Decret Legislatiu Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre)

1. El pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes, i dels drets que poden liquidar-se durant l'exercici corresponent.

2. El pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d'aprovar-se equilibrat entre l'estat d'ingressos i l'estat de despeses.

1. Els escenaris pressupostaris pluriennals són el marc de referència per a elaborar els pressupostos anuals.

2. Els escenaris pressupostaris pluriennals s'han d'elaborar d'acord amb la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i han de determinar els límits, referits als quatre exercicis següents, que l'acció del Govern ha de respectar en els casos en què les seves decisions tinguin incidència pressupostària.

3. Els escenaris pressupostaris pluriennals són formats per un escenari d'ingressos i un de despeses. L'estimació dels ingressos ha de recollir l'evolució tendencial de l'economia. L'escenari de despeses ha de contenir una evolució de les despeses coherent amb els objectius fiscals.

4. L'escenari de despeses a quatre anys es s'ha de desagregar per a cada departament i actuar de referència en el moment d'autoritzar noves accions que comportin despesa pluriennal.

5. El departament competent en matèria de finances públiques és el responsable del procés d'elaboració dels escenaris pressupostaris pluriennals i els ha d'elevar directament al Govern, juntament amb l'avantprojecte de pressupostos per al primer exercici, perquè els aprovi.

L'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural i s'imputaran:

1. Els drets liquidats durant aquell any mateix, encara que procedeixin d'exercicis anteriors.

2. Les obligacions reconegudes fins al 31 de gener de l'any següent, corresponents a qualsevol mena de despeses efectuades abans d'acabar l'exercici pressupostari amb càrrec als crèdits respectius.

1. El pressupost de la Generalitat inclourà la totalitat de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques.

2. Concretament, el pressupost contindrà:

1. Els estats de despeses de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu, amb la deguda especificació dels crèdits necessaris per a atendre el compliment de les obligacions.

2. Els estats d'ingressos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes de caràcter administratiu, que comprendran les estimacions dels diversos drets econòmics a reconèixer i liquidar durant l'exercici.

3. Els estats de recursos i dotacions, amb les corresponents estimacions i avaluació de necessitats per a l'exercici, tant d'explotació com de capital, de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i de les empreses públiques.

1. El pressupost de la Generalitat s'ajustarà, quant a estructura, a la normativa que amb caràcter general es disposi per al sector públic de l'Estat, i n'assumirà l'adequació el conseller o la consellera d'Economia i Finances.

2. L'estat de despeses reunirà la classificació orgànica, funcional i econòmica i per programes. S'hi inclourà la classificació territorial per àmbits comarcals i supracomarcals, quan escaigui, de les despeses d'inversió.

3. Correspondrà al conseller o a la consellera d'Economia i Finances el desplegament de l'estructura pressupostària de les entitats autònomes i de les empreses públiques, prèvia proposta dels departaments als quals estiguin adscrites.

El procediment d'elaboració del pressupost de la Generalitat s'ajustarà a les normes següents:

1. Els departaments han de trametre al departament competent en matèria de finances públiques, amb temps suficient, els estats de despeses conjuntament amb els avantprojectes de pressupostos de llurs entitats adscrites per tal que aquest pugui formular l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat.

2. L'estat d'ingressos del pressupost serà elaborat pel Departament d'Economia i Finances.

3. El Departament d'Economia i Finances, tenint en compte els esmentats avantprojectes de despeses i l'estimació dels ingressos, formularà el Projecte de llei de pressupostos i el sotmetrà a l'acord del Govern.

   3 bis. El departament competent en matèria d’economia i finances, abans que el Govern acordi l’aprovació del Projecte de llei de pressupostos, ha d’elaborar el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central corresponent a les darreres dades definitives disponibles, que s’ha d’incorporar com a annex en l’informe econòmic i financer.

   Aquest mateix departament ha d'elaborar, publicar i presentar a la comissió competent en matèria de finances del Parlament, abans del 30 de juny de cada any, un informe d'orientacions pressupostàries, en el qual s'informi de l'estat d'execució i prospectiva de liquidació del pressupost vigent, i del marc macroeconòmic, social i fiscal que emmarquen l'elaboració del proper pressupost, i també del seu escenari pressupostari a mitjà termini i les seves prioritats i línies estratègiques preliminars.

4. S'ha d'adjuntar al projecte de llei de pressupostos la documentació següent:

   1. Les memòries de programa amb la descripció d'objectius i indicadors.

   2. Una memòria explicativa.

   3. Un informe econòmic i financer.

   4. Un informe sobre la perspectiva de gènere interseccional.

   5. Un informe sobre la perspectiva climàtica i ambiental.

   6. Un annex amb les dotacions de personal incloses en el projecte de pressupost classificades per seccions i programes.

   7. Un annex d'ajuts i subvencions.

   8. Un annex amb els projectes d'inversions reals inclosos en el projecte.

   9. Els estats financers de les societats i altres entitats del sector públic i de les altres entitats que hagin estat classificades com a entitats del sector d'Administració pública de la Generalitat d'acord amb els criteris del sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC) en els termes que estableixi l'ordre anual d'elaboració dels pressupostos.

   10. Una memòria de beneficis fiscals.

   11. Una memòria d'arrendament i compra d'immobles inclosos en el projecte.

   12. La liquidació del pressupost de l'any anterior i un estat d'execució del vigent.

   13. El càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central a què fa referència l'apartat 3 bis.

   14. Qualsevol altra documentació que es consideri rellevant per a complementar el projecte de llei de pressupostos.

El departament competent en matèria d'economia i finances ha d'elaborar i publicar, amb una freqüència no superior a cinc anys, un informe de perspectives pressupostàries a llarg termini, que comprengui un horitzó no inferior a quinze exercicis futurs. Aquest informe ha de contenir les previsions d'ingressos i de despeses d'acord amb els polítiques actuals, l'anàlisi de l'impacte dels canvis demogràfics i econòmics i l'anàlisi de sostenibilitat de les finances.

1. Un cop aprovat pel Govern, el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, integrat pel text articulat i pels estats d'ingressos i despeses amb el grau de vinculació que s'estableixi, i per la documentació complementària establerta per l'apartat 4 de l'article 31, s'ha de trametre al Parlament de Catalunya amb prou antelació perquè, tenint en compte el procediment establert pel Reglament del Parlament, pugui entrar en vigor l'1 de gener de l'exercici corresponent.

2. El projecte de llei de pressupostos i tota la documentació complementària s'ha de publicar en el web de la Generalitat amb la finalitat de facilitar-hi l'accés i l'anàlisi i reforçar la transparència de l'activitat pública.

En el supòsit que l'1 de gener, per qualsevol motiu, no resultés aprovat el pressupost, es considerarà prorrogat automàticament el de l'any anterior en els seus crèdits inicials fins a l'aprovació i la publicació dels nous en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La pròrroga no afectarà els crèdits per a despeses corresponents a serveis o programes que finalitzin durant l'exercici del pressupost prorrogat.

1. Els ingressos liquidats i les obligacions reconegudes s'aplicaran al pressupost pel seu import íntegre.

2. Per als efectes d'aquest article, s'entendrà per import íntegre el que resulti després d'aplicar els beneficis tributaris procedents, que serà objecte de comptabilització independent.

3. A més, l'import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de la Generalitat s'articularà i detallarà de manera que sigui possible de consignar-lo en el pressupost de la Generalitat.

1. Els crèdits per a despeses es destinaran a la finalitat exclusiva que en motiva la dotació.

2. Els crèdits consignats als estats de despeses del pressupost tenen un abast limitatiu i, en conseqüència, no es podran adquirir compromisos en quantia superior als seus imports.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, seran ampliables els crèdits que amb aquest caràcter especifiqui la Llei de pressupostos i, en tot cas, els crèdits concernents a les despeses de classes passives i els derivats de transferències de cabals afectats a serveis traspassats per l'Administració de l'Estat, a l'entrada en vigor de l'acord valorat de traspàs aprovat pel Consell de Ministres.

   El caràcter ampliable d'un crèdit permetrà d'augmentar el seu import, previ compliment dels requisits que es determinaran per reglament, en funció de la recaptació efectiva dels drets afectats o del reconeixement d'obligacions específiques de l'exercici respectiu fet conformement a disposicions amb rang de llei.

4. Les disposicions normatives amb rang inferior al de llei i els actes administratius que vulnerin el que estableixen els apartats anteriors seran nuls de ple dret, sens perjudici de les responsabilitats que corresponguin.

Les entitats que d'acord amb les normes del sistema europeu de comptes (SEC) han estat classificades en el sector d'Administració pública de la Generalitat no poden efectuar transferències de crèdit o generacions de crèdit derivades de nous ingressos financers que comportin un augment de l'import total de llurs despeses no financeres en termes del SEC, llevat que disposin de l'autorització del Govern, i amb un informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances.

1. L'autorització de despeses amb un abast plurianual se subordinarà als crèdits que per a cada exercici consigni el pressupost de la Generalitat.

2. Aquestes despeses es poden efectuar si tenen per objecte finançar alguna de les atencions següents:

   1. Inversions reals i transferències de capital.

   2. Transferències corrents derivades de normes de rang de llei o de convenis o de contractes programa que emparin actuacions d'abast plurianual.

   3. Despeses en béns i serveis la contractació dels quals, sota les modalitats establertes en la Llei de contractes de les administracions públiques, no pugui ésser estipulada o resulti antieconòmica en el termini d'un any.

   4. Arrendaments de béns immobles a utilitzar per la Generalitat o pels organismes, les institucions o les empreses que en depenen.

   5. Càrregues derivades de l'endeutament.

   6. Actius financers.

3. El nombre d'exercicis als quals es poden aplicar les despeses esmentades a les lletres a), b), c) i f) de l'apartat 2, no ha d'ésser superior a quatre. Així mateix, la part de la despesa corresponent als exercicis futurs i l'ampliació, quan s'escaigui, del nombre d'anualitats ha d'ésser determinada pel Govern a proposta del conseller o de la consellera d'Economia i Finances.

4. El procediment fixat en l'apartat 3 també és aplicable en els contractes d'obres que es portin a terme sota la modalitat d'abonament total del preu, establerta per la normativa bàsica sobre contractació administrativa, ja sigui amb abonament total del preu en una sola vegada o bé amb fraccionament del preu en diferents anualitats, que no poden ésser superiors a deu comptades a partir de la data prevista de finalització de les obres.

5. Els compromisos esmentats en el paràgraf segon d'aquest article seran objecte de comptabilització independent.

1. Els crèdits per a despeses que en el darrer jorn de l'ampliació de l'exercici pressupostari a què es refereix l'apartat b) de l'article 28 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes restaran anul·lats de ple dret.

2. No obstant, per acord del conseller o de la consellera d'Economia i Finances poden incorporar-se a l'estat de despeses del pressupost de l'exercici següent immediat:

   1. Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com les transferències de crèdit atorgades o autoritzades en el darrer trimestre de l'exercici pressupostari.

   2. Els crèdits que garanteixen compromisos de despeses contrets abans del darrer mes de l'exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s'han pogut realitzar durant l'exercici.

   3. Els crèdits per a operacions de capital.

   4. Els crèdits autoritzats en funció de l'efectiva recaptació dels drets afectats.

   5. Els que s'enumeren a l'article 44 d'aquesta Llei.

3. Els romanents incorporats segons el que preveu l'apartat anterior només poden aplicar-se dins de l'exercici pressupostari en el qual s'acordi la incorporació, i en els supòsits de les lletres a) i b), per les mateixes despeses que van motivar, en cada cas, la concessió, l'autorització i el compromís.

1. A càrrec dels crèdits consignats al pressupost tan sols es poden contreure obligacions derivades de despeses que s'efectuïn durant l'any natural de l'exercici pressupostari.

2. No obstant, s'aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment d'expedició dels seus manaments de pagament, les obligacions següents:

   1. Les que resultin de la liquidació d'endarreriments a favor del personal al servei de la Generalitat o les entitats autònomes.

   2. Les derivades de compromisos de despeses degudament contrets en exercicis anteriors que per causes justificades no s'hagin pogut reconèixer.

3. Malgrat això, amb autorització prèvia del Departament d'Economia i Finances, també pot diferir-se el pagament del preu de compra de béns immobles adquirits directament, l'import del qual sigui superior a 1.202.024,21 euros, sense que en cap cas el desemborsament inicial a la signatura de l'escriptura pugui ésser inferior al 25% del preu, i es podrà distribuir lliurement la resta fins a tres anualitats successives.

1. Quan s'ha d'efectuar a càrrec del pressupost de la Generalitat alguna despesa que no pot ajornar-se fins a l'exercici següent, i per a la qual no hi ha el crèdit adient o bé el consignat és insuficient i no ampliable, el conseller o la consellera d'Economia i Finances, previs els informes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor, sotmetrà al Govern l'acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d'un crèdit extraordinari en el primer supòsit o d'un suplement de crèdit en el segon, i s'hi inclourà, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que els han de finançar.

2. Quan la necessitat de crèdit extraordinari o suplementari es produeix en les entitats autònomes de la Generalitat i no significa un augment en els crèdits d'aquesta, la concessió de l'un i de l'altre correspon, previ informe del departament on siguin adscrits, justificant la necessitat i especificant el mitjà de finançament de major despesa, al conseller o a la consellera d'Economia i Finances, si el seu import no ultrapassa el 5% dels crèdits consignats per l'entitat autònoma a què fa referència, i al Govern quan, excedint l'esmentat percentatge, no signifiqui el 15%. Els esmentats percentatges s'aplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.

9. (Derogat)

1. El Govern, només en els supòsits que s'indiquen i a proposta del conseller o de la consellera d'Economia i Finances, pot acordar bestretes de Tresoreria per tal de satisfer pagaments inajornables, amb el límit màxim en cada exercici del 2% dels crèdits consignats pel pressupost de què es tracti:

   1. Quan un cop iniciada la tramitació d'expedients de concessió de crèdit s'hagi emès informe favorable del Departament d'Economia i Finances.

   2. Quan la promulgació d'una nova llei o la notificació de resolucions judicials generin obligacions el compliment de les quals exigirà la concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.

2. Si el Parlament de Catalunya no aprova la Llei de concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, l'import de la bestreta de Tresoreria es cancel·larà a càrrec dels crèdits corresponents del respectiu departament o òrgan de la Generalitat, o entitat autònoma, la reducció dels quals ocasioni menys trasbals al servei públic.

El Govern, a proposta del conseller o de la consellera d'Economia i Finances, pot acordar, en els supòsits de crèdits per a operacions de capital, transferències de crèdits globals als específics de la mateixa naturalesa econòmica. Els estats de despesa del pressupost indicaran els crèdits globals als quals pot aplicar-se la norma.

El conseller o la consellera d'Economia i Finances, a proposta dels respectius departaments, pot acordar transferències de crèdit amb les limitacions següents:

1. No afectaran els crèdits per a despeses de personal ni els ampliables, ni els extraordinaris concedits durant l'exercici.

2. No reduiran crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, ni els que hauran estat augmentats amb suplements o transferències.

3. No augmentaran crèdits que mitjançant altres transferències hauran estat reduïts.

4. No afectaran més d'un programa.

5. No podran fer-se a càrrec d'operacions de capital per tal de finançar les operacions corrents, llevat del supòsit dels crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions.

6. No podran fer-se a càrrec de crèdits incorporats, procedents d'exercicis anteriors.

Els consellers o les conselleres dels diferents departaments i els presidents o les presidentes de les entitats autònomes de la Generalitat poden redistribuir els crèdits entre les diferents partides d'un mateix concepte pressupostari, notificant-ho al conseller o a la consellera d'Economia i Finances, al qual en correspondrà l'aprovació quan es tracta de conceptes de personal.

Poden generar crèdits dins l'estat de despeses del pressupost de la Generalitat els ingressos derivats de les operacions següents:

1. Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.

2. Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.

3. Prestació de serveis.

4. Reemborsament de préstecs.

5. Crèdits de l'exterior per a inversions públiques.

Els ingressos obtinguts per reintegrament de pagaments realitzats de manera indeguda a càrrec de crèdits pressupostaris poden originar la reposició d'aquests últims en les condicions que estableixin.

1. L'"autorització" de la despesa és l'acte pel qual s'acorda la realització d'una despesa a càrrec d'un crèdit pressupostari determinat sense sobrepassar-ne l'import pendent d'aplicació calculada de manera certa o aproximada per excés, reservant a tal fi la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible.

2. La "disposició" és l'acte pel qual s'acorda o concerta, segons els casos, després dels tràmits legals que siguin procedents, la realització concreta d'obres, la prestació de serveis o el subministrament. Amb la "disposició" queda formalitzada la reserva del crèdit per un import i condicions exactament determinats.

3. S'entén per "obligació" l'operació de contreure en comptes els crèdits exigibles contra la Generalitat perquè hagi estat acreditada satisfactòriament la prestació objecte de la "disposició".

4. S'entén per pagament proposat l'operació per la qual s'expedeix, en relació amb una obligació concreta, el manament del pagament contra la tresoreria de la Generalitat.

1. Correspon als òrgans superiors de la Generalitat i als consellers i conselleres dels departaments, dins dels límits de l'article 35, autoritzar les despeses pròpies dels serveis al seu càrrec, llevat dels casos reservats per la llei a la competència del Govern, i efectuar la disposició i la liquidació del crèdit exigible tot proposant a la tresoreria els pagaments corresponents.

2. Amb la mateixa reserva legal, corresponen als presidents i presidentes, i als directors i directores de les entitats autònomes, l'autorització, la disposició i la liquidació dels pagaments relatius a les entitats i empreses esmentades.

3. Les facultats a què fan referència els números anteriors poden delegar-se en els termes que s'estableixin per reglament.

1. La direcció general competent en matèria de tresoreria ha d'executar totes les operacions destinades a la materialització dels pagaments derivats de qualsevol tipus d'obligació reconeguda.

2. Per a fer el pagament de les obligacions pendents, la tresoreria ha d'aplicar els criteris objectius aprovats en un pla de pagaments que ha de tenir com a requisits preferents la data de recepció o venciment de l'obligació, l'import, la naturalesa de la despesa i la forma de pagament, entre altres, i, en qualsevol cas, ha d'incloure entre els seus objectius, el compliment del període mitjà de pagament d'acord amb la normativa vigent.

3. El pla de pagaments de la tresoreria ha d'ésser aprovat pel conseller o consellera competent en matèria de finances a proposta de la direcció general amb competències en matèria de tresoreria.

4. La direcció general amb competències en matèria de tresoreria pot establir criteris específics per a la realització material dels pagaments de les obligacions, i també procediments específics per al pagament de determinades obligacions regulades per la normativa o per a casos o situacions específiques que necessitin una tramitació especial per raons objectives.

5. El procediment de pagament es pot efectuar mitjançant la signatura d'un manament individual o d'un resum elaborat per mitjans informàtics i comprensiu de diversos manaments, tenint com a límit els fons disponibles per a finançar-los.

6. La planificació dels pagaments s'ha de fer en funció d'un pressupost de la tresoreria que es confecciona per la previsió de cobraments i pagaments i que s'ha d'actualitzar periòdicament.

L'expedició dels manaments de pagament a càrrec del pressupost de la Generalitat s'ha d'ajustar al pla que sobre la disposició de fons de Tresoreria estableixi el Govern, a proposta del conseller o de la consellera d'Economia i Finances.

1. Els manaments de pagament han d'anar acompanyats dels documents que acreditin la realització de la prestació o el dret del creditor, conforme a la respectiva autorització de la despesa.

2. Els manaments de pagament que quan s'expedeixin no puguin anar acompanyats dels documents justificatius tenen el caràcter de manaments a justificar, sens perjudici de l'aplicació que calgui als crèdits pressupostaris corresponents.

3. Els manaments de pagament que s'han de justificar comporten lliurament de fons que poden tenir el caràcter de renovables o esporàdics i requereixen la seva justificació posterior. El règim de funcionament, la justificació i els conceptes pressupostaris que es poden utilitzar han d'ésser fixats per ordre del departament competent en matèria de finances.

4. En el termini d'un mes a comptar de de l'entrada en vigor del pressupost els departaments han d'efectuar l'autorització de despeses per l'import de l'anualitat de l'exercici dels compromisos pluriennals de despesa i per l'import dels contractes o els convenis d'abast anual relatius al funcionament dels serveis. El departament competent en matèria de finances, amb l'informe previ de l'interventor delegat o interventora delegada corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats anteriors fins que es materialitzi l'autorització de despesa corresponent.

1. El pressupost de cada exercici es liquidarà, quant a la recaptació d'ingressos i al pagament d'obligacions, el dia 30 d'abril immediat següent i aniran a càrrec de la Tresoreria de la Generalitat els ingressos i pagaments pendents, segons les respectives contraccions de drets i obligacions.

2. Les operacions de la Tresoreria s'aplicaran per anys naturals. Nogensmenys, s'aplicaran al període corrent els ingressos ajornats, els fraccionats i els altres no incorreguts en via de constrenyiment.

3. Els ingressos que s'efectuïn una vegada tancat el pressupost respectiu quedaran desafectats a la destinació específica que, donat el cas, els hagués correspost, sens perjudici del seu reconeixement i nova afectació a càrrec del pressupost de l'exercici en curs.

Regles d'actuació

Els representants de la Generalitat en els òrgans de decisió dels consorcis, les fundacions i altres entitats, de qualsevol forma jurídica admesa en dret, en què participa la Generalitat han d'obtenir, amb l'exercici previ del dret de vot, les autoritzacions següents:

1. Per a operacions d'endeutament o d'aval per un import superior al 50% dels fons patrimonials o dels recursos propis de l'entitat en qüestió o que sobrepassin la participació de la Generalitat, cal l'autorització del Govern, per mitjà del conseller o consellera competent en matèria d'economia i finances. Per imports inferiors cal l'autorització del departament competent en matèria d'economia i finances.

b)

Tots els actes, documents i expedients de l'Administració de la Generalitat dels quals poden derivar drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons o valors són intervinguts d'acord amb aquesta Llei i amb les seves disposicions complementàries o supletòries.

La Intervenció de la Generalitat, amb plena autonomia respecte dels òrgans i les entitats subjectes a fiscalització, té les facultats següents:

1. Ésser el centre de control intern d'acord amb les modalitats de control que estableix l'article 68.

2. Ésser el centre directiu de la comptabilitat pública atribuïda a la Generalitat de Catalunya.

En el cas que, en exercici de la funció interventora, la Intervenció discrepi amb el fons o amb la forma dels actes, expedients o documents examinats, formula les seves objeccions per escrit. Si la disconformitat es refereix al reconeixement o a la liquidació de drets a favor de la hisenda de la Generalitat, es fa en nota d'objecció, i si subsisteix la discrepància, mitjançant el recurs o la reclamació que sigui procedent.

Si l'objecció de l'article 65 afecta la disposició de despeses, el reconeixement d'obligacions o la proposta de pagaments, la Intervenció suspèn, mentre no es resolgui, la tramitació de l'expedient en els casos següents:  

1. Si hi ha insuficiència o inadequació del crèdit. 

2. Si hi ha irregularitats no immediatament esmenables en la documentació justificativa de les propostes de pagament o quan el dret del perceptor no quedi prou justificat. 

3. Si manquen requisits essencials en l'expedient o quan estimi la possibilitat de greus pèrdues econòmiques si l'expedient continua gestionant-se. 

4. Si l'objecció deriva de comprovacions materials d'obres, subministraments, adquisicions o serveis.

1. Si l'òrgan afectat per l'objecció a què fa referència l'article 66 no hi està d'acord, es procedeix de la manera següent:

   1. Si la discrepància correspon a una intervenció delegada, la Intervenció General resol.

   2. Si es manté la discrepància o aquesta correspon a la mateixa Intervenció General, la resolució pertoca al Govern.

2. La Intervenció pot emetre informe favorable cas que els requisits o els tràmits exigits no siguin essencials, però l'eficàcia de l'acte queda condicionada al seu compliment.

1. La Intervenció General pot utilitzar, per a exercir les seves funcions, les modalitats de control següents:

   1. La funció interventora o fiscalització prèvia plena, que pot ésser substituïda, en els supòsits que es determinin, per una fiscalització prèvia per mostreig.

   2. El control posterior.

   3. El control financer, que es pot fer de manera periòdica o permanent.

   4. El control de gestió en l'àmbit economicofinancer.

2. La funció interventora o fiscalització prèvia plena té per objecte controlar tots els actes, documents i expedients de la Generalitat que determinin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, i també els ingressos i pagaments que en derivin i la recaptació i aplicació dels cabals.

3. L'exercici de la funció interventora o fiscalització prèvia plena comprèn:

   1. La intervenció prèvia o crítica de tots els actes, documents i expedients susceptibles de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors.

   2. La intervenció formal i material dels pagaments.

   3. La intervenció de l'aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, que inclou també l'examen documental corresponent.

   4. La interposició de recursos i de reclamacions en els supòsits previstos per les lleis.

   5. La comanda a l'òrgan o als òrgans competents, quan la naturalesa de l'acte, document o expedient a intervenir ho requereixi, dels assessoraments adients al cas, així com dels antecedents necessaris per al millor exercici de la funció interventora.

4. El control posterior té per objecte comprovar que els actes, els expedients i els documents dels quals derivin drets i obligacions de naturalesa econòmica o financera s'han ajustat a les normes jurídiques i procedimentals establertes per a cada matèria. Com a objecte complementari del control posterior, es pot establir l'avaluació de la gestió realitzada i l'organització de recursos disponibles amb relació als principis generals de bona gestió financera.

5. El control financer té per objecte comprovar que el funcionament econòmic i financer de l'entitat o òrgan o procediment controlat s'ajusta a l'ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera.

6. El control de gestió en l'àmbit econòmic financer té per objecte l'anàlisi global o específica dels procediments, riscos, sistemes, resultats, organització i programes de les diferents unitats i entitats, per tal de comprovar si la gestió dels recursos s'ha fet d'acord amb els principis d'economia, eficiència i eficàcia.

7. El personal del Cos d'Intervenció de la Generalitat exerceix les competències atribuïdes a la Intervenció en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya.

1. Els departaments de la Generalitat, les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut estan sotmeses a la funció interventora i la resta d'entitats del sector públic a la modalitat de control financer.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el Govern, a proposta de la Intervenció General, pot acordar les modalitats de control que ha d'exercir la Intervenció en els òrgans, les entitats del sector públic de la Generalitat, els procediments o les actuacions, amb els requisits que es determinin, per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència en les seves finalitats.

3. Les modalitats de control s'han d'acordar tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.

1. La Intervenció General aprova el pla anual d'actuacions de control que inclou les de control financer, control posterior, control de gestió en l'àmbit econòmic financer i fiscalització prèvia per mostreig. La Intervenció ha de comunicar el resultat dels controls efectuats al conseller competent en matèria de finances i s'ha de publicar en el Portal de la Transparència de la Generalitat.

2. Els informes resultants dels controls a què fa referència l'apartat 1 han d'incloure les recomanacions per resoldre les debilitats o deficiències que s'hagin detectat i, si s'escau, proposar l'adopció de les mesures correctores que ha d'adoptar l'entitat.

3. Les unitats i entitats controlades han de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d'adscripció, les mesures correctores que han d'adoptar com a resultat dels controls i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que, si s'escau, siguin necessàries per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

4. En el cas que no es doni resposta a les recomanacions fetes o la resposta sigui insuficient o inadequada, s'ha d'iniciar un procediment contradictori entre les parts, que un cop finalitzat ha de permetre a la Intervenció General, si escau, posar aquest fet en coneixement del Govern, mitjançant la persona titular del departament competent en matèria de finances, perquè acordi les mesures que s'han d'adoptar.

Sens perjudici del que s'estableix en el paràgraf anterior, si la Intervenció General detecta indicis de possibles perjudicis a la hisenda de la Generalitat, ha de proposar a la persona titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient oportú, segons el que estableix l'article 85.

1. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, i les entitats adscrites a l'Administració de la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General o mitjançant la supervisió d'auditories contractades, d'acord amb el pla anual d'actuacions de control aprovat per a cada exercici econòmic.

2. La supervisió d'auditories contractades a què fa referència l'apartat 1 consisteix en la verificació que els treballs fets s'ajusten, amb caràcter general, als procediments d'auditoria generalment establerts en l'àmbit del sector públic i a l'objecte del contracte corresponent.

3. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, han d'establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, segons el que sigui establert per reglament, que han de dependre directament del màxim òrgan de govern de l'entitat. El departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General, ha d'establir per reglament les funcions, les competències, l'abast i els criteris del control intern d'aquests òrgans, tenint en compte el volum de recursos anuals que gestiona l'entitat, el nombre de personal i altres factors que es considerin rellevants i que puguin afectar els aspectes econòmics i financers de l'entitat.

4. Les actuacions de control financer a què fa referència aquest article poden comprendre una auditoria financera i de legalitat per a comprovar que l'actuació de l'entitat s'ajusta a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del departament competent en matèria de finances que li siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s'han aplicat a les finalitats previstes. En cas contrari, poden incloure les propostes de les mesures d'ajust i de compensació que siguin pertinents.

   El personal designat per a efectuar el control financer pot revisar els sistemes informàtics de gestió que consideri necessaris per a dur a terme les funcions de control d'aquestes entitats.

5. Els informes resultants dels controls financers a què fa referència l'apartat 1 han d'incloure els errors, els incompliments, les deficiències i les debilitats relatives als comptes anuals, al compliment de la legalitat o dels procediments de gestió, i també les recomanacions amb les mesures que ha d'adoptar l'entitat controlada.

   L'entitat controlada ha de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d'adscripció, les mesures correctores que s'han d'adoptar i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que cal fer per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

   En el cas que per les actuacions dutes a terme es consideri que hi ha evidències de possibles responsabilitats, la Intervenció General ha de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient corresponent.

   Quan de les conclusions de l'informe de control financer derivat de les actuacions de control efectuades es desprengui que l'entitat controlada ha pogut dur a terme actes de gestió que d'acord amb la normativa aplicable podrien ésser susceptibles de nul·litat, l'entitat, independentment de la seva forma jurídica, n'ha d'iniciar el procediment de revisió d'ofici en els termes que estableix la normativa de procediment administratiu a fi que l'òrgan competent determini els efectes jurídics que se'n desprenguin.

6. La Intervenció General, en el marc de les actuacions de control, exerceix la supervisió contínua de les entitats del sector públic de la Generalitat, per tal d'avaluar, des d'un punt de vista economicofinancer:

   1. La subsistència de les circumstàncies que van justificar la creació d'aquestes entitats.

   2. La sostenibilitat financera d'aquestes entitats.

   3. La concurrència de la causa de dissolució per l'incompliment de les finalitats que van justificar la creació de l'entitat o si la subsistència de l'entitat és el mitjà més idoni per a aconseguir-les.

7. En el marc dels controls a què fa referència l'apartat 1, les autoritats i els responsables de les entitats subjectes a control financer han de garantir que es presti la col·laboració deguda i el suport necessari al personal de la Intervenció General i de les societats d'auditoria, o als auditors de comptes contractats per a dur a terme el control, i facilitar-los els documents, els antecedents, les dades i tota la informació que demanin en els terminis que la planificació corresponent estableix. A aquestes efectes, el personal de la Intervenció té la consideració d'agent de l'autoritat.

   En cas que l'interventor que dirigeix un control trobi resistència al lliurament de la informació necessària per a dur-lo a terme per part de l'entitat subjecta a control financer o es produeixi un retard injustificat en la posada a disposició d'aquesta informació, ha de posar immediatament aquesta circumstància en coneixement de l'interventor general, que l'haurà de traslladar al titular del departament d'adscripció de l'entitat perquè prengui les mesures necessàries i exigeixi, si escau, les responsabilitats que calguin.

1. Les entitats a què fa referència l'apartat 1 de l'article 71 han de rebre cada any una auditoria financera dels seus comptes anuals. En els exercicis en què aquesta auditoria no sigui inclosa en el pla anual d'actuacions de control aprovat per la Intervenció, s'ha de fer amb mitjans propis, i l'entitat ha de contractar societats d'auditoria o auditors de comptes privats perquè la duguin a terme, sens perjudici que la Intervenció General pugui fer altres controls o dirigir l'auditoria de comptes anuals segons el pla anual d'actuacions esmentat.

2. Les auditories de les societats d'auditoria de comptes o auditors de comptes privats a les entitats del sector públic de la Generalitat, incloses les fundacions del seu sector públic obligades a ésser auditades en virtut de la seva normativa específica, s'han de dur a terme d'acord amb les normes d'auditoria del sector públic i les instruccions que dicta la Intervenció General.

   Aquesta disposició no és aplicable a les societats de capital del sector públic de la Generalitat obligades per la normativa mercantil a sotmetre els seus comptes anuals a auditoria.

3. Les societats d'auditoria o els auditors de comptes individuals concurrents, amb relació a cada treball a adjudicar, no poden ésser contractats quan el mateix any o l'any anterior al que han de dur a terme el treball n'hagin fet o en facin d'altres per a l'entitat sobre àrees o matèries respecte de les quals s'ha de pronunciar l'auditor en el seu informe.

4. Els auditors no poden ésser contractats amb contractes successius per a dur a terme treballs sobre una mateixa entitat per més de deu anys. Posteriorment, no podran ésser contractats novament fins transcorreguts dos anys des de la finalització del període anterior. La durada dels contractes per a les auditories de les societats de capital del sector públic de la Generalitat obligades per la normativa mercantil a ésser auditades resta sotmesa a la normativa específica.

9. Es modifica la lletra e de l'article 75 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   5. Dirigir i administrar els sistemes corporatius d'informació comptable i autoritzar, en casos excepcionals, la contractació de sistemes d'informació comptables específics de les entitats del sector públic.

La Generalitat i les entitats autònomes i administratives queden sotmeses al règim de comptabilitat pública en els termes previstos en aquesta Llei.

1. La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l'obligació de retre comptes de les operacions respectives, qualsevol que sigui la seva naturalesa, a la Sindicatura de Comptes mitjançant la Intervenció General, o directament, quan s'escaigui, a la Sindicatura de Comptes que ho requereixi.

2. El que disposa el paràgraf anterior s'aplica a l'emprament de les transferències corrents o de capital independentment dels qui en siguin els perceptors.

3. Aquella obligació s'entén sens perjudici de les competències que la Constitució confereix al Tribunal de Comptes.

És competència del conseller o de la consellera d'Economia i Finances l'organització de la comptabilitat pública al servei de les finalitats següents:

1. Registrar l'execució del pressupost de la Generalitat.

2. Conèixer el moviment de la situació de la Tresoreria.

3. Reflectir les variacions, la composició i la situació del patrimoni de la Generalitat, de les entitats autònomes, de les empreses públiques i de les empreses vinculades a la Generalitat.

4. Proporcionar les dades necessàries per a la formació i el retiment del compte general de la Generalitat, així com dels altres comptes, estats i documents que hagin d'ésser elaborats o tramesos a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.

5. Facilitar les dades i altres antecedents necessaris per a la confecció dels comptes econòmics del sector públic de Catalunya i la seva consolidació posterior amb els comptes econòmics del sector públic de la resta de l'Estat espanyol.

6. Retre la informació econòmica i financera per a la presa de decisions al nivell de govern i d'administració.

La Intervenció General de la Generalitat és el centre directiu de la comptabilitat pública de Catalunya, al qual correspon:

1. Proposar a la persona titular del departament competent en matèria de finances l'aprovació del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya, i també l'aprovació dels criteris per a determinar el pla comptable en virtut del qual les entitats del sector públic de la Generalitat han de presentar la informació economicofinancera, patrimonial i pressupostària, atenent les seves característiques o peculiaritats, sens perjudici de la coordinació amb el pla marc.

2. Elaborar les instruccions de desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat, i proposar els plans parcials i especials que s'elaborin, si escau.

3. Elaborar i proposar les instruccions per a determinar regles comptables a les quals s'han de sotmetre les entitats del sector públic de la Generalitat, i també el contingut, el model i l'estructura de les anotacions comptables, estats i altra informació comptable i pressupostària que es puguin requerir d'aquestes entitats.

4. Elaborar les instruccions per a determinar les especificacions, el procediment i la periodicitat de la informació comptable que han de retre a la Intervenció General les entitats del sector públic de la Generalitat, i també la resta d'entitats que consten en l'inventari d'ens en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya en els termes que estableix la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

5. Dirigir i administrar els sistemes corporatius d'informació comptable i autoritzar, prèviament al seu ús, la resta de sistemes d'informació comptables de les entitats del sector públic.

6. Dirigir i supervisar els procediments de registre, elaboració i comunicació de la informació comptable de les entitats.

Com a centre gestor de la comptabilitat pública, correspon a la Intervenció General de la Generalitat:

1. Registrar a la comptabilitat les operacions de contingut economicofinancer, patrimonial i pressupostàries de l'Administració de la Generalitat i de les entitats subjectes a funció interventora.

2. Formar el compte general de la Generalitat.

3. Centralitzar el retiment de comptes, els estats comptables i altra informació de la Generalitat i de les seves entitats que, d'acord amb la normativa aplicable, s'hagin de presentar a altres òrgans de control o altres destinataris.

4. Centralitzar i presentar els comptes i altra informació comptable de la Generalitat i de les entitats que consten en l'Inventari d'ens públics en l'àmbit de la Generalitat en els termes que estableixi la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

5. Elaborar la informació comptable de naturalesa economicofinancera, patrimonial i pressupostària per a la formació dels comptes del sector públic de la Generalitat d'acord amb els criteris de delimitació institucional i imputació d'operacions del sistema europeu de comptes establert per la normativa vigent.

6. Coordinar la planificació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat.

7. Impulsar i dirigir la implementació i el manteniment dels sistemes corporatius d'informació comptable i la integració amb els sistemes informàtics de gestió. Per a garantir l'exercici d'aquesta funció, les entitats del sector públic han de requerir prèviament l'autorització preceptiva de la Intervenció en els casos excepcionals en què han d'utilitzar un sistema d'informació comptable específic.

8. Centralitzar, quan ho determini, la informació comptable de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, establint, per facilitar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, així com les obligacions d'informació que estableix la normativa vigent i amb finalitats de control, la remissió de les dades comptables i de gestió econòmica i financera a les entitats esmentades, d'acord amb la composició, el format i la periodicitat que es determini.

1. La Intervenció General és l'òrgan competent en el retiment de comptes de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, en els termes de la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

   La Intervenció General supervisa el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, deute, regla de despesa i període mitjà de pagament a proveïdors que la llei anual de pressupostos estableixi a les entitats classificades en el seu sector d'administracions publiques en termes de comptabilitat nacional i, proposa al departament competent en matèria de finances l'adopció de les mesures correctores corresponents.

2. Les universitats públiques, les empreses i les entitats que, d'acord amb les normes reguladores del sistema europeu de comptes, són considerades part del sector de les administracions públiques, i també la resta d'entitats el pressupost de les quals figura en els pressupostos de la Generalitat que aprova el Parlament, han de trametre a la Intervenció General mensualment, dins el mes següent, o amb la periodicitat que es determini, la informació d'acord amb el contingut que a aquest efecte ha d'establir la Intervenció General.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, les entitats no majoritàries de la Generalitat que, d'acord amb les normes del sistema europeu de comptes, han estat classificades en el sector d'Administració pública de la Generalitat se sotmeten a les normes que en matèria de finances estableixin expressament la llei de pressupostos anual i la normativa que la desplegui. Així mateix, han de presentar llurs comptes anuals en els mateixos terminis establerts per a la resta d'entitats del sector públic de la Generalitat.

4. Les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes que prevegin formalitzar contractes que impliquin la creació i explotació d'infraestructures per mitjà d'associacions publicoprivades, d'acord amb el sistema europeu de comptes, o altres negocis jurídics que difereixin l'impacte pressupostari de l'execució de les inversions, han de remetre la proposta d'actuació a la Intervenció General, per a analitzar l'impacte potencial en la capacitat o necessitat de finançament segons el tractament que estableix la comptabilitat nacional i per a avaluar-ne la sostenibilitat financera, prèviament a l'inici de la licitació. El Govern de la Generalitat, a proposta de la Intervenció General, ha d'aprovar la modalitat de control a què s'han de sotmetre aquestes operacions.

Els comptes i la documentació que s'hagin de retre a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes es formen i tanquen per períodes mensuals, excepte els corresponents a les entitats autònomes, empreses públiques i empreses vinculades a la Generalitat, que ho són anualment, dintre dels sis mesos següents al tancament de l'exercici.

La comptabilitat pública resta sotmesa a verificació ordinària o extraordinària a càrrec dels funcionaris dependents de la Intervenció General de la Generalitat i dels que, donat el cas, designi la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes.

1. El departament competent en matèria de finances, mitjançant el seu portal d'Internet, amb periodicitat trimestral dins del trimestre següent al venciment de cada trimestre, ha de posar a disposició del Parlament, perquè n'estigui informat i sigui estudiada per la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost, la informació següent:

   1. L'estat d'execució del pressupost de la Generalitat i de les seves modificacions, que ha d'incloure també la informació relativa als crèdits extraordinaris i als suplements de crèdit que descriu l'article 39 d'aquesta llei, i els moviments i la situació del Tresor.

   2. La informació sobre l'evolució de l'endeutament, classificada en:

      – Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.

      – Emissions de deute a llarg termini.

      – Crèdits i préstecs a curt termini.

      – Emissions de deute a curt termini.

   3. La informació sobre els avals concedits en els termes de l'article 61 d'aquesta llei, indicant llur estat de situació i els riscs assumits.

   4. La informació completa i necessària sobre l'evolució dels resultats no financers del sector públic administratiu de la Generalitat, amb l'anàlisi, si escau, de les desviacions respecte a les previsions del pressupost.

2. Les entitats del sector públic i les entitats classificades com a entitats del sector d'Administració pública de la Generalitat d'acord amb els criteris del sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC) han de trametre mensualment al departament competent en matèria de finances un estat de llur situació financera i econòmica, d'acord amb l'estructura que el departament determini.

1. El Compte general de la Generalitat ha de subministrar informació sobre l'execució i la liquidació dels pressupostos i sobre la situació econòmica, financera i patrimonial del sector públic de la Generalitat.

2. Formen part del Compte general:

1. El compte de l'Administració de la Generalitat.

2. Els comptes de les entitats del sector públic participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat i les entitats independents creades amb règim singular i que es relacionen amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos de les quals s'aprovin per mitjà de la llei de pressupostos de la Generalitat.

3. Els comptes de les entitats públiques adscrites a l'Administració de la Generalitat.

1. Mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de finances i a proposta de la Intervenció General s'han de determinar l'estructura i el contingut del Compte general i les normes de consolidació dels comptes.

2. Les entitats del sector públic subjectes a fiscalització prèvia han de presentar a la Intervenció els comptes i estats comptables provisionals abans del 31 de març de l'any posterior al del tancament i han de ser aprovats abans del 30 de juny.

   La resta d'entitats del sector públic de la Generalitat han de formular els seus comptes anuals d'acord amb els principis comptables que els són aplicables i s'han de comunicar a la Intervenció General i posar a disposició dels responsables de l'auditoria abans del 31 de març de l'any posterior.

3. En qualsevol cas, les entitats del sector públic de la Generalitat, les entitats adscrites a la Generalitat, les universitats públiques finançades per la Generalitat, les fundacions i els consorcis en què la Generalitat participa majoritàriament o minoritàriament han de trametre telemàticament els comptes anuals degudament aprovats a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes abans del 30 de juny de l'any posterior, d'acord amb el format i els requisits que estableixi la Intervenció General. També han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses i altres entitats en què participen.

4. La Intervenció General formula el Compte general de la Generalitat, que ha de presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 31 de juliol. Els comptes anuals consolidats del sector públic que cal incorporar al Compte general han d'ésser elaborats i enviats per la Intervenció General a la Sindicatura de Comptes abans del 31 d'octubre.

El Compte general de la Generalitat es forma amb els comptes que els diferents comptedants remetin a la Intervenció General. La manca de remissió de comptes no obsta perquè la Intervenció General no pugui formar el Compte general amb els comptes rebuts.

1. Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l'administració pública de la Generalitat, o d'aquests a altres entitats públiques o privades i particulars, i que compleixi els requisits següents:

   1. Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.

   2. Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l'obligació del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s'hagin establert.

   3. Que la finalitat respongui al foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o per a la promoció d'una finalitat pública.

2. Les disposicions de fons públics als quals es refereix l'apartat 1 que no compleixen el requisit de la lletra b tenen la consideració de transferències.

3. Quan la subvenció o la transferència es faci en espècie, s'ha de regir pel que estableix la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. No obstant, és aplicable el que estableix aquest capítol en el supòsit que la finalitat de la subvenció n'impliqui l'execució per la mateixa administració, i a càrrec dels seus crèdits pressupostaris destinats a transferències o subvencions.

4. En el supòsit d'ajuts que impliquin indemnitzacions derivades de catàstrofes naturals i altres causes de força major, el règim jurídic és el que determina la norma jurídica que les regula.

5. Les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques destinades al finançament global de llur activitat es consideren transferències.

1. El que disposa aquest capítol és aplicable a les subvencions que tramiti:

   1. L'Administració de la Generalitat.

   2. Les entitats creades o participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat.

   3. Les universitats públiques catalanes.

   1 bis. Els ajuts i les subvencions s'han de programar prèviament en un pla estratègic de subvencions, que ha de contenir, com a mínim, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament.

   El pla estratègic ha d'ésser aprovat per cada departament de l'Administració de la Generalitat i incloure les subvencions i els ajuts de les entitats del sector públic que tinguin adscrites.

   L'efectivitat del pla estratègic de subvencions resta condicionada a les disponibilitats pressupostàries de cada exercici i al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, d'acord amb les directrius del departament competent en matèria de finances.

2. El règim econòmic financer de les subvencions és el que estableixen aquesta Llei, les lleis especials aprovades pel Parlament i les respectives lleis de pressupostos de la Generalitat, i són aplicables supletòriament les normes de dret administratiu i, si no n'hi ha, les del dret privat. No obstant això, respecte a les línies de subvencions finançades amb fons comunitaris i gestionades per la Generalitat de Catalunya, preval la normativa de la Unió Europea.

3. A les transferències, els és aplicable amb caràcter general el mateix règim econòmic i financer que a les subvencions establert en la secció primera d'aquest capítol, en tot allò que no derivi del caràcter finalista d'aquestes.

4. En el supòsit fixat per l'article 87.4 s'aplica amb caràcter general el mateix règim jurídic econòmic i financer que a les subvencions, en tot allò que no sigui incompatible amb la seva naturalesa

El que estableix aquest capítol no és aplicable a les subvencions que, atorgades per una altra administració pública, hagi de lliurar la Generalitat a un tercer, i en aquest cas és aplicable la normativa de l'ens concedent, sens perjudici de la subjecció al règim de comptabilitat pública i control que correspongui.

1. La concessió de les subvencions s'ha de subjectar a criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.

2. En matèria d'ajuts públics a empreses la concessió de les subvencions s'ha d'ajustar a la normativa de la Unió Europea i a les directrius emanades de la seva Comissió.

3. La concurrència no és preceptiva:

1. Si les subvencions tenen assignació nominativa en els pressupostos de despeses.

2. Si la concessió i la quantia de les subvencions deriven del compliment d'una llei.

3. Si per l'especificitat i les característiques del beneficiari o de l'activitat subvencionada no és possible, d'una manera objectivable, promoure la concurrència pública.

4. Si els beneficiaris són corporacions i entitats locals i l'objecte de la subvenció és inclòs en plans o en programes prèviament aprovats. En aquest supòsit, els esmentats plans substitueixen les bases reguladores a les quals es refereix l'article 92.

5. Si les subvencions corresponen a aportacions destinades al finançament global d'entitats de dret públic o privat amb participació minoritària de la Generalitat, derivades de llurs normes de creació, estatuts i altres disposicions.

A les subvencions i transferències regulades per aquesta llei, se'ls apliquen, amb caràcter general, les regles següents:

1. L'Administració de la Generalitat i els ens que conformen el seu sector públic, en els termes establerts per aquesta llei i amb relació a les subvencions i transferències que atorguen, poden portar a terme actuacions de control i requerir informació al destinatari o destinatària final del fons, fins i tot en els supòsits en què aquest no sigui el beneficiari o beneficiària inicial de la subvenció o transferència.

2. El Govern ha de regular els límits a la possibilitat d'acumular entre si càrrecs executius o de gestió a les entitats que perceben subvencions provinents de l'Administració de la Generalitat i dels ens que conformen el seu sector públic, quan facin entre elles donacions, aportacions a títol gratuït o prestacions amb aquesta naturalesa o mantinguin relacions financeres.

3. Els beneficiaris de subvencions han de sotmetre obligatòriament als seus òrgans interns i independents de control la comprovació de la destinació adequada dels fons que rebin en concepte de subvencions o transferències, incloent-hi la referida als fons atribuïts a títol gratuït o en virtut de relacions financeres en favor de tercers. En aquest darrer cas, els tercers han de sotmetre igualment a llurs òrgans de control la comprovació de la destinació dels fons rebuts.

4. Els beneficiaris de subvencions han de garantir que llurs òrgans de govern coneixen, analitzen i debaten, de manera directa i independent dels responsables directes de la gestió, les auditories fetes sobre els comptes de l'entitat.

e)

Són subjectes en el procediment de tramitació de les subvencions:

1. L'ens concedent és l'òrgan que atorga la subvenció, dins l'àmbit de la seva competència, un cop establerta la consignació pressupostària amb aquesta finalitat.

2. El beneficiari o el destinatari dels fons públics, el qual ha de realitzar l'activitat que va fonamentar l'atorgament de la subvenció, o trobar-se en la situació que en legitimi la concessió.

3. Les entitats col·laboradores. A aquest efecte les empreses i els ens públics de la Generalitat, les corporacions de dret públic i les fundacions que estiguin sota el protectorat d'un ens de dret públic, i també les persones jurídiques que compleixen les condicions de solvència i eficàcia que s'estableixin, poden, com a entitats col·laboradores, actuar en nom i per compte de l'ens concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris, quan així s'estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu patrimoni.

1. L'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.

2. Les bases reguladores han de concretar com a mínim:

   1. L'objecte de la subvenció i el període en què s'ha d'executar l'activitat.

   2. Els requisits dels beneficiaris i la manera d'acreditar-los.

   3. La possibilitat d'intervenció d'entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de reunir.

   4. La forma en què el beneficiari o l'entitat col·laboradora han de justificar el compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts, i el termini per efectuar-la.

   5. Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o pagaments a compte sobre la subvenció concedida.

   6. La forma i l'import de les garanties que, si escau, s'han de prestar en cas de bestretes o de pagaments a compte de la subvenció.

   7. Els criteris de valoració de la sol·licitud de la subvenció en el cas de concurrència competitiva, i la possibilitat de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificar la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.

      g bis) La possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

   8. L'obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d'acord amb aquesta Llei i altres normes aplicables.

      i)

3. Les bases reguladores s'han de sotmetre, abans que siguin aprovades, a l'informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent. Aquesta aprovació s'ha de fer per ordre del conseller o consellera corresponent, o de l'òrgan competent, en els supòsits especificats per les lletres b i c de l'article 93, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

4. Les convocatòries de subvencions han de concretar com a mínim:

   1. Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.

   2. L'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i la quantitat màxima destinada. La convocatòria pot fixar, a més de la quantia total màxima dins dels crèdits disponibles, una quantia addicional estimativa l'aplicació a les subvencions de la qual no requereix cap disposició nova d'ampliació de quantia ni cap convocatòria nova.

      La convocatòria ha de fer constar expressament que l'efectivitat de la quantia addicional resta condicionada a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment anterior a la resolució de la concessió de la subvenció.

      En qualsevol cas, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la declaració dels crèdits efectivament disponibles prèviament a la resolució de la concessió.

   3. El termini per a presentar la documentació.

   4. Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment i el termini per a la seva conclusió.

   5. El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.

   6. En el supòsit d'ajust d'estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar compliment a la normativa de la Unió Europea, s'han d'especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals va adreçada d'acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del conseller o de la consellera d'Economia i Finances. S'ha de fer una reserva pressupostària per a cada una de les finalitats especificades o per a cada conjunt de finalitats que segueixin els criteris d'agrupació establerts a l'ordre.

5. Totes les convocatòries públiques de subvencions han d'incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol·licitant compleix la quota de reserva per a la integració social dels minusvàlids, establerta per la legislació vigent.

6. Prèviament a la publicació de la convocatòria, excepte en els casos establerts per l'apartat 7, s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia de subvencions o ajuts convocada. En el cas que en la convocatòria es comprometin fons públics d'exercicis pressupostaris futurs, l'autorització de la despesa correspon al Govern. S'ha d'adjuntar a la convocatòria el certificat de la intervenció que acrediti que s'ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

7. La convocatòria corresponent pot ésser publicada en l'exercici pressupostari anterior al que correspon la despesa efectiva.

   L'existència de crèdit suficient i adequat s'ha d'acreditar per mitjà del certificat emès per l'òrgan competent, tal com consta en el projecte de pressupost de l'exercici següent, o bé, si escau, acreditant el caràcter recurrent de l'objecte subvencionat en les lleis de pressupostos dels darrers anys.

   Ha de constar en la convocatòria la condició suspensiva de l'existència de crèdit en el moment de la resolució de la concessió.

   Si el crèdit que s'aprova en la Llei de pressupostos de l'exercici corresponent és superior al previst en la convocatòria, es pot aplicar a aquesta i no cal publicar una nova convocatòria.

   7 [sic]. Les bases reguladores de les subvencions que tinguin com a beneficiàries empreses amb una plantilla igual o superior a vint-i-cinc persones han d'incloure l'obligació d'aquestes empreses, d'acord amb els agents socials, d'indicar els mitjans que utilitzen per a prevenir i detectar casos d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe i intervenir-hi en llurs centres de treball.

1. Els beneficiaris de subvencions provinents de l'Administració de la Generalitat o dels ens que integren el seu sector públic no poden fer donacions, aportacions o prestacions de serveis a títol gratuït en favor de partits polítics, fundacions o associacions que hi estiguin vinculades orgànicament, des de la presentació de la sol·licitud fins l'acabament de l'activitat subvencionada. Aquesta prohibició també s'aplica a les transferències regulades per aquesta llei.

2. Els beneficiaris no poden portar a terme en cap cas les activitats a què fa referència l'apartat 1, en favor de qualssevol altres persones jurídiques, per un import superior a tres mil euros, o inferior, quan acumuladament i respecte d'un mateix perceptor ultrapassin en l'exercici corrent aquesta quantia, llevat dels casos següents:

   1. Si l'aportació a títol gratuït es fa a favor d'una administració pública, a les entitats sotmeses a tutela de la Generalitat perquè pertanyen a la seva administració corporativa o si les prestacions es deriven del compliment d'una normativa sectorial.

   2. Si es tracta d'entitats que, d'acord amb llurs normes fundacionals o estatutàries, tenen com a finalitat la col·laboració amb l'Administració o la prestació de serveis d'interès social, les quals requereixen, necessàriament, l'atorgament d'ajuts.

   3. Si el beneficiari presenta la sol·licitud de la subvenció fent-hi constar, expressament, que els fons rebuts poden ésser objecte d'actuacions a títol gratuït o finançar aportacions amb aquesta naturalesa a favor de tercers. En aquest cas s'entén concedida l'excepció quan, motivadament, es dicti la resolució de concessió.

3. L'incompliment del que estableix aquest article és causa de revocació de lessubvencions i les transferències, sens perjudici de la resta de les responsabilitats que legalment se'n derivin.

Són òrgans competents per a la concessió de les subvencions:

1. En els departaments de la Generalitat, el conseller o la consellera titular, o l'òrgan corresponent que determini la convocatòria.

2. En les entitats autònomes de naturalesa administrativa, els presidents o presidentes, directors o directores, i els consells d'administració en la resta d'entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents.

3. En els ens restants, els òrgans rectors, d'acord amb el que estableixen les seves lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues.

4. [No vigent]

1. La concessió de les subvencions s'ha d'ajustar a les regles següents:

   Primera. El procediment de concessió és, preferentment, el de concurrència competitiva.

   Segona. La resolució que posi fi al procediment de concessió ha d'ésser motivada.

   Tercera. El termini màxim per a resoldre i notificar les resolucions de concessió de subvencions és de sis mesos.

   Quarta. L'import de les subvencions concedides en cap cas no pot ésser d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l'activitat a desenvolupar pel beneficiari.

2. Excepcionalment, es poden concedir directament subvencions innominades o genèriques, sempre que s'acrediti l'impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar. Aquesta concessió ha de complir els següents requisits:

   1. El procediment s'ha d'iniciar a instància de part.

   2. Hi ha d'haver una proposta motivada de la impossibilitat de promoure la concurrència del secretari o secretària general o de l'òrgan competent del departament o de l'òrgan assimilat en l'estructura de les entitats autònomes i altres entitats del sector públic.

   3. La competència per a resoldre és del conseller o consellera corresponent, i no pot ésser objecte de delegació. En el cas de les entitats, la competència per a resoldre és de l'òrgan competent, d'acord amb el que estableixen les lletres b i c de l'article 93.

   4. Si l'import que s'ha de concedir és superior a 300.000 euros o el que determini la Llei de pressupostos, cal l'autorització prèvia del Govern, tret que es tracti d'una subvenció amb càrrec a partides nominatives a favor d'una entitat participada per la Generalitat o de les universitats públiques catalanes.

3. La resolució de concessió ha de contenir com a mínim:

   1. La identificació de la persona o persones sol·licitants a les quals es concedeix la subvenció

   2. L'objecte i la finalitat de la concessió, l'import i, si escau, el percentatge subvencionat del pressupost de l'activitat o projecte singular i específic presentat per la persona sol·licitant, si l'objecte de la subvenció és d'aquesta naturalesa.

   3. La justificació com a condició, en el cas que s'autoritzin bestretes, de l'execució de l'objecte de la subvenció.

   4. En el cas que s'autoritzin bestretes, la forma i la quantia de les garanties que, si s'escau, ha de presentar el beneficiari de la subvenció.

4. En el cas de subvencions directes o nominatives, a més de l'anterior, ha de contenir, com a mínim, el termini i la forma de justificació de l'aplicació del fons i l'obligació de subministrar informació a efectes de control.

5. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix aquest capítol.

6. Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades d'acord amb la normativa aplicable en matèria de transparència.

7. Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensador de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades pel seu import total a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català de Crèdit Agrari, segons quina sigui la matèria, perquè procedeixin al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents o a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

Les obligacions de la persona beneficiària són:

1. Realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

2. Acreditar davant l’entitat concedent o, si escau, davant l’entitat col·laboradora el que determina la lletra a, i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de les despeses que ha de cobrir l’import finançat i el compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció, d’acord amb el que disposa l’article 98.1. Si la subvenció consisteix en un percentatge del cost de l’activitat o la inversió, s’ha d’acreditar el cost total corresponent, sens perjudici d’altres mitjans de comprovació que hagin establert les bases reguladores. En qualsevol cas, cal justificar la totalitat de la despesa realitzada amb relació a l’objecte global o parcial, en aquest darrer cas, sempre que es pugui executar per fases o sigui susceptible d’ús o tractament diferenciat.

3. Sotmetre's a les actuacions de comprovació de l'entitat concedent o, si escau, de l'entitat col·laboradora, a les de control de l'activitat econòmica financera que corresponguin a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes, o altres òrgans competents, i en particular a les derivades del que disposa l'article 97.

4. Comunicar a l'entitat concedent o, si escau, l'entitat col·laboradora l'obtenció de subvencions per a la mateixa finalitat, procedent de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, i les alteracions a les quals es refereix l'article 92.2.

5. Proposar a l'òrgan concedent qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació de la subvenció que, si s'escau, ha d'ésser expressament autoritzat per l'òrgan concedent.

6. En el cas que la persona beneficiària estigui inclosa en l'àmbit subjectiu de l'article 96 bis, ha d'acreditar haver tramès tota la informació que ha de contenir el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya, amb relació a les subvencions i els ajuts que hagi concedit.

Les obligacions de les entitats col·laboradores són:

1. Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d'acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de la subvenció.

2. Verificar, si escau, el compliment i l'efectivitat de les condicions determinants per a la concessió de les subvencions.

3. Justificar l'aplicació dels fons percebuts davant l'entitat concedent i, si s'escau, lliurar la justificació presentada pels beneficiaris.

4. Sotmetre's a les actuacions de comprovació i a les de control que estableix l'article 97.

1. Es crea el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya amb la finalitat de promoure la transparència, millorar la planificació i la gestió de les polítiques de les administracions públiques catalanes i col·laborar en la lluita contra el frau amb relació a subvencions i ajuts.

2. L'àmbit subjectiu del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya comprèn:

   1. L'Administració de la Generalitat i les entitats públiques en què participa de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis adscrits a aquesta administració.

   2. Les entitats que integren l'Administració local i les entitats públiques en què participen de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis locals.

   3. L'Administració pròpia d'Aran.

   4. Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l'Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives.

   2 bis. El Registre de subvencions i ajuts de Catalunya ha d'incloure la informació de totes les disposicions de fons públics fetes sense contraprestació a favor de persones físiques o jurídiques per raó de llur estat, situació o fet en què es trobin o que suportin amb la finalitat de cobrir-ne les necessitats i els drets bàsics, o altres raons d'interès general, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, i també les mesures de foment econòmic, atorgades pels subjectes inclosos en l'apartat 2, independentment del règim jurídic aplicable i de la seva denominació.

3. La Intervenció General de la Generalitat és l'òrgan responsable de l'administració i custòdia del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya. L'abast, el contingut i el funcionament del Registre s'han de determinar per reglament.

4. L'obligació establerta per l'article 15. c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es fa efectiva amb la tramesa de la informació exigida al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.

1. La Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb la normativa aplicable i el pla anual d'actuacions de control, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta llei per a assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat.

2. El personal que, ocupant llocs de treball en la Intervenció General, desenvolupi les esmentades funcions de control té, a tots els efectes legals, el caràcter d'agent de l'autoritat, i les autoritats públiques li han de prestar la protecció i l'auxili que aquell requereixi. Així mateix, les actes i les diligències esteses per l'esmentat personal en el marc dels procediments respectius, tenen la consideració de documents públics i fan prova dels fets que els motiven, llevat d'acreditació en contrari.

3. El procediment de control es regeix per la normativa pròpia dels procediments administratius. En tot cas la seva durada no pot ultrapassar el termini d'un any, comptador a partir de l'endemà de la notificació de la resolució d'inici; a aquest efecte no són computables les dilacions notificades imputables a l'administrat, ni les derivades de causa de força major o del compliment de l'ordenament jurídic. El termini esmentat es pot prorrogar per un altre d'equivalent si concorren causes de força major o raons d'interès públic.

4. El control ha d'afectar les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionades amb l'objecte de la subvenció, que resten obligades a facilitar l'exercici de les funcions que corresponen a la Intervenció General, i, en particular, ha d'afectar:

   1. La documentació justificativa i els antecedents que es creguin necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció i la possibilitat d'obtenir-ne una còpia.

   2. L'ampliació del control a les persones físiques o jurídiques que intervinguin en la justificació dels fons públics percebuts dels seus drets fonamentals.

   3. L'accés a locals o al domicili de la persona beneficiària, amb l'autorització prèvia d'aquesta o, si no n'hi ha, amb la de l'òrgan judicial competent.

5. En el supòsit que es produeixi resistència al control, la Intervenció General ha de realitzar el que estableix l'apartat 8. A aquests efectes s'ha de considerar resistència al control tota conducta del subjecte controlat tendint a dilatar, entorpir o impedir les actuacions de control, i en particular:

   1. La no-presentació o la presentació parcial, per causa injustificada, de la informació requerida per la Intervenció General. Es considera no presentada la informació si en el termini de deu dies des del requeriment no es presenta o es presenta parcialment i, reiterada la sol·licitud, no s'obté en un nou termini d'igual durada.

   2. La negativa indeguda a permetre l'entrada o la permanència en finques i locals.

   3. Les coaccions o la manca de la consideració deguda al personal que efectua el control.

6. Un cop realitzats els controls, la Intervenció General ha d'elevar a l'òrgan concedent un informe que n'inclogui els resultats.

7. Si s'acredita que la persona beneficiària ha incorregut en algun dels supòsits definits per l'article 99, incloent-hi la resistència al control, l'informe ha de proposar l'inici del procediment de revocació, a fi d'obtenir el reintegrament total o parcial de la subvenció. Amb aquesta finalitat, la Intervenció General pot proposar també a l'òrgan concedent o a la Tresoreria l'adopció de la mesura cautelar establerta per l'article 98.2.

8. En el supòsit de resistència al control de qualsevol dels subjectes a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article, la Intervenció General ha de proposar, a més de la revocació, l'inici del procediment sancionador d'acord amb el que estableix en l'article 101.

9. L'òrgan concedent, en el termini d'un mes a comptar que li sigui notificat l'informe de control, ha d'iniciar els expedients corresponents, dels quals ha de formar part l'informe esmentat. Si, com a resultat de l'expedient de revocació, la proposta de resolució difereix de la feta per la Intervenció General, cal seguir el procediment contradictori a què fa referència l'article 70.4.

10. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat, en l'àmbit de Catalunya, l'elaboració, l'aprovació i l'execució del pla anual d'actuacions de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb fons comunitaris, d'acord amb els reglaments europeus.

11. La notificació de l'inici de les actuacions de control als beneficiaris implica la interrupció de la prescripció del dret de l'Administració a la revocació de les subvencions atorgades i a rescabalar-se, si escau, de les quantitats indegudament percebudes i dels possibles interessos que corresponguin.

1. El reconeixement de l’obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix un cop l’òrgan concedent ha comprovat la justificació adequada de les despeses que se li imputen, la realització de la totalitat de l’objecte de la subvenció i el compliment de les condicions i les seves finalitats.

   Les formes de justificació que acrediten i permeten el reconeixement d’obligacions s’han d’establir per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances. En qualsevol cas, s’han de determinar en les bases reguladores de la subvenció, o en l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes, i es poden instrumentar mitjançant comptes justificatius acompanyats, segons el cas, de documentació justificativa de despesa, d’informes d’auditoria de comptes anuals; de presentació d’estats comptables; mitjançant mòduls, o amb la combinació d’algunes d’aquestes modalitats.

   Excepcionalment, si ho estableixen les bases, i amb la justificació prèvia per raó de l’objecte o del subjecte, es poden acordar bestretes amb caràcter previ a la justificació o pagaments a compte que comportin pagaments parcials, amb la justificació prèvia de l’import equivalent.

2. Un cop acordat l'inici del procediment de revocació, o amb caràcter previ en el supòsit que indica l'article 97.8, com a mesura cautelar, la Tresoreria pot adoptar, a proposta de l'òrgan concedent o de la Intervenció General, la retenció de les quantitats pendents d'abonar al perceptor, sense ultrapassar, en cap cas, l'import que fixin la proposta o la resolució d'inici de l'expedient, amb els interessos de demora meritats fins aquell moment. La imposició d'aquests s'ha d'acordar per resolució motivada, que s'ha de notificar a la persona beneficiària, amb indicació dels recursos pertinents, i és aplicable el règim jurídic següent:

   1. Es pot adoptar, si hi ha indicis racionals que permetin preveure la impossibilitat d'obtenir el rescabalament, o si aquest es pot veure frustrat o greument dificultat, i, en especial, si el perceptor fa actes d'ocultació, gravamen o disposició dels seus béns.

   2. Ha d'ésser proporcional a la finalitat que es pretén aconseguir, i en cap cas no s'ha d'adoptar si pot produir efectes de reparació difícil o impossible.

   3. S'ha de mantenir fins que es dicti la resolució que posa fi a l'expedient de revocació, i no pot ultrapassar el període màxim que es fixa per a tramitar-lo. En el cas de pròrroga del procediment de revocació, s'ha de mantenir la mesura per a un termini equivalent.

   4. S'ha d'aixecar en el cas que la resolució que es dicti sigui contrària a la revocació, que desapareguin les circumstàncies que la van originar o, en el cas de l'article 97.8, que hagi transcorregut un mes des de la retenció sense que es dicti la resolució d'inici de l'expedient. També s'ha d'aixecar si la persona beneficiària proposa la substitució per una garantia que es consideri suficient.

3. És un requisit necessari per a percebre subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment pels beneficiaris de les seves obligacions tributàries davant la Generalitat. La Tresoreria ha de comprovar, amb caràcter previ al pagament de les subvencions o les bestretes, aquest compliment, i en cas contrari, s'ha d'iniciar el procediment de compensació dels crèdits a percebre pel beneficiari fins a satisfer els deutes pendents, tant si són de naturalesa tributària com si no ho són.

4. En el cas que els beneficiaris siguin ens locals o entitats de llur sector públic, és requisit necessari per al pagament de les subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment de llurs obligacions de tramesa de documentació economicofinancera d'acord amb el que estableix la Llei municipal i de règim local. La tresoreria ha de retenir els pagaments fins que el departament competent en matèria d'Administració local en comuniqui el compliment o fins que el pagament prescrigui.

1. Són causes de revocació:

1. L'incompliment de l'obligació de justificació.

2. L'obtenció de la subvenció sense reunir les condicions requerides.

3. L'incompliment de la finalitat per a la qual la subvenció fou concedida, totalment o parcialment, en haver destinat les quantitats percebudes a finalitats diferents.

4. L'incompliment de les condicions imposades als beneficiaris amb motiu de la concessió de la subvenció, incloent-hi l'obstrucció de les actuacions de control o la resistència a permetre-les de manera que s'impedeixi comprovar l'acreditació d'haver realitzat l'objecte de la subvenció.

5. En el supòsit indicat per l'article 94.1, regla quarta, per l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat desenvolupada.

6. La no-inclusió o la utilització indeguda dels mitjans indicats per l'article 92.7.

1. Si l'òrgan concedent, com a conseqüència de la seva actuació de comprovació, o en el cas de l'article 97.7, acredita que s'ha produït alguna de les causes de revocació, ha d'iniciar la tramitació de l'expedient oportú, d'acord amb les regles següents:

   1. L'expedient s'ha d'iniciar i notificar en el termini de tres mesos des de l'acte administratiu del resultat de l'actuació de comprovació o en el termini d'un mes des de la notificació del resultat del control financer efectuat per la Intervenció General.

   2. El termini per a concloure l'expedient és de dotze mesos a comptar de la data de la resolució d'inici de l'expedient, que ha d'ésser dictada per l'òrgan que va signar la resolució de concessió. Aquest termini es pot prorrogar de manera motivada per un període no superior a sis mesos, d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú.

   3. El procediment es resol d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, i en qualsevol cas s'ha de reconèixer a les persones interessades el dret a fer al·legacions, proposar mitjans de prova, i el preceptiu tràmit d'audiència previ a la proposta de resolució que posi fi a l'expedient.

   4. Una vegada transcorregut el termini establert per la lletra b sense que s'hagi notificat la resolució expressa, es produeix la caducitat del procediment sense que es consideri interrompuda la prescripció.

2. Si la resolució estableix que s'ha produït una causa de revocació, s'ha d'acordar, d'acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l'exigència dels interessos de demora des de la data de pagament de la subvenció o de les bestretes o pagaments a compte efectuats. En tot cas, l'incompliment de l'obligació de reintegrament origina l'execució de les garanties prestades.

3. Els beneficiaris, les persones físiques o jurídiques, han de respondre directament de les quantitats a retornar; pel que fa a les persones jurídiques, en són responsables subsidiaris els administradors que van votar favorablement els acords que són causa de l'incompliment o no s'hi van oposar o els van consentir i, en el cas que s'hagin dissolt, de les obligacions pendents. La responsabilitat és solidària per als socis o partícips en el cas de dissolució o de liquidació i fins al límit de la quota de liquidació.

4. El termini de prescripció del dret de la Generalitat a la revocació i, si escau, al rescabalament dels fons rebuts pels beneficiaris de subvencions és de quatre anys i es computa, segons el cas:

   1. Des del moment en què va vèncer el termini per a presentar la justificació per part del beneficiari.

   2. Des del moment de la concessió de la subvenció, en els casos que s'hagi concedit en consideració a la concurrència d'una determinada situació en el perceptor que no requereix altra justificació que l'acreditació per qualsevol mitjà admissible en dret de la situació esmentada prèviament a la concessió.

   3. Des del moment en què venç el termini en què s'hagin de complir o mantenir, per part del beneficiari, determinades condicions o obligacions establertes.

1. Són infraccions administratives en matèria de subvencions:

   1. Dels beneficiaris:

      Primer. L'obtenció d'una subvenció falsejant les condicions requerides per a fer-ne la concessió o ocultant dades que n'haurien impedit o dificultat la concessió.

      Segon. La destinació de les quantitats percebudes, parcial o totalment, a finalitats diferents per a les quals fou concedida la subvenció.

      Tercer. L'incompliment, per raons imputables al beneficiari, de les obligacions imposades per a la concessió de la subvenció.

      Quart. La negativa a permetre les actuacions d'inspecció, comprovació i control a efectuar per l'ens concedent o l'entitat col·laboradora, si és el cas, o bé per la Intervenció General i la resta d'òrgans de control, o l'obstrucció d'aquelles actuacions.

      Cinquè. La manca de comunicació a l'ens concedent o l'entitat col·laboradora, si és el cas, de l'obtenció de subvencions o ajuts per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració pública, i també la modificació de qualsevol circumstància que hagi servit com a fonament per a la concessió de la subvenció.

      Sisè. La manca de justificació, en tot o en part, de l'aplicació dels fons percebuts o la justificació fora del termini establert per a acreditar la realització de l'objecte de la subvenció.

      Setè. La manca d'acreditació davant l'administració concedent o l'entitat col·laboradora, si és el cas, del compliment de les obligacions imposades per a la concessió de la subvenció.

   2. De les entitats col·laboradores:

      Primer. La manca de lliurament als beneficiaris dels fons rebuts, d'acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de les subvencions.

      Segon. La negativa a permetre les actuacions de comprovació i de control que, respecte a la gestió dels fons percebuts, puguin efectuar l'ens concedent o els òrgans de control, o l'obstrucció d'aquestes actuacions.

      Tercer. La manca de verificació, si escau, del compliment de les condicions determinades en l'atorgament de la subvenció.

      Quart. La manca de justificació davant l'ens concedent de l'aplicació dels fons percebuts o la manca de lliurament de la justificació presentada als beneficiaris.

   3. De terceres persones relacionades amb l'objecte de la subvenció: la negativa a permetre les actuacions de comprovació i de control que, respecte a l'acreditació de la realització de l'objecte de la subvenció, puguin efectuar els òrgans de control, o l'obstrucció d'aquestes actuacions.

2. Les infraccions administratives tipificades per l'apartat 1 poden ésser molt greus, greus i lleus, d'acord amb la classificació següent:

   1. Tenen la consideració d'infraccions molt greus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts primer, segon i tercer de la lletra a de l'apartat 1. En el cas de l'entitat col·laboradora, la infracció definida pel punt primer de la lletra b de l'apartat 1. Tant per al beneficiari com per a l'entitat col·laboradora, la reincidència, en l'espai de tres anys, en la comissió d'infraccions greus té la consideració d'infracció molt greu quan així hagi estat declarat per resolució ferma en la via administrativa.

   2. Tenen la consideració d'infraccions greus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts quart i cinquè de la lletra a) de l'apartat 1. En el cas d'entitat col·laboradora, les infraccions definides pels punt segon i tercer de la lletra b de l'apartat 1. En el cas d'un tercer, la infracció definida per la lletra c) de l'apartat 1. Tant per al beneficiari i l'entitat col·laboradora com per a un tercer, la reincidència, en l'espai de tres anys, en la comissió d'infraccions lleus té la consideració d'infracció greu quan hagi estat declarat per resolució ferma en la via administrativa.

   3. Tenen la consideració d'infraccions lleus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts sisè i setè de la lletra a) de l'apartat 1. En el cas d'entitats col·laboradores, les definides pel punt quart de la lletra b) de l'apartat 1.

3. Són responsables de les infraccions els beneficiaris o beneficiàries, les entitats col·laboradores i els tercers que realitzin les conductes tipificades per aquest article.

4. Les infraccions molt greus prescriuen als cinc anys, les greus als tres anys i les lleus a l'any. El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia en el qual s'ha comès la infracció.

1. Les infraccions administratives es sancionen d'acord amb la classificació següent:

   1. Infraccions molt greus.

      Primer. Multa del doble al triple de la quantitat indegudament obtinguda o aplicada o, en el cas d'una entitat col·laboradora, dels fons rebuts. En el cas d'un tercer, multa de fins a la quantitat obtinguda pel beneficiari o beneficiaria.

      Segon. Pèrdua pel beneficiari o beneficiaria, per l'entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període de tres a cinc anys, i també, i durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

      Tercer. Prohibició durant el període de tres a cinc anys per a contractar amb l'Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

   2. Infraccions greus:

      Primer. Multa de fins al doble de la quantitat indegudament obtinguda o, en el cas d'una entitat col·laboradora, dels fons rebuts. En el cas d'un tercer, multa de fins a la quantitat obtinguda pel beneficiari o beneficiaria.

      Segon. Pèrdua pel beneficiari o beneficiaria, per l'entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període d'un any a tres anys, i també, i durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

      Tercer. Prohibició durant el període d'un any a tres anys per a contractar amb l'Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

   3. Infraccions lleus:

      Primer. Multa d'una quantitat igual a la percebuda indegudament o a la de l'import de la quantitat no justificada o, en el cas d'una entitat col·laboradora, dels fons percebuts.

      Segon. Pèrdua pel beneficiari, per l'entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període d'un any, i també, durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

      Tercer. Prohibició, durant el període d'un any per a contractar amb l'Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

2. Per a la imposició de les sancions anteriors cal atendre a:

   1. L'existència d'intencionalitat o reiteració.

   2. La naturalesa dels perjudicis causats.

3. Les sancions establertes són independents de l'exigència a l'infractor de l'obligació de reintegrament establerta per aquesta Llei.

4. Les sancions imposades per les infraccions molt greus prescriuen als quatre anys, les imposades per infraccions greus als tres anys i les imposades per infraccions lleus a l'any. El termini de prescripció comença a comptar-se des de l'endemà del dia en què tingui fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

5. Les resolucions fermes per les quals s'imposin sancions s'han de notificar, i si escau publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en les condicions i en els supòsits establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

La responsabilitat subsidiària de la obligació de les sancions establertes per aquesta Llei es regeix pel que estableix l'article 100.3.

1. El procediment per a la imposició de les sancions establertes per aquesta Llei s'ha de tramitar d'acord amb el que disposa la normativa general del procediment sancionador aplicable a l'Administració de la Generalitat.

2. Són òrgans competents per iniciar el procediment sancionador els que hagin formulat les propostes de resolució de concessió de subvencions. És competent per a la resolució del procediment sancionador, en les infraccions lleus i greus, el conseller o la consellera del departament que hagi concedit la subvenció o al qual sigui adscrit l'ens concedent. La resolució de les infraccions molt greus és competència del govern de la Generalitat.

3. Les resolucions de revocació d'ajuts i d'imposició de sancions posen fi a la via administrativa.

1. En el cas d'ajuts finançats amb càrrec als fons comunitaris, el règim d'infraccions i sancions és l'establert per la reglamentació comunitària específica. Amb caràcter subsidiari, hi són aplicables les normes establertes per aquesta Llei.

2. Les sancions imposades en aplicació dels preceptes de la normativa comunitària, quan així s'estableixi, són imputables als fons estructurals corresponents.

Les subvencions o els ajuts per a la cooperació internacional al desenvolupament, concedits directament per l'Administració de la Generalitat, de conformitat amb el que estableixen els articles 27 i 28 de la Llei 26/2001, del 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, o amb subjecció als principis de publicitat i concurrència, es regulen pel règim jurídic especial que estableix aquesta secció. També són aplicables, supletòriament, les disposicions del capítol IX, en tot el que no estableix la dita llei i en el que no s'oposi a les disposicions d'aquesta secció o no les contradigui.

1. El procediment per a la concessió directa de subvencions o ajuts per a la cooperació internacional al desenvolupament per part de l'Administració de la Generalitat a favor d'estats, persones jurídiques públiques estrangeres o organitzacions internacionals de dret públic creades per tractat o acord internacional es regeix pel que estableix aquest article.

2. Per a la concessió directa de les subvencions o els ajuts regulats per aquest article, l'òrgan competent per a la instrucció ha de tramitar, abans de la concessió de la subvenció o l'ajut, un expedient que en tots els casos ha d'incorporar els documents següents:

   1. La memòria justificativa en què s'ha de descriure la finalitat, la causa, el compromís, l'acord o conveni i la raó de l'activitat o el projecte a què es destina la subvenció o l'ajut, la seva aplicació pressupostària, la persona beneficiària i les condicions a què, si escau, resta subjecte el lliurament.

      S'ha de fer constar el caràcter singular de la subvenció o l'ajut, l'apreciació de les circumstàncies concurrents, i l'instrument de planificació, instrument i modalitat de cooperació al desenvolupament, segons el que estableix el capítol II de la Llei 26/2001.

   2. L'acreditació de l'existència de crèdit adequat i suficient per al finançament de la subvenció o l'ajut.

   3. L'autorització del Govern quan concorrin els supòsits que estableix la normativa aplicable.

3. Les subvencions o els ajuts es poden concedir directament, d'ofici o a instància dels organismes interessats, mitjançant l'apreciació discrecional de les circumstàncies que concorrin en cada cas.

4. Si es verifiquen circumstàncies que alteren les condicions tingudes en compte per a concedir la subvenció o l'ajut, l'òrgan que fa la concessió pot modificar l'instrument de concessió, en els casos previstos en el règim d'autorització que estableixi l'instrument jurídic d'atorgament.

5. En els casos en què la modificació exigeixi l'autorització de l'Administració que fa la concessió, a sol·licitud de l'organisme interessat, s'ha de dictar i notificar la resolució que concedeix o denega la modificació en el termini de quaranta-cinc dies naturals a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. Un cop transcorregut el termini màxim establert sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa, s'ha d'entendre estimada la sol·licitud, sense que això eximeixi de l'obligació legal d'emetre resolució.

6. El termini d'execució de les activitats subvencionades pot ésser ampliat sense necessitat d'autorització prèvia fins a un màxim de sis mesos. Aquesta ampliació ha d'ésser notificada i justificada a l'òrgan que fa la concessió abans que expiri el termini per a presentar la justificació de la subvenció o l'ajut. Llevat que es prevegi d'una altra manera en l'acte de concessió de la subvenció o l'ajut, les ampliacions superiors als sis mesos requereixen una autorització prèvia de l'òrgan que fa la concessió.

7. En el cas de pagaments anticipats no és procedent la constitució de garanties, llevat que l’instrument de concessió ho prevegi expressament.

8. Les despeses s'han de fer i acreditar d'acord amb les corresponents normes dels estats o organitzacions internacionals beneficiaris de les subvencions o els ajuts, i d'acord amb els mecanismes que estableixen els acords o altres instruments internacionals aplicables.

9. Quan s'hagin complert plenament els objectius per als quals es va concedir la subvenció o l'ajut i, per una utilització eficient dels recursos, hi hagi romanents no invertits, incloent-hi els possibles rendiments financers no aplicats a l'activitat subvencionada, es pot sol·licitar a l'òrgan que fa la concessió que s'utilitzin en la mateixa activitat o una altra de naturalesa anàloga. L'òrgan que fa la concessió ha d'emetre una resolució en què autoritza l'aplicació del romanent o en què acorda la devolució dels romanents descrits.

10. L'òrgan que fa la concessió pot ampliar el termini de justificació, d'ofici o a sol·licitud del beneficiari, i ha de dictar i notificar la resolució en què es concedeix o denega l'ampliació dels terminis. No pot ésser objecte d'ampliació el termini de justificació, si ja ha vençut.

11. Els fons lliurats són objecte de control segons el que determinen les normes corresponents dels estats o les organitzacions internacionals, sens perjudici de les actuacions de seguiment, comprovació i control financer que puguin efectuar els òrgans competents de control de l'ens que fa la concessió en l'àmbit de llurs competències.

12. Les causes de reintegrament o de pèrdua del dret a la percepció de la subvenció o l'ajut són les següents:

    1. L'incompliment total o parcial de la finalitat de la subvenció o l'ajut.

    2. La falta de justificació o la justificació insuficient.

    3. L'obtenció de la subvenció o l'ajut sense reunir les condicions requerides per a obtenir-les.

    4. Les que s'estableixin, si escau, en l'instrument de concessió.

    És procedent el reintegrament de l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat duta a terme en els casos en què l'import subvencionat té una quantia que, de manera aïllada, o en concurrència amb altres subvencions o ajuts d'altres administracions públiques o d'altres ens públics o privats, estatals o estrangers, supera el cost de l'activitat que du a terme el beneficiari.

13. No és aplicable a les subvencions o als ajuts a què es refereix l'apartat 1 el règim sancionador que estableix la secció cinquena del capítol IX.

14. Per a la concessió directa de subvencions o ajuts per a la cooperació internacional per al desenvolupament per part de l'Administració de la Generalitat a favor de persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, públiques o privades, espanyoles o estrangeres, que per raó dels fins, objecte o àmbit d'activitat poden portar a terme actuacions en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, l'òrgan d'instrucció competent ha de tramitar, prèviament, un expedient que sempre ha d'incorporar els documents detallats en l'apartat 2 d'aquest article. Així mateix, és aplicable el que disposen els apartats 4, 5, 7, 9 i 10 d'aquest article, i el contingut dels apartats 9, 10, 11, 13, 14, 15, 17 i 18 de l'article 108. A aquest efecte, les referències que es fan a les bases reguladores de les subvencions o els ajuts en l'article 108 s'han d'entendre fetes en els procediments de concessió directa d'aquestes subvencions o ajuts, en la resolució o en l'instrument de concessió de la subvenció o l'ajut.

1. El procediment de concessió de subvencions i ajuts de cooperació internacional per al desenvolupament atorgats amb subjecció als principis de publicitat i concurrència que estableix aquesta llei, i també segons el que estableixen les bases reguladores corresponents, els beneficiaris dels quals poden ésser les persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, públiques o privades, espanyoles o estrangeres, que per raó dels seus fins, objecte o àmbit d'activitat, poden portar a terme actuacions en l'àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament, es regeix pel règim jurídic establert per aquest article.

2. L'entitat beneficiària de la subvenció o l'ajut és la responsable de l'execució en benefici del destinatari final de la subvenció o l'ajut i de la justificació correcta davant l'òrgan que fa la concessió, independentment que la seva execució hagi estat portada a terme, totalment o parcialment, per socis locals o contraparts estrangeres.

3. En el cas de pagaments anticipats no és procedent la constitució de garanties, llevat que les bases reguladores ho prevegin expressament.

4. Les bases reguladores de la convocatòria han d'especificar el moment a partir del qual es permet l'inici de l'activitat i els terminis d'imputació de la despesa.

5. El termini d'execució de les activitats subvencionades es pot ampliar sense necessitat d'autorització prèvia fins a un màxim de tres mesos. Aquesta ampliació s'ha de notificar a l'òrgan gestor abans que fineixi el termini de justificació, termini que s'entén automàticament ampliat amb la notificació esmentada. Llevat que es determini d'una altra manera en les bases reguladores de la subvenció o l'ajut, les ampliacions superiors a aquest termini necessiten l'autorització prèvia de l'òrgan que fa la concessió.

6. L'execució total o parcial de la subvenció o l'ajut per part de socis locals o contraparts estrangeres no s'ha de considerar com a subcontractació, als efectes del que estableix l'article 29 de la Llei de l'Estat 38/2003, del 17 de novembre, general de subvencions. Els socis locals o contraparts esmentats han de figurar adequadament identificats en el projecte o proposta d'actuació. Llevat que s'estableixi d'una altra manera en les bases reguladores, qualsevol modificació dels socis locals o contraparts ha de tenir l'autorització prèvia de l'òrgan que fa la concessió.

7. Els rendiments financers que es generin pels fons lliurats a les persones beneficiàries incrementen l'import de la subvenció o l'ajut concedits i s'han d'aplicar igualment a l'activitat subvencionada, llevat que, per raons degudament motivades, es disposi d'una altra manera en les bases reguladores.

8. Quan s'han complert plenament els objectius per als quals fou concedida la subvenció o l'ajut i per una utilització eficient dels recursos hi hagi romanents no invertits, incloent-hi els possibles rendiments financers no aplicats a l'activitat subvencionada, es pot sol·licitar de l'òrgan concedent la utilització en la mateixa activitat o una altra de naturalesa anàloga. L'òrgan concedent ha d'emetre una resolució en què autoritza l'aplicació del romanent o bé que acorda la devolució dels romanents descrits.

9. Les despeses s'han de justificar mitjançant factures, rebuts, tiquets i altres documents amb valor probatori en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa en el país on es du a terme l'activitat subvencionada, en original o fotocòpia compulsada o legalitzada, en els termes establerts en les bases reguladores.

   En el cas de les despeses fetes en països receptors d'ajut oficial al desenvolupament també es poden fer servir com a justificants de despesa els rebuts, que tant poden ésser rebuts de caixa, és a dir, documents emesos per la mateixa entitat o subjecte que efectua el pagament i signats pel proveïdor dels béns o serveis, que acrediten d'aquesta manera que han rebut l'import indicat en aquest, com rebuts emesos pels mateixos proveïdors quan actuen en mercats informals. La utilització de rebuts l'ha d'autoritzar, amb caràcter previ, l'òrgan que fa la concessió, i també la pot validar a posteriori el mateix òrgan, sempre que aquest consideri que l'autorització s'hauria concedit si s'hagués sol·licitat prèviament.

10. Sens perjudici de les peculiaritats que fixin les bases reguladores, la justificació de les subvencions o els ajuts ha d'estar integrada per una memòria tècnica, que ha d'especificar amb el màxim de detall els objectius assolits, els resultats obtinguts i les activitats realitzades, sobre els quals ha d'aportar dades rellevants i fonts de verificació objectives, s'han d'establir els criteris per a l'avaluació tant dels processos d'execució com del compliment dels objectius establerts, i per una justificació econòmica, que ha d'incloure la documentació que justifiqui les despeses efectuades amb càrrec a la intervenció que se subvenciona, en els termes que estableix aquest article.

11. El termini per a presentar la justificació de la subvenció o l'ajut és de tres mesos a comptar de la data de finalització de l'actuació subvencionada, llevat que hi hagi una disposició expressa contrària en les bases reguladores. En el cas que els informes incorporin un informe d'auditor de comptes o d'avaluació tècnica, el termini s'ha d'ampliar a sis mesos per a permetre'n la presentació conjunta.

12. En el cas de subvencions o ajuts executats a l'estranger o per entitats beneficiàries estrangeres, el termini per a esmenar defectes de les justificacions parcials o totals i per a aportar la documentació complementària requerida per l'òrgan que ha efectuat la revisió és de quaranta-cinc dies hàbils. En les administracions públiques en què s'hagin habilitat mitjans electrònics, informàtics o telemàtics es pot aportar la documentació per mitjà d'aquests sistemes.

13. El procediment de justificació es pot fer mitjançant la modalitat de compte justificatiu i aportar justificants de despesa; de compte justificatiu i aportar un informe d'auditoria de comptes; mitjançant la presentació d'estats comptables, o mitjançant una combinació d'algunes d'aquestes modalitats, o d'altres, d'acord amb el procediment que estableixin les bases reguladores.

14. En la modalitat de compte justificatiu en què s'aporten justificants de despesa, la justificació econòmica està formada, com a mínim, per:

    1. La llista de les despeses que s'han dut a terme, classificades per partides i per dates, en què s'indica el número de justificant, l'import i la data.

    2. Els documents justificatius de les despeses, originals o còpies compulsades, ordenats segons la llista, i també dels pagaments.

    3. La relació detallada d'altres ingressos, subvencions o ajuts, públics o privats, que han finançat l'activitat subvencionada, en què s'ha d'indicar l'import i la procedència.

    4. Els documents originals o còpies compulsades que acreditin els tipus de canvi.

    5. El quadre comparatiu del pressupost per partides, aprovat i executat, en què s'indiquin les desviacions que hi ha hagut.

15. En la modalitat de compte justificatiu amb informe d'auditor de comptes s'ha d'incloure, com a mínim, el quadre comparatiu del pressupost per partides, aprovat i executat, i l'informe de l'auditor. En aquest cas no és necessària la presentació posterior de factures i rebuts, llevat que estigui establert d'aquesta manera pel que fa a l'exercici de funcions de comprovació i control financer per part dels òrgans competents. L'informe l'ha d'elaborar un auditor de comptes inscrit en el Registre oficial d'auditors de comptes, com a professional que exerceix. Les bases reguladores han de detallar altres peculiaritats de l'auditoria, si escau.

16. Les bases reguladores de la subvenció o l'ajut poden preveure que es facin servir altres modalitats de justificació en la mesura que responguin i s'adaptin a la naturalesa de la subvenció o l'ajut.

17. En el cas que es produeixin situacions excepcionals degudament acreditades, com ara desastres naturals, enfrontaments armats o crisis humanitàries que dificultin o fins i tot impossibilitin disposar de la documentació adequada justificativa de la despesa, l'òrgan que fa la concessió pot acceptar altres formes de justificació, com informes de taxadors degudament acreditats i inscrits en el registre oficial corresponent, declaració de testimonis, constatació dels resultats o activitats dutes a terme, declaració responsable de proveïdors, o altres de valor probatori semblant. En el cas d'operacions humanitàries dirigides per les Nacions Unides, la certificació o ratificació la pot emetre l'organisme de les Nacions Unides que coordini els treballs sobre el terreny.

18. Es poden admetre com a sistema de justificació els certificats d'execució d'activitats, si ho preveuen les bases reguladores. S'entén per certificat d?execució d?activitats la certificació, per part de l'Administració que fa la concessió, que s'ha portat a terme l'execució d'una activitat, per a la qual havia estat prèviament pressupostat i aprovat, per l'òrgan que fa la concessió, el conjunt de despeses necessàries per realitzar-la. La certificació de l'execució efectiva per l'Administració constitueix per si mateixa un justificant únic de despesa de l'activitat. Els requisits, les característiques i els supòsits d'utilització d'aquest sistema s'han de concretar en les bases reguladores.

19. Les despeses directes i indirectes admeses, les operacions de canvi de moneda i l'aplicació de tipus de canvi, i també el règim que s'ha de seguir davant els impostos susceptibles de recuperació, s'ha de desenvolupar en les bases reguladores.

20. El règim de control, reintegrament i sancions es regeix pel que disposa aquesta llei.