

1. El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya ha de determinar el següent:

   1. Els objectius que s'han d'assolir en la gestió dels residus municipals a Catalunya, d'acord amb el que estableixen els articles 2 i 6.

   2. Les prioritats de les actuacions necessàries per a la gestió dels residus municipals de Catalunya, d'acord amb les mesures establertes per l'article 7 i amb la finalitat de garantir els objectius d'aquesta Llei.

   3. Els mètodes i els procediments de tractament i gestió dels residus municipals aplicables a cada zona, d'acord amb les instal·lacions establertes pel Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.

   4. Les bases generals d'actuació per programar, finançar i executar les activitats de gestió de residus municipals.

   5. La regulació dels òrgans que, amb participació dels ens locals, han de coordinar les actuacions de gestió de residus municipals, tant en l'àmbit general de Catalunya, com amb relació a cadascuna de les instal·lacions del Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.

2. Els ajuntaments han d'exercir les competències de programació, planificació, ordenació i execució en matèria de gestió de residus dels residus municipals d'acord amb el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, que, en tot cas, ha de garantir l'autonomia local per prestar els serveis de gestió de residus municipals sota la seva responsabilitat.

3. L'Agència de Residus de Catalunya ha de fer el seguiment de l'execució del Programa de gestió de residus municipals, i avaluar-lo. Si un ajuntament incompleix les determinacions d'aquest programa, l'Agència de Residus de Catalunya li ha de recordar el deure de complir-les i l'ha d'advertir de la possibilitat que s'apliquin les mesures següents:

   1. Si al cap de tres mesos de l'advertiment l'ajuntament persisteix en l'incompliment, l'Agència de Residus de Catalunya pot denegar-li la possibilitat d'obtenir ajuts amb càrrec al fons econòmic regulat per l'article 32.

   2. Si l'incompliment pot afectar l'assoliment dels objectius per a la gestió dels residus municipals establerts en el Programa, l'Agència de Residus de Catalunya es pot subrogar en l'exercici de la competència municipal de gestió de residus, de conformitat amb el règim i el procediment establerts per l'article 151 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

4. L'Agència de Residus de Catalunya ha de presentar amb periodicitat biennal un informe al Parlament sobre el grau de compliment de les determinacions del Programa de gestió de residus municipals, sobre l'avaluació dels resultats obtinguts i sobre les mesures que ha adoptat per garantir l'adequació efectiva de l'exercici de les competències municipals a les determinacions d'aquest programa. Així mateix, ha de presentar al Parlament les dades econòmiques que es deriven de l'execució del contracte programa establert entre l'Agència de Residus de Catalunya i el Govern.

1. Per reduir la producció dels residus i llur perillositat s'ha de fomentar el següent:

   1. L'aplicació de les millors tecnologies disponibles que afavoreixin la reducció dels residus, la concentració, l'estalvi de recursos naturals i energia, i que redueixin els riscos per al medi i la salut de les persones.

   2. La fabricació, la comercialització i l'ús de productes el cicle de vida dels quals permeti recuperar-los o reutilitzar-los com a subproductes o primeres matèries.

   3. L'aplicació de les millors tecnologies disponibles per al tractament de les matèries o substàncies perilloses contingudes en els residus.

   4. Les administracions públiques catalanes han de vetllar per a què en la redacció de les prescripcions tècniques de la contractació pública s'apliquin criteris de sostenibilitat i protecció ambiental, i han de fomentar, quan sigui possible, la compra de productes procedents de la valorització de residus.

2. S'han d'establir mesures econòmiques i fiscals orientades a promoure la reducció de la producció de residus, el tractament per reduir-ne la perillositat, la valorització material i el reciclatge. Les mesures orientades a la reducció de residus d'envasos i embalatges són prioritàries.

   3 Les administracions públiques han de promoure la investigació per a la reducció de la producció dels residus i llur perillositat.

   4 El Govern, en el marc de les seves competències, ha de vetllar per a què tots els plans de prevenció de residus s'ajustin al que estableix aquesta Llei.

5. Es prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, inclòs el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent, en els punts de venda de mercaderies o productes.

1. Per a la recollida selectiva de residus s'han d'atendre les possibilitats de valorització d'aquests residus i, en tot cas, els condicionants que imposen les estructures i els sistemes actuals de gestió de les diferents categories de residus, incloses les dejeccions ramaderes.

2. Sempre que sigui aconsellable, d'acord amb els requisits i els condicionants assenyalats en l'apartat 1, el Govern pot acordar, amb la consulta prèvia a la comissió de govern local o l'òrgan que la substitueixi, implantar sistemes de recollida selectiva per a determinades matèries o substàncies i fomentar-ne per a altres.

3. La implantació del sistema de recollida selectiva per a residus no municipals no ha de comportar obligacions econòmiques als ens locals.

4. Els municipis gaudeixen de la potestat de reglamentar la recollida selectiva dels residus municipals atenent les determinacions específiques que resulten de la legislació de la Generalitat en la matèria i, en particular, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

En el marc del programa general definit per l'article 6, s'han d'elaborar i desenvolupar línies d'actuació especifiques de formació i conscienciació ciutadana dirigides a:

1. Informar de les conseqüències negatives per al medi derivades de l'ús incorrecte de productes que generen residus especials i de l'augment de la producció de residus, i informar dels beneficis derivats d'un consum sostenible.

2. Promoure la participació activa en les accions de reducció de la producció de residus i llur perillositat i en la implantació de la recollida selectiva.

3. Fomentar la disminució de l'ús d'envasos i embalatges d'un sol ús, especialment dels de difícil reutilització, reciclatge o valorització material.

4. Evitar la degradació d'espais naturals, garantint la conservació dels sòls, i promoure'n la regeneració.

5. Fomentar l'ús de les dejeccions ramaderes com a fertilitzant orgànic.

Les administracions públiques han de fomentar la investigació en el camp de la valorització i el desenvolupament del sector econòmic de valorització de residus, especialment el dels col·lectius d'economia social.

1. Per al reciclatge i la valorització material dels residus, s'ha de promoure el següent:

   1. Plantes de reciclatge i valorització material per a determinades matèries o substàncies.

   2. Mètodes, sistemes i tècniques de recuperació dels productes o substàncies que contenen els residus.

      c Canals i mecanismes de comercialització dels productes i substàncies recuperades i els subproductes.

   4. Instruments que afavoreixin la valorització material dels envasos recollits selectivament.

   5. Altres accions dirigides a obtenir primeres matèries secundàries

2. La promoció de plantes de reciclatge i valorització material s'ha de dur a terme d'acord amb les determinacions de la secció segona del capítol IV del títol primer.

3. Les administracions públiques han de procurar establir en llurs actuacions els instruments més adequats per afavorir l'ús de substàncies i productes recuperats. Així mateix, les administracions públiques han d'utilitzar, quan sigui possible, productes elaborats, totalment o parcialment, amb materials reciclats.

Per a la utilització dels residus com a font d'energia, es poden adoptar les mesures següents:

1. La preparació dels residus per tal de facilitar-ne l'ús i la comercialització com a combustible.

2. La promoció de les tècniques i els sistemes d'aprofitament energètic dels residus.

3. Altres accions dirigides a utilitzar els residus com a font d'energia.

1. La disposició del rebuig dels residus se subjecta al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització, segons les tècniques existents.

2. Només poden ser objecte de disposició del rebuig les fraccions residuals tractades prèviament. Aquesta disposició no és aplicable als residus el tractament dels quals és tècnicament inviable o no contribueix al compliment dels objectius de protecció de la salut i del medi ambient.

1. El programa general, els programes de gestió i el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals s'han d'orientar a:

   1. La suficiència de les instal·lacions de valorització material i de disposició del rebuig dels residus per a la gestió de tots els residus que es generen a Catalunya i, si escau, en un àmbit territorial determinat.

   2. La gestió dels residus originats en el territori de Catalunya, de conformitat amb el principi de proximitat.

   3. La valorització dels residus com a via prioritària de gestió de residus.

2. La valorització material dels residus ha de ser prioritària sobre l'aplicació dels principis de suficiència i de proximitat.

1. Per fer efectius els principis establerts per l'article 17, es poden aplicar les tècniques següents:

   1. Delimitar zones del territori a l'efecte d'adscriure determinats residus a instal·lacions concretes en el marc del programa general, els programes de gestió i el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals.

   2. Sotmetre a control previ les actuacions d'expedició de residus fora de Catalunya i sotmetre a autorització la importació de residus procedents d'altres territoris, d'acord amb el règim aplicable a cada tipologia de residus. Per a l'atorgament de l'autorització cal atenir-se a les determinacions que resultin del programa general a què fa referència l'article 6.

2. Els instruments d'ordenació del territori i de planejament urbanístic han d'incloure la gestió dels residus que s'originen en l'àmbit territorial respectiu i establir-ne les prescripcions pertinents, d'acord amb la naturalesa de l'instrument de planejament de què es tracti i les determinacions d'aquesta Llei. A aquests efectes, el planejament general ha de contenir les determinacions corresponents dins el sistema d'equipaments o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl necessàries per a l'execució de les instal·lacions de gestió de residus previstes, d'acord amb la legislació vigent.

3. Es declara d'utilitat pública o d'interès social, als efectes de la legislació d'expropiació forçosa, l'establiment o l'ampliació d'instal·lacions d'emmagatzematge, valorització i eliminació de residus.

4. S'han de constituir comissions de seguiment, amb participació social, que vetllin pel funcionament correcte de les instal·lacions de gestió de residus d'interès general i estratègic i de les instal·lacions de disposició del rebuig dels residus mitjançant incineració. La forma de constitució i les normes de funcionament d'aquestes comissions han de ser objecte de desplegament reglamentari.

Per a la regeneració dels espais degradats, per al control dels sòls alterats i per a la recuperació dels sòls contaminats, s'ha de tenir en compte:

1. Que estan obligades a assumir el cost de les operacions de regeneració dels espais degradats, de control i millora dels sòls alterats i de recuperació dels sòls contaminats i, si escau, a elaborar a càrrec els estudis d'investigació i anàlisi de risc necessaris per a determinar aquestes operacions, les persones següents:

   1r. Les persones causants de la possible contaminació, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d'una.

   2n. Subsidiàriament a les anteriors, i per aquest ordre, les persones propietàries dels terrenys i les persones posseïdores, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d'una persona.

2. Que les mesures de regeneració, control, millora i recuperació d'un sòl s'han de dur a terme de la manera i en els terminis que estableix l'autoritat competent.

3. Que les actuacions de regeneració d'espais degradats han d'ésser ordenades per l'ajuntament, o, si escau, pel consell comarcal, on hi ha emplaçat l'espai degradat.

4. Que l'acció de govern de la Generalitat encaminada a la regeneració dels espais degradats de Catalunya s'ha de dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi, i, si això no és suficient, aplicant la subrogació o l'execució subsidiària que estableix l'article 151 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril.

5. Que les competències que amb relació als sòls alterats i contaminats corresponen a la Generalitat són exercides per l'Agència de Residus de Catalunya. Correspon al director o directora de l'Agència iniciar i resoldre els procediments de declaració de sòls contaminats, aprovar els projectes de recuperació i desclassificar el sòl que ha deixat d'estar contaminat. Correspon també al director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya aprovar els programes de control i seguiment i els plans de millora ambiental dels sòls alterats.

6. Que les persones causants de la contaminació d'un emplaçament resten obligades a recuperar-lo en funció de l'ús urbanístic vigent existent quan es va produir la contaminació, de manera que no es poden requerir mesures de sanejament complementàries derivades d'un nou ús del sòl, llevat que hagi estat promogut per elles mateixes. En tot cas, és el promotor del nou ús qui ha d'adoptar les mesures addicionals de recuperació.

1. Les persones causants d'una alteració del sòl i, a falta d'aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del mateix, quan presenten a l'Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc a què es refereix l'article 4.3 del Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l'evolució de les substàncies contaminants en el temps i l'espai. Aquest programa ha d'ésser aprovat per l'Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

2. Els resultats dels controls periòdics fets en compliment dels programes a què es refereix l'apartat 1 s'han de presentar a l'Agència de Residus de Catalunya amb la periodicitat que s'hagi establert en la resolució d'aprovació. Quan l'evolució de l'alteració s'estimi tècnicament no favorable, l'Administració pot requerir l'aportació d'un pla de millora ambiental, que ha d'ésser aprovat per l'Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

3. L'Agència de Residus de Catalunya ha de portar un registre administratiu dels sòls alterats en què es faci constar la informació ambiental relativa a l'emplaçament. Aquest registre és d'accés públic, en els termes que estableix la normativa vigent en matèria d'accés a la informació en matèria de medi ambient.»

1. Es considera històrica la contaminació o l'alteració d'un sòl produïda abans del 28 d'agost de 1994, data d'entrada en vigor de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. En el cas en que no es pugui determinar el moment temporal en què es va produir la contaminació o l'alteració, es presumeix històrica la que té l'origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps.

2. En els sòls en què es detecta una contaminació considerada històrica, les mesures de descontaminació han de tenir com a finalitat retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l'ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d'acord amb aquell ús del sòl. En els casos històrics, per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental, es permeten mesures de descontaminació recuperació tendents a reduir l'exposició, sempre que incloguin mesures permanents de contenció o confinament dels sòls afectats. No es considera mesura permanent de contenció la mera pavimentació en superfície.

3. Si l'acció contaminant s'ha produït amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 6/1993, es considera nova i les mesures de recuperació del sòl han de tenir com a finalitat el restabliment d'aquest a l'estat anterior a la contaminació o, si aquest no és conegut, fins a arribar a un nivell de risc acceptable d'acord amb l'ús vigent present, sens perjudici del que estableix la lletra f de l'article 19. En aquest cas de nova contaminació s'han d'aplicar obligatòriament tècniques de recuperació tendents a l'eliminació del focus o de reducció de la concentració dels contaminants en el sòl. Excepcionalment es poden admetre la contenció o el confinament si es demostra la impossibilitat tècnica, econòmica o ambiental d'altres solucions de recuperació.

1. En el tràmit d'obtenció d'autoritzacions o llicències que comporten un canvi d'ús d'un sòl que prèviament ha suportat una activitat potencialment contaminant del sòl, l'ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d'un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d'una anàlisi de risc feta d'acord amb el que estableix el Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

   Aquesta informació s'ha de trametre a l'Agència de Residus de Catalunya, que ha d'emetre un informe preceptiu prèviament a l'atorgament de les autoritzacions o llicències que habiliten l'actuació, l'activitat o l'obra.

2. La descontaminació d'un sòl pot comportar la suspensió de l'executivitat dels drets d'edificació i altres aprofitaments del sòl que siguin incompatibles amb les mesures de neteja i recuperació del terreny que s'hi estableixin, fins que aquestes es duguin a terme o es declari el sòl com a no contaminat.»

Quan es consideri necessari l'administració que declara el sòl contaminat pot exigir la constitució d'avals, fiances o d'altres garanties suficients per tal d'assegurar el compliment de les obligacions de recuperació establertes en cada cas.»

Els productes lliures no aquosos que es detectin en el medi s'han d'extreure en tots els casos i han d'ésser gestionats d'acord amb la normativa vigent en matèria de residus, ja que constitueixen un focus actiu de contaminació.»

1. L'informe base o de situació de partida i l'avaluació de l'estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en el cas de tancament definitiu d'una activitat, a què fa referència la Llei de l'Estat 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, han d'ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

2. També han d'ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl:

   1. L'informe preliminar de situació, l'informe complementari i l'informe de situació a què es refereix l'article 3 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, quan portin associades tasques de recollida de mostres de sòl o d'aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics.

   2. L'anàlisi quantitativa de risc a què es refereix l'article 4 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

   3. Els projectes de descontaminació que hagi d'aprovar l'autoritat competent, inclosos els projectes de reparació de danys al sòl presentats en aplicació de la Llei 26/2007, del 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental.

   4. Els programes de control i seguiment o de millora ambiental del sòl alterat.

3. L'acreditació de la recuperació d'un sòl declarat contaminat i l'acreditació de la recuperació per la via voluntària es fan aportant un informe a l'Agència de Residus de Catalunya. Aquest informe ha d'ésser elaborat per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.»

1. Els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides a Catalunya són els establerts a l'annex II.

2. Per a aplicar els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides, l'objecte de protecció és sempre la salut humana, a excepció dels emplaçaments inclosos en el Sistema d'espais naturals protegits de Catalunya (ENPE, PEIN, Xarxa Natura 2000 i inventari de zones humides), en què l'objecte de protecció és l'ecosistema. En aquest cas, per a la determinació de l'organisme objecte de protecció s'ha de sol·licitar un informe preceptiu a l'òrgan ambiental competent.

Les actuacions per procedir a la neteja i a la recuperació dels sòls declarats com a contaminats es poden portar a terme per mitjà d'acords voluntaris entre les persones que estan obligades a fer aquestes operacions, o per mitjà de convenis de col·laboració amb participació de les administracions públiques. En tot cas, els costos de neteja i recuperació dels sòls contaminats són a càrrec de la persona que està obligada a fer dites operacions. Els convenis de col·laboració signats amb les administracions públiques poden establir incentius econòmics que puguin servir d'ajut per a finançar els costos de neteja i recuperació dels sòls contaminats.

Termini per a resoldre i notificar.

El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució de declaració de sòl contaminat és de dotze mesos. El venciment d'aquest termini sense que se n'hagi dictat i notificat la resolució comporta la caducitat del procediment.?

1. La descontaminació del sòl es pot portar a terme, sense la prèvia declaració del sòl com a contaminat, mitjançant la presentació davant de l’Agència de Residus de Catalunya d’un projecte de recuperació voluntària. Aquest projecte, que ha d’ésser aprovat per l’òrgan competent, ha de considerar tot l’abast de l’afecció i s’ha d’acompanyar de la valoració de riscos que acredita l’existència d’un risc inacceptable.

2. Un cop acabades les operacions d’execució del projecte, la persona interessada ha de presentar davant l'Agència de Residus de Catalunya un informe acreditatiu que la recuperació s’ha fet en els termes del projecte aprovat i que inclogui l’anàlisi de risc residual.

3. El termini per a dictar i notificar la resolució d’aprovació del projecte voluntari és de sis mesos. Un cop transcorregut aquest termini, i si no s’ha dictat la resolució pertinent, s’entén que ha estat desestimada la sol·licitud de la persona interessada per silenci administratiu.

1. La gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi.

2. El municipi, independentment o associadament, ha de prestar, com a mínim, el servei de recollida selectiva, de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus municipals.

3. El municipi ha de gestionar el servei a què fa referència l'apartat 2 segons les determinacions bàsiques següents:

   1. L'ajuntament adquireix la propietat dels residus sempre que li siguin lliurats per a la recollida en les condicions establertes per la normativa municipal aplicable.

   2. L'ajuntament ha de promoure la valorització dels residus en el marc del programa general i el programa de gestió de residus municipals formulats per la Generalitat.

   3. L'ajuntament ha de prendre les mesures necessàries per garantir que en les operacions de gestió del servei es compleixen els objectius especificats per l'article 2.

4. Sens perjudici del que disposen els apartats 1, 2 i 3, els ens locals competents poden obligar les persones posseïdores de residus que, per llurs característiques, esdevinguin perillosos, o difícils de recollir, transportar, valoritzar o tractar, a gestionar-los per si mateixes o a adoptar les mesures necessàries per a facilitar-ne la gestió. Els ens locals han de fonamentar les obligacions que derivin d'aquest apartat en raons justificades i basades en les característiques dels residus i en la incidència que tenen sobre els serveis municipals, la via pública o el medi ambient.

1. Als residus municipals no es poden incorporar matèries o substàncies perilloses, que en tot cas s'han de posar en contenidors específics o s'han de dipositar a la deixalleria.

2. Les categories de residus d'origen domèstic, de comerços, d'oficines o de serveis que siguin objecte d'ordenació legal específica, d'acord amb el que estableix l'article 5, s'han de gestionar segons el que determina l'esmentada legislació específica, la qual ha de respectar, en tot cas, les competències municipals sobre els dits residus.

1. Els serveis públics de valorització de residus municipals, de titularitat dels ens locals, han de comprendre, com a mínim, els residus procedents d'operacions de recollida selectiva i d'operacions de destriament, amb excepció dels residus especials. A aquests efectes, el servei de deixalleria és considerat com un sistema de recollida selectiva.

2. L'Administració de la Generalitat es pot subrogar en les competències dels ens locals quan aquests no presten el servei o el presten d'una manera notòriament inadequada, aplicant el que estableix l'article 151 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

3. L'Administració de la Generalitat pot cooperar amb els ens locals, especialment prestant ajuda tècnica i econòmica per a la redacció d'estudis, que pot incloure el suport informatiu i administratiu que calgui.

1. Les operacions de valorització dels residus municipals i assimilables també poden ser assumides per consorcis creats per l'Administració de la Generalitat i els ens locals i poden ser dutes a terme per qualsevol dels sistemes determinats per la normativa vigent. En aquests consorcis hi poden participar entitats privades sense ànim de lucre i les persones productores i posseïdores dels residus que són objecte de valorització.

2. En tot cas, l'Administració de la Generalitat ha de prendre en consideració els ens locals que duen a terme la prestació adequada del servei pel que fa als residus generats en l'àmbit territorial de llur jurisdicció i aquells que justifiquin la capacitat i els mitjans per a aquesta prestació, d'acord amb la programació ordenada per l'article 6, sempre que les activitats de gestió s'efectuïn dins el territori que delimita llur competència.

Les plantes de reciclatge, de tractament i de disposició del rebuig dels residus municipals estan subjectes a les determinacions següents:

1. La instal·lació i l'exercici de l'activitat estan subjectes a la intervenció administrativa ambiental corresponent i, si escau, a la declaració d'impacte ambiental, d'acord amb la normativa vigent reguladora de l'avaluació d'impacte ambiental.

2. Per al control del compliment de les determinacions d'aquesta Llei, l'Administració ambiental de la Generalitat pot nomenar un interventor tècnic o una interventora tècnica mediambiental en cada una de les plantes a què es refereix el paràgraf primer d'aquest article.

1. Els ajuntaments participen en l'elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat que estableix l'article 6, en els termes d'aquesta Llei i de les disposicions que la despleguin i d'acord amb les determinacions del mateix programa.

2. En el marc de la intervenció administrativa ambiental de les activitats, els ajuntaments han de vetllar per a què totes les activitats productores de residus emplaçades en el mateix terme municipal, i també les activitats de gestió de residus que s'hi despleguin, compleixin estrictament les determinacions d'aquesta Llei.

En el tràmit d'avaluació del projecte que acompanya la sol·licitud de llicència municipal per a l'exercici d'activitats productores de residus, i en el marc de la legislació sobre impacte ambiental, s'ha de considerar especialment el següent:

1. Que s'empra la millor tecnologia disponible i a l'abast per a la reducció de la producció de residus i per a la reducció de llur perillositat.

2. Que es garanteix de manera suficient la valorització dels residus i la disposició de llur rebuig.

3. Que els productes manufacturats es dissenyen de tal manera que faciliten l'aprofitament dels subproductes i la valorització de les matèries i les substàncies que contenen quan quedin fora d'ús.

1. En el marc de la legislació vigent en matèria d'urbanisme, els ajuntaments, per mitjà de llurs instruments de planejament urbanístic, han de:

   1. Fixar, si els pertoca fer-ho, les reserves de sòl necessàries per a l'emplaçament de les instal·lacions del servei de deixalleria.

   2. Afectar, quan no tingui prioritat un servei o una dotació de titularitat municipal, les reserves de sòl per a dotacions de cessió obligatòria i gratuïta dels plans parcials dels sectors industrials a les necessitats de valorització dels residus industrials.

   A aquests efectes, s'ha de mantenir la titularitat pública del sòl i les instal·lacions que es proposin, d'acord amb les prescripcions del departament competent en matèria de medi ambient, han de correspondre, com a màxim, a la categoria industrial que es permeti a la resta del sector. Quan la corporació municipal destini en el planejament aquests sòls a altres usos públics de caràcter local prioritari, el departament competent en matèria de medi ambient, al llarg de la tramitació del pla, pot exigir l'afectació d'un solar de superfície no superior al 4% de la superfície total del polígon o sector, per a aquell ús i aquella destinació. Aquesta afectació comporta que el departament competent en matèria de medi ambient, en el termini d'un any a comptar de la recepció de les obres d'urbanització o, en tot cas, de tres anys a comptar de l'aprovació definitiva del pla, pot exercir el dret d'adquisició del solar pel seu valor urbanístic.

2. Els ajuntaments, per mitjà d'ordenances municipals específiques, i en el marc de la legislació urbanística vigent, han de:

   1. Promoure la previsió en els edificis d'habitatges i d'oficines, i en els comerços, els tallers i altres establiments emplaçats en medis urbans, d'espais i d'instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites per aquesta Llei.

   2. Preveure, en la xarxa viària urbana i en els camins veïnals, els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus.

1. Correspon a l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, en l'àmbit territorial dels municipis que agrupa, programar i fer les obres i establir i prestar el servei de valorització i disposició del rebuig dels residus municipals.

2. La gestió del servei ha d'atendre les mateixes determinacions de l'article 42.3 per als serveis municipals.

3. Correspon també a l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus programar i fer les obres i establir els serveis de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus industrials, en els termes establerts per la legislació sectorial corresponent.

4. L'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus participa en l'elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat establert per l'article 6, en els termes d'aquesta Llei.

1. Correspon a la comarca la gestió dels residus municipals, en els supòsits de dispensa municipal del servei, de delegació dels municipis i d'assumpció d'aquest servei municipal per altres títols, d'acord amb la legislació de règim local.

2. Correspon al consell comarcal establir, en el seu programa d'actuació, els mecanismes d'actuació necessaris a fi d'assegurar subsidiàriament la prestació adequada del servei municipal descrit per l'article 42.

3. El consell comarcal ha de participar en l'elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat establert per l'article 6, en els termes d'aquesta Llei i en els del mateix programa.

1. Els municipis de més de cinc mil habitants de dret, independentment o associadament i, si escau, els consells comarcals i l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus han d'establir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les plantes necessàries per a la recollida dels residus explicitats en l'annex d'aquesta Llei.

2. Les plantes de deixalleria han de complir les prescripcions tècniques que siguin establertes pel Govern de la Generalitat.

1. Amb l'objectiu d'afavorir el reciclatge i la valorització material dels residus municipals tots els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva de les diverses fraccions de residus. Els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva fent servir els sistemes de separació i recollida que s'hagin mostrat més eficients i que siguin més adequats a les característiques de llur àmbit territorial.

2. En el cas que els municipis de menys de cinc mil habitants de dret no puguin prestar el servei de recollida selectiva per si mateixos o en col·laboració amb altres municipis, la recollida selectiva pot ser assumida pel consell comarcal o ens consorciat corresponent, d'acord amb la legislació de règim local aplicable a Catalunya. Així mateix, a tots els municipis de menys de cinc mil habitants de dret els és aplicable el que estableix l'apartat 2 a) de l'article 5, sobre disposicions específiques, sempre que hi concorrin les condicions referides en el dit apartat. No obstant això, els residus per als quals s'ha disposat un règim específic es regeixen per la normativa aplicable.

3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, els ajuntaments o, si escau, els ens locals supramunicipals, han de consignar els crèdits necessaris en llurs pressupostos.

4. El lliurament separat de residus orgànics s'ha de dur a terme d'acord amb el pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica de l'àmbit territorial corresponent.

1. La persona titular d'una activitat que genera residus comercials els ha de gestionar per si mateixa, d'acord amb les obligacions pròpies de les persones productores o posseïdores de residus.

2. La persona titular de l'activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a una persona gestora autoritzada per a què se'n faci la valorització, si aquesta operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s'ha d'acollir al sistema de recollida i gestió que l'ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria.

3. En tot cas, la persona titular de l'activitat generadora de residus comercials ha de:

1. Mantenir els residus en condicions adequades d'higiene i seguretat mentre els posseeixi.

2. Lliurar els residus en condicions adequades de separació per materials.

3. Suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera.

4. Tenir a disposició de l'Administració el document que acrediti que ha gestionat correctament els residus i els justificants dels lliuraments efectuats.

1. El Fons de gestió de residus s'insereix en el marc de la legislació reguladora de la cooperació econòmica de la Generalitat en inversions en obres i serveis de competència dels ens locals de Catalunya que contenen les lleis d'organització territorial de Catalunya.

2. El Fons de gestió de residus pot instrumentar la cooperació econòmica de la Generalitat en el foment de les operacions de prevenció, valorització i optimització d'altres categories de residus, una vegada garantit el finançament de les infraestructures de gestió de residus municipals.

3. El Govern ha d'establir per decret els criteris de gestió, organització i distribució del Fons de gestió de residus.

1. L'Agència de Residus de Catalunya és una entitat de dret públic, regulada per l'article 1.b) del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.

2. L'Agència de Residus de Catalunya gaudeix de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar i ajusta la seva activitat al dret privat, sens perjudici de l'aplicació de les normes de dret administratiu en els supòsits en què exerceix funcions i potestats públiques.

3. L'Agència de Residus de Catalunya s'adscriu al departament competent en matèria de medi ambient.

1. L'Agència de Residus de Catalunya és l'entitat responsable de l'assoliment dels objectius fixats per l'article 2 i de l'execució del programa d'acció de la Generalitat que ordena l'article 6.

2. Correspon també a l'Agència de Residus de Catalunya l'exercici de les competències i les funcions que li atribueix la normativa vigent, de les que li encomani el Govern i de les següents:

   1. Elaborar programes sectorials en matèria de residus.

   2. Fomentar programes i projectes de recerca i desenvolupament (R+D) que tinguin per objecte el desenvolupament de tecnologies netes en els processos productius i de gestió.

   3. Donar incentius a les inversions que tinguin per objecte reduir la generació de residus, recuperar-ne i reutilitzar-ne.

   5. Impulsar les empreses productores a consumir matèries i substàncies recuperades o transformades com a primeres matèries, energia o combustible.

   4. Elaborar programes específics per a reutilitzar i eliminar olis usats i per a eliminar policlorobifenils i policloroterfenils.

   6. Gestionar, comprovar, inspeccionar i revisar els actes derivats de l'aplicació de l'impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració, llevat de la reclamació economicoadministrativa.

3. L'Agència de Residus de Catalunya pot imposar el tractament en origen dels residus especials que generen determinades indústries si el volum i les característiques d'aquests ho permeten i ho fan aconsellable, sempre que no hi hagi altres empreses que puguin tractar-los.

L'Agència de Residus de Catalunya, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat d'obrar per tal de complir els seus fins, d'acord amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament i amb l'estatut de l'empresa pública catalana. En conseqüència, pot adquirir, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, emetre deutes, establir contractes, proposar la constitució de societats i consorcis, promoure la constitució de mancomunitats, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions determinades per les lleis, per assegurar el control i la gestió dels residus.

1. Els òrgans de govern de l'Agència de Residus de Catalunya són els següents:

   1. El Consell de Direcció.

   2. El president o la presidenta.

   3. El director o la directora.

2. L'òrgan d'assessorament i de participació del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de Catalunya és el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, regulat per l'article 65.

3. L'Agència de Residus de Catalunya està dotada d'assessoria jurídica pròpia.

1. El Consell de Direcció és integrat per les següents persones membres:

   1. El president o la presidenta, que és el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient.

   2. El vicepresident o la vicepresidenta, que és el secretari o la secretària general del departament competent en matèria de medi ambient.

   3. El Govern determina la composició de les vocalies, que han d'ésser formades per representants de la Generalitat, de les administracions locals, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les entitats l'activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de l'Agència.

   4. El secretari o la secretària, amb veu i sense vot, que forma part del personal treballador de l'Agència de Residus de Catalunya, i que designa la persona titular de la conselleria del departament competent en matèria de medi ambient.

2. Si l'ordre del dia de la reunió del Consell de Direcció inclou la consideració específica d'assumptes que afecten un o diversos municipis, han de convocar-se els alcaldes o les alcaldesses corresponents, que poden assistir en companyia de la persona que designin a la deliberació d'aquests assumptes, i prendre-hi part amb veu però sense vot.

El Consell de Direcció se subjecta, pel que fa al funcionament, a les normes sobre els òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat, que estableix la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat.

1. Pertoca al Consell de Direcció les atribucions següents:

   1. Fixar les directrius generals d'actuació.

   2. Aprovar l'avantprojecte del programa d'actuació i el programa d'inversió i de finançament corresponents a l'exercici següent, i trametre'ls al conseller o la consellera del departament competent en matèria d'economia i finances, segons el que estableix l'article 29 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.

   3. Elaborar l'avantprojecte de pressupost d'actuació i de capital de l'Agència de Residus de Catalunya, per elevar-lo també al departament competent en matèria d'economia i finances, amb l'informe previ del departament competent en matèria de medi ambient.

   4. Concertar crèdits, d'acord amb les autoritzacions contingudes en la Llei de pressupostos o en les de suplement de crèdit o de crèdit extraordinari.

   5. Aprovar el balanç anual i la memòria.

   6. Aprovar els convenis de cooperació, la constitució de consorcis i els convenis de col·laboració amb les universitats i altres institucions.

   7. Proposar al Govern la constitució de societats filials o la participació en societats.

   8. Proposar al Govern la planificació global.

   9. Aprovar els programes d'actuació.

   10. Atribuir recursos als projectes tècnicament aprovats.

   11. Aprovar les modificacions relatives a l'estructura organitzativa de l'Agència de Residus de Catalunya que afecti el personal.

2. El Consell de Direcció s'ha de reunir, almenys, una vegada al trimestre.

Corresponen al president o a la presidenta les següents atribucions:

1. La convocatòria de les sessions del Consell de Direcció i la formulació de l'ordre del dia.

2. La presidència de les sessions del Consell de Direcció, els debats de les quals dirigeix i en les quals gaudeix de vot de qualitat per dirimir els empats de les votacions.

3. Les altres atribucions que li atorguen específicament aquesta Llei i la legislació que la desplegui i complementi.

1. El director o la directora de l'Agència de Residus de Catalunya dirigeix el funcionament d'aquesta entitat sota les directrius del Consell de Direcció. Es nomena i separa pel president o presidenta de l'Agència de Residus de Catalunya, escoltat el Consell de Direcció.

2. El director o la directora de l'Agència de Residus de Catalunya té les funcions següents:

1. Executar els acords del Consell de Direcció.

2. Dirigir, coordinar, inspeccionar i controlar totes les dependències i instal·lacions i tots els serveis.

3. Dirigir el personal.

4. Presentar anualment al Consell de Direcció, per a què, si escau, els aprovi, les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, el balanç i la memòria corresponent.

5. Les específiques que el Consell de Direcció li delegui.

6. Qualsevol altra que no sigui encomanada al Consell de Direcció o al president o presidenta.

1. El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya és l'òrgan d'assessorament i de participació del Consell de Direcció pel que fa a les accions de l'Agència de Residus de Catalunya en matèria de prevenció i gestió dels residus.

2. La composició del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya es determina per reglament, tenint en compte que la meitat del Consell ha d'ésser format per representants dels departaments de la Generalitat i l'altra meitat, per representants de les administracions locals, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les entitats l'activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de l'Agència.

3. El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya té les funcions que li són atorgades reglamentàriament i, concretament, les següents:

   1. Assessorar i formular propostes d'actuació en matèria de prevenció i de gestió de residus.

   2. Emetre informes sobre plans i programes de gestió de residus, i sobre la revisió d'aquests plans i programes.

   3. Emetre informes previs sobre disposicions de caràcter general que tinguin per objecte els residus.

   4. La promoció de processos participatius en matèria de prevenció i gestió de residus.

4. L'Agència de Residus de Catalunya ha de facilitar al Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus la informació necessària per a l'exercici de les seves funcions.

1. L'activitat de l'Agència de Residus de Catalunya se sotmet, en les relacions externes, al dret privat, amb caràcter general. Això no obstant:

   1. El règim d'acords i de funcionament del Consell de Direcció se subjecta a la normativa general sobre òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

   2. Les relacions de l'Agència de Residus de Catalunya amb el departament competent en matèria de medi ambient i amb altres ens públics se sotmeten, en tot cas, al dret públic.

   3. També resten sotmeses al dret públic les relacions jurídiques externes que es derivin d'actes de limitació, intervenció, control i sancionadors i, en general, qualsevol acte, tant de gravamen com de benefici, que impliqui actuació d'autoritat o exercici de potestats administratives, inclòs el règim d'impugnació d'actes, el silenci administratiu i el recaptatori.

2. El règim de comptabilitat de l'Agència de Residus de Catalunya és el corresponent al sector públic.

3. L'Agència de Residus de Catalunya se sotmet en matèria de contractació al règim establert en la legislació sobre contractació del sector públic.

4. Sens perjudici que el personal de l'Agència de Residus de Catalunya pugui ser contractat en règim laboral, el règim jurídic i la classificació del personal de l'Agència de Residus de Catalunya, i del que en el futur s'hi incorpori, es regeixen per les disposicions que li siguin aplicables atenent la seva procedència i la naturalesa de la seva relació d'ocupació.

1. Les resolucions del president o la presidenta i els acords del Consell de Direcció posen fi a la via administrativa.

2. Els actes administratius dictats pel director o la directora poden ser objecte de recurs d'alçada davant el president o la presidenta.

3. L'exercici d'accions civils i laborals es regeix pel que prescriu la normativa vigent.

4. Els actes dictats en aplicació del règim economicofinancer determinat per aquesta Llei, per la Llei de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus i per altres normes tributàries i financeres poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa de la manera i en els terminis que estableix la legislació aplicable.

1. Constitueixen el patrimoni de l'Agència de Residus de Catalunya els béns que li són adscrits i els béns i els drets de qualsevol naturalesa que produeixi o adquireixi.

2. Els béns adscrits a l'Agència de Residus de Catalunya per exercir les seves funcions es regeixen pel que estableix el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.

3. L'Agència de Residus de Catalunya, per al compliment dels seus fins, disposa dels mitjans econòmics següents:

1. Els productes i les rendes del seu patrimoni i altres ingressos de dret privat, i qualsevol altre que li pugui correspondre.

2. Els rendiments de l'explotació dels serveis objecte de concessió.

3. Les assignacions que puguin establir cada any els pressupostos de l'Estat, els de la Generalitat i els de les corporacions locals.

4. El producte de les sancions i de les taxes i els tributs que s'imposin i que no es refereixin als residus municipals i assimilables gestionats pels ens locals.

5. Els recursos procedents de l'endeutament i de l'emissió de deute.

La responsabilitat de l'Agència de Residus de Catalunya, pels actes a què fa referència l'apartat 1 c) de l'article 66 i per les seves actuacions en relacions de dret privat, és exigible d'acord amb el que estableix la legislació vigent sobre aquesta matèria.

Amb periodicitat anual s'ha d'efectuar el control de caràcter financer, mitjançant el procediment d'auditoria a què fa referència l'article 71 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Les accions o omissions que contravinguin a aquesta llei tenen el caràcter d’infraccions administratives, sens perjudici de les altres que resultin de la legislació sectorial que afecti els residus i no puguin ésser subsumides en les que determina aquesta llei.

1. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. En el supòsit que per legislació sectorial es tipifiquin conductes no descrites en aquest capítol, la classificació d'aquestes s'ha d'ajustar, en qualsevol cas, a la que aquí s'estableix, tot aplicant les correccions necessàries en la forma més convenient per a l'efectivitat de la protecció dels béns ambientals.

2. Els municipis també poden tipificar conductes il·lícites que afectin la neteja d'espais públics, tot ajustant la classificació de les infraccions, les sancions, el procediment i altres requisits a allò que estableix aquesta Llei.

1. L’exercici d’una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l’autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l’incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions i llicències o de la informació incorporada en la comunicació, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o quan l’activitat tingui lloc en espais protegits.

2. L’actuació de manera contrària al que estableix aquesta llei i les normes que la despleguen o la normativa sectorial d’aplicació, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o quan l’activitat tingui lloc en espais protegits.

3. El lliurament, la venda o la cessió de residus a persones físiques o jurídiques altres que les assenyalades per aquesta llei, i l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les determinades per les llicències, autoritzacions i comunicacions corresponents, o les establertes per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

4. L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si produeixen riscos o danys al medi ambient o posen en perill greu la salut de les persones.

5. La recollida i el transport de residus amb incompliment de les prescripcions legals o reglamentàries, sempre que hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

6. L’incompliment de mesures cautelars.

7. L’ocultació o l’alteració maliciosa de dades aportades als expedients administratius per a l’obtenció de llicències, autoritzacions o concessions o de dades contingudes en les comunicacions prèvies a l’inici de les activitats regulades per aquesta llei.

8. La reincidència en infraccions greus.

9. L’incompliment de l’obligació de dur a terme les operacions de neteja i de recuperació d’un sòl quan ha estat declarat contaminat, una vegada ha estat requerit per l’Administració, o l’incompliment de les obligacions derivades dels acords voluntaris o convenis de col·laboració per a la recuperació en via convencional dels sòls contaminats.

10. La barreja de diferents categories de residus perillosos entre si o d’aquests amb els que no tenen aquesta consideració, sempre que s’hagi posat en perill greu la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

1. L'exercici d'una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l'autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l'incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions i llicències o de la informació incorporada en la comunicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

2. L’actuació de manera contrària al que estableix aquesta llei i les normes que la despleguen o la normativa sectorial d’aplicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

3. El lliurament, la venda o la cessió de residus a persones físiques o jurídiques altres que les assenyalades per aquesta llei, i l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les determinades per les llicències, autoritzacions i comunicacions corresponents, o les establertes per aquesta llei i per les disposicions que la despleguen, sempre que no hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, ni s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

4. L’omissió de constituir fiances o garanties de qualsevol classe prèviament a l’exercici d’activitats que afecten el medi ambient, en la quantia i forma legals o reglamentàries exigides en cada cas, o llur renovació.

5. La recollida i el transport de residus amb incompliment de les prescripcions legals o reglamentàries, sempre que no hagi comportat perill greu o dany per a la salut de les persones, ni s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

6. L’incompliment d’obligacions documentals, com llibres de registre, declaracions, certificacions o similars, de caràcter preceptiu; la no-aportació d’aquests documents davant l’Administració quan siguin requerits; les irregularitats en la complementació d’aquests documents o l’ocultació o el falsejament de les dades exigides per la normativa aplicable, i també l’incompliment de custòdia i manteniment d’aquesta documentació.

7. L’obstrucció de l’activitat de control o inspectora de l’Administració.

8. L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si no produeixen cap dany al medi ambient o no posen en perill greu la salut de les persones.

9. La gestió dels residus sanitaris, tant en les operacions intracentre com extracentre, amb incompliment de les condicions establertes en les llicències i les autoritzacions sense l’aplicació de les mesures necessàries d’asèpsia, innocuïtat i seguretat.

10. La negativa o el retard en la instal·lació de mesures correctores de control o de seguretat establertes en cada cas.

11. La posada en funcionament d’aparells, instruments mecànics o vehicles precintats per raó d’incompliment de les determinacions sobre gestió dels residus.

12. L’incompliment de les condicions imposades per les autoritzacions, les llicències o els permisos per a l’exercici d’activitats a les explotacions ramaderes respecte de la gestió dels animals morts i els excrements sòlids i líquids.

13. La reincidència en faltes lleus.

14. L’incompliment del requeriment de restauració o d’adopció de mesures d’autocontrol efectuat per l’Administració a les persones responsables de la regeneració de les àrees degradades.

15. L’incompliment del requeriment efectuat per l’Administració a les persones responsables de portar a terme els estudis d’investigació i l’anàlisi de risc necessaris per a determinar l’existència d’un sòl contaminat.

16. L’incompliment del requeriment de reparació de la realitat física alterada fet per l’òrgan sancionador.

17. La falta d’etiquetatge, o l’etiquetatge incorrecte o parcial, en els envasos que continguin residus perillosos.

18. La barreja de les diferents categories de residus perillosos entre si o d’aquests amb els que no tenen aquesta consideració, sense posar en perill greu la salut de les persones o sense que s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

19. La comissió d’alguna de les infraccions molt greus establertes per l’article 74 quan, per llur escassa quantia o entitat, no mereixin aquesta qualificació.

20. L'incompliment de l'obligació de presentació del programa de control i seguiment o millora ambiental a què es refereix l'article 19 bis en el cas dels sòls alterats.

21. L'incompliment de l'obligació de dur a terme les operacions de control i seguiment o millores ambientals dels sòls alterats, un cop requerides per l'Administració en funció del programa aprovat.

22. L'incompliment de l'obligació de retirada del producte lliure no aquós existent en el medi un cop ha estat requerida per l'Administració.

1. La demora en l’aportació d’informes o documents, en general, sol·licitats per l’Administració en la comesa de control d’activitats.

2. La comissió d’alguna de les infraccions greus establertes per l’article 75 quan, per llur escassa quantia o entitat, no mereixin aquesta qualificació.

Les sancions a imposar són les següents:

1. Multa.

2. Suspensió temporal d'activitat, total o parcial, i de la llicència o títol que autoritza, si escau, l'activitat, ja sigui de producció o de gestió de residus.

3. Suspensió definitiva d'activitat, total o parcial, i revocació, en els mateixos termes, de la llicència o títol autoritzador, i inhabilitació professional temporal com a gestor o gestora de residus.

4. Clausura temporal o definitiva, total o parcial, del local, l'establiment o la indústria en què s'exerceix l'activitat de producció o de gestió.

5. Precintatge d'aparells, vehicles o altres mitjans mecànics, temporal o definitiu.

És causa de baixa en els corresponents registres administratius de l’Agència de Residus de Catalunya el fet d’haver estat sancionat per resolució ferma per la comissió de les infraccions establertes pels articles 74 a i 75 a , quan hagi estat acordat d’aquesta manera per l’òrgan sancionador.

La multa, que s'ha d'imposar en qualsevol cas, pot portar aparellada qualsevol de les altres sancions que s'apliquen, en la mesura en què condicionen l'exercici de l'activitat, sempre que es tracti d'infraccions molt greus.

La multa té tres graus, que es corresponen, respectivament, amb les infraccions lleus, greus i molt greus, segons els límits següents:

1. Infraccions lleus, de 400 euros fins a 4.000 euros.

2. Infraccions greus, de 4.001 euros fins a 150.000 euros.

3. Infraccions molt greus, de 150.001 euros fins a 1.200.000 euros.

1. El presumpte infractor pot fer el pagament voluntari del 50% de l’import de la sanció de multa determinada en la proposta de resolució, sempre que es tracti d’infraccions lleus segons aquesta llei. El pagament voluntari s’ha de fer en el termini que estableixi la notificació de la proposta de resolució, i comporta les conseqüències següents:

   1. El reconeixement de responsabilitat per part del presumpte infractor i la seva renúncia a formular al·legacions. En cas que es formulin, s’han de considerar no presentades.

   2. La terminació del procediment, sense necessitat de resolució expressa, el dia en què es fa el pagament.

   3. L’exhauriment de la via administrativa. El termini per a interposar recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en què té lloc el pagament voluntari.

2. El pagament voluntari a què es refereix l’apartat 1 no impedeix que es pugui continuar la tramitació del procediment sancionador si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.

1. El límit de la potestat sancionadora és el següent:

   1. Els alcaldes de municipis de menys de 50.000 habitants, fins a 30.000 euros.

   2. Els alcaldes de municipis de més de 50.000 habitants, el president o presidenta de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus i el director o directora de l’Agència de Residus de Catalunya, fins a 300.000 euros.

   3. El president o presidenta de l’Agència de Residus de Catalunya, fins a 600.000 euros.

   4. El Govern, fins a 1.200.000 euros.

2. (Suprimit)

La imposició de les restants sancions es determina segons la competència per raó de la matèria, si bé les que siguin de suspensió o de clausura solament poden ser acordades pel conseller o per la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, amb excepció de les atribuïdes als alcaldes o a les alcaldesses, que les poden imposar en els procediments en què són competents per raó de la matèria.

L'execució de les sancions referents a suspensió o cessament d'activitats correspon als òrgans competents per a l'atorgament de les llicències, les autoritzacions, els permisos o les concessions corresponents.

La inhabilitació professional temporal per a l'exercici de les funcions de gestor o gestora de residus no pot excedir els dos anys.

Les sancions corresponents a cada classe d'infracció es graduen tenint en compte criteris objectius i subjectius, que poden ser apreciats separadament o conjuntament.

Són criteris objectius els següents:

1. L’afectació de la salut i la seguretat de les persones.

2. L’alteració social a causa del fet infractor.

3. La gravetat del dany causat al medi ambient.

4. El volum, la quantitat i la naturalesa dels residus, i també la superfície afectada i el seu deteriorament.

5. La reparació de la realitat fàctica i el restabliment de la legalitat infringida.

6. El benefici derivat de l’activitat infractora.

7. L’incompliment dels advertiments previs, si s’han produït.

Són criteris subjectius els següents:

1. El grau de malícia del subjecte infractor, intencionalitat i reiteració.

2. El grau de participació en el fet infractor.

3. La capacitat econòmica de la persona infractora.

4. La reincidència.

L'afectació manifesta de la salut i la seguretat de les persones, degudament constatada en el procediment, comporta la imposició de la sanció màxima que hi ha assenyalada per a la infracció.

En tot cas, la sanció pecuniària pot arribar fins al total del benefici produït per l'activitat infractora, sigui quin sigui el límit objectiu de la multa.

1. S'entén que hi ha reincidència quan la persona infractora ha estat sancionada, per resolució ferma, per raó d'haver comès més d'una infracció de la mateixa naturalesa, dins el període de l'any immediatament anterior.

2. La reincidència no es pot prendre en consideració si la infracció anterior va comportar qualificació de major gravetat del fet.

1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta Llei totes aquelles persones que han participat en la comissió del fet infractor per qualsevol títol, siguin persones físiques o jurídiques.

2. La responsabilitat ha d'ésser solidària si hi ha diverses persones responsables i no és possible determinar el grau de participació de cadascuna en la comissió de la infracció.

   Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també responsables les persones que n’integren els òrgans rectors o de direcció, i també els tècnics responsables de l’activitat sempre que es demostri l’existència de culpa o negligència en l’exercici de llurs funcions.

3. Aquesta regulació s'entén sens perjudici de la corresponent responsabilitat civil i penal que pugui derivar de la comissió de la infracció.

1. La responsabilitat per infraccions de la normativa de residus s’extingeix per:

   1. La mort de la persona física infractora.

   2. El transcurs del termini de prescripció de les infraccions.

2. En els casos d’extinció de les persones jurídiques infractores, la responsabilitat es pot imputar a les persones que n’integraven els òrgans rectors o de direcció.»

Extinció de la sanció.

1. Les sancions imposades als responsables d’acord amb aquesta llei s’extingeixen per algun dels motius següents:

   1. Pel compliment o l’execució completa de la sanció.

   2. Pel transcurs del termini de prescripció de les sancions.

   3. Per la desaparició de tots els obligats a satisfer la sanció.

2. En els casos d’extinció de les persones jurídiques sancionades, la dissolució dóna lloc a la transmissió de l’obligació de satisfer la sanció a les persones que n’integraven els òrgans rectors o de direcció. Aquestes persones físiques responen solidàriament entre elles.

Són responsables en concepte d'autor o autora aquelles persones que han comès directament o immediatament el fet infractor, i també aquelles que han impartit les instruccions o ordres necessàries per a cometre'l.

La intervenció en el fet infractor en forma diferent incideix en la graduació de la infracció.

1. Un cop ha estat detectada l'existència d'activitats de producció o de gestió de residus contràries a les determinacions d'aquesta llei i de la legislació que la desplegui o complementi, el director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya pot acordar-ne la interrupció i el cessament immediats, i adoptar les mesures oportunes per a fer-les efectives.

2. En cas de danys flagrants per al medi, els òrgans de la inspecció han d'acordar la suspensió de les activitats, que ha d'ésser ratificada pel director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya dins un termini de vint-i-quatre hores.

Si l'activitat desenvolupada està emparada per llicència, autorització, permís, concessió o qualsevol títol anterior que imposa condicions d'execució, s'ha de requerir prèviament la persona interessada a fi que en un termini no superior a cinc dies al·legui tot allò que convingui al seu dret per a l'ajustament de l'activitat a les condicions especificades en el dit títol. Un cop finit aquest termini, l'Administració ha d'acordar de forma motivada allò que sigui procedent.

Les mesures cautelars es poden acordar simultàniament a la incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment del seu curs, i mantenir-se mentre se’n continua la tramitació, sense que, llevat del supòsit que té en compte l’article 97, la mesura cautelar es pugui perllongar més d’un any.

1. Quan els fets danyosos detectats afecten directament o indirectament la salut de les persones, les mesures cautelars s'han de mantenir mentre persisteix l'afecció.

2. L'acte d'aixecament de la suspensió ha de ser motivat.

Són mesures cautelars, a adoptar separadament o conjuntament, les que segueixen:

1. Les de suspensió provisional de l'activitat, i també de les llicències, les autoritzacions, els permisos, les concessions o qualsevol altre títol administratiu en el qual l'activitat tingui la seva cobertura possible.

2. Les de clausura d'establiment o indústria o de tancament del local, el lloc o l'assentament on hi hagi radicada l'activitat, que es poden acordar de forma total o parcial.

3. Les de seguretat, control o correcció, encaminades a impedir la continuïtat del dany o perjudici.

4. Les de precintatge d'aparells, instruments o vehicles per raó dels quals es produeixi en cada cas la incidència en el medi protegit.

5. Qualsevol altra que, segons l'estat actual de la tècnica, permeti la interrupció del dany o perjudici.

1. L'òrgan competent per a l'adopció de les mesures cautelars i de les derivades de l'execució de resolucions fermes sancionadores, administratives o jurisdiccionals, les ha de portar a terme fins i tot mitjançant l'accés a través de les propietats privades, amb ple respecte dels drets fonamentals de les persones i en particular de la inviolabilitat del domicili, supòsit, aquest darrer, per al qual cal l'autorització judicial corresponent.

2. Amb la mateixa facultat i en els mateixos termes es pot actuar en l'exercici d'activitats inspectores o de fiscalització de les activitats de producció i de gestió de residus.

Es poden imposar multes coercitives per a l'execució de les obligacions derivades d'actes infractors o en execució de resolucions sancionadores, que són reiterables si transcorren els terminis assenyalats a aquest efecte en els requeriments corresponents, fins que es compleixi el que hi ha disposat.

Les multes coercitives són independents de les sancions que s'imposin i compatibles amb aquestes.

L'import de cada multa coercitiva no pot excedir el deu per cent de la que correspon a la infracció presumpta o declarada, ni en el seu conjunt el trenta per cent d'aquesta.

1. Les sancions per infraccions tipificades en aquesta Llei no es poden imposar sinó en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte, el qual s'ha d'ajustar a les normes sobre procediment vigents a Catalunya, en tot allò que no sigui establert per aquesta Llei.

2. El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució en els procediments sancionadors tramitats d'acord amb aquesta llei és d'un any.

En el cas d’infraccions lleus, l’expedient es pot instruir mitjançant el procediment abreujat si es tracta d’una infracció flagrant i els fets han estat reflectits en l’acta corresponent o en la denúncia de l’autoritat competent o es desprenen de la documentació aportada per la inspecció o dels resultats de les anàlisis practicades. Aquest procediment s’ha d’aplicar d’acord amb el Decret 278/1993, del 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

1. Un cop coneguda l'existència d'una possible infracció, l'òrgan competent ha d'acordar d'ofici la incoació de l'expedient sancionador.

2. L'òrgan competent ha de procedir igualment en virtut d'una denúncia o a conseqüència d'una comunicació, una instrucció o una ordre d'òrgans superiors.

1. Són òrgans competents per acordar la incoació del procediment sancionador els que en cada cas tinguin la competència que la legislació sobre residus atorga.

   1 bis . En l'Agència de Residus de Catalunya, són òrgans competents per a acordar la incoació del procediment sancionador els directors d'àrea.

2. En qualsevol moment del procediment en el qual s'apreciï que no és competent aquell qui n'acordà la incoació, s'han de trametre les actuacions, sense alterar la situació derivada del que hi ha investigat, a qui sigui competent per a tramitar-lo.

1. És pública l'acció per a exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de l'ordre jurisdiccional corresponent l'observança de tot allò que disposa aquesta Llei.

2. S'ha de garantir la confidencialitat de la persona denunciant en els casos en què aquest ho sol·liciti.

1. Amb l'acord d'incoació de l'expedient sancionador s'ha de designar un instructor o una instructora i notificar-ho immediatament a les persones interessades, llevat que hi hagi un òrgan específic designat, amb caràcter general, per a l'exercici de les esmentades funcions.

2. L'instructor o la instructora, d'ofici o a petició de la persona interessada, ha d'acordar la incorporació a l'expedient de tots els informes o documents de tota mena que condueixin a l'aclariment del possible fet infractor.

1. Si de tot això en resulta la realitat del fet suposadament lesiu i la responsabilitat de persones determinades o determinables, s'ha de formular un plec de càrrecs en el qual s'han de descriure d'una manera completa els següents punts:

   1. Els fets deduïbles dels elements aportats, d'acord amb els articles precedents.

   2. La norma i el precepte que es consideren infringits.

   3. La tipificació del fet.

   4. Els danys ocasionats o la previsió dels que se'n poden derivar per al medi ambient o per a béns de qualsevol naturalesa.

   5. La sanció que hi pot correspondre.

   6. La responsabilitat de la persona o les persones a les quals s'adreça el plec de càrrecs.

2. En la notificació a la persona interessada s'ha d'expressar el termini per a la contestació al plec de càrrecs, que no pot excedir els vuit dies, i també el dret a l'aportació o la proposició de les proves que estimi pertinents.

1. Un cop rebudes les al·legacions de les persones interessades, l'instructor o la instructora ha de procedir a practicar les proves proposades, si són pertinents, amb la intervenció d'aquelles.

2. El rebuig de proves, pel fet de no ser estimades pertinents, ha de ser motivat i notificat a les persones interessades per l'instructor o la instructora.

3. Amb independència de les proves proposades, l'instructor o la instructora pot acordar practicar-ne tantes com consideri necessàries per al millor aclariment dels fets i de la responsabilitat de les persones, i pot sol·licitar als organismes oficials els informes que estimi conduents al millor coneixement dels fets i de llur repercussió i incidència en el medi ambient.

1. Les proves acordades d'ofici s'han de practicar amb intervenció de les persones interessades, per la qual cosa se les ha de notificar tant la prova a practicar com el lloc, el dia i l'hora en què ha de ser practicada.

2. La incompareixença de les persones interessades, un cop acreditada la notificació, no és obstacle per a la pràctica de la prova.

1. L'instructor o la instructora ha de formular una proposta de sanció o, si escau, d'arxivament de les actuacions.

2. La proposta de sanció ha de contenir, necessàriament i per aquest ordre, els extrems següents:

   1. La descripció del fet infractor.

   2. La determinació de la intervenció i la responsabilitat en aquest fet de les persones sotmeses a expedient.

   3. La indicació del precepte o els preceptes que tipifiquen la conducta.

   4. La determinació de circumstàncies concurrents.

   5. La indicació de l'òrgan competent per dictar la resolució.

3. La proposta de sanció s'ha de notificar a les persones interessades per a què hi formulin al·legacions, dins un termini no superior a deu dies.

1. L'acord de resolució no pot establir fets diferents dels que van servir de base al plec de càrrecs i a la proposta de resolució, ni pot considerar circumstàncies diferents que puguin comportar un agreujament de la conducta o de la sanció a imposar, sens perjudici de la diferent valoració jurídica.

2. La resolució ha de determinar els terminis per fer efectives les sancions pecuniàries que s'imposen i per al compliment de la resta de manaments que conté.

S'ha de motivar la resolució d'arxivament de l'expedient per inexistència del fet, per què aquest no és constitutiu d'infracció o per absència de responsabilitat de les persones que hi són incloses.

La notificació de la resolució ha de contenir l'expressió dels recursos a interposar, per la via administrativa o la jurisdiccional, amb la determinació del termini i de l'òrgan competent per conèixer-los.

1. Si l'òrgan sancionador estima que l'expedient i la proposta de resolució contenen defectes o deficiències que n'obstaculitzen una resolució correcta, pot acordar el següent:

   1. La devolució a l'instructor o la instructora de les actuacions amb l'expressió de les diligències o les rectificacions a realitzar.

   2. La pràctica de les diligències que consideri pertinents, sense necessitat de devolució d'actuacions.

2. L'acord s'ha de notificar a les persones interessades, i, en el segon dels casos, se'ls ha de concedir la intervenció establerta per a la pràctica de les proves o la realització de les diligències acordades d'ofici.

1. Un cop la resolució és definitiva, l'òrgan administratiu competent ha de disposar el que sigui pertinent per executar-la, l'execució de la qual no es pot suspendre per la interposició d'un recurs contenciós administratiu, sens perjudici de tot el que pugui ser acordat pels tribunals de l'esmentat ordre jurisdiccional.

2. També es pot procedir a la publicació del nom de la persona sancionada, si la infracció ha originat danys determinats a la salut de les persones o irreversibles per als recursos naturals.

3. En qualsevol cas, es poden mantenir les mesures cautelars si de llur interrupció derivessin perjudicis irreparables per al medi ambient o per al bé jurídicament protegit per la norma infringida.

1. En qualsevol moment de l'expedient sancionador en què s'apreciï la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta s'ha de passar el tant de culpa al ministeri fiscal i el procediment administratiu s'ha de suspendre una vegada l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui.

2. Si la resolució judicial no estima l'existència de delicte o falta, o de responsabilitat de la persona subjecta a expedient, l'Administració ha de continuar el procediment sancionador, llevat que aquella resolució no declari la inexistència del fet o la no-responsabilitat de la persona inculpada, bé que en aquest segon cas es pot continuar l'expedient sancionador respecte a altres persones no afectades per la declaració judicial.

3. La substanciació del procés penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars, ni tampoc l'adopció d'aquelles altres que resultin imprescindibles per al restabliment de la situació física alterada o que tendeixen a impedir nous riscs per a les persones o danys en els béns o el medi protegits.

La interposició, la tramitació i la resolució dels recursos es regulen per les normes de procediments vigents a Catalunya.

Les resolucions dels alcaldes o de les alcaldesses i dels presidents o de les presidentes de corporacions locals poden ser objecte de recurs d'acord amb el que disposa la legislació vigent.

Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys, les greus al cap de tres anys i les lleus al cap d’un any, a comptar, en tots els casos, des de l’acabament real de la conducta infractora.

Les sancions prescriuen en els mateixos terminis assenyalats en l'article 120, segons les respectives classes d'infracció, comptats des que la resolució sancionadora assoleix fermesa en totes les vies.

La prescripció d'infraccions i de sancions no afecta l'obligació de restaurar la realitat física alterada, ni la d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats.

L'import de les multes i de les despeses ocasionades per l'execució subsidiària de les activitats de restauració dels béns danyats com a conseqüència de les infraccions d'aquesta Llei pot ser exigit per via administrativa de constrenyiment.

La persona infractora resta obligada a restaurar la realitat física alterada en els termes i les condicions que estableixi la resolució sancionadora dictada. L’incompliment d’aquesta obligació es considera infracció administrativa i pot comportar l’inici d’actuacions sancionadores, sense perjudici que l’òrgan sancionador pugui ordenar l’execució subsidiària del requeriment.

La situació i els drets dels treballadors i treballadores afectades per la suspensió o la clausura d'activitats industrials en virtut d'aquesta Llei es regeixen pel que estableix la legislació laboral en relació amb el pagament dels salaris o de les indemnitzacions que procedeixin i per les mesures que es puguin arbitrar per garantir-lo. La infracció comesa no pot reportar en cap cas un benefici per a la persona infractora en perjudici dels treballadors i treballadores afectats..

En l'exercici de llur funció, els inspectors i les inspectores tenen el caràcter d'autoritat i poden sol·licitar el suport de qualsevol altra, bé sigui dels mossos d'esquadra, bé sigui dels cossos de seguretat de l'Estat.

1. Els inspectors i les inspectores de medi ambient quan exerceixen les funcions d'inspecció, acreditant la seva identitat, tenen autorització per entrar lliurement i sense prèvia notificació, en qualsevol moment, en tots els centres i establiments on es desenvolupin activitats amb repercussió medioambiental, per:

   1. Practicar les proves, les investigacions o els exàmens necessaris per comprovar el compliment de la normativa ambiental.

   2. Prendre o treure les mostres necessàries per a la comprovació.

   3. Realitzar totes les actuacions que calgui per al compliment de la inspecció que efectuen.

2. Els inspectors i les inspectores tenen lliure accés al domicili social i als establiments, les instal·lacions, els locals i les oficines en què es desenvolupen les activitats inspeccionades, quan sigui necessari per a l'exercici de llur funció inspectora.

3. Els inspectors i les inspectores poden examinar la documentació relativa a les operacions rellevants en l'activitat amb incidència ambiental.

4. L'entitat o persona inspeccionada està obligada a donar als inspectors i a les inspectores la màxima facilitat per al desenvolupament de llur tasca.

Les persones o entitats inspeccionades, a requeriment dels inspectors i de les inspectores, han de:

1. Subministrar tota classe d'informació sobre instal·lacions, productes o serveis.

2. Permetre que es practiqui l'oportuna presa de mostres dels productes o les mercaderies que elaboren, distribueixen, destrueixen, aboquen o transformen.

3. Permetre als inspectors i les inspectores la comprovació directa de qualsevol acció que es relacioni en aquest precepte.

En els procediments sancionadors que s'instrueixin per infraccions en matèria de medi ambient, les informacions aportades per la inspecció donen fe sobre els fets, les situacions o les activitats per adoptar la resolució que procedeixi, llevat de prova en contrari.