LLEI 29/1991, de 13 de desembre, de modificació de la compilació del Dret Civil de Catalunya en matèria de venda a carta de gràcia.

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

La venda a carta de gràcia constitueix una de les figures tradicionals del dret civil català. No obstant això, el manteniment d'aquesta figura en la Compilació del Dret Civil de Catalunya ha estat qüestionat per la consideració que aquest contracte encobreix sempre un préstec usurari amb garantia real de la cosa "venuda".

Era necessària, per tant, la renovació de la venda a carta de gràcia per a fer-ne una figura realment operativa dins el tràfic jurídic actual. Aquesta renovació havia de partir, per tant, de la consideració que no es tracta d'una institució perjudicial en si mateixa perquè no inclou, dins els seus efectes, un dret real de garantia d'un préstec usurari. La línia de la renovació se centra, per tant, en la necessitat de palesar com a finalitat típica de la figura la que resulta de la seva eficàcia: la transmissió inicial de la propietat de la cosa de manera indefinida, però no definitiva. La reforma legislativa es planteja en el convenciment que, en l'actualitat, la venda a carta de gràcia pot complir diferents finalitats de tipus social i de foment que justifiquen no solament de mantenir la figura, sinó també de difondre-la. És el cas, per exemple, de la utilització de la venda a carta de gràcia com a instrument de promoció d'habitatges de tipus social.

La nova redacció dels preceptes de la Compilació que regulen la venda a carta de gràcia se centra en la configuració inequívoca del dret de redimir com un dret real, d'acord en aquest punt amb la tradició jurídica catalana. Això fa que sigui possible d'hipotecar aquest dret, segons les regles generals de la hipotecabilitat dels drets reals. Així mateix, es permet d'hipotecar la propietat gravada d'acord amb les regles generals de tot dret real i el preu obtingut en una eventual redempció afecta a més el pagament del deute que garantia la propietat gravada.

Article 1

-1 L'epígraf del Capítol III del Títol Primer del Llibre Quart de la Compilació del Dret Civil de Catalunya queda redactat de la manera següent: "De la venda a carta de gràcia i de la torneria".

-2 El Capítol III del Títol Primer del Llibre Quart de la Compilació es divideix en una Secció Primera, "De la venda a carta de gràcia", constituïda pels articles 326 a 328 de la Compilació en la redacció que els dóna l'article 2 d'aquesta Llei, i una Secció Segona, "De la torneria", constituïda per l'article 329 de la Compilació en la seva redacció actual.

Article 2

Els articles 326 a 328 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya queden redactats de la manera següent: Article 326

-1 En la venda a carta de gràcia el venedor es reserva el dret de redimir o recuperar la cosa venuda, per un preu determinat, durant un termini màxim de trenta anys, si és immoble, o de sis anys, si és moble. En el cas d'immobles, el termini del dret de redimir es pot fixar per la vida d'una o de dues persones determinades existents en el moment d'ésser subscrit el contracte. Per excepció, si el venedor o els seus successors ocupen la finca venuda amb carta de gràcia o la detenen per qualsevol títol, el dret de redimir no caduca pel simple transcurs del termini pactat i cal un requeriment especial, amb fixació d'un nou termini improrrogable, que no pot ésser inferior a tres mesos.

-2 El dret de redimir té caràcter real i pot ésser sotmès a condició.

-3 El dret de redimir és indivisible, llevat que diferents coses siguin venudes a carta de gràcia en una mateixa compra-venda i s'hi estableixi una part de preu individualitzada per a cadascuna. En aquest cas, es pot obtenir la redempció de cada cosa a mesura que se satisfà la part de preu corresponent.

-4 El dret de redimir és susceptible de transmissió i gravamen. En aquest darrer cas, és directament executable, sense necessitat de l'exercici previ del dret.

Article 327

-1 La propietat gravada és susceptible de transmissió i de gravamen. Si la redempció es produeix abans de l'execució, si s'escau, del gravamen, aquest acte ha d'ésser notificat fefaentment al creditor, el qual pot exigir la consignació de la quantitat pagada com a preu de la redempció, la qual queda afectada al pagament del crèdit. Si la cosa venuda a carta de gràcia i gravada es deteriora per culpa del posseïdor, el creditor pot demanar al jutge de primera instància, havent justificat prèviament aquell fet, que faci cessar les activitats que produeixen o poden produir el deteriorament de la cosa. Si continua l'abús del posseïdor o el deteriorament, el jutge pot acordar el nomenament d'un administrador judicial de la cosa.

-2 Redimida la cosa venuda a carta de gràcia, resta lliure de les càrregues o els gravàmens que el comprador o els successius titulars de la propietat gravada li hagin imposat des de la data de la venda, però el preu de la redempció resta afecte, fins on abasti, a l'abonament de tals càrregues o gravàmens. No obstant això, el rediment pot resoldre els arrendaments notòriament gravosos que el propietari hagi realitzat.

-3 Al temps de la restitució, el titular de la propietat gravada ha d'indemnitzar el rediment per la disminució de valor que la cosa hagi sofert per causa imputable a ell mateix i als anteriors titulars.

Article 328

Per a obtenir la redempció, el rediment ha de satisfer al titular de la propietat gravada:

-1 El preu fixat per a la redempció en el moment de la venda, que pot ésser diferent del preu d'aquesta. Si no es fixa expressament cap preu per a la redempció, s'entén que aquest és el mateix de la venda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.

-2 Les addicions posteriors al preu el valor de les quals es justifiqui.

-3 Les despeses de reparació de la cosa, però no pas les de simple conservació.

-4 Les despeses útils, estimades en l'augment de valor que per elles hagi experimentat la cosa al temps de la redempció, les quals no poden excedir el preu de cost ni, en cap cas, el vint-i-cinc per cent del preu fixat per a la redempció.

-5 El cost de les despeses inherents a la constitució de les servituds adquirides en profit de la cosa immoble venuda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.

-6 Les despeses de conreu relatives a la producció dels fruits pendents al temps de la redempció, llevat que el rediment autoritzi el titular de la propietat gravada a recollir-los al seu temps.

-7 Les despeses que hagi ocasionat el contracte de venda a carta de gràcia, inclosos els impostos i el lluïsme, si ha estat pactat així.

Article 3

S'addiciona un tercer paràgraf a l'article 323 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, amb el text següent: En les vendes a carta de gràcia, el càlcul del preu just s'ha de fer sobre el valor de la propietat gravada. Si aquest valor no consta, hom presumeix que és de dues terceres parts del valor de la propietat lliure del gravamen del dret de redimir, en el moment de la venda.

Disposició final Aquesta Llei entra en vigor dos mesos després d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de desembre de 1991

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Agustí M. Bassols i Parés Conseller de Justícia

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR