Llei d'Organització dels Serveis Jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (Llei 7/1996, de 5 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

La subjecció de l'Administració pública a la llei constitueix una de les bases de l'Estat social de dret, d'acord amb el que estableixen els articles 1 i 103 de la Constitució espanyola. L'article 2 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, reitera el mateix principi, perquè és obvi que l'Administració de la Generalitat s'ha de comportar amb un respecte complet envers les exigències de la legalitat i els interessos dels ciutadans, que són els destinataris de la seva activitat. Per la mateixa raó, cal arbitrar els mitjans de defensa dels drets de la Generalitat davant altres poders i en les relacions amb els ciutadans, per tal que l'interès públic que aquella representa resulti també garantit i respectat.

L'assessorament i la defensa de la Generalitat són regulats en múltiples disposicions, des de la creació del Gabinet Jurídic Central pel Decret del 17 d'octubre de 1978 i les modificacions posteriors Decret 172/1980, del 3 d'octubre;

Decret 117/1982, del 12 de maig; Decret 254/1988, de l'11 de juliol; Decret 286/1988, del 17 d'octubre; Decret 152/1993, de l'1 de juny, i Decret 130/1995, del 3 d'abril fins a la regulació de les diferents assessories jurídiques dels departaments de la Generalitat. L'article 89 de la Llei 13/1989 encomana, en general, la representació i la defensa de l'Administració de la Generalitat als lletrats adscrits al Gabinet Jurídic Central.

Cal, però, establir d'una forma més integrada i amb una norma amb rang de llei la regulació dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat i, alhora, crear el cos al qual han de pertànyer els advocats de la Generalitat als quals s'encarreguen les funcions d'assessorament en dret i la representació i la defensa de la institució.

Tots els advocats del Cos d'Advocats de la Generalitat han de dependre, pel que fa a la direcció i la coordinació jurídiques, del director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, i, quant al règim de prestació de llurs serveis, dels secretaris generals dels departaments als quals estan adscrits. Llur tasca és estrictament jurídica, ja que les funcions d'assessorament que tenen encomanades són únicament d'aquest caire, tot i que en l'emissió dels informes han de fer, també, els advertiments i donar els consells que la consulta, directament o indirectament, plantegi, d'acord amb llurs coneixements i bon criteri.

Quan actuïn davant els tribunals han de disposar de les autoritzacions que la llei estableix recollint els precedents.

El sistema d'ingrés ha d'ésser el d'oposició, la qual cosa no exclou que en les disposicions transitòries es reguli un torn de promoció interna i una autorització al Govern d'integració directa al Cos dels funcionaris del Grup A que són llicenciats en dret i han acreditat, amb les tasques que han desenvolupat durant el període que s'assenyala, un grau de coneixements i mèrits, objectivament valorats, que permet acordar-ne la integració i que han de constituir el nucli a partir del qual es vagi completant, fins que es cobreixin les places que la Llei crea, el Cos que aquesta regula. Alhora, es preveu un procés d'adaptació de la situació actual a la que la Llei regula, la qual disposa, per als funcionaris que no quedin integrats al Cos, un procés de reassignació tenint-ne en compte l'experiència, els mèrits i la capacitat.

Finalment, la Llei estableix que, sens perjudici d'una alta qualitat jurídica, els advocats de la Generalitat siguin alhora generalistes, de tal manera que tots els advocats, sigui quina en sigui la forma d'ingrés, estiguin en condicions de desenvolupar qualsevol de les tasques que se'ls encomanen, tant d'assessorament com de defensa jurídica en general i constitucional en particular. La Llei estableix que s'ha de determinar per reglament de quina manera han d'assolir aquestes capacitats.

CAPÍTOL I Organització Artículos 1 a 3
ARTICLE 1
  1. L'assessorament en dret del Govern de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració d'aquesta és exercit pels advocats que integren el Cos creat per aquesta Llei, sens perjudici d'allò que disposa l'article 7.2.

  2. L'Administració de la Generalitat és representada i defensada de forma unitària davant els òrgans del poder judicial i d'altres que compleixen funcions jurisdiccionals en totes les qüestions en què tingui interès.

ARTICLE 2
  1. Es crea el Cos d'Advocats de la Generalitat de Catalunya, al qual s'ingressa mitjançant el sistema d'oposició lliure entre llicenciats en dret. Les proves d'accés s'han de basar en un temari que ha d'exigir coneixements aprofundits en totes les branques jurídiques, ha de combinar de forma equilibrada els exercicis teòrics i els pràctics i ha d'ésser avaluat amb ple respecte pels principis d'objectivitat, capacitat i mèrit, d'acord amb el procediment que s'ha d'establir per reglament.

  2. Corresponen als advocats de la Generalitat les funcions de representació, defensa i assessorament en dret del Govern i de l'Administració de la Generalitat, en els termes que s'estableixen en els capítols II i III d'aquesta Llei.

  3. Tots els advocats de la Generalitat integren el Gabinet Jurídic de la Generalitat i estan sotmesos en llur actuació a la direcció i la coordinació jurídiques del director d'aquest Gabinet, el qual pot donar-los les instruccions que calguin per al funcionament coordinat dels serveis.

  4. Els advocats de la Generalitat depenen, pel que fa al règim de prestació de llurs serveis, del secretari general de cada departament, del director o del càrrec similar dels organismes al servei dels quals han estat adscrits, o del corresponent delegat territorial del Govern.

  5. El director del Gabinet Jurídic, d'acord amb el secretari general del departament, pot assignar als membres del Cos d'Advocats de la Generalitat, qualsevol que en sigui la destinació o la categoria, les tasques o els assumptes que tenen encomanats els serveis centrals del Gabinet Jurídic.

  6. Els advocats de la Generalitat han de desenvolupar llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte de qualsevol altra activitat professional. En cap cas no poden defensar interessos contra els de la Generalitat, ni prestar serveis o estar associats en bufets que ho facin. D'aquest règim s'exceptuen únicament les activitats públiques compatibles, l'administració del patrimoni personal i familiar, les activitats culturals o científiques no habituals i la docència en centres educatius.

  7. El nombre d'advocats de la Generalitat es fixa per llei de Catalunya.

ARTICLE 3
  1. El Gabinet Jurídic de la Generalitat i les unitats que en depenen resten adscrits al departament que determini el Govern.

  2. És director del Gabinet un llicenciat en dret nomenat lliurement pel Govern de la Generalitat.

  3. L'organització i el funcionament del Gabinet Jurídic han d'ésser exercits en la forma que es determini per reglament.

CAPÍTOL II Les funcions d'assessorament Artículos 4 a 6
ARTICLE 4
  1. Correspon als advocats de la Generalitat l'assessorament en dret sobre les qüestions següents:

    1. Els projectes i els avantprojectes de disposicions de caràcter general.

    2. Els contractes i els convenis administratius, civils, mercantils i laborals que s'han d'atorgar.

    3. La suficiència dels poders per a actuar que presenten els particulars davant l'Administració de la Generalitat.

    4. La validesa i l'eficàcia dels documents en què es fonamenten els drets dels particulars.

    5. Les condicions jurídiques incloses en els plecs de clàusules dels contractes administratius.

    6. La constitució, la modificació i la cancel·lació de les garanties que s'han de prestar en favor de la Generalitat.

    7. Les reclamacions administratives prèvies a la via civil i laboral.

    8. Els recursos davant els consellers.

    9. Els expedients sobre declaració de lesivitat dels actes propis, amb caràcter previ a llur impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

    10. Els expedients de denúncia i devolució d'ingressos indeguts.

    11. Els estatuts d'organismes autònoms, empreses públiques, consorcis i fundacions en què participa la Generalitat.

    12. La defensa jurídica de les competències de l'Administració de la Generalitat respecte a l'Estatut d'autonomia.

    13. Qualsevol altre assumpte per a la resolució del qual les disposicions vigents exigeixen un informe jurídic, i tots els supòsits en què ha de dictaminar posteriorment la Comissió Jurídica Assessora.

  2. Correspon als membres del Cos d'Advocats de la Generalitat participar en organismes col·legiats quan siguin designats per a formar-ne part o quan així estigui previst per altres disposicions.

  3. El Govern, els consellers, els secretaris generals, els directors generals, els delegats territorials del Govern o els directors dels organismes o de les entitats, si escau, poden consultar els advocats de la Generalitat sobre qualsevol qüestió jurídica relacionada amb els assumptes de la seva competència, precisant els punts que han d'ésser objecte d'assessorament.

  4. En els casos establerts per l'apartat 1, el dictamen dels advocats de la Generalitat té caràcter preceptiu, quan així ho estableix una norma jurídica.

ARTICLE 5
  1. Les funcions d'assessorament a què es refereix aquesta Llei són únicament les de caràcter jurídic, sens perjudici dels consells o els advertiments que hom cregui necessaris sobre qualsevol aspecte que plantegi la consulta.

  2. Els dictàmens dels advocats de la Generalitat tenen caràcter tècnic jurídic i no són vinculants, tret que alguna disposició legal així ho estableixi.

  3. La manca d'assessorament, encara que aquest sigui preceptiu, o el fet d'haver resolt una qüestió en contra del dictamen corresponent no comporten per si mateixos la nul·litat dels expedients i les resolucions afectades.

ARTICLE 6

L'assessorament en dret i la representació i la defensa jurídiques dels organismes autònoms, de les entitats de dret públic i de les empreses públiques de la Generalitat són exercits pels advocats de la Generalitat, llevat que aquests organismes estiguin dotats de serveis jurídics propis, per disposició legal expressa o per decret del Govern.

CAPÍTOL III Les funcions contencioses Artículos 7 a 9
ARTICLE 7
  1. La representació i la defensa jurídiques del Govern i de l'Administració de la Generalitat, dels seus departaments i dels seus organismes davant els òrgans judicials i jurisdiccionals corresponen al director del Gabinet Jurídic de la Generalitat i als advocats de la Generalitat, d'acord amb la distribució de funcions establerta per reglament.

  2. La representació i la defensa del Govern, de l'Administració i dels organismes autònoms poden ésser encarregades, excepcionalment, a un advocat col·legiat quan el president de la Generalitat o el conseller competent ho decideixin, per la naturalesa de la qüestió debatuda o de l'organisme afectat, amb un informe previ motivat i específic del director del Gabinet Jurídic de la Generalitat; tot això sens perjudici del que estableix l'article 61 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya.

  3. Els advocats de la Generalitat, pel fet d'ésser nomenats i de prendre possessió del càrrec i d'ésser adscrits a la funció corresponent, assumeixen, sense cap més tràmit, la representació processal de la Generalitat.

ARTICLE 8
  1. De conformitat amb el que estableix l'article 89 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, no es pot interposar cap acció per via judicial sense l'autorització prèvia del president de la Generalitat o del conseller afectat. L'acció s'ha d'interposar per mitjà del director del Gabinet Jurídic. Per a aplanar-se a les demandes i per a desistir dels procediments en curs, s'han de seguir els mateixos tràmits. Excepcionalment, en casos d'urgència, llevat que sigui preceptiu l'acord del Govern, el director del Gabinet Jurídic pot decidir la interposició d'accions judicials, de les quals ha de donar compte immediatament al president de la Generalitat o al conseller afectat.

  2. Les notificacions, les citacions i la resta de diligències processals s'han de tramitar directament amb els advocats de la Generalitat en el domicili i la població que, a aquests efectes, es designin, llevat dels casos en què s'hagi designat un advocat col·legiat per a representar i defensar la Generalitat.

ARTICLE 9

  1. En les causes criminals en què la Generalitat pot resultar perjudicada, els advocats de la Generalitat poden actuar com a acusació particular i exercir l'acció penal i la civil.

    Així mateix, els advocats de la Generalitat poden actuar en exercici de l'acció popular en defensa de la legalitat i de l'interès conjunt de la ciutadania de Catalunya en els supòsits següents, en la forma i condicions establertes per la legislació processal:

    1. En els procediments penals per violències masclistes.

    2. En els procediments penals per mort o maltractament físic, psíquic o sexual greu a infants o adolescents amb independència del mitjà emprat per a la comissió del delicte, inclosos els electrònics o digitals. A aquest efecte es considera que el maltractament és greu quan pugui comportar una pena privativa de llibertat.

    3. En els procediments penals per fets delictius motivats per odi o discriminació o que puguin afectar de forma especialment greu els drets fonamentals.

    4. En els procediments penals per descobriment i revelació de secrets quan la persona perjudicada sigui membre del Govern, alt càrrec o empleat públic o es pugui veure afectat l'interès general.

    5. En els procediments penals per a la protecció dels interessos econòmics dels consumidors i usuaris quan els afectats siguin una pluralitat de persones especialment vulnerables.

    Per a l'exercici de l'acció popular, l'obtenció del consentiment de la víctima o dels seus familiars, segons els casos, s'ha d'adequar a la forma i a les condicions establertes per la legislació processal.

  2. Els advocats de la Generalitat poden assumir la representació i la defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels empleats públics de l'Administració de la Generalitat i dels seus organismes, sigui quina sigui llur posició processal, quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb l'exercici del càrrec, llevat que els interessos del representat i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris, en les condicions i amb els requisits que s'estableixin per reglament.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

Si les necessitats del servei ho requereixen, en casos excepcionals, amb una resolució motivada prèvia del director del Gabinet Jurídic, les funcions que aquesta Llei atribueix als advocats de la Generalitat poden ésser també exercides, amb plenitud d'efectes jurídics, per altres funcionaris de la Generalitat, del Grup A, llicenciats en dret, amb l'abast que determini l'habilitació corresponent. Aquests funcionaris han d'actuar d'acord amb les directrius de l'advocat de la Generalitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA
  1. La plantilla d'advocats de la Generalitat es fixa en un màxim de cent seixanta places. Aquest nombre pot ésser incrementat per la Llei de pressupostos de la Generalitat. El Govern de la Generalitat ha d'aprovar la relació de llocs de treball que han d'ésser ocupats pels advocats de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei i d'acord amb les disponibilitats de les plantilles pressupostades cada any.

  2. El nivell inferior de complement de destinació que s'ha d'assignar al Cos d'Advocats de la Generalitat és el 27. A partir d'aquest nivell, la classificació i la valoració dels llocs de treball s'han d'efectuar de conformitat amb el que estableix la legislació de la funció pública aplicable a l'Administració de la Generalitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

Tots els advocats de la Generalitat que accedeixin al Cos tant de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria primera com per oposició lliure han d'adquirir, de la forma que s'estableixi per reglament, la pràctica necessària per a desenvolupar qualsevol de les tasques inherents a les destinacions que han d'ésser ocupades per funcionaris del Cos.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA
  1. La representació, la defensa i l'assessorament del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i de Serveis Socials corresponen al personal lletrat adscrit a aquestes entitats. No obstant això, el Govern pot adscriure advocats de la Generalitat a determinades places.

  2. El director del Gabinet Jurídic pot donar directrius i requerir la col·laboració dels serveis jurídics de les entitats a què es refereix l'apartat 1 per a la millor defensa dels interessos de la Generalitat i per a unificar criteris jurídics d'actuació.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA
  1. El Govern ha d'integrar directament en el Cos d'Advocats de la Generalitat els funcionaris de carrera de la Generalitat de Catalunya, del Grup A, llicenciats en dret que estiguin desenvolupant funcions d'assessorament i/o representació i defensa jurídica en el Gabinet Jurídic Central o en les assessories jurídiques generals dels departaments durant dos anys com a mínim, si són els caps de les assessories jurídiques generals dels departaments, o quatre com a mínim, si ocupen llocs en el Gabinet Jurídic Central o en les esmentades assessories jurídiques, i ocupin llocs de nivell mínim 26, sempre que les seves funcions siguin les esmentades, i també els que, reunint els citats requisits, hagin ocupat els llocs esmentats i es trobin en la situació de serveis especials. Els anys de desenvolupament de les funcions a què fa referència aquest apartat poden ésser consecutius o no ésser-ho.

  2. Durant els primers cinc anys de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la via d'integració en el Cos d'Advocats de la Generalitat que estableix l'apartat 1 també pot ésser aplicada pel Govern de la Generalitat als funcionaris de la Generalitat que, complint els mateixos requisits d'experiència, nivell i antiguitat establerts per l'apartat 1, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es trobin en la situació de serveis especials en altres administracions públiques o ocupin càrrecs de lliure designació de funcionaris, o bé es trobin en situació d'excedència voluntària per incompatibilitat i ocupin càrrecs de comandament en l'Àrea Jurídica i d'Organització del Servei Català de la Salut. En aquest últim cas, s'ha de tenir en compte, a efectes de còmput, el temps de servei prestat a l'ens esmentat. En qualsevol cas, aquests funcionaris han de desenvolupar efectivament, com a mínim durant tres anys comptadors des de llur incorporació, funcions pròpies del Cos d'Advocats de la Generalitat.

  3. El Govern també pot aplicar el que estableix l'apartat 2 als dos supòsits següents:

    1. Funcionaris de la Generalitat de Catalunya del Grup A, llicenciats en dret, que en data primer de gener de 1996 siguin catedràtics o professors d'universitat titulars o associats en facultats de dret, sempre que, en la data esmentada, hagin impartit en la universitat durant quatre cursos, com a mínim, assignatures jurídiques de la llicenciatura en dret.

    2. Funcionaris de la Generalitat que presten llurs serveis en altres institucions d'aquesta, sempre que compleixin els requisits establerts per l'apartat 1. En aquests casos, l'experiència que s'ha de tenir en compte és l'esmerçada en la respectiva institució.

  4. En qualsevol cas, la integració s'ha de dur a terme mitjançant la convocatòria d'un procediment, l'únic objectiu del qual ha de consistir a proposar el nomenament dels aspirants a la integració que reuneixen els requisits establerts en aquesta disposició.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA

Es faculta el Govern de la Generalitat perquè pugui integrar en el Cos els funcionaris que hagin accedit per oposició o concurs oposició al Cos d'Advocats de l'Estat o a un altre cos de rang equivalent les funcions del qual siguin exclusivament les d'assessorament i defensa jurídica de l'Administració pública a la qual van accedir, i que actualment estan prestant serveis d'assessorament i/o representació i defensa jurídica a l'Administració de la Generalitat.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA

A mesura que es produeixin les integracions al Cos d'Advocats de la Generalitat previstes en aquesta Llei, els funcionaris que accedeixen al Cos per aquesta via han de fer una declaració sobre l'exercici d'activitats professionals privades. Els que amb anterioritat tinguin reconeguda la compatibilitat per resolució administrativa han de cessar en l'exercici privat de la professió en un termini no superior a un any.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA
  1. Mentre no es cobreixin totes les places de la plantilla del Cos d'Advocats, els funcionaris que presten serveis de representació, de defensa o d'assessorament jurídic, o totes dues funcions alhora, poden continuar desenvolupant aquestes funcions en els llocs que se'ls fixin segons les conveniències del servei. Tanmateix, mentre no es cobreixi la totalitat de les places de la plantilla del Cos d'Advocats, poden crear-se noves places en les unitats centrals del Gabinet Jurídic, amb funcions exclusives de representació i defensa, les quals han d'ésser proveïdes entre funcionaris de l'Escala General d'Administració, llicenciats en dret, amb el nivell que es determini en la relació de llocs de treball, d'acord amb les funcions esmentades. L'exercici d'aquestes funcions no constitueix un mèrit preferent per a l'accés al Cos d'Advocats ni atorga altres drets o deures que els derivats d'aquesta disposició. A aquest personal li és aplicable el que disposa l'apartat 2.

  2. A mesura que quedin progressivament cobertes les places, els funcionaris que no hagin superat les proves a què fa referència la disposició transitòria primera, apartat 2, i que prestin funcions d'assessorament i/o representació i defensa jurídica en llocs reservats a advocats del Cos, d'acord amb el que determini la relació de llocs de treball, queden subjectes a un procés de reassignació, que ha d'ésser regulat per reglament i adequat a l'experiència, els mèrits i la capacitat que tinguin.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

La incorporació efectiva objecte de la integració a què fa referència la disposició transitòria segona s'ha de dur a terme d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller competent perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta Llei i, en particular, per a aprovar l'estatut a què fa referència l'article 3.3, que ha d'ésser aprovat en el termini de sis mesos comptats a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

La Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR