AAP Lleida 198/2014, 24 de Noviembre de 2014

PonenteALBERT MONTELL GARCIA
ECLIES:APL:2014:38A
Número de Recurso408/2014
ProcedimientoRECURSO DE APELACIóN
Número de Resolución198/2014
Fecha de Resolución24 de Noviembre de 2014
EmisorAudiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 408/2014

Execució hipotecària núm. 1523/2013

Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)

INTERLOCUTÒRIA núm.198/2014

PRESIDENT:

EN ALBERT MONTELL GARCIA

MAGISTRATS/ADES:

NA ANA CRISTINA SAINZ PERERA

NA MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVÀREZ

Lleida, vint-i-quatre de novembre de dos mil catorze

La secció segona d'aquesta Audiència Provincial, formada per les persones que s'esmenten al marge, ha vist, en grau d'apel· lació, les actuacions de execució hipotecària número 1523/2013, seguides davant del jutjat de primera instància núm.3 de lleida (ant.ci-3), rotlle de sala número 408/2014, en virtut del recurs d'apel·lació interposat contra la interlocutòria de data cinc de maig de dos mil catorze dictada en el procediment esmentat. BARCLAYS BANK, SAU és apel·lant, representada per la procuradora Carmen Gracia Larrosa i defensada pel lletrat Jordi Miquel Canivell. Van apel.lar Elvira, representada per la procuradora Astrid Notario Ruiz assistida per la lletratda Carmen Brovia Ribé i Fausto, representat per la procuradora Ares Jené Zaldumbide i assistit pel lletrat Joan Pere Masip Figuera. És ponent d'aquesta resolució el magistrat el Iltme Sr. ALBERT MONTELL GARCIA.

FETS

PRIMER

La transcripció literal de la part dispositiva de la interlocutòria definitiva dictada en data cinc de maig de dos mil catorze, és la següent: " SE ESTIMA LA OPOSICION A LA EJECUCIÓN interpuesta por la Procuradora Sra Jené, en nombre y representación de Fausto .

SE FIJA como tasación a efectos de subasta el importe de 271.636,56 euros.

Cada parte pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad.[...]"

SEGON

Contra l'anterior interlocutòria definitiva, Barclays Bank SAU va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre i en va donar trasllat a l'altra part, que el va impugnar. A continuació, va trametre les actuacions a aquesta Audiència, secció segona.

TERCER

Un cop rebudes les actuacions, el Tribunal va disposar formar rotlle i va designar magistrat/ ada ponent al/a la qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 24 de novembre de 2014 per a la votació i decisió.

QUART

En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

RAONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

En aquest procediment d'execució hipotecària, els deutors han plantejat com a motiu d'oposició, que el valor de taxació de la finca hipotecada fixat a l'escriptura notarial per a que serveixi de tipus per a la subhasta és inferior al 75 % del valor establert en la taxació feta segons les previsions de la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari. D'haver-se respectat aquest mínim del 75 %, el seu valor hauria de ser de 271.636,56 #, mentre que a l'escriptura es va taxar per a subhasta en un import de 101.450,84 #. D'aquesta forma, s'infringeix el mandat de l' art. 682.2.1 de la LEC, en la seva redacció donada per la Llei 1/13, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. Convé precisar que la diferència entre ambdues valoracions està determinada pel fet que la hipoteca es va constituir el 23-10-99, per bé que gairebé nou anys després, l'1-4-08, es va atorgar escriptura pública de novació, per la qual s'ampliava l'import del préstec, es modificava també el termini de devolució i l'interès, però també es va realitzar una nova taxació de l'immoble per part d'una societat especialitzada. Com es pot comprovar, doncs, tant l'escriptura de constitució de la hipoteca com la seva novació són anteriors a la modificació de l' art. 682.2.1 de la LEC, realitzada per la Llei 1/13, de 14 de maig, que és quan s'introdueix per primera vegada l'exigència que la taxació a efectes de subhasta no pot ser inferior al 75 % del valor taxat de l'immoble hipotecat. Ara bé, el procediment d'execució hipotecària s'inicia amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/13, atès que la demanda executiva s'interposa el 29-11-13, la qual cosa planteja el problema de la incidència que ha de tenir en aquest procés la nova regulació legal.

SEGON

Aquesta seqüència temporal, fa que es plantegi un problema de dret transitori, que la interlocutòria de primera instància, ara apel·lada, resolt aplicant un criteri que anomena de "retroactivitat intermitja", de forma que entén que no es pot denegar el despatx de l'execució per no complir el títol executiu el requisit de l' art. 682.2.1 de la LEC, per bé que entén que és possible elevar el valor de taxació a efectes de subhasta fins el 75 % establert legalment. El que no fa la resolució apel·lada és donar resposta al primer argument adduït per l'entitat creditora per a que sigui desestimada l'oposició a l'execució plantejada pel deutor, consistent en què aquest motiu de defensa de l'hipotecant no està inclòs dintre dels supòsits taxats, en forma de "numerus clausus", que preveu l' art. 695.1 de la LEC, com resulta clarament del seu redactat literal quan diu que "només s'admetrà l'oposició de l'executat quan es fonamenti en les següents causes". Així, cal recordar que el procediment d'execució hipotecària regulat actualment als arts. 681 i següents de la LEC, està dotat dels mateixos principis i naturalesa que el procediment regulat a l'antic art. 131 de la LH . Així ho diu de forma expressa l'Exposició de Motius de la LEC, quan indica que: " La Llei dedica un capítol especial a les particularitats de l'execució sobre béns hipotecats o pignorats. En aquest punt es manté, en el que és substancial, el règim precedent de l'execució hipotecària, caracteritzat per la limitació dràstica de les causes d'oposició del deutor a l'execució i dels supòsits de suspensió de l'execució. El Tribunal Constitucional ha declarat reiteradament que aquest règim no vulnera la Constitució i que introduir-hi canvis substancials pot alterar greument el mercat del crèdit hipotecari, fet que no sembla gens aconsellable". Per tant, al igual que succeïa a la precedent regulació, l'actualment establerta per la LEC continua perfilant aquest tipus de procediment com un procediment privilegiat pel creditor, de constrenyiment especial sobre els béns hipotecats, en el qual no hi ha una prèvia fase de cognició en la què es discuteixi sobre l'existència i exigibilitat del dret de crèdit. Així, la posició del creditor es veu reforçada atès que si disposa de la documentació exigida per la llei, pot iniciar directament la fase de realització o execució del bé hipotecat. També es veu enfortida la seva posició pel fet que a l'executat només si li permeten formular uns motius taxats d'oposició, que són els recollits a l' art. 695 de la LEC . Ho confirma també l'Exposició de Motius quan diu que es manté: "la limitació dràstica de les causes d'oposició del deutor a l'execució". En aquest sentit, continua sent vigent la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en relació a l'antic procediment hipotecari. I així, a la seva sentència 29/2003, 23 de febrer diu que: "En consecuencia nuestra doctrina parte -al analizar las situaciones concretasde que el procedimiento sumario ejecutivo previsto en el art. 131 de la LH se caracteriza por la extraordinaria fuerza ejecutiva del título y la paralela disminución de la posibilidad de contenerla mediante excepciones ( STC 64/1985, de 17 de mayo, F. 2). Por ello, hemos afirmado que el procedimiento de ejecución de los arts. 131 - 132 de la Ley Hipotecaria (en la regulación vigente en la fecha en que acaecen estos hechos) no se oponía al art. 24.1 CE en general, pues quien constituye una hipoteca se somete voluntariamente a un procedimiento con elementos de cognición limitados ( SSTC 41/1981, de 18 de diciembre, F. 7, 8/1991, de 17 de enero, F. 2 y 6/1991, de 16 de enero, F. 2)" . En concret, aquesta darrera STC indica: "Las resoluciones recurridas se han producido en el curso de un procedimiento judicial sumario al que se refieren los arts. 131 y ss. de la Ley Hipotecaria, y cuyo objeto se dirige a realizar el valor de la finca hipotecada; procedimiento de ejecución de créditos hipotecarios que se caracteriza por la extraordinaria fuerza ejecutiva del título y la paralela disminución de las posibilidades de oponerse a la ejecución solicitada mediante la formulación de excepciones, las cuales sólo pueden plantearse, por regla general, en el juicio declarativo correspondiente, a salvo los supuestos rigurosamente tasados de suspensión que se reseñan en el art. 132 de la referida Ley . A las peculiaridades del procedimiento sumario aludido se ha referido en anteriores pronunciamientos este Tribunal en las SSTC 41/1981, 64/1985, 41/1986 (RTC 1986/41 ), 148/1988 (RTC 1988/148 ) y 8/1991 (RTC 1991/8), afirmando que la limitación de controversia y demás peculiaridades de este procedimiento (entre las que se encuentra la estricta limitación de los llamados al procedimiento como partes legitimadas) no vulneran el derecho a la defensa consagrado en el art. 24.1 CE, ya que queda abierta a los interesados la vía del juicio declarativo para la defensa de sus derechos. Precisamente por esta posibilidad, es decir, por quedar abierta a los interesados la vía del juicio declarativo para la defensa de sus derechos, este Tribunal Constitucional pudo afirmar entonces que la sumariedad del procedimiento hipotecario y sus limitaciones no vulneraban el derecho a la defensa consagrado en el art. 24.1 de la Constitución " . Actualment, la possibilitat d'acudir al procediment declaratiu ordinari està prevista a l' art. 698.1 de la LEC . Es tracta, doncs, d'un procediment...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR