DECRET 201/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Universitats, Recerca i Societat de la Informació |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET 201/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida.
Els estatuts de les universitats p˙bliques sÛn elaborats, en virtut de llur autonomia, pel Claustre universitari i s'aproven, previ control de la seva legalitat, pel Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 103.2 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya.
La disposiciÛ transitÚria cinquena de la Llei d'universitats de Catalunya estableix que les universitats p˙bliques han d'adaptar llurs estatuts en el termini fixat a la disposiciÛ transitÚria segona de la Llei org‡nica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, que Ès de nou mesos a partir de la constituciÛ del claustre universitari.
…s per aixÚ que, un cop analitzada l'adequaciÛ a la legalitat vigent de la proposta d'Estatuts de la Universitat de Lleida, aprovats pel seu Claustre universitari, a proposta del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la InformaciÛ, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
S'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida, que figuren com a annex del present Decret.
DisposiciÛ transitÚria
La denominaciÛ de catedr‡tic i catedr‡tica referida al personal docent i investigador contractat queda afectada transitÚriament per la suspensiÛ de la vigËncia i aplicaciÛ de l'article 46.a) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, produÔda arran del recurs d'inconstitucionalitat n˙m. 3280-2003, promogut pel president del Govern contra diversos preceptes de la Llei d'universitats de Catalunya (DOGC n˙m. 3910, de 23.6.2003).
DisposiciÛ derogatÚria
Queda derogat el Decret 354/1994, de 23 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida.
DisposiciÛ final
De conformitat amb l'article 6.2 de la Llei org‡nica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, els Estatuts de la Universitat de Lleida entren en vigor el mateix dia de la seva publicaciÛ en el DOGC.
Barcelona, 26 d'agost de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Andreu Mas-Colell
Conseller d'Universitats,
Recerca i Societat de la InformaciÛ
Annex
Estatuts de la Universitat de Lleida
DeclaraciÛ inicial
La Universitat de Lleida ha exhibit, amb motiu de la commemoraciÛ del seu 700 Aniversari, l'orgull de saber-se hereva d'una tradiciÛ centen‡ria, que Ès la tradiciÛ de les universitats europees, i, mÈs en concret, de les catalanes. El rei Jaume II va crear l'Estudi General de Lleida l'any 1300, primera universitat dels territoris de la Corona d'AragÛ, constituÔda segons l'esperit de la Universitat de Bolonya. En els seus Estatuts ja s'hi expressava l'anhel d'autonomia universit‡ria i una amplitud d'horitzons prÚpia de la universalitat del coneixement que constitueix la raÛ de ser de la instituciÛ universit‡ria. TambÈ eren objecte d'una acurada regulaciÛ els procediments d'elecciÛ de rector, el funcionament intern i els drets i deures de l'estudiantat, i es manifestava una voluntat d'atracciÛ d'estudiantat for‡.
La desapariciÛ de les universitats catalanes histÚriques amb motiu dels dissortats fets derivats de la Guerra de SuccessiÛ (1702-1714), que especialment va patir d'una manera sagnant la ciutat de Lleida, va trencar la continuÔtat de l'esmentada tradiciÛ. En l'esperit renovador derivat de la RenaixenÁa, el Primer CongrÈs Universitari Catal‡ (1903) i el Segon (1918) van respondre a la preocupaciÛ per l'autonomia, la llibertat de c‡tedra, la renovaciÛ pedagÚgica i cultural i l'arrelament al paÌs, impuls que va fer possible el projecte de la Universitat AutÚnoma de Barcelona durant els anys de la Segona Rep˙blica i de recuperaciÛ de la Generalitat, de vida efÌmera com a conseq¸Ëncia d'una nova ruptura, tambÈ molt dissortada per als territoris de Ponent, representada per la Guerra Civil i el franquisme.
El lent procÈs de reconstrucciÛ cultural a les terres de Lleida va tenir una de les seues expressions en l'anhel de la societat per una recuperaciÛ dels estudis superiors. Un primer antecedent del procÈs que molt temps desprÈs s'havia de produir fou l'Escola Normal, creada l'any 1841 i vinculada mÈs tard a la Universitat AutÚnoma de Barcelona. L'esmentat ideal va guanyar un impuls destacable a partir de l'any 1968 amb la creaciÛ de delegacions dels estudis de Dret i, posteriorment, de Lletres de la Universitat de Barcelona i amb la implantaciÛ a Lleida de l'Escola d'Enginyeria TËcnica AgrÌcola (1971) i l'Escola TËcnica Superior d'Enginyers AgrÚnoms (1976) de la Universitat PolitËcnica de Barcelona, avui Universitat PolitËcnica de Catalunya.
La creaciÛ de la Universitat de Lleida per Llei del Parlament de Catalunya de 12 de desembre de 1991 representa la culminaciÛ dels esforÁos de la comunitat universit‡ria i la societat lleidatana durant tot un perÌode de mÈs de vint anys de recuperaciÛ progressiva dels estudis superiors. Els diversos centres fins aleshores dependents de les universitats de Barcelona van confluir en una voluntat comuna de revalidar l'antiga tradiciÛ universit‡ria del set vegades centenari Estudi General i d'emprendre un projecte de futur que responguÈs als reptes de la societat de finals del segle XX.
Aquest esforÁ va cristal∑litzar en els primers Estatuts de la Universitat de Lleida, aprovats pel Claustre constituent en data 27 d'octubre de 1994, que volien satisfer la necessitat d'oferir al paÌs una polÌtica universit‡ria adequada que ajudÈs a la desconcentraciÛ i el reequilibri universitari i territorial, i donar resposta a les demandes de l'entorn geogr‡fic i social que han vist en la Universitat un motor de desenvolupament i una oportunitat de contacte amb el saber universal.
L'esperit fundacional segueix viu a l'hora d'escometre la tasca d'elaborar uns nous Estatuts per necessitats d'adaptaciÛ a la modificaciÛ del marc legislatiu. Aquesta circumst‡ncia, no buscada ni volguda per la Universitat de Lleida, es vol que esdevingui una oportunitat per renovar el compromÌs amb la concepciÛ de la universitat com un servei p˙blic que ha de respondre als interessos generals de tota la comunitat, expressats en primer lloc pels poders p˙blics, perÚ tambÈ pels corrents de l'opiniÛ p˙blica i de la mateixa comunitat universit‡ria.
Aquest servei ha de contribuir al desenvolupament cientÌfic, tecnolÚgic i artÌstic, a la formaciÛ de professionals, a la formaciÛ al llarg de la vida i a l'extensiÛ de la cultura en el marc d'un procÈs secular de democratitzaciÛ. Amb aquests objectius, la Universitat s'ha de dotar d'una organitzaciÛ eficaÁ i equilibrada, amb unes estratËgies creatives i actualitzades de formaciÛ docent, investigadora i tecnolÚgica dels seus membres.
En aquest marc, creiem que cal vetllar per la qualitat de la docËncia i la recerca i que cal potenciar, en particular, la relaciÛ interdisciplin‡ria entre els departaments, la formaciÛ o la presËncia del professorat i el personal investigador en altres centres o institucions, l'acolliment de professorat for‡ i la participaciÛ de la comunitat universit‡ria en programes europeus d'intercanvi i cooperaciÛ internacional per al desenvolupament.
La Universitat de Lleida ha d'esdevenir, d'aquesta manera, un espai de comunicaciÛ i cruÔlla del saber i dels coneixements que es produeixen en qualsevol territori del mÛn, i ha d'ajudar a enriquir les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba