STSJ Cataluña 5819/2010, 15 de Septiembre de 2010

PonenteMARIA DEL MAR GAN BUSTO
ECLIES:TSJCAT:2010:6075
Número de Recurso2081/2010
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución5819/2010
Fecha de Resolución15 de Septiembre de 2010
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2009 - 0019132

EL

ILMA. SRA. MA DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

ILMO. SR. FELIPE SOLER FERRER

ILMA. SRA. M. MAR GAN BUSTO

En Barcelona a 15 de septiembre de 2010

La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,

EN NOMBRE DEL REY

ha dictado la siguiente

S E N T E N C I A núm. 5819/2010

En el recurso de suplicación interpuesto por Prysmian Cables y Sistemas, S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 33 Barcelona de fecha 7 de enero de 2010, dictada en el procedimiento Demandas nº 703/2009 y siendo recurrido/a Sección Sindical Comis. Obr. y Otros. Ha actuado como Ponente el/la Ilma. Sra. M. MAR GAN BUSTO.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 8 de julio de 2009, tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Conflicto colectivo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 7 de enero de 2010 que contenía el siguiente Fallo:

"Desestimar la demanda interposada per PRYSMAN CABLES Y SISTEMAS S.L. contra Seccion Sindical de Comisiones Obreras de Prysmian, Sección Sindical de la Confederación General de Trabajadores de Prysmian, Sección Sindical de la Federació de Treballadors de Catalunya de Prysmian, Sección Sindical de la Unión General de Trabajadores de Prysmian, Comité de Empresa de Prysmian y Comité de Huelga de Prysmian"

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

"1.- L'empresa demandant, PRYSMIAN, és una empresa fabricant de cables elèctrics i de telecomunicacions ubicada a Vilanova i la Geltrú.

  1. - En data 25.3.09 la direcció comunicà a la representació dels treballadors i a la autoritat laboral la presentació d'un ERO en sol.licitud de l'extinció de 55 contractes de treball, i l'inici del corresponent període de consultes.

  2. - El període de consultes acabà amb un acta final, subscrit el 27.4.09, que incloïa un preacord parcial pel que fa 25 extincions contractuals per mitjà d'un pla de prejubilacions, mentre que l'empresa -prèvia reducció a 47 del número total d'extincions- prosseguí en la sol.licitud d'autorització d'altres 22 extincions més, respecte de la qual la representació dels treballadors no donà la seva conformitat, i presentà el corresponent contra-informe en data 30.4.09 en oposició a les mateixes, amb el suport explícit de l'Alcalde de Vilanova (doc. 53 de la demandant).

  3. - Aquest acord parcial comportà la desconvocatòria d'una vaga convocada pels dies 29 d'abril i 6 i 13 de maig, amb el degut preavís, i fou refrendat en assemblea pel 73% de la plantilla (foli 602).

  4. -L'Inspecció de Treball emeté en data 21.5.09 informe previ a la resolució en els següents termes (foli 218):

    "En definitiva, es criterio del Inspector actuante concluir la realidad de la concurrencia de las causas alegadas por la empresa si bien no queda acreditada la necesidad de amortizar 55 puestos de trabajo sino 42; debiendo asegurarse esa Autoridad Laboral de que la empresa aplique los términos del acuerdo parcial alcanzado con la representación legal de los trabajadores posteriormente ratificada mediante escrito de

    5.5.09".

  5. - Això no obstant, la resolució dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Treball de

    22.5.09 resolgué no autoritzar la rescissió dels 47 treballadors sol.licitada, en considerar, en síntesis, que "davant una situació conjuntural prevista per l'any 2009 no s'acredita perquè no s'adopten altres mesures també conjunturals de menys cost social per cobrir les necessitats productives de l'empresa" (folis 285-287), que es donen per íntegrament reproduïts.

  6. - Notificada aquesta resolució el 26.5.09, l'empresa demandant procedí el dia 29 de maig a notificar a 19 treballadors el seu acomiadament individual, amb efectes del 31.5.09, per causes objectives, per mitjà de comunicació escrita a la que s'invocaven les mateixes causes i raons que en el precedent ERO (basantse en l'informe favorable de la Inspecció del Treball respecte a la concurrència de les causes objetives), i fent esment que el número d'extincions es situava per en sota del llindar numèric establert a l' art. 51.1 ET per l'acomiadament col.lectiu. A les mateixes comunicacions s'oferia als afectats la possibilitat de cobrar immediatament la corresponent indemnització de 20 dies de sou per any d'antiguitat, el salari per manca de preavís i la liquidació de parts proporcionals, amb la indicació que, de no fer-ho, els hi serien transferides (docs. 55-77 demandant).

  7. - La comunicació dels acomiadaments es feu per part del Director de RRHH en el seu despatx, on cada un dels acomiadats fou acompanyat per dos vigilants de seguretat, que els anaren a buscar al començar o acabar el seu torn horari respectiu (els que entraven al torn de matí, a les 6 h., es trobaren que les targetes d'entrada havien estat inhabilitades) . El Director de RRHH, per tal de procedir a aquestes notificacions, es presentà a l'empresa el dia 29 de maig abans de les 6 h. del matí, i, en previsió de possibles incidents, deixà el cotxe fora del recinte de l'empresa (declaració del legal representant de l'empresa).

  8. - Ni el Comitè d'Empresa ni les representacions sindicals foren avisades prèviament per la Direcció de RRHH d'aquests acomiadaments, encara que sí pogueren estar presents en el moment de lliurament de les comunicacions.

  9. - A partir de que a les 6 hores del matí es començaren a conèixer els primers acomiadaments, creixeren entre els treballadors que accedien a la feina sentiments d'incertesa individual (davant la possibilitat de ser acomiadats) i d'indignació col.lectiva, i s'anà propagant, de manera espontània, la consigna d'aturar la feina i fins i tot de col·locar cadenes i candaus a les entrades (doc. 3 demandant). Això no obstant, el President i altres membres del Comitè d'Empresa convenceren als treballadors, durant les primeres hores, que s'incorporessin a la feina i treballessin amb normalitat, que ells ja emprendrien les accions oportunes de protesta (declaracions testimonials, coincidents).

  10. - Això no obstant, a les 11 h. del matí, veien que la consigna espontània d'aturada immediata cada cop agafava més força i era majoritària entre els treballadors, a fi de no veure's desbordats pels esdeveniments, es reuní el Comitè i decidí per unanimitat "convocar una vaga de caràcter indefinit a partir d'avui mateix", aixecant la corresponent acta d'aquesta decisió i redactant les corresponents comunicacions a la direcció de l'empresa i a la autoritat laboral, a les que també s'especificava que "la vaga es planteja com a indefinida a partir d'avui", i es designava al Comitè de Vaga, comunicació que l'empresa no rebé fins el

    2.6.09 (folis 582-588). El mateix dia 29.5.09 el Comitè d'Empresa fa públic un comunicat, titulat "represalias de una dirección incompetente", en el que, després de denunciar el comportament de l'empresa -en referencia als 19 acomiadaments- conclou que "Por todo esto los trabajadores y el comité de empresa unidos solidariamente y sin fisuras, después de comprobar que la dirección de PRYSMIAN no respeta la resolución contraria a sus intenciones de aplicar el ERE, decide, con muy mal sabor de boca, ir a la huelga indefinida" (foli 592).

  11. - Un cop convocada la vaga, una gran part dels treballadors es concentraren a l'entrada de l'empresa, ja sense treballar. Algú, que no ha quedat identificat, tancà les portes de d'accés amb cadenes i cadenats (docs. 33-36 demandant). Es generà una situació de molta tensió que obligà a que els directius sortissin de l'empresa -entre insults i alguna pedrada- escortats per la policia, prèviament avisada, la qual hagué de trencar els candaus i cadenes que bloquejaven les portes. Alguns d'aquests directius formularen denúncia davant la policia en data 8.6.09 per aquests fets i pels desperfectes patits pels seus vehicles a rel de les pedrades (declaracions de les parts i testimonials, coincidents, folis 117-120).

  12. - En els dies següents els treballadors en vaga i els membres del Comitè de vaga entraven a l'empresa, fitxaven, es posaren la roba de treball, i es concentraven a la porta de l'empresa, on realitzaven diferents d'activitats de protesta, i algunes de caràcter lúdic : concentracions, algun tall de carretera, informació a periodistes i polítics que els visitaven, plantament de tendes, música, paelles, partits de futbol, etc. Els vigilants de seguretat, però, pogueren entrar cada dia i desenvolupar la seva funció, emetent els corresponents comunicats diaris. També ho feren diversos encarregats. La direcció de l'empresa pogué desenvolupar algunes part de les funcions directives per mitjà del sistema informàtic, però sense poder entrar als centres de treballs (docs. 5-15 de la demandant, declaració del demandant). La producció estigué totalment parada. El conflicte tingué un ampli ressò per part dels mitjans de comunicació, notícies en les que habitualment, i des de el primer moment, hi apareixien com els integrants del Comitè d'Empresa i/o del Comitè de Vaga com a representants dels treballadors (docs. 18-32 i DVD doc. 47 de la demandant).

  13. - L'activitat de l'empresa estigué aturada totalment fins el 11.6.09, data en la que, després de la mediació del Departament de Treball, i prèvia decisió en assemblea dels treballadors, molt ajustada, es desconvocà la vaga (foli 589). Ni les màquines ni les instal.lacions de l'empresa patiren cap desperfecte durant aquest període (segons ha reconegut el legal representant de la demandant).

  14. - Impugnats individualment els 19 acomiadament individuals que motivaren...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 artículos doctrinales
  • Los últimos perfiles de la fuerza mayor como causa extintiva
    • España
    • IUSLabor Núm. 2-2015, Mayo 2015
    • 1 Mayo 2015
    ...una empresa que utiliza el sistema de trabajo “just in time” y no hace acopio de piezas en los días previos. 52STSJ Cataluña, de 15 de septiembre de 2010, rec. núm. 2081/2010. 53STS de 8 de julio de 2008, rec. núm. 1857/2007. 54STS de 8 de julio de 2008, rec. núm. 1857/2007. 55STSJ País Vas......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR