DECRET 277/1999, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

SecciónDisposicions Generals
Rango de LeyDecret

DECRET

277/1999, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Preàmbul

La Llei 15/1997, de 24 de desembre, ha aprovat el nou marc legal de les taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aplicable des de l’1 de gener de 1998. A banda de la regulació específica de les taxes exigibles per la Generalitat, la Llei recull normes generals relatives a la gestió de dits ingressos públics, normes que requereixen un desplegament reglamentari.

D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei, s’ha aplicat amb caràcter transitori el Decret 182/1993, de 20 d’abril, en tot allò que no s’oposa a la Llei esmentada. Malgrat que el Reglament que va aprovar el Decret resulta en la seva major part perfectament aplicable, convé efectuar certes modificacions que justifiquen l’aprovació d’un nou reglament de taxes i preus públics.

Aquest nou Reglament presenta certes novetats respecte del de 1993, de les quals cal destacar, per una banda, la nova sistemàtica de la regulació dels mitjans de pagament, dins la secció primera del capítol I del Reglament, a l’entorn de la distinció prèvia del lloc de pagament: en l’òrgan que gestiona el servei o en una entitat financera; de manera que els requisits i les condicions per aprovar com a mitjà de pagament qualsevol altre mitjà diferent de l’ingrés en diner de curs legal (article 6 i articles 8 a 11) només fan referència al supòsit en què la taxa o preu es pagui a la seu de l’òrgan gestor, mentre que l’ingrés en un compte restringit obert en una entitat financera pot efectuar-se en qualsevol mitjà de pagament admès en el tràfic bancari.

També cal assenyalar que s’ha estimat oportú suprimir respecte del Reglament anterior aquells preceptes que eren una mera reiteració d’articles continguts en la normativa general que regula els ajornaments i fraccionaments i el procediment de devolució d’ingressos indeguts aplicable als tributs de la Generalitat, i que es conté en el Reglament general de recaptació i en el Reial decret 1163/1990, de 21 de setembre, respectivament, normes a les quals remet directament aquest nou Reglament, per evitar així repeticions innecessàries.

Com en el Reglament anterior, s’hi inclouen també certes normes específiques sobre determinades taxes: per una banda, en relació amb la gestió de la taxa per la prestació de serveis de la Direcció General del Joc i d’Espectacles, i quant a la prestació per part del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions dels serveis previstos als apartats 13, 14, 15 i 16 de l’article 64 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre; per una altra, quant a la taxa d’inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes del Departament de Sanitat i Seguretat Social, respecte de la qual es regulen el llibre oficial on els subjectes passius han d’enregistrar les seves activitats, el concepte d’establiment únic als efectes del règim d’acumulació de quotes de la taxa i els règims d’autoliquidació i de liquidacions provisionals d’ofici; el règim d’ingrés en període voluntari de les quals es regirà per la normativa general aplicable als tributs de la Generalitat de Catalunya.

Per tot l’exposat, i d’acord amb el dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Economia i Finances i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

S’aprova el Reglament sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, el text del qual s’insereix a l’annex.

Article 2

Queda derogat el Decret 182/1993, de 20 d’abril, i les altres disposicions de rang igual o inferior en tot el que contradiguin els preceptes d’aquest Reglament.

Article 3

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 28 de setembre de 1999

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas i Gavarró

Conseller d’Economia i Finances

Annex

REGLAMENT

sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Capítol I

Normes generals

Secció primera

Liquidació i recaptació

Article 1

Competències

Sens perjudici de les funcions que es puguin atribuir a les oficines de gestió unificada, la gestió, la liquidació i la recaptació en període voluntari de les taxes i els preus públics corresponen a l’òrgan que, en l’esfera territorial o central, realitzi l’activitat o presti el servei que han estat gravats o intervingui en la cessió de la utilització privativa o en l’aprofitament especial del domini públic, sens perjudici del que disposen les seccions 2 i 3 d’aquest capítol I.

Article 2

Liquidació

  1. Llevat dels casos previstos en els apartats 2, 3 i 4 següents, les liquidacions de les taxes es notificaran als subjectes passius, amb indicació de:

    a) La identificació de la taxa i de l’òrgan que emet la liquidació.

    b) La identificació del subjecte passiu.

    c) La tarifa aplicable.

    d) Si escau, la base i el tipus.

    e) La quota i, si escau, els altres elements del deute tributari.

    f) Els recursos que es poden interposar, amb indicació de quins són els terminis i els òrgans davant dels quals s’ha d’efectuar la interposició, sens perjudici que el subjecte passiu pugui formalitzar qualsevol altre recurs que consideri adequat.

    g) El lloc, el termini i els mitjans de pagament del deute.

  2. Quan l’exigibilitat de les taxes sigui anterior a l’acreditament, segons preveu l’article 10.c) de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, la carta de pagament o el rebut que s’estengui tindrà els efectes de la notificació; no obstant això, l’Administració estarà obligada a lliurar-li un document justificatiu on constin les dades previstes en els punts de la a) a la f) de l’apartat anterior.

  3. Quan sigui preceptiva la utilització de paper de pagament de la Generalitat, la notificació es practicarà mitjançant el full diligenciat a què fa referència l’article 3, apartats 2 i 3, del Decret 275/1985, de 12 de setembre, de creació dels efectes timbrats de la Generalitat de Catalunya.

  4. Quan sigui preceptiu el pagament mitjançant el segell de la Generalitat, l’acció d’adherir el segell al document tindrà el caràcter d’autoliquidació. En aquest cas, l’Administració no estarà obligada ni a fer ni a notificar la liquidació.

  5. L’autoliquidació de la taxa pels serveis d’inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes realitzats pels serveis veterinaris oficials s’ha de fer d’acord amb les disposicions contingudes en la secció segona del capítol II d’aquest Decret.

  6. En les liquidacions dels preus públics, llevat que mitjançant l’ordre corresponent s’estableixi el sistema de notificació de la liquidació, la carta de pagament o el rebut que s’estengui té els mateixos efectes que la notificació.

Article 3

Termini de pagament en període voluntari

  1. Tret dels casos d’exigibilitat a la bestreta, els terminis d’ingrés del deute tributari objecte de la liquidació expressa de les taxes són els següents:

    a) Els notificats entre els dies 1 i 15 de cada mes, des de la data de la notificació fins al dia 5 del mes següent o el primer dia hàbil després d’aquesta data.

    b) Els notificats entre els dies 16 i l’últim dia de cada mes, des de la data de notificació fins al dia 20 del mes següent o el primer dia hàbil després d’aquesta data.

    Se n’exceptuen aquells casos en què la llei estableix terminis diferents.

    c) Els deutes, el pagament dels quals s’hagi de fer mitjançant efectes timbrats, s’han de pagar en el moment en què es realitzi el fet imposable, tret del cas en què s’estableixi expressament un altre termini.

  2. Mitjançant una ordre del conseller, cada departament ha de fer una relació de les taxes el pagament de les quals s’ha d’efectuar a la bestreta i determinar el moment o termini en què s’ha de procedir al seu pagament.

  3. Els deutes tributaris que hagin d’ésser satisfets mitjançant declaració-liquidació o autoliquidació s’han de pagar en els terminis o dates que assenyali la seva norma respectiva d’aprovació.

  4. Els terminis d’ingrés dels preus públics són els que assenyalen les diferents normes que els creen i regulen d’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre.

Article 4

Recaptació en període executiu

  1. Els deutes corresponents a les taxes de la Generalitat de Catalunya no ingressats dins el termini voluntari són exigibles per via de constrenyiment a partir de l’endemà del seu venciment. Els deutes corresponents a preus públics són exigibles per la via de constrenyiment transcorreguts sis mesos des del seu venciment.

  2. L’emissió de la proposta de la certificació de descobert correspon al cap de comptabilitat o a un càrrec homòleg, el qual, prèvia la fiscalització de la Intervenció delegada en els casos de centres amb règim de fiscalització prèvia, l’ha de remetre a la Intervenció General per a la presa de raó i tramesa als òrgans de recaptació o a la Tresoreria territorial corresponent, a fi que es dicti la provisió de constrenyiment i s’iniciï el procediment administratiu de constrenyiment.

  3. Els terminis d’ingrés dels deutes per via de constrenyiment són els següents:

a) Els notificats entre els dies 1 i 15 de cada mes, fins al dia 20 del mateix mes o el primer dia hàbil després d’aquesta data.

b) Els notificats entre el dia 16 i l’últim dia de cada mes, fins al dia 5 del mes següent o el primer dia hàbil després d’aquesta data.

Article 5

Lloc de pagament

  1. El pagament de les taxes i dels preus públics en període voluntari s’efectua davant l’òrgan que presta el servei o activitat gravada, en les seves oficines, o, si...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR