Legislació en Matèria D'aigües de Catalunya. (Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoDecreto Legislativo
EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Els articles 9.13, 9.16, 10.1.6 i 11.10 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueixen a la Generalitat de Catalunya competències en matèria d'aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient en el marc establert pels articles 149.1.23 i 149.1.24 de la Constitució.

La primera manifestació de l'exercici d'aquestes competències va ser la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals, mitjançant la qual es va crear un tribut propi per finançar les despeses d'inversió i explotació de les infraestructures de sanejament i depuració.

El Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, de traspàs a la Generalitat de Catalunya de funcions i serveis en matèria d'obres hidràuliques, dictat en desenvolupament de les previsions constitucionals i estatutàries i, de conformitat amb les previsions de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l'execució de les seves competències en matèria d'aigües.

La Generalitat de Catalunya va anar desplegant les competències esmentades quant a l'organització mitjançant la Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya. Aquesta Llei i la Llei 5/1981 van ser objecte de refosa mitjançant el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.

El 1990 van dictar-se dues lleis relatives a l'actuació de l'Administració hidràulica de Catalunya: la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, matèria que, per la seva singularitat havia de ser objecte d'un tractament especial, i la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, en la qual s'introdueix un nou règim econòmic i financer per a l'execució d'infraestructures hidràuliques generals i d'abastament, amb la creació d'un nou tribut de la Generalitat per finançar-les.

L'Administració hidràulica de Catalunya va ser objecte de reforma mitjançant la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, que va reconvertir l'organisme autònom esmentat en una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, sotmès a la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.

Ateses la nova orientació normativa europea en matèria d'aigües, especialment pel que fa al tractament integral del cicle hidràulic, i la necessitat de modificar l'Administració hidràulica de Catalunya per tal de dotar-la de més eficàcia, es va crear, mitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, l'Agència Catalana de l'Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d'Administració hidràulica única.

La promulgació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, continua en la mateixa línia de reforma del marc normatiu en matèria d'aigües duent a terme una reordenació dels principis i les competències que informen l'actuació de l'Administració hidràulica, reformant el règim de la planificació hidrològica i modificant la tributació sobre l'aigua per donar resposta als nous requeriments. Entre altres novetats, aquesta Llei crea l'Administració local de l'aigua i el sistema de sanejament com a unitat bàsica per a la prestació del servei integral de tractament i evacuació de les aigües residuals, regula el nou règim de la planificació hidrològica prenent el Districte de Conca Fluvial com a unitat bàsica de gestió, crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua i modifica el règim de l'Ens d'Abastament d'Aigua que havia estat creat per la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.

La disposició final de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, atorgava al Govern un termini d'un any per refondre en un text únic la Llei esmentada, les disposicions relatives a la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua contingudes en la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, i els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, i de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, regularitzant, harmonitzant i aclarint, quan calgués, les disposicions esmentades.

La disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, ha habilitat de nou el Govern per elaborar un text refós de les disposicions esmentades, incloent-hi les modificacions que han anat incorporant-hi altres normes com la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i la mateixa Llei 31/2002.

Per tant, en exercici de la delegació esmentada, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

ARTICLE ÚNIC
  1. Aquest Decret legislatiu es dicta en compliment del mandat establert a la disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

  2. S'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, el text del qual es publica a continuació.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que aprova i, particularment, les següents:

  1. La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua.

  2. Els articles 15, 16, 17, 18, 19, 20 i 21 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

  3. Els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament de l'aigua a l'àrea de Barcelona.

  4. Els preceptes vigents de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya.

  5. Els preceptes vigents de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.

Totes les referències realitzades a qualsevol de les disposicions esmentades objecte de refosa s'entendran realitzades als articles corresponents d'aquest text.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova entren en vigor al dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 4 de novembre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller de Medi Ambient

TEXT REFÓS DE LA LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D'AIGÜES DE CATALUNYA.

TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals Artículos 1 a 6
ARTICLE 1 Objecte

1.1 Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d'aigües i obres hidràuliques, regular, en l'àmbit d'aquestes competències, l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic.

1.2 Resten excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, llevat del règim fiscal establert pel títol VI, les aigües minerals i termals, que es regulen per llur legislació específica.

ARTICLE 2 Definicions

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per:

  1. Conca hidrogràfica o fluvial: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta, i les aigües subterrànies i costaneres associades.

  2. Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial: la zona administrativa marina i terrestre, composta per una o més conques fluvials veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades.

  3. Subconca: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un punt particular d'un curs d'aigua, que, generalment, és un llac o una confluència.

  4. Ús sostenible de l'aigua: l'ús que permet un equilibri entre la demanda existent i previsible i la disponibilitat del recurs en el temps, tot garantint el manteniment dels cabals ecològics i la qualitat de l'aigua necessària per al funcionament dels ecosistemes aquàtics.

  5. Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua i l'estructura física de la massa d'aigua, però se centra en la condició dels elements biològics de l'ecosistema.

  6. Estat químic: una expressió del grau de contaminació d'una massa d'aigua.

  7. Gestió integrada de l'aigua: l'abastament en alta, el subministrament domiciliari o en baixa, el sanejament de les aigües residuals, tant en alta com en baixa, i el retorn de l'aigua al medi.

  8. Entitat subministradora d'aigua: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, faci un subministrament d'aigua en baixa.

  9. Entitat local de l'aigua bàsica (ELA bàsica): l'ens local o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per a gestionar un o més sistemes públics de sanejament d'aigües residuals i el sistema o sistemes d'abastament d'aigua en alta i de subministrament d'aigua en baixa dels municipis que el componen.

  10. Entitat local de l'aigua qualificada (ELA qualificada): l'ens local supramunicipal o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia adequats per a la gestió integrada de l'aigua en una conca o porció de conca fluvial, l'àmbit territorial dels quals és definit per la planificació hidrològica. Aquesta adequació de l'ens no implica, necessàriament, la gestió de tots els serveis compresos en la gestió integrada de l'aigua.

  11. Obra hidràulica: les obres i les infraestructures vinculades a la regulació, la conducció, la potabilització i la dessalinització dels recursos hidràulics, i al sanejament i la depuració de les aigües residuals i qualsevol altra acció reconeguda com a tal per la legislació d'aigües.

  12. Xarxes bàsiques d'abastament: el conjunt d'instal·lacions situades en el territori de Catalunya afectades a la captació i l'adducció, les plantes de potabilització, les conduccions, les estacions de bombament i els dipòsits reguladors que siguin susceptibles de portar aigua fins als dipòsits de capçalera o punts de connexió d'un o més sistemes municipals de subministrament d'aigua en baixa, amb independència de la titularitat i la gestió.

  13. Sistema públic de sanejament d'aigües residuals: el conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació depuradora d'aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, amb l'objecte de recollir, conduir fins a l'estació i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en un o més municipis.

    13 bis . Alta inspecció dels sistemes públics de sanejament : el conjunt de facultats de comprovació i verificació de la gestió administrativa, tècnica i econòmica, dels sistemes públics de sanejament i de l’aplicació dels requisits tècnics d’explotació que garanteixen el bon funcionament de les instal·lacions que els integren, als efectes del compliment de les condicions d’abocament al medi.

    13 ter. Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per l'estació depuradora d'aigües residuals, les instal·lacions de post tractament de fangs, les estacions de bombament, els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta. S'entén per col·lectors en alta el conjunt de conduccions i d'elements auxiliars necessaris per a interceptar els abocaments d'aigües residuals urbanes d'un o diversos nuclis urbans, a partir d'un únic punt de connexió per vessant situat fora del nucli o nuclis, i conduir-los fins a l'estació depuradora d'aigües residuals.

    13 quater. Despeses d'inversió en sistemes públics de sanejament en alta: inclouen els costos de construcció d'un nou sistema públic de sanejament, els costos d'ampliació d'un sistema existent que n'incrementin la capacitat de tractament, tant hidràulica com d'eliminació de contaminants, i els costos derivats de la substitució final de part o la totalitat d'un sistema públic de sanejament per haver arribat al final de la seva vida útil.

    13 quinquies. Despeses de reposició en un sistema públic de sanejament: inclouen els costos derivats del canvi d'un dels elements integrants del sistema públic de sanejament que ha arribat al final de la seva vida útil per un de característiques equivalents.

    13 sexies. Despeses de millora en un sistema públic de sanejament: inclou els costos derivats de la dotació d'un element nou al sistema públic de sanejament i els derivats del canvi d'un element o conjunt d'elements existents integrants del sistema per un element o conjunt d'elements de tecnologia millor o més moderna i/o de prestacions superiors que aporta un benefici en termes d'estalvi en les despeses d'explotació, de seguretat en les persones i les instal·lacions o d'increment o garantia del compliment dels objectius de qualitat.

  14. Ús de l'aigua: qualsevol activitat relacionada amb les diferents fases indissociables i seqüencials que comprèn el cicle integral de l'aigua, el qual s'inicia amb els processos necessaris per obtenir aigua com a recurs fins que finalitza amb el retorn al medi.

    Inclou:

    1. L'extracció i la captació del medi o d'una infraestructura de l'Agència Catalana de l'Aigua o d'un altre operador; la distribució i el consum d'aigües superficials o subterrànies, i la producció per mitjà d'instal·lacions de tractament d'aigua marina.

    2. L'emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d'aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.

    3. Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l'estat de les aigües, com ara la generació d'energia elèctrica i la refrigeració.

  15. Consum bàsic: el volum d'aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d'una persona en un context social determinat.

  16. Usos de l'aigua:

    1. Usos domèstics de l'aigua: els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l'ús de l'aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins i d'horts destinats a consum domèstic privat, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb d'altres usos de l'aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l'activitat humana en habitatges.

    2. Usos agrícoles i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats econòmiques incloses en els grups 011, 012, 013, 015, 0161, 0163, 0164 i la divisió 02 de la secció A de la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009), aprovada pel Decret 137/2008, del 8 de juliol, fets per una explotació agrària.

    3. Usos ramaders i assimilables: els corresponents a les activitats incloses en els grups 014, 0162 i 017 de la secció A de la CCAE-2009.

    4. Usos industrials i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en les seccions B, C i D i en els grups A032, E360, E383 i J581 de la CCAE-2009. Es consideren usos assimilables als industrials els corresponents a la resta d'activitats econòmiques, sempre que no estiguin inclosos en les lletres a, b o c d'aquest apartat, i també els corresponents a reg d'horts no considerats en els apartats a o b.

  17. Població:

    1. Població permanent d'un municipi o nucli de població: el nombre d'habitants residents a cada municipi o nucli de població segons el padró municipal d'habitants.

    2. Població estacional d'un municipi o un nucli de població: la capacitat d'acolliment de cada municipi o nucli de població afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hosteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d'acord amb la taula d'equivalències següent:

      b.1) Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència.

      b.2) Hotels i pensions: un habitant per plaça.

      b.3) Càmpings: 2,5 habitants per unitat d'acampada, d'acord amb la capacitat nominal del càmping.

      b.4) Altres instal·lacions d'alberg: un habitant per plaça d'allotjament.

    3. Població estacional ponderada d'un municipi o nucli de població: la que resulta d'aplicar la proporció d'estacionalitat 0,4 a la població estacional calculada segons la definició de la lletra b).

    4. Població base d'un municipi o un nucli de població: la que resulta de la suma de la població permanent i la població estacional ponderada.

  18. Empresa d'abocament: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que recull, condueix, tracta i aboca aigües residuals de tercers. Els usuaris de l'aigua poden estar-hi connectats per:

    – Connexió directa: qualsevol connexió que no formi part d'una xarxa de sanejament pública, com xarxes internes de polígons industrials, xarxes de clavegueram privades, col·lectors particulars, cisternes mòbils, o altres.

    – Connexió indirecta: per mitjà de la xarxa de sanejament pública.

    Els ens gestors dels sistemes públics de sanejament no es consideren empreses d'abocament.

ARTICLE 3 Principis

3.1 La Generalitat exerceix les seves competències en matèria d'aigües i obres hidràuliques, vetllant per l'ús sostenible, l'estalvi, la reutilització, l'optimització i l'eficiència en la gestió dels recursos hídrics, i fent possible un nivell bàsic de l'ús domèstic a un preu assequible. Amb aquesta finalitat, ordena la seva actuació d'acord amb els principis següents:

  1. Unitat de gestió, tractament integral, economia de l'aigua, descentralització, desconcentració, coordinació, col·laboració i eficàcia.

  2. Respecte a la unitat de conca i subconca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.

  3. Coresponsabilització, transparència, informació i participació del públic en general, i dels usuaris, en particular.

  4. Compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la preservació, la protecció, la millora i la restauració del medi i dels ecosistemes vinculats amb el medi hídric.

  5. Prevenció de la contaminació, protecció i millora de la qualitat i sanejament de l'aigua.

  6. Planificació com a instrument per economitzar i racionalitzar l'ús dels recursos hídrics.

  7. Promoció de les actuacions necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris hídrics.

  8. Subsidiarietat, apropant l'acció administrativa allà on resulta més eficient als ciutadans.

  9. Equilibri en el desenvolupament territorial i sectorial.

  10. Solidaritat interterritorial.

  11. Pagament per l'ús de l'aigua i per la contaminació de l'aigua.

  12. Suficiència financera per afrontar els costos associats al cicle hídric.

  13. Garantia d'un preu assequible per als consums domèstics de tipus familiar no sumptuaris.

  14. Prevenció dels danys produïts per inundacions i promoció de les actuacions necessàries per a prevenir i controlar els riscos d'inundació i protegir el domini públic hidràulic.

3.2 L'Administració hidràulica, particularment, desenvolupa les funcions dimanants de les competències de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent, tenint en compte la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya.

3.3 En concret, amb relació a l’àmbit econòmic financer i a l’exigència dels tributs que els correspongui d’acord amb la normativa vigent, les administracions titulars dels serveis d’abastament i sanejament han de tenir present el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua.

A aquests efectes, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de dictar les recomanacions relatives a les fórmules per al compliment de les exigències derivades d’aquests principis, mitjançant l’establiment de criteris que, intensificant la progressivitat, promoguin l’ús eficient del recurs, i ha de fixar, d’acord amb les seves competències, els conceptes repercutibles, fixos i variables, i també qualsevol altre element que permeti una facturació adequada en tot el territori, sens perjudici de l’autonomia dels ens locals per a la fixació de les tarifes.

Per al compliment del que estableixen els apartats precedents i la resta d’articles concordants, l’Agència ha d’instar, en els termes establerts per la normativa estatal i autonòmica de règim local, l’exercici de les actuacions de caràcter administratiu o judicial que siguin necessàries contra actes o acords dels ens locals que els incompleixin.

ARTICLE 4 Competències de la Generalitat

Correspon a la Generalitat:

  1. La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració general de l'Estat, particularment en la que afecti a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.

  2. L'ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot l'aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d'administració i control de la qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l'atermenament i la modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya.

  3. L'administració, la gestió i el control de qualitat dels aprofitaments hídrics corresponents a conques hidrogràfiques situades al territori de Catalunya compartides amb altres comunitats autònomes, inclòs l'exercici de la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i la tramitació fins a la proposta de resolució dels expedients que s'hi refereixen, en els termes establerts per la legislació vigent en la matèria, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

  4. La programació, la promoció, l'aprovació, l'execució i l'explotació dels aprofitaments hídrics i de les obres hidràuliques que es facin a Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma.

  5. L'execució i l'explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal i les d'àmbit supracomunitari que li deleguin o encomanin amb la transferència de les dotacions econòmiques corresponents.

  6. La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

  7. L'exercici de les atribucions que aquesta Llei li confereix en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament i els sistemes de sanejament.

  8. La regulació i l'establiment d'auxilis econòmics i l'atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització d'actuacions d'interès públic en relació amb el cicle de l'aigua a Catalunya, incloses les adreçades a la millora de la qualitat hidromorfològica, química i biològica, i en general de l'estat de les masses d'aigua.

  9. La determinació de la política d'abastament i de sanejament d'aigües i la coordinació de les administracions competents.

  10. La promoció i l'execució, si escau, de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi ha a Catalunya.

  11. L'establiment de normes de protecció de les zones inundables, la gestió dels riscs d'inundació i la regulació i l'establiment d'auxilis econòmics a les administracions locals per a la realització d'actuacions adreçades a mantenir les bones condicions de desguàs de les lleres públiques i a prevenir i protegir el domini públic hidràulic davant els danys produïts per inundacions.

  12. El control i la tutela de les comunitats d'usuaris, en els termes establerts per aquesta Llei.

  13. La prestació, quan sigui procedent, dels serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i obres hidràuliques.

  14. En general, el compliment de les funcions relatives a l'administració i la gestió dels recursos hídrics que estableix la legislació sobre aigües i les que li siguin transferides, delegades o encomanades per l'Administració general de l'Estat.

  15. La determinació dels criteris bàsics de tarifació del cicle integral de l’aigua amb relació als conceptes repercutibles, fixos i variables, i els altres elements que permetin una facturació adequada en el territori, i també llur control, sens perjudici de la facultat dels ens locals de fixar les tarifes dels serveis d’abastament i sanejament.

ARTICLE 5 Competències dels ens locals

Corresponen als ens locals, d'acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d'aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:

  1. L'abastament d'aigua potable.

  2. El clavegueram i el tractament d'aigües residuals.

  3. El control sanitari de les aigües residuals.

  4. L'exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.

ARTICLE 6 Conques hidrogràfiques i Districte de Conca Fluvial de Catalunya

6.1 Als efectes d'aquesta Llei, el territori de Catalunya es divideix en:

  1. Conques hidrogràfiques internes, que són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia.

  2. Conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent.

6.2 Les conques hidrogràfiques internes constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya.

6.3 S'han de determinar per reglament els límits geogràfics de les conques i subconques hidrogràfiques.

TÍTOL I L'Administració hidràulica de Catalunya Artículos 7 a 17
CAPÍTOL I L'Agència Catalana de l'Aigua Artículos 7 a 13
ARTICLE 7 L'Agència Catalana de l'Aigua

7.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d'aigües i d'obres hidràuliques.

7.2 L'Agència Catalana de l'Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei.

En conseqüència, l'Agència Catalana de l'Aigua pot adquirir, com a beneficiària, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de mancomunitats i altres modalitats associatives d'ens locals, formalitzar convenis, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions que li corresponen com a Administració hidràulica d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

7.3 L'Agència es regeix per aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, el text refós de la qual es va aprovar mitjançant el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pels seus Estatuts i per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables.

7.4 L'Agència gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, el qual exerceix el control d'eficàcia sobre la seva activitat.

ARTICLE 8 Competències de l'Agència Catalana de l'Aigua

8.1 L'Agència Catalana de l'Aigua, com a Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya, exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d'aigües d'acord amb aquesta Llei i la normativa de desenvolupament i complementària.

8.2 Corresponen a l'Agència, entre altres, les funcions següents:

  1. En l'àmbit de les conques internes de Catalunya, elaborar i revisar els plans, els programes i els projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.

  2. En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixin a aquest domini, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua. Li correspon també executar, directament o en col·laboració amb altres administracions, les actuacions de prevenció de danys al domini públic hidràulic causats per pluges torrencials, inundacions, desbordaments o altres fenòmens extrems, així com també reparar-los.

  3. La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.

  4. El control, la vigilància, la inspecció, la planificació, l'adopció de decisions sobre el repartiment i l'assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de col·laboració amb les entitats locals dirigides a la incorporació d'aquestes entitats a l'abastament des de la xarxa bàsica, sens perjudici de les relacions d'assistència i col·laboració que en el seu àmbit territorial i en exercici de les seves funcions dugui a terme l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat. Així mateix, també exerceix el control, la vigilància i la inspecció d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.

  5. La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

  6. El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.

  7. El control de la contaminació de les aigües per mitjà d'un enfocament combinat, utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i objectius de qualitat del medi receptor.

  8. La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució de recursos econòmics que li atribueix aquesta Llei i l'elaboració del seu pressupost.

  9. L'acció concertada i, si escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.

  10. La promoció d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats.

  11. El requeriment i l'obtenció de la informació necessària de les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, per a l'exercici de les competències que se li atribueixin.

  12. L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament. L'ordenació de l'abastament en alta inclou l'aprovació de les tarifes corresponents en els termes de l'article 31.4.

  13. En relació amb els sistemes públics de sanejament, l'autorització dels abocaments d'aquests al medi receptor, i també l'eventual reutilització dels seus efluents, l'alta inspecció i les altres funcions que la legislació atribueix als organismes de conca i a l'autoritat competent de l'Administració de la Generalitat en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

  14. La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de les zones inundables que s'estimen necessàries per garantir la seguretat de les persones i els béns.

  15. Les funcions i les atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca en els termes que estableix aquesta Llei.

  16. Les funcions de control de la seguretat de les preses i embassaments situats al domini públic hidràulic en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya i de les basses del territori de Catalunya que se situïn fora del domini públic hidràulic.

  17. L'execució de les actuacions adreçades a millorar la qualitat hidromorfològica i a mantenir les bones condicions de desguàs de les lleres públiques, mitjançant una gestió adequada de la vegetació de ribera i la neteja dels elements que poden acumular-se a l'espai fluvial per motius naturals, com poden ésser els temporals de vent o pluja, i per actuacions de prevenció i protecció del domini públic hidràulic davant els danys produïts per inundacions al districte de conca fluvial de Catalunya, i la col·laboració amb els ens locals en el finançament d'actuacions de prevenció davant els riscs d'inundació de competència local.

8.3 L'Agència ha de ser informada prèviament a la realització de qualsevol actuació que afecti el domini públic hidràulic de les conques hidrogràfiques internes i que, en exercici de llurs competències, duguin a terme les diverses administracions públiques.

8.4 Als efectes del que disposa l'apartat 3, s'entén per actuacions que afecten el domini públic hidràulic, a més de les vinculades als béns esmentats en l'article 2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües, les relatives a la flora i la fauna afectes a aquest domini, i a la prevenció i protecció davant el risc d'inundacions.

8.5. En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els programes d'actuació urbanística municipals o comarcals que hagin estat tramitats independentment i que continguin determinacions pròpies dels plans d'ordenació urbanística municipal, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics, s'ha de demanar un informe a l'Agència, un cop aprovats inicialment. En aquest informe l'Agència ha de fer constar, entre altres qüestions, que en els dits instruments de planejament urbanístic resta assegurada l'assumpció, pels promotors o pels propietaris, de les despeses derivades de l'execució d'obres o actuacions vinculades a la prestació dels serveis de subministrament d'aigua i de sanejament de les aigües residuals corresponents a nous desenvolupaments urbanístics.

8.6 En exercici de les seves competències de planificació i administració dels recursos, de control dels aprofitaments d’aigua i d’aplicació dels tributs que formen part del seu règim econòmic financer, l’Agència ha de determinar, amb caràcter general, els sistemes de control efectiu dels cabals d’aigua utilitzats i dels abocaments al domini públic hidràulic, terra a mar i a sistemes de sanejament, que s’hagin d’establir per tal de garantir el respecte als drets existents, mesurar el volum d’aigua realment consumit o utilitzat, permetre la gestió correcta dels recursos i assegurar la qualitat de les aigües.

A aquest efecte, les persones o entitats titulars de les concessions, autoritzacions o permisos, i totes les que facin un ús privatiu dels recursos, han d’instal·lar i mantenir a llur càrrec els sistemes de mesura corresponents que garanteixin una informació precisa sobre els cabals d’aigua consumits o utilitzats i, si s’escau, retornats; i també fer front a les taxes o preus que per aquest concepte exigeixi l’Agència pel servei d’instal·lació, manteniment i verificació periòdica dels aparells de mesura, o als costos derivats de l’actuació subsidiària de l’Agència Catalana de l’Aigua en cas d’incompliment de la obligació d’instal·lar o mantenir els aparells de mesura en les condicions indicades.

ARTICLE 9 Règim jurídic de l'Agència Catalana de l'Aigua

9.1 Els actes de l'Agència dictats en exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius.

9.2 Són actes administratius, en particular, els següents:

  1. Els actes d'ordenació i de gestió del domini públic hidràulic.

  2. Els actes dictats en exercici de la potestat sancionadora.

  3. Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua i altres ingressos de dret públic.

  4. Els actes derivats de les relacions de l'Agència amb altres òrgans i ens de la Generalitat i amb tercers que impliquin un exercici de potestats públiques.

9.3. El règim de comptabilitat de l'Agència és el corresponent al sector públic. La contractació de l'Agència es regeix per la normativa de contractes del sector públic. Als efectes de l'aplicació d'aquesta normativa, l'Agència Catalana de l'Aigua té la consideració d'Administració pública i els contractes que formalitzi tenen la naturalesa de contractes administratius.

9.4 Els actes dictats pel director o per la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua i els acords del seu Consell d'Administració i del Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat esgoten la via administrativa i poden ser objecte del recurs potestatiu de reposició. Els actes produïts en matèria tributària poden ésser objecte de recurs per la via economicoadministrativa prèvia al control judicial.

9.5 Els actes sotmesos al dret civil o laboral de l'Agència són impugnables davant la jurisdicció corresponent, amb la reclamació prèvia davant el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb la legislació aplicable.

9.6 La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l’Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l’Administració de la Generalitat. Correspon a la Direcció de l’Agència designar els òrgans competents per a iniciar i per a instruir els procediments de responsabilitat, i dictar la resolució que hi posa fi o, si escau, aprovar l’acord convencional.

9.7 En els termes establerts per la legislació bàsica sobre aigües i costes, la sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon al director o a la directora de l'Agència; la de les greus, al director o a la directora de l'Agència, en el cas que no excedeixi el 50% de l'import màxim establert, o al conseller o a la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i la de les molt greus, al Govern de la Generalitat. El règim d'infraccions i sancions en matèria tributària es regeix per la seva normativa específica.

ARTICLE 10 El personal de l'Agència Catalana de l'Aigua

10.1 El personal de l'Agència es regeix pel dret laboral, llevat de les places, que en relació amb la naturalesa de llur contingut, quedin reservades a funcionaris públics. L'adscripció eventual de funcionaris a l'Agència té lloc de conformitat amb el que estableix la legislació sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat.

10.2 La selecció de personal de l'Agència s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.

ARTICLE 11 L'organització de l'Agència Catalana de l'Aigua

11.1. Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l'Agència Catalana de l'Aigua són el Consell d'Administració, el Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el director o la directora i el gerent o la gerent.

11.2. Els òrgans de gestió en règim de participació de l'Agència Catalana de l'Aigua són les comissions de desembassament, l'àmbit, la composició, les funcions i el funcionament de les quals s'estableixen per reglament.

11.3 El Govern de la Generalitat aprova l'Estatut de l'Agència com a desplegament reglamentari de la seva estructura organitzativa i del règim de funcionament, d'acord amb els principis de desconcentració de funcions i participació de les administracions competents, dels usuaris i d'altres entitats representatives d'interessos a l'entorn de l'aigua en l'àmbit d'una demarcació hidrogràfica, una conca o una subconca.

11.4 El Consell d'Administració és l'òrgan de govern en règim de participació de l'Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l'Administració general de l'Estat que exerceixin competències en matèria d'aigües o obres hidràuliques en el territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l'aigua.

11.5 Els usuaris de l'aigua participen en el Consell d'Administració en un nombre no inferior a un terç del total dels seus membres, per mitjà de representants dels usos domèstics, industrials, agraris i ramaders, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos.

11.6 El president o la presidenta del Consell d'Administració és el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i n'és vicepresident o vicepresidenta el director o la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua.

11.7 Correspon al Consell d'Administració:

  1. Elaborar i elevar al Govern, per mitjà del departament competent en matèria de medi ambient, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats.

  2. Aprovar l'avantprojecte de pressupost de l'Agència, i concertar crèdits d'acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas.

  3. Aprovar el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat pública.

  4. Atribuir recursos econòmics als projectes aprovats.

  5. Aprovar els programes de l'Agència i els convenis que comportin l'adquisició d'obligacions de tipus econòmic per part de l'Agència, amb l'excepció dels convenis per a l'execució d'actuacions previstes en la planificació hidrològica, regulats en l'article 29 d'aquest text refós.

  6. Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris i regants en les conques hidrogràfiques internes de Catalunya.

  7. Declarar la sobreexplotació d'aqüífers i l'establiment de perímetres de protecció.

  8. Exercir les altres funcions que li atorguin les lleis o l'Estatut de l'Agència.

  9. Tenir coneixement previ de la proposta de nomenament del director o de la directora de l'Agència.

  10. Acordar la introducció de canvis de solució tècnica en les obres i actuacions previstes en un pla o programa, inclosa la modificació de la tipologia de l'actuació o l'agrupament o desagrupament de determinades actuacions amb la mateixa finalitat, i també l'avançament i la posposició de l'execució d'obres i actuacions a escenaris temporals diferents dels establerts en el pla o programa que les determini quan concorrin circumstàncies, com la disponibilitat pressupostària, que facin possible o inviable, respectivament, executar-les en l'escenari temporal definit en pla o programa esmentat. En tots els casos cal justificar la compatibilitat amb l'assoliment dels objectius ambientals i la disponibilitat pressupostària o, en el cas de la posposició d'actuacions, la manca de disponibilitat pressupostària. Aquests acords s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  11. Elaborar i proposar al titular del departament competent en matèria d'aigües la declaració de zones sensibles i de zones menys sensibles, de conformitat amb la regulació vigent del tractament d'aigües residuals urbanes.

    11.8. El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és l'òrgan deliberant, d'assessorament de l'Agència i de participació pública en l'elaboració dels instruments de la planificació hidrològica, i és integrat per la representació dels diferents interessos vinculats a l'aigua. En les conques no regulades assumeix també funcions anàlogues a les de les comissions de desembassament, en allò que sigui aplicable.

    11.9. Integren el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un nombre de vocals, no superior a vint-i-cinc, representants de les entitats locals, dels col·legis professionals competents en la matèria, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d'abastament i proveïment d'aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, dels usos agropecuaris de l'aigua, escollits d'entre les organitzacions i associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria.

    11.10 Són funcions del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua:

  12. L'assessorament i la formulació de propostes d'actuació en matèria hídrica.

  13. L'informe sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions.

  14. L'informe sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'àmbit hidrològic.

  15. Altres funcions que li atorgui l'Estatut de l'Agència.

    11.11 La direcció és l'òrgan executiu que dirigeix i representa l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

  16. Atorgar les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús de l'aigua i del domini públic hidràulic en general, i a l'abocament d'aigües residuals de competència de l'Agència.

  17. Aprovar definitivament els projectes constructius i decidir la prestació de serveis.

  18. Aplicar el règim fiscal del domini públic que correspon a l'Agència.

  19. Exercir la potestat sancionadora i ordenar, quan sigui procedent, la tramesa d'expedients a la jurisdicció penal.

  20. Signar convenis amb l'Administració de la Generalitat o altres entitats.

  21. Autoritzar els actes d'afectació i desafectació dels béns de domini públic adscrits a l'Agència, i també els actes de disposició, alienació o transacció de la resta de béns i drets de l'Agència, amb subjecció al que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana.

  22. Presentar anualment al Consell d'Administració les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, els balanços i la memòria corresponent.

  23. Exercir les funcions d'òrgan de contractació i les que el Consell d'Administració li delegui.

  24. Autoritzar les despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris de l'Agència.

  25. Determinar, a proposta del gerent, la plantilla de personal de l'Agència.

  26. Qualsevol altra funció de l'Agència no atribuïda expressament a cap altre òrgan.

  27. Aprovar un pla d'inspecció anual per tal de sistematitzar l'activitat d'inspecció ordinària a fi que atenyi els establiments i activitats que poden tenir una influència més destacada en el domini públic hidràulic pels cabals derivats o abocats, o per les dimensions de les activitats exercides, d'acord amb els principis de proporcionalitat, no-discriminació, transparència i objectivitat.

    11.12 El Govern de la Generalitat nomena el director o la directora de l'Agència a proposta del conseller o de la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, una vegada escoltat el Consell d'Administració.

    11.13 La gerència és l'òrgan de gestió i administració ordinàries de l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

  28. Exercir la direcció superior de personal i dels serveis de l'Agència.

  29. Ordenar els pagaments.

  30. Executar els acords del Consell d'Administració.

  31. Qualsevol altra funció que determini l'Estatut de l'Agència.

    11.14 El conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient nomena la persona que ocupa la gerència.

    11.15 Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya resten adscrites, a efectes administratius, a l'Agència, la qual exerceix totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació vigent a l'organisme de conca.

    11.16 En relació amb les comunitats d'altres conques els aprofitaments de les quals estiguin situats en el territori de Catalunya, l'Agència pot establir relacions de col·laboració pel que fa a la construcció d'obres hidràuliques i altres matèries de competència de la Generalitat.

    11.17. El Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat és l'òrgan col·legiat d'adopció de decisions pel que fa a la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de conformitat amb l'annex 1.

    11.18 El Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat és integrat per quinze persones representants dels ens locals de l'àmbit abastat des de la xarxa Ter- Llobregat, de la ciutadania i de la Generalitat. El nombre de representants dels ens locals i de la ciutadania no pot ser inferior al 45% del total de membres del Consell.

    11.19. Les funcions del Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat són les que estableix aquesta llei i les que estableixin, amb relació a les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, els estatuts de l'Agència.

ARTICLE 12 El patrimoni de l'Agència Catalana de l'Aigua

12.1 Constitueixen el patrimoni de l'Agència els béns que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.

12.2 Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació.

12.3 La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposa el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

12.4 No obstant el que estableix l'apartat 12.3, l'Agència Catalana de l'Aigua pot traspassar de manera motivada la titularitat dels béns vinculats a la prestació de serveis de competència local a ens locals o a agrupacions d'ens locals, per mitjà del mecanisme específic de subscripció dels convenis corresponents.

ARTICLE 13 Els recursos econòmics de l'Agència Catalana de l'Aigua

Els recursos econòmics de l'Agència estan integrats per:

  1. El cànon de l'aigua.

  2. El cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.

  3. El cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua.

  4. Les taxes, els drets i altres prestacions patrimonials que li corresponguin.

  5. L'endeutament.

  6. Els productes, els rendiments o els increments derivats del seu patrimoni.

  7. Els ingressos obtinguts en l'exercici de les seves activitats.

  8. Els ingressos provinents de les sancions.

  9. Les transferències que, si escau, s'estableixin en els pressupostos de la Generalitat.

  10. Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu, procedents d'altres administracions, d'ens públics o de particulars.

  11. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

CAPÍTOL II L'Administració hidràulica local Artículos 14 a 17
ARTICLE 14 Les entitats locals de l'aigua

Les entitats locals de l'aigua (ELA), definides per l'article 2, són ens de caràcter territorial i funcional, que es constitueixen per a la gestió més eficient dels recursos hídrics i de les obres i les actuacions hidràuliques i per a la prestació dels serveis relacionats.

ARTICLE 15 Constitució i registre

15.1 La constitució d'una ELA d'àmbit supramunicipal exigeix als municipis que s'hi integrin l'atribució a l'ELA de totes les seves competències, o d'una part d'aquestes, sobre el cicle hidràulic, i també sobre els serveis i les instal·lacions que hi estan vinculats.

15.2 La constitució d'una ELA i les seves modificacions han de ser comunicades a l'Agència Catalana de l'Aigua, tot adjuntant, quan sigui procedent, la documentació acreditativa de la constitució.

15.3 L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona un registre de caràcter públic sobre les comunicacions i la documentació rebudes.

15.4 L'Agència Catalana de l'Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de les ELA.

ARTICLE 16 Delegació o assignació de competències

16.1 L'Agència Catalana de l'Aigua pot delegar o assignar l'exercici de les competències pròpies a les ELA a petició motivada d'aquestes.

16.2 La delegació o l'assignació han de ser expresses i responen a motius de capacitat tècnica i de gestió, de garantia de més eficiència, d'extensió territorial i de població.

ARTICLE 17 Acció de foment

17.1 El Govern estableix les mesures de foment per a la constitució de les ELA.

17.2 Els consells comarcals poden adoptar mesures de foment per a l'impuls i la promoció de les ELA, amb les quals estableixen les relacions de col·laboració necessàries per a l'exercici més eficaç de llurs funcions.

TÍTOL II La planificació hidrològica Artículos 18 a 29.bis
ARTICLE 18 Elaboració de la planificació

El Govern, per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua, elabora la planificació de les conques internes, que correspon aprovar al Govern, i participa, en la manera que determina la legislació vigent, en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració de l'Estat, particularment en la que afecta la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.

ARTICLE 19 Objectius

La planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya atén els objectius següents:

  1. Garantir la suficiència i l'ús sostenible del recurs.

  2. Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que asseguri la protecció i la coordinació de les administracions afectades.

  3. Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en funció de la qualitat requerida.

  4. Garantir el manteniment dels cabals ecològics.

  5. Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.

  6. Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l'equilibri entre la captació i la recàrrega d'aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades.

  7. Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

  8. Garantir el principi de recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, mitjançant l’establiment d’un sistema de tarifació que ofereixi incentius per a aconseguir un ús eficient de l’aigua i l’assoliment dels objectius fixats pel Govern. A aquest efecte, l’Administració competent en matèria de subministrament d’aigua i de tractament d’aigües residuals ha d’establir les estructures tarifàries necessàries per a la recuperació de costos, per tal de garantir el respecte a les necessitats bàsiques i desincentivar consums excessius. Aquestes tarifes han de respondre als criteris de repercussió dels costos en els preus, que fixa la Generalitat, sens perjudici de les compensacions que, en els casos de prestació dels serveis en règim de concessió administrativa, pugui establir l’Administració titular del servei de subministrament d’aigua per tal d’establir l’equilibri econòmic del servei.

ARTICLE 20 Plans i programes integrants

20.1 Integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els plans i programes següents:

  1. El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

  2. El Programa de mesures, en els termes establerts per l’article 22.

  3. Els programes de control.

20.2 També integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els programes i plans de gestió específics, en els termes establerts per l’article 24.

20.3 L'Agència Catalana de l'Aigua ha d'elaborar un programa economicofinancer, complementari de la planificació hidrològica.

ARTICLE 21 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

21.1 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya determina les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius establerts per l'article 19.

21.2 El Pla de gestió pot preveure, a més de les determinacions obligatòries que resulten de la legislació en matèria d’aigües, els requeriments qualitatius, quantitatius i econòmics, fins i tot en l’àmbit de la tarifació, de la utilització del recurs; els instruments per a protegir els sistemes hídrics; i els criteris per a qualificar un projecte o una obra hidràulica d’interès prioritari per a la Generalitat.

21.3 El procediment per formular el Pla de gestió es determina per reglament, garantint, en tot cas, el tràmit d'informació pública i la participació de les administracions afectades.

ARTICLE 22 El Programa de mesures

22.1 Els continguts del Programa de mesures aplicables a l’àmbit del Districte de Conca Fluvial de Catalunya formen part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

22.2 El Programa de mesures, de conformitat amb els objectius de planificació hidrològica, concreta les prescripcions del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i fixa les actuacions dirigides a:

  1. L'obtenció d'un inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat.

  2. L'abastament de les poblacions.

  3. La determinació, la recuperació i la protecció dels cabals ecològics.

  4. La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat de les aigües.

  5. La recuperació, la conservació i la millora dels ecosistemes vinculats al medi hídric.

  6. L'establiment d'un registre de zones protegides.

  7. El control de les captacions i abocaments.

  8. L'estalvi, l'optimització i la millora de l'eficiència de l'ús de l'aigua.

  9. La prevenció i la defensa contra les inundacions.

  10. El sanejament i la depuració de les aigües residuals, incloent-hi la descàrrega de sistemes unitaris.

  11. La reutilització de l'aigua procedent d'estacions depuradores d'aigües residuals.

  12. La gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d'aigües residuals.

  13. La previsió dels col·lectors bàsics d'aigües pluvials.

  14. L'anàlisi econòmica del cicle de l'aigua en general i per sectors desglossant-lo, almenys, en domèstic, industrial i agrícola.

  15. La concreció de l'àmbit territorial de les ELA qualificades.

  16. El foment de la difusió, la formació i la sensibilització en matèria d'ordenació i gestió de l'aigua.

  17. En general, la gestió de les masses d'aigua.

22.3 El Programa de mesures conté les previsions d'actuacions i obres hidràuliques estructurals i de gestió a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua i, si escau, per les ELA, desglossades per conques i, si escau, per unitats de prestació de serveis hidràulics.

22.4 En el Programa de mesures es determinen les inversions en infraestructures, manteniment i reposició i el règim de participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació.

22.5 Les inversions en obres i serveis de competència local incloses en el Programa de mesures s'integren, com a programa específic, en el Pla director d'inversions locals, que estableix l'article 186 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

22.6 Les mesures contingudes en el Programa de mesures, aprovat pel Govern en exercici de les seves competències, que siguin d’aplicació a l’àmbit territorial d’altres demarcacions hidrogràfiques despleguen llurs efectes a partir de la seva aprovació, sens perjudici que es comuniquin a les administracions hidràuliques corresponents a fi que, si s’escau, puguin ésser incorporades a la planificació hidrològica respectiva.

ARTICLE 23 El programa de seguiment i control
  1. El programa de seguiment i control té per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l'estat de les aigües superficials i subterrànies i, per tant, ha d'incloure:

    1. Pel que fa a les aigües superficials: el seguiment del volum i el cabal de l'aigua, en la mesura en què condicioni l'estat ecològic i químic de les masses d'aigua, i el potencial ecològic; i el seguiment de l'estat ecològic i químic i del potencial ecològic.

    2. Pel que fa a les aigües subterrànies, el programa ha d'incloure el seguiment de l'estat químic i de l'estat quantitatiu.

  2. Amb relació a les zones protegides, el programa ha de completar-se amb les especificacions establertes per la normativa sectorial i les contingudes en la norma en virtut de la qual s'ha declarat zona protegida.

  3. El programa de seguiment i control ha d'incloure les mesures necessàries per a dur a terme el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació de les masses d'aigua, de conformitat amb la legislació vigent.

ARTICLE 24 Els plans i els programes de gestió específics

24.1 El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es complementa amb l'elaboració de plans i programes de gestió específics per tractar aspectes individualitzats de la gestió de l'aigua que poden afectar, entre altres, els àmbits següents:

  1. Conques i subconques del Districte de Conca Fluvial.

  2. Sectors particulars de l'economia.

  3. Categories d'aigües o ecosistemes particulars o problemes particulars de les aigües.

    24.2 També es poden elaborar plans i programes de gestió específics per a tractar aspectes concrets de l’abastament i del sanejament de les aigües residuals, i d’altres matèries relacionades amb el cicle de l’aigua que siguin de competència de la Generalitat. Les mesures establertes en aquests plans i programes, aprovats pel Govern, que tinguin efectes a l’àmbit territorial de demarcacions hidrogràfiques compartides despleguen llurs efectes a partir de la seva aprovació, sens perjudici que s’hagin de comunicar a les administracions hidràuliques corresponents a fi que, si s’escau, puguin ésser incorporades a la planificació hidrològica respectiva.

    1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot elaborar un pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera del districte de conca fluvial de Catalunya. Aquest pla especial d'actuació ha de contenir:

  4. La definició de les unitats d'explotació en què s'organitza el districte de conca fluvial de Catalunya als efectes de gestió dels episodis de sequera.

  5. La definició dels diferents escenaris o estats de sequera en funció de l'escassetat de recursos, i també dels indicadors i llindars que permeten la declaració d'entrada i de sortida dels escenaris de sequera esmentats, i la regulació del procediment de declaració formal de l'entrada i sortida en aquests escenaris.

  6. Les normes d'explotació dels sistemes per a fer front als episodis de sequera, que poden consistir a ordenar la producció de recursos no convencionals, a establir consignes d'aprofitament coordinat de recursos de origen diferent i limitacions en els desembassaments màxims, en la previsió d'un règim de cabals circulants o l'establiment del deure de les entitats gestores de sistemes d'abastament d'adoptar accions preparatòries.

  7. Les mesures d'utilització dels recursos hídrics i d'altres béns de domini públic hidràulic que cal aplicar en els diferents escenaris de sequera o, preventivament, amb caràcter previ a la declaració d'entrada en sequera. Aquestes mesures poden consistir, entre altres, en l'establiment de limitacions i suspensions temporals de determinats usos, en la introducció de modificacions temporals en els títols atorgats, en l'atorgament d'autoritzacions temporals, en la suspensió de la tramitació de determinats títols per a l'aprofitament del domini públic hidràulic, en la suspensió o modificació temporal de les autoritzacions d'abocament, en l'establiment de dotacions màximes i en la previsió de deures de comunicació de consums.

  8. Les mesures per a garantir el principi de recuperació de costos, inclosa la necessitat de revisió de les tarifes corresponents tenint en compte el que estableixen les lletres c i d.

  9. El deure de les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos agraris, industrials i recreatius, que es relacionen a continuació, de redactar i presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua un pla d'estalvi en situació de sequera, per al seu informe d'adequació al pla especial d'actuació:

    f.1) Les comunitats de regants o persones propietàries individuals que disposen d'una superfície regable superior a 200 hectàrees.

    f.2) Les persones titulars d'explotacions ramaderes amb una capacitat superior a les 3.000 unitats de bestiar.

    f.3) Les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos industrials amb un consum anual superior a 500.000 m3, amb caràcter general, o superior a 200.000 m3 si l'ús és assimilable a reg (inclòs el reg de camps de golf i de jardins).

    f.4) Les persones titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a usos recreatius amb un consum anual superior a 200.000 m3.

  10. Les mesures de tipus organitzatiu i els mecanismes de difusió i publicitat que ha d'adoptar l'Administració hidràulica.

ARTICLE 25 Aprovació, durada i revisió

25.1. Correspon al Govern, en l'àmbit de les seves competències, l'aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, dels programes de mesures i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua. Correspon al Consell d'Administració de l'Agència l'aprovació del programa de seguiment i control.

25.2 Les entitats locals participen en l'elaboració dels plans i els programes per mitjà de llur representació en l'Agència Catalana de l'Aigua i sol·liciten la inclusió d'actuacions i d'obres que siguin de llur interès, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

25.3 El Govern, amb l'informe previ del director o de la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua i després de la deliberació del Consell d'Administració d'aquesta, pot acordar, per raons extraordinàries, la inexecució d'actuacions o obres incloses en el Programa de mesures o en aquests plans i programes.

25.4 L'Agència Catalana de l'Aigua, per iniciativa pròpia o a petició dels ens locals, proposa al Govern, per raons d'urgència, la inclusió d'actuacions i obres en els programes i en els plans ja aprovats.

25.5. El procediment d'aprovació, la revisió i la vigència del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, del programa de mesures, dels programes de control i dels plans i programes de gestió específics es determinen per reglament.

ARTICLE 26 Estudis i projectes hidràulics

26.1 Els estudis i els projectes necessaris per donar compliment a la planificació hidrològica s'aproven d'acord amb el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable.

26.2 Els projectes hidràulics s'ajusten a les previsions de la legislació i el planejament urbanístic.

26.3 Els projectes hidràulics són executius des de l'aprovació del pla i del programa de què formen part. Aquesta aprovació comporta la declaració d'utilitat pública, la necessitat d'ocupació dels béns i drets afectats a efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. La declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació es refereixen també als béns i als drets afectats pel replantejament del projecte i per les modificacions d'obres que es puguin aprovar amb posterioritat.

26.4. Correspon al Govern declarar d'interès prioritari de la Generalitat, d'acord amb els criteris fixats pels instruments de planificació hidrològica, determinats projectes hidràulics i obres de construcció i explotació d'infraestructura hidràulica. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l'autoritat judicial, sens perjudici del que estableixen els articles 23 i 77 de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català. A més dels efectes a què fa referència l'apartat 3, l'aprovació dels projectes corresponents a les obres hidràuliques d'interès prioritari de la Generalitat comporta la declaració d'ocupació urgent dels béns i drets afectats.

26.5 Estan subjectes a llicència les obres o les actuacions que no responguin a un interès supramunicipal i esgotin la funcionalitat en el terme municipal en el qual es realitzin.

ARTICLE 27 Contingut dels estudis i els projectes

27.1 Els estudis i els projectes hidràulics han de constar dels documents que es determinin per la normativa que hi sigui aplicable. Cal esmentar-hi sempre els béns i els drets afectats per llur execució.

27.2 En el cas que el projecte pugui tenir repercussions significatives sobre el medi ambient, s'ha d'incorporar, com a document diferenciat, un estudi d'impacte ambiental amb el contingut que determina la normativa sectorial. En tots els altres supòsits s'ha de presentar un informe dels possibles efectes sobre el medi.

ARTICLE 28 Execució de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

28.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és la responsable del compliment de la planificació hidrològica.

28.2 L'execució i, si escau, l'explotació i el manteniment, quan corresponguin a l'Agència Catalana de l'Aigua, de les actuacions incloses en els plans o programes poden ser encomanades a les ELA en els termes recollits per l'article 16.

28.3 L'execució i la gestió es realitzen en la manera establerta per la gestió dels serveis públics.

28.4. L'Agència Catalana de l'Aigua, en la seva condició de responsable del compliment de la planificació hidrològica, pot requerir a les administracions a què l'esmentada planificació atribueixi l'execució de les obres i actuacions previstes que les dugui a terme en els termes i terminis establerts en els plans o programes. Així mateix, l'Agència ha d'informar preceptivament sobre l'adequació als referits termes i terminis establerts en els plans i programes, dels projectes d'obres i actuacions que han d'executar altres administracions, prèviament a l'aprovació d'aquests projectes. Les administracions esmentades han de facilitar a l'Agència informació completa amb relació a les obres i actuacions executades, que ha d'incloure, com a mínim, el projecte de l'obra o actuació executada i la representació georeferenciada de les infraestructures. En el cas que l'administració a qui correspon l'execució no compleixi els requeriments de l'Agència o en el cas que de l'informe preceptiu resulti algun possible incompliment amb relació als extrems assenyalats, l'Agència pot acordar l'execució subsidiària de les obres i actuacions establertes en els plans i programes. Les obres o instal·lacions resultants són de recepció obligatòria per part de l'Administració, a qui en correspon l'explotació, en els termes que estableixi l'Agència Catalana de l'Aigua.

ARTICLE 29 Convenis de col·laboració

29.1 La col·laboració entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les entitats competents per executar una actuació es pot formalitzar mitjançant un conveni de col·laboració.

29.2 En els convenis de col·laboració s'estableixen les aportacions econòmiques respectives i llur garantia, la titularitat de les instal·lacions, d'acord amb el que estableix l'apartat 3, la responsabilitat del seu manteniment i les que es considerin adequades en relació amb l'execució d'aquestes instal·lacions.

29.3 Quan les instal·lacions siguin construïdes sobre terrenys aportats per les entitats beneficiàries, es pot establir la cessió definitiva d'aquestes a favor seu, d'acord amb el règim de titularitat i la prestació del servei públic de què es tracti. Això no obstant, quan les instal·lacions s'integrin en la xarxa bàsica d'abastament, l'Agència Catalana de l'Aigua hi ha d'exercir les potestats establertes a l'article 31 d'aquesta Llei. En tot cas, el beneficiari està obligat a gestionar les instal·lacions de manera eficient.

29.4. Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions a què fa referència aquest article tenen els terminis màxims de vigència següents:

  1. Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions de sanejament d'aigües residuals, reutilització d'aigües residuals, posttractament de fangs, gestió del risc d'inundacions i protecció del domini públic hidràulic tenen una vigència de fins a vint-i-cinc anys, com a màxim.

  2. Els convenis de col·laboració per a l'execució d'actuacions d'abastament d'aigua potable i de regulació tenen una vigència de fins a quaranta anys, com a màxim.

ARTICLE 29 BIS Règim sancionador per incompliment del pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera

29 bis.1 L'incompliment de les obligacions establertes en el pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera es sanciona de conformitat amb el previst a la legislació bàsica en matèria d'aigües, llevat de les conductes que es tipifiquen a continuació:

  1. L'incompliment dels deures de comunicació previstos en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, que hagin estat requerits per l'Agència Catalana de l'Aigua, és una infracció lleu i es sanciona amb un import de fins a 10.000 euros per cada període d'absència de declaració o de declaració incompleta.

  2. El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera és una infracció lleu i es sanciona amb una multa de fins a 10.000 euros, quan els danys causats siguin de fins a 3.000 euros.

  3. L'incompliment del deure de presentació del pla d'emergència en situació de sequera previst al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera que hagi estat requerit per l'Agència Catalana de l'Aigua, és una infracció lleu i es sanciona amb una multa de fins a 10.000 euros.

  4. L'incompliment de les limitacions particulars en l'ús de l'aigua per abastament de poblacions previstes en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, que hagin estat requerides per l'Agència Catalana de l'Aigua, és una infracció lleu i es sanciona amb un import de fins a 10.000 euros.

  5. El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera és una infracció greu i es sanciona amb una multa d'entre 10.000,01 i 50.000 euros, quan els danys causats siguin superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

  6. La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus és una infracció greu i es sanciona amb una multa d'entre 10.000,01 i 50.000 euros.

  7. El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera és una infracció molt greu i es sanciona amb una multa d'entre 50.000,01 i 150.000 euros, quan els danys causats siguin superiors a 15.000 euros.

    Les sancions s'han de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència. Es considera com a circumstància agreujant de la conducta la comissió de la infracció durant un estat declarat de sequera hidrològica en el municipi o la corresponent unitat d'explotació. En cap cas la imposició d'una sanció no pot ser més beneficiosa per a la persona o entitat responsable que el compliment de les obligacions infringides.”

    29 bis.2 En el cas de lliurament de volums per abastament de població que superin els màxims establerts en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera i en el cas d'incompliment de les limitacions particulars en l'ús de l'aigua per abastament de poblacions previstes en aquest Pla, la persona responsable de la infracció és la titular del servei d'abastament domiciliari d'aigua a poblacions i es prenen en consideració les accions que estigui emprenent el municipi o la persona titular del servei per revertir la situació. En cas que les entitats prestadores del servei o les entitats subministradores d'aigua incompleixin els deures de comunicació dels volums subministrats en un municipi establerts en el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, l'Agència Catalana de l'Aigua pot realitzar una estimació objectiva dels volums lliurats a fi d'aplicar el règim sancionador previst en l'apartat 1 d'aquest article.”

    29 bis.3 La imposició de les sancions en el cas de lliurament de volums per abastament de població que superin els màxims establerts en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera tipificades en aquest article, és independent de l'obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats per la reducció del recursos hídrics disponibles. Per al càlcul de l'import d'aquesta indemnització per danys causats, s'apliquen els següents imports per cada metre cúbic lliurat en excés, en funció de l'estat de sequera hidrològica declarat en el municipi o unitat d'explotació afectada:

  8. En cas d'alerta per sequera s'aplica un import de 0,10 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

  9. En cas d'excepcionalitat s'aplica un import de 0,30 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

  10. En cas d'emergència s'aplica un import de 0,60 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

    29 bis.4 El procediment administratiu sancionador per la comissió de les infraccions tipificades en aquest article s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

    29 bis.5 L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposa aquest Text refós.

    29 bis.6 Les infraccions i les sancions tipificades en aquest article prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

TÍTOL III Abastament d'aigua de municipis Artículos 30 a 44
ARTICLE 30 Destinació dels recursos hídrics

La Generalitat destina els recursos hídrics disponibles que gestiona cadascuna de les diferents xarxes bàsiques d'abastament de municipis, de manera indistinta, als diversos sistemes de subministrament municipals o supramunicipals connectats amb aquelles xarxes amb independència de la procedència del recurs, tot respectant les competències municipals en els termes que estableixen la legislació municipal i aquesta Llei.

ARTICLE 31 Ordenació d'abastaments

31.1 La Generalitat, com a titular de les competències d'ordenació del cicle de l'aigua, adoptarà mesures per garantir l'abastament dels municipis dins els límits i en els termes establerts per la planificació hidrològica.

31.2 Als efectes d'aquesta Llei, les xarxes bàsiques d'abastament, amb independència de llur règim de titularitat i de gestió, estan subjectes al control i la supervisió de la Generalitat, la qual exerceix les potestats establertes per la legislació sectorial d'aigües i, en particular, té atribuïdes les prerrogatives següents:

  1. La policia de l'aprofitament, que comporta el deure del titular de la xarxa de permetre l'accés a les instal·lacions del personal de la Generalitat i facilitar-li de manera periòdica informació sobre els cabals que hi circulen.

  2. La facultat d'imposar, per a totes les concessions i tots els aprofitaments, la substitució de la totalitat o de part dels cabals circulants en les xarxes bàsiques d'abastament per altres de diferent origen o d'un altre punt de presa, respectant els drets concessionals i el marc de la planificació hidrològica. En aquest cas, la Generalitat només respon de les despeses derivades de l'obra de substitució, les quals poden repercutir en els beneficiaris.

    En el cas de concessions per a regadius i altres usos agraris, la substitució es pot fer per cabals procedents de la reutilització d'aigües residuals depurades que tinguin les característiques adequades a la finalitat de la concessió. En aquest darrer supòsit, les conduccions que transporten les esmentades aigües han de ser independents de les que transporten les aigües destinades a l'abastament domiciliari.

  3. En situacions de sequera extraordinària o estats de necessitat que requereixin de manera urgent la disponibilitat d'aigua, el Govern adopta mesures amb caràcter temporal en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament per superar les situacions esmentades, d'acord amb el que estableix l'article 58 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. L'aprovació de les mesures porta implícita la declaració d'utilitat pública de les obres a efectes d'ocupació temporal i la urgent necessitat de l'ocupació.

    31.3. L'Agència Catalana de l'Aigua, en l'exercici de les seves competències en matèria d'ordenació dels serveis d'abastament en alta, proposa al Govern de regular les condicions de prestació d'aquests serveis i les tarifes corresponents.

    31.4. El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua aprova les tarifes per la prestació del servei d'abastament en alta quan hi concorrin els requisits següents:

  4. Que tinguin caràcter supramunicipal.

  5. Que siguin gestionats per un ens local supramunicipal o per una agrupació d'ens locals, o bé en els casos en què la gestió sigui acordada entre ens locals.

    31.5. L'Agència Catalana de l'Aigua pot subscriure convenis de col·laboració amb l'Institut Català de Finances per a la creació d'instruments financers per a l'atorgament de préstecs directes als ens locals i a les agrupacions d'ens locals de Catalunya, amb la finalitat de finançar actuacions en matèria d'abastament d'aigua en alta.

    Així mateix, l'Agència Catalana de l'Aigua, mitjançant convenis de col·laboració, pot atorgar a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat préstecs directes per a finançar actuacions en matèria d'abastament d'aigua en alta.

    Aquests convenis tenen una vigència de fins a quaranta anys, com a màxim.

ARTICLE 32 Règim degestió

32.1 La construcció, l'explotació, la gestió i la conservació de les xarxes bàsiques d'abastament es porten a terme mitjançant les formes establertes per a la gestió dels serveis públics.

32.2 La Generalitat, mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua, i les ELA o els ens locals col·laboren en la gestió de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament.

32.3 Les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament de titularitat pública o privada poden ser objecte de transferència o cessió a la Generalitat, i mantenen en tot cas la seva afectació al servei bàsic d'abastament a municipis.

ARTICLE 33 Protecció i defensa

33.1 Les afeccions que causin danys a les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament o que pertorbin la prestació del servei donen lloc a:

  1. L'adopció per l'administració competent de les mesures provisionals que siguin necessàries per protegir el domini públic i per assegurar la prestació del servei públic d'abastament d'aigua regulat en aquest títol.

  2. La imposició de multes coercitives per l'administració competent per a l'execució dels actes administratius, d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu, un cop transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment previ. La quantia de les multes coercitives no pot ser superior a 30.050,61 euros. Les multes poden ser reiterades en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment.

  3. La incoació d'un expedient sancionador.

    33.2 Com a mitjà de protecció de les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament, s'estableix una zona de servitud afecta al servei públic de les conduccions i altres elements subterranis que en formin part consistent en una franja de deu metres d'amplada mesurada de forma horitzontal i centrada sobre l'eix de les instal·lacions lineals, dins de la qual les activitats i els usos del sòl resten sotmesos a les limitacions següents:

  4. La prohibició d'edificar-hi o instal·lar-hi construccions permanents.

  5. La necessitat d'obtenir l'autorització de l'entitat titular o gestora del servei per efectuar-hi moviments de terres o bé obres en la superfície o el subsòl.

  6. L'accés lliure i permanent del personal propi o designat per l'entitat titular o gestora del servei per dur-hi a terme les tasques necessàries de vigilància, manteniment, reparació, fitació i renovació de les instal·lacions, i també el dipòsit de materials.

  7. La submissió de qualssevol altres activitats i operacions a l'autorització prèvia de l'entitat titular o gestora del servei, que n'ha de considerar la compatibilitat amb la seguretat de les instal·lacions i amb la garantia de la continuïtat del mateix servei.

    33.3 L'entitat titular o gestora del servei pot acordar o promoure l'expropiació forçosa dels drets i les facultats sobre béns de titularitat privada que resultin afectats per la definició de la zona de servitud establerta a l'apartat 2, en relació amb les instal·lacions actualment existents. Amb aquesta finalitat, la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació s'entenen implícites en l'aprovació definitiva dels plans o projectes corresponents, segons el que estableix l'article 17.2 de la Llei d'expropiació forçosa.

    33.4 En tot allò no regulat per aquesta Llei, pel que fa al règim demanial de les instal·lacions, és aplicable la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat quant a les instal·lacions de la seva titularitat, o la normativa reguladora del patrimoni dels ens locals pel que fa a les instal·lacions de titularitat local.

ARTICLE 34 La xarxa d'abastament Ter-Llobregat

34.1 La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, les operacions següents:

  1. La regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat.

  2. La planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions.

    34.2 Correspon també a la Generalitat, en relació amb la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, modificar, adaptar, reajustar i ampliar la quantitat dels recursos en origen, la duració temporal i la regulació estacional de les concessions a les poblacions dins de l'àmbit territorial de prestació del servei, establint, per a les ampliacions i les noves concessions, les condicions econòmiques que siguin necessàries.

    34.3 L'Administració hidràulica pot:

  3. Determinar per a cada cas el punt de la xarxa d'abastament des del qual s'ha d'atorgar qualsevol concessió nova o qualsevol ampliació de les concessions existents per a l'abastament d'un o diversos municipis des d'aquella xarxa, sense que puguin atorgar-se directament concessions per a altres usos.

  4. Ordenar la incorporació de nous abastaments o l'ampliació dels existents mitjançant la connexió de les instal·lacions municipals a la xarxa d'abastament, amb l'increment previ de la dotació de la concessió atorgada. La resolució, que s'ha de dictar vist l'informe de l'entitat local encarregada de la gestió d'aquella xarxa, ha d'establir la quota de connexió a satisfer pels nous abastaments, d'acord amb els criteris continguts en l'article 38 d'aquesta Llei.

  5. Ordenar les condicions de prestació i de recepció del servei d'abastament d'aigua potable a les poblacions des de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, mitjançant el reglament regulador del servei que ha d'aprovar el Govern, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua.

ARTICLE 35 Règim jurídic de les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat

35.1. Resten afectats al servei públic de competència de la Generalitat els béns i les instal·lacions de titularitat pública que formen part de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. Aquests béns s'han de destinar a l'exercici de les competències de la Generalitat en matèria d'aigües, d'acord amb la legislació vigent.

35.2 Les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat enumerades en l'annex 1 que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d'abastament d'aigua, de concessions per a l'aprofitament del domini públic hidràulic o per qualsevol altra situació vinculada a la prestació del servei d'abastament de poblacions mantenen la titularitat actual, amb submissió a les potestats administratives a què fa referència aquesta Llei. Aquestes instal·lacions resten subjectes a reversió de la Generalitat, lliures de càrregues i amb afecció al servei d'abastament d'aigua de la seva competència.

ARTICLE 36 L'Ens d'Abastament d'Aigua
ARTICLE 37 Funcions de l'Agència Catalana de l'Aigua amb relació a la xarxa Ter-Llo-bregat

37.1. L'Agència Catalana de l'Aigua exerceix les funcions següents amb relació als béns i les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat i que s'enumeren en l'annex 1, sens perjudici del règim de titularitat i gestió que tinguin i de les competències sectorials en la matèria:

  1. La construcció, la millora, la gestió i l'explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, que comprenen el tractament, l'emmagatzematge i el transport de l'aigua. L'explotació i la gestió es poden fer de manera directa o indirecta, per mitjà dels corresponents contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics.

  2. La coordinació de l'explotació de les instal·lacions que formen les diverses xarxes del sistema Ter-Llobregat.

  3. L'assistència i la col·laboració amb les entitats locals per a la prestació dels serveis de la seva competència en matèria d'abastament d'aigua.

  4. Subsidiàriament i en els supòsits previstos en la legislació de règim local, la redacció dels projectes, la construcció i l'explotació d'instal·lacions en l'àmbit de la competència municipal o comarcal.

37.2. L'Agència Catalana de l'Aigua es pot encarregar, temporalment i mentre les entitats locals no assumeixin les funcions que tenen encomanades, de l'execució de les obres i la prestació dels serveis que resultin necessaris per a l'abastament de poblacions determinades des de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat amb dret a la percepció de les tarifes corresponents.

ARTICLE 38 Instal·lacions de la Generalitat per raó de la prestació del servei d'abastament per mitjà de la xarxa Ter-Llobregat

38.1. La Generalitat és la titular de les obres i instal·lacions que executi amb càrrec als recursos propis i que formin part de la xarxa Ter-Llobregat, i pot rebre l'adscripció d'altres recursos per raó dels serveis que li correspon prestar.

38.2. La incorporació de noves poblacions a l'abastament des de la xarxa d'abastament o l'ampliació dels cabals aprofitats per un o diversos municipis dóna lloc a l'obligació de satisfer a la Generalitat, en concepte de quota de connexió, una quantitat que ha d'ésser fixada pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l' Aigua i aplicada proporcionalment als nous cabals derivats sobre el total servit des de la xarxa bàsica. Aquesta quantitat s'ha de destinar a l'exercici de les competències de la Generalitat en matèria d'aigües, d'acord amb la legislació vigent.

ARTICLE 39 Tarifa per la prestació del servei d’abastament d’aigua en alta a través de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat gestionades per la Generalitat

39.1 Els ingressos que són producte de les tarifes del servei públic d'abastament d'aigua en alta mitjançant les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat, que gestiona la Generalitat, són prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari i llur import correspon a l'entitat prestadora del servei. Les tarifes responen al criteri de l'equilibri econòmic del servei.

39.2 Les tarifes del servei han de permetre la recuperació íntegra de tots els costos suportats per l'Ens prestador del servei d'abastament en alta, de tal manera que el resultat econòmic anual de la seva activitat no generi pèrdues. En conseqüència, en l'establiment de la tarifes cal incorporar:

  1. Les despeses d'explotació i conservació de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat adscrites a l'Ens o que siguin de la seva titularitat.

  2. Les amortitzacions de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, adscrites a l'Ens o que siguin de la seva titularitat, calculades d'acord amb la seva vida útil, sens perjudici de les eventuals subvencions de capital que pugui rebre per al seu finançament.

  3. Les despeses generals i d'estructura.

  4. La dotació destinada anualment al fons de sequera i fixada pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquesta dotació es considera, a tots els efectes, com a despesa de l'exercici de l'Ens i resta afectada a finançar les despeses addicionals de funcionament de les infraestructures de producció i potabilització d'aigua, d'acord amb les directrius d'explotació que fixi el Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat per fer front a situacions de sequera.

  5. Les despeses de finançament de les inversions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat.

  6. Els resultats negatius de l'exercici anterior sempre que no hagin pogut ser compensats amb resultats positius d'altres exercicis.

A l'efecte de l'establiment de les tarifes, cal deduir aquells ingressos no tarifaris obtinguts per l'Ens.

39.3 En el supòsit que per raons de política econòmica es modifiqui l'import de la tarifa, la Generalitat ha d'adoptar les mesures econòmiques necessàries per garantir la recuperació íntegra dels costos del servei, de conformitat amb el que preveu l'apartat anterior.

39.4 La gestió, la liquidació i el cobrament de les tarifes per l'abastament d'aigua en alta a què es refereix l'apartat 1 corresponen a l'Ens prestador del servei, que en percep directament l'import de les persones físiques o jurídiques usuàries o de les entitats públiques o privades subministradores d'aigua en baixa. En conseqüència, l'Ens prestador ha d'emetre a les entitats subministradores d'aigua en baixa i a les persones físiques o jurídiques usuàries les liquidacions que correspongui en funció dels consums realitzats i els ha d'aplicar la tarifa vigent en cada moment.

Si alguna de les entitats subministradores en baixa o de les persones físiques o jurídiques usuàries no abona els imports corresponents a la liquidació emesa en el termini voluntari de pagament, l'Ens prestador del servei d'abastament d'aigua en alta pot recórrer a la via de constrenyiment per reclamar la totalitat dels conceptes que integren el deute.”

  1. La referència a “ATLL concessionària (Abrera)” continguda a l'annex 7 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, queda substituïda per una referència a “Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (Abrera).

ARTICLE 40 El Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua
ARTICLE 41 El president, el vicepresident i el director o gerent de l'Ens d'Abastament d'Aigua
ARTICLE 42 Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua
ARTICLE 43 Règim jurídic de l'activitat de l'Ens d'Abastament d'Aigua
ARTICLE 44 Cabals assignats a l'abastament per mitjà de la xarxa Ter-Llobregat

44.1 S'autoritza l'assignació a l'abastament que es fa per mitjà del sistema Ter-Llobregat, d'un cabal total de divuit metres cúbics per segon, integrat en una part pel cabal de vuit metres cúbics per segon, com a màxim, derivat del riu Ter i, en la resta i fins al cabal total esmentat, pels existents en el riu Llobregat, segons el seu règim de regulació en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.

44.2 El cabal assignat es destina, provisionalment i amb reserva de la planificació hidrològica, a l'abastament de les poblacions servides per mitjà de les xarxes detallades en l'annex 1, d'acord amb la distribució que segueix:

Xarxa A: 13,403 m3/s.

Xarxa B: 0,574 m3/s.

Xarxa C: 0,253 m3/s.

Xarxa D: 1,775 m3/s.

Xarxa E: 1,030 m3/s.

Xarxa F: 0,966 m3/s.

El dret a la utilització dels cabals es pot inscriure en el Registre d'Aigües a sol·licitud de les entitats interessades. Això no obstant, es mantenen els drets que deriven de les concessions ja atorgades, sens perjudici de fer-ne la revisió.

44.3. Els cabals addicionals que resulten de les noves obres de regulació de la conca del riu Llobregat s'han de destinar al subministrament d'aigua per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa bàsica Ter-Llobregat i han d'ésser inscrits en el Registre d'Aigües a nom de la Generalitat de Catalunya. L'atorgament d'altres concessions de nous cabals regulats resta condicionada en tot cas a l'acompliment d'aquella afectació de destinació per abastament.

TÍTOL IV Promoció i execució de regatges Artículos 45 a 51
ARTICLE 45 Obres susceptibles d'acollir-se al règim de les obres hidràuliques establert en aquesta Llei

Es poden acollir al règim d'aquesta Llei, en els termes establerts pels articles d'aquest títol, les obres d'implantació de nous regs i de transformació dels existents.

ARTICLE 46 Subjectes

La sol·licitud d'execució de les obres l'han de fer les comunitats de regants, els sindicats de regs o les societats, les associacions o les agrupacions d'agricultors constituïdes legalment o, si manquen aquestes, un o diversos interessats de la zona regable, sempre que acreditin la conformitat dels propietaris titulars, com a mínim, de la meitat de la superfície a regar.

ARTICLE 47 Règim de les obres

47.1 Les obres d'infraestructura de regatge que executin l'Administració de la Generalitat o les seves entitats per a beneficiaris determinats s'han d'ajustar, en tot cas, a les condicions generals que segueixen:

  1. Totes les obres s'han d'executar amb una aportació econòmica a càrrec dels beneficiaris, la qual s'ha de fer efectiva segons alguna de les modalitats establertes per l'apartat 2.

  2. L'aportació dels béns i els drets afectats per les obres correspon als beneficiaris, que poden gaudir d'aquesta condició als efectes establerts per la legislació d'expropiació forçosa.

  3. Les obres, un cop executades i rebudes definitivament, i satisfeta totalment pels beneficiaris la contribució econòmica a càrrec seu, passen a la propietat de la comunitat de regants, societat, agrupació o junta d'obres beneficiària, que s'ha d'haver constituït abans de la contractació de l'execució dels treballs.

    1. La contribució econòmica dels beneficiaris en el cost de les obres que s'han d'executar pot consistir en:

  4. Una aportació percentual sobre el pressupost total d'execució, que ha de consistir, alternativament o complementàriament, en alguna de les modalitats següents:

    Primer. Una aportació dinerària d'acord amb el pressupost de l'obra executable i segons els percentatges que estableix l'article 48.

    Segon. Una aportació consistent en l'execució de la part proporcional de l'obra, en els trams finals de la xarxa de distribució segons els percentatges que estableix l'article 48, per part dels subjectes sol·licitants que hagin acreditat llur conformitat d'acord amb el que estableix l'article 46.

    El càlcul de la part que s'ha d'executar es fa d'acord amb el projecte d'actuació aprovat pel departament competent en matèria de desenvolupament rural i consisteix a dividir el projecte en dues parts: la part del projecte que han d'executar els beneficiaris en un termini de dos anys a comptar del moment en què es disposa d'aigua, i la part del projecte que ha d'executar l'Administració.

    El departament competent en matèria de desenvolupament rural ha de supervisar que la part del projecte executada pels beneficiaris es correspon amb el que estableix el projecte corresponent.

    Les persones jurídiques beneficiàries que optin per aquesta modalitat han d'aprovar, per acord de llurs òrgans de govern, el projecte d'obra corresponent, i també el compromís d'execució de la part que els correspon. Les persones físiques beneficiàries que optin per aquesta modalitat han de conformar el projecte d'obra esmentat i manifestar el compromís d'execució de la part que els correspon.

  5. El pagament d'una tarifa d'utilització de l'aigua que s'ha de satisfer a partir del moment en què l'obra pugui entrar en servei.

ARTICLE 48 Règim de finançament

48.1 L'import de la contribució econòmica dels beneficiaris, sigui quina sigui la modalitat d'aquella, és:

  1. El 30% del cost total d'inversió, en el cas de millora o ampliació de regs existents o d'ampliació de zones regables.

  2. El 30% del cost total d'inversió, en el cas de regs de nova implantació.

  3. En el cas d'obres de millora de regs existents, l'estalvi d'aigua que es produeixi es pot destinar a l'ampliació de la zona regable, sempre que no se superi la concessió. Si no hi ha ampliació de la zona regable l'estalvi d'aigua s'ha de posar a disposició de l'Agència Catalana de l'Aigua perquè n'assumeixi la gestió.

  4. Per al desenvolupament de les obres de regadiu, tant de nova implantació com de millora o ampliació de regs existents, s'ha de disposar de l'adhesió del 60% dels futurs regants del sector de reg, dins del projecte global, que es vulgui desenvolupar.

48.2 S'han d'incloure en el pressupost total de les inversions el cost dels treballs, els estudis i els projectes previs a l'execució de les obres, i també el cost d'adquisició dels bens i els drets necessaris i de restitució, si escau, de les afeccions produïdes. El valor dels terrenys aportats pels beneficiaris s'ha de deduir, a la vista de la taxació feta per l'Administració, de l'aportació econòmica que s'hagi acordat.

48.3 Pel que fa als regs anomenats de suport, tant en el cas de millora de regs existents o d'ampliació de zones regables com en el cas de regs de nova implantació, la contribució econòmica dels beneficiaris resta reduïda d'un 50%, i és del 85% per part de l'Administració i del 15% per part dels beneficiaris. S'entén per reg de suport el destinat al regadiu que té una dotació màxima per hectàrea i any de 3.500 metres cúbics d'aigua. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos que no comportin un canvi substancial dels conreus actuals.

48.4 El cost de les obres de millora de regadius, d'ampliació de les zones regables i de regadius de nova implantació que s'abasteixin amb aigües procedents d'estacions depuradores ha d'anar el 30% a càrrec dels beneficiaris i el 70% a càrrec de l'Administració. Quan es tracti de regadius de suport, la participació dels beneficiaris és del 15% i el 85% restant és a càrrec del departament competent en matèria de regadius. En aquest cas, quan es tracti d'obres d'infraestructura per a la reutilització i d'obres de substitució, l'Agència Catalana de l'Aigua ha de participar conjuntament amb el departament competent en matèria de regadius en el finançament de les despeses. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos en què no hi hagi un canvi substancial dels conreus actuals.

48.5 Excepcionalment, el Govern, per causes degudament justificades derivades de reparacions d'infraestructures de regadiu afectades per catàstrofes naturals, pot reduir els percentatges a càrrec dels beneficiaris establerts pels apartats 1, 3 i 4, a proposta del departament competent en matèria de regadius o a proposta conjunta d'aquests i del competent en matèria d'aigües, quan escaigui.

ARTICLE 49 Garanties en la modalitat d'aportació percentual

49.1. En la modalitat d'aportació a què es refereix l'article 47.2. a.primer , els beneficiaris resten obligats a aportar, abans de la contractació de les obres, la garantia del compliment de llurs obligacions econòmiques a llur càrrec, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable als contractes de l'Administració de la Generalitat.

49.2. Resten exempts d'aquesta obligació els beneficiaris que hagin optat per l'aportació a què fa referència l'article 47.2. a.segon .

49.3. El Govern, sens perjudici del que estableix aquesta article, en circumstàncies excepcionals i degudament justificades, pot acordar altres sistemes per a garantir el compliment de les obligacions econòmiques a càrrec dels beneficiaris.

ARTICLE 50 Costos financers en la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua

En la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua l'import aplicable d'acord amb els percentatges determinats per l'article 48 s'ha d'incrementar amb els costos financers de les operacions creditícies que l'Administració o les seves entitats hagin d'efectuar, en funció de les anualitats d'aplicació de la tarifa que siguin acordades.

ARTICLE 51 L'ens de gestió de regatges

51.1 El Govern ha de constituir un ens de gestió específic encarregat de dur a terme totes les actuacions de promoció i d'execució de regatges a què es refereix aquest títol, tant pel que fa a la construcció de canals i sèquies principals com a les obres de conducció secundària dins de cada zona regable.

51.2 L'ens de gestió pot revestir la forma de societat anònima, el capital social de la qual s'ha de subscriure íntegrament amb càrrec al pressupost de la Generalitat.

51.3 Per al compliment del seu objecte, l'ens de gestió pot dur a terme la construcció i l'explotació de les obres i efectuar les operacions financeres necessàries. També li corresponen el rendiment i l'administració de les tarifes d'utilització de l'aigua que resultin aplicables.

TÍTOL V Els sistemes de sanejament Artículos 52 a 61
ARTICLE 52 Gestió

52.1 El sistema públic de sanejament d'aigües residuals, definit per l'article 2.13, és gestionat per les ELA que han assumit l'exercici de les competències municipals de sanejament, sens perjudici de la titularitat de les instal·lacions.

52.2 La gestió del sistema públic de sanejament d'aigües residuals s'efectua per qualsevol de les formes establertes per als serveis públics.

52.3 Mentre les ELA no assumeixin la gestió del sistema de sanejament definit per aquesta Llei, les instal·lacions que en formen part són gestionades per l'Administració competent.

52.4 Els ens locals poden delegar en l’Agència Catalana de l’Aigua la gestió de les instal·lacions que integren els sistemes públics de sanejament en alta de la seva competència, amb independència del règim de titularitat d’aquestes instal·lacions. L’acord o resolució de delegació ha concretar l’abast temporal i funcional de la delegació. Les delegacions que es duen a terme d’acord amb aquest apartat se sotmeten al que estableix l’article 8 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

ARTICLE 53 Intervenció administrativa

53.1 Correspon a les ELA d'atorgar les autoritzacions d'abocaments, inspeccionar, sancionar i rescabalar dels eventuals sobrecostos d'explotació en els sistemes públics de sanejament de llur àmbit.

53.2 Les ELA han de confeccionar i mantenir un cens de les empreses connectades al sistema i són responsables de l'acompliment dels límits d'abocament del sistema al medi receptor.

ARTICLE 54 Facultats de l'Agència Catalana de l'Aigua en relació amb els sistemes públics de sanejament

54.1 En relació amb els sistemes públics de sanejament, corresponen a l'Agència Catalana de l'Aigua les funcions previstes a l'article 8.2.m) d'aquest Decret legislatiu.

54.2 L'autorització d'un abocament al medi només eximeix la connexió a un sistema públic de sanejament si aquest no existeix o bé si, encara que n'hi hagi, és autoritzat per l'organisme de conca perquè és més beneficiós per al medi.

ARTICLE 55 Atribució de recursos

55.1 L'Agència Catalana de l'Aigua ha de garantir el finançament dels sistemes públics de sanejament, de conformitat amb el que estableix la planificació hidrològica, mitjançant les corresponents atribucions de recursos. L'atribució s'efectua mitjançant resolució de la direcció de l'Agència, amb afectació de destinació, i comprèn les despeses directes de prestació d'aquests serveis i les de reposició i millorament de les infraestructures. L'import d'aquestes atribucions de recursos per als exercicis pressupostaris del 2013 i següents es calcula d'acord amb aquests criteris:

  1. Criteris de càlcul del cost directe d'explotació:

    a.1) En el cas que el cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, l'Agència Catalana de l'Aigua ha de reconèixer la quantitat resultant d'aquest procés.

    a.2) En el cas que el cost directe d'explotació no resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, el valor màxim en concepte de cost directe d'explotació en l'atribució de recursos corresponent a aquests sistemes de sanejament és l'import reconegut per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici immediatament anterior, entenent l'atribució de recursos com a global per al conjunt d'aquests sistemes.

    a.3) En qualsevol cas cal descomptar de les quantitats certificades per aquest concepte l'import de les contraprestacions econòmiques (cànons, aportacions directes o indirectes, etc.) que hagin percebut els ens gestors i que no siguin d'aplicació directa en benefici dels sistemes de sanejament de llur responsabilitat.

    a.4 La incorporació de nous sistemes, o les ampliacions dels ja existents, al servei públic de sanejament en alta comporta la revisió de l'atribució de recursos corresponent. Tenen aquest mateix efecte les actuacions aprovades i finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua que tinguin com a finalitat el millorament de l'explotació.

    a.5 Els valors màxims en concepte de cost directe d'explotació s'han de revisar, a l'alça o a la baixa, quan es generin variacions en la destinació dels fangs motivades per modificacions imposades per l'Agència Catalana de l'Aigua, en la gestió de les instal·lacions de posttractament de fangs del Pla de sanejament de Catalunya.

  2. Criteris de càlcul dels costos de reposicions i millores.

    b.1) Les atribucions de recursos en concepte de reposicions i millores s'han d'ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

    b.2 En el cas de sistemes de sanejament en què, per llurs característiques, no es duu a terme una extracció continua dels fangs, com poden ésser els llacunatges i els sistemes de condicionament de fangs de tipus rizocompost, el cost de la gestió té la consideració de cost de reposició.

    b.3 En el cas dels ens gestors que fan una gestió directa del servei i respecte dels quals l'atribució de recursos en concepte de cost directe d'explotació no supera els cinquanta mil euros anuals, l'Agència Catalana de l'Aigua pot considerar com a costos de reposició i millora les despeses de manteniment que posin en crisi l'equilibri econòmic de l'explotació.

  3. Atès el caràcter finalista de les atribucions de recursos, els imports declarats com a cost directe d'explotació i com a costos de reposició i millores es consideren justificats de manera automàtica i fins a la quantitat màxima objecte d'atribució mitjançant l'emissió d'un certificat de la intervenció relatiu a l'aplicació efectiva a la gestió dels sistemes públics de sanejament.

    1. Les atribucions de recursos per a l'exercici pressupostari 2020 i següents inclouen els costos indirectes d'explotació dels serveis públics de sanejament, entesos com les despeses indirectes de gestió de sistemes i d'instal·lacions i les despeses indirectes generades per la reposició i les millores.

    Amb caràcter general, l'import de l'atribució de recursos en concepte de costos indirectes d'explotació és el valor màxim d'entre els següents:

  4. L'import resultant d'aplicar el coeficient 0,075 a l'import percebut en concepte de cost directe d'explotació l'exercici pressupostari immediatament anterior.

  5. L'import percebut en concepte de despeses indirectes d'explotació l'exercici 2019.

  6. 120.000 euros per any, únicament en el cas que la persona destinatària sigui un ens gestor de caràcter supramunicipal.

    55.3 El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant acord, estableix criteris complementaris per a la gestió de les atribucions de recursos als ens gestors de les infraestructures de sanejament.

    55.4 El Govern pot autoritzar la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i els ens gestors de sistemes públics de sanejament en alta que s’hagin constituït en entitats locals de l’aigua, d’acord amb els articles 14 i següents, a fi de definir un marc d’atribució dels recursos procedents del cànon de l’aigua per finançar les despeses d’explotació, de reposició i d’inversió corresponents als sistemes públics de sanejament en alta. Aquests convenis de col·laboració han de tenir una durada mínima de tres anys. El conveni, o els convenis, en conjunt, han de garantir el manteniment de la suficiència de recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua per a fer front a les despeses d’explotació, de reposició i d'inversió que no siguin objecte de delegació en els mateixos convenis, i també la cohesió i sostenibilitat territorial de les polítiques hidràuliques.

ARTICLE 55 BIS Finançament de l'explotació de les instal·lacions públiques de regeneració d'aigües residuals
  1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot finançar les despeses d'explotació de les instal·lacions de regeneració d'aigües residuals gestionades pels ens gestors de sistemes públics de sanejament en els següents supòsits:

    1. Si aquestes instal·lacions han estat executades en compliment de la planificació hidrològica

    2. Si l'Agència, per resolució de la seva direcció, constata que la regeneració comporta una millora en la disponibilitat o garantia hidrològica o afavoreix l'assoliment dels objectius ambientals establerts en la planificació hidrològica.

  2. Aquest finançament es duu a terme per mitjà d'una atribució de fons en els mateixos termes que defineix l'article 55.

ARTICLE 55 TER Convenis per al finançament d'actuacions en alta executades entre el 2010 i el 2020
  1. L'Agència Catalana de l'Aigua pot formalitzar convenis amb les entitats competents en matèria de sanejament per a atribuir-los recursos provinents del cànon de l'aigua amb la finalitat d'atendre les despeses d'inversió que hagin efectuat entre el 2010 i el 2020 per a executar actuacions o infraestructures de sanejament en alta previstes en la planificació hidrològica, sempre que es compleixin tant les condicions d'abocament fixades com les condicions de l'informe tècnic preceptiu d'incorporació al sanejament públic en alta emès per l'Agència Catalana de l'Aigua, atribució de recursos que es farà efectiva, sense interessos, en la data indicada pel conveni corresponent, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries de l'Agència Catalana de l'Aigua.

  2. L'Agència Catalana de l'Aigua pot assumir, en concepte de finançament de reposició i millores, el finançament complementari que sigui necessari, si s'escau, per a l'adequació de la infraestructura als requeriments de l'informe a què fa referència l'apartat 1, sempre que aquest finançament complementari no representi més d'un 25% del cost global de la infraestructura.

ARTICLE 56 El Reglament dels serveis públics de sanejament

56.1 En els termes continguts en els articles 52, 53, 54 i 55, i tenint en compte les característiques de les conques i subconques, el Govern aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, el qual ha de recollir, entre altres, els aspectes següents:

  1. Formes i terminis de la cessió o la transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament en alta, quan l'Agència Catalana de l'Aigua les executi.

    b)

  2. Característiques del cens d'abocaments al sistema.

  3. Normes bàsiques per al manteniment, la reposició i l'explotació dels equips del sistema, amb expressió dels abocaments prohibits i dels límits generals d'abocament.

  4. Pla d'emergència del sistema.

  5. Sistemes de relació entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les ELA que garanteixin la informació recíproca, l'homogeneïtat tècnica i l'acció conjunta.

    56.2 En el marc del Reglament dels serveis públics de sanejament, les ELA estableixen regulacions específiques respecte als sistemes de sanejament de llur competència.

ARTICLE 56 BIS Mesures de protecció de les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament en alta
  1. S'estableix una zona servitud i de protecció al voltant de les instal·lacions que formen part dels sistemes públics de sanejament en alta, consistent en una franja mínima de tres metres d'amplada, mesurada de manera horitzontal i centrada sobre l'eix de les instal·lacions lineals. La concreció d'aquesta zona de protecció es pot fer, cas per cas, en el projecte constructiu o, si no n'hi ha, en el reglament o ordenança relatiu a la gestió del sistema públic de sanejament en alta en qüestió o de la manera que acordi l'òrgan de govern de l'ens gestor del sistema.

  2. En aquesta zona de protecció s'estableixen les limitacions a les activitats i als usos del sòl següents:

    1. És prohibit edificar i instal·lar-hi construccions permanents.

    2. Els moviments de terres i les obres que es vulguin dur a terme tant en la superfície com en el subsòl, i les altres activitats que puguin comportar riscos per a la seguretat de les instal·lacions o en la garantia de funcionament del servei se sotmeten a autorització o permís específic del corresponent ens gestor del sistema públic de sanejament en alta.

    3. S'ha de garantir l'accés lliure i permanent a les instal·lacions que formen part del sistema públic de sanejament en alta del personal propi o designat per l'ens gestor corresponent, per a dur-hi a terme les tasques necessàries d'inspecció, manteniment, reparació, fitació i reposició i millorament de les instal·lacions. Així mateix, a la zona de protecció i servitud poden dipositar-se els materials que calguin a aquests efectes.

  3. Les activitats que causin danys als sistemes públics de sanejament o que pertorbin la prestació del servei poden donar lloc a les actuacions següents per part de l'ens gestor del sistema públic de sanejament en alta:

    1. L'adopció de les mesures provisionals que calguin a fi de protegir la integritat de les persones i dels béns i per a assegurar la prestació del servei públic de sanejament en alta.

    2. La imposició de multes coercitives per a garantir el compliment de les mesures provisionals esmentades, assegurant l'execució dels actes administratius corresponents dins dels terminis assenyalats, de conformitat amb el que estableix la vigent legislació reguladora del procediment sancionador. Aquestes multes coercitives es poden reiterar en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment. La quantia de les multes no pot ultrapassar els 35.000 euros.

    3. La incoació del procediment sancionador establert en els articles següents.

  4. En tot el que no regula aquesta llei o els reglaments que la despleguin, i amb relació al règim dels béns que integren els sistemes públics de sanejament en alta, és d'aplicació el que estableix normativa vigent reguladora del patrimoni de la Generalitat o dels ens locals, segons escaigui.

ARTICLE 57 Infraccions i sancions en relació amb el sistema de sanejament

57.1 Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei.

57.2 Són infraccions lleus:

  1. L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització d'abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.

  2. Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 3.000 euros.

  3. La realització d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir de la preceptiva autorització, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions.

  4. La desobediència dels requeriments de l'Administració en relació amb l'adequació d'abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries, i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l'efluent o les instal·lacions de tractament.

  5. La manca de comunicació dels canvis de titularitat de les autoritzacions.

  6. L'incompliment de qualsevol obligació o prohibició establertes per aquesta Llei que no tingui atribuïda una altra qualificació.

  7. L'abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que no causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.

  8. La inexactitud o l’omissió essencials en les dades, manifestacions o documents que s’incorporin a la declaració responsable o l’acompanyin.

    57.3 Són infraccions greus:

  9. L'abocament al sistema efectuat sense comptar amb l'autorització corresponent.

  10. Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament.

  11. L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

  12. Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

  13. L'obstaculització de la funció inspectora de l'Administració.

  14. L'ocultació o el falsejament de dades determinants de l'atorgament de l'autorització.

  15. La manca de comunicació de les situacions de perill o emergència o l'incompliment de les prescripcions o les ordres de l'Administració derivades de situacions d'emergència.

  16. La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus.

  17. L'abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

  18. La falsedat en les dades, les manifestacions o els documents que s’incorporin a la declaració responsable o l’acompanyin.

    57.4 Són infraccions molt greus:

  19. La comissió de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.000 euros.

  20. L'incompliment de les ordres de suspensió d'abocaments no autoritzats o abusius.

  21. La reincidència en la comissió de dues infraccions greus.

ARTICLE 58 Procediment

58.1 El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

58.2 L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposen aquesta Llei i els reglaments que el desenvolupen.

ARTICLE 59 Sancions

59.1. Les infraccions tipificades per aquesta llei poden ésser sancionades amb les multes següents:

  1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 10.000 euros.

  2. Les infraccions greus, amb una multa d'entre 10.000,01 i 50.000 euros.

  3. Les infraccions molt greus, amb multa d'entre 50.000,01 i 150.000 euros.

59.2 La imposició de les sancions correspon al president o a la presidenta de l'ELA gestora del sistema.

59.3 Les sancions s'han de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència. En cap cas la imposició d'una sanció no pot ser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides.

59.4 La imposició de les sancions és independent de l'obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats a la integritat i al funcionament del sistema.

ARTICLE 60 Prescripció

Les infraccions i les sancions prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

ARTICLE 61 Comunicacions

Les ELA han de notificar de manera immediata i urgent a l'Agència Catalana de l'Aigua els fets o les actuacions que afecten el domini públic hidràulic.

TÍTOL VI Règim economicofinancer Artículos 62 a 82
ARTICLE 62 Ingrés específic

62.1 Es crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d'impost amb finalitat ecològica.

62.2

62.3. L'aplicació del cànon de l'aigua afecta l'ús de l'aigua en totes les seves fases de conformitat amb l'article 2.14, tant si es tracta d'aigua facilitada per les entitats subministradores com si és procedent de captacions d'aigües superficials o subterrànies, incloent-hi la procedent d'instal·lacions de recollida d'aigües pluvials que efectuïn directament les mateixes persones usuàries.

62.4 La gestió del cànon de l'aigua correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, que el percep directament dels usuaris o per mitjà d'entitats públiques o privades subministradores d'aigua en funció de la procedència del recurs.

62.5 L’exacció del cànon de l’aigua és compatible amb la imposició de contribucions especials i amb la percepció de taxes o tarifes, quan sigui procedent, pels ens locals. L’establiment de tarifes o de tributs municipals en matèria de sanejament ha de respectar, en qualsevol cas, el que estableix aquesta llei amb relació al principi de recuperació de costos, i el que estableix la resta de normativa reguladora de les relacions, en l’àmbit tributari, entre les diferents administracions. Així mateix, amb l’objectiu d’evitar duplicitats dels costos traslladats a l’usuari final, els estudis econòmics que, d’acord amb la normativa vigent han de constar en el procediment per al seu establiment i aprovació, han d’especificar els costos del cicle de l’aigua repercutits, amb el detall suficient per al control del compliment del que estableix aquesta norma.

62.6 La factura de l'aigua ha d'incorporar els conceptes directament vinculats al recurs.

ARTICLE 63 Afectació

63.1 El cànon de l'aigua resta afectat a:

  1. La prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics.

  2. L'assoliment dels altres objectius de la planificació hidrològica, i particularment la dotació de les despeses d'inversió i d'explotació de les infraestructures que s'hi preveuen.

  3. Les altres despeses que genera l'acompliment de les funcions que s'atribueixen a l'Agència Catalana de l'Aigua.

    63.2 El rendiment del cànon de l'aigua s'afecta sense altres condicionaments que els derivats del volum de recaptació i del criteri de la necessitat de finançament de cada despesa, degudament ponderada per l'Agència Catalana de l'Aigua.

    63.3. Les entitats subministradores són substitutes del contribuent, usuari d'aigua subministrada per aquestes entitats, i, com a tals, resten obligades al compliment, en la forma i els terminis establerts, de les obligacions materials i formals que els imposa aquesta llei. No obstant això, han d'exigir dels contribuents l'import de les obligacions tributàries satisfetes per elles, mitjançant la repercussió del cànon de l'aigua en les factures que emetin pel servei de subministrament d'aigua, en les condicions que estableixen aquesta llei i el reglament que la desplega.

    Resten exemptes de responsabilitat pel que fa als imports repercutits sobre llurs abonats i que resultin incobrables. A aquests efectes, es considera incobrable l'import repercutit per factura, quan l'abonat hagi entrat en situació de concurs de creditors o bé quan concorrin els requisits següents:

  4. Que hagi passat més d'un any des de l'acreditació de l'impost repercutit sense obtenir-ne el cobrament, i que aquesta circumstància estigui degudament recollida en la comptabilitat de l'entitat.

  5. Que l'import incobrat, corresponent al cànon de l'aigua, sigui superior a 150 euros.

  6. Que l'entitat subministradora acrediti haver instat el cobrament del deute mitjançant una reclamació judicial o un requeriment notarial o, quan siguin aplicables, altres vies de reclamació del deute, com la via del constrenyiment.

  7. Que l'import hagi esdevingut incobrable com a conseqüència d'una situació de vulnerabilitat econòmica o exclusió social, reconeguda mitjançant un informe dels serveis socials. En aquest cas, no és necessària la concurrència del que estableixen els apartats b i c.

    El procediment que han de seguir les entitats subministradores per a poder-se deduir els imports de cànon de l'aigua que han esdevingut incobrables és el següent:

    – En la primera autoliquidació de cada any natural han de declarar tots els rebuts considerats incobrables, i relacionar el saldo del cànon de l'aigua impagat a 31 de desembre de l'any anterior, d'acord amb el model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera que cada any es disposi de la relació del total de rebuts impagats acumulats per a poder constatar anualment les diferències.

    – L'import a ingressar en aquesta primera autoliquidació es correspon amb les quantitats repercutides del cànon de l'aigua durant el període en què s'autoliquida, una vegada aplicades les diferències entre el saldo d'impagats justificat l'any anterior i el saldo d'impagats incorporat a l'autoliquidació.

    Els imports corresponents a rebuts d'antiguitat superior a quatre anys a comptar des de l'any de la data d'emissió de la factura que hagin esdevingut incobrables, després que s'hagin fet les gestions necessàries per cobrar-los, no s'han d'incloure en la relació de rebuts impagats declarats. L'Agència ha de donar de baixa aquests imports de la seva comptabilitat quan hagin estat incorporats a la declaració del saldo de rebuts impagats de l'exercici anterior.

ARTICLE 64 Fet imposable

64.1 Constitueix el fet imposable del cànon de l’aigua l’ús real o potencial de l’aigua, en els termes establerts per l’article 2.14.

64.2 Resten exempts de pagament del cànon de l'aigua els usos d'aigua següents:

  1. Els usos que en fan l’Agència Catalana de l’Aigua, les ELA, i també els òrgans de l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals, per a operacions d’investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres hidràuliques públiques de llur competència.

  2. Els consums fets pels serveis públics d'extinció d'incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.

  3. Els destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics, i també els altres serveis que s’estableixin per reglament, sempre que l’aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d’aigua no potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, com ara l’aigua regenerada o reutilitzada, i no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d’aigua potable.

  4. Els usos d'aigua per al reg d'horts de titularitat pública, sempre que l'aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d'aigua no potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d'aigua potable i no es produeixi contaminació en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica. En les mateixes condicions, també resten exempts aquests usos d'aigua quan els efectuï un ens privat en el marc d'una activitat amb finalitat social, educativa o ambiental.

  5. El consum d'aigua per a l'ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de l'Administració competent.

  6. (Derogada)

  7. La utilització d’aigües pluvials per a usos domèstics i la utilització d’aigües freàtiques sense cap més utilitat que la d’impedir la inundació o el deteriorament de les instal·lacions en què es fa una activitat, llevat que aquestes aigües s’aboquin a un sistema de sanejament públic o incorporin càrrega contaminant.

  8. Els destinats a la distribució d'aigua en alta, fets per comunitats de regants legalment constituïdes.

ARTICLE 65 Acreditament

L'acreditament del cànon de l'aigua coincideix amb el moment del consum real o potencial d'aigua, independentment que el compliment de l'obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació.

ARTICLE 66 Subjectes

66.1 L'Agència Catalana de l'Aigua és el subjecte actiu del cànon de l'aigua, però pot delegar en les ELA les competències de gestió i recaptació d'aquest impost amb l'abast i les condicions que es determinin per reglament. Si té lloc aquesta delegació, l'Agència ha de transferir a les ELA afectades els crèdits necessaris per afrontar les despeses generades per l'exercici d'aquesta gestió.

66.2 Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, i les entitats a què fa referència l’article 35.4 de la Llei general tributària, usuàries d’aigua, que la reben per mitjà d’entitats subministradores o operadors en alta, que la capten d’instal·lacions pròpies, d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o en règim de concessió de proveïment, o la produeixen mitjançant instal·lacions de tractament d’aigua marina.

66.3 Les entitats subministradores són substitutes del contribuent, usuari d’aigua subministrada per aquestes entitats, i, com a tals, resten obligades al compliment, en la forma i els terminis establerts, de les obligacions materials i formals que els imposa aquesta llei. No obstant això, han d’exigir, dels qui són contribuents, l’import de les obligacions tributàries satisfetes per elles, mitjançant la repercussió del cànon de l’aigua en les factures que emetin pel servei de subministrament d’aigua, en les condicions que estableixen aquesta llei i el reglament que la desplega.

Les entitats que acreditin que no poden dur a terme la recaptació per via de constrenyiment d’allò que facturen resten exemptes de responsabilitat pel que fa als imports repercutits sobre llurs abonats i que resultin incobrables. A aquests efectes, es considera incobrable l’import repercutit per factura, quan l’abonat hagi entrat en situació de concurs de creditors o bé quan concorrin els requisits següents:

  1. Que hagi passat més d’un any des de l’acreditament de l’impost repercutit sense obtenir-ne el cobrament, i que aquesta circumstància estigui degudament recollida en la comptabilitat de l’entitat.

  2. Que l’import incobrat, corresponent al cànon de l’aigua, sigui superior a 150 euros.

  3. Que l’entitat subministradora acrediti haver instat el cobrament del deute mitjançant reclamació judicial o requeriment notarial.

    Els imports incobrats s’han de justificar mitjançant el model que s’aprovi per resolució de la direcció de l’Agència, en el moment de presentar l’autoliquidació corresponent.

  4. Que l'import hagi esdevingut incobrable com a conseqüència d'una situació de vulnerabilitat econòmica o exclusió social, reconeguda mitjançant informe dels serveis socials. En aquest cas, no és necessària la concurrència del que estableixen els apartats b i c.

    66.4.

    66.5. Són responsables subsidiaris del deute tributari, a més de les persones i entitats a què fa referència l'article 43 de la Llei de l'Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, els titulars de les concessions o inscripcions dels aprofitaments inscrits en el Registre d'aigües, i també els propietaris dels aprofitaments.

    66.6. L'Agència Catalana de l'Aigua ha de promoure la utilització dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics segurs i accessibles necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i garantir que la ciutadania s'hi pugui relacionar per al compliment de les seves obligacions tributàries i l'exercici dels seus drets, amb les garanties i els requisits establerts per la normativa tributària d'aplicació general.

    66.7. En virtut del que estableix l'apartat 6, les persones jurídiques que tinguin la condició de subjectes passius de qualsevol dels tributs vinculats al cicle de l'aigua estan obligades a complir les obligacions formals que formen part dels procediments d'aplicació dels tributs en suport informàtic i per via telemàtica, de manera ajustada als models que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua i d'acord amb les prescripcions tècniques que es fixin. En particular, aquests subjectes han de presentar telemàticament, mitjançant el web de l'Agència Catalana de l'Aigua, les declaracions i autoliquidacions que estableixen aquesta llei i el seu reglament de desplegament.

    66.8. Els subjectes passius respecte dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua apreciï que tenen dificultats tècniques o econòmiques no estan obligats a emprar els canals telemàtics per al compliment de les obligacions materials i formals vinculades a l'aplicació dels tributs, que s'han de presentar en els terminis fixats per a cada procediment per aquesta llei o per la normativa tributària general, i en la forma i amb els models que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua.

ARTICLE 67 Base imposable

67.1 La base imposable és constituïda, en general, pel volum d’aigua utilitzat o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics. En els casos d’usos d’aigua per a l’abastament a tercers, s’entén que el volum d’aigua utilitzat inclou el volum d’aigua captat del medi, el lliurat per tercers i el produït en instal·lacions de tractament d’aigua marina.

67.2 Són mínims de facturació, als efectes del règim economicofinancer que estableix aquesta Llei:

  1. 6 metres cúbics per usuari o usuària i mes.

  2. 3 metres cúbics per plaça i mes per als establiments hotelers.

  3. 3 metres cúbics per unitat d'acampada i mes per als establiments de càmping.

    67.3. En els casos de comptadors o sistemes d'aforament col·lectius, s'han de considerar tants mínims de facturació com habitatges hi estiguin connectats, llevat dels supòsits en què es tracti de comptadors col·lectius d'aigua emprada per al compliment de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

    67.4 En els supòsits d'usos industrials d'aigua i assimilables vinculats amb activitats econòmiques de caràcter estacional, i sempre que el període de funcionament de l'activitat sigui inferior a set mesos l'any, els mínims de facturació s'han de fixar d'acord amb les fórmules que es determinin per reglament, i en funció de qualsevol de les magnituds següents:

  4. Tipus d'activitat, segons la CCAE-93.

  5. Nombre de places i d'unitats d'acampada, en el cas d'establiments hotelers i de càmpings.

  6. Nombre de dies d'obertura anuals, justificats documentalment.

  7. Consum anual d'aigua, real o estimat.

    67.5 La base imposable es determina:

  8. En general, i amb caràcter preferent, pel sistema d'estimació directa mitjançant comptadors homologats o altres mecanismes de control. A aquest efecte, els subjectes passius estan obligats a instal·lar i mantenir, a càrrec seu, un mecanisme de mesurament directe del volum d'aigua efectivament utilitzada per a cada tipus d'ús, i a declarar-ne les lectures a l'Agència Catalana de l'Aigua, segons la forma i els terminis establerts, en cada supòsit, per aquesta llei i els reglaments que la despleguen. En el cas que en algun període de consum el subjecte passiu no declari, o declari fora de termini, les lectures dels aparells de mesura, la base imposable es determina per aquell període d'acord amb una lectura calculada a partir de la mitjana de consum dels darrers quatre períodes amb declaracions de consums reals en els dos anys immediatament anteriors, o en la mitjana d'un nombre inferior de períodes, si no se'n disposa de quatre per raó de la data d'inici de l'ús de l'aigua. En el supòsit que l'ús d'aigua el facin contribuents amb una activitat estacional, es pot considerar el volum d'aigua declarat per determinar l'estimació directa de la base imposable durant el mateix període de l'any anterior o, si no n'hi ha, de dos anys abans. La base determinada d'aquesta manera es pot regularitzar a partir de les lectures reals dels aparells de mesura que determinen els volums d'aigua utilitzats. Si els usuaris de l'aigua per a abastament a terceres persones no opten expressament pel sistema d'estimació directa o no presenten les dades exigides perquè es pugui aplicar, s'entén que hi renuncien expressament a favor de l'estimació objectiva, llevat dels casos dels usuaris que utilitzen més de cent mil metres cúbics d'aigua anuals, i dels usuaris que efectuen subministrament d'aigua en alta, en què la base s'ha de determinar en tot cas pel sistema d'estimació directa.

  9. Per estimació objectiva, per a contribuents determinats de manera genèrica segons l’ús de l’aigua que fan i al volum de captació, tenint en compte les característiques i les circumstàncies de l’aprofitament, i d’acord amb les fórmules de càlcul següents:

    – Per a qualsevol tipus d’ús i en cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de subministrament, el consum mensual s’avalua d’acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula següent:

    Q = 37.500 x p/(h + 20)

    En la qual,

    Q = és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics,

    p = és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats,

    h = és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.

    – En cas de subministrament mitjançant contractes d’aforament, en funció del volum contractat.

    – En cas d’establiments amb subministrament mixt, la base es determina per estimació objectiva, d’acord amb les fórmules anteriors, més la mitjana dels volums lliurats o facturats per l’entitat subministradora en l’any anterior al de l’opció per aquest sistema.

    – En el cas d'usos d'aigua per a l'abastament a tercers, segons la fórmula següent:

    Volum total utilitzat = volum d'aigua corresponent a la facturació neta sense incloure els mínims de facturació/0,7

    Per aplicar els coeficients establerts per l’apartat 10 de l’article 71, cal considerar el volum d’aigua no lliurat a tercers, que és el que resulta d’aplicar al volum total usat, determinat segons la fórmula anterior, un percentatge de pèrdues de la xarxa d’abastament del 30%.

  10. Per estimació indirecta quan l’Administració no pugui determinar la base imposable per mitjà de cap dels sistemes d’estimació anteriors a causa d’algun dels fets següents:

    c.1) L’incompliment de l’obligació d’instal·lar aparells de mesurament establerta per la lletra a.

    c.2) La manca de presentació de declaracions exigibles o la insuficiència o la falsedat de les presentades.

    c.3) La resistència, l’excusa o la negativa a l’actuació inspectora.

    c.4) L’incompliment substancial de les obligacions comptables.

    67.6

    67.7 Per a l’estimació indirecta de la base imposable, l’Administració ha de tenir en compte els signes, els índexs o els mòduls propis de cada activitat i, a més, qualsevol dada, circumstància o antecedent del subjecte passiu o d’altres contribuents que pugui resultar indicatiu del volum d’aigua captada.

    En particular, en els supòsits de captacions per a abastament a tercers, l’Agència pot utilitzar la fórmula concreta establerta per a la determinació de la base en règim d’estimació objectiva o bé modificar els valors indicats en aquest règim quan de les dades i altres antecedents de què disposa es desprèn que no s’ajusten a la realitat.

    67.8 En qualsevol cas, l'Administració pot imposar la instal·lació de dispositius de control de cabal o de contaminació quan calgui per a la planificació hidrològica i l'assoliment d'objectius d'estalvi i de qualitat de l'aigua. En aquest cas, s'han d'establir les mesures de foment i les línies d'ajut compensatòries.

ARTICLE 68 Tipus de gravamen

El tipus de gravamen del cànon de l'aigua s'expressa en euros per metre cúbic, d'acord amb la base imposable a la qual s'aplica.

ARTICLE 69 Tipus de gravamen aplicable als usos domèstics d'aigua

69.1 En els usos domèstics de l’aigua, el tipus de gravamen aplicable a consums iguals o inferiors a la dotació bàsica per habitatge definida en la disposició addicional primera és de 0,4469 euros per metre cúbic.

69.2 El tipus de gravamen aplicable al volum d’aigua consumit que excedeix la dotació bàsica per habitatge és, amb caràcter general, de 0,5147 euros per metre cúbic i s’afecta dels coeficients següents:

  1. Consum mensual entre 9 i 15 metres cúbics: 2.

  2. Consum mensual entre 15 i 18 metres cúbics: 5.

  3. Consum mensual superior a 18 metres cúbics: 8.

    69.3 Si el nombre de persones que viuen en un habitatge és superior a tres, s’apliquen els trams i coeficients que es fixen en aquesta taula:

    Nombre persones per habitatge (n) Base imposable mensual (m3)
    01.01.2012 1r tram 2n tram 3r tram 4t tram
    Fins a 3 persones < = 9 >9 < = 15 >15 < = 18 >18
    4 persones < = 12 >12 < = 20 >20 < = 24 >24
    5 persones < = 15 >15 < = 25 >25 < = 30 >30
    6 persones < = 18 >18 < = 30 >30 < = 36 >36
    7 persones < = 21 >21 < = 35 >35 < = 42 >42
    n persones < = 3n >3n < = 5n >5n < = 6n >6n

    A més del que estableixen els paràgrafs anteriors, gaudeixen d’una ampliació de 3 m3 mensuals addicionals les persones amb un grau de disminució superior al 75%, reconegut per una resolució de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

    El dret a gaudir de l'ampliació de trams es perd, de manera automàtica, en cas que així ho acreditin les dades del padró d'habitants amb relació a les emprades per al reconeixement inicial d'aquesta situació.

    69.4 S'aplica un coeficient de concentració demogràfica 1 als usuaris domèstics les aigües residuals dels quals siguin abocades a un sistema de sanejament públic.

    69.5 En la fixació del tipus de gravamen aplicable a la utilització d'aigua per a usos domèstics, s'utilitzen, per tenir present la càrrega contaminant, els coeficients de concentració demogràfica següents:

    Coeficient de concentració demogràfica

    Municipi / població base Coeficient
    Fins a 2.000 habitants 0,662
    Entre 2.001 i 10.000 habitants 0,819
    Entre 10.001 i 50.000 habitants 0,978
    Més de 50.000 habitants 1

    69.6 El coeficient establert per l'apartat 4 s'aplica a partir del dia primer de l'any següent al de l'entrada en funcionament del Servei de Sanejament, i s'assoleix gradualment en un termini de dos o quatre anys, segons si la població base del municipi és d'entre 2.001 i 10.000, o inferior a 2.000 habitants.

    69.7. En els supòsits de fuites d'aigua degudament acreditades com un fet fortuït no atribuïble a negligència dels abonats en què l'entitat subministradora hagi optat per donar un tractament excepcional al volum d'aigua que excedeixi el consum habitual de l'habitatge i hagi decidit no aplicar la progressivitat de la tarifa, pel que fa al cànon de l'aigua s'aplica, sobre el volum que excedeixi del que amb l'estudi previ de l'historial de consums dels darrers dos anys es fixi com a consum habitual en aquell habitatge, el tipus domèstic que l'apartat 2 estableix per a consums superiors a la dotació bàsica. En qualsevol cas, el caràcter fortuït de la fuita no atribuïble a negligència dels abonats s'ha d'acreditar per mitjà dels documents justificatius per l'instal·lador homologat, llevat que l'entitat subministradora verifiqui directament la causa de la fuita i apliqui el tractament corresponent.

    69.8 S'aplica als subjectes passius del cànon de l'aigua que compleixen les condicions assenyalades en els paràgrafs següents una tarifa social de 0,24 euros per metre cúbic.

    Són beneficiaris d’aquesta tarifa els titulars de pòlisses o contractes de subministrament d’aigua i els titulars de captacions d’aigua, amb consums iguals o inferiors a la dotació bàsica establerta per la disposició addicional primera del Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que s’incloguin en algun dels col·lectius següents:

  4. Pensionistes del sistema de la seguretat social no contributiu per jubilació, jubilació per invalidesa i invalidesa.

  5. Pensionistes del sistema de la seguretat social contributiu i de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI) de més de seixanta anys que cobren la pensió mínima per jubilació o viduïtat, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

  6. Pensionistes del sistema de la seguretat social contributiu que cobren la pensió mínima en concepte d’incapacitat permanent, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

  7. Perceptors de les prestacions socials de caràcter econòmic per a atendre determinades situacions de necessitats bàsiques establertes per la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

  8. Perceptors de fons procedents dels règims a extingir següents: fons d’assistència social (FAS) i fons de la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI).

  9. Famílies amb tots els membres de la unitat familiar en situació d’atur, sempre que els ingressos totals de la unitat familiar a què pertanyen no superin en dues vegades el límit fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, incrementat en un 30% d’aquest indicador per cada membre addicional a partir del segon.

  10. Destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania.

    Per a l'aplicació de la tarifa social a què fan referència els apartats anteriors, són aplicables les regles següents:

    Els beneficiaris potencials d'aquesta tarifa han d'acreditar els requisits exposats en els apartats anteriors i sol·licitar l'aplicació de la tarifa pels mitjans que es fixin per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua.

    Les entitats subministradores han d'aplicar la tarifa social als beneficiaris potencials inclosos en l'apartat h a partir del moment en què els serveis socials n'acreditin la situació de vulnerabilitat mitjançant l'emissió de l'informe corresponent i el traslladin a l'entitat afectada. En aquest cas, les entitats han de comunicar a l'Agència Catalana de l'Aigua, d'acord amb les prescripcions tècniques que s'aprovin a aquest efecte, les dades dels abonats als quals s'ha aplicat la tarifa social.

    A l'efecte de l'aplicació de la tarifa social del cànon de l'aigua, les entitats subministradores i les entitats socials que intervenen en el procés de reconeixement de la situació de l'abonat tenen autorització per a cedir les dades de caràcter personal necessàries a l'Agència Catalana de l'Aigua.

  11. Entitats socials i usuaris d'habitatges adscrits a la Xarxa d'Habitatges d'Inserció Social que coordina l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat.

    69.9. S'aplica als usuaris d'aigua provinent de fonts pròpies i als usuaris d'aigua que tingui la qualitat de no potable o que procedeixi de fonts alternatives de producció, sempre que no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d'aigua potable, un coeficient de 0,5 sobre el volum d'aigua subjecte a la tarifa domèstica corresponent al quart tram, sempre que hagi estat degudament acreditat que l'ús de l'aigua es destina exclusivament a reg eficient. No obstant això, en el mateix supòsit, el coeficient és 0,2 per al volum d'aigua corresponent al quart tram que superi els 600 metres cúbics trimestrals.

ARTICLE 70 Règim ordinari i règim especial del tipus de gravamen aplicable als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

70.1 En els supòsits d’usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l’aigua, el tipus aplicable sobre la base imposable es determina d’acord amb el règim ordinari o d’acord amb el règim especial, segons el cas.

70.2 En el règim ordinari, el tipus resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, determinat segons el que estableix l’article 71, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació, fixat d’acord amb l’article 72.

70.3 En el règim especial, el tipus resulta de la suma del tipus de gravamen general, fixat segons el que estableix l’article 71, i del tipus de gravamen específic, fixat a partir de dades de contaminació individualitzades, d’acord amb el que estableix l’article 72 bis.

  1. El règim d'aplicació del tribut es concreta, si s'escau, en la proposta i la resolució que dicta l'Agència Catalana de l'Aigua, en els casos en què les dades o els valors considerats per l'Agència difereixin dels declarats pel contribuent en la seva declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA).

En cas contrari, l'Agència pot notificar sense cap altre tràmit la liquidació del cànon de l'aigua que correspongui, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

En ambdós casos es poden dur a terme revisions de les dades declarades, o resoltes inicialment, d'acord amb els procediments tributaris establerts a aquest efecte.

ARTICLE 71 Tipus de gravamen general en els usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

71.1 El tipus de gravamen general és de 0,1454 euros per metre cúbic.

71.2 En els usos agrícoles de l'aigua que no restin exempts d'acord amb l'article 64.2.e), el tipus s'afecta del coeficient 0.

71.3 En els usos ramaders de l'aigua, el tipus s'afecta d'un coeficient 0.

71.4. En els usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica a les centrals hidroelèctriques i a les centrals tèrmiques amb un consum anual d’aigua superior a 500 hectòmetres cúbics, el tipus s’afecta d’un coeficient 0,0053.

71.5. La reutilització directa d'aigües residuals s'afecta d'un coeficient 0, sempre que les aigües no s'aboquin a un col·lector de salmorres. Tanmateix, aquest coeficient s'aplica, si escau, de manera ponderada al percentatge d'aigua consumida, sempre que, en relació amb el total del consum, superi el 50%. També es pot aplicar de manera ponderada aquest coeficient de reutilització directa d'aigües residuals si el volum d'aigua reutilitzada supera els 7.000 m³ l'any.

71.6. En els supòsits d'utilització d'aigua per a usos industrials, el tipus de gravamen general s'ha d'afectar durant els períodes que s'indiquen dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua consumida. Cada coeficient s'aplica al tram de volum que s'indica.

Volumen de agua Año 2005 Año 2006 Año 2007 Año 2008 Años sucesivos
Hasta 50.000 m3/año 1 1 1 1 1
De 50.001 a 500.000 m3/año 0,60 0,70 0,80 0,90 1
De 500.001 a 5.000.000 m3/año 0,30 0,50 0,70 0,90 1
De 5.000.001 a 10.000.000 m3/año 0,20 0,40 0,60 0,80 1
Más de 10.000.000 m3/año 0,20 0,40 0,60 0,80 1

71.7.

71.8. En els usos d'aigua destinada a ésser envasada com a aigua mineral natural, de font o de brollador, o potable preparada, inclosos en l'activitat classificada CCAE DA 15.981, el tipus s'afecta d'un coeficient 1,2.

71.9. En els usos industrials d'aigua per a l'aqüicultura, el tipus s'afecta d'un coeficient 0,0005.

71.10. En els usos d'aigua destinada a l'abastament a tercers, el tipus s'afecta dels coeficients següents:

  1. En funció dels volums d'aigua utilitzada per a aquest ús als quals s'apliquen:

    C1: 0,20 sobre els metres cúbics usats i no lliurats a tercers.

    C2: 0,07 sobre els volums d'aigua captats directament del medi, d'una infraestructura de l'Agència Catalana de l'Aigua o d'una comunitat de regants legalment constituïda, o sobre els produïts per una instal·lació de tractament d'aigua marina.

    C3: 0 sobre els volums provinents d'una infraestructura d'un altre operador, sempre que hagin estat mesurats per comptador o altres dispositius de control.

  2. Coeficient de volum lliurat (CL), en funció de la relació entre el volum d'aigua corresponent a la facturació neta dels darrers dos anys, sense incloure els mínims, que es fa constar en les declaracions de facturació a què fan referència els articles 75 i 76, i el volum d'aigua utilitzat per a aquest ús en els mateixos anys.

    D'acord amb això, el cànon de l'aigua que resulta de l'aplicació dels coeficients recollits en els apartats a i b respon a l'expressió següent:

    (CL) x (Vcaptat x C2 + Vcomprat x C3) x Tipus de gravamen general + (1-CL) x (Vcomprat + Vcaptat) x C1 x Tipus de gravamen general

    71.11. En els usos d’aigua destinada a l’abastament a tercers, efectuats directament de l’estany de Banyoles, el tipus s’afecta d’un coeficient 0.

    71.12. En els usos d’aigua per a la refrigeració en circuits oberts, amb un consum superior a 1,5 hm3/anuals i realitzats en aigües superficials continentals amb un cabal mitjà superior a 60 m3/s en èpoques d’estiatge, el tipus s’afecta d’un coeficient 0,0053.

    71.13. En els usos d'aigua per a climatització mitjançant circuits geotèrmics amb una potència instal·lada superior a 50 kW, en què l'aigua es retorna directament al medi, el tipus s'afecta d'un coeficient 0,0053.

    1. En els usos industrials d'aigua corresponents a activitats incloses a les seccions B, C i D i grups A032, E360, E383 i J581, de la CCAE 2009, amb aplicació individualitzada del cànon de l'aigua, el tipus de gravamen general s'afecta dels següents coeficients, si s'escau:

  3. Coeficient d'eficiència (Ke): 0,90 per als subjectes passius que acreditin per a cada establiment una millora en l'eficiència en l'ús de l'aigua, determinada segons un sistema quantitatiu, referenciat en l'estàndard d'ús, o bé que acreditin l'eficiència o la millora de l'eficiència segons un sistema qualitatiu basat en l'obtenció d'un sistema de gestió ambiental ISO 14001 o EMAS o un altre certificat reconegut sectorialment de nivell equivalent o superior. La millora de l'eficiència o l'eficiència mateixa s'acrediten si el consum unitari d'aigua de l'establiment és igual o inferior a l'estàndard d'ús declarat, o bé si es desprèn de les dades contingudes en les successives actualitzacions o renovacions del sistema de gestió ambiental, establertes en la normativa tècnica o sectorial vigent, inclosa la normativa en matèria de cabals de manteniment.

  4. Coeficient d'innovació (Ki): 0,90 per als subjectes passius que puguin ésser qualificats com a empresa innovadora, per raó del compliment d'algun dels requisits següents:

    – Que hagi rebut finançament públic els darrers dos anys sense haver sofert revocació per execució incorrecta o insuficient de l'activitat finançada mitjançant convocatòries públiques de finançament a la R+D+I d'abast autonòmic, estatal o europeu.

    – Que hagi demostrar la seva capacitat d'innovació mitjançant alguna de les certificacions següents:

    1. Jove empresa innovadora (JEI), segons l'especificació AENOR EA0043.

    2. Petita o microempresa innovadora, segons l'especificació AENOR EA0047.

    3. Certificació UNE 166.002 Sistema de gestió de la R+D+I.

  5. Coeficient de reindustrialització (Kz): 0,10 per als subjectes passius que duguin a terme actuacions industrials o empresarials d'interès general, en el marc de projectes de reindustrialització aprovats pel Govern, que creïn nova activitat industrial en un municipi o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent per un període mínim de tres anys, o per als subjectes que contribueixin al manteniment del teixit empresarial i industrial, i també al manteniment de llocs de treball, mitjançant l'adquisició d'una o més unitats productives d'una empresa en concurs, en els darrers dos anys.

    Aquests coeficients són acumulables entre ells. Així mateix, els dos darrers coeficients tenen una vigència de tres anys des de l'inici de llur aplicació, i són renovables en el cas que es mantinguin les condicions que van donar lloc a llur reconeixement.

ARTICLE 72 Règim ordinari del tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

72.1 El valor aplicable per a determinar el tipus específic en els supòsits d’usos industrials i assimilables és de 0,6390 euros per metre cúbic.

72.2 En els supòsits de fuites d’aigua degudament acreditades com un fet fortuït no atribuïble a negligència dels usuaris industrials, s’aplica un coeficient 0,5 a la tarifa establerta per l’apartat 1, sobre el volum d’aigua que excedeixi del consum habitual de l’establiment, estimat a partir de l’estudi previ dels volums utilitzats els darrers dos anys.

72.3 En els supòsits corresponents a captacions d’aigua per a l’abastament a tercers, s’aplica un coeficient 0 al tipus establert amb caràcter general per a usos industrials o assimilables.

72.4. S'aplica un coeficient 0 sobre el tipus establert amb caràcter general per a usos industrials o assimilables en els supòsits següents:

  1. En els casos d'usos d'aigua potable destinada a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d'alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics i d'altres serveis que s'estableixin per reglament.

  2. En els casos d'usos d'aigua potable o aigua distribuïda per les xarxes de subministrament d'aigua potable destinats al reg d'horts no considerats domèstics d'acord amb l'article 2.16.a, sempre que no hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

72.5 En el cas de l’ús de l’aigua fet per centrals tèrmiques, amb un consum anual d’aigua superior a 500 hectòmetres cúbics, s’aplica, sobre el tipus ordinari, el coeficient 0,00053.

ARTICLE 72 BIS Règim especial del tipus de gravamen específic per a usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

72 bis .1 S’estableix un règim tributari especial pel que fa a la determinació del tipus específic per raó dels subjectes passius afectats.

72 bis .2 L’àmbit d’aplicació d’aquest règim especial inclou els usuaris industrials i assimilables d’aigua següents:

  1. Usuaris d’aigua inclosos a les seccions B, C i D i grups A032, E360, E383 i J581, de la CCAE 2009, pel que fa a llurs establiments amb activitat productiva, que utilitzin més de 1.000 metres cúbics anuals d’aigua i, addicionalment, compleixin alguna de les condicions següents:

    – L’abocament superi els valors de contaminació 500 mg/l MES i/o 750 mgO2/l MO.

    – Disposi d’un sistema de depuració propi, d’acord amb l’annex B6 del reglament de gestió dels tributs.

    – Les aigües abocades sense càrrega o no abocades representin més d’un 50% del volum total d’aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals.

  2. La resta d'usuaris industrials d'aigua que fan activitats econòmiques no manufactureres de les relacionades a la lletra a , amb utilització de més de 7.000 metres cúbics anuals d'aigua i que disposen de sistemes de depuració propis o el percentatge d'aigües no abocades o abocades sense càrrega contaminant representin més d'un 50% del volum total d'aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals, es poden acollir de manera voluntària a aquest règim.

  3. Qualsevol altre usuari d’aigua que per resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua s’inclogui en aquest règim en funció de l’estat del medi receptor o d’altres aspectes quantitatius o qualitatius amb relació a la utilització de l’aigua, degudament justificats.

    72 bis .3 En el supòsit d’usos agrícoles o ramaders o assimilables d’aigua que generin contaminació el tipus específic es determina també d’acord amb el règim especial, en funció dels paràmetres establerts per l’apartat 4 o d’altres paràmetres que s’estableixin per llei.

    72 bis .4 En aquest règim, el tipus de gravamen específic es determina de manera individualitzada segons la càrrega contaminant abocada, d’acord amb els valors dels paràmetres de contaminació següents:

    Matèries en suspensió (MES): 0,4937 euros/kg

    Matèries inhibidores (MI): 11,7132 euros/K-equitox

    Matèries oxidables (MO): 0,9875 euros/kg

    Sals solubles (SOL): 7,9013 euros/Sm3/cm

    Nitrogen (N): 0,7498 euros/kg

    Fòsfor (P): 1,4997 euros/kg

    Per tal d’adequar les unitats dels preus a les unitats de mesura dels valors dels paràmetres de contaminació s’han d’aplicar els factors de conversió que es determinin per reglament.

    La quantitat de contaminació corresponent a les matèries oxidables (MO) es mesura per la seva concentració en l'aigua i d'acord amb l'expressió: MO = DQO/2, on DQO és la demanda química d'oxigen de la mostra sense decantar.

    72 bis .5 En aquest règim la quantia del tribut ha de respondre sempre al principi segons el qual qui més contamina ha de satisfer un gravamen específic més alt.

    72 bis .6 La determinació del grau de contaminació es fa per mesurament directe de la càrrega contaminant, a partir de la declaració tributària d’ús i contaminació de l’aigua que el subjecte passiu del tribut està obligat a presentar.

    Si la manca de presentació de la dita declaració, o el fet de presentar-la de manera incompleta o acreditadament fraudulenta, no permeten a l’Agència Catalana de l’Aigua disposar de totes les dades necessàries per a determinar el tipus específic, aquest es fixa de manera indirecta, i es pot emprar qualsevol dada o antecedent rellevant per a determinar-lo, o bé dades d’altres establiments del sector a què pertanyi l’establiment.

    72 bis .7 El càlcul del tipus de gravamen individualitzat basat en la càrrega contaminant correspon a l’expressió següent:

    Te = [ ¿n (¿i ((Ci - Ei) x Pui x Cpi x Ksi x Kdi x Kni) x Kan x Fn x Rpn) ] x Kr

    On:

    Te: és el tipus de gravamen específic aplicable.

    i: són cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’article 72.bis.4.

    n: són cadascun dels tipus d’abocaments de l’establiment.

    Rpn: és la relació de ponderació, segons el cabal, de cada tipus d’abocament respecte del total dels tipus d’abocament de l’establiment.

    Ci: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’apartat 4 d’aquest article, per a les aigües abocades.

    Ei: és la concentració de cadascun dels paràmetres de contaminació establerts per l’apartat 4 per a les aigües d’entrada. Si Ei és més gran que Ci, el valor de la diferència (Ci - Ei) és 0.

    Pui: és el preu unitari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts.

    Cpi: és el coeficient punta de cada paràmetre; expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació màxima i el valor de concentració de contaminació mitjana, obtinguts a partir de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l’Administració; s’entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s’aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d’acord amb el que estableix l’annex 4.

    Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 60m3 per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de sals solubles equivalent a 0,2. En els casos d’abocament d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets al mar per mitjà de col·lectors o d’emissaris submarins públics, el coeficient de salinitat per aquest paràmetre és 0.

    Kdi: és el coeficient de dilució, aplicable als abocaments directes a mar fets mitjançant instal·lacions de sanejament privades, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l’apartat 4 d’aquest article:

    Paràmetre Coeficient de dilució
    Sals solubles 0
    Nitrogen 0
    Fòsfor 0
    Matèries inhibidores 1

    Resta de paràmetres: coeficient de dilució resultant de l’aplicació dels barems que s’indiquen en l’annex 5.

    Kan: és el coeficient d'abocament a sistema de cada tipus d'abocament; pel que fa a abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals, col·lectors de salmorres i emissaris corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic, determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, resta afectat, amb caràcter general, pel coeficient 1,5.

    Aquest coeficient és 1,2 pel que fa a abocaments a mar d'aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets mitjançant col·lectors o emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l'aigua emeses des de l'1 de gener de 2008.

    Fn: és el coeficient de fertirrigació de cada tipus d’abocament; el consum amb destinació final a la reutilització pròpia, amb finalitats agrícoles, d’aigües residuals amb alts continguts de matèria orgànica i nutrients, en les condicions que autoritzi l’Agència Catalana de l’Aigua, gaudeix d’un coeficient reductor (F) del tipus específic, individualitzat en funció de la càrrega contaminant de 0,75.

    Kr: és el coeficient corrector de volum que expressa la relació entre el volum d’aigua abocat i el volum d’aigua de subministrament de tot l’establiment; per a poder aplicar aquest coeficient, cal que l’establiment disposi de les instal·lacions i dels aparells descrits en l’annex 3; també es pot determinar aquest coeficient per estimació indirecta, acceptant la declaració del coeficient corrector de volum basada en dades i justificacions tècniques aportades pel subjecte passiu, que han d’ésser valorades adequadament per l’Administració.

    Kn: és el coeficient de nutrients. Tots els abocaments fets en les zones que, d’acord amb la normativa vigent, hagin estat declarades sensibles resten afectats d’un coeficient de nutrients per als paràmetres de nitrogen i de fòsfor equivalent a 1,25. Dins les zones sensibles estan afectats d’aquest coeficient tant els abocaments fets directament al domini públic hidràulic i marítim i terrestre, com els fets als sistemes públics de sanejament.

    72 bis .8 Per a obtenir el tipus de gravamen final s’han de ponderar en funció del cabal els diversos preus de cada conducte d’evacuació o tipus d’abocament considerant el coeficient corrector de volum.

ARTICLE 73 Substitució per exaccions

73.1. En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de l’ús de l’aigua o de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l’Administració construeixi o exploti instal·lacions de producció, tractament o evacuació per atendre concretament el focus de contaminació o la manca de disponibilitat del recurs, el Govern, mitjançant disposició reglamentària, pot acordar modificar o substituir el tipus de gravamen general o específic del cànon de l’aigua, segons el cas, per l’aplicació d’una o més exaccions al pagament de les quals està obligat aquell subjecte, determinada la seva quantia anual per la suma de les quantitats que s’acordin amb relació a les magnituds següents:

  1. Cabal abocat o abastat.

  2. Import de la inversió.

  3. Cost d’explotació anual.

  4. Vida útil de la infraestructura.

  5. Tipus d'interès.

73.2. L’Agència liquida directament el cànon de l’aigua en la part corresponent al tipus de gravamen que no hagi estat substituït per l’exacció prevista en l’apartat precedent.

ARTICLE 74 Quota tributària

74.1 La quota tributària resulta de l'aplicació a la base imposable del tipus de gravamen calculat segons el que determinen els articles 69, 70, 71 o 72.

74.2 En particular, per als supòsits d'usos agrícoles o ramaders, no exempts d'acord amb el que estableix l'article 64.2.e), i en què el tipus específic no es pugui calcular segons el sistema establert per l'article 72.1, la quota s'ha de fixar d'acord amb un sistema de determinació objectiva, basat en qualsevol de les magnituds següents característiques de l'activitat:

  1. Capacitat productiva de l'explotació, en nombre, volum o pes.

  2. Nombre i característiques dels caps de bestiar.

  3. Extensió de l'explotació agropecuària, sistemes de depuració propis i sistemes de gestió dels productes fitosanitaris.

74.3 La determinació de la quota del cànon de l'aigua aplicable als usos ramaders d'aigua, segons el sistema de determinació objectiva a què fa referència l'apartat segon d'aquest article, es fa segons la fórmula següent, desenvolupada en l'annex 6 d'aquesta Llei, i que es basa en dades relatives al tipus d'explotació, de bestiar i al nombre de places, que han de ser declarades pel subjecte passiu:

Q = nombre de places per euro/plaça.

  1. En els casos d'usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, les centrals hidroelèctriques poden optar per acollir-se, de manera voluntària, a un sistema de determinació objectiva de la quota basat en la potència instal·lada en l'establiment i en l'energia produïda, expressada en quilowatts hora, d'acord amb la fórmula següent:

Q = kWh produïts × euros/kWh

Tipus d'establiment Potència Import Unitat

Grup 1 > = 50 MW 0,00608 euros/kWh

Grup 2* < 50 MW 0,00040 euros/kWh

* Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera tipus 1.

Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

74.5. (Derogat)

ARTICLE 75 Repercussió del cànon de l’aigua per les entitats subministradores: declaració i ingrés

75.1 Les entitats subministradores són substitutes del contribuent i estan obligades a fer repercutir íntegrament l’import del cànon de l’aigua sobre l’usuari final, el qual està obligat a suportar-lo.

75.2. La repercussió es fa en la mateixa factura de l'aigua que emet l'entitat subministradora, reproduint l'estructura i els valors econòmics del cànon de l'aigua que estableixen els articles 69 a 72, i, per aplicació del que disposa l'apartat 3 de l'article 62, s'hi ha d'integrar com un cost més de la distribució, sense que es pugui cobrar de manera separada.

75.3. Les entitats subministradores han de declarar i ingressar, mitjançant autoliquidació, la totalitat dels imports repercutits en concepte de cànon de l’aigua, i també els imports de cànon corresponents a llurs autoconsums.

No obstant, i només en el cas que les entitats subministradores compleixin la totalitat de les obligacions que vers l’Agència Catalana de l’Aigua els imposa la normativa vigent, i també els requeriments que en derivin, es pot aplicar, sobre l’import total a ingressar per cada autoliquidació, un percentatge de bonificació determinat en funció del nombre d’abonats totals de cada entitat subministradora, d’acord amb la taula i la fórmula següents:

Trams per a calcular la bonificació Escalat de percentatges
Abonats des de Abonats fins a

En cas que cap dels municipis de subministrament no superi el milió de metres cúbics anuals de subministrament, s’aplica un coeficient 1,5 sobre el valor resultant de la bonificació.

Les declaracions i autoliquidacions establertes per aquest article s’han de fer en la forma i en els terminis a què fan referència els apartats 4 i 5 i que es desenvolupin per reglament. A aquest efecte, han d’emplenar mitjançant el web de l’Agència Catalana de l’Aigua el model de declaració i d’autoliquidació i, posteriorment, han de fer l’ingrés pel sistema de domiciliació bancària, mitjançant qualsevol entitat bancària col·laboradora o per qualsevol altre mitjà que estableixi la normativa vigent. En aquest cas, la utilització de mitjans electrònics exclou l’obligació d’aportar qualsevol justificant d’ingrés.

75.4. Les entitats subministradores d’aigua amb una facturació superior a cinc-cents mil metres cúbics anuals estan obligades a declarar i autoliquidar mensualment a l’Agència Catalana de l’Aigua els imports repercutits nets en concepte de cànon de l’aigua, d’acord amb el calendari següent i segons el model que a aquest efecte s’aprovi mitjançant una resolució del director o directora de l’Agència:

Facturat
Data límit de declaració i d’ingrés dels imports repercutits

Així mateix, les entitats subministradores amb una facturació igual o inferior a cinc-cents mil metres cúbics anuals han de declarar i autoliquidar trimestralment els imports repercutits nets en concepte de cànon de l’aigua, segons el model que a aquest efecte s’aprovi per resolució del director o directora de l’Agència i d’acord amb el calendari següent:

Facturat
Data límit de declaració i d’ingrés dels imports repercutits

Si es detecta la manca de presentació o d’ingrés d’una o més declaracions de repercussió neta i autoliquidacions mensuals o trimestrals dins el termini per fer-ho, l’Agència ha de fer les actuacions necessàries per a estimar i liquidar provisionalment els imports corresponents a cada període no declarat. Així mateix, ha d’iniciar, si escau, les actuacions de comprovació que correspongui, d’acord amb els procediments establerts per la normativa tributària vigent.

  1. Sens perjudici del que estableix l'apartat 4, les entitats subministradores amb una facturació inferior a cent mil metres cúbics anuals estan obligades a presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua, com a molt tard el 30 de gener de cada any, per a cadascun dels municipis de subministrament, una declaració resum de la repercussió neta feta l'any natural anterior ajustada al model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua i a les prescripcions tècniques que es dictin.

Les entitats subministradores amb una facturació igual o superior a cent mil metres cúbics anuals estan obligades a presentar, com a molt tard el 30 de gener de cada any, una relació detallada de la facturació i els documents equivalents a les factures, amb expressió de la totalitat de les dades que resulten de la repercussió del cànon de l'aigua i les exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.

Aquesta obligació perdura en el temps, amb independència de posteriors oscil·lacions de facturació. La relació s'ha d'ajustar al model que s'aprovi per resolució de la direcció de l'Agència i a les prescripcions tècniques que es dictin.

75.6 Les entitats subministradores d’aigua estan obligades al pagament de les quantitats corresponents al tribut que no han fet repercutir en llurs abonats. L’obligació de pagament es genera el 31 de desembre de l’any al qual correspondria la repercussió.

75.7 L’Agència Catalana de l’Aigua pot, si es considera convenient, liquidar directament el cànon de l’aigua als usuaris.

75.8 Les accions per l’eventual impagament del cànon de l’aigua són les que determina la legislació tributària vigent.

75.9 L’Agència Catalana de l’Aigua comprova i investiga les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon de l’aigua, com ara el consum d’aigua, la facturació o la percepció d’aquest.

75.10 Les infraccions administratives per defectes en l’aplicació del cànon i les sancions corresponents són les que estableix l’article 77 i les que conté la Llei general tributària i la normativa reglamentària que les desplega.

75.11 El compliment, per part de les entitats subministradores, de les obligacions materials i formals que la norma els imposa per llur condició de substitutes del contribuent no dóna dret a cap tipus de compensació econòmica.

ARTICLE 76 Liquidació del cànon de l'aigua directament per l'Agència Catalana de l'Aigua
  1. L'Agència Catalana de l'Aigua liquida el cànon de l'aigua i ho notifica directament als contribuents, titulars o usuaris reals dels aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies i de les instal·lacions de recollida de les aigües pluvials.

  2. L'Agència Catalana de l'Aigua liquida el cànon de l'aigua en el supòsit deconsums d'aigua de qualsevol procedència efectuats per usuaris industrials i assimilables als quals se'n determina el tipus específic segons el sistema individualitzat que estableix l'article 72.

ARTICLE 76 BIS Procediment per a la declaració i autoliquidació del cànon de l’aigua corresponent a captacions d’aigua efectuades directament del medi o d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o d’un altre operador i destinada a l’abastament a tercers
  1. Els usuaris d’aigua per a l’abastament a tercers estan obligats a declarar a l’Agència Catalana de l’Aigua, per cada municipi de subministrament, les lectures dels aparells de mesura, i a declarar i autoliquidar el cànon de l’aigua meritat durant el període d’acreditament, en els terminis previstos en aquest article i mitjançant els models aprovats per l’Agència.

    A aquest efecte, s’estableixen els sistemes de declaració i autoliquidació següents:

    1. Ordinari, aplicable als usuaris d’aigua a què es refereix el paràgraf anterior que facturin més de cinc-cents mil metres cúbics anuals, considerant el conjunt de tots els municipis que subministren.

    2. Simplificat, aplicable als usuaris d’aigua que facturin cinc-cents mil metres cúbics anuals o menys en el conjunt de municipis de subministrament.

  2. Els usuaris d'aigua subjectes al procediment ordinari han de presentar, en els terminis que s'indiquen, les declaracions següents:

    1. Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura de l'aigua utilitzada. Aquesta declaració pot ésser mensual en el cas d'entitats que utilitzin un milió de metres cúbics anuals o més.

    2. Autoliquidació trimestral de l'import de cànon corresponent al volum d'aigua utilitzat, que ha d'ésser desglossat en funció de la procedència del recurs, d'acord amb la fórmula prevista en l'apartat 10 de l'article 71.

    3. Tant la declaració trimestral com l'autoliquidació corresponent s'han de presentar, com a màxim, el dia 20 del mes següent al trimestre natural a què es refereixen.

    4. Relació detallada del que s'ha facturat per l'aigua a altres entitats subministradores, com a molt tard el 30 de gener de cada any. Aquesta relació s'ha de presentar de manera ajustada a les prescripcions tècniques que dicti l'Agència Catalana de l'Aigua, i amb l'expressió de la totalitat de les dades exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.

  3. Els usuaris d’aigua subjectes al procediment simplificat han de presentar dos tipus de declaració:

    1. Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura o dels volums registrats pels mecanismes de control de què disposin, que s’ha de presentar com a màxim el dia 20 del mes següent al trimestre a què es refereixen, llevat que s’hagi optat pel sistema d’estimació objectiva de la base establert per l’article 67.

    2. Declaració resum anual de volums utilitzats i autoliquidació de l'import del cànon corresponent, i la relació detallada del que s'ha facturat per l'aigua a altres entitats subministradores, com a màxim el 30 de gener de l'any posterior a l'any a què fa referència la declaració. Aquestes declaracions s'han d'ajustar a les prescripcions tècniques i formals fixades per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquestes obligacions no s'apliquen als usuaris d'aigua que facturen menys de cent mil metres cúbics anuals en el conjunt de municipis de subministrament i que han optat pel sistema d'estimació objectiva de la base establert per l'article 67. En aquest darrer cas, l'Agència els liquida directament el cànon.

  4. En cas d’incompliment de les obligacions de declarar i autoliquidar regulades per aquest article, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de liquidar el cànon de l’aigua meritat pel sistema d’estimació objectiva o indirecta, d’acord amb el que estableixen els apartats 5 a 7 de l’article 67, i també la Llei general tributària i els seus reglaments de desplegament, sens perjudici de l’exigència de la responsabilitat que pertoqui per la comissió d’una infracció tributària, d’acord amb el que estableix la normativa vigent per als tributs de la Generalitat, amb les especialitats que estableix aquesta llei.

ARTICLE 77 Infraccions i sancions tributàries

77.1 L’Agencia Catalana de l’Aigua gestiona i recapta el cànon de l’aigua i els altres tributs que estableix aquesta llei, d’acord amb les seves determinacions i les disposicions reglamentàries aplicables.

77.2 Les infraccions, les sancions, els subjectes responsables d’aquestes i el procediment sancionador en matèria tributària es regeixen supletòriament, en tot allò no establert per aquesta llei, per la Llei general tributària i la legislació general aplicable a la percepció, comprovació i inspecció dels tributs de la Generalitat i per les normes que despleguin aquesta llei.

77.3 El règim de responsabilitat i successió en les sancions tributàries és el que estableixen la Llei general tributària i la normativa de desplegament.

77.4. Sens perjudici de les infraccions establertes per la Llei general tributària, són infraccions relacionades amb els tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, les següents:

  1. La manca de repercussió del cànon de l’aigua en el mateix document de la factura de les entitats subministradores d’aigua, que pot ésser tipificada com a infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica, és a dir, la quantia que s’hauria d’haver inclòs en les factures per aquest concepte tributari.

    La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

  2. La manca de presentació en els terminis reglamentaris de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, si no hi ha perjudici econòmic, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

  3. La presentació incompleta, incorrecta o amb dades falses de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, quan no hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

  4. La manca de la presentació, d’acord amb la forma i els terminis establerts reglamentàriament per fer-ho, de la declaració periòdica del volum d’aigua consumit de fonts pròpies (B6), necessària per practicar les liquidacions corresponents, quan hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua.

    La tipificació d’aquesta infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

  5. La manca de presentació, d’acord amb la forma i els terminis reglamentàriament establerts per a fer-ho, o la presentació incorrecta o fraudulenta, de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua i de les declaracions i autoliquidacions periòdiques del cànon de l’aigua o de la declaració resum, si hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, pot ésser tipificada d’infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica.

    La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

  6. L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació o autoliquidació, i del fitxer amb el detall de cadascun dels municipis de subministrament a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 200 euros per cada ingrés sense el lliurament del full de liquidació i el fitxer adjunt.

  7. La manca d’instal·lació d’aparells de mesurament per a determinar de manera correcta els diferents elements del cànon de l’aigua segons el sistema d’estimació directa amb incompliment de l’obligació a què fa referència aquesta Llei.

    Aquesta infracció es considera greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 400 euros. Tanmateix, constitueix una infracció molt greu, i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros, si l’Administració ha requerit la instal·lació de l’aparell de mesurament i en el termini atorgat no s’ha portat a terme aquesta instal·lació.

  8. La manca de declaració de la totalitat de les captacions d’aigua de l’obligat tributari, que potencialment posen de manifest la realització del fet imposable del tribut, és una infracció greu, sancionable amb una multa pecuniària fixa de 1.000 euros. Constitueix una infracció molt greu, i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros, la mateixa infracció quan l’Administració ha requerit prèviament la declaració de totes les fonts pròpies de subministrament.

  9. La presentació de les declaracions, les autoliquidacions i la resta de documents relacionats amb les obligacions tributàries derivades de l’aplicació dels tributs gestionats per l’Agència per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics, en els supòsits en què hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans. Aquesta infracció té el caràcter de greu i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros.

    77.5 La quantia de les sancions pecuniàries imposades d’acord amb els apartats precedents es gradua segons els criteris establerts amb caràcter general per la Llei general tributària i els reglaments de desplegament, i, si escau, pot ésser reduïda segons els criteris i percentatges a què fa referència l’esmentada Llei general tributària i el seu reglament de desplegament.

ARTICLE 77 BIS Actuacions i procediments de gestió tributària

77 bis.1. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, en l’àmbit de les seves competències, exercir les funcions administratives pròpies de la gestió tributària, d’acord amb el que estableix aquesta norma i les normes de caràcter reglamentari que la despleguen i, en allò que no és regulat de manera específica, per les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

77 bis.2. D’acord amb el que estableix l’apartat 1, l’Agència pot dur a terme les actuacions pròpies dels següents procediments de gestió tributària, per a l’aplicació correcta dels tributs que en conformen el règim economicofinancer:

  1. La recepció i tramitació de declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades i altres documents amb transcendència tributària.

  2. La realització d’actuacions de control del compliment de l’obligació de fer declaracions tributàries i altres obligacions formals.

  3. El reconeixement i comprovació de la procedència del gaudiment de beneficis fiscals d’acord amb la normativa aplicable.

  4. El procediment iniciat mitjançant declaració.

  5. El procediment de verificació de dades.

  6. El procediment de comprovació de valors.

  7. El procediment de comprovació limitada.

  8. Qualsevol altre procediment de gestió que es desenvolupi reglamentàriament.

77 bis.3. En particular, els procediments de comprovació esmentats en l’apartat 2 s’han d’aplicar d’acord amb la regulació que conté la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i amb les especificitats tècniques establertes per la llei present i pel reglament de gestió dels tributs de l’Agència Catalana de l’Aigua, tenint en compte que aquest procediment porta implícit el marge de tolerància necessari per a compensar possibles graus d’incertesa, inclosa la dels mètodes analítics.

77 bis .4. La modificació o revisió del valor d’un o alguns dels paràmetres de contaminació de les aigües d’entrada emprats en la determinació del cànon de l’aigua aplicable a un establiment, mitjançant qualsevol dels procediments de comprovació relacionats en els apartats anteriors, s’efectua en els supòsits establerts per a la revisió dels valors de les aigües de sortida en el reglament de gestió dels tributs pel que fa a les actuacions o inspeccions que s’han de considerar i a la manera de corregir el valor dels paràmetres, però emprant la mitjana ponderada de les dades utilitzades per a la modificació, resultant d’un mínim de dues inspeccions puntuals de què disposi l’Administració, o bé dels resultats obtinguts en plans de control autoritzats per aquesta o en convenis de seguiment de les aigües utilitzades per l’establiment o bé dels valors certificats per l’entitat subministradora en cas de subministrament de terceres persones.

ARTICLE 78 Cànon de regulació i tarifa d'utilització

78.1 Tenen també, particularment, la consideració d'ingrés propi de l'Agència Catalana de l'Aigua el cànon de regulació i la tarifa d'utilització establerts per l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, si la Generalitat explota i conserva les obres hidràuliques de regulació i específiques, per mitjà de l'Agència, amb càrrec al seu pressupost.

78.2 Les persones beneficiades per les obres de regulació de les aigües superficials o subterrànies són subjectes passius del cànon de regulació. Les persones beneficiades per altres obres o actuacions hidràuliques específiques, incloses les de correcció del deteriorament del domini públic hidràulic que es produeix per l'ús, són subjectes passius de la tarifa d'utilització de l'aigua.

Tenen la consideració de persones beneficiades per l'obra o actuació hidràulica tant els seus usuaris directes com els que ho siguin d'aprofitaments d'aigua efectuats dins de l'àmbit territorial delimitat per la norma que reguli o estableixi l'aplicació de la tarifa. L'import de la tarifa d'utilització s'ha d'incorporar, en tot cas, al càlcul dels conceptes de recuperació de costos que siguin aprovats amb posterioritat, sia amb el mateix objecte i àmbit territorial sia ampliant-ne l'abast.

78.3. L'Agència Catalana de l'Aigua liquida i recapta el cànon de regulació i la tarifa d'utilització d'acord amb la regulació i el procediment establerts per aquesta norma i, en allò no establert expressament, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'aigües.

78.4. Estan obligades al pagament del cànon de regulació les persones físiques o jurídiques i altres entitats titulars de drets a l'ús de l'aigua, beneficiades directament per la regulació. El cànon de regulació és aplicable als usuaris d'aprofitaments d'aigües superficials situats aigües avall de les actuacions públiques de regulació gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua i als usuaris que capten directament de l'embassament. No obstant això, les persones titulars de drets d'ús de l'aigua per a reg agrícola que són beneficiàries d'obres de regulació a les conques internes de Catalunya i que, com a conseqüència de la sequera, han patit una reducció de, com a mínim, un 25% en la dotació d'aigua de reg provinent de l'obra de regulació, respecte de la dotació mitjana dels darrers tres anys en què no s'hagi produït un episodi de sequera, resten exemptes del pagament de la quota del cànon de regulació durant els anys en què s'hagi declarat en llur unitat d'explotació o municipi un estat de sequera hidrològica de, com a mínim, alerta hidrològica, a l'empara del que estableix el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

78.5. L'obligació de satisfer el cànon té caràcter periòdic i anual i neix en el moment en què es produeix la millora o el benefici dels usos o béns afectats.

78.6. Els conceptes de despesa que es prenen en consideració per al càlcul del cànon de regulació són els següents:

  1. Despeses de caràcter anual de manteniment i funcionament, incloent el cost del personal de l'embassament.

  2. Despeses de l'organisme gestor imputables a la gestió de l'obra de regulació, incloses les financeres i els tributs que satisfà l'Agència per la titularitat de l'obra i per altres conceptes.

  3. Despeses d'inversió de l'obra principal i altres conceptes de despesa de caràcter pluriennal.

    78.7. Als efectes del càlcul, les quantitats corresponents a les despeses relacionades en l'apartat 6 es reparteixen tenint en compte els indicadors de benefici que s'indiquen a continuació, amb l'homogeneïtzació i l'aplicació prèvies dels criteris considerats en l'estudi exposat a informació pública:

  4. Per als abastaments, el volum d'aigua superficial captada procedent de l'embassament.

  5. Per als usuaris agrícoles, el volum d'aigua superficial captada procedent de l'embassament considerant els efectes de la prelació d'usos i la situació de l'embassament.

  6. Per als hidroelèctrics, la producció o la millora hidroelèctrica, segons el cas:

    Hidroelèctrics peu de presa, en funció de la producció generada.

    Hidroelèctrics aigües avall, en funció de la millora de producció que ha comportat l'embassament.

  7. Per a la resta d'activitats, el volum d'aigua superficial procedent de l'embassament.

    78.8. L'Agència Catalana de l'Aigua determina i aprova el cànon de regulació corresponent a cada exercici, per les actuacions i obres de regulació que explota, abans de l'1 de gener de l'any al qual fa referència. Si per raons pròpies de la tramitació o per la interposició de recursos o reclamacions es produeix un retard en l'aprovació d'aquest valor, es considera vigent el darrer valor de cànon de regulació aprovat.

    78.9. El càlcul del cànon de regulació per a cada exercici s'efectua d'acord amb el procediment següent:

  8. El càlcul ha d'anar acompanyat d'un estudi econòmic efectuat amb participació dels beneficiaris de la regulació o, si s'escau, dels òrgans que els representen.

  9. L'estudi econòmic es fonamenta en les dades econòmiques i en les dades de cabal i de producció hidroelèctrica, totes del darrer any natural complet i conegut. Pel que fa a les dades econòmiques es parteix de les dels costos incorreguts i de la despesa realment efectuada.

  10. El valor proposat se sotmet a informació pública per un termini de quinze dies, anunciada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Si no es presenten al·legacions, el valor del cànon es considera aprovat automàticament quan fineix el termini d'informació pública. En el cas que s'hagin presentat al·legacions en aquest tràmit, i tenint en compte el que disposa l'apartat 8, l'Agència Catalana de l'Aigua resol el valor del cànon i el notifica als subjectes que han al·legat, i també als altres subjectes afectats quan de la resolució es deriva una modificació dels valors exposats en el tràmit informatiu.

  11. Una vegada aprovat el valor, el cànon es liquida anualment. En el cas dels usuaris agrícoles, la liquidació es pot efectuar una vegada hagi finalitzat la campanya de reg, per poder aplicar les exempcions regulades per l'apartat 4.

    78.10. El tipus del cànon de regulació no pot superar en cap cas el valor de referència fixat per l’Agència Catalana de l’Aigua. El valor de referència resulta d’aplicar l’increment anual del tipus del gravamen general del cànon de l’aigua al valor de referència de l’any anterior. El primer valor de referència ha d’ésser la mitjana dels tipus aprovats els cinc darrers anys.

    Quan en la repercussió individual entre els beneficiaris del cànon de regulació no es puguin recuperar les despeses d’inversió atribuïbles a l’exercici, per aplicació del que estableix el paràgraf precedent, es calculen els nous terminis d’amortització de la inversió pendent. Així mateix, en el cas que per la mateixa raó no puguin ésser repercutides la totalitat de les despeses d’explotació de l’exercici, aquestes s’incorporen als càlculs dels anys següents per a cancel·lar-les, de manera prioritària, un cop cobertes les despeses d’explotació, directes i indirectes, del mateix exercici.

    78.11. En les liquidacions de cànon de regulació corresponents a usos d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, el tipus aplicable per a un embassament és, com a màxim, el 50% del valor anual del preu final mitjà del mercat diari de l'energia elèctrica en el mercat lliure, publicat per l'operador (OMIE) o un altre organisme competent, i corresponent al mateix any que la resta de dades emprades en l'estudi econòmic.

ARTICLE 79 Règim tributari de les obres no compreses en els plans i programes de l'Agència Catalana de l'Aigua

79.1 Els beneficiats per obres de regulació d'aigües superficials o subterrànies i d'altres obres específiques que no estiguin compreses en els plans i programes de l'Agència Catalana de l'Aigua i que siguin executades totalment o parcialment a càrrec de la Generalitat resten obligats al pagament de les exaccions regulades en l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, segons pertoqui i en la quantia que en resulti.

79.2 Els subjectes passius de les exaccions regulades per l'article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, que ho siguin com a beneficiats d'obres executades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, continuen obligats al pagament en els termes del mateix article 114, sens perjudici de la subjecció al cànon de l'aigua, sempre que no es tracti del mateix concepte de cost.

ARTICLE 80 Cànon d'utilització de béns de domini públic hidràulic

80.1. En l'àmbit de competències de la Generalitat, l'ocupació, la utilització i l'aprofitament dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l'article 112 del text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l'aplicació del qual fa pública l'Agència Catalana de l'Aigua.

Resten exemptes del pagament del cànon d'utilització de béns de domini públic hidràulic:

  1. Les persones concessionàries d'aigua, per l'ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.

  2. Les entitats locals, per l'ocupació de béns de domini públic hidràulic quan sigui necessari per a la realització d'actuacions de recuperació de la qualitat ambiental, de les funcions ecològiques i per a l'adequació per a l'ús públic i social dels cursos fluvials, i també quan calgui per raons d'accessibilitat derivades del desenvolupament del planejament urbanístic.

  3. Les persones físiques autoritzades, per l'ocupació de béns de domini públic hidràulic quan calgui per a l'accés a una finca de llur titularitat.

    80.2 La base imposable de l'exacció a què fa referència l'apartat 1 ha de ser la següent:

  4. En els casos d'ocupació de terrenys del domini públic hidràulic, pel valor dels terrenys ocupats prenent com a referència el valor de mercat dels terrenys contigus. Si no es pot determinar aquest valor, es consideren les magnituds següents:

    1r. Si els terrenys contigus tenen la consideració de sòl rústic, amb el valor cadastral mitjà d'aquests terrenys.

    2n. Si els terrenys contigus tenen la consideració de sòl urbà, amb el valor cadastral mitjà d'aquests terrenys. Si no es disposa d'aquesta informació es considera el valor de 60 €/m².

  5. En el cas d'utilització del domini públic hidràulic, pel valor de la dita utilització o del benefici obtingut amb aquesta.

  6. En el cas d'aprofitament de béns de domini públic hidràulic, pel valor dels materials consumits o la utilització que proporcioni el dit aprofitament.

    80.3 El tipus de gravamen anual és del 5% en els supòsits establerts per les lletres a) i b) de l'apartat 2, i del 100% en el supòsit establert per la lletra c), que s'ha d'aplicar sobre el valor de la base imposable resultant en cada cas.

    80.4 L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona i recapta el cànon d'utilització de béns del domini públic hidràulic d'acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d'aigües.

ARTICLE 81 Actualització

Els valors base per unitat de volum, el valor de la unitat de contaminació, els coeficients i les fórmules per a determinar-los i la xifra o la quantia de qualsevol altre element de quantificació del tribut s'han de modificar mitjançant les lleis de pressupostos de la Generalitat o mitjançant la modificació d'aquesta llei.

ARTICLE 82 Naturalesa economicoadministrativa dels actes d'aplicació dels tributs
  1. Els actes emesos per l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'aplicació dels tributs que integren el seu règim econòmic i financer, regulats pels articles precedents, tenen caràcter economicoadministratiu i s'han d'efectuar dins els procediments de gestió, recaptació o inspecció establerts per les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

  2. L'impagament dels deutes derivats de l'aplicació dels tributs en comporta l'exigibilitat en via de constrenyiment i pot donar lloc a la suspensió o pèrdua del dret a la utilització o l'aprofitament del domini públic hidràulic adquirit per disposició legal o concessió o autorització administrativa, o per qualsevol altre títol establert per la normativa.

  3. D'acord amb el que estableix l'apartat 2, es considera que no poden ésser titulars de concessions o autoritzacions per a la utilització privativa del domini públic hidràulic o per a usos comuns especials les persones que no estan al corrent del pagament de llurs obligacions tributàries derivades de l'aplicació del règim fiscal de l'aigua, per raons de caràcter estructural i no transitòries, que esdevenen en situació d'insolvència, total o parcial, declarada o no.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA
  1. Als efectes del que estableix l'article 2.15, es fixa un consum bàsic de cent litres per persona i dia. La dotació bàsica d'aigua per habitatge és de nou metres cúbics mensuals.

  2. Atenent el principi que conté la lletra m de l'article 3.1, la tarifa del servei ha d'establir un preu específic aplicable al consum bàsic. Aquest volum de consum en cada període de facturació es pot fer coincidir amb el volum considerat a l'efecte del cànon de l'aigua.

SEGONA

L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, creada per la Llei 7/1987, de 4 d'abril, té la condició d'ELA bàsica de subministrament d'aigua en baixa i de sanejament als efectes d'aquesta Llei. Així mateix, té la consideració d'entitat supramunicipal als efectes del que estableix l'article 89 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, i d'ens públic representatiu dels municipis de l'aglomeració urbana que conforma el seu àmbit territorial als efectes del que estableix l'article 3 del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre.

TERCERA

L'Agència Catalana de l'Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de societats agràries de transformació que tinguin per objecte social la realització d'obres per a la captació i la utilització de l'aigua

QUARTA
  1. Els titulars d'autoritzacions d'abocaments estaran obligats a justificar el volum i la qualitat de les aigües, mitjançant la presentació de certificacions emeses per centres reconeguts per l'Agència Catalana de l'Aigua. L'omissió del deure esmentat o el retard a subministrar la documentació en la qual consti la comprovació del control efectuat seran constitutius d'infracció greu, sancionable d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

  2. Els titulars d'establiments industrials amb abocaments a xarxes de clavegueram resten obligats a construir una arqueta de registre en el tram de conducció fora del recinte industrial que permeti en tot moment la inspecció de l'abocament per l'Administració. La desatenció injustificada als requeriments de l'Administració tendents a fer efectiva aquesta obligació comporta la imposició de multes coercitives, que es poden reiterar per lapses de temps que siguin suficients per complir el que s'ha ordenat, amb un mínim de 601,01 euros i un màxim de 6.010,12 euros.

QUARTA BIS Import dels recursos per a finançar el cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament durant l'exercici 2020 en el supòsit que no resulti d'un procés de pública concurrència

L'import de l'atribució de recursos en concepte de cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament en el supòsit regulat per l'article 55.1.a.2 per a l'exercici 2020 és el resultant d'incrementar en un 8,5% l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici 2019.

CINQUENA

El tipus de gravamen establert per l'article 69 per als usos domèstics i assimilables en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Sénia i Garona, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, s'afecta dels coeficients d'aplicació progressiva següents:

?Any d'aplicació Coeficient
2011 0,90
2012 0,95
2013 1 ?
SISENA

El tipus de gravamen general establert per l'article 71 per als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Sénia i Garona, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, s'afecta dels coeficients d'aplicació progressiva següents:

?Any d'aplicació Coeficient
2011 0,70
2012 0,90
2013 1 ?
SETENA

Als efectes de l'aplicació de la fórmula que estableix l'article 74.4, es fixen els coeficients d'aplicació progressiva següents:

Año de aplicación Coeficiente
2005 0,2
2006 0,4
2007 0,6
2008 0,8
2009 1
VUITENA
  1. El Govern, en el termini de tres mesos a comptar de l'1 de gener de 2005, ha de fixar, mitjançant els procediments de concertació sectorial pertinents, els estàndards d'ús de l'aigua per a cada sector de producció i activitats industrials, a fi de fer una aplicaciómés adequada a l'ús eficient de l'aigua dels coeficients sobre el tipus de gravamen general fixats per l'apartat 6 de l'article 71. Els tipus de gravamen aplicables a aquestes activitats es poden afectar de nous coeficients reductors, amb relació als usos de l'aigua que s'ajustin a aquestes determinacions, que poden tenir efectes des de l'1 de gener de 2005.

  2. El compromís a què fa referència l'apartat 1 s'inscriu en el contingut bàsic del contracte programa que s'ha de signar en el marc de les relacions establertes entre l'Agència Catalana de l'Aigua i el Govern.

NOVENA
DESENA

Els cabals procedents de la instal·lació de tractament d'aigua marina del delta de la Tordera s'han de destinar, sens perjudici de la planificació hidrològica, a l'abastament de la població dels municipis i els àmbits de subministrament que s'indiquen a continuació, amb les dotacions que, a falta del que s'estableixi per conveni, així mateix s'expressen:

Municipi de Blanes: 2 hm3/any;

Municipis de l'Alt Maresme (Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt): 5,5 hm3/any;

Abastament efectuat pel Consorci de la Costa Brava: 2,5 hm3/any.

Aquestes dotacions formen part, en tots els casos, en els termes de la disposició addicional novena, de la base imposable de la tarifa d'utilització de l'aigua que s'hi estableix.

ONZENA

(Derogada)

DOTZENA

El Govern ha d'impulsar, en els termes que estableix la legislació general d'aigües, la constitució i l'inici de les funcions de la comunitat d'usuaris dels aqüífers de la conca de la Tordera i ha de vetllar per la incorporació plena i la representació adequada dels usuaris dels aprofitaments d'aigua per a usos de reg agrícola i dels usuaris dels aprofitaments d'aigua per a altres usos.

TRETZENA

El Govern ha d'establir, amb la coparticipació dels sectors interessats, un pla d'eficiència de l'ús d'aigua per a reg agrícola que consideri els volums assignables per a cada tipus de conreu i àmbit territorial, el seu origen com a recurs i els programes de millorament proposats en cada cas.

CATORZENA Règim de la reutilització d'aigües regenerades

Les concessions o autoritzacions per a la reutilització d'aigües regenerades que atorga l'Agència Catalana de l'Aigua poden preveure la distribució dels cabals concedits o autoritzats entre els usuaris finals i fixar els valors màxims i mínims de les tarifes corresponents.

QUINZENA

Amb la finalitat d’assolir una progressiva recuperació de costos del cicle de l’aigua i d’incorporar la depreciació dels actius de l’administració hidràulica de Catalunya en el cost dels serveis del cicle de l’aigua que presta, s’estableixen les vides útils i els coeficients d’amortització anuals que cal aplicar d’acord amb les tipologies següents:

Tipologia Vida útil màxima (anys) Coeficient d'amortització anual
Mitjana % anual

Aquests percentatges d’amortització són aplicables des de l’1 de gener de 2014 i es mantenen vigents fins que s’aprovi la nova planificació hidràulica, la qual ha d’incorporar els corresponents estudis de costos.

SETZENA
  1. La utilització com a fertilitzant agrícola dels efluents líquids resultants del processament del raïm per a l'elaboració del vi en els cellers i del processament de les olives per a l'elaboració d'oli a les almàsseres no tenen la consideració d'abocament, en els termes que estableixi el Govern per reglament.

  2. En el desplegament reglamentari s'ha de fixar el volum d'efluent que pot ésser utilitzat com a fertilitzant i les condicions d'ús. Aquesta activitat s'ha de dur a terme sense procediments o mètodes que puguin perjudicar el medi ambient i, en particular, sense crear riscos per a l'aigua o el sòl, o per a la fauna o la flora.?

DISSETENA Exacció substitutòria del tipus de gravamen específic per als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat
  1. L'exacció a què fa referència l'article 73 s'aplica als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat relacionats en l'annex 7, en tant que beneficiats per la seva utilització, mitjançant l'abocament real o potencial de llurs aigües residuals a aquesta infraestructura, construïda i explotada per l'Agència Catalana de l'Aigua exclusivament per a pal·liar el perjudici mediambiental que pot comportar la contaminació generada per aquests abocaments en la conca del Llobregat. Als establiments que s'incorporin amb posterioritat a aquesta infraestructura els és aplicable el règim general del cànon de l'aigua, llevat que s'incloguin en l'annex 7.

  2. L'exacció s'acredita per la utilització real o potencial de la infraestructura, i és efectiva per a nous establiments usuaris, en el moment que hagin estat inclosos en l'annex 7, i per als establiments usuaris en data del 31 de desembre de 2014, a partir de l'1 de gener de 2015.

  3. La quota global es fixa, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, a partir de la suma d’un component fix corresponent a les despeses d’inversió atribuïbles a la infraestructura en funcionament i d’un component variable relatiu a les despeses d’explotació de la mateixa instal·lació.

  4. Atès que l'exacció es configura com a sistema de recuperació de costos, es fixa a partir de les quanties que corresponguin de les diverses magnituds considerades en l'article 73, tenint en compte que:

    1. Amb caràcter general, els establiments usuaris de la infraestructura assumeixen el 90% del cost de la inversió feta i en servei, mentre que la Generalitat n'assumeix el percentatge restant. No obstant això, pel que fa a les despeses corresponents a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es fa repercutir als establiments el 50% de les despeses de l'actuació realitzada.

    2. Els costos de l'explotació de la infraestructura es determinen a partir de les dades reals de despeses produïdes i de cabals abocats a la infraestructura.

  5. En qualsevol cas, els costos d'inversió i els costos d'explotació es fan repercutir proporcionalment als establiments beneficiaris de la infraestructura. Els costos d'inversió es fan repercutir bé en funció del cabal autoritzat, expressat en litres per segon o en metres cúbics per hora, o bé d'acord amb els cabals instantanis assignats en el projecte constructiu aprovat definitivament, segons corresponguin a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, o a actuacions futures, respectivament; els costos d'explotació es fan repercutir en funció del cabal abocat.

  6. La quota de l'amortització de la fase 1 del col·lector de salmorres del Llobregat es detalla en l'annex 8. Aquesta quota es determina segons el mètode francès, en funció de les dades reals d'inversió certificades amb relació a l'exercici, considerant un període d'amortització de vint-i-cinc anys i el més baix dels dos tipus d'interès euríbor a dotze mesos més cinc-cents punts bàsics, o bé el valor assignat en el darrer contracte de finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua.

    Addicionalment, es revisa també per a l'explotació en funció de les despeses reals certificades pel prestador del servei i dels cabals efectivament abocats.

  7. La quota d’explotació fixada d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors es distribueix entre els beneficiaris de la infraestructura, en funció del criteri de cabal abocat en cada període de liquidació.

  8. En cas de canvi de titularitat d’un establiment, qui succeeixi en l’activitat ha de comunicar aquest fet a l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’acceptació plena del que estableix aquesta disposició. Addicionalment, regeixen les normes relatives a la responsabilitat tributària establertes pels articles 42 i següents de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària.

  9. En el cas que qualsevol dels establiments usuaris de la infraestructura cessi en la seva activitat i no aboqui aigües residuals de qualsevol procedència al col·lector, ha de comunicar aquest fet de manera fefaent a l’Agència Catalana de l’Aigua i no ha de fer front a l’exacció a que fa referència aquesta disposició, pel que fa als costos d’explotació, a partir del moment de la comunicació.

  10. Els establiments industrials que esdevinguin nous usuaris de la infraestructura i s'incloguin en l'annex 7 han de satisfer l'exacció de manera proporcional al cabal abocat i en funció de l'autorització o del cabal instantani assignat en el projecte constructiu aprovat definitivament a partir del moment de llur inclusió efectiva en el dit annex.

  11. L’exacció es liquida trimestralment per l’Agència Catalana de l’Aigua i els establiments obligats al pagament han d’efectuar l’ingrés de la quota que els correspongui en els terminis establerts per l’article 62 de la Llei de l’Estat 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

  12. Els actes de liquidació de l’exacció són impugnables per via econòmica administrativa prèvia al control judicial, d’acord amb el que estableix la normativa reguladora de la resta d’ingressos de dret públic de caràcter tributari de la Generalitat de Catalunya.

DIVUITENA Serveis i activitats de lleure als rius i embassaments
  1. Els ens locals o les agrupacions d'ens locals, en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, poden assumir amb caràcter preferent l'explotació de les activitats i serveis de lleure que es puguin establir al domini públic hidràulic i a les zones de servitud i de policia de les lleres públiques dels rius o embassaments. Aquesta explotació es pot dur a terme de manera directa o indirecta mitjançant qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.

  2. Per a l'explotació d'aquests serveis i activitats, l'ens local o agrupació d'ens locals ha de presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua una sol·licitud per a la utilització, l'aprofitament o l'ocupació del domini públic hidràulic o les zones de policia i de servitud de la llera pública, tram de llera o embassament, juntament amb un pla d'usos compatible amb la classificació de la massa d'aigua afectada als efectes de la navegació i el bany, sens perjudici de la resta d'autoritzacions que calguin d'acord amb la legislació vigent.

  3. L'Agència Catalana de l'Aigua integra en una única resolució totes les condicions d'ocupació, aprofitament i utilització del domini públic hidràulic, i també de les zones de servitud i policia a l'entorn de la llera pública o l'embassament.

  4. L’ens local o agrupació d’ens locals titular de les concessions i autoritzacions és responsable que els serveis que presta i les activitats que s’hi desenvolupen es duguin a terme amb les degudes condicions de seguretat per a les persones i per als béns de domini públic hidràulic i amb subjecció a les condicions i instruccions que fixi l’Administració hidràulica.

  5. La direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua ha d’establir mitjançant una resolució el contingut mínim del pla d’usos a què fa referència l’apartat 2. La resolució s’ha de publicar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

DINOVENA Increment de tarifa de sanejament i cànon d’infraestructura hidràulica, i condonació de sancions tributàries

No són exigibles les sancions tributàries pendents de pagament per part de les entitats locals que es van acollir a l’ajornament i fraccionament de deutes en concepte d’increment de tarifa de sanejament o cànon d’infraestructura hidràulica establert per l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 4/2000, del 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, i que hagin satisfet íntegrament les quotes ajornades llevat de les corresponents a les sancions tributàries esmentades, sempre que estiguin al corrent de pagament de la resta d’obligacions tributàries i no tributàries amb la hisenda de la Generalitat.

VINTENA Terminis en els procediments relatius a la seguretat de preses i embassaments
  1. El termini per a aprovar les normes d'explotació i dels plans d'emergència de les preses, embassaments i basses, de conformitat amb el que estableix l'article 362.2. d del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril, és d'un any a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.

  2. El termini per a emetre els informes relatius als projectes o als canvis de fase o d'etapa en la vida de la presa o embassament, a què fa referència l'article 362.2. b del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril, és de quatre mesos a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.

VINT-I-UNENA Transport de purgues de sistemes públics de sanejament

El transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions corresponents a un sistema públic de sanejament per a llur tractament i gestió en les instal·lacions corresponents a un altre sistema públic de sanejament es considera, a tots els efectes, una continuació dels processos de tractament de les aigües residuals de les instal·lacions de procedència. Correspon a l'ens gestor del sistema públic de procedència de comprovar que el transport es fa en les condicions adequades; i a l'ens gestor de sistema de destinació, validar que la incorporació de les purgues es duu a terme d'acord amb les condicions adequades de funcionament del sistema de sanejament de recepció.

Aquest transport s'ha d'efectuar a la destinació més propera possible, sempre respectant la sostenibilitat dels sistemes. En el cas que la depuradora més propera sigui finançada amb càrrec al cànon de l'aigua, el seu ens gestor ha d'acceptar les aportacions de volums líquids provinents de purgues, i també de fangs i aigües residuals, que l'Agència Catalana de l'Aigua determini, encara que siguin alienes als sistemes que gestionen, llevat que, mitjançant un informe tècnic, es justifiqui objectivament la incapacitat de l'estació depuradora per a fer-ne el tractament.

VINT-I-DOSENA Sistemes de control dels cabals en derivacions de més de 10 hm 3 /any
  1. Els usuaris de captacions situades dins del districte de conca fluvial de Catalunya que derivin més de 10 hm 3 /any han d'instal·lar un sistema de mesura amb telecontrol que permeti l'accés continu de l'Agència Catalana de l'Aigua a les dades de cabal circulant i volum acumulat i que registri les dades com a mínim d'hora en hora. En el cas de captacions superficials en làmina lliure s'ha d'incloure també la dada de nivell, obtinguda en una secció de control proveïda d'una escala limnimètrica.

  2. L'Agència Catalana de l'Aigua també pot requerir:

    1. La instal·lació d'un velocímetre, o de més d'un, o d'altres elements de mesura que permetin determinar el cabal circulant pel canal, en les instal·lacions de captació en làmina lliure en què no es pugui establir una relació biunívoca entre el cabal i el nivell.

    2. La instal·lació d'una passarel·la amb baranes, quan sigui necessària per a poder fer comprovacions del cabal circulant per mitjà de mesuraments directes tot garantint la seguretat de les persones.

  3. No obstant el que estableixen els apartats 1 i 2, quan no existeixin a les instal·lacions altres elements de sobreeiximent que els situats als encontorns de la captació, l'Agència Catalana de l'Aigua pot autoritzar el control de volums per mètodes indirectes fiables, en particular mesurant l'energia elèctrica produïda. En aquests casos s'ha de fer un contrast de l'equivalència entre els paràmetres físics corresponents (volum circulant i energia obtinguda) amb periodicitat bianual.

VINT-I-TRESENA Supòsits d'inexigibilitat de deutes en concepte de cànon de l'aigua

No són exigibles als ens locals els deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades que en la data d'entrada en vigor de la present disposició addicional restin pendents de pagament per part de les entitats prestadores de servei de subministrament domiciliari d'aigua, quan, per raons d'interès públic, procedeixin, com a molt tard l'any 2017, al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute, amb independència de llur obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.

VINT-I-QUATRENA Atribució de recursos extraordinària per sobrecostos significatius en la gestió de fangsL'Agència Catalana de l'Aigua ha de portar a terme una atribució de fons complementària de caràcter puntual i extraordinari per tal de rescabalar els ens gestors de sistemes públics de sanejament dels sobrecostos generats en la gestió dels fangs per increments significatius de la càrrega depurada que hagin suportat durant les anualitats 2016 i següents i que no hagin estat tinguts en compte en l'atribució de recursos corresponent. A aquest efecte, s'entén que s'han generat sobrecostos en la gestió dels fangs en un sistema públic de sanejament quan l'increment en la producció de fangs en una determinada anualitat, mesurat en matèria seca, ha estat superior al 50% respecte a l'anualitat del 2012
VINT-I-CINQUENA Finançament d'estudis i actuacions per a reduir l'aportació d'aigües blanques als sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes

L'Agència Catalana de l'Aigua, amb l'objectiu de millorar l'eficiència en el funcionament dels sistemes públics de sanejament d'aigües residuals urbanes existents o previstos en la planificació hidrològica, pot finançar totalment o parcialment la redacció d'estudis d'eficiència de les xarxes de clavegueram municipals destinats a reduir l'aportació d'aigües blanques als dits sistemes públics de sanejament en temps sec, i també les actuacions que es desprenguin d'aquests estudis, mitjançant la signatura de convenis amb els ens locals o les agrupacions d'ens locals.

VINT-I-SISENA Deure de les entitats subministradores de fer auditories sobre l'eficàcia hidràulica del servei de subministrament

Les entitats subministradores han de fer i publicar cada dos anys una auditoria de l'eficiència hidràulica dels serveis de subministrament d'aigua amb més de cinc mil persones abonades. Aquesta auditoria ha d'incloure, com a mínim, un balanç de l'aigua subministrada, un índex de gestió de fuites i un índex de gestió de les pressions. L'Agència Catalana de l'Aigua, amb la consulta prèvia a les associacions més representatives del sector, ha de determinar els índexs que cal fer servir d'entre els reconeguts internacionalment.

VINT-I-SETENA Atribucions de fons als contribuents de la part catalana de les conques compartides per al finançament del cànon de control d'abocaments
  1. L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix als contribuents de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries els fons necessaris per a finançar el cost corresponent a l'import principal del cànon de control d'abocaments dels exercicis 2017 i següents que els hagi estat liquidat per l'Administració hidràulica competent i no els hagi estat restituït prèviament per l'aplicació de la disposició transitòria tretzena.

  2. Els imports corresponents als períodes impositius de les anualitats 2017 i 2018 s'han de fer efectius durant l'any 2021.

VINT-I-VUITENA Finançament del buidatge i el transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament
  1. L'Agència Catalana de l'Aigua fa, mitjançant resolució de la seva direcció, atribucions de recursos per al finançament de les despeses suportades pels ens locals de Catalunya pel buidatge i pel transport mitjançant vehicles cisterna dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions d'un sistema públic de sanejament en alta de titularitat local, per a llur tractament a les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament que determini l'Agència, d'acord amb criteris de proximitat geogràfica i d'eficiència tècnica i econòmica.

  2. Els destinataris d'aquestes atribucions de recursos són els ens locals titulars d'instal·lacions de sanejament en alta no incloses en el règim de finançament establert en aquest text refós, en trobar-se en aquestes instal·lacions pendents d'incorporació o d'execució les actuacions previstes en la planificació adreçades a la solució definitiva del sanejament de les seves aigües residuals.

  3. Als efectes del que estableix aquesta disposició, s'entén per purgues la matèria decantada produïda en el procés de sanejament d'aigües residuals assimilables a domèstiques que ha d'ésser extreta en forma líquida i transportada en camions cisterna a un altre sistema de sanejament públic dotat de les instal·lacions necessàries per a llur tractament i gestió.

VINT-I-NOVENA Tractament de les dades personals contingudes en les declaracions tributàries
  1. l'Agència Catalana de l'Aigua recull i tracta les dades de caràcter personal en el marc de les competències tributàries amb relació al cànon de l'aigua, sense que calgui el consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades per part de les entitats subministradores als efectes d'establir l'existència d'una relació tributària amb les persones usuàries d'aigua, i també per a facilitar l'aplicació i la comprovació d'aquest tribut.

  2. Per a complir aquestes finalitats, les entitats subministradores d'aigua que, com a obligades tributàries han de declarar i ingressar o fer repercutir el cànon han de comunicar a l'Agència Catalana de l'Aigua les dades necessàries incloses en les prescripcions tècniques i en els models tributaris que s'aprovin per resolució de la direcció de l'Agència. També han de comunicar les dades que l'Agència Catalana de l'Aigua els requereixi, tot i que no estiguin incloses en els models; entre altres, les que estan vinculades amb la situació física dels aparells de mesura o de l'activitat que implica la utilització de l'aigua, inclosa la seva geolocalització mitjançant coordenades UTM o altres mitjans que en permetin la identificació correcta.

TRENTENA Règim jurídic específic per a l'aplicació del cànon de l'aigua a empreses d'abocament i llurs empreses usuàries
  1. Les empreses d'abocament definides en l'article 2.18 són subjectes passius del cànon de l'aigua en concepte de contribuent, com a usuàries industrials d'aigua.

  2. Formen part de la base imposable del cànon de l'aigua tant les captacions o subministraments d'aigua que puguin tenir com les aigües residuals de tercers que tracten.

  3. El tipus de gravamen general aplicable a aquestes empreses és el que estableix l'article 71 i s'aplica sobre els volums d'aigua corresponents a captacions i subministraments propis. Sobre aquest tipus de gravamen general s'aplica un coeficient 0 a les aigües residuals provinents de les empreses usuàries dels serveis de tractament d'aigües.

  4. El tipus de gravamen específic es determina segons el règim especial a què fa referència l'article 72 bis.2, apartat b, en funció de la càrrega contaminant tractada i abocada, tenint en compte el següent:

    – Només es considera com a càrrega contaminant de les aigües d'entrada, als efectes de determinar el tipus de gravamen específic, la corresponent a les pròpies captacions o subministraments i la de les aigües residuals connectades indirectament per mitjà d'una xarxa de clavegueram pública.

    – En el cas d'usuaris industrials d'aigua connectats directament a una empresa d'abocament, s'aplica sobre el tipus de gravamen específic corresponent a les aigües residuals que hi tenen connectades un coeficient d'abocament a sistema (Ka) de 0. Si a aquests usuaris els correspon l'aplicació del tipus específic del cànon segons el sistema ordinari, poden optar per acollir-se al règim especial amb el Ka = 0.

  5. Els usuaris industrials que hi estan connectats indirectament satisfan el cànon de l'aigua com qualsevol altre usuari connectat al sistema de sanejament públic.

  6. Els usuaris que tenen aigües residuals connectades, directament o indirectament, a empreses d'abocament les han d'incloure en les declaracions del cànon de l'aigua que els correspon de presentar.

  7. Els usuaris domèstics, connectats directament o indirectament, a una empresa d'abocament satisfan el cànon corresponent als usos domèstics d'aigua d'acord amb el règim jurídic propi d'aquests usos.

  8. Les empreses d'abocament han de complir totes les obligacions tributàries establertes per la normativa i, a més, les específiques següents:

    1. Disposar dels elements de mesura del volum de les captacions i els subministraments de què disposin, de les aigües residuals connectades directament, de les connectades indirectament, i també del seu abocament.

    2. Tenir un registre actualitzat dels usuaris que hi tenen connectades llurs aigües residuals.

TRENTA-UNENA Termini de durada dels convenis
  1. Els convenis que se subscriguin en el marc d'aquest text refós poden tenir una durada superior a la de quatre anys establerta per l'article 49.h.1r de la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 de octubre, de règim jurídic del sector públic, pel termini que requereixin les necessitats i l'abast de l'objecte convencional.

    Respecte dels convenis que tinguin per objecte el finançament, l'execució i l'explotació d'obres hidràuliques relacionades amb l'objecte d'aquest text refós que estiguin vinculats amb actuacions concessionades o contractes amb una durada superior a quatre anys, aquests convenis poden vincular llur durada al termini de l'actuació concessionada o contracte al qual estiguin vinculats.

  2. Abans del finiment del termini del conveni les parts poden, de comú acord, prorrogar-lo per un període de fins a quatre anys addicionals o acordar-ne l'extinció.

TRENTA-DOSENA Foment de la reducció de la inundabilitat d'origen pluvial

L'Agència Catalana de l'Aigua pot fomentar la reducció de la inundabilitat d'origen pluvial mitjançant l'establiment d'auxilis econòmics a les corporacions locals i a les comunitats de regants i de persones usuàries legalment constituïdes per a l'execució d'actuacions adreçades a la millora de les condicions dels drenatges urbans i agrícoles.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA
  1. Fins que s'aprovi la planificació hidrològica que estableix el títol II d'aquesta Llei, la participació percentual de l'Agència Catalana de l'Aigua en el finançament de cada tipus d'actuació en infraestructures hidràuliques ha de ser de manera ordinària, si manca la determinació expressa del seu Consell d'Administració, la següent:

    1. Obres d'infraestructura general:

      a.1) Obres d'infraestructura general amb interès global: 100%.

      a.2) Obres d'infraestructura general que beneficiïn una àrea específica: 75%.

      a.3) Normalització de llits fluvials i programes d'ús lúdic: la que estableixi el programa en cada cas.

      a.4) Obres de millora de l'eficiència de les infraestructures de regadius: 70%.

    2. Obres de sanejament en alta: 100%.

    3. Obres d'infraestructura d'abastament en alta d'àmbit municipal o supramunicipal: 50%.

    4. Instal·lacions per a la descàrrega de sistemes unitaris (DSU) i col·lectors bàsics d'aigües pluvials: 25%.

  2. El règim d'aportacions econòmiques establert és compatible amb la percepció d'ajuts de l'Estat i d'altres entitats públiques, i també amb el recurs al crèdit públic o privat, amb les limitacions establertes per llei.

SEGONA

Mentre no s'estableixin els criteris a què es refereix l'article 21.2 per a la qualificació d'una obra hidràulica d'interès prioritari de la Generalitat, es consideren incloses en aquesta categoria les obres i les actuacions previstes als plans i programes hidràulics generals, d'abastament i de sanejament.

TERCERA
QUARTA
  1. El règim d'aportacions fixat en l'article 48 d'aquesta Llei per a les obres de nova implantació d'infraestructura de regatge, de millora de regadius existents o d'ampliació de zones regables, és també aplicable a les actuacions a realitzar en les zones que, abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, han estat declarades d'interès nacional, d'acord amb la legislació vigent en matèria de promoció de regatges, sens perjudici de les aportacions econòmiques que, en virtut d'aquella declaració, puguin fer altres administracions públiques.

  2. Les obres iniciades abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, mantenen en el decurs de la seva execució i ulterior explotació, si escau, el mateix règim d'aportacions econòmiques que tenen aprovat.

    No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els beneficiaris poden demanar al departament competent en matèria de regadius que els sigui aplicat el règim d'aportacions econòmiques establert en l'article 48 d'aquesta Llei.

  3. La reducció establerta en l'apartat 3 de l'article 48 és aplicable a totes les actuacions iniciades després de l'entrada en vigor de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya.

CINQUENA
  1. Els deutes pel concepte de cànon de sanejament, increment de tarifa de sanejament, cànon d'infraestructura hidràulica i cànon de regulació, vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei se segueixen regint per llur normativa específica.

  2. No obstant el que determina l'apartat 1, en els actes de liquidació corresponents a usos d'aigua efectuats per centrals tèrmiques amb un consum anual d'aigua superior a 1.000 hectòmetres cúbics, que esdevinguin ferms després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'aplica el coeficient 0,00046, sobre la modalitat de tarifació per volum.

SISENA
  1. Amb independència de l'aplicació dels coeficients sobre el tipus de gravamen general fixats per l'apartat 6 de l'article 71, es poden establir línies d'ajut compensatòries per als establiments que, a partir del'any 2005 i en el marc d'acords voluntaris entre el Govern i els diferents sectors de producció, inverteixin en sistemes o processos innovadors de producció, o en projectes de reducció de consum d'aigua, i apliquin noves tecnologies que els permetin excel·lir en llurs activitats i obtenir, així, estalvis significatius d'aigua.

  2. El compromís a què fa referència l'apartat 1 s'inscriu en el contingut bàsic del contracte programa que s'ha de signar en el marc de les relacions establertes entrel'Agència Catalana de l'Aigua i el Govern.

SETENA

Mentre no es constitueixin les entitats locals de l'aigua (ELA), totes les referències a les ELA contingudes en el títol V d'aquest text refós, s'han d'entendre fetes a les administracions competents responsables de la gestió del sistema de sanejament.

VUITENA
  1. De l’import d’exacció que estableix l’article 73, calculat d’acord amb el que estableix la redacció actual, es dedueix, pel que fa a la component d’amortització de la inversió, l’import anual que els usuaris d’aigua ja satisfeien, per aplicació d’un acord de Govern anterior, i fins que finalitzi el període de vigència previst en l’acord esmentat.

  2. Els costos d’explotació es fa repercutir proporcionalment als beneficiaris de la infraestructura en funció del cabal anual, llevat que el nou acord de Govern determini un sistema de repartiment nou.

NOVENA

En el càlcul de les atribucions de recursos per al finançament dels sistemes públics de sanejament corresponents a l’exercici pressupostari del 2013, es pot incloure fins al 80% de l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’exercici pressupostari del 2012 en concepte de les despeses indirectes d’explotació a què fa referència l’article 55.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. L’atribució de recursos té caràcter finalista per a la gestió dels sistemes de sanejament, per la qual cosa l’ens gestor ha de justificar que la despesa indirecta afectada té aquest caràcter mitjançant certificat de la seva intervenció.

ONZENA Aplicació del que estableixen els apartats 4 i 5 de l'article 74

El que estableixen els apartats 4 i 5 de l'article 74 és aplicable a les liquidacions que s'emetin a partir de l'1 de gener de 2018.

Per a les liquidacions corresponents a l'exercici del 2016, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica efectuats per centrals hidroelèctriques són els següents:

Règim de producció d'energia Potència Import Unitat
Grup 1 > = 50 MW 0,00608 euros/KWh
Grup 2 * < 50 MW 0,00040 euros/KWh

*Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera que la potència és superior a 50 MW.

DOTZENA No exigibilitat del cànon de l'aigua a usos industrials efectuats per les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

Durant les anualitats del 2017 i el 2018 no és exigible a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals el cànon de l'aigua corresponent als usos d'abastament fet a través de les xarxes bàsiques, i, en general, a l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable.

DOTZENA BIS No-exigibilitat del cànon de l'aigua a usos industrials efectuats per les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

Durant les anualitats 2019, 2020 i 2021, el cànon de l'aigua corresponent als usos d'abastament fets a través de les xarxes bàsiques, i, en general, l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable no s'exigirà a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals.

DOTZENA TER Aplicació durant l'any 2019 dels supòsits d'inexigibilitat de deutes en concepte de cànon de l'aigua

No són exigibles als ens locals, durant el 2019, els deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional vint-i-tresena, sempre que durant els anys 2017, 2018 o 2019 els ens locals esmentats hagin procedit per motius d'interès públic al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute, amb independència de llur obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DOTZENA QUATER Aplicació durant els anys 2020, 2021 i 2022 del que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Durant els anys 2020, 2021 i 2022 és aplicable als ens locals el que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, pel que fa a la no exigibilitat dels deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, si per raons d'interès públic, procedeixen, com a molt tard el mes de desembre de l'any 2022, al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic, el subministrament del qual ha generat el deute. Tot això amb independència de l'obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DOTZENA QUINQUIES Aplicació durant els anys 2023, 2024, 2025 i 2026 del que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Durant els anys 2023 a 2026, ambdós inclosos, és aplicable als ens locals el que estableix la disposició addicional vint-i-tresena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, pel que fa a la no exigibilitat dels deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades pendents de pagament per part de les entitats prestadores del servei de subministrament domiciliari d'aigua, si per raons d'interès públic duen a terme, com a molt tard el mes de desembre de l'any 2026 i d'acord amb les condicions i fases establertes per la normativa vigent, les accions necessàries per a la prestació, directa o indirecta, del servei d'abastament d'aigua potable de la urbanització, nucli o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute. Tot això amb independència de l'obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.

TRETZENA Atribucions de fons a les entitats locals de la part catalana de les conques intercomunitàries

(Derogada)

CATORZENA

Les ocupacions de béns de domini públic hidràulic per part de les entitats locals que corresponen a actuacions de protecció i millora d'aquest domini, executades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, romanen exemptes del pagament del cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.

QUINZENA Règim transitori per a les instal·lacions no incloses en el sistema públic de sanejament en alta

Les infraestructures de sanejament que en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria estiguin finançades pel cànon de l'aigua conservaran la condició de sanejament en alta.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen l'apartat 5 de l'article 7 i l'apartat 2 de l'article 8 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, del 10 d'octubre.

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA

Els preceptes del títol IV d'aquest Text refós substitueixen, com a dret aplicable a Catalunya, en relació amb les obres de regatge que l'Administració de la Generalitat promou, finança o executa, els de la Llei de 7 de juliol de 1911, que regulen el procediment d'execució de construccions hidràuliques per a regs.

PRIMERA BIS Aplicació de l'article 74

Els imports que determina l'apartat 4 de l'article 74, en la redacció vigent, són aplicables a les liquidacions que s'emetin a partir de l'entrada en vigor de la present disposició final en relació amb volums utilitzats després de l'1 de gener de 2018.

PRIMERA TER. Habilitació per a l'elaboració d'un nou text refós

S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició final, elabori un nou text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre. L'autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.

SEGONA
  1. S'habilita el Govern per adaptar les previsions d'aquesta Llei a les que resultin de la normativa estatal o de la Unió Europea. En aquest cas, el Govern ha de donar compte al Parlament de les adaptacions realitzades.

  2. Es faculten el Govern i el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient perquè dictin les disposicions necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

ANNEX 1 Instal·lacions que integren la xarxa d'abastament del sistema Ter-Llobregat

La definició es fa conceptualment i d'acord amb la seva configuració actual, seguint el criteri que es tracta d'instal·lacions dins l'àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que compleixen, com a mínim, una de les tres condicions següents:

  1. Aportar recursos hídrics al sistema Ter-Llobregat, segons la definició que en fa aquest Text refós, i el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, dins el sistema centre.

  2. Ser utilitzades o ser susceptibles de ser utilitzades per a operacions de transport supramunicipal o intermunicipal d'aigua o del seu lliurament a dipòsits de capçalera o punts de connexió a xarxes municipals.

  3. Ser instal·lacions d'ús alternatiu a les definides als apartats a) i b) o que en són d'ús complementari.

Aquesta configuració pot ser modificada com a conseqüència dels estudis, els projectes o les obres que s'executin.

Planta potabilitzadora del Ter (situada als municipis de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès), incloses les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral i la conducció de transport fins a l'estació de tractament.

Artèria de diàmetre 3.000 mm (D 3000) des de la planta del Ter fins a la central de la Trinitat, a Barcelona. S'hi inclouen el sifó del Besòs, les instal·lacions del cap d'entrada i les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals.

Central distribuïdora de la Trinitat a Barcelona i artèries pisos 70, 100 i bombament a cota 200.

Central distribuïdora de Badalona, des de l'artèria D 3000, des de la planta del Ter a la Trinitat (xarxa planificada ATLL).

Preses A, B, C, D, E, F, G i P-49 des de l'artèria D 3000, de l'abastament del Ter, inclosos els desdoblaments i les ampliacions projectats, fins als dipòsits de capçalera municipals.

Dipòsits reguladors de Granollers.

Connexions des de l'aqüeducte D 3000, a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Breda.

Abastament a Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Sant Celoni, en tant que es connectin a la xarxa regional Ter-Llobregat (projecte redactat).

Planta potabilitzadora d'Abrera, incloses les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat.

Impulsió des de la planta d'Abrera a Sant Quirze del Vallès, dipòsits reguladors de cota 250, i les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals (Castellbisbal i Rubí).

Artèria Sant Quirze-riera de Caldes, incloses les derivacions fins als dipòsits de capçalera municipals.

Ramals de connexió a Caldes de Montbui, Sentmenat i Santa Eulàlia de Ronçana (projecte aprovat, pendent de licitar).

Derivacions D 250 i D 600 a Rubí i Sant Cugat del Vallès fins als dipòsits de capçalera municipals.

Artèria D 400/600 des del dipòsit C 250 de Sant Quirze fins al bombament dels Bellots, a Terrassa.

Artèria D 1250/1100 des del dipòsit C 250 de Sant Quirze del Vallès a Sabadell i el dipòsit de Can Llonch.

Dipòsits de Serra Galliners i connexions amb les xarxes municipals.

Conducció des del bombament de Cerdanyola fins al dipòsit de Can Llonch, a Sabadell.

Artèria des de la planta d'Abrera fins a la planta potabilitzadora gestionada per Mina Pública de Terrassa, SA.

Planta potabilitzadora MPT al Llobregat, al terme municipal d'Abrera, incloses les instal·lacions de captació.

Artèria D 700, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada.

Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Boada.

Artèria D 450, des de la potabilitzadora al dipòsit de Can Poal.

Artèria D 500, entre els dipòsits de Can Boada i Can Poal.

Artèria D 200 i desdoblament des de Terrassa a Matadepera.

Nou abastament a Esparreguera, a Collbató i als Hostalets de Pierola, fins als dipòsits de capçalera municipals.

Connexió al Bruc (projecte en redacció).

Artèria D 1000/700 des de la planta d'Abrera als dipòsits de Martorell, inclosa l'estació de bombament de Can Bros.

Dipòsits de Martorell.

Abastament des de Martorell a Sant Esteve Sesrovires i Masquefa.

Impulsió Abrera-Masquefa, inclòs el dipòsit regulador de Masquefa.

Xarxa de distribució de l'Alt Penedès i el Garraf.

Xarxa de distribució a l'Anoia (Piera, Igualada i altres municipis). (Primera fase, fins la Pobla de Claramunt, en construcció. Segona fase, fins Igualada, projecte aprovat).

Artèria cota 70/55 D 2400 des de la planta d'Abrera fins a la central de la Fontsanta, inclosos els dipòsits reguladors i altres instal·lacions, les diferents derivacions als municipis fins als dipòsits de capçalera i altres connexions amb les xarxes municipals.

Artèria planta del Ter-la Llagosta on s'ha de connectar amb l'artèria Sant Quirze-riera de Caldes (projecte redactat. Primera fase prevista per licitar el 2003).

Planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, inclosa la captació des del riu Llobregat, instal·lacions de recàrrega i captació per a pous, dipòsits i estacions de bombament.

Dipòsit d'equilibri, central i dipòsit de relleu i les connexions i els bombaments entre ells, amb la planta potabilitzadora i els dipòsits de la Fontsanta i Esplugues.

Dipòsit d'Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 800/1400/800 des de la central de relleu fins als dipòsits municipals de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat (núm. 1), Viladecans (núm. 1), Gavà i Begues (núm. 1). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria Castelldefels-el Garraf (Sitges). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria des de la central de relleu fins al dipòsit del Garraf II, inclosa la central de Bellamar i la connexió als dipòsits de Gavà, Can Roca i Mas Jové. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria Fontsanta-Sant Joan Despí-dipòsit de Montjuïc, i derivació al Prat de Llobregat (xarxa planificada inclosa en el PEDAB 2010 pendent d'aprovació).

Dipòsit de Montjuïc C 70 i artèria des del dipòsit d'Esplugues. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Pous estrella (8) i la conducció D 1100 fins al dipòsit d'Esplugues.

Central d'Esplugues i artèria D 800, des del dipòsit d'Esplugues fins al dipòsit de Finestrelles (C 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Dipòsit de Finestrelles (cota 130). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèries D 700, inclosa la central des del dipòsit de Finestrelles fins al dipòsit de Sant Pere Màrtir, amb les conduccions D 250 a Sant Cugat i D 450 a Sabadell (al dipòsit de Serra Galliners). Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Dipòsits de Sant Pere Màrtir. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 700 i en paral·lel D 1100 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Montcada i amb la derivació D 500 fins a la Llagosta, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria anterior fins al dipòsit de Cerdanyola i amb la derivació D 200/100 fins al dipòsit de Santa Maria de Montcada, inclosa la central. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Dipòsit de Cerdanyola. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 400/600/650 des de la central del Besòs fins a Badalona. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 550/400/250 des de la central del Besòs fins al dipòsit de Santa Coloma. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèries D 500 i 800 des del dipòsit de Cerdanyola fins a Ripollet, Sabadell, el dipòsit de Bellaterra i derivacions D 500 i D 300 a Badia del Vallès i Barberà del Vallès, incloses les centrals. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 1000/500/600/400 des de la central de relleu fins al dipòsit de Montgat. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria D 600 des del cap d'entrada al sifó del Besòs, de la conducció D 3000 de la planta del Ter a la Trinitat, fins a Santa Coloma de Gramenet, amb la derivació cap al dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Dipòsit de Montigalà. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria C 130, de diàmetres 1600/900/1400/900 i el seu ramal paral·lel D 1250 des de la central de la Trinitat fins al dipòsit de Finestrelles i la connexió amb la central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Central de Collblanc. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria Ter-Llobregat: tram D 2500 des de la central de la Trinitat fins al Carmel. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria C 100, del dipòsit d'Esplugues a la Trinitat i la central Besòs, de diàmetres variables per trams 1500/1250/1000. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Central Besòs i connexions amb el sifó del Besòs. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Artèria C 70, D 1200, des del dipòsit de la Trinitat fins a l'artèria que uneix la central de relleu i el dipòsit de Montgat, inclosa la derivació D 400 cap a Santa Coloma de Gramenet. Sens perjudici de la funcionalitat addicional que tinguin com a instal·lacions de distribució municipal.

Aqüeducte de Dosrius, entre Dosrius i la riera d'Alella, amb les seves derivacions fins als dipòsits de capçalera (artèria d'aigua rodada a extingir pel que fa a la distribució de cabals de la xarxa Ter-Llobregat).

Instal·lacions dins l'àmbit de servei de la xarxa bàsica d'abastament Ter-Llobregat i que destinin totalment o parcialment els cabals a l'abastament en alta.

Altres instal·lacions dins l'àmbit de servei del sistema Ter-Llobregat que destinin totalment o parcialment els cabals a l'abastament en alta.

Les especificacions tècniques de les instal·lacions que figuren en aquest annex tenen un caràcter purament identificatiu, sens perjudici de les modificacions que puguin produir-se o de la variació de les característiques o les finalitats pel que fa al servei d'abastament d'aigua en alta.

ANNEX 2 . Fórmules de determinació de la base imposable del tribut segons el sistema d'estimació objectiva

En el cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de proveïment, el consum mensual s'avalua d'acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula Q = 37.500 x p/(h + 20), en la qual Q és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics, p és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats, i h és la profunditat dinàmica mitjana de l'aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.

En el cas de subministraments mitjançant contractes d'aforament, quan no pugui ser mesurat directament, el volum d'aigua utilitzada en el període considerat s'avalua per aplicació de la fórmula b = I/P, en la qual b és el volum d'aigua estimat, expressat en metres cúbics, I és l'import satisfet com a preu de l'aigua, expressat en euros, i P és el preu mitjà ponderat segons les tarifes vigents de l'aigua subministrada per l'entitat en els proveïments mesurats per comptadors dins el terme municipal i corresponent al mateix tipus d'ús, expressat en euros per metre cúbic.

En el cas de recollida d'aigües pluvials pels usuaris amb la finalitat d'utilitzar-les en processos productius, la quantitat d'aigua per any a considerar és l'equivalent al doble del volum dels dipòsits de recollida.

ANNEX 3 Coeficient corrector de volum

Per poder mesurar i considerar els valors dels cabals abocats i determinar el coeficient corrector del volum Kr, els establiments han de disposar de les instal·lacions i els aparells següents:

  1. Comptadors d'aigua que mesurin tota l'aigua utilitzada per la indústria.

  2. Canals amb totalitzadors en tots els punts d'abocament, que permetin el mesurament i el control de manera acumulada dels cabals abocats. Els canals han de complir les normes ISO 1438 (1980) i 4359 (1983) i estar instal·lats segons el que aquestes disposen; en el cas que no es compleixin aquestes normes, cal disposar de la documentació que descrigui la fórmula aplicable al canal instal·lat i les condicions d'utilització. En tot cas, cal disposar dels certificats de calibratge i d'instal·lació correcta del canal emesos per la casa fabricant i per la casa instal·ladora, respectivament, o bé per un organisme oficial.

ANNEX 4 Coeficient punta

Taula per a l'aplicació del coeficient punta.

Els coeficients punta calculats per a cada paràmetre de contaminació en cada abocament o tipus d'abocament s'obtenen amb els barems següents (on el valor RBA de cada paràmetre de contaminació és igual a la relació entre la concentració màxima i la concentració mitjana, i C equival al coeficient punta de cada paràmetre):

Valors RBAC

V=valors màxims/valors mitjans; C=coeficient punta parcial

V C
Entre 1 i 1,11 1
Entre 1,12 i 1,25 1,1
Entre 1,26 i 1,50 1,2
Entre 1,51 i 1,75 1,5
Entre 1,76 i 2,00 1,7
Entre 2,01 i 3,00 2,0
Entre 3,01 i 4,00 2,5
Entre 4,01 i 5,00 3,0
Superior un 5,01 igual a la relació entre V. màx. / V. mitjans fins a un màxim de 10.
ANNEX 5 Coeficient de dilució

Barem del coeficient de dilució, en funció dels valors de dilució inicial d'emissaris submarins.

V=Valor de dilució inicial; C=Coeficient per dilució (Kd)

V C
11.000 o més 0,60
Entre 7.000 i menys de 11.000 0,65
Entre 4.000 i menys de 7.000 0,70
Entre 2.000 i menys 4.000 0,75
Entre 1.000 i menys 2.000 0,80
Entre 100 i menys 1.000 0,85
Menys de 100 1
ANNEX 6 Sistemes de determinació de la quota per als establiments ramaders

?Tipus d'explotació Euros/plaça
?Engreix d'ànecs 0,02910
?Engreix de guatlles 0,00520
?Engreix de pollastres 0,02910
?Engreix de galls dindis 0,05660
?Engreix de perdius 0,01180
?Avicultura de posta 0,06340
?Pollets de recria 0,01180
?Cria de boví 0,98000
?Engreix de vedells 2,79700
?Vaques alletants 6,52920
?Boví de llet 9,32740
?Vedelles de reposició 4,66700
?Cabrum de reproducció 0,91770
?Cabrum de reposició 0,45810
?Cabrum de sacrifici 0,30900
?Producció de conills 0,55040
?Bestiar equí 8,15200
?Oví d'engreix 0,38400
?Ovelles de reproducció 1,15260
?Ovelles de reposició 0,57310
?Porcí d'engreix 1,07230
?Producció porcina 2,23590
?Porcí de transició 0,49230

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

ANNEX 7 Establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat

Ercros, SA (Cardona)

Salinera de Cardona, SLU (Cardona)

Iberpotash, SA (Súria)

Iberpotash, SA (Sallent)

Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (Abrera)

Sita Spe Ibérica, SLU (Martorell)

Solvin Spain, SL (Martorell)

Reial Club de Golf del Prat (Terrassa)

Aigües de Barcelona, EMGCIA, SA (Sant Joan Despí)

ANNEX 8 Quota de l’amortització de la fase I del col·lector

Termini (anys) Terme amortitzatiu (€) Quota amortització (€) Interessos (€) Capital amortitzat (€) Capital pendent (€)
54.500.000,00
1 3.743.826,40 1.193.226,40 2.550.600,00 1.193.226,40 53.306.773,60
2 3.743.826,40 1.249.069,39 2.494.757,00 2.442.295,79 52.057.704,21
3 3.743.826,40 1.307.525,84 2.436.300,56 3.749.821,64 50.750.178,36
4 3.743.826,40 1.368.718,05 2.375.108,35 5.118.539,69 49.381.460,31
5 3.743.826,40 1.432.774,06 2.311.052,34 6.551.313,74 47.948.686,26
6 3.743.826,40 1.499.827,88 2.243.998,52 8.051.141,63 46.448.858,37
7 3.743.826,40 1.570.019,83 2.173.806,57 9.621.161,45 44.878.838,55
8 3.743.826,40 1.643.496,75 2.100.329,64 11.264.658,21 43.235.341,79
9 3.743.826,40 1.720.412,40 2.023.414,00 12.985.070,61 41.514.929,39
10 3.743.826,40 1.800.927,70 1.942.898,70 14.785.998,31 39.714.001,69
11 3.743.826,40 1.885.211,12 1.858.615,28 16.671.209,43 37.828.790,57
12 3.743.826,40 1.973.439,00 1.770.387,40 18.644.648,43 35.855.351,57
13 3.743.826,40 2.065.795,95 1.678.030,45 20.710.444,38 33.789.555,62
14 3.743.826,40 2.162.475,20 1.581.351,20 22.872.919,58 31.627.080,42
15 3.743.826,40 2.263.679,04 1.480.147,36 25.136.598,61 29.363.401,39
16 3.743.826,40 2.369.619,21 1.374.207,19 27.506.217,82 26.993.782,18
17 3.743.826,40 2.480.517,39 1.263.309,01 29.986.735,22 24.513.264,78
18 3.743.826,40 2.596.605,61 1.147.220,79 32.583.340,82 21.916.659,18
19 3.743.826,40 2.718.126,75 1.025.699,65 35.301.467,57 19.198.532,43
20 3.743.826,40 2.845.335,08 898.491,32 38.146.802,66 16.353.197,34
21 3.743.826,40 2.978.496,76 765.329,64 41.125.299,42 13.374.700,58
22 3.743.826,40 3.117.890,41 625.935,99 44.243.189,83 10.256.810,17
23 3.743.826,40 3.263.807,68 480.018,72 47.506.997,51 6.993.002,49
24 3.743.826,40 3.416.553,88 327.272,52 50.923.551,40 3.576.448,60
25 3.743.826,40 3.576.448,60 167.377,79 54.500.000,00 0,00
93.595.659,97 54.500.000,00 39.095.659,97

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR