LLEI 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1005, p. 2572, de 15.6.1988).

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

I

L'esport s'ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d'equilibri, de relació i d'integració de l'home envers el món que l'envolta. L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home des de l'escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d'élite com per als que se'n serveixen simplement com a instrument d'equilibri psicofísic de la persona.

II

A Catalunya, l'any 1876 es fundà l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, veritable primer club esportiu català i el 1888 l'Exposició Universal a Barcelona centralitzà en aquesta capital tot un moviment d'avantguarda esportiva que donà lloc a la introducció a tot l'Estat, a través de Catalunya, de molts dels diversos esports. El desplegament d'aquesta activitat s'inicià i es realitzà per mitjà d'unes societats esportives, els "clubs", que s'agruparen després en federacions per esports i es coordinaren ja l'any 1933 mitjançant la Unió Catalana de Federacions Esportives, associació avui sortosament recuperada en haver-se regulat, pel Decret de la Generalitat 196/1985, del 15 de juliol, la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

La Generalitat també creà, pel Decret del 27 d'agost de 1936, desenvolupat per l'Ordre del 27 d'octubre del mateix any, el Comissariat d'Esports de Catalunya, ens representatiu de l'esport català, com a organisme d'enllaç i suport de l'Administració envers les entitats i les federacions esportives catalanes.

III

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el camp de l'esport i el lleure, tal com s'estableix en l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el qual ha assumit així el mandat que l'article 43.3 de la Constitució espanyola del 1978 fa als poders públics perquè fomentin l'educació física i l'esport i facilitin la utilització adequada del lleure.

En el territori de l'Estat, l'esport i la cultura física es regulen per la Llei 13/1980, del 31 de març (General de la Cultura Física y el Deporte) i per un conjunt de disposicions que la desenvolupen. Al marge d'aquests antecedents legals, avui en replantejament, hi ha el fet històric que, a l'inici de la formació i de la consolidació de l'esport en el territori de l'Estat, Catalunya ha tingut un paper capdavanter que li ha donat i li dóna encara un estil propi i una personalitat indiscutible en la forma de fer l'esport i l'activitat física. Això ha fet que, en absència d'una Llei del Parlament de Catalunya, la Generalitat, a través dels seus òrgans de govern, hagi aprovat diverses normes sobre certs aspectes la reglamentació dels quals era d'una urgència notòria.

Així mateix, la Generalitat, mitjançant els Reials Decrets, 1668/1980, del 31 de juliol, i 2608/1982, del 24 de setembre, va assumir els serveis i les instal·lacions que van ésser objecte de traspassos de l'Estat a la Generalitat i van constituir els seus mitjans operatius inicials.

IV

Aquesta Llei s'estructura amb un títol preliminar relatiu als principis rectors de la política esportiva de la Generalitat i quatre títols que regulen, respectivament, les entitats esportives (I), l'organització administrativa de l'esport català (II), la gestió de l'educació física i l'esport (III) i la disciplina esportiva (IV). Quatre disposicions addicionals, quatre de transitòries, una de final i una de derogatòria clouen el text legal.

Dins el conjunt d'objectius de la Llei, que és on s'estableix la veritable filosofia que aquesta pretén, s'esmenta la voluntat general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, executar, coordinar i assessorar, en tots els aspectes necessaris, l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, amb la finalitat bàsica de fer realitat el dret social de tot ciutadà a desenvolupar i exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant un fàcil i lliure accés a l'activitat física i al coneixement i a la pràctica de l'esport, i amb la voluntat que els Jocs Olímpics del 1992 siguin el catalitzador de la llarga i creixent tradició esportiva de Catalunya, en què els ideals del moviment olímpic trobaran llur marc adequat.

Per aconseguir aquest fi bàsic, la Llei proposa el desenvolupament d'una política esportiva tenint present un conjunt de principis rectors.

En relació amb l'organització institucional de l'esport a Catalunya, es remarquen el principi de coordinació amb les entitats locals -municipis i comarques- i amb els òrgans esportius de l'Estat, i el principi de participació i col·laboració d'associacions -clubs-, federacions i altres entitats públiques o privades. Així, s'estableix que la Generalitat desenvolupa les seves funcions en aquest camp mitjançant un Departament encarregat de l'esport al qual, per mitjà d'una Secretaria General de l'Esport, hi ha adscrits l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya i els òrgans corresponents. Així mateix, un consell assessor representatiu de l'esport català actua de consultor de l'administració esportiva de la Generalitat.

Títol Preliminar Dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat

Article 1

La finalitat d'aquesta Llei és, d'acord amb l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia, la definició dels objectius i els principis rectors de l'esport, i l'ordenació del règim jurídic i de l'organització institucional de l'esport a Catalunya.

Article 2

Els objectius bàsics d'aquesta Llei són el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l'execució, l'assessorament i la implantació de la pràctica de l'activitat física i l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells i estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l'esport.

Article 3

-1 L'esport, atès que té l'origen i es desenvolupa en la pròpia societat, és una funció social que contribueix al desenvolupament complet i harmònic de l'ésser humà i a fer possible la seva formació integral, afavorint la consecució d'una millor qualitat de vida i de més benestar social.

-2 La Generalitat, a fi de garantir l'accés en igualtat de condicions i oportunitats al coneixement i a la pràctica de l'esport, desenvolupa la política esportiva tenint presents els principis rectors següents:

  1. Integrar l'educació i l'activitat físiques i esportives al sistema educatiu general, en tots els seus nivells i àmbits, i també a l'educació especial.

  2. Fomentar, protegir i regular l'associacionisme esportiu, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives.

  3. Coordinar la gestió esportiva amb les funcions pròpies de les entitats locals en el camp de l'esport i donar suport a l'actuació d'aquestes.

  4. Formular i executar programes especials per a l'educació física i esportiva de les persones disminuïdes i dels sectors socials més necessitats, a fi que tots ells tinguin més facilitats i oportunitats de practicar l'esport i l'educació física.

  5. Promoure l'esport a tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin de practicar-lo, a fi d'assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.

  6. Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat de la dona en l'esport i la seva incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells.

  7. Fomentar l'activitat física i l'esport com a hàbit de salut.

  8. Promoure i planificar l'esport de competició i d'alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, vetllant perquè es practiqui d'acord amb els principis del moviment olímpic.

  9. Ordenar i difondre el coneixement i l'ensenyament de l'esport, i fomentar les escoles esportives que formin adequadament i perfeccionin amb continuïtat i competència els practicants, i vetllar especialment la pràctica esportiva en edat escolar, tant pel que fa a l'ensenyament públic com al privat.

  10. Formar adequadament i competentment el personal tècnic professional necessari per a aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l'esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants dels seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats.

  11. Vetllar pel degut control mèdic i sanitari dels esportistes, i també de les instal·lacions, prenent les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l'organització de l'activitat esportiva.

  12. Desenvolupar la recerca en les diferents àrees relatives a les ciències aplicades a l'esport, per tal que aquest millori qualitativament.

  13. Vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència i de tota pràctica que pugui alterar per vies extrasportives els resultats de les competicions.

  14. Planificar i programar una xarxa equilibrada d'instal·lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d'iniciatives mirant d'aconseguir una utilització òptima de les instal·lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva.

  15. Vetllar prop de les corporacions municipals i els òrgans urbanístics competents perquè els plans i les normes d'ordenació urbanística generals, parcials i especials incloguin les reserves d'espai suficients per a cobrir les necessitats socials i col·lectives d'equipaments esportius i de lleure.

  16. Aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment d'esplai i lleure que hi siguin més idònies.

  17. Afavorir la inserció de l'esport en les manifestacions culturals, folklòriques o tradicionals i les festes típiques, arrelades a llocs i comarques de Catalunya, i en tots els actes que ajudin a prendre consciència de l'esport tradicional i popular i refermin la personalitat de Catalunya.

  18. Promoure i difondre l'esport català en els àmbits estatal i internacional.

  19. Aplegar, ordenar, subministrar i difondre la informació i la documentació relatives a l'educació física i a l'esport, especialment les que es refereixen als resultats de les investigacions i dels estudis sobre programes, experiències tècniques i científiques i d'altres activitats que convingui conèixer o divulgar.

  20. Fomentar que els organismes competents estableixin bonificacions, beneficis i exempcions tributàries per afavorir el desenvolupament de l'esport.

  21. Fomentar una protecció adequada dels esportistes mitjançant sistemes de previsió social de caràcter mutualista, i vetllar per la viabilitat contínua i permanent d'aquests sistemes.

Article 4

L'organització institucional de l'esport a Catalunya segueix els principis de coordinació administrativa, de col·laboració amb les e ntitats públiques o privades i de participació en aquestes.

Títol primer De les entitats esportives a Catalunya

Secció primera Dels clubs i les associacions esportius

Article 5

S'entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Article 6

-1 Els clubs o associacions esportius han d'estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d'ànim lucratiu.

-2 La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L'organització interna ha d'ésser democràtica i l'òrgan suprem de govern ha d'ésser l'Assemblea General, integrada per tots els associats amb dret de vot.

-3 La Junta Directiva ha d'ésser elegida per l'Assemblea General i tots els seus càrrecs han d'ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

Article 7

-1 El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s'ha d'adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la pròpia organització.

-2 En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d'ésser aprovats per l'Assemblea General i ratificats per l'Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

-3 Els presidents dels clubs o associacions esportius n'han d'exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin.

Article 8

Els clubs o associacions s'han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d'acord amb els principis de les entitats no lucratives.

Article 9

-1 Per a participar en competicions d'àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius o les seccions esportives d'altres entitats s'han d'inscriure o afiliar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats esportives en les quals volen participar.

-2 En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d'exigir als clubs o associacions afiliats llur inscripció o adscripció al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

-3 Els clubs o associacions inscrits al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius promoguts pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d'aquests.

-4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents els clubs o associacions que s'inscriguin al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 10

Les entitats de caràcter fundacional que es constitueixin per al foment de les activitats físico-esportives s'han de regular d'acord amb la Llei del 3 de març de 1982, de la Generalitat de Catalunya i amb les prescripcions de la present Llei que se'ls puguin aplicar.

Article 11

Les entitats o associacions privades que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre, poden gaudir dels drets i els beneficis esportius establerts per als clubs i les associacions inscrits al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, sempre que hagin adscrit al dit registre la secció esportiva de l'entitat que correspongui, d'acord amb el que disposin les normes reglamentàries aplicables.

Article 12

Les entitats o associacions esportives privades sense afany de lucre que sol·licitin la inscripció o adscripció al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i no siguin membres de cap federació esportiva o no hi estiguin afiliades han d'acreditar, en la forma que s'estableixi, una activitat i una pràctica esportives continuades, en el nivell o l'àmbit que correspongui, per poder tenir el caràcter d'entitat registrada i reconeguda als efectes esportius.

Secció segona De les agrupacions esportives

Article 13

S'entén per agrupació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada constituïda per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, relacionades per vincles especials de naturalesa professional, laboral, educativa o per situacions especials físiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l'activitat polisportiva sense cap afany de lucre.

Article 14

-1 La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d'estar d'acord amb els principis de representació democràtica.

-2 El règim jurídic de les agrupacions esportives s'ha de determinar per via de reglament i s'ha d'inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans.

-3 Les agrupacions esportives s'han d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat. Les que vulguin prendre part en les competicions d'àmbit federatiu han d'afiliar-se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar.

-4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s'inscriguin al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 15

Les agrupacions esportives inscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d'aquests.

Article 16

-1 Amb la denominació de consells esportius es poden crear agrupacions esportives formades per entitats dedicades bàsicament al foment i la promoció de l'activitat esportiva en edat escolar, en un àmbit territorial determinat. Els consells esportius que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats per l'administració esportiva de la Generalitat poden gaudir del suport d'aquesta.

-2 Els consells esportius tenen personalitat jurídica i capacitat d'obrar, per al compliment de llurs funcions.

-3 La constitució, la composició i el règim jurídic dels consells esportius ha d'estar en funció dels objectius perseguits, però, en qualsevol cas, s'han de regir pels principis de representació democràtica.

-4 Les normes de constitució i de funcionament dels consells esportius s'han d'establir per via de reglament, d'acord amb els criteris de l'organització territorial de Catalunya.

Secció Tercera De les federacions esportives catalanes

Article 17

-1 Les federacions esportives catalanes són entitats privades d'interès públic i social, constituïdes bàsicament per associacions, clubs o agrupacions esportius i, si escau, per esportistes o per altres representacions, dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l'àmbit de Catalunya.

-2 Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d'obrar plenes per al compliment de llurs fins.

Article 18

-1 Només es pot reconèixer, dins l'àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport.

-2 Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix: a) l'existència i la pràctica habitual prèvies d'un esport específic que no estigui assumit per cap federació catalana reconeguda; b) una proposta formulada pel nombre d'entitats o pels promotors que s'estableixi mitjançant reglament.

Article 19

-1 Les federacions esportives catalanes, als efectes de llur participació en l'activitat esportiva d'àmbit estatal, han de formar part de les federacions espanyoles en la representació que correspongui.

-2 Les normes i reglaments de les federacions esportives espanyoles i internacionals són aplicables a les federacions catalanes i, si correspon, als seus clubs i entitats afiliades en matèria disciplinària i competitiva quan actuïn en competicions oficials d'àmbit estatal o internacional.

Article 20

-1 Perquè una federació esportiva catalana tingui el reconeixement legal cal que prèviament hagi aprovat els seus estatus i aquests hagin estat ratificats per l'Administració esportiva de la Generalitat, i que hagi quedat inscrita en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat.

-2 Cada federació catalana es pot organitzar territorialment d'acord amb les necessitats pròpies del seu esport, acomodant-se en el que calgui a la divisió territorial establerta per la Generalitat.

-3 Les federacions catalanes de les quals depenen esportistes professionals i afeccionats han d'establir, de conformitat amb les disposicions pertinents, les normes i l'estructura organitzativa que han d'aplicar-se a l'una i l'altra categoria esmentades.

Article 21

-1 Les federacions esportives catalanes han d'estar constituïdes d'acord amb els principis de representació democràtica dels membres que les integren i s'han de regir per llurs estatus i pels reglaments esportius.

-2 Les federacions esportives catalanes han de dirigir i regular les activitats pròpies de llurs especialitats esportives fetes a Catalunya en coordinació amb l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

Article 22

-1 Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l'Assemblea General i la Junta Directiva.

-2 La Junta és elegida per l'Assemblea General i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l'Assemblea, llevat dels mateixos membres de la Junta Directiva, quan en formen part.

-3 El president de la federació esportiva n'exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, llevat dels supòsits que determinin els estatuts o els reglaments.

Article 23

-1 La constitució, el règim jurídic, les activitats i el funcionament de les federacions esportives catalanes es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei i pel que disposen les normes reglamentàries que els siguin aplicables.

-2 Les federacions esportives exerceixen la potestat disciplinària sobre els seus membres o afiliats en via federativa.

Article 24

Les federacions esportives catalanes estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anualment llur comptabilitat i estat econòmic o financer a una auditoria o a la verificació comptable, d'acord amb les determinacions de l'administració esportiva de la Generalitat.

Article 25

-1 Les federacions esportives catalanes han d'informar l'òrgan esportiu de la Generalitat de llurs programes i activitats, tant els d'àmbit català com els d'àmbit estatal o internacional.

-2 Pertoca a l'administració esportiva de la Generalitat de promoure, de comú acord amb les federacions esportives catalanes, el foment i l'organització d'activitats esportives entre les comunitats autònomes i en l'àmbit internacional, d'acord amb les normes que són d'aplicació general.

Article 26

-1 La Unió de Federacions Esportives Catalanes és l'entitat representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya.

-2 La Unió de Federacions Esportives Catalanes gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament de les seves activitats, encaminades a la recerca de bases comunes per al millorament i el desenvolupament de l'esport en el territori de Catalunya. També pot exercir, dins el seu àmbit competencial, una funció assessora de l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

-3 La constitució, la inscripció registral, l'organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives Catalanes s'han d'ajustar a les disposicions reglamentàries que els siguin aplicables. En tot cas, els seus òrgans de govern, inclòs el President, hauran de proveir-se mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres d'aquella.

Secció quarta Del registre i altres disposicions comunes

Article 27

-1 El Registre d'Entitats Esportives és una oficina pública de l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya que té per objecte la inscripció de les entitats esportives regulades en les altres seccions d'aquest títol que tinguin llur seu social a Catalunya.

-2 La inscripció afecta els actes i les dades que es determinin per reglament. En tots els casos, són objecte d'inscripció:

  1. L'acta de constitució.

  2. La denominació.

  3. Els estatuts.

  4. Els membres directius, els promotors i els representants legals.

-3 Les diferents classes d'entitats s'inscriuen o adscriuen a les diferentes seccions en què s'estructura el Registre, d'acord amb el que es determini per reglament.

Article 28

-1 La inscripció en el Registre d'Entitats Esportives d'un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, als efectes d'aquesta Llei, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per a optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir.

-2 L'adscripció al Registre d'Entitats Esportives de les entitats regulades per l'article 11 permet també a aquestes d'optar als ajuts o als beneficis que les administracions públiques catalanes poden concedir.

-3 La inscripció o l'adscripció al Registre d'Entitats Esportives no convaliden els actes que són nuls ni les dades que són incorrectes d'acord amb les lleis.

Article 29

Les administracions públiques catalanes i les federacions i les agrupacions esportives catalanes han de vetllar perquè les associacions esportives estiguin degudament registrades al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 30

-1 El règim documental del Registre d'Entitats Esportives i també el sistema de comunicació de les inscripcions i les cancel·lacions de les entitats esportives es determinen per via de reglament.

-2 El Registre d'Entitats Esportives dóna protecció al nom i, si escau, als símbols de les entitats inscrites i també dóna fe de les dades que s'hi contenen.

-3 En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics i d'altres entitats sense l'autorització de les entitats i els organismes pertinents.

-4 Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d'altres de ja enregistrades, o que s'hi pugui confondre.

Article 31

-1 Correspon de regular per reglament els aspectes d'ordre general que han d e complir obligatòriament els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius, i també l'adaptació d'aquests aspectes, quan calgui, al sistema que estableix aquesta Llei.

-2 Totes les entitats esportives constituïdes i amb seu a Catalunya, han de portar una comptabilitat susceptible de justificar l'exactitud dels resultats de les operacions econòmiques realitzades.

Article 32

En cas de dissolució d'una entitat esportiva, el seu patrimoni net, després d'efectuada la liquidació escaient, ha de revertir a la col·lectivitat on radica, d'acord amb els seus estatuts. En cas d'imprevisió o de dubtes, l'administració esportiva de la Generalitat ha d'acordar la destinació dels béns resultants, els quals ha de consignar al foment i a la gestió de les activitats esportives i de formació física.

Article 33

-1 Els clubs, les associacions, les federacions i les agrupacions esportius catalans poden ser declarats institucions privades de caràcter cultural o reconeguts com d'utilitat pública, sempre que l'administració esportiva de la Generalitat incoï, a instància de part interessada, l'expedient pertinent i en faci un informe favorable. El dit expedient ha de seguir la tramitació escaient, d'acord amb la normativa aplicable a cada supòsit. Les declaracions damunt dites comporten els efectes i els beneficis que legalment hi hagi establerts.

-2 A aquest fi, és un requisit indispensable que les entitats sol·licitants estiguin inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i que compleixin les determinacions de les seccions Primera, Segona i Tercera del Títol Primer d'aquesta Llei que els siguin d'aplicació.

Article 34

-1 L'administració esportiva de la Generalitat pot instar o, si escau, declarar entitats esportives de caràcter cívic o social les associacions privades que compleixin els requisits comuns i específics següents:

  1. Requisits comuns: 1r. Dedicar-se a la pràctica de l'esport o a la formació física sense cap afany de lucre o benefici comercial. 2n. Satisfer les despeses que comporta el funcionament normal de l'entitat mitjançant les aportacions corresponents dels seus membres. 3r. Prestar serveis que s'utilitzin exclusivament i directament per a les activitats o les pràctiques esportives que són l'objecte social de l'entitat. 4t. Estar inscrites o adscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

  2. Requisits específics: b.1.) De les entitats de caràcter cívic: encaminar les activitats directament a la formació física i esportiva a vaor de les persones menors de vint-i-cinc anys, minusvàlids i persones de la tercera edat. b.2.) De les entitats de caràcter social: 1r. Tenir com a destinataris principals dels serveis prestats els esportistes proveïts de llicència federativa que els habiliti per a participar en competicions d'alguna modalitat esportiva reconeguda. 2n. No gaudir els socis de número de condicions especials en la prestació de serveis.

-2 Els membres de l'entitat, sigui quina sigui llur categoria de socis, no poden tenir atribuïda cap part alíquota patrimonial o de l'actiu social, sota la reserva o com a garantia de la devolució de llurs aportacions.

-3 Les entitats que obtenen les esmentades declaracions gaudeixen, si escau, dels beneficis que els atorga la legislació vigent, sens perjudici que, al marge d'aquelles declaracions, o juntament amb elles, la Generalitat de Catalunya pugui instituir per a tals entitats esportives una qualificació que comporti beneficis jurídics, econòmics i fiscals de la seva competència.

Títol segon De l'organització administrativa de l'esport català

Secció primera De l'administració esportiva de la Generalitat

Article 35

-1 Correspon a l'administració esportiva de la Generalitat exercir les funcions que li assenyala aquesta Llei, i també la coordinació amb l'administració esportiva de l'Estat i de les entitats locals.

-2 L'òrgan de direcció, planificació i execució de l'administració esportiva de la Generalitat és la Secretaria General de l'Esport. La Secretaria General de l'Esport està adscrita al Departament que té assignades les competències en matèria esportiva.

-3 Les competències específiques en matèria esportiva són exercides, en allò que correspon, per la Secretaria General de l'Esport.

Article 36

-1 La Secretaria General de l'Esport té com a organisme consultiu el Consell Català de l'Esport, el qual és integrat per:

  1. Un representant de cada un dels Departaments d'Ensenyament, d'Economia i Finances, de Sanitat, de Governació i de la Direcció General de la Joventut del Departament que correspongui.

  2. Tres representants dels municipis de Catalunya, corresponents a un ajuntament petit, un de mitjà i un de gran.

  3. Dos representants de la Secretaria General de l'Esport, un dels quals actua de secretari del consell.

  4. Un representant de l'INEF de Catalunya.

  5. Un representant del Consell de l'Esport Universitari de Catalunya.

  6. Un representant de les societats científiques que tracten de disciplines científiques aplicades a l'esport.

  7. Tres representants de la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

  8. Tres representants de les agrupacions esportives catalanes o consells esportius.

-2 El Consell Català de l'Esport és presidit pel Secretari General de l'Esport. L'organització, la forma d'elecció dels membres, les funcions i el règim intern del Consell Català de l'Esport es determinen per reglament, sens perjudici de les funcions que s'estableixen en aquesta Llei.

-3 El titular del Departament de la Generalitat encarregat de l'esport por ampliar, mitjançant decret, a proposta del mateix Consell Català de l'Esport, el nombre de membres d'aquest, a fi de recollir la representació més àmplia possible de la realitat esportiva de Catalunya.

Article 37

-1 La Secretaria General de l'Esport exerceix, respecte als seus òrgans, les funcions que li són assignades per reglament i també les que li delegui el titular del Departament encarregat de l'esport.

-2 La Secretaria General de l'Esport, ultra l'assessorament que pot rebre del Consell Català de l'Esport, pot també requerir l'assessorament dels consells esportius i les federacions esportives catalans, en els aspectes que pertanyen als àmbits de competència respectius.

Secció segona De l'Administració local

Article 38

-1 Correspon als municipis:

  1. Promoure de manera general l'activitat física i l'esport en llur àmbit territorial, especialment en l'àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extra-escolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya.

  2. Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori.

  3. Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal.

  4. Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori.

  5. Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d'espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l'esport i l'emplaçament d'equipaments esportius.

  6. Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei.

-2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l'existència en llur territori d'instal·lacions esportives d'ús públic.

Article 39

Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:

  1. Promoure i difondre l'activitat física i l'esport en el territori respectiu.

  2. Coordinar la utilització de les instal·lacions esportives públiques d'ús comarcal.

  3. Cooperar amb els municipis i amb les entitats esportives en la promoció de l'activitat física i l'esport.

  4. Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives d'interès comarcal.

  5. Subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, els quals han de referir-se, com a mínim, a l'estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l'àmbit territorial corresponent.

  6. Participar en l'elaboració i l'execució dels programes de la Generalitat que tenen per objecte de finançar la construcció, l'ampliació i la millora d'instal·lacions esportives, dels quals són beneficiaris els ens locals.

Títol tercer De la gestió de l'educació física i l'esport

Secció primera De l'educació i l'esport, les activitats esportives especials i el control i la recerca mèdics

Article 40

-1 L'ensenyament i la pràctica de les activitats físico-esportives, atès llur caràcter obligatori, s'ha d'impartir en els centres docents, públics i privats, de Catalunya, pertanyents als nivells d'ensenyament pre-escolar, d'educció general bàsica, de batxillerat, de formació professional i d'ensenyament especialitzat, d'acord amb el que estableix la legislació vigent en aquesta matèria.

-2 El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya elaborarà la normativa adequada per poder fer efectius l'educació física i l'esport en els diferents graus de l'ensenyament. Així mateix li pertoca de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives.

Article 41

-1 El professorat que imparteix l'ensenyament de les activitats físiques i esportives en els centres docents assenyalats per l'article 40.1 ha de posseir la titulació que estableix la legislació vigent.

-2 Els dits centres docents, directament o per mitjà de les associacions de pares d'alumnes, poden constituir agrupacions esportives de centre per a fomentar i desenvolupar més bé l'esport en l'edat escolar. Si aquestes agrupacions participen en competicions federades, els han d'ésser aplicades les normes, els reglaments i les altres disposicions pròpies de la federació corresponent.

-3 Pertoca al Departament de Sanitat, d'acord amb el Departament d'Ensenyament i la Secretaria General de l'Esport, de regular el control mèdic i sanitari de tots els practicants dels centres educatius damunt dits que cursen les pràctiques o els ensenyaments físics i esportius.

Article 42

-1 Pertoca a l'administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l'ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una veritable formació física i esportiva encaminada a l'educació integral de la persona. També li pertoca de vetllar perquè es compleixin tots els requisits exigits pel que fa a les instal·lacions esportives, la titulació dels educadors, el control mèdic i sanitari i altres serveis o necessitats que estimi convenients.

-2 L'activitat esportiva d'àmbit escolar ha d'ésser promoguda pels consells esportius establerts per l'article 16, els quals gaudeixen del suport de l'administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius.

Article 43

-1 Correspon a cada universitat d'organitzar i fomentar l'activitat física i esportiva de la comunitat respectiva.

-2 L'educació física i esportiva d'àmbit interuniversitari ha d'ésser coordinada i assessorada per un Consell d'Esport Universitari de Catalunya, del qual ha de formar part la Secretaria General de l'Esport. El Consell d'Esport Universitari s'ha de regular d'acord amb el que disposi la norma legal aplicable.

-3 Els clubs que es formin entre els universitaris practicants de l'esport s'han d'agrupar en associacions de clubs, les quals, igualment com aquests, s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

-4 Els clubs i les agrupacions universitaris que vulguin prendre part en competicions oficials d'àmbit federatiu han d'afiliar-se a la federació catalana corresponent a la modalitat esportiva que els interessi.

Article 44

L'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, organisme autònom de caràcter administratiu creat per la Llei 11/1984, del 5 de març, i adscrit al Departament encarregat de l'esport mitjançant la Secretaria General de l'Esport, és el centre d'ensenyament superior per a la formació, l'especialització i el perfeccionament de diplomats i llicenciats en educació física i esport i també per a la investigació científica i la divulgació dels seus treballs o estudis.

Article 45

-1 L'Escola Catalana de l'Esport és el centre docent de la Generalitat amb competència per a regular les titulacions de l'àmbit esportiu de Catalunya, establint el règim d'accés a les titulacions tècniques pròpies de cada modalitat esportiva, fixant els programes, els nivells i els graus, els cursets i el reciclatge i el lliurament de títols.

-2 Pertoca a la Secretaria General de l'Esport d'establir els convenis escaients amb les federacions esportives d'àmbit català o estatal i altres organismes competents a fi de coordinar l'ensenyament de les titulacions de tècnics esportius i professionals en el marc específic de les modalitats esportives impartides i amb l'objectiu d'harmonitzar o fixar els criteris de vigència i la qualitat de l'ensenyament de les diferents especialitats, i també els graus de les titulacions tècniques que l'Escola Catalana de l'Esport ha de lliurar dins el territori de Catalunya.

Article 46

-1 L'administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l'esport d'élite i d'alt nivell, d'impulsar, planificar i controlar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d'alt rendiment i també mitjançant l'assessorament i els ajuts a federacions i altres entitats esportives, i l'establiment de règim de col·laboració amb els organismes esportius de l'Estat. En cada cas, estableix el conveni de col·laboració pertinent, que pot estendre's a la confecció i el seguiment de programes, la creació d'escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d'investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col·laboració.

-2 Amb aquesta finalitat, s'han d'atorgar règims especials de promoció i ajuts als esportistes qualificats d'alt nivell.

Article 47

-1 Les administracions catalanes promouran l'esport d'esbarjo i lleure, i facilitaran l'activitat física lliure i espontània i organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d'alternatives al major nombre de persones per poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d'animació, per tal d'assolir una millor qualitat de vida per a tothom.

-2 En qualsevol cas, caldrà donar oportunitats especials als joves i a les persones de la tercera edat, i també als sectors de la societat més deficitaris en els aspectes esmentats en l'apartat 1, tenint especialment en compte aquelles zones urbanes o aquells col·lectius als quals l'ajuda en aquestes activitats pugui reportar un millorament en el seu benestar social.

Article 48

Pertoca a les administracions catalanes de sostenir i promoure, per mitjà de llurs òrgans esportius específics, les activitats encaminades al desenvolupament de l'educació física i de les activitats esportives dels disminuïts, i vetllar també per la formació de tècnics i especialistes, a fi de restablir o millorar els mètodes de recuperació i de possible activitat esportiva dels disminuïts.

Article 49

-1 Pertoca a la Generalitat, en el terreny de la medicina esportiva, de tenir una actuació de caràcter preventiu que atengui bàsicament els aspectes següents:

  1. El control de l'aptitud esportiva, dins el camp de la medicina preventiva.

  2. El control i el seguiment dels practicants sotmesos a una disciplina d'entrenament d'esportistes de competició o de risc elevat.

  3. L'actuació preventiva de l'accident esportiu, motivat per causes intrínseques del practicant o per defecte o adequació deficient de les instal·lacions i del material, coordinant l'acció de control i la inspecció amb les federacions esportives catalanes o amb l'administració concurrent que sigui competent en aquestes matèries.

  4. L'actuació preventiva o de seguiment i control per evitar que els esportistes utilitzin productes no autoritzats mèdicament i esportivament, sempre d'acord amb les normes establertes pels organismes competents.

  5. El foment de la formació d'especialistes en medicina esportiva, de la docència i recerca en aquesta especialitat.

-2 La Generalitat fa aquesta funció des dels seus centres especialitzats degudament acreditats o per mitjà de programes concertats amb altres centres especialitzats.

Secció Segona De les instal·lacions esportives

Article 50

-1 Correspon a la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Secretaria General de l'Esport i dels òrgans que en depenen, de redactar, tramitar i aprovar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya.

-2 El Pla Director s'ha de desenvolupar mitjançant programes d'actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.

-3 El Pla Director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, del 21 de novembre.

-4 El Pla Director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d'interès general, n'ha d'assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d'establir les determinacions i les tipologies tècnico-esportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d'assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.

-5 La Secretaria General de l'Esport pot desenvolupar programes especials d'actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla Director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.

-6 Les determinacions del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, els programes d'actuació que el desenvolupin i els programes especials d'actuació són d'aplicació preferent per a l'Administració pública de Catalunya i s'han de portar a terme d'acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.

Article 51

-1 L'aprovació del Pla Director i dels programes d'actuació implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l'expropiació o de la imposició de servituds.

-2 Els beneficis de l'expropiació es poden estendre a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats de l'Administració per a l'execució del Pla o dels programes d'actuació, d'acord amb les normes legals aplicables en cada cas.

Article 52

Les determinacions del Pla Director s'han de concretar en: a) els estudis i els plànols d'informació i l'estimació de recursos disponibles; b) la memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats; c) l'estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari; d) els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions.

Article 53

Les entitats locals i els altres organismes públics, els clubs i agrupacions esportius, les federacions catalanes i els consells esportius han de facilitar a la Secretaria General de l'Esport la documentació i la informació que siguin pertinents per a redactar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius.

Article 54

-1 La Secretaria General de l'Esport, per mitjà dels seus òrgans específics, ha de sotmetre el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya a informe previ de les entitats locals i comarcals el territori de les quals és afectat per les previsions del Pla, i també a informe dels altres organismes públics als quals pot interessar, per raó de llurs activitats o competències. Així mateix, ha de passar el Pla a informe de la Unió de Federacions Esportives Catalanes i del Consell Català de l'Esport.

-2 Els informes s'estimen favorables si no es lliuren a la Secretaria General de l'Esport dins els terminis legals.

-3 L'aprovació del Pla Director correspon al Consell Executiu de la Generalitat.

Article 55

-1 Les determinacions i les previsions incloses en el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya o en els programes d'actuació poden donar lloc, si escau, a instar la modificació parcial o la revisió puntual dels plans generals, de les normes subsidiàries i complementàries de planejament i de les altres modalitats i nivells d'ordenació urbanística, segons que convingui, davant els òrgans urbanístics corresponents, d'acord amb llur legislació.

-2 En les modificacions dels plans o les normes d'ordenació que tinguin per objecte una zonificació diferent o l'ús urbanístic de les zones declarades esportives o dels espais destinats a equipaments esportius, s'ha d'aplicar allò que disposa l'article 50 de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana (text refós del 1976).

Article 56

Els programes d'actuació sectorials i els territorials han de contenir les determinacions i els documents suficients per al desenvolupament de les previsions del Pla Director. Els programes d'actuació especials, mentre no es disposi del Pla Director, han de contenir les determinacions pròpies de llur caràcter, i de la finalitat i els objectius perseguits, degudament justificats i detallats mitjançant els documents pertinents.

Article 57

Les entitats de caràcter públic i les associacions esportives privades inscrites o adscrites al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya han de complir, en la construcció de llurs instal·lacions esportives, les determinacions tècniques esportives fixades per la Generalitat. A aquest fi, els projectes tècnics han d'ésser sotmesos, abans d'ésser executats, al coneixement i l'informe dels òrgans corresponents de la Secretaria General de l'Esport.

Article 58

-1 Les entitats públiques i les de caràcter esportiu privades que estan registrades poden formular peticions d'ajut econòmic o tècnic per a instal·lacions esportives, sempre que s'adeqüin a les previsions i les determinacions establertes pel Pla Director, o, si escau, pels programes d'actuació que fixi la Generalitat. En aquests supòsits, han de subscriure un conveni de col·laboració amb la Generalitat, en el qual s'han d'especificar les condicions de la concessió de la subvenció i d'utilització de la instal·lació.

-2 L'incompliment de les condicions d'atorgament de l'ajut econòmic dóna lloc a l'aplicació de les clàusules sancionadores establertes.

Article 59

Correspon a la Secretaria General de l'Esport, per mitjà dels seus òrgans, de determinar per via de reglament les tipologies, la documentació i les característiques tècniques generals i particulars dels projectes d'instal·lacions i equipaments esportius. Igualment correspon de determinar per via de reglament el contingut dels programes d'actuació generals o especials, als efectes de llur tramitació, assenyalant els criteris i els paràmetres que s'han de tenir en compte per a aprovar i finançar les actuacions que els dits programes preveuen i també les condicions específiques per a concedir-les.

Article 60

-1 Pertoca a la Generalitat, per mitjà dels seus òrgans, de fer el seguiment i el control de l'execució dels projectes d'instal·lacions esportives subvencionats per la mateixa Generalitat, d'iniciativa pública i d'iniciativa privada, a fi de garantir el compliment dels programes d'actuació aprovats i de les normes tècniques que hi siguin aplicables.

-2 Els òrgans de l'administració esportiva de la Generalitat han de tenir coneixement de l'evolució de l'ús i la rendibilitat social de totes les instal·lacions esportives que hagin gaudit de llurs ajuts, a fi d'assegurar el compliment dels programes d'utilització que han d'acompanyar necessàriament tot projecte d'obra.

Article 61

-1 Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions escaients, les peticions d'obertura d'un establiment esportiu han d'ésser objecte d'informe de l'òrgan de la Secretaria General de l'Esport al qual correspongui, d'acord amb els requisits tècnics esportius i les titulacions del personal que siguin exigibles per reglament.

-2 El mateix òrgan esportiu pot requerir en qualsevol moment als establiments esportius autoritzats les dades relatives al funcionament, la programació, el règim de quotes o de drets econòmics i d'altres que estimi pertinents.

Article 62

Per tal d'assegurar l'existència d'una xarxa equilibrada d'instal·lacions esportives en el territori de Catalunya, pertoca a la Generalitat de formular un programa d'inversions per col·laborar amb els municipis i les comarques en l'atorgament de subvencions destinades, de manera exclusiva, a la construcció, l'ampliació i la millora d'instal·lacions esportives de caràcter local. Aquest programa s'ha de distribuir territorialment per comarques i ha d'incloure, en tots els casos, els recursos econòmics transferits de les Diputacions a la Generalitat, d'acord amb el que estableix la Disposició Addicional Segona, apartat 2, lletra b), d'aquesta Llei.

Títol quart De la disciplina esportiva

Article 63

S'entén per potestat disciplinària la facultat atorgada a les entitats esportives legalment constituïdes a què es refereix el Títol I d'aquesta Llei i al Comitè Català de Disciplina Esportiva d'imposar sancions als subjectes esportius als quals legalment siguin aplicables amb motiu d'haver comès infraccions de les regles de joc i de la disciplina esportiva.

Article 64

-1 El Comitè Català de Disciplina Esportiva és l'òrgan suprem en el camp disciplinari esportiu dins l'àmbit territorial de Catalunya, que, actuant amb total independència, decideix en última instància administrativa sobre les qüestions disciplinàries de la seva competència establertes per reglament.

-2 Les resolucions del Comitè Català de Disciplina Esportiva esgoten la via administrativa.

Article 65

-1 Són de la competència del Comitè Català de Disciplina Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, en els supòsits, la forma i els terminis determinats per reglament.

-2 El Comitè Català de Disciplina Esportiva també té competència per a resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l'activitat esportiva, estimi oportú tractar d'ofici o a instància de l'administració esportiva de la Generalitat.

Article 66

-1 El Comitè Català de Disciplina Esportiva és integrat per set membres i un secretari, amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs són honorífics i llur mandat té una durada de quatre anys renovables.

-2 Quatre dels membres del Comitè Català de Disciplina Esportiva són designats a proposta de la Unió de Federacions Esportives Catalanes; la resta dels membres són designats a proposta del Consell dels Il·lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya, en la forma que es determini per reglament. Un cop designats, els membres del Comitè elegeixen d'entre ells un President, que serà ratificat en el càrrec per l'administració esportiva de la Generalitat.

-3 El secretari del Comitè Català de Disciplina Esportiva és designat pel Secretari General de l'Esport.

-4 Les normes de funcionament intern del Comitè per a la tramitació dels procediments sancionadors, la classificació de les infraccions i el règim de les sancions es determinen per reglament tenint en compte, si escau, les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors assenyalats per aquest Títol.

-5 En qualsevol cas, el Comitè, abans de resoldre, ha d'instruir expedient i concedir audiència a l'interessat, el qual pot comparèixer en el procediment amb l'assistència de la persona que designi; el Comitè aplica les reglamentacions esportives vigents de cada federació i també els usos i costums propis de l'esport en qüestió.

Article 67

-1 Les infraccions de les regles del joc o de la disciplina esportiva poden ésser molt greus, greus i lleus.

-2 Són infraccions molt greus:

  1. Les agressions a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives.

  2. Les agressions al públic o a jugadors.

  3. Les protestes, les intimidacions o les coaccions que impedeixin la realització d'un partit, d'una prova o d'una competició o que obliguin a suspendre'ls temporalment o definitivament.

  4. Les protestes aïrades i ofensives, les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, jutges, tècnics, directius i totes altres autoritats esportives.

  5. La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives.

  6. Els abusos d'autoritat i la usurpació d'atribucions.

  7. La violació de secrets en afers que es coneixen per raó del càrrec.

  8. Els actes de rebel·lia contra els acords de federacions, agrupacions i clubs.

  9. Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d'un partit, una prova o una competició.

  10. Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció dels clubs esportius i les federacions esportives.

  11. El trencament de la sanció imposada per falta molt greu o greu.

  12. Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions i les federacions com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

    -3 Són infraccions greus:

  13. Els insults i les ofenses a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadores.

  14. Les protestes, les intimidacions o les coaccions que alterin el desenvolupament normal d'un partit, d'una prova o d'una competició.

  15. L'incompliment d'ordres o instruccions, emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives.

  16. Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius, sempre que no tinguin el caràcter d'infracció molt greu.

  17. L'exercici d'activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l'activitat o la funció esportives desenvolupades.

  18. El trencament de la sanció per infracció lleu.

  19. Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions i les federacions com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

    -4 Són infraccions lleus:

  20. Les observacions formulades a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció.

  21. La lleugera incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.

  22. L'actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions.

  23. La deixadesa en la conservació i cura dels locals socials i de les instal·lacions esportives.

  24. L'incompliment de les normes esportives per negligència o descurança.

  25. Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions i les federacions, com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

Article 68

Per raó de les infraccions es poden imposar les sancions següents:

  1. Avís.

  2. Amonestació pública.

  3. Suspensió o inhabilitació temporal.

  4. Privació temporal o definitiva dels drets d'associat.

  5. Privació de la llicència federativa.

  6. Inhabilitació a perpetuïtat.

  7. Multa.

  8. Clausura del terreny de joc o el recinte esportiu.

  9. Pèrdua del partit o desqualificació en la prova.

  10. Pèrdua de punts o llocs en la classificació.

  11. Pèrdua o descens de categoria o divisió.

Article 69

-1 Corresponen a les infraccions molt greus:

  1. La inhabilitació a perpetuïtat.

  2. La privació definitiva de la llicència federativa.

  3. La privació definitiva dels drets d'associat.

  4. La suspensió o la inhabilitació temporal per un període d'un a quatre anys o, si escau, per un període d'una a quatre temporades.

  5. La privació dels drets d'associat per un període d'un a quatre anys.

  6. La multa fins 200.000 pessetes.

  7. Segons que escaigui, la pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o llocs en la classificació, la clausura del terreny de joc o el recinte esportiu per un període de quatre partits a una temporada.

  8. La pèrdua del partit o la desqualificació de la prova. En aquest cas, l'òrgan competent per a imposar la sanció pot alterar el resultat del partit, la prova o la competició en la qual s'ha produït la infracció, si es pot determinar que, si aquesta no s'hagués produït, el resultat hauria estat diferent. En cas contrari, pot anul·lar el partit, la prova o la competició en la qual s'ha produït la infracció.

    -2 Corresponen a les infraccions greus:

  9. La suspensió o la inhabilitació per un període d'un mes o a un any o, si escau, de cinc partits a una temporada.

  10. La privació dels drets d'associat per un període d'un mes a un any.

  11. La multa fins 100.000 pessetes.

  12. Segons que escaigui, la pèrdua del partit, o la desqualificació en la prova, o la clausura del terreny de joc o el recinte esportiu per un període d'un a tres partits.

    -3 Corresponen a les infraccions lleus:

  13. La suspensió per un període no superior a un mes o un període d'un a quatre partits.

  14. La multa fins a 50.000 pessetes.

  15. La privació dels drets d'associat per un període màxim d'un mes.

    -4 La sanció de multa només es pot imposar a aquells infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L'impagament de les multes determina la suspensió per un període no inferior ni superior al de la suspensió que es pot imposar per la comissió d'una infracció del mateix caràcter que el que tenia la infracció que va determinar la imposició de la multa impagada.

    -5 La sanció de multa es pot imposar simultàniament a qualsevol altre sanció que els òrgans disciplinaris estimin oportuna.

Article 70

-1 Per a imposar sancions per qualsevol tipus d'infracció és preceptiva la instrucció prèvia d'un expedient d'acord amb el procediment que s'estableixi per reglament.

-2 Les sancions per infracció de les regles de joc, prova o competició que, per raó del desenvolupament normal d'aquests, necessiten l'acord immediat dels òrgans disciplinaris s'han de tramitar pel procediment d'urgència que estableixin els reglaments de les diferents federacions. Aquest procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d'audiència. En qualsevol cas, el presumpte infractor té dret a conèixer, abans no caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació formulada contra ell; a fer les al·legacions que cregui pertinents; a recusar l'instructor i el secretari de l'expedient, i a proposar proves.

Article 71

-1 La responsabilitat disciplinària s'extingeix:

  1. Pel compliment de la sanció.

  2. Per prescripció de les infraccions o de les sancions.

  3. Per mort de l'inculpat.

  4. Per aixecament de la sanció.

-2 Les infraccions lleus prescriuen al mes, les greus a l'any i les molt greus als tres anys d'haver estat comeses.

-3 Les sancions prescriuen al mes, si han estat imposades per infracció lleu, a l'any, si ho han estat per infracció greu, i als tres anys si corresponen a infracció molt greu.

-4 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s'han comès i s'interromp al moment en què s'acorda d'iniciar el procediment; torna a comptar si l'expedient roman paralitzat per causa no imputable a l'infractor durant més de dos mesos o si l'expedient acaba sense que el culpable hagi estat sancionat.

-5 El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'ha imposat o el dia que se n'ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 72

-1 Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

  1. La reiteració.

  2. La reincidència.

  3. El preu.

  4. El perjudici econòmic ocasionat.

    -2 Hi ha reiteració quan l'autor d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o més elevada o per més d'un que tingui assenyalada una sanció inferior.

    -3 Hi ha reincidència quan l'autor d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un fet de la mateixa o d'anàloga naturalesa al que s'ha de sancionar.

    -4 Són circumstàncies atenuants:

  5. La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

  6. El penediment espontani.

    -5 Els òrgans disciplinaris poden, en l'exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin adient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Article 73

-1 Es faculten les federacions esportives catalanes perquè determinin per reglament, dins el marc general que es pugui establir, les infraccions i les sancions que correspon d'aplicar com a conseqüència de les normes de disciplina esportiva que regeixen per a cada federació en particular.

-2 No obstant això, en tots els casos, els reglaments sobre sancions han de tenir en consideració i incloure:

  1. La tipificació de les infraccions, de conformitat amb les especialitats de la modalitat esportiva en qüestió, i també les sancions corresponents a cadascuna d'elles.

  2. La determinació dels eximents, els atenuants i els agreujants de la responsabilitat, i els requisits perquè s'extingeixi i prescrigui.

  3. La qualificació de les infraccions, assenyalant les molt greus, les greus i les lleus i establint els criteris de diferenciació i proporcionalitat de la sanció aplicable.

  4. La prohibició de doble sanció pels mateixos fets.

  5. L'aplicació dels efectes retroactius favorables.

  6. La prohibició de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d'haver estat comeses.

  7. L'obligació de concedir audiència a l'interessat.

    Disposicions addicionals Primera Pertoca a la Secretaria General de l'Esport d'establir les mesures d'inspecció adequades per a garantir el compliment de les previsions i les determinacions d'aquesta Llei.

    Segona

    -1 L'Administració de la Generalitat assumeix, en virtut d'aquesta Llei, les competències anteriorment exercides per les diputacions provincials en matèria d'activitat física i esport. Aquesta atribució de competències comporta el traspàs dels mitjans materials i personals afectes als serveis i als organismes corresponents, i també dels corresponents recursos econòmics, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials.

    -2 Per procedir al traspàs dels serveis i els recursos de les diputacions a la Generalitat s'han de tenir en compte els criteris següents:

  8. S'han de traspassar a la Generalitat els serveis i els recursos de les diputacions necessaris per a l'exercici de les competències següents: 1r. El foment i la promoció de l'esport envers les entitats esportives, les federacions i els ciutadans. 2n. La investigació i la recerca en l'àmbit esportiu. 3r. L'assistència tècnica i l'assessorament a les entitats esportives i les federacions.

  9. Així mateix, s'han de traspassar a la Generalitat: 1r. Els recursos que fins ara corresponien a les diputacions, segons la legislació en matèria esportiva, per a ésser destinats a finalitats esportives i a la construcció i el manteniment d'instal·lacions d'aquesta naturalesa, d'acord amb les competències que la dita legislació els atribuïa. 2n. Les instal·lacions esportives de titularitat de les diputacions catalanes, sens perjudici que en sigui delegada la gestió en els municipis o les comarques.

  10. Corresponen a les diputacions la cooperació i l'assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques, per a l'exercici de llurs competències en matèria esportiva. Aquestes funcions s'han d'exercir a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, pel que fa al f inançament d'inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d'abril, i d'acord amb els criteris de coordinació establerts en la legislació d'organització territorial i règim local de Catalunya i amb els plans i programes a què es refereix aquesta Llei.

    Tercera Els particulars, igual com l'Administració, resten obligats al compliment de les disposicions contingudes en aquesta Llei que els siguin aplicables.

    Quarta

    -1 Tota persona natural o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d'activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d'aquesta Llei que li siguin aplicables.

    -2 Correspon a la Generalitat de vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s'adeqüin a les condicions de salut, d'higiene i d'aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

    Disposicions transitòries Primera Mentre no es farà efectiu el traspàs a què es refereix la Disposició Addicional Segona, les diputacions catalanes han d'efectuar llurs inversions en instal·lacions i equipaments esportius d'acord amb les previsions i les determinacions del Pla Director i dels Programes d'actuació aprovats per la Generalitat de Catalunya, segons el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació immediata de la normativa del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, pel que fa als recursos destinats a finançar inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal.

    Segona Mentre no s'elaborarà i redactarà el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius establert i regulat pel Títol Tercer, Secció Segona d'aquesta Llei, la Secretaria General de l'Esport desenvoluparà la seva política d'equipaments i instal·lacions esportius mitjançant els programes especials d'actuació establerts per l'article 51 i següents d'aquesta Llei.

    Tercera Mentre no es determinarà per reglament el mètode de càlcul del percentatge de participació a què es refereix l'article 12.1 de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Diputacions Provincials, els recursos a transferir de les diputacions provincials a la Generalitat han d'ésser com a mínim iguals a les consignacions pressupostàries de l'any 1987, corresponents als serveis que han d'ésser traspassats d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

    Quarta Les actuals agrupacions esportives de foment i gestió de l'esport en edat escolar s'han d'adaptar al que disposa l'article 16 d'aquesta Llei.

    Disposició final Pertoca al Consell Executiu, a proposta del Departament corresponent, de dictar les disposicions necessàries per a aplicar i desenvolupar aquesta Llei.

    Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei, cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 1988

    Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR