Llei de Turisme de Catalunya (Llei 13/2002, de 21 de juny)

1. Els recursos turístics es classifiquen en recursos turístics essencials, recursos turístics d'interès local i recursos turístics potencials.

2. Les funcions administratives de foment, promoció i protecció del turisme i l'activitat inspectora i sancionadora de les administracions turístiques s'han d'orientar en funció de les característiques pròpies dels recursos turístics, segons les categories en què els classifica l'apartat 1.

1. Són recursos turístics essencials els recursos turístics que, aïlladament o conjuntament amb altres, tenen la capacitat de generar els corrents de turisme més rellevants i contribueixen a reforçar la realitat de Catalunya com a marca turística global i a promocionar el país com a destinació turística.

2. D'acord amb l'apartat 1, tenen en tot cas la consideració de recurs turístic essencial els béns culturals protegits per declaracions d'organismes internacionals, els béns culturals d'interès nacional, els espais d'interès natural, els museus nacionals i d'interès nacional, els centres recreatius turístics i, globalment considerats, el conjunt del litoral, especialment les platges, i el domini esquiable.

3. Sens perjudici de les disposicions d'aquesta Llei que els siguin aplicables, els béns esmentats en l'apartat 2 es regeixen per la legislació específica respectiva.

4. La qualificació com a recursos turístics essencials de recursos altres que els especificats en l'apartat 1 s'ha d'ajustar al procediment establert per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la despleguin.

5. L'activitat turística relacionada amb els recursos turístics essencials ha de respectar els règims legals de protecció especial a què es trobin sotmesos i ha de contribuir a la preservació de llurs valors culturals i ambientals.

1. Són recursos turístics d'interès local els recursos turístics que contribueixen a incrementar els corrents turístics cap a municipis, comarques o àrees concretes del territori de Catalunya.

2. La declaració i la gestió dels recursos turístics d'interès local correspon als ens locals, d'acord amb el procediment establert per aquesta Llei.

1. Són recursos turístics potencials els béns, les manifestacions o els serveis susceptibles d'esdevenir nous recursos turístics essencials o d'interès local.

2. Els recursos turístics potencials han de rebre una consideració preferent de les administracions turístiques en l'activitat de suport a la creació de nous recursos turístics.

1. Tothom té el deure de no malmetre els recursos turístics i de no causar-los perjudicis.

2. Els òrgans administratius que tenen encomanada la gestió o la protecció dels recursos turístics n'han de promoure un ús respectuós i tenen l'obligació d'exercir llurs funcions inspectores i sancionadores per a garantir el compliment d'aquest deure.

3. Les actuacions públiques en matèria de turisme han d'anar adreçades a promoure i garantir un turisme respectuós amb el medi ambient, especialment pel que fa a les zones protegides per la normativa ambiental.

1. L'actuació pública de promoció i protecció dels recursos turístics pot ésser objecte de planificació per les administracions competents en aquesta matèria, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

2. L'Administració de la Generalitat ha de promoure la màxima participació dels subjectes públics i privats del sector turístic en els plans que impulsi o elabori.

3. Les administracions i els subjectes que promoguin plans turístics propis poden sol·licitar a l'Administració de la Generalitat la informació i el suport tècnic que considerin necessaris.

1. Els recursos turístics que siguin declarats essencials han d'ésser objecte d'inventari, d'acord amb el que disposen aquesta Llei i les normes reglamentàries que la despleguen.

2. La declaració d'un bé, una manifestació, una activitat, un establiment o un servei com a recurs turístic d'interès local o com a recurs turístic potencial comporta que se li apliqui el règim jurídic determinat per aquesta Llei i que pugui accedir a les mesures de promoció i protecció preferents que siguin establertes en cada cas.

1. Les administracions turístiques han d'impulsar la creació, la conservació i la millora dels recursos turístics i han de donar suport a les iniciatives públiques i privades que persegueixin aquesta mateixa finalitat.

2. En el marc d'aquesta Llei, i d'acord amb les disposicions del Pla de turisme de Catalunya, la promoció dels recursos turístics es duu a terme principalment mitjançant la declaració de municipis turístics i d'àrees o àmbits d'interès turístic, la creació de denominacions geoturístiques, l'establiment de mesures de foment econòmic i la projecció de Catalunya i de zones del país com a marques turístiques, tant en el mercat interior com en l'exterior.

1. L'exercici de les facultats urbanístiques de l'Administració ha de respectar les determinacions d'aquesta Llei i afavorir la promoció i la protecció dels recursos turístics, d'acord amb l'ordenació territorial i amb l'objectiu de garantir la utilització racional dels recursos del territori i el desenvolupament sostenible.

2. Els instruments de planejament dels municipis turístics han d'incloure mesures específiques per a la promoció i la protecció dels recursos turístics, de conformitat amb l'apartat 1 i subjectant-se a les determinacions establertes per la legislació urbanística i la legislació sectorial que siguin aplicables en matèria de preservació dels valors del patrimoni cultural, paisatgístic i ambiental d'interès especial.

3. La tramitació de la primera formulació o de la revisió d'una figura de planejament urbanístic general requereix un informe del departament competent en matèria de turisme. Pel que fa a les modificacions del planejament urbanístic general i als plans urbanístics derivats, requereixen el dit informe en el cas que desenvolupin un dels models turístics definits per aquesta Llei.

1. El Pla de turisme de Catalunya és l'instrument bàsic de planificació turística de la Generalitat i té per objecte el desenvolupament, la promoció i la protecció dels recursos turístics, el foment d'una oferta turística de qualitat i l'estímul de les actuacions que reforcin la consideració de Catalunya com a marca turística global.

2. El Pla de turisme de Catalunya és un pla territorial sectorial, a l'empara del que estableix la Llei d'urbanisme, i ha de justificar expressament el seu grau d'adequació a les directrius del Pla territorial general de Catalunya.

3. El Pla de turisme de Catalunya té com a àmbit d'aplicació tot el territori de Catalunya. Si no hi concorren criteris específics que ho desaconsellin, les disposicions i el desenvolupament del Pla s'han d'ajustar als àmbits d'aplicació dels plans territorials parcials establerts per la normativa sobre política territorial.

El Pla de turisme de Catalunya ha de contenir:

1. L'estudi de l'oferta turística i dels dèficits principals que presenta.

2. L'inventari dels recursos turístics essencials.

3. Les característiques bàsiques de tots els recursos turístics.

4. L'anàlisi de la demanda i les previsions sobre l'evolució que pugui tenir.

5. Els criteris per a avaluar l'impacte del turisme sobre els recursos que utilitza o visita i les mesures de protecció d'aquests recursos.

6. L'enumeració dels municipis turístics i de les àrees o zones d'interès turístic i l'avaluació de llur incidència en l'oferta turística general.

7. La indicació de les àrees en què cal promoure el turisme interior o exterior i de les zones turísticament saturades o sobreexplotades.

8. La definició de les mesures necessàries per a la millora de la qualitat i la competitivitat turístiques.

9. Qualssevol altres dades o estudis que es considerin d'interès per a la promoció del turisme o per a la protecció i la senyalització dels recursos turístics.

1. La formulació i la redacció del Pla de turisme de Catalunya i de les modificacions o revisions que se'n facin corresponen al departament competent en matèria de turisme.

2. L'aprovació del Pla de turisme de Catalunya i de les modificacions o revisions que se'n facin correspon al Govern, mitjançant decret. L'aprovació exigeix l'obertura d'un període de consulta institucional, per un termini màxim de sis mesos, dins el qual s'han de demanar informes als departaments de l'Administració de la Generalitat que en resultin afectats, a la resta d'administracions i organismes públics que hi siguin competents, especialment les administracions locals competents en matèria de turisme, i als sectors afectats, en les condicions i amb els requisits que siguin establerts per reglament.

3. El departament competent en matèria de turisme ha de promoure la màxima participació dels subjectes turístics, públics i privats, en la formulació i la redacció del Pla de turisme de Catalunya. També ha de facilitar, durant el procés d'elaboració del Pla i un cop sigui aprovat, l'accés de les persones interessades als estudis, les dades i les normes que contingui. L'exercici d'aquest dret s'ha de potenciar mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i resta subjecte a la legislació aplicable a l'accés del públic a la informació administrativa i a l'ús de mitjans tècnics per l'Administració.

El Pla de turisme de Catalunya té vigència indefinida, sens perjudici que pugui ésser objecte de modificació o de revisió, si les circumstàncies ho aconsellen o si es modifiquen les directrius formulades pel Pla territorial general de Catalunya. Els supòsits en què la modificació o la revisió són procedents, el procediment per a dur-les a terme i els efectes que produeixen s'han de regular per reglament.

1. El departament competent en matèria de turisme, en col·laboració i en coordinació amb les administracions turístiques de caràcter local, ha d'actualitzar, per mitjà de la direcció general corresponent, i en la forma que sigui determinada per reglament, els estudis i les dades continguts en el Pla de turisme de Catalunya.

2. L'actualització a què es refereix l'apartat 1 no té la consideració de modificació o revisió del Pla.

1. Tenen la consideració de municipi d'interès turístic els municipis dins el terme municipal dels quals hi ha emplaçat un recurs turístic essencial. També poden optar a gaudir d'aquesta consideració els municipis que no hagin sol·licitat la declaració de municipi turístic o no puguin sol·licitar-la i els que, havent gaudit d'aquesta condició, l'hagin perduda.

2. La declaració de municipi d'interès turístic es fa, a instància de l'ajuntament interessat, d'acord amb el procediment que sigui establert per reglament. Per a fer aquesta declaració s'ha de tenir en compte el nombre i la qualitat dels serveis municipals, l'existència o no d'una oficina d'informació adherida a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya i els recursos turístics del municipi.

3. Els municipis d'interès turístic han d'ésser objecte d'una atenció especial dins les activitats de planificació i promoció establertes per l'Administració de la Generalitat.

1. Tenen la consideració d'indret d'interès turístic les zones o parts de municipis en què hi ha emplaçat un recurs turístic essencial l'explotació del qual no implica tot el municipi. El consell plenari o el ple d'un ajuntament, mitjançant el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació, pot delimitar zones o parts del terme municipal amb vista a sol·licitar que rebin aquesta qualificació.

2. Poden ésser declarats d'interès turístic els béns i els serveis de qualsevol classe que siguin susceptibles d'incrementar els corrents turístics. La declaració d'interès turístic es pot fer constar en la informació o en la retolació relativa al bé o el servei que l'hagi obtinguda.

3. El procediment i els efectes de la declaració d'indret, bé o servei d'interès turístic s'han d'establir per reglament.

1. Les comarques poden obtenir la qualificació de comarca d'interès turístic en funció dels municipis turístics i dels recursos turístics essencials que llur territori comprengui.

2. El nombre i les característiques dels municipis turístics i dels recursos turístics essencials que permeten la declaració de comarca d'interès turístic s'han de determinar per reglament.

3. La declaració de comarca d'interès turístic es fa a instància del consell comarcal interessat, d'acord amb el procediment que sigui establert per reglament.

4. Les comarques que obtinguin la qualificació de comarca d'interès turístic han de vetllar per l'existència i el manteniment d'una senyalització turística comarcal adequada. També han de disposar d'una oficina comarcal d'informació turística, integrada dins la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya, amb els serveis i el règim horari mínim que siguin determinats per reglament. Per evitar duplicitats, el consell comarcal i l'ajuntament del municipi que sigui capital de la comarca poden acordar, mitjançant el conveni de col·laboració corresponent, que les funcions d'informació turística que els corresponen siguin exercides conjuntament per l'oficina municipal o per l'oficina comarcal; si les circumstàncies ho aconsellen, el consell comarcal pot subscriure també aquest conveni amb l'ajuntament d'un altre municipi de la comarca.

5. Les comarques d'interès turístic han d'ésser objecte d'una atenció especial dins les activitats de planificació i promoció establertes per l'Administració de la Generalitat.

6. Les comarques d'interès turístic poden exercir les funcions que els transfereixi, els delegui o els assigni l'Administració de la Generalitat, i poden assumir també l'exercici de funcions turístiques municipals, d'acord amb la legislació de règim local.

1. Mitjançant les denominacions d'àmbit supramunicipal o intercomarcal es pot reconèixer l'existència d'àmbits territorials que, per llurs característiques, recursos o atractius turístics comuns, exigeixin o recomanin una promoció turística unitària.

2. Les denominacions especificades per l'apartat 1 poden ésser d'abast municipal, supramunicipal, comarcal o intercomarcal.

1. Les administracions turístiques poden emprar els mitjans de promoció establerts per aquesta Llei i tots els altres que considerin necessaris per al foment del turisme i la promoció i la protecció dels recursos turístics.

2. L'ús dels mitjans de promoció a què es refereix l'apartat 1 ha d'ésser coherent amb les prioritats fixades pel Pla de turisme de Catalunya i amb la resta de determinacions dels plans o programes de caràcter general establerts per la Generalitat.

3. La concessió d'ajuts, subvencions i altres estímuls econòmics en l'àmbit del turisme es regeix per la Llei de finances públiques de Catalunya i s'ha de dur a terme d'acord amb els criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.

4. En l'àmbit territorial de Catalunya, l'Administració de la Generalitat pot sol·licitar o assumir la representació o l'actuació com a delegada d'ens, organismes o instituts de promoció turística.

1. En la promoció dels recursos turístics s'ha de fomentar la projecció interior i exterior de Catalunya com a oferta o marca turística global que integra i respecta la resta de marques catalanes.

2. El departament competent en matèria de turisme ha de promocionar la imatge de Catalunya com a oferta o marca turística en els mercats que consideri adequats. En aquesta activitat de promoció, hi poden col·laborar els ens locals i els subjectes turístics interessats i s'hi ha de reflectir la pluralitat de l'oferta turística del país.

3. En exercici de les funcions de coordinació que li corresponen, en els termes establerts per la legislació de règim local, l'Administració de la Generalitat pot declarar obligatòria la inclusió del nom "Catalunya" i dels logotips i els eslògans que es determinin en les campanyes de promoció impulsades per la resta d'administracions turístiques de Catalunya.

1. Són usuaris turístics, o turistes, les persones físiques o jurídiques que demanen o reben, com a destinatàries finals, qualsevol servei turístic.

2. A més dels drets i de les obligacions que els corresponen com a usuaris o consumidors de béns i de serveis, els usuaris turístics tenen els drets i les obligacions que estableix aquesta Llei.

Els usuaris turístics tenen dret a:

1. Rebre informació objectiva, prèvia, exacta i completa sobre les condicions de prestació dels serveis que se'ls ofereixen.

2. Rebre les prestacions i els serveis turístics en les condicions ofertes o pactades amb l'empresa o la persona prestadora, o en les condicions que corresponguin a la categoria de l'establiment turístic.

3. Obtenir els documents acreditatius dels termes de la contractació i les factures pels serveis abonats, emeses d'acord amb la normativa vigent.

4. Tenir garantida llur seguretat i la de llurs béns en els establiments i els serveis que utilitzin, en els termes establerts legalment.

5. Tenir garantida la tranquil·litat i la intimitat, d'acord amb les característiques de l'establiment que utilitzin i de l'entorn en què es trobin.

6. Formular les reclamacions que considerin pertinents i obtenir sense dilacions el full oficial per a plantejar-les i l'orientació adequada per a emplenar-lo.

7. Sol·licitar i obtenir les actuacions dels òrgans arbitrals regulades per la legislació aplicable.

8. Sol·licitar i rebre l'auxili de les administracions turístiques, quan sigui necessari per a la defensa de llurs drets com a usuaris turístics, amb independència de llur origen i de llur destinació i sens perjudici de les competències d'altres òrgans i autoritats.

9. Sol·licitar i rebre una informació turística de qualitat en els establiments que utilitzin i en les oficines de turisme.

Els usuaris turístics tenen el deure de:

1. Complir les condicions pactades en els termes de la contractació amb els titulars de les empreses o els establiments turístics.

2. Pagar el preu dels serveis turístics en el lloc, la forma i el temps convinguts.

3. Respectar els reglaments d'ús o de règim interior, sempre que no siguin contraris al que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen, i les normes generals de convivència i d'higiene.

4. Respectar els establiments, les instal·lacions, els béns i els serveis que les empreses turístiques posin a llur disposició.

3. Respectar els valors ambientals, culturals o d'altra classe dels recursos turístics que utilitzin o visitin.

1. Les administracions turístiques han de fomentar la resolució dels conflictes que es produeixin entre les empreses i els usuaris dels serveis turístics per mitjà de l'arbitratge de consum.

2. L'Administració de la Generalitat i el departament competent en matèria de turisme poden crear mecanismes de mediació o conciliació altres que l'arbitratge de consum, amb l'objectiu que les empreses turístiques els puguin utilitzar voluntàriament per a la resolució ràpida i eficaç dels conflictes que els afectin.

1. Són empreses turístiques les que es dediquen professionalment a la prestació de serveis turístics retribuïts d'allotjament o mediació.

2. Les empreses turístiques han de complir les condicions fixades per aquesta llei i per la normativa que la desplegui per a la prestació de serveis turístics.

Als efectes d'aquesta Llei, les empreses turístiques es classifiquen en:

1. Empreses turístiques d'allotjament.

2. Empreses turístiques de mediació.

Les empreses turístiques tenen dret a:

1. Exercir lliurement llur activitat, de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei i la normativa que els sigui aplicable.

2. Ésser incloses, amb especificació del nom, les característiques i l'oferta específica, en els catàlegs, els directoris, les guies i els altres serveis d'informació facilitats per les administracions turístiques.

3. Participar en la planificació, la programació i l'adopció de les decisions de les administracions turístiques, directament o per mitjà de les associacions o organitzacions en què s'integrin, d'acord amb la legislació vigent.

4. Sol·licitar els ajuts, les subvencions i els incentius econòmics que atorguin les administracions turístiques i participar en els programes de promoció turística.

5. Accedir, en els termes establerts per la legislació vigent, a la informació en poder de les administracions turístiques.

6. Ésser protegides per l'Administració competent contra la competència deslleial i l'intrusisme en el sector.

Les empreses turístiques tenen el deure de:

1. Formalitzar amb dades certes i fidedignes les comunicacions i les declaracions responsables requerides, disposar de les autoritzacions i les inscripcions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent per a iniciar i desenvolupar llur activitat, i comunicar a l’Administració els canvis que es produeixin en les dades facilitades.

2. Complir la normativa turística general i la normativa específica reguladora de llur activitat.

3. Informar els usuaris sobre les condicions de prestació dels serveis que ofereixin, prèviament a la prestació, i donar la màxima publicitat al preu d'aquests serveis.

4. Prestar els serveis que ofereixin amb la màxima qualitat, en els termes contractats i d'acord amb la categoria de l'establiment turístic.

5. Facturar els serveis prestats d'acord amb els preus establerts.

6. Tenir cura del bon funcionament de totes les instal·lacions i tots els serveis de l'establiment i fer-ne el manteniment corresponent.

7. Tenir cura de la seguretat, la comoditat, la tranquil·litat i la intimitat dels usuaris i assegurar que rebin un bon tracte de tot el personal de l'empresa.

8. Facilitar als usuaris la informació turística que sol·licitin o, si escau, indicar-los on poden obtenir-ne de qualitat.

9. Facilitar als usuaris, sense cap mena de dilació, la documentació preceptiva per a formular reclamacions.

10. Facilitar a l'administració turística competent la informació i la documentació preceptives per a l'exercici correcte de les atribucions legals que li corresponen, prestar-li la col·laboració necessària en cas d'inspecció o d'incoació d'un expedient sancionador i, així mateix, aportar les dades no confidencials que siguin necessàries per a l'elaboració dels estudis que duguin a terme les administracions turístiques, tant per a l'elaboració del Pla de turisme de Catalunya com per a altres estudis o treballs estadístics que dugui a terme l'Administració de la Generalitat.

11. Vetllar per la formació del personal que tinguin contractat.

12. Prestar els serveis que ofereixin d'acord amb el principi de sostenibilitat i vetllar per la preservació dels recursos turístics que siguin objecte de llur activitat.

1. L'agent de viatges és la persona física o jurídica que organitza o comercialitza viatges combinats o altres serveis turístics.

2. Les activitats d'agent de viatges i la d'intermediació en serveis turístics d'allotjament són de lliure prestació a Catalunya, sens perjudici del deure de complir la normativa turística que els és aplicable i altra normativa sectorial especifica.

1. Tenen la consideració d'oficina de turisme les dependències obertes al públic que ofereixen orientació als usuaris turístics per mitjà d'un suport global a llur estada i els faciliten informació i prestacions relacionades amb l'allotjament, el transport, els serveis, els espectacles i la resta d'activitats relacionades amb la cultura i el lleure.

3. L'Administració de la Generalitat ha de fomentar l'adhesió de les oficines de turisme a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya, i ha de vetllar també perquè disposin de la informació turística general editada per la Generalitat i dels materials de promoció de Catalunya com a marca turística.

Tenen la consideració d'establiments i activitats d'interès turístic els que, essent oferts mitjançant preu, contribueixen a dinamitzar el turisme i afavoreixen les estades en el territori, com ara els establiments de restauració; les empreses de serveis i activitats esportives a la natura i culturals; les empreses de serveis relacionats amb congressos, convencions i incentius, i les instal·lacions destinades a aquest objecte; els equipaments i les instal·lacions d'allotjaments juvenils, i els parcs aquàtics o temàtics.

Els establiments i activitats d'interès turístic esmentats a l'article 60 i els que justificadament es puguin determinar en aplicació d'aquesta Llei poden optar a processos de categorització i distinció turística dels seus serveis, en la forma i abast que es determina reglamentàriament.

Tenen la consideració de centre recreatiu turístic les àrees de gran extensió en què s'emplacen, duna manera integrada, les activitats pròpies dels parcs temàtics d'atraccions de caràcter recreatiu, cultural i d'esbarjo i els usos complementaris esportius, comercials, hotelers i residencials, amb els serveis corresponents, si compleixen els requisits i tenen les característiques que estableix la Llei reguladora d'aquests centres.

1. El Govern ha de promoure l'homogeneïtat de criteris en els programes i estudis de formació professional reglada i ocupacional en matèria de turisme, per fer-ne possible l'equiparació.

2. Els requisits de l'equiparació a què es refereix l'apartat 1 s'han d'establir per via reglamentària, partint de la identitat dels programes i dels elements d'ambdós ensenyaments, sens perjudici de la competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1.30 de la Constitució espanyola.

Tenen la consideració d'activitat informativa turística les activitats encaminades a la prestació, de manera habitual i retribuïda, de serveis d'informació als usuaris turístics.

1. L'activitat de guia de turisme és de lliure prestació excepte a l'interior dels monuments declarats bé cultural d'interès nacional i dels museus inscrits al Registre de Museus de Catalunya.

   Les vies o espais públics de lliure circulació són sempre espais de lliure prestació de serveis de guia de turisme.

2. Per establir-se a Catalunya per desenvolupar l'activitat de guia de turisme als llocs on no és de lliure prestació, cal disposar de l'habilitació corresponent, atorgada o reconeguda per l'Administració de la Generalitat en els termes que preveu la normativa.

   Tant l'habilitació per a l'exercici de l'activitat com el seu reconeixement comporten la inscripció d'ofici al Registre de Turisme de Catalunya.

3. Les persones guies de turisme establertes a altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol o en altres estats membres de la Unió Europea poden exercir l'activitat de guia de turisme de forma temporal a Catalunya als llocs on no és de lliure prestació si formalitzen una declaració prèvia, en els termes que preveu la normativa.

1. Als efectes d'aquesta Llei, es consideren administracions competents en matèria de turisme:

   1. L'Administració de la Generalitat.

   2. Els ajuntaments.

   3. Les administracions locals territorials altres que els ajuntaments.

   4. Els organismes autònoms i les entitats de dret públic que siguin constituïts per qualsevol de les administracions especificades en les lletres a, b i c, o hi restin adscrits, per a l'exercici de llurs competències turístiques.

2. Les competències de les administracions turístiques esmentades en l'apartat 1, sempre que no impliquin l'exercici d'autoritat pública, es poden exercir per mitjà d'empreses públiques o recorrent a altres fórmules de dret privat, d'acord amb el que sigui establert per la legislació aplicable en cada cas.

1. Corresponen a l'Administració de la Generalitat, entre altres, les atribucions següents:

   1. El desplegament i l'execució de les mesures d'ordenació i promoció del turisme determinades per aquesta Llei.

   2. La protecció i la preservació dels recursos turístics existents i el foment de la creació, o la creació directa, de nous recursos turístics.

   3. La promoció i la protecció de la imatge de Catalunya com a marca turística, i la coordinació de les activitats públiques i privades que hi tinguin relació.

   4. L'elaboració del Pla de turisme de Catalunya.

   5. La declaració dels recursos turístics essencials, la declaració dels municipis turístics, la declaració d'àrees, béns o serveis d'interès turístic i la creació i la definició de les denominacions geoturístiques.

   6. La potenciació dels ensenyaments de turisme i de la formació i el perfeccionament dels professionals del sector.

   7. L'exercici de les potestats administratives de planificació, programació, foment, inspecció i sanció regulades per aquesta Llei, duna [sic] manera exclusiva o en col·laboració amb altres administracions.

   8. El sosteniment i la gestió del Registre de Turisme de Catalunya i l'elaboració d'estadístiques turístiques.

   9. L'exercici de les potestats administratives vinculades a la protecció de les empreses turístiques legalment constituïdes i a la defensa de llur activitat enfront de l'intrusisme.

   10. La inscripció, modificació o baixa d'ofici en el Registre de turisme de Catalunya de les empreses i dels establiments turístics regulats per aquesta llei i la normativa que la desplega, i dels guies de turisme habilitats.

   11. (Derogada)

2. Les atribucions especificades en l'apartat 1 són exercides pel departament competent en cada cas, sota la direcció i la coordinació del Govern.

Corresponen als ajuntaments, sens perjudici de les competències establertes per la legislació de règim local, les atribucions següents:

1. La promoció i la protecció dels recursos turístics d'interès municipal.

2. La declaració dels recursos turístics d'interès local i, si escau, la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials.

3. L'atorgament de les autoritzacions, les llicències i els permisos que els pertoca d'aprovar d'acord amb la legislació vigent.

   c bis) La comunicació al Registre de Turisme de Catalunya de les altes i baixes d'activitat dels establiments d'allotjament turístic.

4. L'elaboració dels instruments de planejament que tenen atribuïts d'acord amb la legislació vigent.

5. L’exercici de la funció inspectora sobre les activitats turístiques que es duguin a terme dins llur terme municipal, que inclouen els serveis de comercialització presencial o telemàtica d’aquestes activitats, i l’exercici de la potestat sancionadora sobre aquest mateix àmbit, en coordinació, en ambdós casos, amb l’Administració de la Generalitat.

6. La promoció de l'atorgament de denominacions geoturístiques als àmbits territorials en què es troben inclosos i la promoció de la declaració d'interès turístic d'indrets, béns o serveis localitzats dins llur terme municipal.

7. La prestació, en el cas dels municipis turístics, dels serveis mínims que estableix l'article 19.

8. La participació en el procés d'elaboració del Pla de turisme de Catalunya.

9. L'exercici de les competències turístiques que els delega o els assigna l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

Correspon al Consell General d'Aran d'exercir les competències que li hagin estat transferides per la Generalitat en matèria de turisme, d'acord amb la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i amb els decrets de traspàs corresponents.

1. Corresponen als consells comarcals, sens perjudici de les competències establertes per la legislació de règim local, les atribucions següents:

   1. La declaració de recursos turístics d'interès comarcal, la protecció i el foment d'aquests recursos i, si escau, la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials.

   2. La coordinació dels municipis de la comarca, si obté la declaració de comarca d'interès turístic o si més d'un dels municipis que la integren obté la de municipi turístic, en els termes establerts per la legislació de règim local.

   3. La col·laboració en les iniciatives empreses per l'Administració de la Generalitat per promoure la imatge de Catalunya com a marca turística.

   4. La promoció dels recursos turístics de la comarca.

   5. La iniciativa per a obtenir la qualificació de comarca d'interès turístic o les denominacions geoturístiques que coincideixin amb llur àmbit territorial.

   6. La creació i el sosteniment de l'oficina comarcal d'informació turística corresponent, que tenen caràcter obligatori en el cas que la comarca sigui declarada d'interès turístic, i potestatiu en la resta de casos.

   7. L'emissió d'informes en relació amb les sol·licituds presentades pels municipis de llur àmbit territorial per a esdevenir municipis turístics.

   8. La participació en el procés d'elaboració del Pla de turisme de Catalunya.

   9. L'exercici de les competències turístiques que els delega o els assigna l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

2. Correspon també als consells comarcals, en relació amb les activitats i els serveis turístics de competència municipal:

   1. Establir i prestar els serveis mínims inherents a la condició de municipi turístic, en cas de dispensa o en els supòsits especials establerts per la legislació de règim local.

   2. Exercir, per delegació o per conveni, competències municipals.

   3. Establir i prestar serveis o dur a terme obres, amb caràcter complementari dels serveis i les obres municipals.

1. Corresponen a les diputacions provincials, sens perjudici de les competències establertes per la legislació de règim local, les atribucions següents:

   1. La promoció de les marques turístiques de llur àmbit territorial.

   2. La promoció dels recursos turístics de llur àmbit territorial, en coordinació amb tots els ens locals concernits.

   3. L'assessorament i el suport tècnic als ens locals de llur àmbit territorial en qualsevol aspecte que en millori la competitivitat turística.

   4. L'articulació, la coordinació i el foment de les estratègies de promoció derivades de l'àmbit privat del sector turístic.

   5. La participació en la formulació de les eines de planificació turística del conjunt del país.

2. Les diputacions provincials han d'exercir llurs competències turístiques en coordinació amb el departament competent en matèria de turisme i amb les altres administracions turístiques de llur àmbit territorial.

3. Als efectes de l'adequada coordinació entre les diputacions provincials i l'Administració de la Generalitat, s'han d'establir les fórmules de participació recíproca que es considerin necessàries en les entitats i els organismes especialitzats que en depenguin.

1. La Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya constitueix un sistema integrat i coordinat d'informació i atenció als usuaris turístics. Les oficines que s'hi integrin han de promoure la imatge de Catalunya com a marca turística i han de disposar d'un nivell d'informació, de serveis i de materials que tingui un mínim d'homogeneïtat i sigui suficient per a atendre els usuaris turístics.

2. La Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya és integrada per les oficines de turisme de l'Administració de la Generalitat, de les comarques d'interès turístic i dels municipis turístics i per totes les oficines turístiques, públiques o privades, que s'hi adhereixin voluntàriament.

3. S'han d'establir per reglament les funcions, els serveis, el règim horari mínim i la resta de requisits que han de complir les oficines integrades a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya i els avantatges o les prestacions de l'Administració de la Generalitat a què poden accedir, i també el procediment per a sol·licitar l'adhesió voluntària a la Xarxa.

1. El Registre de Turisme de Catalunya és un òrgan de naturalesa administrativa que té per objecte l'exercici de la funció registral relacionada amb l'ordenació i el control del sector turístic. També li correspon de dur a terme activitats informatives, estadístiques, de certificació i de suport als òrgans amb competències relacionades amb l'estudi i la recerca en matèria turística.

2. El Registre de Turisme de Catalunya és adscrit a l'Administració de la Generalitat, per mitjà de la direcció general competent en matèria de turisme.

3. S'inscriuen en el Registre de Turisme de Catalunya totes les empreses i els establiments turístics regulats per aquesta llei i la normativa que la desplega.

4. (Derogat)

5. El número d'inscripció dels allotjaments turístics en el Registre de Turisme de Catalunya ha de constar en tota mena de publicitat, promoció o comercialització.

El Govern ha de vetllar, mitjançant els mecanismes adequats, per la coordinació de les polítiques i les accions dels diversos departaments que tinguin incidència sobre el turisme.

1. Les administracions turístiques han d'ajustar llurs interrelacions als principis de coordinació, col·laboració, cooperació, informació mútua i ple respecte als àmbits competencials respectius. Amb aquesta finalitat, poden emprar tots els mecanismes establerts per la legislació vigent i, en particular, establir convenis i consorcis.

2. L'Administració de la Generalitat pot coordinar l'exercici de les competències turístiques que aquesta Llei atribueix als ens locals, en els termes establerts per la legislació de règim local.

3. L'Administració de la Generalitat ha d'exercir les facultats coordinadores a què es refereix l'apartat 2 només en el supòsit que no sigui possible o convenient d'aplicar les tècniques de col·laboració o cooperació interadministrativa, que tenen caràcter preferent, i en tot cas amb ple respecte a l'autonomia local.

>1. Les entitats representatives de les comunitats catalanes de l'exterior tenen la consideració de vehicle regular i marc preferent de relació entre els membres d'aquestes comunitats i les administracions turístiques de Catalunya.

2. El Govern ha de garantir a les entitats catalanes de l'exterior, i a les federacions i confederacions que les agrupen, l'accés a la informació sobre les disposicions i l'activitat dels seus òrgans en matèria de turisme, i també els ha de garantir la possibilitat de signar convenis de col·laboració amb l'Administració de la Generalitat per a exercir-ne la representació i prestar els serveis o complir les funcions que els delegui en l'àmbit de la promoció turística de Catalunya.

3. Les entitats catalanes de l'exterior poden percebre els ajuts que la Generalitat acordi d'establir per al compliment dels objectius d'aquesta Llei, sempre que la naturalesa i les finalitats d'aquests ajuts permetin d'incloure-les entre les possibles entitats destinatàries, sens perjudici del suport que el Govern pugui oferir a les activitats de promoció turística de Catalunya que duguin a terme.

4. La participació de representants de les entitats catalanes de l'exterior en els ens i els òrgans turístics de l'Administració de la Generalitat es fa, d'acord amb el que sigui establert per reglament, mitjançant els representants escollits com a membres del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes de l'Exterior, o de l'òrgan que el substitueixi.

1. Constitueixen infraccions administratives en matèria de turisme les accions i les omissions tipificades com a tals per aquesta Llei, a les quals s'aplica el règim sancionador que s'hi estableix.

2. Amb l'objectiu de millorar la identificació de les conductes infractores o la determinació de les sancions que els corresponen, es poden concretar per reglament l'especificació o la gradació de les infraccions i les sancions establertes per aquesta Llei, sense alterar-ne la naturalesa o els límits ni establir-ne de noves.

1. Si l'òrgan competent per a incoar un procediment sancionador en matèria de turisme considera que les infraccions poden ésser constitutives de delicte o falta, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal i, si escau, acordar la suspensió del procediment fins que la resolució judicial sigui ferma. Aquesta suspensió no s'estén a l'executivitat de les mesures cautelars adoptades per restablir l'ordre jurídic presumptament vulnerat, tret que hi hagi una resolució judicial en sentit contrari.

2. Si una infracció en matèria de turisme dóna lloc a la instrucció d'una causa penal davant els tribunals de justícia, aquesta suspèn la tramitació del procediment sancionador que s'hagi iniciat pels mateixos fets i, si escau, l'execució dels actes administratius relacionats amb la imposició de la sanció. Si l'autoritat judicial acorda l'arxivament de les actuacions o dicta una interlocutòria de sobreseïment o una sentència absolutòria, el procediment sancionador reprèn la tramitació.

3. En el supòsit de coincidència d'una causa penal i d'un procediment sancionador administratiu, la sanció penal exclou la imposició de la sanció administrativa, si hi ha identitat de subjectes, fets i fonament.

Les infraccions administratives en matèria de turisme es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Es considera infracció lleu:

1. No posseir, no exhibir o exhibir defectuosament els distintius, els anuncis, els senyals o la informació d'exhibició obligatòria.

2. Incomplir el termini o les condicions establerts per a fer les comunicacions o les notificacions preceptives.

3. Faltar al respecte i la consideració deguts als usuaris turístics.

4. Fer una utilització negligent dels recursos turístics que els produeixi desperfectes lleus o comporti un menyscabament lleu de llurs valors ambientals, culturals, històrics o econòmics.

5. Incórrer en deficiències lleus en la prestació dels serveis amb relació a la categoria de l'establiment i a les condicions anunciades o pactades.

6. Incórrer en deficiències en el manteniment i la higiene dels establiments i en els serveis de neteja i reparació dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris.

7. (Derogada)

9. (Derogada)

9. Incomplir les normes sobre la publicitat de les prestacions, dels serveis i dels preus.

   i bis )

10. Qualsevol infracció classificada com a greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

11. Qualsevol altra inobservança de les disposicions contingudes en aquesta llei i en la normativa que la completa o desenvolupa, sempre que no tingui transcendència econòmica directa ni comporti perjudicis greus per als usuaris turístics.

Es considera infracció greu, als efectes d'aquesta Llei:

1. Oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar del títol habilitant corresponent, sempre que es compleixin tots els requisits establerts per a poder-lo obtenir.

2. Emprar denominacions, rètols o distintius diferents dels que pertoquen a la classificació de l'establiment o de l'activitat.

3. Dur a terme reformes no autoritzades prèviament per l’Administració, si es modifiquen els requisits bàsics essencials per a l’exercici de l’activitat, es disminueix la qualitat reconeguda a l’establiment o en resulta afectada la classificació, la categoria o la capacitat d’allotjament.

4. Incomplir obligacions contractuals o legals relatives als drets dels usuaris turístics.

5. Faltar greument al respecte i la consideració deguts als usuaris turístics, o tractar-los d'una manera ofensiva.

6. Prohibir als usuaris d'accedir lliurement als establiments, expulsar-los-en o privar-los de fer ús dels serveis, si no és per causa justificada.

7. (Derogada)

8. Fer publicitat que sigui enganyosa o que pugui afavorir la confusió sobre els elements essencials dels serveis oferts.

9. Dur a terme activitats que produeixin danys greus als recursos turístics o comportin un menyscabament substancial de llurs valors inherents i en minvin la capacitat d'atracció d'usuaris turístics.

10. Apropiar-se indegudament o fer un ús no autoritzat de noms, dissenys o materials directament relacionats amb la promoció de Catalunya com a marca turística, o de les declaracions i denominacions turístiques reconegudes legalment.

11. Emprar, en la prestació de serveis turístics, elements, persones o béns que no comptin amb l'habilitació corresponent.

12. Haver sobrecontractat places o reserves, si l'empresa infractora facilita allotjament en condicions similars a les persones afectades, en establiments d'una categoria igual o superior situats en una altra localitat de la mateixa zona.

13. Resistir-se a facilitar l’actuació dels serveis d’inspecció turística o no atendre, dins de termini, els seus requeriments d’informació.

14. Incomplir els terminis concedits per l'Administració per a esmenar deficiències detectades pels inspectors turístics.

15. Incórrer en deficiències manifestes en la prestació dels serveis, en el manteniment i la higiene dels establiments i en els serveis de neteja i reparació dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris.

16. (Derogada)

17. No lliurar als usuaris turístics els documents a què tenen dret d'acord amb aquesta Llei i amb la normativa complementària.

18. Incomplir les obligacions que estableix l'article 31.c.

19. Destinar les subvencions, els ajuts, els fons o els beneficis concedits per les administracions turístiques a finalitats diferents a l'establerta, o incomplir greument la resta de normes reguladores d'aquestes línies de foment.

20. Obstruir l'actuació inspectora de l'Administració, oposar-s'hi per qualsevol mitjà o aportar-hi informació o documentació falsa.

21. Exercir l’activitat d’establiment d’allotjament turístic sense tenir-ne la unitat empresarial d’explotació.

    u bis) Ometre dades o aportar dades falses o inexactes en les declaracions responsables o en els documents que s'hagin de presentar davant l'Administració turística i que atorguin facultats o concedeixin drets.

    u ter) Comercialitzar, contractar, oferir o facilitar allotjaments turístics, o fer-ne publicitat, sense fer constar el número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya o fent constar números o expressions incorrectes.

    u quater) Comercialitzar activitats o serveis turístics que no disposin de l’habilitació corresponent.

    u quinquies). Incomplir l'ordre de retirada de la publicitat sense número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya.

    u sexies) No comunicar a l'Administració competent que es desenvolupa una activitat turística clandestina en un habitatge de la seva propietat.

    u septies) Superar el nombre màxim d'usuaris allotjats que estableix la normativa turística o el títol habilitant.

    u octies) No adoptar les mesures establertes per la normativa quan es produeixen comportaments que atempten contra les normes bàsiques de convivència als allotjaments turístics situats en habitatges.

    u novies) Oferir, comercialitzar o cedir un habitatge d'ús turístic per habitacions, directament o per mitjà d'un intermediari.

    u decies) La sobreocupació temporal en un allotjament turístic per a una finalitat diferent de la recollida en l'autorització, o en la declaració responsable o comunicació d'inici d'activitat presentada.

22. Qualsevol infracció classificada com a molt greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

Es considera infracció molt greu, als efectes d'aquesta Llei:

1. Comercialitzar, oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar dels requisits o les condicions normativament establertes per a obtenir l'habilitació corresponent.

2. Cometre infraccions de la normativa turística que comportin un perjudici greu per als recursos turístics essencials de Catalunya.

3. Haver sobrecontractat places o reserves, si l'empresa infractora no facilita allotjament a les persones afectades en les condicions que determina l'article 88.l.

4. Negar-se a allotjar clientela provinent d'una empresa intermediària, amb reserva feta i acceptada, o efectuada d'acord amb les condicions prèviament pactades, independentment del sistema i els terminis acordats per a la liquidació.

5. Incomplir obligacions contractuals o legals, si s'ocasionen perjudicis molt greus als usuaris turístics.

6. Reiterar l'omissió, falsedat o inexactitud en l'aportació de les dades de les declaracions responsables o dels documents que s'hagin de presentar davant l'Administració turística i que atorguin facultats o concedeixin drets, que l'Administració ja hagi comprovat abans en sentit idèntic.

7. (Derogada)

1. Es produeix reincidència si la persona responsable d'una infracció en comet una altra de la mateixa naturalesa en el termini d'un any, comptat a partir de la data en què s'havia comès la infracció, sempre que s'hagi declarat per resolució ferma en la via administrativa.

2. En cas de reincidència, la infracció es pot considerar inclosa dins la classe immediatament superior.

1. Les persones físiques i jurídiques que intervenen en els serveis o activitats turístics són subjectes responsables si cometen les infraccions que tipifica aquesta llei, amb les particularitats següents:

   1. Si dues o més persones són responsables d’una infracció i no se’n pot determinar el grau de participació, aquestes persones són solidàriament responsables als efectes de les sancions que en derivin.

   2. En les infraccions comeses per persones que presten llurs serveis en establiments turístics, se’n consideren responsables les persones físiques o jurídiques titulars d’aquests establiments.

   3. Si una infracció és imputada a una persona jurídica, també se’n poden considerar responsables les persones que n’integren els organismes rectors o de direcció.

2. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei amb relació a les activitats d'allotjament turístic:

   1. Els propietaris dels allotjaments turístics en què es duguin a terme les activitats constitutives d'infracció.

   2. Les persones que, sense tenir la condició de propietari exigida per a ésser titulars de l'activitat d'allotjament turístic, hi duguin a terme les activitats constitutives d'infracció.

   3. Les persones que duguin a terme activitats d'allotjament turístic constitutives d'infracció en allotjaments altres que els indicats en les lletres a i b sense l'autorització deguda del propietari.

   4. Els comercialitzadors o gestors de les activitats d'allotjament turístic constitutives d'infracció.

3. Els titulars de les empreses, els serveis o les activitats de caràcter turístic són responsables subsidiaris dels danys causats als recursos turístics pels usuaris respectius, si els dits titulars incompleixen el deure de prevenir la comissió de la infracció, sens perjudici de les accions de rescabalament que siguin procedents.

1. Les infraccions establertes per aquesta Llei i per les disposicions turístiques complementàries poden ésser sancionades mitjançant advertiment, multa, suspensió de l'activitat o tancament temporal o definitiu de l'establiment.

2. En el supòsit d'infraccions greus o molt greus, i com a complement de les sancions principals establertes per l'apartat 1, també es pot acordar la imposició de les sancions accessòries següents:

1. Revocació del títol, l'autorització, la inscripció o l'habilitació corresponent.

2. Suspensió o retirada dels ajuts de caràcter financer obtinguts pel subjecte infractor i inhabilitació per a sol·licitar-ne de nous, per un període no superior a dos anys.

Les sancions s'imposen tenint en compte les circumstàncies concurrents i, en particular:

1. Els perjudicis causats als usuaris turístics o als veïns i el nombre d'afectats.

2. El benefici il·lícit obtingut.

3. El volum econòmic i la situació financera del subjecte turístic.

4. La categoria de l'establiment i les característiques del servei o l'activitat.

5. La reincidència o la reiteració en les conductes infractores.

6. La reparació total o parcial, durant la tramitació de l'expedient sancionador, de les anomalies o els perjudicis que n'han originat la incoació.

7. L'existència i el grau d'intencionalitat.

8. La transcendència social de l'actuació infractora.

9. La continuïtat o persistència en la conducta infractora.

10. La prestació de serveis turístics il·legals amb aparença de legalitat.

11. L'exercici il·legal de l'activitat d'allotjament turístic sense el coneixement o el consentiment del propietari de l'immoble.

12. El nombre d'allotjaments turístics comercialitzats il·legalment.

13. El nombre de persones afectades.

14. La posició de l'infractor en el mercat.

1. Les infraccions d'aquesta llei són sancionades amb l'aplicació de les mesures següents:

   1. Les infraccions lleus, amb un advertiment o amb una multa de fins a 3.000 euros.

   2. Les infraccions greus, amb una multa d'entre 3.001 i 60.000 euros o, si el caràcter i la gravetat de la infracció ho fan recomanable, amb la suspensió de l'activitat o el tancament temporal de l'establiment, per un temps màxim d'un any.

   3. Les infraccions molt greus, amb una multa d'entre 60.001 i 600.000 euros o, si el caràcter i la gravetat de la infracció ho fan recomanable, amb la suspensió de l'activitat o el tancament temporal de l'establiment, per un temps màxim de dos anys, o amb el tancament definitiu de l'establiment.

2. En l'aplicació de les sancions, cal assegurar en qualsevol cas que la sanció imposada no resulti més beneficiosa per als infractors que el compliment de les normes infringides.

1. En cas d'imposició de sancions per infraccions greus o molt greus d'aquesta Llei, l'òrgan sancionador ha de comunicar al Registre de Turisme de Catalunya la resolució ferma corresponent, en el termini de deu dies d'haver estat notificada. Les persones interessades poden sol·licitar la cancel·lació de la inscripció de la sanció imposada, un cop transcorreguts dos anys des de l'anotació, sens perjudici que el mateix Registre pugui efectuar d'ofici l'esmentada cancel·lació.

2. En cas d'infraccions molt greus d'aquesta Llei, l'autoritat que ha resolt l'expedient pot acordar la publicació de la sanció, un cop esdevinguda ferma en la via administrativa, en previsió de futures conductes infractores.

3. Si, com a conseqüència de la incoació d'un expedient administratiu, se sanciona la infracció d'aquesta Llei en matèria de publicitat, l'òrgan competent pot exigir als infractors la publicació d'un comunicat en què es rectifiqui la publicitat efectuada, publicació que s'ha de fer en condicions i amb mitjans iguals o similars a aquells en què es va produir l'actuació sancionada.

(Derogat)

1. Mitjançant la incoació de l'expedient corresponent, i sense que tingui caràcter de sanció, l'òrgan competent pot acordar el cessament de l'activitat de les empreses, els establiments, els habitatges d'ús turístic i les llars compartides que no compleixin els requisits establerts legalment per a l'exercici de l'activitat fins que es rectifiquin els defectes observats o es compleixin els requisits establerts legalment.

2. La resolució que ordeni el cessament de l'activitat de les empreses, els establiments, els habitatges d'ús turístic i les llars compartides ha de determinar la impossibilitat d'instar un nou procediment d'habilitació amb el mateix objecte durant un període d'un any.

1. Els òrgans competents poden imposar multes coercitives, un cop fet el requeriment d'execució dels actes i les resolucions de caràcter administratiu destinats al compliment del que determinen aquesta Llei i les altres disposicions relatives al sector turístic.

2. El requeriment a què fa referència l’apartat 1 ha d’advertir la persona interessada del termini de què disposa per a complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d’incompliment, li pot ésser imposada. En qualsevol cas, el termini fixat ha d’ésser suficient per al compliment de l’obligació de què es tracti, i la multa no pot excedir els 10.000 euros.

3. L'incompliment del requeriment a què es refereix l'apartat 1 pot donar lloc, un cop comprovat per l'Administració, a la reiteració de les multes, per períodes de temps que siguin suficients per al compliment i que en tot cas no poden ésser inferiors a l'assenyalat en el primer requeriment.

4. Les multes coercitives són independents de les que es puguin imposar en concepte de sanció, i hi són compatibles.

1. S'han de determinar per reglament els òrgans competents per a instruir i resoldre els expedients que s'incoïn per les infraccions d'aquesta Llei, d'acord amb el caràcter de les infraccions i la quantia o la naturalesa de les sancions.

2. El reglament a què es refereix l'apartat 1 ha de recollir les competències transferides al Consell General d'Aran, ha d'atribuir competències específiques als municipis en aquesta matèria i ha de fer possible la separació entre els òrgans instructors i els òrgans sancionadors. En tot cas, la potestat sancionadora que aquesta Llei atribueix en matèria turística als ens locals ha d'ésser exercida d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

1. Les infraccions i les sancions regulades per aquesta Llei prescriuen en el termini d'un any, les infraccions lleus; de dos anys, les greus, i de tres anys, les molt greus.

2. El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s'hagin comès, i el de les sancions comença a comptar l'endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució per la qual s'imposa la sanció. El termini queda interromput per la incoació del procediment sancionador i pels altres fets que legalment en comportin la suspensió.

3. Les infraccions consistents en l'incompliment d'una obligació de caràcter permanent no prescriuen.

Si transcorre un any des de la incoació de l'expedient sancionador i l'òrgan competent no ha dictat i notificat resolució expressa, s'entén que el procediment ha caducat i que s'han d'arxivar les actuacions, amb el benentès que cal excloure del còmput les paralitzacions no imputables a l'Administració i les suspensions o les ampliacions de terminis que s'acordin de conformitat amb la legislació reguladora del procediment administratiu.

1. El procediment sancionador és iniciat d'ofici per l'òrgan competent:

   1. Per iniciativa pròpia.

   2. Com a conseqüència de les actes aixecades pels serveis d'inspecció.

   3. En virtut de les queixes, les denúncies o les reclamacions presentades pels usuaris turístics o per les associacions que els representen.

   4. Si les autoritats o els òrgans administratius competents li comuniquen que han tingut coneixement de fets que puguin ésser constitutius d'infracció.

2. Amb caràcter previ a la incoació d'un procediment sancionador, es pot ordenar un tràmit d'informació per a l'aclariment dels fets. A la vista de les actuacions, i un cop examinats els fets, cal determinar l'existència o la inexistència d'indicis d'infracció i, si n'hi ha, iniciar el procediment sancionador, d'acord amb els principis i els límits establerts per la legislació reguladora del procediment administratiu.

1. Amb caràcter previ o simultani a la tramitació d'un expedient sancionador, es pot oferir a l'empresa o la persona presumptament infractora la possibilitat de reparar els perjudicis causats, o de normalitzar les irregularitats administratives en què hagi pogut incórrer.

2. La conciliació voluntària per a la reparació dels perjudicis causats als consumidors o als usuaris per les empreses prestadores dels serveis turístics es pot intentar únicament en les reclamacions en què hi hagi un interès particular i aquest sigui quantificable.

3. Per a poder accedir a la reparació de les irregularitats administratives, d'acord amb l'apartat 1, s'ha de tenir en compte l'entitat de la infracció i del perjudici que en derivi.

4. La reparació dels perjudicis causats, en virtut del que disposen els apartats 1 i 2, pot comportar l'arxivament de les actuacions, o bé l'atenuació en la qualificació de les infraccions o en la modalitat, la quantificació o la intensitat de les sancions.

1. Abans de la iniciació d'un procediment sancionador, l'òrgan administratiu competent per a iniciar-lo pot adoptar, d'ofici o a instància de part interessada, alguna o algunes de les mesures cautelars que estableix l'apartat 3, si ho justifica la necessitat de prevenir riscos per a la seguretat o els interessos econòmics dels usuaris o de preservar els recursos turístics. L'acord d'iniciació del procediment s'ha d'adoptar necessàriament abans que transcorrin quinze dies des de l'adopció de les esmentades mesures, i n'ha de dictar la confirmació o l'aixecament.

2. L'òrgan competent per a resoldre el procediment a què es refereix l'apartat 1 pot acordar igualment en qualsevol moment del procediment, d'ofici o a instància de part interessada, i amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució que finalment es dicti, l'adopció de qualsevol de les mesures cautelars que estableix l'apartat 3.

3. Als efectes del que estableix aquest article, l'òrgan competent pot adoptar, mitjançant resolució motivada, un cop concedida audiència a la persona interessada, alguna de les mesures cautelars següents:

1. El tancament provisional de l'establiment, total o parcial, per un temps màxim de sis mesos.

2. La suspensió de l'autorització que habilita per a exercir l'activitat empresarial turística, per un temps màxim de sis mesos.

1. Si un procediment sancionador s'ha iniciat com a conseqüència d'una presumpta infracció en un àmbit regulat per una normativa sectorial específica, l'òrgan sancionador ha de posar els fets en coneixement de l'Administració, els departaments o els òrgans afectats, amb la finalitat que puguin actuar d'acord amb llurs atribucions o emetre, si escau, l'informe corresponent.

2. Els òrgans de l'Administració de la Generalitat les competències dels quals poden concórrer en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei resten obligats en qualsevol cas a actuar sota els principis de coordinació i de col·laboració.

3. En el curs de la instrucció d'un procediment sancionador, la persona interessada pot proposar les proves que consideri necessàries per a la defensa dels seus drets, i l'òrgan encarregat de la instrucció ha d'ordenar les que estimi pertinents. En qualsevol cas, l'Administració ha de considerar la prova inclosa en l'expedient sancionador, i n'ha de valorar el resultat en conjunt.

4. Els procediments sancionadors iniciats de conformitat amb aquesta Llei es clouen per les causes i mitjançant les formes determinades per la legislació reguladora del procediment administratiu sancionador, i també en el supòsit de caducitat regulat per aquesta Llei.

1. El presumpte infractor pot fer el reconeixement de la seva responsabilitat i la sol·licitud de pagament voluntari del 50% de l'import de la sanció de multa determinada, en els termes que s'estableixen per reglament. El reconeixement de responsabilitat i el pagament voluntari s'han de fer abans de la resolució del procediment i comporten les conseqüències següents:

   1. El reconeixement de responsabilitat per part del presumpte infractor i la seva renúncia a formular al·legacions en via administrativa. En cas que es formulin, s'han de considerar no presentades.

   2. La terminació del procediment amb la resolució que declari l'existència del reconeixement de la responsabilitat i la realització del pagament voluntari bonificat.

   3. L'exhauriment de la via administrativa. El termini per a interposar recurs contenciós administratiu s'inicia l'endemà de la notificació de la resolució que declari l'existència del reconeixement de responsabilitat i del pagament voluntari.

2. El pagament voluntari a què es refereix l'apartat 1 no impedeix que es pugui continuar la tramitació del procediment sancionador si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d'altres persones o entitats.