SAP Tarragona 311/2015, 10 de Noviembre de 2015
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2015:1500 |
| Número de Recurso | 182/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 311/2015 |
| Fecha de Resolución | 10 de Noviembre de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3a
Apel lació 182/15
Ordinari 3/14 del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO
MAGISTRATS
Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)
Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 10 de novembre de 2015
Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per CATALUNYA BANC S.A., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Margalef Valldepérez i defensada pel Lletrat/da Sr. Fernández de Senespleda, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa de data 29-12-2014, en procediment Ordinari 3/14, en el que figura com a demandant Encarna i Ignacio, i com a demandada la recurrent.
ANTECEDENTS DE FET
En data 16-1-2015 es va presentar per CATALUNYA BANC S.A. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: "Estimo íntegrament la demanda interposada per Encarna i Ignacio contra CATALUNYA BANC S.A., i en conseqüència: 1.- Declaro la nul litat relativa o anul labilitat pel vici d'error en el consentiment dels contractes de subscripció d'obligacions subordinades que vinculava a les parts des del 27-2-2002 fins el 21-12-2010. 2.- Es condemna al demandat a pagar 4.710,78 euros a favors dels actors, més els interessos al tipus legal del diner, respecte aquesta quantitat des del 3-1-2014 fins el 29-12-2014.
-
- Es condemna al demandat a pagar els següents interessos: 1) L'interès legal del diner respecte 15.000 euros des del 27-2-2002 fins el 11-6-2013; 2) L'interès legal del diner respecte 1.800 euros des del 27-3-2002 fins el 11-6-2013; 3) L'interès legal del diner respecte 9.000 euros des del 27-4-2002 fins el 11-6-2013; 4) L'interès legal del diner respecte 4.200 euros des del 27-4-2002 fins el 11-6-2013; 5) L'interès legal del diner respecte 8.400 euros des del 2-4- 2002 fins el 11-6-2013; 6) L'interès legal del diner respecte 4.200 euros des del 4-4-2002 fins el 11-6-2013; i 7) L'interès legal del diner respecte 3.600 euros des del 21-12-2010 fins el 11-6-2013. D'aquests interessos s'hauran de deduir la quantitat de 6.374,01 euros. 4.- Amb expressa imposició de costes a la part demandada".
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
FONAMENTS JURÍDICS
OBJECTE DEL PLET
Es va interposar demanda exercitant acció d'anul labilitat dels contractes de compra, fets entre els anys 2002 i 2010, d'obligacions de deute subordinat per un total de 21.000 euros; s'al lega que la part compradora era minorista i no va rebre cap informació intel ligible sobre el producte; que el deute subordinat adquirit va ser canviat per accions de la demandada per imperatiu del FROB, venent l'actora posteriorment tals accions al FGD; que dels 21.000 euros invertits va poder recuperar 16.289,22 euros, per la qual cosa ha perdut 4.710,78 euros del capital invertit, quantitat objecte de la present reclamació.
La sentència impugnada estima la demanda.
CADUCITAT DE L'ACCIÓ
Al lega el recurrent, en primer lloc, que demanant-se l'anul labilitat dels contractes de compravenda fets entre els anys 2002 i 2010, l'acció exercitada hauria caducat pel transcurs dels 4 anys previstos a l' art. 1301 CC .
Com diuen les SSAP València de 21-1-2013 i 4-6-2013, en el "supuesto de anulabilidad del artículo 1265 CC el artículo 1301 del Código Civil establece el plazo de cuatro años para el ejercicio de la correspondiente acción de nulidad, plazo que ha de computarse, como el mismo precepto establece, desde la consumación del contrato.(...) Este momento de la "consumación" no puede confundirse con el de la perfección del contrato, sino que sólo tiene lugar cuando están completamente cumplidas las prestaciones de ambas partes".
En el present cas, el contracte va ser, certament, de compravenda d'obligacions de deute subordinat, però tal contracte no va concloure o consumar quan es va celebrar l'any 2002 a 2010, sinó que generava unes obligacions posteriors, com el pagament, en el seu cas, de rendiments.
Per tant, mentre no estigui prescrita/caducada l'acció, termini que s'ha de computar des de la consumació del contracte, és a dir, des de la finalització de les prestacions per les parts derivades del contracte, es pot exercitar l'acció. Es desestima, per tant, el motiu d'impugnació.
IMPOSSIBILITAT DE L'ACCIÓ I ACTES CONFIRMATORIS
Al lega, en segon lloc, que la venda de les accions al FGD feta per l'actora impedeix l'acció de nul litat exercitada, ja que al no tenir l'actora tals drets no els poden restituir, i que tal venda seria un acte de confirmació del contracte inicial.
I) És cert que l' art. 1303 CC estableix, com efecte de la nul litat, que els contractants han de restituirse recíprocament les coses objecte del contracte, amb els seus fruits i el preu amb els interesses, però també excepciona el que disposen els articles següents al citat. I l' art. 1307 CC disposa que, sempre que l'obligat per la declaració de nul litat a retornar la cosa no la pugui retornar per haver-la perdut, haurà de retornar el valor que tenia la cosa quan es va perdre i els seu fruits obtinguts, més els interessos des de la pèrdua. Per tant, el fet que els actors hagin venut les accions, fruit del canvi que es va fer del deute subordinat inicialment adquirit, al FGD, no impedeix l'exercici de l'acció de nul litat, al ser aplicable llavors l' art. 1307 CC .
Així ho assenyala la SAP Palma de Mallorca de 16-7-2014 : "En cuanto a la legitimación activa en el caso de canje de la deuda subordinada en acciones y compra de éstas por el FROB también se ha pronunciado este mismo tribunal en su sentencia de 1 de abril de 2014, en un proceso en el que la demandada era, también, Catalunya Banc, S.A.. En dicha sentencia ya decíamos: "La consecuencia de la nulidad es la restitución de las respectivas prestaciones, de las cosas que hubieren sido materia del contrato con sus frutos y el precio con sus intereses, conforme a lo dispuesto en el artículo 1.303 del Código Civil .
El deber de restitución que impone el mencionado artículo, es aplicable no sólo a los supuestos de anulabilidad sino también a los de nulidad absoluta, tratándose de conseguir a través del mismo que las partes vuelvan a tener la situación personal y patrimonial anterior al efecto invalidante ( sentencia de 26 de julio de 2000 ), restitución para la que no se necesita petición expresa ( sentencias del Tribunal Supremo de 22 de noviembre de 1.983 y 24 de febrero de 1.992 y 8 de enero de 2007 ), dado que la obligación de restitución no nace del contrato, sino de la ley ( sentencias del Tribunal Supremo de 24 de marzo de 2006 y de 22 de mayo de 2006 ), motivo por el que aun cuando no se pida, no se incurre en incongruencia.
Alega la parte demandada hoy apelante que con el canje de participaciones preferentes y deuda subordinada por acciones y posterior venta de estas, se hace imposible que la Sra. Socorro restituya a la demandada aquellos productos financieros inicialmente adquiridos, olvidando que es de aplicación al caso lo dispuesto en el artículo 1.307 del Código Civil, el cual establece que siempre que el obligado por la declaración de nulidad a la devolución de la cosa, no pudiera devolverla por haberla perdido, deberá restituir los frutos percibidos y el valor que tenía la cosa cuando se perdió, con los intereses desde la fecha, ya que tal y como ha establecido la jurisprudencia sobre la materia, el término "haber perdido" incluido en el texto legal, debe de ser entendido en sentido amplio: pérdida culpable, o por caso fortuito, o por haberse transmitido a tercero adquirente de buena fe, como sería el caso de autos".
II) Respecte a que l'acció de nul litat va quedar extingida per la confirmació del contracte, conforme als arts. 1309 i ss. CC, considerant que tal confirmació es va produir tàcitament per la venda voluntària de les accions al FGD, s'ha de recordar que l' art. 1311 CC exigeix, perquè hi hagi una confirmació tàcita d'un contracte, que la part afectada per la nul litat, amb coneixement de la causa de nul litat i havent aquesta ja cessat, executi un acte que impliqui necessàriament la voluntat de renunciar-la.
En el present cas, el fet que l'inversor intenti recuperar el màxim de la inversió feta, minimitzant doncs les pèrdues, venent les accions en que s'havien convertit el deute subordinat inicialment adquirit, no es pot considerar en absolut com a confirmatori del contracte inicial de compra del deute subordinat, ja que ni queda acreditat que tingués coneixement en el moment de la venda de la possible causa de nul litat que afectava al contracte anterior -el de compra del deute subordinat-, ni menys encara que el fet de pretendre obtenir liquiditat i minimitzar les pèrdues de la seva inversió suposi una renúncia a exercitar l'acció de nul litat del contracte inicial.
Així ho ha considerat també la SAP Barcelona de 29-10-2014 : "el único intento era recuperar parte de los ahorros, no implicaba tener conocimientos financieros ni implicaba renuncia a acciones judiciales ni novación de la situación anterior. Deducir por tanto de todo ello una confirmación del contrato al amparo del art. 1311 del CC aparece como francamente fuera de lugar, puesto que precisamente toda la voluntad es contraria a la renuncia".
També la SAP Balears de 1-4-2014, Sentència 119/2014 : "El FROP tomó la decisión de canjear participaciones preferentes y obligaciones subordinadas por acciones de Catalunya Banc. Dicho canje por acciones era forzoso.
Estas acciones de Catalunya Banc no cotizan en ningún mercado, teniendo reconocido el testigo D. Jesús Ángel, empleado de la entidad bancaria demandada, que recomendaron a la demandante que vendiera sus acciones al Fondo de Garantía de Depósitos, como única forma de obtener liquidez.
También le aseguró a la Sra. Bárbara, dice el testigo Don. Jesús...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba