Llei de Ports de Catalunya (Llei 5/1998, de 17 d'abril)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey
I

Catalunya compta amb 580 km de costa, que tradicionalment han ocupat un lloc preeminent en la seva projecció mediterrània.

Els ports de Catalunya, de bell antuvi destinats al comerç i a l'activitat pesquera, s'han anat transformant com a resultat d'un seguit de processos econòmics i socials, condicionats per la funció mateixa que desenvolupen, amb el consegüent resultat que comporta la configuració d'unes infraestructures portuàries amb caràcter multifuncional al llarg de la nostra costa.

D'altra banda, la llarga tradició de la pràctica dels esports nàutics a Catalunya, propiciada principalment pels clubs nàutics, i l'increment progressiu del nombre d'afeccionats a la nàutica esportiva, va significar en una primera etapa la utilització i l'aprofitament de les infraestructures dels ports comercials per a la construcció de dàrsenes destinades a embarcacions esportives, que va evolucionar en una etapa posterior cap a la construcció de ports específicament destinats a la navegació esportiva i d'esbarjo. En aquest sentit, la pràctica esportiva, que inicialment es va situar dins els ports comercials i pesquers, amb les activitats dels quals encara ara en molts d'aquests es compagina, s'ha anat consolidant amb la construcció de ports expressament destinats a aquesta finalitat, fruit de la utilització creixent d'embarcacions menors.

El conjunt dels ports i de les instal·lacions nàutiques del nostre litoral constitueix un sistema portuari que cobreix les necessitats del transport marítim en la triple vessant, comercial, pesquera i esportiva, i que es pot configurar bàsicament en dos grups d'acord amb la gestió corresponent: els ports gestionats directament per l'Administració de la Generalitat i els ports i les dàrsenes construïts i explotats en règim de concessió administrativa, fruit de la promoció i de la inversió privades.

Des d'aquesta perspectiva, aquesta Llei pretén donar resposta a les necessitats reals que demanden els destinataris del servei portuari, ja siguin usuaris dels ports gestionats per l'Administració mateixa, ja ho siguin dels ports que gestionen els titulars de concessions administratives, amb les especificitats pròpies de cada sector.

Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, a la qual corresponen les funcions assignades per aquesta Llei.

Pel que fa als ports de promoció privada, construïts i gestionats a través de concessió administrativa i que es destinen principalment a les embarcacions esportives i d'esbarjo, la Llei pretén incidir d'una manera significativa no solament en l'obra pública que ells mateixos impliquen, sinó també en la prestació del servei al qual l'obra dóna suport. Les funcions administratives encaminades a l'atorgament de la concessió i també al seu control i la seva tutela es mantenen a favor del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà de la direcció general competent en matèria de ports.

En la regulació del procediment d'atorgament de concessions per a la construcció i l'explotació dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes, s'estableix la coordinació necessària entre les diferents administracions amb competències concurrents, i també els mecanismes que garanteixin la viabilitat de la construcció i explotació de l'obra.

En relació amb els usos permesos en les zones de servei portuàries, la Llei reconeix la singularitat que revesteix llur gestió. Els ports constitueixen una realitat econòmica i social i un element dinamitzador de l'economia del municipi i de la seva àrea d'influència i, en aquest sentit, han anat incorporant una considerable oferta complementària que, estretament vinculada i complementària de l'activitat principal, en contribueix a la rendibilitat.

D'altra banda, s'ha considerat necessari regular les urbanitzacions maritimoterrestres equiparant-les als ports convencionals, amb les especificacions pròpies d'una instal·lació d'aquestes característiques.

Finalment, es regula el règim de policia tipificant les infraccions i les sancions en l'àmbit portuari.

II

L'article 9.15 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de ports, sens perjudici d'allò que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució, que reserva a l'Estat la competència exclusiva en relació amb els ports d'interès general, la marina mercant, l'abanderament de vaixells, la il·luminació de costes i els senyals marítims. Així mateix, correspon a la Generalitat la potestat d'execució de la legislació estatal en relació amb els ports d'interès general quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa, en virtut de l'article 11.8 de l'Estatut d'autonomia.

D'acord amb les disposicions constitucionals i estatutàries, mitjançant el Reial decret 2876/1980, del 12 de desembre, es va procedir als traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat en matèria de ports, i es transferí la titularitat de tots els ports, subjectes o no subjectes a règim de concessió, existents en el litoral català, llevat dels ports de Barcelona i de Tarragona. També es va traspassar tota la resta d'instal·lacions portuàries menors de caràcter esportiu existents a Catalunya.

Mitjançant la Llei 4/1982, del 5 d'abril, es creà la Comissió de Ports de Catalunya, organisme autònom encarregat de la gestió del servei públic portuari. Aquesta Llei va ésser desenvolupada posteriorment mitjançant el Decret 325/1992, que aprovava el Reglament de gestió dels ports adscrits a la Comissió de Ports de Catalunya.

La necessitat de regular d'una manera unitària la competència assumida estatutàriament avala l'oportunitat d'elaborar una normativa pròpia que reguli tant els ports gestionats directament per l'Administració de la Generalitat com els ports i les dàrsenes construïts i explotats en règim de concessió administrativa.

LLIBRE I Artículos 1 a 26
TÍTOL PRELIMINAR Organització administrativa portuària de la Generalitat i creació de l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat Artículos 1 a 4
ARTICLE 1 Objecte de la Llei
  1. Aquesta Llei té per objecte d'establir l'organització portuària de la Generalitat i regular la planificació, la construcció, la modificació, la gestió, la utilització i el règim de policia dels ports, de les marines interiors i de la resta d'obres o construccions nàutiques i portuàries que són competència de la Generalitat, i també llur règim econòmic i financer.

  2. Aquesta Llei és d'aplicació:

    1. Als ports marítims del litoral català que no són d'interès general.

    2. A les dàrsenes pesqueres, esportives i comercials situades en els ports marítims del litoral català que no són d'interès general.

    3. A les instal·lacions marítimes de competència de la Generalitat.

    4. A les marines interiors situades a la costa catalana.

  3. L'establiment i el desenvolupament de l'organització portuària esmentada són subjectes als principis de sostenibilitat, de respecte al medi ambient i d'aplicabilitat de l'avaluació d'impacte ambiental.

ARTICLE 2 Definicions

Als efectes d'aquesta Llei, es defineixen els conceptes següents:

  1. S'entén per port marítim el conjunt d'aigües marítimes abrigades, d'espais terrestres qui hi són contigus i d'instal·lacions i d'accessos terrestres que tenen les condicions físiques naturals o artificials i, si s'escau, d'organització necessàries per a fer les operacions pròpies de cada port i requerides, per raó de l'ús particular a què es destini, per la flota mercant, pesquera o esportiva i pels usuaris respectius.

  2. S'entén per dàrsena el conjunt de superfícies de terra i aigua incloses a la zona de servei d'un port preexistent i destinades al servei de la flota mercant, pesquera o esportiva o a les activitats turístiques o recreatives complementàries.

  3. S'entén per instal·lació marítima tota obra fixa o instal·lació desmuntable que, sense complir els requisits necessaris per a ésser considerada port marítim, ocupa espais de domini públic maritimoterrestre no inclosos en la zona de servei dels ports i es destina exclusivament o principalment a l'ús d'embarcacions mercants, de pesca i esportives o d'esbarjo.

  4. S'entén per marina interior el conjunt d'obres i d'instal·lacions necessàries per a comunicar permanentment el mar territorial amb terrenys interiors de propietat privada o de l'Administració pública, urbanitzats o susceptibles d'urbanització, a través d'una xarxa de canals, amb la finalitat de permetre la navegació de les embarcacions esportives a peu de parcel·la, dins del marc d'una urbanització maritimoterrestre.

ARTICLE 3 Classificació
  1. Els ports que regula aquesta Llei es classifiquen, per raó de llur origen, en artificials i naturals, segons que requereixin per a existir la realització d'obres d'abric o bé no les requereixin. En particular, als efectes d'aquesta Llei, són ports naturals els constituïts per les aigües abrigades per la mateixa disposició natural del terreny o els parcialment abrigats que es destinen a l'ancoratge de temporada d'embarcacions de pesca i esportives o d'esbarjo.

  2. Els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes es classifiquen, per raó de llur ús o destinació, en comercials, industrials, pesquers, esportius i mixtos, segons que es destinin, respectivament, de manera exclusiva o principal, a una d'aquestes activitats o a diverses.

ARTICLE 4 Elements i característiques tècniques

Sens perjudici del que disposa aquesta Llei, les característiques tècniques, els elements, els serveis i altres requisits que amb caràcter mínim han de tenir els ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i les marines interiors es determinen per via reglamentària d'acord amb llur naturalesa o destinació.

TÍTOL I Organització Artículos 5 y 6
ARTICLE 5 Estructura administrativa
  1. Les competències que en matèria de ports corresponen a la Generalitat s'exerceixen per mitjà del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i per l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, d'acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normes reglamentàries que la desenvolupin.

  2. Als efectes d'aquesta Llei, tenen la consideració d'Administració portuària el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Ports de la Generalitat.

ARTICLE 6 Òrgans competents
  1. Correspon al Govern de la Generalitat l'aprovació definitiva dels projectes que comporten la construcció de nous ports i l'atorgament, si s'escau, de les concessions per a llur construcció i explotació.

  2. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

    1. L'aprovació definitiva dels projectes d'ampliació d'un port que impliquin una ampliació del domini públic maritimoterrestre ocupat.

    2. L'aprovació definitiva dels projectes de construcció de dàrsenes, d'instal·lacions marítimes i de marines interiors de competència de la Generalitat, i l'atorgament, si s'escau, de la concessió per a llur construcció i explotació.

    3. L'aprovació definitiva dels ancoratges dels ports naturals, d'acord amb els plans d'usos de temporada redactats pels municipis, amb l'informe previ vinculant dels òrgans competents en matèria de marina mercant, i la resolució sobre llur gestió. El departament de Medi ambient ha d'emetre un informe amb caràcter preceptiu abans de l'aprovació definitiva.

  3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, la tutela i el control dels ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i les marines interiors subjectes a concessió de construcció i d'explotació, d'acord amb les disposicions del títol de concessió respectiu i amb plena subjecció a aquesta Llei i al seu desenvolupament reglamentari i, en particular, l'autorització per a fer obres i activitats congruents amb els usos portuaris en les respectives zones de servei.

  4. L'aprovació dels projectes i les obres a què es refereix aquest article s'entén sens perjudici de les competències urbanístiques municipals i, d'acord amb el que estableix l'article 30, sens perjudici de l'atorgament de la corresponent llicència d'obres.

TÍTOL II L'entitat de dret públic Ports de la Generalitat Artículos 7 a 26
CAPÍTOL I Creació i les funcions de Ports de la Generalitat Artículos 7 a 10
ARTICLE 7 Naturalesa
  1. Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, de les regulades per l'article 1.b) de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, la qual és adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, té com a finalitat gestionar el domini públic portuari de la Generalitat que se li encomani i els fons que li siguin adscrits, en la forma establerta per aquesta Llei i ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general. Això no obstant, en resta sotmès al dret públic:

    1. El règim de funcionament dels òrgans col·legiats.

    2. Les relacions amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i amb altres ens públics.

    3. Les relacions jurídiques externes que es derivin d'actes de limitació, intervenció, control i sancionadors, els expropiatoris i, en general, qualsevol acte que impliqui actuació de sobirania o exercici de potestats administratives.

  2. Ports de la Generalitat té personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats de manera que garanteixi l'eficàcia i la diligència màximes en el compliment de les seves funcions i en la prestació dels seus serveis.

  3. D'acord amb les normes per les quals es regeix, pot adquirir, fins i tot com a beneficiari d'expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits i contractes, establir i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos, exercir accions judicials i executar les activitats regulades per les lleis.

ARTICLE 8 Funcions

Per a la consecució dels seus objectius, Ports de la Generalitat exerceix les funcions següents:

  1. L'organització, la gestió i l'administració dels ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i les marines interiors que gestioni directament o indirectament l'ens públic, inclosa la gestió, recaptació i revisió dels tributs portuaris, i també la planificació, la confecció de projectes, l'execució i la conservació de les seves obres i instal·lacions, d'acord amb la normativa urbanística aprovada.

  2. L'ordenació dels usos dins les zones portuàries i la formulació dels instruments de planejament portuari establerts per aquesta Llei que, d'acord amb la planificació urbanística, prevegin llur desenvolupament.

  3. La direcció, l'organització i la gestió dels serveis afectats al domini públic portuari que tingui adscrits, la direcció de serveis complementaris i especials; el practicatge, el remolcament i l'amarratge; la recollida de residus procedents dels vaixells, i el règim de policia i de circulació pels molls i la zona de servei.

  4. La formulació de plans d'emergència del port, conjuntament amb els municipis i de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

  5. La gestió de la senyalització portuària i l'atorgament de les concessions de la retirada de residus Marpol.

  6. En general, qualsevol altra funció necessària per a facilitar el tràfic marítim portuari i aconseguir la rendibilitat i la productivitat de l'explotació del domini públic portuari que tingui adscrit.

ARTICLE 9 Zones portuàries
  1. Per a dur a terme les seves funcions, Ports de la Generalitat s'organitza territorialment en les següents zones portuàries:

    1. Zona portuària nord, que té com a límits territorials des de la frontera de França fins al riu Tordera.

    2. Zona portuària centre, que té com a límits territorials des del riu Tordera fins al terme municipal de Cubelles amb Cunit.

    3. Zona portuària sud, que té com a límits territorials des del terme municipal de Cunit fins al riu Sénia.

  2. Les zones portuàries de Ports de la Generalitat definides per l'apartat 1 s'han d'agrupar organitzativament.

ARTICLE 10 Domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat

Integren el domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes que s'enumeren en l'annex i els que per acord del Govern se li adscriguin.

CAPÍTOL II Organització Artículos 11 a 19
ARTICLE 11 Òrgans

Els òrgans de l'entitat Ports de la Generalitat són els següents:

  1. De govern:

    President o presidenta.

    Vicepresident o vicepresidenta.

    Comitè Executiu.

  2. De gestió:

    Gerent.

  3. De consulta i assistència: Consell Assessor.

SECCIÓ PRIMERA Òrgans de Govern Artículos 12 a 15
ARTICLE 12 Comitè executiu
  1. El Comitè Executiu és l'òrgan rector col·legiat de Ports de la Generalitat, i és constituït pels membres següents:

    1. El president o presidenta.

    2. El vicepresident o vicepresidenta.

    3. El gerent o la gerent, amb veu i sense vot.

    4. Un nombre de vocals que ha de determinar el Govern, entre els quals hi ha d'haver necessàriament representants de l'Administració de la Generalitat, de les administracions locals i de les entitats l'activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de Ports de la Generalitat. Els representants de les administracions locals han d'ésser com a mínim dos en representació dels municipis en el terme municipal dels quals hi ha un port adscrit a Ports de la Generalitat.

  2. El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en cas de vacant, absència o malaltia i exerceix les funcions que li són encomanades o delegades pel president o presidenta.

  3. A les reunions del Comitè executiu assisteix un secretari o secretària, amb veu i sense vot, designat pel president o presidenta.

  4. Quan l'ordre del dia de la sessió inclogui la consideració específica d'un tema que pugui afectar un col·lectiu determinat, s'ha de consultar algun representant d'aquest col·lectiu.

ARTICLE 13 Funcions del Comitè Executiu
  1. Correspon al Comitè Executiu:

    1. Fixar les directrius generals d'actuació de l'ens, de conformitat amb els objectius generals de política portuària del Govern de la Generalitat.

    2. Aprovar l'avantprojecte de programa d'actuació, d'inversions i de finançament de Ports de la Generalitat corresponent a l'exercici següent.

    3. Aprovar l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital de l'ens, el balanç anual i la memòria de Ports de la Generalitat.

    4. Proposar al president o presidenta l'aprovació dels contractes.

    5. Autoritzar la inscripció en el cens de l'entitat de consignataris de les empreses d'estiba i comercialitzadores de peix, tenint en compte el cens actual, o d'altres.

    6. Aprovar la plantilla i el règim retributiu del personal.

    7. Acordar la constitució de consorcis, amb l'autorització prèvia del Govern de la Generalitat.

    8. Atorgar concessions i autoritzacions per a l'ocupació de superfície de domini públic en les zones portuàries i per al dret d'utilització de les instal·lacions i procedir-ne a la modificació, el rescat, la reversió i la caducitat o l'extinció, d'acord amb els plecs de condicions generals aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

    9. Aprovar provisionalment, d'acord amb la normativa urbanística corresponent, els projectes d'obres a executar per Ports de la Generalitat.

    10. Adoptar acords en matèria de tributs portuaris i preus privats.

    11. Proposar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques l'aprovació de noves normes relatives als serveis portuaris.

    12. Emetre informe sobre les normes generals relatives als serveis portuaris.

    13. Formular i proposar al conseller o consellera de política Territorial i Obres Públiques, amb l'informe municipal previ, l'aprovació del pla de delimitació de la zona de servei portuària i, si escau, el pla especial del sistema portuari.

    14. Exercir les funcions de policia que siguin necessàries per al compliment dels seus fins i controlar, en l'operativa portuària de competència de la Generalitat, el compliment dels reglaments de mercaderies perilloses, els de seguretat i higiene i els dels sistemes de seguretat i d'incendis, sens perjudici de les competències que corresponguin a altres departaments de la Generalitat.

  2. El Comitè Executiu pot delegar en el gerent o la gerent i en el president o presidenta les funcions atribuïdes en l'apartat 1, llevat de les que per llei siguin indelegables.

  3. El Comitè Executiu es reuneix en sessions ordinàries amb una periodicitat trimestral. També es pot reunir en sessions extraordinàries, sempre que ho acordi el president o presidenta o a petició, almenys, d'una tercera part dels seus membres.

ARTICLE 14 La Presidència

El president o presidenta i el vicepresident o vicepresidenta de l'ens són nomenats pel Govern, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

ARTICLE 15 Funcions
  1. El president o presidenta de Ports de la Generalitat ho és també del seu Comitè Executiu i li corresponen les funcions següents:

    1. Exercir la representació de Ports de la Generalitat i del Comitè Executiu.

    2. Convocar les reunions del Comitè Executiu, assenyalant-ne el lloc, el dia, l'hora i l'ordre del dia.

    3. Presidir i dirigir les sessions del Comitè Executiu i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

    4. Autoritzar amb la seva signatura l'acta de sessions i de certificacions.

    5. Acordar contractes i convenis, com a òrgan de contractació de Ports de la Generalitat.

    6. Acordar l'exercici de les accions i els recursos que corresponen a l'entitat en defensa dels seus interessos davant de les administracions públiques i dels tribunals de justícia.

    7. Les que, si escau, li delegui el Comitè Executiu.

    8. Qualsevol altra funció que no sigui assignada per aquesta Llei als altres òrgans de l'ens.

  2. El president o presidenta de Ports de la Generalitat pot delegar les seves funcions en el vicepresident o vicepresidenta.

SECCIÓ SEGONA Òrgans de gestió Artículo 16
ARTICLE 16 La Gerència
  1. El gerent o la gerent porta a terme la gestió ordinària de Ports de la Generalitat sota la direcció del president o presidenta i del Comitè Executiu, el qual el proposa per al seu nomenament al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

  2. Correspon al gerent o la gerent l'exercici de les funcions següents:

  1. Gestionar i dirigir l'ens en els aspectes administratius i tècnics.

  2. Dirigir els recursos humans, i també organitzar el funcionament intern de Ports de la Generalitat i executar els acords del Comitè Executiu en aquesta matèria.

  3. Gestionar els recursos econòmics i ordenar-ne les despeses i els pagaments, dins els límits establerts pel Comitè Executiu.

  4. Proposar al Comitè Executiu l'aprovació de la plantilla i el règim retributiu del personal.

  5. Aprovar en els aspectes tècnics els projectes d'obres.

  6. Proposar al president o presidenta, a petició del Comitè Executiu, la formalització de contractes i de convenis.

  7. Elaborar i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital, els comptes i la memòria anual de Ports de la Generalitat.

  8. Elaborar i presentar al Comitè Executiu l'avantprojecte de programa d'actuació, d'inversió i de finançament.

  9. Elaborar i proposar al Comitè Executiu les normes generals dels serveis portuaris.

  10. Proposar al Comitè Executiu la constitució de consorcis.

  11. Impulsar els expedients sancionadors que en l'àmbit de Ports de la Generalitat es puguin tramitar i elevar-ne la proposta de resolució als òrgans competents per a imposar sancions.

  12. Exercir les facultats que li siguin delegades pel Comitè Executiu i per la Presidència.

SECCIÓ TERCERA Òrgans de consulta i assistència Artículos 17 y 18
ARTICLE 17 Consell Assessor
  1. El Consell Assessor de Ports de la Generalitat és l'òrgan en el qual hi ha representats tots els sectors interessats en l'àmbit portuari català, a fi de cooperar en la consecució dels objectius que li són propis.

  2. El Consell Assessor de Ports de la Generalitat és integrat pel president o presidenta de l'ens, pel vicepresident o vicepresidenta, pel gerent o la gerent i per un nombre de vocals que ha de determinar el Govern, entre els quals hi ha d'haver necessàriament representants de l'Administració de la Generalitat, de les administracions locals en el terme municipal de les quals hi hagi un port adscrit a Ports de la Generalitat, i de les entitats l'activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de Ports de la Generalitat.?

  3. El secretari o secretària del Consell Assessor de Ports de la Generalitat és el mateix que el del Comitè Executiu de l'ens i assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

  4. El Consell Assessor es reuneix en sessió ordinària almenys dues vegades l'any, i en sessió extraordinària sempre que ho sol·licitin el president o presidenta o un terç dels membres.

ARTICLE 18 Funcions

Correspon al Consell Assessor:

  1. Informar sobre l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital de Ports de la Generalitat.

  2. Proposar al Comitè Executiu l'aprovació de les normes generals relatives als serveis portuaris.

  3. Informar sobre el programa d'actuació, d'inversió i de finançament de Ports de la Generalitat.

  4. Informar sobre el balanç i la memòria anual de Ports de la Generalitat.

  5. Informar sobre la fixació de les tarifes i els cànons que ha d'aplicar Ports de la Generalitat.

  6. Informar sobre la constitució de consorcis.

  7. Informar sobre les operacions de crèdit concertades per l'entitat.

  8. Assessorar l'ens en totes les qüestions relacionades amb les activitats de Ports de la Generalitat i emetre informe sobre qualsevol assumpte sobre el qual sigui consultat en l'àmbit de les seves competències.

  9. Informar sobre la proposta de tarifes pels serveis que es prestin i de les taxes que ha d'aplicar Ports de la Generalitat.

  10. Qualsevol altra que li pugui ésser conferida d'acord amb la legislació vigent.

SECCIÓ QUARTA Zones portuàries Artículo 19
ARTICLE 19 Estructura funcional
  1. Per al desenvolupament de les seves funcions, Ports de la Generalitat compta amb l'estructura orgànica suficient per a atendre els seus objectius i d'acord amb les zones en què s'organitza territorialment.

  2. El responsable o la responsable territorial de cada zona portuària porta a terme la gestió directa de la zona portuària corresponent i de les autoritzacions d'activitat i de prestació de serveis portuaris, d'acord amb les directrius que dicti el gerent o la gerent de Ports de la Generalitat, i exerceix les funcions assignades reglamentàriament.

CAPÍTOL III Règim econòmic Artículos 20 y 21
ARTICLE 20 Recursos
  1. Els recursos de Ports de la Generalitat són:

    1. Els tributs portuaris i els ingressos que tinguin el caràcter de recursos de dret privat obtinguts en l'exercici de les seves funcions.

    2. Els productes dels cànons per concessions i autoritzacions administratives en els ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i les marines interiors de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

    3. Les quantitats obtingudes per l'alienació d'actius fixos i pel rendiment dels béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.

    4. Les dotacions o subvencions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat, la resta de les subvencions i dels auxilis de qualsevol tipus que puguin rebre d'altres entitats públiques i la resta de subvencions i d'auxilis de qualsevol altre tipus que pugui rebre.

    5. Els procedents dels crèdits, els préstecs i les altres operacions financeres que es puguin concertar i estiguin reflectides en la Llei de pressupostos de la Generalitat.

    6. El producte de l'aplicació del règim sancionador establert per aquesta Llei

    7. La resta d'ingressos que s'autoritzin.

  2. Els recursos de Ports de la Generalitat tenen caràcter finalista, atès que són destinats a la consecució dels objectius de l'entitat, i per tant a la millora, les inversions i desenvolupament del sistema portuari català de la competència de la Generalitat.

ARTICLE 21 Règim pressupostari i de comptabilitat
  1. El pressupost de Ports de la Generalitat és anual i se subjecta a les disposicions sobre pressupostos de les entitats de dret públic que han d'ajustar llur activitat al dret privat, conforme a allò que disposa la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana.

  2. Ports de la Generalitat ha d'ordenar la seva comptabilitat d'acord amb el Pla general de comptabilitat pública i resta sotmesa al control financer mitjançant auditories, d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques.

  3. Ports de la Generalitat ha de subscriure amb la Generalitat, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i amb l'informe previ dels departaments de la Presidència i d'Economia i Finances, un conveni que ha d'incloure, com a mínim, les clàusules recollides per l'article 53 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La durada del conveni és de quatre anys, sens perjudici d'una actualització anual en funció de les previsions pressupostàries o dels objectius.

CAPÍTOL IV Règim jurídic Artículos 22 a 26
ARTICLE 22 Règim jurídic públic i privat

L'activitat de Ports de la Generalitat es regeix, amb caràcter general, pel dret privat en els termes establerts per l'article 7 i amb les especificacions determinades pels articles 23, 24, 25 i 26.

ARTICLE 23 Contractació

La contractació d'obres, serveis i subministraments de Ports de la Generalitat s'ha de regir pel que estableix la Llei 13/1995, de contractes de les administracions públiques, i ha de garantir els principis de publicitat i de lliure concurrència.

ARTICLE 24 Personal
  1. Les relacions entre Ports de la Generalitat i el seu personal es regeixen pel dret laboral, llevat de les places que en atenció a la naturalesa de llur contingut queden reservades a funcionaris i funcionàries públics.

  2. La selecció de personal de Ports de la Generalitat s'ha de fer dins dels límits pressupostaris, i d'acord amb els principis de mèrit i capacitat i, llevat del personal directiu i de confiança, mitjançant publicitat.

ARTICLE 25 Regim [sic] patrimonial

El patrimoni de Ports de la Generalitat és constituït pels béns que li són adscrits i els que adquireixi en virtut de qualsevol títol d'acord amb aquesta Llei. La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposen la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat.

ARTICLE 26 Recursos i actes administratius
  1. Els recursos administratius, reclamacions i revisions formulats contra els actes dictats en exercici de potestats administratives pels òrgans de govern i de gestió de Ports de la Generalitat es regeixen pel que estableix la legislació sobre règim jurídic i de procediment de les administracions públiques.

  2. Per a la interposició de recursos administratius, el Comitè Executiu té com a òrgan superior el president o presidenta de Ports de la Generalitat.

  3. Els actes administratius del president o presidenta de Ports de la Generalitat posen fi a la via administrativa.

LLIBRE II Ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes Artículos 27 a 93.quinquies
TÍTOL I Zona de servei portuària Artículos 27 a 30
ARTICLE 27 Definició
  1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per zona de servei portuària la formada per les superfícies de terra i aigua necessàries per a dur a terme les activitats pròpies i complementàries dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes.

  2. Les superfícies d'aigua incloses dins la zona de servei són tant les aigües portuàries interiors arrecerades o delimitades per instruments de senyalització marítima com les exteriors immediatament adjacents a les obres d'abric i de bocana.

ARTICLE 28 Destinació
  1. La zona de servei dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes regulades per aquesta Llei es destina principalment a la prestació del servei portuari, i la seva utilització i explotació s'ha de realitzar d'acord amb les prescripcions d'aquesta Llei, amb el planejament urbanístic, els plans especials elaborats pels municipis i les normes que la desenvolupin.

  2. Les zones corresponents a vials d'accés al port, vials interiors de lliure accés, i qualsevol zona on no hi hagi restricció per a l'accés de vianants, i també les obres de defensa no utilitzables, tenen en qualsevol cas la consideració de zones d'aprofitament públic i gratuït. Aquestes zones són exemptes d'acreditar l'impost de béns immobles, de conformitat amb la normativa reguladora de les finances locals.

ARTICLE 29 Delimitació
  1. Els projectes de construcció dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes han de contenir la delimitació concreta del perímetre de la respectiva zona de servei portuària i han d'incloure els usos i les activitats pròpies i complementàries. Així mateix, els projectes han de preveure la incidència de les obres portuàries sobre les zones immediates i l'estudi d'accessibilitat a les instal·lacions.

  2. Correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, a proposta de l'Administració portuària, l'aprovació del corresponent Pla de delimitació de la zona portuària en els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes ja existents. El Pla n'ha de definir el perímetre i ha d'incloure els usos i les activitats relacionats amb la instal·lació portuària previstos en l'esmentada zona de servei.

  3. Per a l'aprovació del Pla s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu de les administracions competents en matèria d'urbanisme, de pesca i de medi ambient. Si els informes esmentats no s'emeten en el termini de dos mesos a comptar de la recepció de la proposta, es pot prosseguir el procediment, excepte en els casos en què sigui manifestament incompatible amb el planejament urbanístic.

ARTICLE 30 Activitats, instal·lacions i construccions permeses
  1. A la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes es poden dur a terme activitats, instal·lacions i construccions ajustades a la destinació pròpia de cada port, dàrsena o instal·lació marítima, i també totes les que siguin complementàries de les activitats essencials.

  2. A la zona de servei també es poden autoritzar usos i instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades amb l'activitat portuària o marítima que afavoreixin l'equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes.

  3. En el domini públic portuari o adscrit es poden autoritzar:

    1. Les ocupacions i les utilitzacions que es destinin a residència o habitació, en els termes que disposa la normativa estatal aplicable.

    2. La instal·lació de senyals informadors i de rètols indicadors d'establiments o empreses autoritzats per l'Administració portuària, i els que corresponguin a la realització de determinats actes esportius i culturals de caràcter temporal, convenientment autoritzats.

  4. El conjunt d'edificacions que es construeixin a la zona de servei portuària i les que tinguin relació amb les activitats comercials, culturals, esportives, lúdiques o recreatives a què es refereix l'apartat 2 estan sotmeses a la llicència municipal prèvia, d'acord amb la legislació urbanística.

  5. Les obres d'infraestructura i de superestructura relacionades amb la instal·lació portuària no estan sotmeses als actes de control preventiu municipal a què es refereix l'article 220 de la Llei 8/1987, del 5 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l'autoritat judicial.

  6. El règim de prohibicions establert per la Llei de costes per a la utilització del domini públic maritimoterrestre no és aplicable a les instal·lacions i les activitats a realitzar en el domini públic portuari.

TÍTOL II Planificació portuària Artículos 31 a 37
CAPÍTOL I Pla de ports de Catalunya Artículos 31 a 34
ARTICLE 31 Objecte, caràcter i vigència
  1. El Pla de ports de Catalunya és un instrument d'ordenació del litoral català dins del marc de les directrius de l'ordenació territorial, i té per objecte l'establiment dels criteris per a la utilització portuària adequada i racional de la costa catalana, i també l'atenció preferent envers la conservació del litoral i la gestió correcta del medi ambient.

  2. El Pla de ports de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, de conformitat amb la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, i ha de justificar el seu grau d'adequació a les directrius del Pla territorial general de Catalunya.

  3. La vigència del Pla és indefinida, sens perjudici de la seva modificació o revisió quan les circumstàncies ho aconsellin o quan es modifiquin les directrius formulades pel Pla territorial general.

ARTICLE 32 Contingut

El Pla de ports ha de contenir l'estudi de les característiques del litoral de Catalunya, l'anàlisi a nivell indicatiu de la demanda d'embarcacions i punts d'amarratge, les previsions d'evolució, l'anàlisi dels diferents trams de la costa catalana i els criteris per a protegir-la des d'un punt de vista ecològic i ambiental.

ARTICLE 33 Redacció i aprovació
  1. La formulació i la redacció del Pla de ports de Catalunya i de les seves modificacions o revisions correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

  2. L'aprovació del Pla i de les seves modificacions o revisions correspon al Govern de la Generalitat, amb l'obertura prèvia d'un període de consulta institucional de dos mesos, durant el qual s'han de requerir informes dels departaments competents i de les administracions públiques i els organismes afectats. Paral·lelament al tràmit de consulta s'ha d'obrir un període d'informació pública per un termini de trenta dies.

ARTICLE 34 Actualització
  1. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'actualitzar els estudis i les dades que formen part del contingut del Pla de ports mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, en la forma que es determini, per via reglamentària.

  2. Aquesta actualització no té la consideració de modificació o revisió del Pla.

CAPÍTOL II Consideració urbanística dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes Artículos 35 a 37
ARTICLE 35 Coordinació amb el planejament urbanístic
  1. Els instruments de planejament urbanístic que afecten la zona litoral de Catalunya, un cop aprovats inicialment, s'han de trametre a la direcció general competent en matèria de ports perquè informi sobre les qüestions de la seva competència.

  2. El règim jurídic aplicable a aquests informes és el que regula la legislació urbanística per a les administracions sectorials que han d'informar sobre els instruments de planejament, si bé el termini per a emetre'ls no pot ésser en cap cas superior a dos mesos.

ARTICLE 36 Planificació urbanística general

Els instruments de planejament general del municipi han de qualificar la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes existents objecte d'aquesta Llei com a sistema general portuari. A més, han de contenir les determinacions bàsiques relatives a accessibilitat, connectivitat, edificabilitat, volumetria, usos i altres que es considerin d'interès general, en el marc de les competències urbanístiques, a l'efecte de garantir la coherència amb el model territorial i amb l'estructura general i orgànica del pla en el qual s'integri la zona portuària.

ARTICLE 37 Plans especials
  1. El sistema general portuari s'ha de desenvolupar mitjançant un pla especial, que poden redactar, amb acord previ, l'Administració portuària o la corporació municipal. Se n'ha de fer la tramitació i l'aprovació d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.

  2. Aprovat inicialment el pla, s'ha de trametre a l'Administració de l'Estat perquè pugui informar en matèria de la seva competència en la forma i amb els efectes determinats per la legislació de costes. Així mateix, s'ha de sol·licitar l'informe dels departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i de pesca.

  3. En el supòsit que el pla hagi estat formulat per la corporació municipal, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha de trametre a l'Administració portuària, que disposa d'un termini de dos mesos per a emetre informe, de caràcter preceptiu i vinculant pel que fa a les matèries d'àmbit portuari.

  4. Si el pla ha estat formulat per l'Administració portuària, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha de trametre a les corporacions locals afectades perquè en el mateix termini informin preceptivament.

  5. L'acord d'aprovació definitiva del pla especial s'ha de notificar al municipi afectat i, si escau, al promotor o al concessionari i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  6. El pla especial ha d'incloure, com a determinacions, les mesures i les previsions necessàries per a garantir el funcionament eficaç de la zona de servei portuària, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis portuaris i mediambientals.

TÍTOL III Construcció i explotació Artículos 38 a 69
CAPÍTOL I Iniciativa pública Artículos 38 y 39
ARTICLE 38 Iniciativa pública
  1. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb els criteris del Pla de ports de Catalunya i el planejament urbanístic, pot construir i explotar els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes objecte d'aquesta Llei, per ella mateixa mitjançant Ports de la Generalitat o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, en qualsevulla de les formes permeses per la llei.

  2. La Generalitat pot adoptar les més diverses formes de participació, promoció pública i foment en matèria portuària.

  3. La construcció de nous ports, dàrsenes o instal·lacions marítimes per la Generalitat i l'ampliació o la modificació dels existents, quan sigui rellevant i d'acord amb les característiques que es determinin per via reglamentària, requereix la realització del projecte constructiu corresponent i dels estudis tècnics exigits per l'article 41, la petició dels informes, el tràmit d'informació pública i la declaració d'impacte mediambiental a què fa referència aquesta Llei. Així mateix cal que en elaborar-se el projecte es justifiqui l'equilibri entre l'oferta i la demanda dels punts d'amarratge en els mateixos termes que estableix l'apartat 2 de l'article 40.

ARTICLE 39 Convocatòria de concursos
  1. La Generalitat, d'acord amb la normativa reguladora de la contractació de les administracions públiques, pot convocar concursos públics amb els objectes següents:

    1. La selecció de projectes de construcció de ports i de dàrsenes.

    2. L'atorgament d'una concessió per a la construcció o bé per a la construcció i l'explotació d'un port o una dàrsena.

  2. Durant la tramitació d'una sol·licitud de concessió, i en tot cas abans de l'aprovació tècnica del projecte, l'Administració pot convocar un concurs en el mateix àmbit territorial. En aquest cas queda suspesa la tramitació de la sol·licitud. S'han de determinar per via reglamentària els supòsits en què es pot preveure el reemborsament a càrrec de l'adjudicatari de les despeses del projecte, en el supòsit que finalment el sol·licitant no resulti ésser adjudicatari del concurs.

CAPÍTOL II Iniciativa privada: concessió administrativa Artículos 40 a 69
ARTICLE 40 Iniciativa privada
  1. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el Pla de ports de Catalunya, i sens perjudici de les competències munincipals, pot atorgar concessions administratives per a la construcció, l'explotació i l'ampliació de ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes de la seva competència a persones jurídiques públiques o privades, amb subjecció al que disposen aquesta Llei, els seus reglaments i els plecs de clàusules administratives de la concessió.

  2. Les sol·licituds que es presentin han de justificar que l'oferta i la demanda de punts d'amarratge existents en el tram de costa on es projecti construir nous ports és equilibrada, cosa que s'ha de tenir en compte a l'efecte de resoldre les sol·licituds de noves concessions.

SECCIÓ PRIMERA Ports artificials Artículos 41 a 68
SUBSECCIÓ PRIMERA Iniciació del procediment Artículos 41 y 42
ARTICLE 41 Sol·licitud de la concessió
  1. Perquè una persona jurídica privada pugui ésser titular d'una concessió per a la construcció i l'explotació d'un port ha d'adoptar qualsevol forma societària o de caràcter associatiu autoritzada per l'ordenament vigent. La identificació dels seus accionistes, en el cas de societats mercantils, i la dels socis promotors, en la resta d'entitats, és una condició indispensable. Qualsevol canvi o modificació en la composició de l'accionariat, en el cas de societats, o dels òrgans directius ha d'ésser comunicat a l'Administració que ha atorgat la concessió.

  2. S'ha d'adjuntar a les sol·licituds de concessió l'avantprojecte o el projecte bàsic corresponent, redactat pel personal tècnic competent, un estudi economicofinancer, la proposta del reglament d'explotació i de les tarifes i el resguard acreditatiu d'una fiança provisional per l'import del 2 per 100 del pressupost de les obres i les instal·lacions.

  3. L'avantprojecte o el projecte bàsic ha de contenir, com a mínim, un estudi d'impacte mediambiental i un estudi de dinàmica del litoral.

ARTICLE 42 Adequació i viabilitat
  1. Presentada la sol·licitud, la direcció general competent en matèria de ports n'ha d'efectuar la confrontació prèvia sobre el terreny, a fi de determinar-ne l'adequació al Pla de ports i al planejament urbanístic.

  2. Si, en el termini màxim de tres mesos, s'estima que les sol·licituds presentades són incompatibles amb el Pla de ports o amb el planejament urbanístic o inviables d'acord amb el que disposa l'apartat 1, les dites sol·licituds han d'ésser arxivades per la direcció general amb audiència prèvia a l'interessat.

SUBSECCIÓ SEGONA Tramitació Artículos 43 a 50
ARTICLE 43 Sol·licitud d'informes
  1. El projecte presentat s'ha de trametre, perquè sigui objecte de l'informe preceptiu, als organismes següents:

    1. Els departaments de la Generalitat de Catalunya competents per raó de la matèria, en funció de les activitats a desenvolupar al port de nova construcció.

    2. Els ens locals en l'àmbit territorial dels quals es preveu la construcció del port.

    3. Els òrgans de l'Administració de l'Estat competents en matèria de defensa i de marina mercant, en les qüestions pròpies de llur competència.

  2. Si transcorregut el termini de dos mesos no s'han rebut els informes sol·licitats, es pot prosseguir en la tramitació del procediment.

ARTICLE 44 Informe d'adscripció
  1. S'ha de requerir un informe vinculant al Ministeri de Medi Ambient, en relació amb les seves competències sobre els béns de domini públic maritimoterrestre de titularitat estatal.

  2. L'informe a què es refereix l'apartat 1 s'entén favorable si no s'emet de forma expressa en el termini de dos mesos a comptar de la recepció de la petició.

ARTICLE 45 Aprovació tècnica
  1. A la vista dels informes rebuts o havent transcorregut els terminis establerts per a emetre'ls sense que s'hagin rebut, el director o directora general competent en matèria de ports ha de resoldre expressament sobre l'aprovació del projecte en el termini de quatre mesos.

  2. Contra la denegació expressa de l'aprovació tècnica, el sol·licitant pot interposar recurs ordinari davant el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

ARTICLE 46 Informació pública

El projecte, un cop notificada per resolució la seva aprovació tècnica, conjuntament amb l'estudi d'impacte mediambiental i la relació de béns i drets afectats a què fa referència l'article 51.2, s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública durant un termini no inferior a trenta dies hàbils mitjançant un anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i ha de tenir tota l'altra publicitat que es determini per via reglamentària.

ARTICLE 47 Declaració d'impacte mediambiental

Un cop finit el termini d'informació pública i després d'haver estat valorades les al·legacions per la direcció general competent en matèria de ports, l'expedient s'ha de lliurar a l'òrgan competent del Departament de Medi Ambient perquè elabori la declaració d'impacte mediambiental corresponent d'acord amb la normativa vigent.

ARTICLE 48 Projecte constructiu

Un cop efectuada la declaració d'impacte ambiental, l'interessat ha de presentar a l'Administració portuària competent, en el termini de cinc mesos, el corresponent projecte constructiu de les obres o les instal·lacions objecte de la concessió amb les condicions i les modificacions que puguin resultar del tràmits establerts per l'article 43, de la informació pública i de la declaració d'impacte ambiental.

ARTICLE 49 Oferta de condicions
  1. Un cop s'han dut a terme les actuacions a què es refereixen els articles d'aquesta subsecció, i a la vista del resultat, la direcció general competent en matèria de ports ha d'oferir a l'interessat les condicions en les quals es pot atorgar la concessió, perquè siguin acceptades o rebutjades en el termini d'un mes.

  2. Sens perjudici de les singularitats pròpies de cada concessió, les condicions s'han d'adequar als plecs de clàusules generals per a l'atorgament de concessions aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

  3. Qualsevol interessat o interessada pot desistir de la seva sol·licitud abans de l'acceptació de les condicions ofertes. Aquest desistiment comporta la pèrdua de la fiança dipositada, llevat que obeeixi a l'excessiva onerositat sobrevinguda del projecte com a conseqüència de les modificacions imposades per l'Administració.

ARTICLE 50 Pluralitat de sol·licituds
  1. Quan concorri una pluralitat de sol·licituds incompatibles entre elles, bé perquè es refereixen a la mateixa obra o instal·lació, bé perquè ocupen una part del mateix domini públic, les sol·licituds s'han de tramitar en competència, amb el requisit dels informes que estableix l'article 43.

  2. A la vista dels informes rebuts, la direcció general competent en matèria de ports ha d'aprovar tècnicament el projecte que reporti una major utilitat pública. Únicament si hi ha una identitat entre les sol·licituds presentades s'ha de tenir en compte la data de presentació i s'ha de donar preferència a la primera de les presentades.

  3. Les sol·licituds incompatibles que es presentin després de la sol·licitud d'informes que estableix l'article 43 s'han de tramitar independentment.

  4. Els sol·licitants concurrents que no resultin adjudicataris de la concessió tenen dret a recuperar la fiança provisional que han prestat.

SUBSECCIÓ TERCERA Atorgament de la concessió Artículos 51 a 54
ARTICLE 51 Resolució d'atorgament i efectes
  1. Un cop acceptades, si s'escau, les condicions a què es refereix l'article 49, l'òrgan competent ha de resoldre discrecionalment sobre l'aprovació definitiva del projecte del port i sobre l'atorgament de la concessió per a la seva construcció i explotació. Aquesta resolució s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  2. L'aprovació del projecte implica la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació, als efectes de l'ocupació temporal o l'expropiació forçosa dels béns o drets afectats per l'objecte d'aquella. A aquests efectes, el projecte ha de comprendre la relació completa i individualitzada dels béns i els drets que no formen part del domini públic i que es considera necessari adquirir o ocupar per a executar-lo.

  3. La concessió atorgada no eximeix el seu titular de l'obligació d'obtenir les llicències, els permisos i les autoritzacions exigibles per altres disposicions legals.

  4. La resolució que atorga la concessió s'ha de notificar en el termini de deu dies a la resta de les administracions públiques que tinguin competències sobre l'espai en el qual es construirà el port.

  5. Atorgada la concessió, aquesta s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat.

ARTICLE 52 Naturalesa i durada
  1. Tots els ports construïts en virtut de concessió administrativa són instal·lacions de servei públic i atorguen al concessionari el dret a l'ocupació del domini públic necessari per a l'execució i l'explotació de les obres.

  2. El termini d'ocupació no pot excedir el màxim fixat per la legislació aplicable al domini públic portuari.

ARTICLE 53 Condicions de l'atorgament

El títol d'atorgament ha de fixar les condicions de la concessió, que, almenys, són les següents:

  1. Les obres i les instal·lacions a realitzar pel concessionari, amb referència al projecte constructiu i al termini de començament i d'acabament.

  2. Els serveis portuaris d'existència obligatòria i opcional.

  3. Els terrenys, les obres i les instal·lacions subjectes a reversió, amb la indicació dels que són de titularitat particular que s'incorporen a la zona de servei portuària.

  4. El termini pel qual s'atorga la concessió, incloses les pròrrogues que, si s'escau, puguin concedir-se.

  5. Les fiances i d'altres garanties que hagi de constituir el concessionari.

  6. La classe, la quantia, els terminis i les formes de lliurament i de devolució, si escau, de subvencions, de bestretes reintegrables, d'avals i d'altres ajuts públics, quan s'atorguin. Tractant-se de bestretes reintegrables, s'han de fer constar al Registre de la Propietat.

  7. Els cànons d'ocupació i, si escau, d'explotació a abonar pel concessionari.

  8. El règim d'utilització, pública o privada, dels serveis i dels espais portuaris, amb l'obligació del concessionari d'establir i de mantenir els accessos adequats per a l'ús públic de les zones de domini públic.

  9. Les tarifes màximes que s'han de percebre del públic, amb la descomposició de llurs factors constitutius.

  10. Els poders de direcció, de vigilància i de policia portuàries o marítimes que es confereixen al concessionari.

  11. L'obligació del concessionari de mantenir en bon estat el domini públic, les obres i les instal·lacions, de fer a càrrec seu les reparacions que siguin necessàries, de facilitar la tasca d'inspecció i de control que hi duu a terme l'Administració portuària i de col·laborar-hi.

  12. L'obligació del concessionari de remetre a l'Administració concedent els comptes de l'explotació auditats i de facilitar la resta d'informació que li sol·liciti l'Administració sobre els seus resultats econòmics.

  13. Les condicions que es considerin necessàries, com a resultat de l'avaluació d'efectes, per a no perjudicar el medi, i també les mesures indispensables per a mantenir la qualitat de les aigües marítimes.

  14. Les causes generals i específiques d'extinció de la concessió, si es preveuen, i els efectes que produeixen.

  15. Les prescripcions tècniques referents al projecte, si se n'estableixen.

ARTICLE 54 Garanties
  1. Un cop notificat l'atorgament de la concessió, l'interessat ha d'acreditar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini que per reglament es determini, la constitució de la fiança definitiva, que ha de consistir en el 20 per 100 del pressupost total de les obres o les instal·lacions i que s'ha de prestar en la forma determinada pel plec de condicions tot incrementant fins a la quantia indicada la fiança provisional. Aquesta garantia respon de l'execució de les obres i les instal·lacions d'acord amb el projecte aprovat i dins del termini fixat a la concessió i de les penalitats imposades al concessionari per raó de la dita execució.

  2. Un cop acabades les obres i les instal·lacions i aprovada l'acta de reconeixement final d'aquestes per l'Administració portuària, la fiança definitiva s'ha de mantenir o reduir en la quantia i la forma que s'assenyali al plec de condicions, tot subsistint per tot el temps que duri la concessió i convertint-se en fiança definitiva de la gestió dels serveis portuaris concedits, la qual en cap cas no pot superar el 2 per 100 del pressupost total de les obres. El plec de condicions ha d'establir la reducció graonada de la fiança a mesura que s'aprovin parcialment les obres. La part en què es redueixi la fiança definitiva de la construcció d'obres ha d'ésser retornada al concessionari dins del termini que reglamentàriament s'estableixi.

  3. L'incompliment imputable al concessionari de les obligacions prescrites pels apartats 1 i 2 pot ser causa de resolució de la concessió.

  4. En el cas que s'imposin penalitats o indemnitzacions al concessionari per raó de l'incompliment de les seves obligacions, aquest ha de reposar o ampliar les garanties en la quantia corresponent i en el termini que reglamentàriament s'estableixi. En cas contrari, incorre en causa de resolució.

SUBSECCIÓ QUARTA Obres de construcció i protecció del medi natural Artículos 55 y 56
ARTICLE 55 Obres i instal·lacions
  1. Les obres i les instal·lacions s'han de realitzar d'acord amb el projecte de construcció aprovat i s'han de començar i acabar dins dels terminis fixats pel plec de condicions particulars de la concessió, sens perjudici de les pròrrogues que s'escaiguin.

  2. Les obres i les instal·lacions compreses en el projecte aprovat i llurs modificacions autoritzades de conformitat amb aquesta Llei han d'ésser dirigides per un tècnic competent i resten subjectes a la inspecció tècnica i a l'aprovació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

  3. El Departament pot requerir en qualsevol moment al concessionari tota la documentació que calgui per a conèixer l'import total de les inversions realitzades i la seva situació economicofinancera real.

ARTICLE 56 Protecció del medi natural i de la qualitat de les aigües marítimes
  1. El concessionari ha d'adoptar, a càrrec seu, les mesures correctores i de protecció del medi natural i aplicar el programa de vigilància ambiental fixats a les condicions de la concessió, d'acord amb el que disposi l'òrgan que tingui atribuït el seguiment i la vigilància del compliment de la declaració d'impacte mediambiental, sens perjudici de les funcions que corresponen al Ministeri de Medi Ambient i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per a la qual cosa el concessionari els ha de subministrar la informació necessària.

  2. El concessionari ha d'establir i mantenir a càrrec seu les instal·lacions i la maquinària necessàries per a assegurar la qualitat de les aigües marítimes a l'interior del recinte portuari, d'acord amb les prescripcions del plec de condicions i la legislació sectorial aplicable en matèria de protecció del medi ambient. A aquests efectes, el concessionari ha de permetre la pràctica dels controls i les inspeccions que realitzi l'òrgan administratiu competent i de col·laborar-hi, i està obligat a aplicar, a càrrec seu, les mesures correctores que a conseqüència de les esmentades actuacions s'assenyalin com a necessàries.

  3. El concessionari té l'obligació de complir el que estableix l'article 79 i de disposar de les instal·lacions necessàries per a la recepció de residus i aigües de sentines i la neteja d'olis, greixos i altres productes contaminants.

SUBSECCIÓ CINQUENA Explotació Artículos 57 a 68
ARTICLE 57 Règim general
  1. L'explotació i la conservació del port és a càrrec del concessionari, que pot dur a terme aquesta gestió en qualsevol de les modalitats establertes per la legislació vigent que sigui aplicable i d'acord amb el reglament general d'explotació i policia dels ports de Catalunya i amb el reglament particular d'explotació.

  2. En tot cas, el concessionari assumeix la responsabilitat total de l'explotació i la conservació del port, als efectes dels seus drets i obligacions, davant l'Administració portuària.

  3. Les funcions tècniques d'explotació i conservació han d'ésser exercides en cada cas per personal amb la necessària capacitació professional.

ARTICLE 58 Cànon d'ocupació

El concessionari està obligat a satisfer el cànon per ocupació del domini públic maritimoterrestre adscrit, en la quantia fixada en el plec de condicions de la concessió, d'acord amb les disposicions contingudes en la legislació vigent que sigui aplicable.

ARTICLE 59 Serveis portuaris

En l'àmbit dels ports, tenen la consideració de serveis portuaris d'ús públic els següents:

  1. La utilització dels llocs d'amarratge o ancoratge d'ús públic tarifat i de les places d'estada a terra.

  2. El servei de varada.

  3. La utilització de grues i d'altres elements de transport.

  4. El subministrament d'aigua, electricitat i carburants.

  5. La utilització de les zones d'aparcament de vehicles establertes als espais portuaris.

  6. Els altres serveis portuaris que es determinin per via reglamentària, o que com a tals siguin recollits en el projecte definitivament aprovat.

ARTICLE 60 Cessió d'elements portuaris
  1. Els contractes que es concerten entre el concessionari i altres persones físiques o jurídiques i que tenen per objecte la cessió temporal de l'ús i gaudi d'elements portuaris no reservats a l'ús públic tarifat s'han de regir pel dret privat pel que fa a les relacions entre les parts contractuals. Els contractes esmentats s'han de subjectar a les clàusules de la concessió, a la reglamentació general de l'explotació i policia dels ports de Catalunya i al reglament particular de cada port que aprovi l'Administració portuària en atorgar la concessió. Aquests contractes s'han de formalitzar en escriptura pública i són inscribibles en el Registre de la Propietat.

  2. Als efectes del que disposa l'apartat 1, abans de l'atorgament dels contractes, el concessionari ha de presentar davant l'Administració portuària un contracte tipus per a la seva conformitat, la qual s'entén atorgada en el termini d'un mes sempre que no hi hagi un pronunciament exprés en sentit contrari. L'Administració està facultada per a imposar clausulats mínims que garanteixin els legítims interessos dels cessionaris.

  3. Els contractes pels quals es cedeix l'ús i gaudi de llocs d'amarratge i de places d'estada a terra confereixen un dret d'ús preferent, en els termes que estableixi el reglament general d'explotació i policia dels ports de Catalunya.

  4. En la forma que s'estableixi per via reglamentària per raó de llurs característiques específiques, en els ports s'ha de reservar un percentatge de la superfície total dels llocs d'amarratge i ancoratge i de les places d'estada a terra per a l'ús públic dels vaixells i de les embarcacions transeünts. En qualsevol cas, aquest percentatge no pot ésser inferior al 10%.

  5. La construcció, l'ampliació o la reforma dels espais i les instal·lacions portuaris objecte de cessió a tercers, i també l'explotació de les activitats econòmiques que s'hi situïn, han de comptar amb caràcter preceptiu amb l'informe del municipi afectat i, si escau, amb l'obtenció de les llicències corresponents.

ARTICLE 61 Control administratiu
  1. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la inspecció i la fiscalització dels ports i dels serveis portuaris, en relació amb la conservació i la reparació de les obres i les instal·lacions, i també pel que fa a l'explotació i la prestació regular dels serveis.

  2. El concessionari ha de remetre anualment al Departament de Política Territorial i Obres Públiques una memòria relativa a l'activitat de l'explotació i als resultats econòmics de la gestió portuària. En qualsevol cas, sens perjudici del que disposa l'article 55.3, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot requerir en qualsevol moment al concessionari els comptes auditats de l'explotació.

  3. Si de l'incompliment de la concessió imputable al concessionari es deriva una pertorbació greu dels serveis portuaris o es produeix una lesió greu dels interessos dels usuaris o del medi ambient i l'Administració portuària no decideix la revocació de la concessió, es pot acordar la seva intervenció, amb substitució o sense del concessionari en la gestió. En tot cas, el concessionari ha d'abonar a l'Administració els danys i perjudicis que per aquest motiu li hagi causat.

ARTICLE 62 Transmissió i constitució de garanties
  1. Les concessions per a la construcció i l'explotació de ports es poden transmetre amb l'autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que pot exercir els drets de tempteig i retracte en els termes que s'estableixin per via reglamentària, després que hagi estat aprovada l'acta de reconeixement final de les obres i que aquestes hagin estat explotades per espai d'una cinquena part del termini de la concessió.

  2. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'autoritzar prèviament la constitució d'hipoteques i altres drets de garantia sobre les concessions, i també llur embargament eventual. En el supòsit d'adjudicació dels béns de la concessió a conseqüència d'un embargament, la Generalitat pot exercir el dret de retracte en el termini de tres mesos, a comptar del moment en què l'Administració portuària tingui coneixement de l'adjudicació.

ARTICLE 63 Modificació

A petició del concessionari i d'acord amb el que disposa aquesta Llei, es poden autoritzar modificacions en la concessió que no comportin l'ampliació de la zona de servei i l'edificació d'obres i instal·lacions no previstes en el projecte de construcció. Els procediments de tramitació de les modificacions s'han de regular per via reglamentària. Això s'entén sens perjudici de la necessitat de modificar prèviament, si s'escau, el planejament portuari, ni de les prerrogatives legals que té l'Administració en relació amb la modificació dels termes de la concessió. Per via reglamentària, s'han de regular els procediments de tramitació de les modificacions i s'han establir els supòsits en què aquestes han d'ésser acompanyades d'un estudi d'impacte ambiental.

ARTICLE 64 Extinció de la concessió: causes
  1. És causa d'extinció de la concessió l'acabament del termini.

  2. Són causes d'extinció anticipada de la concessió:

  1. El rescat de la concessió per l'Administració.

  2. La declaració de fallida o l'extinció del concessionari.

  3. La suspensió de pagaments del concessionari quan això impossibilita la realització de les obres previstes o la prestació dels serveis portuaris. L'Administració portuària pot permetre la continuïtat de la concessió si considera que el concessionari ofereix les garanties suficients per a la seva execució, llevat que l'Administració no se'n reservi la gestió directa.

  4. El mutu acord entre l' Administració portuària i el concessionari.

  5. La revocació de la concessió per incompliment imputable al concessionari de les clàusules o de les condicions establertes en el plec.

  6. Les altres causes que d'acord amb la legislació de contractes es determinin i les que s'estableixin en el plec de condicions.

ARTICLE 65 Extinció per causa imputable al concessionari

Un cop extingida la concessió per causa imputable al concessionari, es produeixen els efectes següents:

  1. L'ocupació per l'Administració de les obres, les instal·lacions i els elements de la concessió.

  2. L'expedient de taxació de la concessió, amb exclusió dels beneficis futurs que deixi de percebre el concessionari.

  3. La convocatòria de licitació per a adjudicar novament la concessió amb subjecció al mateix clausulat que regia anteriorment, amb la taxació aprovada a aqueste efectes, en el supòsit que l'Administració no es reservi la gestió directa.

  4. La indemnització dels danys i perjudicis causats a l'Administració.

  5. La pèrdua de les garanties prestades, en cas d'extinció, quan intervé culpa del concessionari.

  6. La sanció corresponent, si el concessionari incorre en algun dels supòsits tipificats com a infracció.

ARTICLE 66 Extinció per mutu acord

Extingida la concessió per mutu acord de l'Administració i del concessionari, es produeixen els efectes establerts per les lletres a) i c) de l'article 65, si bé la licitació s'ha de fer sobre la base de la indemnització vàlidament estipulada a aquest efecte.

ARTICLE 67 Reversió
  1. Reverteixen a l'Administració portuària les obres, les instal·lacions i la resta dels elements afectats als serveis portuaris. L'Administració pot continuar gestionant-les en qualsevol de les formes previstes per la llei.

  2. En tot cas, els terrenys, els accessos, les obres i les instal·lacions i la resta d'elements de la concessió han de revertir a l'Administració lliures de càrregues, i resten extingits i sense efecte tots els drets reals i personals que terceres persones hi poguessin tenir.

  3. Els anteriors titulars de drets d'ús i gaudi sobre elements portuaris tenen el dret preferent de continuar utilitzant-los, com a usuaris dels serveis públics corresponents, amb subjecció al reglament d'explotació aplicable, mitjançant el pagament de la tarifa respectiva administrativament aprovada.

  4. La Generalitat de Catalunya no assumeix, per raó de la reversió, cap tipus d'obligació econòmica o laboral del concessionari.

ARTICLE 68 Continuació de l'explotació
  1. El concessionari que desitgi continuar l'explotació del port més enllà del termini de la concessió pot sol·licitar a l'Administració portuària, un cop transcorregudes les dues terceres parts del termini de la concessió, l'adjudicació d'un nou contracte de gestió de la concessió administrativa.

  2. Si es produeix la sol·licitud a què es refereix l'apartat 1, llevat que l'Administració portuària opti per alguna forma de gestió directa, s'ha d'anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i se li ha de donar tota l'altra publicitat que s'estableixi per via reglamentària, a fi que en un termini de sis mesos puguin presentar altres sol·licituds terceres persones interessades en la gestió. Finit aquest termini, s'ha d'obrir un concurs restringit entre els qui haguin presentat una sol·licitud per a l'adjudicació del contracte de la concessió.

  3. En aquest concurs s'ha d'atorgar un dret de tempteig a l'antic concessionari, sempre que compleixi els requisits següents:

    1. No haver incorregut en incompliment de les clàusules de la concessió.

    2. Haver gestionat satisfactòriament la instal·lació durant el termini de la concessió, i haver procedit a corregir les deficiències observades per l'Administracio de la manera i en els terminis indicats per aquesta.

  4. Per via reglametària s'han de desenvolupar els criteris de valoració establerts per la lletra b) de l'apartat 3, que en tot cas han de fer referència al manteniment i la millora de les instal·lacions durant tot el període de la concessió, al foment de les activitats marítimes i portuàries, a l'obtenció de guardons i premis relacionats amb la cura i la qualitat de les instal·lacions i a l'oferta de serveis i activitats suplementaris destinats a fomentar i dinamitzar la nàutica esportiva. Per via reglamentària s'ha d'establir la manera d'acreditar aquests extrems a l'efecte d'obtenir l'esmentat dret de tempteig.

  5. En el cas que el concurs no es resolgui a favor de l'antic concessionari, aquest no manté cap dret sobre la concessió, i s'aplica a tots els efectes el règim que hi hagi determinat en finalitzar el termini de la concessió. Si la gestió de la concessió s'atorga a l'anterior concessionari, l'Administració pot variar les clàusules i les condicions reguladores del nou contracte de gestió, les quals han d'ésser acceptades pel concessionari.

  6. En el cas que l'antic concessionari, si resulta adjudicatari del concurs, o bé el guanyador d'aquest, no accepti les condicions de gestió i explotació establertes per l'Administració, s'han d'iniciar les gestions necessàries encaminades a atorgar el contracte de gestió de la concessió al següent classificat, sense que calgui convocar un nou concurs.

  7. De conformitat amb el que estableix l'article 8 del Decret legislatiu 9/1994, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats del cànon d'explotació que acreditin els ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i marines interiors a la Generalitat de Catalunya s'han d'acreditar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i resten afectats a la millora i la conservació del sistema portuari català. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, ha d'establir en cada moment les prioritats en l'aplicació d'aquests recursos.

SECCIÓ SEGONA Dàrsenes i instal·lacions marítimes de la Generalitat Artículo 69
ARTICLE 69 Concessió per a la construcció i explotació
  1. Les concessions administratives per a la construcció o la modificació de dàrsenes i d'instal·lacions marítimes de competència de la Generalitat es regeixen, pel que fa a la sol·licitud, la tramitació, l'atorgament, les obligacions del concessionari i l'explotació, per la secció primera d'aquest capítol en tot allò que no s'oposa al seu règim específic, i en la forma que es determini per via reglamentària.

  2. Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, pot ésser titular d'una concessió administrativa per a la construcció i l'explotació d'una dàrsena o una instal·lació marítima.

TÍTOL IV Gestió del domini públic portuari Artículos 70 a 93.quinquies
CAPÍTOL I Utilització del domini públic portuari Artículos 70 a 87
SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Artículos 70 a 76
ARTICLE 70 Domini públic portuari de la Generalitat
  1. Són béns de domini públic portuari de la Generalitat els afectats al servei portuari de competència de la Generalitat.

  2. Pertanyen al domini públic portuari de la Generalitat:

    1. Els terrenys, les obres i les instal·lacions fixes afectes als ports traspassats a la Generalitat d'acord amb el Reial decret 2876/1980, del 12 de desembre.

    2. Els terrenys, les obres i les instal·lacions adscrits o que en el futur s'adscriguin a la Generalitat per a usos portuaris.

  3. Ports de la Generalitat gestiona el domini públic portuari adscrit a la Generalitat de conformitat amb el que estableix l'article 7.

ARTICLE 71 Utilització del domini públic portuari
  1. Per a la utilització del domini públic portuari per a usos en què concorrin circumstàncies especials d'exclusivitat, d'intensitat, de perillositat o de rendibilitat, o que requereixin l'execució d'obres o d'instal·lacions, s'ha d'exigir sempre l'atorgament de l'autorització o concessió administrativa corresponent, que n'ha d'acreditar el cànon o els cànons, de conformitat amb el que disposa aquesta llei.

  2. En qualsevol cas, tota utilització del domini públic portuari ha d'ésser compatible amb el planejament portuari i congruent amb els usos i les finalitats pròpies d'aquest domini públic. L'Administració portuària conserva en tot moment les facultats de control i de policia per tal de garantir l'ús adequat del demani. A aquests efectes, el titular de la utilització o de l'activitat resta obligat a informar-la de les incidències que es produeixin en relació al domini públic i a complir les instruccions que li dicti l'Administració.

ARTICLE 72 Procediment d'atorgament
  1. El procediment per a l'atorgament de concessions i autoritzacions en el domini públic portuari es pot iniciar d'ofici mitjançant la convocatòria del concurs corresponent o a instància d'una persona física o jurídica interessada.

  2. El procediment d'atorgament de les autoritzacions i concessions a instància d'una persona interessada ha de constar de les fases de sol·licitud, informes preceptius, informació pública i resolució, en la forma que es determini per via reglamentària. Amb la sol·licitud s'ha d'adjuntar el resguard acreditatiu d'una fiança provisional per import del 2 per 100 del pressupost de les obres i de les instal·lacions.

  3. Quan un mateix interessat sol·licita usos diferents del domini públic portuari i aquests usos es relacionen entre si, s'han de tramitar en un sol expedient, sens perjudici de la documentació tècnica que correspongui a cada un d'ells.

  4. El termini per a resoldre i notificar el procediment d'atorgament de concessions administratives per a l'ocupació del domini públic portuari de la zona de serveis dels ports adscrits a Ports de la Generalitat, per un període superior a tres anys o per un altre d'inferior però amb obres o instal·lacions no desmuntables, és de nou mesos. Un cop transcorregut aquest termini, la sol·licitud s'entén desestimada.

ARTICLE 73 Títol d'atorgament

El títol d'atorgament ha de fixar les condicions de l'autorització o de la concessió, que, com a mínim, són les següents:

  1. L'objecte i l'extensió de la utilització o de l'ocupació.

  2. Les obres o les instal·lacions que, si escau, ha de fer l'adjudicatari, amb referència al projecte constructiu, i també els terminis de començament i d'acabament.

  3. El termini de l'atorgament i, si escau, la possibilitat de pròrroga.

  4. Les fiances que ha de constituir l'adjudicatari.

  5. Els cànons d'ocupació i, si escau, d'activitat, i les taxes a satisfer per l'adjudicatari.

  6. El règim d'utilització dels espais portuaris, amb l'obligació de l'adjudicatari d'establir i de mantenir els accessos adequats per a l'ús públic del demani.

  7. Les tarifes o els preus màxims a percebre del públic, si escau, amb el detall dels factors constitutius com a base de futures revisions.

  8. Les facultats de policia que es deleguen a l'adjudicatari

  9. L'obligació de mantenir en bon estat el domini públic, les obres i les instal·lacions, i de fer a càrrec seu les reparacions que siguin necessàries.

  10. L'adopció de mesures específiques, segons els casos, per a no perjudicar el medi ambient, i les mesures indispensables que garanteixin la qualitat de les aigües marítimes a l'interior del recinte portuari i als seus voltants.

  11. L'obligació de l'adjudicatari, si escau, de constituir un dipòsit suficient per a les despeses de reparació o d'aixecament i retirada, parcial o total de les obres i de les instal·lacions fixes o desmuntables a càrrec seu, en el moment de l'extinció del títol corresponent, llevat d'una decisió contrària de l'òrgan competent de l'Administració portuària.

  12. Les causes generals i específiques de resolució, si es preveuen, i els efectes que produeixen.

  13. Les prescripcions tècniques al projecte, si escau.

ARTICLE 74 Fiança definitiva
  1. Un cop atorgada l'autorització o la concessió, l'adjudicatari ha de constituir la fiança definitiva, tot incrementant la provisional fins al 5 per 100 del pressupost corresponent de les obres o de les instal·lacions.

  2. Quan el peticionari ha prestat fiança per a l'adjudicació d'altres títols administratius atorgats per la Generalitat que siguin exigibles per a la realització de l'activitat que motiva la sol·licitud d'utilització del domini públic, la quantia total acumulada de les fiances esmentades no pot excedir de la més gran de les fiances legalment exigides per a qualsevol dels títols d'utilització concurrents.

  3. La fiança definitiva s'ha de retornar un cop acabades les obres o les instal·lacions i aprovada l'acta de reconeixement final.

ARTICLE 75 Modificació, extinció i revocació
  1. Sens perjudici de les especialitats assenyalades per aquesta Llei, les autoritzacions i les concessions es modifiquen, s'extingeixen i es revoquen per les causes establertes en la legislació reguladora del domini públic maritimoterrestre.

  2. Un cop extingit el dret a la utilització del domini públic portuari, l'Administració portuària no assumeix cap obligació laboral o econòmica del titular.

  3. L'incompliment de les clàusules o de les condicions del títol d'atorgament per causes imputables al titular determina, amb l'audiència prèvia d'aquest, la resolució de l'autorització o de la concessió, sens perjudici de l'expedient sancionador que sigui procedent.

  4. Un cop iniciat l'expedient de revocació, l'Administració portuària pot disposar, amb l'audiència prèvia del titular i segons els casos, la paralització de les obres o la suspensió dels usos o de l'explotació de les instal·lacions.

  5. La suspensió de l'execució de la revocació requereix del titular la presentació d'un dipòsit previ en la quantia que en resulti aplicable segons els criteris que reglamentàriament s'estableixin.

  6. Sens perjudici de les indemnitzacions que en cada cas s'escaiguin, la declaració de revocació i la renúncia a l'autorització o a la concessió comporten la pèrdua de la fiança, si n'hi ha.

ARTICLE 76 Registre d'usos

Per via reglamentària s'ha de crear un registre d'usos del domini públic portuari de la Generalitat i establir-ne el funcionament i l'organització.

SECCIÓ SEGONA Autoritzacions Artículos 77 a 81
ARTICLE 77 Àmbit
  1. Cal l'autorització administrativa prèvia per a ocupar el domini públic portuari amb instal·lacions desmuntables o béns mobles i per a desenvolupar en els espais portuaris activitats industrials, comercials o de serveis al públic, encara que no requereixin obres o instal·lacions de cap tipus.

  2. La durada màxima de les autoritzacions és de tres anys, i en cap cas no se'n pot admetre la pròrroga.

  3. Les autoritzacions s'atorguen amb caràcter personal i no són transferibles inter vivos.

  4. Les autoritzacions que impliquen ocupació del domini públic portuari s'atorguen a títol de precari.

  5. La construcció, l'ampliació o la reforma dels espais i les instal·lacions portuaris objecte de cessió a tercers, i també l'explotació de les activitats econòmiques que s'hi situïn, són subjectes, si escau, a l'obtenció de les llicències municipals corresponents d'obres i d'activitat i al pagament dels impostos i les taxes municipals, quan ho estableixi la legislació de règim local.

  6. L'exercici d'activitats en els espais portuaris està subjecte a comunicació prèvia quan no impliqui l'ocupació privativa del domini públic portuari i la seva durada no excedeixi d'un mes, sens perjudici del que disposa l'apartat 1. La comunicació prèvia s'ha de presentar deu dies abans de l'inici de l'activitat.

ARTICLE 78 Extinció i revocació
  1. L'Administració portuària pot revocar unilateralment les autoritzacions mitjançant resolució motivada i audiència del titular, quan són incompatibles amb obres, plans o normatives aprovats posteriorment, quan obstaculitzen l'explotació portuària o quan impedeixen la utilització de l'espai portuari en activitats de major interès. La revocació, en aquestes circumstàncies, no dóna dret a indemnització.

  2. Un cop extingida o revocada l'autorització, el titular té dret a retirar els materials, els equips i les instal·lacions de la seva propietat, i té l'obligació de fer-ho quan ho determini l'Administració portuària. En aquest darrer cas, si la retirada no es duu a terme en el termini i en les condicions assenyalats, s'ha de fer amb càrrec al titular. En tot cas, el titular té l'obligació de restaurar la realitat física alterada i de deixar el domini públic en el seu estat anterior.

ARTICLE 79 Prohibició d'abocaments
  1. Als ports, a les dàrsenes o a les instal·lacions marítimes és prohibit abocar aigües que continguin olis, hidrocarburs, matèries en suspensió, plàstics o qualssevol altres matèries o productes contaminants, i llençar-hi terres, escombraries, deixalles, restes de la pesca, enderrocs o qualsevol altre material, i així mateix els productes resultants de la neteja de les sentines dels vaixells i altres embarcacions.

  2. Quan s'aboquin materials no autoritzats, l'Administració portuària pot ordenar als responsables que els recullin o en netegin les aigües immediatament. En cas d'incompliment, l'Administració ha de procedir a l'execució subsidiària a càrrec dels responsables.

ARTICLE 80 Recepció de residus

Les instal·lacions situades dins la zona de servei portuari i especialment les que utilitzen substàncies petrolíferes, químiques i petroquímiques o combustibles líquids, qualsevol que sigui la seva activitat, i també les drassanes i les instal·lacions de reparació naval, han de disposar d'instal·lacions per a la recepció i el tractament de residus d'aquesta naturalesa i d'aigües de sentines i per a la neteja d'olis, de greixos i d'altres productes contaminants. A més, han de disposar dels mitjans suficients per a prevenir i combatre els abocaments.

ARTICLE 81 Obres de dragatge
  1. Les obres de dragatge al domini públic portuari requereixen autorització de l'Administració portuària. L'òrgan competent en matèria de marina mercant ha d'emetre informe previ vinculant quan les obres projectades poden afectar la seguretat de la navegació i els canals d'accés a la zona de servei portuari o la determinació de les zones d'ancoratge o de maniobra.

  2. El projecte d'obres de dragatge, en especial les de bocana o exteriors, ha de contenir els estudis tècnics i d'avaluació d'efectes en relació a la sedimentologia i la dinàmica litoral, la possible localització de restes arqueològiques i els biomes marí i submarí.

  3. El projecte, juntamant amb els estudis esmentats, s'ha de trametre als departaments de Medi Ambient i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i, si s'escau, al de Cultura perquè n'emetin informe. L'òrgan competent en matèria de costes ha d'autoritzar, si escau i amb l'informe preceptiu previ dels municipis afectats, la destinació de les sorres dragades als ports, les dàrsenes o les instal·lacions marítimes i llur dipòsit o abocament.

SECCIÓ TERCERA Concessions Artículos 82 a 87
ARTICLE 82 Àmbit i durada
  1. Tota ocupació del domini públic portuari per un termini superior a tres anys o per un altre d'inferior però amb obres o instal·lacions no desmuntables s'ha de fer mitjançant una concessió administrativa.

  2. Tota concessió s'entén atorgada sens perjudici de tercers i salvant els drets preexistents.

  3. El títol d'atorgament ha de determinar la durada de la concessió sense que en cap cas el termini d'ocupació excedeixi el màxim fixat en la legislació en matèria de dominin públic marítim terrestre-portuari.

  4. Abans de l'atorgament de les concessions administratives corresponents s'ha de demanar l'informe preceptiu al municipi afectat.

ARTICLE 83 Transmissió i gravamen
  1. Les concessions són transmissibles per actes inter vivos, d'acord amb els requisits establerts per la legislació de contractes de les administracions públiques, amb l'autorització prèvia de l'Administració portuària, que pot exercir els drets de tempteig i retracte.

  2. Per a la constitució d'hipoteques i d'altres drets de garantia sobre les concessions s'ha d'exigir, igualment, l'autorització prèvia de l'Administració portuària. En aquest supòsit s'ha d'aplicar la regulació que estableix l'apartat 3 de l'article 62, pel que fa a la transmissió i la constitució de garanties.

  3. El concessionari resta obligat a comunicar a l'Administració portuària la cessió d'ús de determinats elements o de l'explotació total o parcial de la concessió.

ARTICLE 84 Especialitats de la tramitació
  1. Es pot obviar el tràmit d'informació pública si la concessió es refereix a la utilització d'edificacions preexistents sense modificació de l'estructura exterior i és destinada als usos permesos pels instruments de planificació portuària.

  2. El Comitè Executiu de Ports de la Generalitat pot autoritzar, amb l'audiència dels ajuntaments afectats, sense cap altre tràmit, les obres de manteniment, reparació i rehabilitació d'una concessió administrativa, i també les obres de millorament que no impliquen canvis substancials respecte als projectes aprovats i les ampliacions concessionals amb superfície de domini públic portuari contigua amb un percentatge inferior al 10% de la superfície fixada en l'acta de reconeixement.

  3. Les concessions, un cop atorgades, s'han d'inscriure al Registre de la Propietat, sens perjudici del que disposa l'article 76.

ARTICLE 85 Declaració d'utilitat pública
  1. Si l'atorgament de la concessió determina, mitjançant el projecte corresponent, la necessitat de fer l'ocupació temporal o la incorporació al domini públic de nous béns o drets, l'aprovació definitiva del projecte comporta la declaració d'utilitat pública als efectes d'ocupació temporal o expropiació forçosa d'aquells béns o drets.

  2. La utilitat pública es pot declarar d'ofici o a instància del peticionari. En aquest darrer cas, el projecte bàsic ha de recollir la relació concreta i individualitzada dels béns o els drets que es consideri necessari expropiar.

  3. Els béns i els drets expropiats s'incorporen al domini públic portuari des que són ocupats en la forma establerta per la legislació d'expropiació forçosa i pel títol de concessió, sense que el titular de la concessió estigui obligat al pagament del cànon d'ocupació pels terrenys expropiats a càrrec seu.

ARTICLE 86 Títol d'atorgament

A més de les condicions mínimes determinades per l'article 73, el títol d'atorgament de les concessions ha de contenir les especificacions següents:

  1. Els terrenys, les obres o les instal·lacions subjectes a reversió, si escau.

  2. L'expressió dels drets i dels deures del concessionari envers l'Administració concedent.

ARTICLE 87 Reversió
  1. Un cop extingida la concessió, reverteixen a l'Administració els terrenys, les obres i les instal·lacions assenyalats al títol d'atorgament, que han d'ésser lliurats sense càrregues i en estat de conservació i de funcionament adequats.

  2. En extingir-se la concessió, l'Administració portuària pot acordar el manteniment o la retirada d'altres obres o instal·lacions autoritzades, no expressades al títol d'atorgament, que en el primer supòsit reverteixen en les mateixes condicions que les establertes per l'apartat 1. No obstant això, el concessionari pot retirar les instal·lacions que no figurin en el títol d'atorgament i que no estiguin unides a l'immoble.

  3. La retirada de les obres i les instal·lacions, i també la dels materials i els equips, es fa per compte del concessionari. Si aquesta no l'efectua en el termini i en les condicions establerts, l'ha de fer l'Administració a càrrec d'aquell.

CAPÍTOL II Prestació dels serveis portuaris en domini públic adscrit a Ports de la Generalitat Artículos 88 y 89
SECCIÓ PRIMERA Serveis portuaris Artículo 88
ARTICLE 88 Concepte de serveis portuaris
  1. Són serveis portuaris les prestacions que s'ofereixen al públic per a satisfer les operacions i les necessitats marítimes i portuàries, d'acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.

  2. En tot cas, tenen el caràcter de serveis portuaris les prestacions següents:

    1. Posar a disposició dels usuaris i usuàries les aigües del port, la dàrsena o la instal·lació marítima, els canals d'accés, les obres d'abric i les zones d'ancoratge.

    2. Autoritzar l'ús de les obres d'atracada i els elements fixos d'amarratge i d'ancoratge.

    3. Posar a disposició dels passatgers i les mercaderies les aigües del port, la dàrsena o la instal·lació marítima, les vies de circulació, les zones de manipulació i els serveis generals de policia.

    4. Posar a disposició dels vaixells pesquers en activitat i dels productes de la pesca marítima fresca les aigües del port, els molls, les dàrsenes, les zones de manipulació i els serveis generals del port, la dàrsena o la instal·lació marítima.

    5. Posar disposició [sic] de les embarcacions esportives o de lleure i llurs tripulacions i passatgers les aigües del port, les zones d'ancoratge, els serveis generals del port i, si escau, les dàrsenes i les instal·lacions d'amarratge i d'atracada en molls o molls de pilons.

    6. Fer el practicatge o l'assessorament per a la realització de les maniobres necessàries per a l'entrada, l'ancoratge, els moviments interiors o la sortida dels ports.

    7. Posar a disposició dels usuaris i usuàries superfícies cobertes o descobertes, i també de maquinària i d'utillatge portuari.

    8. Posar a disposició dels usuaris i usuàries els mitjans mecànics terrestres o flotants per a la manipulació de mercaderies en el port.

    9. Donar el subministrament d'aigua, de gel, d'energia elèctrica o de productes similars, juntament amb les instal·lacions per a llur conducció.

    10. Donar els serveis destinats a la reparació i la conservació d'embarcacions.

    11. Autoritzar l'ús de les zones d'aparcament de vehicles establertes als espais portuaris.

    12. Donar el servei de remolc portuari.

    13. Donar els serveis d'amarratge, de desamarratge o d'amarres a flor d'aigua.

  3. Els serveis establerts per les lletres a), b), c), d) i e) de l'apartat 2 es poden prestar juntament amb altres de caràcter addicional, com els d'atracada amb amarra a mort, preses d'aigua i d'energia elèctrica, recollida d'escombraries, vigilància i atracada en passarel·les de temporada.

SECCIÓ SEGONA Règim de prestació dels serveis portuaris Artículo 89
ARTICLE 89 Règim de prestació
  1. Correspon a Ports de la Generalitat, conforme al que estableix l'article 8, la gestió dels serveis portuaris en l'àmbit del domini públic portuari que tingui adscrit.

  2. La prestació dels serveis portuaris pot ésser realitzada directament per Ports de la Generalitat o bé per gestió indirecta per qualsevol procediment establert per la legislació vigent, sempre que no impliqui exercici d'autoritat. No obstant això, la gestió directa es pot encomanar a una organització especial desconcentrada o a una entitat autònoma o bé a una empresa pública que pertanyi íntegrament o majoritàriament a la Generalitat.

  3. Els contractes que concerta Ports de la Generalitat per a la prestació per gestió indirecta dels serveis portuaris es regulen per l'ordenament privat, llevat dels aspectes que en garanteixen la publicitat i la concurrència en la preparació i l'adjudicació, que s'han d'ajustar als criteris que dicti el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i al que disposi en últim terme la legislació vigent en matèria de contractes.

  4. Si per a la gestió indirecta del servei es requereix l'atorgament de concessió o d'autorització d'ocupació del domini públic portuari, ambdues relacions han d'ésser objecte d'un expedient únic i llur eficàcia resta vinculada de manera recíproca

  5. Correspon a l'òrgan de contractació de Ports de la Generalitat l'aprovació dels plecs de clàusules dels contractes per a la prestació de serveis portuaris, amb l'informe previ del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En aquests plecs han de figurar les condicions, les garanties, els preus i, si escau, la productivitat mínima exigible per a cada activitat o tipus d'operació, i també les penalitats que s'estableixin en cas d'incompliment.

  6. Ports de la Generalitat, sens perjudici de mantenir la titularitat del domini públic portuari i dels serveis portuaris, pot concertar convenis amb d'altres administracions o d'altres entitats públiques amb la finalitat de gestionar els serveis portuaris.

CAPÍTOL III Règim econòmic Artículos 90 a 93.quinquies
SECCIÓ PRIMERA Normes generals Artículo 90
ARTICLE 90 Principi de rendibilitat
  1. Els ingressos a percebre per Ports de la Generalitat pels serveis que presta en els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes han d'ésser suficients perquè siguin rendibles, de manera que amb llur producte es puguin cobrir, almenys, les despeses següents:

    1. L'explotació, la conservació, la depreciació, l'amortització i les despeses generals.

    2. Les càrregues econòmiques, administratives i financeres, inclosos els reemborsaments de préstecs i els pagaments d'interessos i d'impostos.

    3. Les inversions i les despeses de primer establiment destinades a la creació, l'ampliació i la millora de les obres, les instal·lacions i els equipaments.

    4. Un rendiment raonable de la inversió neta en actius fixos.

    5. Les destinades al manteniment i la millora de les condicions mediambientals

  2. Correspon a Ports de la Generalitat, dintre dels límits d'aquesta Llei, fixar el nivell de rendibilitat de cadascuna de les explotacions portuàries, tenint en compte llurs característiques i condicionaments específics i l'equilibri territorial.

SECCIÓ SEGONA Cànons Artículos 91 y 92
ARTICLE 91 Cànon per ocupació o aprofitament del domini públic portuari

Les taxes aplicables per Ports de la Generalitat són objecte de regulació específica en un text amb rang legal.

ARTICLE 92 Cànon per prestació de serveis al públic i desenvolupament d'activitats comercials i industrials
  1. La prestació de serveis al públic i el desplegament d'activitats comercials o industrials en l'àmbit portuari en virtut d'autorització són subjectes a cànon a favor de Ports de la Generalitat.

  2. En el cas que les activitats comercials o industrials impliquin l'ocupació o l'aprofitament del domini públic portuari, l'autorització d'activitat s'entén implícita en la corresponent concessió o autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic, sens perjudici de l'exigència dels cànons que siguin exigibles per ambdós conceptes.

  3. Són subjectes passius del cànon el titular de l'autorització d'activitat o, si escau, el titular de la concessió o de l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic.

  4. Ports de la Generalitat aplica la quantia del cànon tenint en compte els objectius econòmics i els criteris comercials de l'entitat, el tipus d'activitat i el seu interès portuari, la quantia de la inversió i el volum de tràfic, d'acord amb un dels criteris següents:

    1. S'estableix sobre el volum de tràfic portuari, en una quantia fins a 40, 80 i 160 pessetes per tona a doll líquid, sòlid o mercaderia general, respectivament, quan aquest tràfic és objectivament mesurable.

    2. S'estableix sobre el volum de negoci en una quantia fins al 10% de la facturació, quan no hi ha un volum de tràfic mesurable, en la prestació de serveis al públic o en el desenvolupament de les activitats comercials i industrials.

  5. El criteri i el tipus establerts per Ports de la Generalitat han de figurar expressament en les condicions de l'autorització d'activitat o, si escau, de la concessió o de l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic. Quan la quantia del cànon s'estableix sobre el volum de tràfic, les quantitats assenyalades en la lletra a) de l'apartat 4 han d'ésser actualitzades anualment en la mateixa proporció que la variació experimentada per l'índex general de preus al consum en l'any natural anterior.

  6. El cànon s'acredita a partir de la data de notificació de la resolució d'atorgament de la concessió o de l'autorització d'activitat o, si escau, de la concessió o de l'autorització d'ocupació o d'aprofitament del domini públic portuari.

  7. El cànon és exigible en la quantia que correspongui, de conformitat amb el que estableixin les clàusules de la concessió, sense que es pugui establir un termini de liquidació superior a un any. En el supòsit que el cànon sigui exigible per avançat, la seva quantia s'ha de calcular per al primer exercici sobre les estimacions efectuades del volum de tràfic o de negoci i, en els exercicis successius, sobre les dades reals dels anys anteriors.

SECCIÓ TERCERA Tarifes per serveis portuaris Artículo 93
ARTICLE 93 Àmbit i determinació

Correspon a Ports de la Generalitat determinar el preu exigible als particulars en contraprestació per les activitats econòmiques portuàries i serveis diversos que porta a terme a sol·licitud d'aquests particulars.

ARTICLE 93 BIS Revisió i actualització dels preus privats
  1. Correspon a Ports de la Generalitat revisar el preu que pot exigir als particulars en contraprestació per les activitats econòmiques portuàries i serveis diversos que porta a terme a sol·licitud d'aquests particulars.

  2. Els preus establerts per Ports de la Generalitat s'entenen automàticament actualitzats l'1 de gener de cada any, en una proporció equivalent al 100% de la variació interanual experimentada per l'índex general de preus de consum a Catalunya.

ARTICLE 93 TER Exigibilitat
  1. Ports de la Generalitat pot exigir el pagament del preu de les activitats econòmiques portuàries i serveis diversos des del moment que rep la petició de la persona interessada. A tal efecte, l'entitat ha d'expedir la factura corresponent. El sol·licitant o la sol·licitant l'ha de fer efectiva en el termini de trenta dies naturals a comptar de la seva notificació.

  2. Ports de la Generalitat pot exigir un dipòsit previ o la constitució d'avals per a garantir el cobrament de les factures emeses, per l'import corresponent.

  3. Transcorregut el termini de pagament sense que el sol·licitant o la sol·licitant hagi fet efectiu el preu exigit, la Gerència de Ports de la Generalitat ha de certificar aquesta circumstància i ho ha de notificar a la persona obligada al pagament. La quantitat deguda genera l'interès legal de diners vigents incrementats en dos punts durant el període en què s'hagi incorregut en mora.

  4. Si la persona obligada al pagament ha constituït alguna garantia, Ports de la Generalitat, amb el requeriment previ a la persona interessada, ha de procedir al cobrament de la quantitat deguda amb càrrec a la dita garantia. Altrament, Ports de la Generalitat ha de reclamar la quantitat deguda davant els òrgans de la jurisdicció ordinària. El certificat emès per la Gerència de Ports de la Generalitat té la consideració de títol executiu als efectes de l'acció executiva, d'acord amb el que estableix l'article 517 de la Llei de l'Estat 1/2000, del 7 de gener, d'enjudiciament civil, i permet la promoció del procés d'execució corresponent amb independència de l'import efectivament reclamat. La falta de pagament dels interessos meritats durant el període en què s'ha incorregut en mora habilita igualment Ports de la Generalitat per a l'exercici de l'acció executiva en la manera establerta per aquest article.

ARTICLE 93 QUATER Reclamació prèvia a la via judicial civil
  1. En matèria de preus privats per la realització d'activitats econòmiques portuàries, les persones interessades han de formular reclamació prèvia per la via administrativa a l'exercici d'accions fundades en dret privat contra Ports de la Generalitat, en la manera establerta per la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. Correspon al conseller o consellera competent en matèria de ports la resolució de les reclamacions prèvies per la via administrativa a l'exercici d'accions fundades en dret privat en aquesta matèria. La resolució s'ha de dictar en el termini de tres mesos a comptar de l'entrada de la reclamació en el registre de l'òrgan competent per a resoldre. El venciment del termini establert sense que s'hagi dictat i notificat la resolució de la reclamació en determina la desestimació. La interposició de la reclamació prèvia no suspèn l'obligació d'efectuar el pagament de la factura en la manera establerta per l'article 93 ter.

SECCIÓ QUARTA Utilització d'instal·lacions en règim de concessió Artículo 93.quinquies
ARTICLE 93 QUINQUIES Utilització d'instal·lacions en règim de concessió

El tràfic portuari que utilitza instal·lacions en règim de concessió administrativa, construïdes o no per particulars, és subjecte al pagament a Ports de la Generalitat de les contraprestacions que corresponguin, segons el règim jurídic aplicable, que s'estableixen en les clàusules de la concessió, amb les bonificacions i les exempcions que hi siguin determinades.

LLIBRE III Marines interiors Artículos 94 a 100
ARTICLE 94 Elements
  1. Les marines interiors o zones de servei portuari d'urbanitzacions maritimoterrestres, definides per l'article 2.4, es componen dels elements següents:

    1. Els dics d'abric, la bocana i el canal o els canals d'entrada.

    2. Els canals interiors, amb les respectives aigües i reclaus o entrants de parcel·la.

    3. La franja de servei nàutic adjacent als canals.

    4. Les dàrsenes esportives.

    5. Les superfícies de terra necessàries per a instal·lacions i serveis.

  2. El projecte de construcció de la marina interior n'ha de delimitar perfectament el perímetre, en les seves porcions d'aigua i terra, i incloure els diferents elements de què es compon.

  3. Les marines interiors es regeixen per les disposicions d'aquest llibre III i, en allò que no reguli i no s'oposi a la seva regulació específica, per les altres normes d'aquesta Llei que siguin aplicables.

ARTICLE 95 Franja de servei nàutic

La franja de servei nàutic comprèn els terrenys confrontants amb els canals en una franja de tres a sis metres d'amplada, a comptar des de la vora del canal, afectada al servei portuari de la marina interior. La utilització privativa d'aquesta zona pel titular de la parcel·la confrontant requereix l'autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

ARTICLE 96 Concessió de les marines interiors
  1. La construcció, la gestió i l'explotació d'una marina interior requereix el corresponent títol de concessió, que es tramita de conformitat amb el que regula aquesta Llei per al ports artificials.

  2. Les sol·licituds de concessió de marina interior han d'anar acompanyades de l'avantprojecte o el projecte bàsic corresponent amb el contingut establert per l'article 41.2, d'un estudi economicofinancer, de la proposta del reglament d'explotació i les tarifes i el règim jurídic de la comunitat d'usuaris de la marina interior. Igualment, la sol·licitud s'ha d'acompanyar dels instruments de planejament que desenvolupin les previsions fixades prèviament pel pla general municipal en l'àmbit maritimoterrestre i que s'han de tramitar de manera paral·lela d'acord amb la legislació urbanística.

  3. Per a l'atorgament de la concessió, el sol·licitant ha de presentar el projecte constructiu corresponent, que s'ha d'ajustar al planejament urbanístic vigent.

ARTICLE 97 Tipus d'amarratges
  1. Els amarratges poden ser d'ús privatiu, vinculats o no a una parcel·la confrontant, o d'ús públic tarifat.

  2. Els propietaris de les parcel·les confrontants amb la xarxa de canals tenen un dret preferent a la cessió de l'ús i gaudi dels punts d'amarratge vinculats a les parcel·les esmentades segons el projecte de construcció, en els termes que reglamentàriament es determinin. Els successius concessionaris de la marina interior han de respectar aquest dret preferent sempre que el seu titular es trobi al corrent de les obligacions derivades de la cessió de l'ús i gaudi de l'amarratge.

  3. Els amarratges d'ús públic no poden ésser inferiors al percentatge que sobre el total dels existents en la marina interior es determini reglamentàriament.

ARTICLE 98 Registre d'usuaris

Els titulars dels drets d'ús han de constar inscrits en un registre d'usuaris de la marina interior, amb indicació de si estan o no vinculats a una parcel·la confrontant.

ARTICLE 99 Ús turístic dels canals

L'ús turístic dels canals de les marines interiors ha d'ésser previst i regulat en el reglament d'explotació de la marina interior. A aquest efecte, l'empresa turística ha d'ésser considerada, si escau, subjecte passiu de la tarifa corresponent. Aquest ús turístic ha d'ésser autoritzat per les autoritats competents en transport marítim.

ARTICLE 100 Inscripció registral i divisió d'elements
  1. El concessionari ha d'inscriure la concessió en el Registre de la Propietat, juntament amb el reglament d'explotació i el règim jurídic de la comunitat d'usuaris de la marina interior, amb indicació dels elements en què es divideix, les zones d'instal·lacions i d'edificacions, els punts d'amarratge i la superfície d'aigua abrigada de cadascuna, distingint, a aquests efectes, els amarratges destinats a la cessió d'ús permanent dels que es reserven al trànsit i el coeficient que correspon a cada unitat de repartiment de despeses, segons els criteris establerts en el reglament.

  2. Les transferències dels drets d'ús de les diferents unitats de repartiment s'han de formalitzar mitjançant escriptura pública, que ha d'ésser inscrita al Registre de la Propietat.

LLIBRE IV Règim de policia Artículos 101 a 113
TÍTOL I Potestat inspectora Artículo 101
ARTICLE 101 Inspecció i vigilància
  1. Sense perjudici de les competències municipals, s'atribueix a l'Administració portuària la potestat d'inspecció i de vigilància en relació amb els serveis i les operacions que es desenvolupen en els ports i en la resta d'instal·lacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, qualsevol que sigui el règim d'utilització del domini públic portuari o la forma de prestació dels serveis.

  2. L'actuació inspectora ha d'ésser feta pel personal específicament designat i autoritzat per l'Administració portuària. En qualsevol cas, aquest personal té la consideració d'agent de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i en els actes de servei.

  3. La potestat inspectora comprèn, entre d'altres, les atribucions següents:

    1. Visitar les obres, les construccions, les instal·lacions i la resta dels serveis en els quals es fan activitats portuàries.

    2. Accedir a la documentació administrativa, financera, comptable o de qualsevol altra naturalesa, necessària per a l'exercici de la funció inspectora, amb la possibilitat de requerir a aquest efecte els informes, els documents i els antecedents que s'estimin pertinents.

    3. Comprovar el compliment dels requisits i de la resta d'exigències previstes per la legislació aplicable.

    4. Verificar que les activitats portuàries es fan amb adequació a la normativa aplicable.

    5. Accedir als terrenys de propietat privada on s'han de fer les comprovacions i actuacions corresponents.

    6. Aixecar les actes de denúncia que es formulin en matèria portuària.

  4. En els ports adscrits a Ports de la Generalitat, el personal que fa de guardamolls té com a missió prevenir, evitar i denunciar les infraccions que es puguin cometre en relació amb el que disposa aquesta Llei, i ha de donar compte de les seves actuacions a les diverses autoritats competents per raó de la matèria.

  5. En els ports en règim de concessió les tasques definides per l'apartat 4 s'han de prestar d'acord amb el que estableix la legislació de seguretat privada.

  6. Al règim de policia portuària li és aplicable el reglament disposat per la disposició final segona.

TÍTOL II Infraccions i sancions Artículos 102 a 113
CAPÍTOL I Infraccions Artículos 102 y 103
ARTICLE 102 Tipificació
  1. Tenen la consideració d'infracció administrativa en l'àmbit portuari les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei. En matèria de tributs portuaris s'aplica el règim d'infraccions i sancions establert per la Llei de l'Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i per les disposicions que la complementen o desenvolupen.

  2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

  3. Són infraccions lleus les que, no tenint la consideració de greus o molt greus, queden tipificades en algun dels supòsits següents:

    1. L'incompliment de la normativa portuària vigent.

    2. L'incompliment del reglament general d'explotació i de policia dels ports de Catalunya, i també l'incompliment del reglament d'explotació de cada port, dàrsena, instal·lació marítima o marina interior. L'incompliment de les instruccions i de les ordres de les autoritats portuàries en execució dels reglaments i en l'exercici de llurs competències.

    3. La realització d'operacions marítimes que posin en perill les obres, les instal·lacions, els equips portuaris, els vaixells o les persones, o en les quals no es prenguin les mesures de seguretat necessàries.

    4. Qualsevol acció o omissió que causi danys o perjudicis en els béns del domini públic portuari o maritimoterrestre adscrit, o en llur ús o explotació, sempre que no n'impedeixi el normal funcionament.

    5. Qualsevol acció o omissió que causi, per culpa o per negligència, danys en les obres, les instal·lacions, els equips, els mitjans de transport marítims o terrestres, les mercaderies, els contenidors o qualssevol altres elements situats en l'espai portuari, i també llur utilització indeguda o sense permís quan aquest sigui necessari.

    6. L'ocupació del domini públic portuari o del domini públic maritimoterrestre adscrit amb obres o instal·lacions sense el títol corresponent, sempre que no s'obstaculitzi l'activitat normal del port, la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina interior.

    7. La realització d'activitats en el domini públic portuari o adscrit sense l'autorització corresponent.

    8. La realització d'obres, instal·lacions o activitats en el domini públic portuari o adscrit amb incompliment de les condicions del títol atorgat, sense perjudici de la seva revocació, si és el cas.

    9. L'omissió o l'aportació de forma defectuosa, voluntàriament o per negligència inexcusable, de qualsevol informació que s'hagi de subministrar a l'Administració portuària, ja sigui per prescripció legal o a requeriment seu.

    10. L'abocament de substàncies i de residus no contaminants en les aigües del port.

    11. La realització de les activitats a què fa referència l'article 77.6 sense haver-ho comunicat prèviament a l'Administració portuària.

  4. Són infraccions greus:

    1. Les infraccions tipificades com a lleus quan provoquin lesions a les persones o llur baixa laboral per un temps inferior a set dies, o bé causin danys i perjudicis que impedeixin parcialment el funcionament dels béns o de les instal·lacions.

    2. L'ocupació del domini públic portuari o adscrit sense el títol corresponent, quan es destorbi l'activitat normal del port, la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina interior, o bé quan s'hagi desatès un requeriment exprés dels òrgans portuaris competents per al cessament de la conducta abusiva.

    3. El falsejament de qualsevol informació aportada a l'Administració portuària en compliment d'una obligació legal o a requeriment d'aquesta.

    4. L'obstrucció de les funcions de control i de policia de l'Administració o la negativa dolosa a col·laborar-hi.

    5. L'emissió d'abocaments o substàncies contaminants, i qualsevol altra incidència o actuació negatives per a l'entorn terrestre o marí o per al medi ambient.

    6. La reincidència en qualsevol de les faltes lleus abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.

  5. Són infraccions molt greus:

    1. Les infraccions tipificades com a lleus i com a greus quan provoquin lesions a les persones determinants de baixa laboral per un temps superior a set dies, o bé quan causin danys i perjudicis que impedeixin totalment el funcionament o la utilització del bé o de la instal·lació.

    2. La reincidència en qualsevol de les faltes greus abans que hagi transcorregut el termini de prescripció.

ARTICLE 103 Prescripció de les infraccions

El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a les lleus. Aquest termini es comença a comptar des de la data en què ha estat comesa la infracció. Si aquesta és continuada, des de la data en què s'ha realitzat l'últim acte amb què ha estat consumada. Si els fets, els actes o les omissions constitutius d'infracció són desconeguts per manca de signes externs, el termini comença a comptar a partir de la data en què aquests es manifestin.

CAPÍTOL II Procediment Artículos 104 a 106
ARTICLE 104 Responsabilitat
  1. Són responsables de les infraccions administratives les persones físiques o jurídiques següents:

    1. Amb caràcter solidari, l'autor o responsable de l'acció o de l'omissió i, si escau, l'empresa amb la qual té relació de dependència, si la infracció ha estat comesa en compliment de les seves funcions.

    2. En el cas d'incompliment de les condicions d'un contracte o d'un títol administratiu, el titular d'aquest.

    3. En el cas d'infraccions relacionades amb les embarcacions, els armadors i els consignataris respectius amb caràcter solidari i, subsidiàriament, els capitans o patrons.

    4. En cas d'obres, instal·lacions i activitats sense títol suficient, el promotor de l'activitat o l'empresari que l'executa i el tècnic director.

  2. Si les infraccions són imputables a una persona jurídica, poden ésser considerades com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els òrgans rectors o de direcció, llevat de les que hagin dissentit dels acords adoptats.

  3. Les sancions imposades als diferents subjectes a conseqüència d'una mateixa infracció tenen entre si caràcter independent.

ARTICLE 105 Iniciació i tramitació
  1. El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts en la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. L'exercici de la potestat sancionadora en l'àmbit dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes de la Generalitat correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

  3. Davant el coneixement o les denúncies de possibles actuacions infractores presentades pels serveis de vigilància en els ports objecte de concessió o pels guardamolls, els òrgans competents tenen l'obligació de formular i de tramitar els expedients sancionadors corresponents. En aquest sentit, un cop advertida l'existència d'una possible infracció, l'òrgan competent de l'Administració portuària, després d'haver fet les diligències prèvies oportunes, ha d'incoar al presumpte infractor un expedient sancionador. En qualsevol cas, és preceptiva la notificació del plec de càrrecs al presumpte infractor perquè pugui formular les al·legacions que consideri pertinents abans que es dicti la resolució.

  4. En la tramitació de procediments sancionadors per fets succeïts en l'àmbit dels ports subjectes a concessió, és preceptiva l'audiència al concessionari.

ARTICLE 106 Mesures cautelars
  1. Un cop incoat l'expedient sancionador, l'Administració portuària pot adoptar, a proposta de l'instructor o instructora de l'expedient i mitjançant acord motivat, les mesures cautelars de caràcter provisional que calguin per a assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure, per a preservar els interessos generals o per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció.

  2. L'Administració portuària pot ordenar la paralització immediata de les obres o de les instal·lacions i la suspensió dels usos i de les activitats que no disposen del títol administratiu corresponent o que no s'ajusten a les condicions del títol atorgat.

  3. L'Administració portuària pot acordar el precintatge de les obres o de les instal·lacions i la retirada dels materials, de la maquinària o dels equips que s'utilitzen en les obres o activitats a càrrec de l'interessat, per assegurar l'efectivitat de la resolució a què es refereix l'apartat 2. A aquests efectes, pot requerir, si ho considera convenient, la col·laboració de la força pública.

  4. En el termini que fixi la notificació de l'ordre de suspensió, la persona interessada ha de sol·licitar a l'Administració el títol corresponent o, si escau, ajustar les obres o l'activitat al que tingui atorgat.

  5. Si transcorre el termini a què es refereix l'apartat 4 sense que l'interessat hagi complert el que s'hi prescriu, l'Administració portuària pot ordenar la demolició de les obres o el desmantellament de les instal·lacions, a costa i càrrec de la persona interessada, i ha d'impedir definitivament els usos o les activitats no autoritzats. L'Administració portuària ha de procedir d'igual manera quan el títol sigui denegat perquè no s'ajusta a la normativa vigent.

  6. Així mateix, l'Administració portuària pot ordenar l'adopció immediata de les mesures necessàries per a evitar els danys que pugui provocar un vaixell o una altra embarcació en perill d'enfonsament o en situació de causar danys a béns o elements portuaris o a altres embarcacions. També pot ordenar la immediata retenció, per causa justificada, dels vaixells i de les embarcacions per a garantir les possibles responsabilitats administratives o econòmiques de llurs propietaris, representants autoritzats, capitans o patrons, sense perjudici que aquesta mesura cautelar pugui ésser substituïda per la constitució d'un aval suficient.

CAPÍTOL III Sancions i altres mesures Artículos 107 a 113
ARTICLE 107 Multes i graduació
  1. Les infraccions regulades per aquesta Llei són sancionables amb les multes següents:

    1. Les infraccions lleus, fins a 750.000 pessetes.

    2. Les infraccions greus, fins a 20.000.000 de pessetes.

    3. Les infraccions molt greus, fins a 40.000.000 de pessetes.

  2. La quantia de les multes s'ha de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència.

  3. Als efectes de la graduació de sancions, es considera reincidència la comissió d'una infracció de la mateixa naturalesa abans que hagi prescrit la infracció anterior.

  4. Si un mateix fet o omissió és constitutiu de dues infraccions o més, o si de la comissió d'una infracció se'n deriva necessàriament una altra, s'imposa únicament la sanció corresponent a la infracció més greu de les comeses.

ARTICLE 108 Òrgans competents
  1. La competència per a imposar les multes correspon, amb caràcter indelegable, als òrgans següents:

    1. El director o directora general competent en matèria de ports, fins a 750.000 pessetes.

    2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, fins a 20.000.000 de pessetes.

    3. El Govern de la Generalitat, fins a 40.000.000 de pessetes.

  2. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, pot actualitzar o modificar aquests límits i la quantia de les multes.

  3. L'import de les multes i de les indemnitzacions per infraccions als ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes o les marines interiors adscrites a Ports de la Generalitat es consideren ingrés propi d'aquest ens.

  4. La quantia de les sancions que en cada cas correspongui es pot condonar parcialment mitjançant acord motivat de l'òrgan competent per a imposar la multa, en el qual s'han de justificar les raons objectives que fan convenient adoptar aquesta mesura. És requisit imprescindible que l'infractor, amb el requeriment previ de l'Administració i en el termini atorgat a aquest efecte, hagi corregit la situació alterada per la comissió de la infracció.

ARTICLE 109 Inhabilitació

En cas d'infraccions greus o molt greus, i atenent a les circumstàncies que hi concorrin, l'òrgan competent per a imposar la sanció corresponent pot acordar també la inhabilitació de l'infractor per a ésser titular d'autoritzacions i de concessions administratives per un termini no superior a un any en cas d'infraccions greus i fins a tres anys en les molt greus. Aquesta sanció es gradua segons els criteris que estableix aquest capítol.

ARTICLE 110 Prescripció de les sancions

Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen als tres anys, les imposades per infraccions greus als dos anys i les imposades per infraccions lleus a l'any. El termini de prescripció de les sancions s'inicia l'endemà del dia que ha adquirit fermesa la resolució que les imposa.

ARTICLE 111 Multes coercitives
  1. Per a l'execució dels actes administratius que impliquen una obligació dels destinataris, conforme a aquesta Llei, l'autoritat portuària pot imposar multes coercitives, d'acord amb el que disposa la legislació administrativa general i amb els corresponents requeriments i advertiments previs.

  2. Les multes coercitives, que poden ésser reiterades, no poden ésser de quantia superior a 75.000 pessetes cadascuna.

  3. La imposició de multes coercitives és independent de la imposició de multes en concepte de sanció, i hi és compatible.

  4. Quan les multes coercitives s'imposin per a impel·lir el compliment d'una sanció, la competència per a fixar-la és del mateix òrgan que ha dictat la resolució de l'expedient sancionador i l'import de cada una d'elles no pot ésser superior al 20 per 100 de la quantia de la sanció.

ARTICLE 112 Responsabilitat per danys causats al domini públic
  1. La imposició de sancions és independent de l'obligació, exigible en qualsevol moment, de restituir els béns i de reposar la situació alterada a l'estat anterior a la comissió de la infracció, i de l'obligació d'indemnitzar els danys i els perjudicis causats.

  2. En el supòsit que la reparació d'un dany sigui urgent per a garantir el bon funcionament del port, la dàrsena, la instal·lació marítima o la marina interior, el gestor públic o privat encarregat de l'explotació l'ha de portar a terme de manera immediata. En aquest cas, les despeses corresponents són a càrrec del causant.

  3. Si la restitució i la reposició a l'estat anterior no és possible i s'han produït danys i perjudicis, els responsables de la infracció han d'abonar les indemnitzacions que corresponguin. La quantia de la indemnització, que en cap cas no pot ésser inferior al valor del benefici obtingut per l'infractor, s'ha de fixar segons els següents criteris, aplicant aquell que proporcioni el valor més gran:

    1. El valor teòric de la restitució i la reposició.

    2. El valor dels béns malmesos.

    3. El benefici obtingut per l'infractor amb l'activitat il·legal.

  4. Correspon al mateix òrgan competent per a imposar la sanció d'establir l'obligació de restituir i de reposar la situació alterada al seu estat anterior, i també fixar l'import de la indemnització, amb la instrucció prèvia de l'expedient administratiu corresponent.

  5. Les mesures previstes en aquest article no tenen caràcter de sanció.

ARTICLE 113 Execució forçosa
  1. L'import de les multes i de les despeses ocasionades per l'execució subsidiària de les actuacions de restitució i de reposició dels béns a l'estat anterior a la comissió de la infracció, i també l'import de les indemnitzacions per danys i perjudicis, pot ésser exigit per via de constrenyiment.

  2. La suspensió de les resolucions dictades en virtut de l'apartat 1 requereix que l'interessat en garanteixi l'import mitjançant la constitució d'una fiança o d'un dipòsit suficient.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Servei de dragatge i transvasament de sorres dels ports de Catalunya

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot establir un servei de dragatges i de transvasaments de sorres dels ports de Catalunya, que pot ésser gestionat en qualsevol de les modalitats directes o indirectes que estableix la legislació vigent. Els concessionaris que resultin beneficiaris del servei esmentat tenen la consideració de subjectes passius obligats a satisfer les tarifes corresponents. Aquesta actividat és subjecta, si escau, als informes corresponents del Departament de Medi Ambient i de la demarcació de costes.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Concessions administratives

La Generalitat manté les competències plenes sobre les concessions administratives existents en la zona constanera mentre s'hi mantinguin els usos autoritzats.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Relació de llocs de treball

El Govern, per decret, ha d'establir la relació de llocs de treball de Ports de la Generalitat, tot especificant les categories i les funcions que corresponen a cadascun d'ells.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA Gestió de les infraestructures portuàries situades a Barcelona

La Generalitat, en exercici de les seves competències, pot delegar a l'Ajuntament de Barcelona, en els termes que siguin acordats entre ambdues administracions, les competències relacionades amb la gestió de les infraestructures portuàries situades en aquesta ciutat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Pla de ports de Catalunya
  1. Mentre no s'aprovi el Pla de ports de Catalunya que estableix l'article 31, continua vigent el Pla de ports esportius aprovat per acord del Govern de la Generalitat del 10 d'abril de 1984, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 6 de juny de 1984.

  2. El Pla de ports de Catalunya s'ha de redactar en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Concessions existents
  1. Les concessions per a la construcció i l'explotació de ports, dàrsenes i instal·lacions marítimes que es troben vigents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen pel règim de continuació de l'explotació establert pels articles 67.3 i 68.

  2. Els titulars de concessions per a la construcció i l'explotació de ports, dàrsenes i intal·lacions marítimes que són vigents en el moment d'entrar en vigor aquesta Llei han d'optar expressament en un termini màxim de sis mesos entre mantenir el mateix règim jurídic que els és aplicable o sol·licitar al departament de Política Territorial i Obres Públiques l'adaptació a les disposicions d'aquesta Llei. Si no es sol·licita expressament l'adaptació en el termini esmentat o si, havent-la sol·licitada, no s'accepten les condicions i les prescripcions ofertes per l'Administració en el termini que aquestes mateixes indiquin, s'ha d'entendre que el concessionari opta pel manteniment de l'antic règim jurídic. L'adaptació no pot comportar en cap cas una ampliació del termini de la concessió.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA Legalització i adaptació de les marines interiors existents
  1. En el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les marines interiors existents a la costa catalana que no hagin estat legalitzades per a una utilització nauticoportuària han de presentar una sol·licitud que s'adapti a les determinacions que prescriu el llibre III, a fi i efecte d'obtenir la concessió a què es refereix l'article 96, amb les particularitats següents:

    1. La sol·licitud de concessió de gestió i explotació de la marina ha d'ésser acompanyada:

      Primer. Del projecte i del plànol de les obres i de les instal·lacions nauticoportuàries existents a la marina, tot delimitant-ne perfectament el perímetre en les seves porcions d'aigua i de terra, amb una descripció dels seus elements conforme al que disposa l'article 94, i amb indicació dels amarratges d'ús privatiu, vinculats o no a una parcel·la confrontant, i dels d'ús públic tarifat, tot aportant una relació d'usuaris de la marina.

      Segon. Dels instruments de planejament urbanístic que acreditin la legalitat urbanística de les obres i de les instal·lacions existents.

      Tercer. Del projecte d'obres i d'instal·lacions necessàries perquè la marina compleixi totes les característiques tècniques, els elements, els serveis i els altres requisits exigits legalment conforme al que disposa l'article 4, si s'escau. En aquest cas, la sol·licitud ha d'ésser acompanyada del resguard acreditatiu d'una fiança provisional per import del 2% del pressupost de les esmentades obres i instal·lacions.

      Quart. D'un estudi economicofinancer de la gestió i de l'explotació de la marina.

      Cinquè. De la proposta del corresponent reglament d'explotació i tarifes.

      Sisè. De la proposta de règim jurídic de la comunitat d'usuaris de la marina, amb la indicació del coeficient que correspon a cada unitat de repartiment de despeses.

    2. La sol·licitud s'ha de tramitar de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.

    3. Transcorregut el termini indicat sense que s'hagi presentat la sol·licitud de concessió per a la legalització i adaptació de les marines interiors a què fa referència aquest apartat, s'entén que el titular concessionari renuncia a la concessió administrativa vigent i l'Administració portuària queda facultada per a gestionar-la en qualsevol de les formes que la Llei estableix.

  2. En el termini de dotze mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les marines interiors legalitzades d'acord amb la legislació anterior han de presentar perquè l'aprovi l'Administració portuària, un nou reglament d'explotació i de règim jurídic de la comunitat d'usuaris adaptat a les prescripcions del llibre III.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA Béns i mitjans de la Comissió de Ports de Catalunya i règim del personal
  1. Els béns i els mitjans materials de la Comissió de Ports de Catalunya queden integrats en l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, que es crea, de conformitat amb l'article 1.b) de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, d'acord amb la seva naturalesa jurídica originària.

  2. El canvi de naturalesa jurídica de la Comissió de Ports de Catalunya establert per la Llei no afecta les situacions jurídiques dels béns nascudes abans de la seva entrada en vigor, les quals es mantenen sense solució de continuïtat. A partir de la dita entrada en vigor s'ha d'aplicar el règim jurídic que correspongui d'acord amb aquesta Llei.

  3. El personal laboral que en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei presti serveis a la Comissió de Ports de Catalunya o tingui suspesa la seva relació jurídica laboral amb aquest organisme queda integrat en l'ens públic Ports de la Generalitat, que es crea mitjançant aquesta Llei, el qual se subroga de forma expressa respecte a les relacions contractuals laborals d'aquest personal.

  4. El personal funcionari que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei estigui prestant serveis a la Comissió de Ports de Catalunya i hi estigui destinat definitivament pot optar per:

    1. Integrar-se a l'ens públic com a personal laboral, comportant aquesta incorporació el reconeixement a tots els efectes de la data d'antiguitat reconeguda a l'Administració, i restar en la situació d'excedència voluntària per a incompatibilitats mentre es donin les causes previstes a la normativa vigent.

    2. Mantenir la seva condició de funcionari en el nou ens, en què s'ha de crear un lloc de treball a extingir. Aquest lloc s'extingirà en el moment que obtingui una altra plaça de funcionari amb caràcter definitiu.

  5. Qualsevol de les opcions a què es refereix l'apartat 4 s'ha de manifestar de manera expressa per escrit i, si és el cas, mitjançant la formalització del contracte de treball indefinit corresponent.

  6. El personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya que tingui la condició de fix pot optar per la incorporació voluntària. En aquest cas ha d'ésser declarat en la situació d'excedència voluntària per incompatibilitats, establert per l'article 46.6 del III Conveni únic del personal laboral de la Generalitat, i se li ha de reconeixer a tots els efectes la data d'antiguitat reconeguda en l'Administració.

  7. El personal laboral de la Comissió de Ports de Catalunya que tingui la condició de temporal s'ha d'integrar en el nou ens d'acord amb el que disposa l'article 44 de l'Estatut dels treballadors.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA Moratòria de construcció

S'estableix una moratòria en la construcció de nous ports i marines interiors per un període inicial de tres anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Aquesta moratòria no afecta les instal·lacions la tramitació de les quals ja s'hagi iniciat abans de l'entrada en vigor de la Llei, ni tampoc les obres de remodelació o d'ampliació dels ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes o les marines interiors ja existents. Aquesta moratòria s'ha de prorrogar automàticament per un termini de dos anys més, llevat que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb un estudi previ sobre l'ocupació del litoral català, la demanda de llocs d'amarratge i les condicions mediambientals i amb l'informe preceptiu del Departament de Medi Ambient, acordi la conveniència d'aixecar-la.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SISENA Cànons aplicables

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SETENA Composició del Consell Assessor de Ports de la Generalitat

Mentre el Govern no determini el nombre i la distribució de les vocalies del Comitè Executiu i del Consell Assessor de Ports de la Generalitat, el Consell manté la composició actual.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda derogada la Llei 4/1982, del 5 d'abril, de creació de la Comissió de Ports de Catalunya. Igualment, queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que estableix aquesta Llei.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictin les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un reglament de policia portuària que s'ha d'aplicar tant en els ports adscrits a Ports de la Generalitat com als ports objecte de la concessió.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

Sens perjudici de les competències municipals pel que fa a les urbanitzacions maritimoterrestres, la regulació del domini públic portuari, pel que fa als dics d'abric, la bocana, els canals d'entrada, la xarxa de canals interiors, amb les seves aigües i reclaus o entrants de parcel·la, franja de servei nàutic adjacent al canal, dàrsena esportiva i superfícies a terra necessàries per a les instal·lacions i serveis portuaris de les marines interiors s'ha de fer mitjançant un reglament específic.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX 1. Disposicions generals

1.1. [No vigent]

1.2. [No vigent]

1.3. [No vigent]

1.4. [No vigent]

1.5. [No vigent]

1.6. Mesures per a garantir el cobrament de les tarifes

  1. Suspensió temporal del servei

    a.1) Ports de la Generalitat, en el cas d'impagament reiterat de les tarifes meritades per la prestació de serveis portuaris en qualsevol dels ports que té adscrits, pot suspendre temporalment la prestació del servei al deutor, amb el requeriment previ a aquest i amb la comunicació al capità marítim si afectés la navegació marítima.

    a.2) Als efectes del que estableix l'apartat a.1, s'entén que hi ha impagament reiterat quan Ports de la Generalitat ha requerit al subjecte obligat el pagament de la factura pendent almenys una vegada després de la liquidació de la factura corresponent. Ports de la Generalitat ha d'advertir expressament el subjecte obligat que, si no es fa efectiu el pagament de la factura en el termini que té fixat, procedirà a suspendre temporalment la prestació del servei de què es tracti.

    a.3) La suspensió temporal de la prestació del servei es manté fins que no es fa efectiu el pagament o es garanteix suficientment, a judici de Ports de la Generalitat, el deute que va generar la mateixa suspensió.

    a.4) Si el servei prestat objecte de suspensió consisteix en la utilització de superfícies, emmagatzematge, locals i edificis, la suspensió acordada de conformitat amb el que disposen els apartats anteriors porta implícita l'obligació del deutor de deixar lliures i a disposició de Ports de la Generalitat els béns ocupats. A aquests efectes, es faculta Ports de la Generalitat per a retirar subsidiàriament, a càrrec del subjecte deutor obligat al pagament, els béns, els materials i els objectes que pertoqui, afegint les despeses que en derivin al deute pendent.

    a.5) La suspensió temporal acordada de conformitat amb el que estableixen els apartats anteriors faculta Ports de la Generalitat per a suspendre el subministrament d'energia elèctrica, d'aigua o similars.

  2. Dipòsit previ

    Ports de la Generalitat pot exigir el dipòsit previ o la constitució d'avals, i també emetre factures a compte, amb l'objecte de garantir el cobrament de l'import de les tarifes pels serveis que siguin sol·licitats en l'àmbit de la seva competència, sens perjudici de la liquidació final resultant.

    1.7. Facturació relativa a béns abandonats

  3. L'Administració portuària, si escau, ha de suspendre la facturació dels serveis respecte a les mercaderies, les embarcacions, els vehicles o qualsevol objecte o artefacte que prèviament declari en abandonament.

  4. Als efectes del que estableix la lletra a , s'entén que hi ha abandonament a partir dels cinc mesos d'impagament o quan el possible valor en venda no assoleixi l'import de la facturació emesa no abandonada; tot això, sens perjudici de la competència de l'Administració de duanes en la determinació de l'abandonament de mercaderies incloses en procediment de despatx. Es consideren directament abandonats els béns descrits que es trobin a la zona de servei portuària sense autorització i que no tinguin matrícula o dades suficients per a identificar-ne la persona propietària o consignatària.

  5. Prèviament a la declaració d'abandonament, s'ha de publicar mitjançant edicte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d'anuncis de l'ajuntament de l'últim domicili conegut del deutor, per un termini no inferior a vint dies naturals, la tramitació de l'expedient d'abandonament, per tal que el propietari o propietària o qui en dret sigui procedent pugui abonar els seus deutes i retirar els béns en presumpte abandonament. Un cop transcorregut aquest termini, s'ha de fer, sense cap altre tràmit, la declaració d'abandonament i s'ha de posar a la venda en subhasta pública, amb l'anunci previ en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d'anuncis de l'ajuntament de l'últim domicili conegut, amb una antelació de quinze dies.

  6. Correspon a l'Administració portuària la propietat dels vaixells, vehicles i altres objectes i béns que han estat declarats en situació d'abandonament, i també les quantitats obtingudes en cas d'alienació mitjançant subhasta pública.

  7. Els vaixells, els vehicles, la maquinària i els estris en general que romanen a la zona de servei portuària per un període superior a un mes en el mateix lloc i presenten desperfectes que permeten de presumir-ne racionalment la situació d'abandonament i la condició de deixalla s'han de tractar com a residus.

    1.8. Facturació relativa a béns litigiosos

    Els drets econòmics meritats per mercaderies, embarcacions, vehicles o qualsevol objecte o artefacte sotmesos a procediments legals o administratius han d'ésser exigits als qui en resultin ser els propietaris o titulars, en els termes de les corresponents sentències o resolucions. No es pot efectuar la retirada dels esmentats béns si no s'ha fet efectiva la liquidació corresponent.

    1.9. Acceptació de les condicions de la prestació de serveis

    La petició, la utilització o l'acceptació del servei impliquen la conformitat de l'usuari amb les condicions establertes per aquesta disposició, amb la normativa general aplicable i amb les normes particulars per a la prestació d'aquest, i també amb les quanties de les tarifes aplicables per Ports de la Generalitat.

    1.10. Definicions

    Als efectes d'aplicar aquestes tarifes, s'entén per:

  8. Aigües del port

    Les superfícies d'aigua incloses dins la zona de servei portuària configurada tant per les aigües portuàries interiors arrecerades o delimitades per instruments de senyalització marítima com les exteriors immediatament adjacents a les obres d'abric i de bocana, de conformitat amb el que disposa l'article 27.2 de la Llei 5/1998, de ports de Catalunya.

  9. Tipus de navegació

    Navegació interior: és la que transcorre íntegrament dins l'àmbit d'un determinat port o d'altres aigües interiors espanyoles.

    Navegació de cabotatge: és la que, no essent navegació interior, es fa entre ports o punts situats en zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció.

    Navegació exterior: és la que es fa entre ports o punts situats en zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció i ports o punts situats fora de les esmentades zones.

    Navegació extranacional: és la que es fa entre ports o punts situats fora de les zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció.

  10. Operacions de tràfic portuari

    S'entén per tràfic portuari les operacions d'entrada, sortida, atracada, desatracada, estada i reparació de vaixells en port i les de transferència entre aquests i terra o altres mitjans de transport, de mercaderies de qualsevol tipus, de pesca, d'avituallament i de passatgers o tripulants, i també l'emmagatzematge temporal de les esmentades mercaderies en l'espai portuari.

    S'entén per transbordament l'operació per la qual es traslladen les mercaderies d'un vaixell a un altre sense aturar-se als molls i amb presència simultània de tots dos vaixells durant les operacions.

    S'entén per trànsit marítim l'operació que es fa amb les mercaderies que, un cop descarregades d'un vaixell al moll, tornen a ésser embarcades en un vaixell diferent o al mateix vaixell en diferent escala sense sortir del port, llevat que, per necessitats estrictes de conservació, hagi de sortir del port perquè aquest no disposa d'instal·lacions apropiades.

    S'entén per trànsit terrestre les entrades i les sortides per via terrestre al port.

  11. Creuers turístics

    S'entén que un vaixell de passatgers fa un creuer turístic si compleix algun dels requisits següents:

    d'1) Que entra en un port i és despatxat amb aquest caràcter per les autoritats competents.

    d'2) Que el nombre de passatgers en règim de creuer supera el 75% del total de passatgers.

    S'entén que un passatger viatja en règim de creuer si l'escala al port forma part d'un viatge que té per objecte preferent el turístic o el de lleure i no el de transport.

    En la declaració que s'hagi de presentar s'han d'indicar, a més de les característiques del vaixell i el temps d'estada previst al port, l'itinerari del creuer, el nombre de passatgers i les seves condicions de passatge.

  12. Vaixells turístics locals

    Són els que fan excursions amb finalitat turística, amb escales o sense, i en una distància màxima de 50 milles des del port base.

  13. Arqueig brut (GT) i calat màxim

    f.1) L'arqueig brut és el que com a tal figura en el certificat internacional estès d'acord amb el Conveni internacional sobre arqueig de vaixells, aprovat a Londres el 23 de juny de 1969 (Butlletí Oficial de l'Estat del 15 de setembre de 1982), anomenat abreujadament GT. Si un vaixell no disposa del certificat esmentat pot recórrer al valor que com a tal figuri en el Lloyd's Register of Shipping.

    En el supòsit que el vaixell presenti un certificat del seu arqueig brut mesurat segons el procediment de l'Estat de la seva bandera, denominat abreujadament TRB, o sigui aquest el que aparegui en el Lloyd's Register of Shipping, Ports de la Generalitat ha d'assignar un arqueig nou a partir de les dimensions bàsiques del vaixell. Aquesta assignació s'ha de fer aplicant la fórmula següent:

    GT (Londres provisional) = 0,4 x E x P

    en què:

    E= eslora màxima total

    M= mànega màxima

    P= puntal de traçat.

    En el supòsit de construcció, l'arqueig brut és el corresponent al vaixell acabat; en el cas de desballestament, l'arqueig brut és la meitat de l'original.

    f.2) El calat màxim és el calat de traçat definit segons la regla 4.2 del Reglament per a la determinació dels arqueigs brut i net dels vaixells, que figura com a annex I del Conveni internacional sobre arqueig de vaixells, del 23 de juny de 1969, i, si de cas hi manca, el que figura en el Lloyd's Register of Shipping.

    1. [No vigent]

    2. [No vigent]

    3. Normes específiques de les tarifes per serveis especials

      4.1. Tarifa E-1.- Utilització de maquinària i utillatge portuaris

      4.1.1 Definició i aplicació

      Aquesta tarifa comprèn la utilització de les grues, de les bàscules, dels carretons i d'altres utillatges portuaris destinats a la manipulació de mercaderies.

      4.1.2 Subjectes obligats

      Han d'abonar aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents, i en són responsables del pagament, subsidiàriament, els propietaris de les mercaderies i, si no hi són, llurs representants autoritzats, llevat que demostrin haver-los fet provisió de fons.

      4.1.3 Base de la tarifa

      La base per a la liquidació d'aquesta tarifa és el temps de disponibilitat de la grua corresponent, la maquinària o l'utillatge i llur capacitat o potència d'elevació, llevat de la bàscula, que s'ha de calcular per unitat de pesada.

      4.1.4 Quantia de la tarifa

      La quantia d'aquesta tarifa per hora d'utilització és la següent:

    4. Grues:

      Hora de grua de menys de 6 tones: 8.500 pta

      Hora de grua de més de 6 tones: 11.000 pta

    5. Bàscula:

      Pesada (personal inclòs): 400 pta

    6. Carretons: 2.830 pta

      4.1.5 Reduccions o bonificacions

    7. Ports de la Generalitat pot establir concerts per a determinar els preus amb els usuaris que es comprometin a fer una utilització intensa d'una determinada maquinària o d'un determinat utillatge.

    8. Les paralitzacions superiors a quinze minuts degudes a avaries de la maquinària, a manca de fluid elèctric o a vents huracanats que aconsellin la paralització per raons de seguretat, o a pluja que obligui a suspendre-les, de les operacions de càrrega o descàrrega per les condicions de la mercaderia, comunicades oportunament per l'usuari a Ports de la Generalitat, s'han de descomptar del temps d'utilització.

      4.1.6 Recàrrecs

      Els serveis de bàscula, grues mòbils i fixes, i carretons, prestats fora de la jornada laboral ordinària, es facturen amb un recàrrec del 25%, sempre que no siguin en dies festius o horaris nocturns, supòsit en el qual el recàrrec és del 50%.

      4.1.7 Exempcions

      No es preveuen exempcions en l'aplicació d'aquesta tarifa.

      4.1.8 Normes singulars d'aplicació

    9. Els serveis es presten amb la petició prèvia per escrit dels usuaris, en la qual han de constar, en tot cas, les dades següents:

  14. Les dades d'identificació personal de la persona que sol·licita el servei i el domicili, als efectes de les notificacions.

  15. L'operació a realitzar i l'hora de començament.

  16. El temps durant el qual se sol·liciten.

    1. Aquestes tarifes són exclusivament aplicables als serveis prestats en dies feiners, dins la jornada ordinària establerta per a aquestes activitats per Ports de la Generalitat.

    2. Les empreses estibadores o els altres usuaris que sol·licitin aquests serveis han d'assumir la responsabilitat de la direcció i l'organització de la càrrega i la descàrrega, embarcada o desembarcada, de les mercaderies, i són a compte i risc d'ells totes les operacions de càrrega, estiba, eslingat i altres que s'hi relacionin. S'ha de destinar a aquestes últimes el material adequat i el personal legalment autoritzat, degudament capacitat i amb experiència suficient, el qual pot ésser recusat per Ports de la Generalitat si no reuneix les condicions per a fer-ho.

      4.2. [No vigent]

      4.3. Tarifa E-3. Subministrament

      4.3.1 Definició i aplicació

      Aquesta tarifa és exigible pel subministrament d'aigua, d'energia elèctrica o de productes similars prestats per Ports de la Generalitat als usuaris dins la zona portuària, amb la petició prèvia dels usuaris, i per la utilització de les instal·lacions necessàries per a prestar-los.

      4.3.2 Subjectes obligats

      Són obligats a abonar aquesta tarifa els usuaris del servei.

      4.3.3 Base de la tarifa

      La base per a la liquidació d'aquesta tarifa es determina pel nombre d'unitats de subministrament.

      4.3.4 Quantia de la tarifa

      La quantia queda fixada en l'1,5 del seu preu de subministrament.

      4.3.5 Reduccions o bonificacions

    3. Per consums d'energia elèctrica destinats a l'activitat pesquera, s'aplica l'1,2 de les unitats subministrades.

    4. Amb la sol·licitud prèvia i amb la justificació dels consums necessaris, per a consums elèctrics superiors a 30.000 quilovats per any i per a consums d'aigua superiors a 2.000 metres cúbics per any, s'aplica fins al 50% dels increments fixats sobre el preu de subministrament.

      4.3.6 Recàrrecs

      Si per circumstàncies alienes a Ports de la Generalitat no s'efectua l'operació sol·licitada, l'usuari està obligat a satisfer el 50% de l'import que li hauria correspost si s'hagués efectuat el subministrament.

      4.3.7 Exempcions

      No es preveuen exempcions en l'aplicació d'aquesta tarifa.

      4.3.8 Normes singulars d'aplicació

    5. Les dues bonificacions en aquesta tarifa establertes per l'apartat 4.3.5 no són acumulables.

    6. Els instruments particulars de comptatge i llur conservació són a càrrec de l'usuari del servei.

    7. En el cas d'avaria i mentre no es procedeixi a la reparació de la instal·lació de subministrament s'ha de facturar per estimació.

    8. En els subministraments que s'estableixin a través d'un sistema de prepagament per targetes a peu de moll, el subministrament requereix l'adquisició prèvia del suport establert per Ports de la Generalitat.

      4.4. [No vigent]

      4.5. [No vigent]

      4.6. Tarifa E-6.- Serveis diversos

      4.6.1 Definició i aplicació

      Aquesta tarifa comprèn qualsevol altre servei portuari prestat en règim de gestió directa per Ports de la Generalitat, no inclòs en la resta de tarifes regulades pels articles anteriors i que s'estableixi específicament a cada port on es presti, amb l'acceptació prèvia del pressupost pels peticionaris.

      4.6.2 Subjectes obligats

      Són obligats al pagament d'aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents.

      4.6.3 Base i quantia de la tarifa

      La base per a la liquidació d'aquesta tarifa és el nombre d'unitats del servei prestat en cada cas. La quantia d'aquesta tarifa es fixa d'acord amb la naturalesa i peculiaritat del servei, tenint en compte el valor real de mercat dels serveis prestats i les activitats realitzades.

ANNEX 2

Integren el domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat els ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes que s'enumeren a continuació:

Embarcador de Portbou, port de Llançà, port de Port de la Selva, port de Roses, port de l'Escala, port de l'Estartit, port de Palamós, port de Sant Feliu de Guíxols, port de Blanes, port d'Arenys de Mar, port de Mataró, dàrsena pesquera del Masnou, port del Garraf, port de Vilanova i la Geltrú, dàrsena pesquera de Torredembarra, port de Cambrils, port de l'Ametlla de Mar, port de l'Ampolla, embarcador de Deltebre, embarcador de Sant Jaume d'Enveja, embarcador de Tortosa, port de Sant Carles de la Ràpita, port de les Cases d'Alcanar, embarcador d'Amposta, i ports industrials de Badalona, Vallcarca i Alcanar.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR