STSJ Cataluña 15/2009, 8 de Abril de 2009

PonenteMARIA EUGENIA ALEGRET BURGUES
ECLIES:TSJCAT:2009:2179
Número de Recurso62/2008
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución15/2009
Fecha de Resolución 8 de Abril de 2009
EmisorSala de lo Civil y Penal

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Civil i Penal

R. Cassació núm. 62/2008

SENTÈNCIA NÚM. 15

Presidenta:

Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal

Barcelona, 8 d'abril de 2009.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist el

recurs de cassació núm. 62/2008 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de

Barcelona en el rotllo d'apel·lació núm. 621/07 com a conseqüència de les actuacions de procediment ordinari núm. 408/06

seguides davant el Jutjat d'1a Instància núm. 1 de Terrassa. La Sra. Berta i el Sr. Fabio han interposat aquest recurs representats pel procurador Sr. Francisco Pascual Pascual i defensats pel lletrat Sr.

Santiago Orriols García. És part contra la qual es recorre el Sr. Remigio, el qual no s'ha personat en aquest

procediment.

Antecedents de fet

Primer

La procuradora dels tribunals Sra. Montserrat Puig Alsina, en representació Sr. Fabio i de Sra. Berta, va formular la demanda de judici ordinari núm. 408/06 en el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Terrassa. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar Sentència amb data 5 de març de 2007, la part dispositiva de la qual diu el següent:

"Que estimando la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales Montserrat Puig Alsina en nombre y representación de D. Fabio y Dª Berta, debo declarar y declaro que la finca propiedad de la actora, descrita en el hecho primero de la demanda, se halla libre de servidumbres de luces y vistas y debo condenar y condeno a D. Remigio a adoptar las medidas pertinentes para que, a menos de un metro de distancia, no haya luces y vistas desde su cubierto, ni lugar alguno de su casa sobre la finca de la parte actora. Todo ello con expresa condena en costas al demandado".

Segon

Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar en la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència en data 20 de febrer de 2008, amb la següent part dispositiva:

"Estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Sr. Remigio contra la sentencia de fecha cinco de marzo de dos mil siete, dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 1 de Terrassa, debemos revocar y revocamos dicha resolución en lo que se refiere a la acción negatoria ejercitada, que se desestima, y se revoca la condena al demandado para que adopte las medidas pertinentes a fin de evitar las luces y vistas en el "cerramiento ligero con elementos metálicos y vidrio" de su finca sobre la finca de la parte actora. Se confirma en lo demás la sentencia recurrida. Se deja sin efecto la condena en costas a la parte demandada de la primera instancia procedimental y no se hace expreso pronunciamiento de las costas causadas en el presente recurso".

Tercer

Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Francisco Pascual Pascual, en representació de Sra. Berta i Sr. Fabio, va interposar un recurs de cassació que per interlocutòria d'aquesta Sala, de data 14 de juliol de 2008, es va admetre a tràmit i es va traslladar per formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.

Quart

Per provisió de data 9 de desembre de 2008, un cop transcorregut el termini sense que s'hagi formulat oposició al recurs de cassació i d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'Enjudiciament Civil, es va assenyalar per a la seva votació i decisió el dia 5 de febrer de 2009, data en què ha tingut lloc.

N'ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.

Fonaments jurídics

Primer

Per resoldre adequadament el litigi al qual es refereix el present recurs de cassació hem de relacionar breument els seus antecedents de caràcter fàctic.

El plet l'inicien el dia 26 d'abril de 2006, els Srs. Fabio i Berta, els dos veïns de Viladecavalls, contra Sr. Remigio amb domicili a la mateixa localitat, carrer DIRECCION000 núm. NUM000.

L'acció exercitada en la demanda és l'acció negatòria de servitud de llums i vistes recollida en l' art. 1.1 de la Llei 13/1990 en relació amb l'art. 40 de la mateixa llei i l'acció d'abstenció dirigida a evitar la producció o repetició de pertorbacions futures.

D'acord amb la demanda i als fets declarats provats per la Sentència objecte de recurs, la finca propietat dels demandants i que confronta pel seu fons amb part de la del demandat no està gravada amb cap servitud.

El Sr. Remigio té construïda a la terrassa de la seva finca, que confronta amb la dels actors situada aquesta última en un pla inferior i en el límit divisori entre totes dues, un tancament lleuger amb elements metàl·lics i de vidre realitzat fa uns vint anys.

El tancament es va fer amb envidrament fix, no practicable, amb vidre no opac però tampoc transparent de manera que permet reconèixer siluetes, amb millor visió des fora cap al cobert que a la inversa.

La Sentència de segona instància va desestimar la demanda en allò que es refereix a l'acció negatòria, interposada "para que se condenase a la parte demandada a adoptar las medidas pertinentes para que a menos de un metro de distancia no haya luces y vistas desde su cubierto ni lugar alguno de su casa sobre la finca de la parte actora", i la va estimar en relació amb una escala per accedir al cobert, qüestió que ja no resulta objecte de discussió en aquest moment processal.

L'Audiència va argumentar per desestimar l'acció negatòria que el demandat no s'arrogava la titularitat de servitud de cap classe i que en relació amb el cobert lleuger de metall i vidre construït en el punt divisori de la finques de les dues parts, que no es tractava de finestrals que poguessin obrir-se sinó d'envidrament fix que feia de paret. La Sentència va fer aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem exposada, entre d'altres, en la Sentència de 16.9.1997 en interpretació dels articles 581 i 582 del Codi civil de 1889, en relació amb les construccions realitzades amb materials translúcids.

La Sala d'apel·lació va fer èmfasi especial en el fet que el cobert impedia, en realitat, la invasió del dret a la intimitat de la part actora ja que, d'enderrocar-lo, quedaria oberta la terrassa del demandat situada -com hem apuntat- en un pla superior.

Per tot això concloïa que "el cerramiento ligero de metal y vidrio que existe en la finca del demandado no constituye ninguno de los elementos subsumibles en el art. 40 de la ley 13/1990 por lo que no existe una verdadera perturbación del derecho de propiedad de los actores que permita ejercitar las acciones planteadas en su demanda."

Contra aquesta Sentència la part actora presenta recurs de cassació que va ser admès per interès cassacional.

Si bé formulat en dos motius diferents, el recurs de cassació denuncia únicament la infracció del que disposa l' art. 40 de la Llei 13/1990 i la indeguda aplicació dels art. 580 a 583 del Codi civil de 1889 i de la jurisprudència que els interpreta.

S'afirma, d'una banda, que la doctrina del Tribunal Suprem sobre la possibilitat d'utilització de materials translúcids en les construccions, no resulta d'aplicació a Catalunya atès que el dret civil català és més restrictiu en aquesta matèria que la normativa del Codi civil de 1889, qüestió sobre la qual no existia jurisprudència del TSJC i, d'una altra, que encara que resultés d'aplicació la doctrina del TS per interpretar l' art. 40 de la Llei 13/1990, s'hauria vulnerat, en el cas, aquesta doctrina atès que conforme resulta dels fets declarats provats, el material utilitzat en la construcció del cobert no era resistent ni opac sinó lleuger, de manera que permetia distingir a través d'aquest formes i siluetes.

Segon

Plantejat el recurs de cassació en els termes anteriors, és clara la inaplicació al cas de la normativa del Codi civil de 1889 ja que Catalunya ha comptat i compta amb dret propi sobre això que resulta per tant de preferent i obligada aplicació ( art. 111, 1-5 de la primera Llei del CC català, art. 293 de la Compilació de 1960, art. 25 i 40 de la Llei 13/1990, art. 10 de la Llei 22/2001 i art. 546.10 del vigent llibre 5 del CC cat ).

El dret civil català ha prohibit des de sempre l'obertura de buits per a llums o vistes en una paret pròpia o mitgera sobre el predi veí i estableix que ningú pot rebre llum de dalt a través del predi veí ni mirar el terra de la mateixa possessió llevat que entre aquest i les obertures existeixi un espai buit denominat androna.

Només l'existència d'una servitud constituïda a favor del predi dominant mitjançant títol (superat el breu parèntesi de vigència de l' art. 6 de la Llei 13/1990 ) impedeix al servent construir sense respectar l'androna que, llevat de costum o ordenança contrària, ha de ser d'un metro.

Les diferències, doncs, amb el dret que prové dels articles 581 i 582 del CC són patents atès que en aquest es parteix de la llibertat d'obertura de buits romana iure propietatis corresponent amb la facultat de la possessió veïna de construir en el seu propi terreny sense tenir-los en compte, mentre que en el dret històric català es parteix de la prohibició d'obertura de buits per a llums o vistes de manera que com posa en relleu la doctrina clàssica, tota finestra que proporcioni vistes sobre el predi veí i no s'hagi adquirit en virtut de títol pot fer-se tancar en qualsevol temps o la pot tapar el veí quan edifiqui ja que s'entén que es posseeix a títol de precari.

La servitud de vistes permet abocar-se a la finestra i mirar al terra del predi servent: és la servitud prospectus del dret romà.

En relació amb els terrats adjacents, en l'Ordenació 65 es prevenia que tots els qui tinguin els seus terrats a igual altura han de tancar-se a expenses comunes, i l'Ordenació 66 afegeix que quan el terrat propi sigui més alt que el del veí...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
9 sentencias
  • SAP Barcelona 143/2022, 7 de Marzo de 2022
    • España
    • 7 Marzo 2022
    ...actuales características, no perjudica el interés de los vecinos, invocando la doctrina expuesta en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 8 de abril de 2009 . En esta sentencia se concluye " no existeix cap obstacle a Catalunya per construir utilitzant materials tra......
  • SAP Lleida 612/2019, 23 de Diciembre de 2019
    • España
    • 23 Diciembre 2019
    ...la ley que si se mantiene en el tiempo es por mera tolerancia pero sin generar derechos" ..." En la misma línea, la STSJ Catalunya nº 15 de 8 de abril de 2009 (rec. 62/2008), invocada en el recurso, después de recordar la inaplicación de la normativa del CCivil en esta esfera, explica como ......
  • SAP Barcelona 298/2019, 6 de Junio de 2019
    • España
    • 6 Junio 2019
    ...que, como su nombre indica, obligaría a soportar dicha situación ("el patitur" del derecho romano)." Y la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 8 de Abril de 2009 en referencia a la sentencia del mismo Tribunal de fecha 17 de febrero de 2000 indica en relación con la a......
  • SAP Barcelona 451/2019, 20 de Septiembre de 2019
    • España
    • 20 Septiembre 2019
    ...su nombre indica, obligaría a soportar dicha situación ("el patitur" del derecho romano)." Previamente la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 8 de abril de 2009 que menciona la sentencia del mismo Tribunal de 17 de febrero de 2000 indicaba, como objeto de protección ......
  • Solicita tu prueba para ver los resultados completos

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR