Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d' adaptació a l' euro.

Modificació del text refós de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre

1. S'afegeix una disposició addicional vint-i-quatrena al text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, amb el text següent:

   "a) L'Administració de la Generalitat, els ens locals situats en el territori de Catalunya i les universitats catalanes, pel que fa als llocs de treball d'administració i serveis, han de portar a terme les actuacions necessàries perquè, com a mínim, el 5% d'aquests llocs de treball puguin ésser proveïts amb personal de qualsevol d'aquestes mateixes administracions, d'acord amb les respectives normes d'organització i funcionament aplicables, les necessitats dels serveis i el que disposin les relacions de llocs de treball corresponents.

   "b) Igualment, es poden autoritzar permutes de llocs de treball entre les administracions a què fa referència la lletra a, sempre que els llocs tinguin la mateixa categoria, tinguin una destinació definitiva i hi hagi un tracte recíproc en aquestes administracions respecte al personal de l'Administració de la Generalitat. S'autoritza el Govern a establir per reglament el procediment adequat per a fer efectives aquestes permutes, i a aquest efecte s'ha de modificar el Decret 123/1997, de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 2 de la disposició addicional onzena del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, amb el text següent:

   També perceben el complement establert per aquest apartat en el moment de reingressar al servei actiu els funcionaris de carrera que durant més dos anys continuats, o tres anys amb interrupció, hagin exercit alts càrrecs en una altra administració pública, segons el que estableix la normativa específica d'aquesta, i sempre que aquesta Administració, recíprocament, reconegui un tracte igual als seus funcionaris quan reingressin al servei actiu després d'haver exercit llocs d'alt nivell en l'Administració de la Generalitat.

3. Es modifica l'article 76 del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, que queda redactat de la manera següent:

   Els funcionaris que siguin remoguts o fets cessar d'un lloc de treball d'acord amb la normativa vigent sense obtenir-ne un altre per algun dels sistemes de concurs o de lliure designació queden a disposició del secretari o secretària general del departament corresponent, que els ha d'atribuir provisionalment un lloc en el mateix departament i en la mateixa localitat. No obstant això, si no hi ha cap vacant o ho justifiquen les necessitats dels serveis, es pot adscriure el funcionari o funcionària a una localitat diferent, sempre que aquesta estigui a menys de quaranta quilòmetres del lloc anteriorment ocupat i, si això tampoc no és possible, dins la mateixa comarca. El que estableix aquest apartat no és aplicable als funcionaris que hagin cessat com a conseqüència d'un expedient disciplinari.

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 6 del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

   2. Les competències especificades en l'apartat 1 poden ésser exercides mitjançant la Secretaria General d'Administració i Funció Pública, la qual ha de formar part de la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

Personal de les universitats públiques de Catalunya

1. Al personal funcionari d'administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya és aplicable la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, refosa pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i, en especial, els preceptes relatius a l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària, les condicions i els procediments d'accés, la provisió i la promoció, les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i el règim retributiu, amb les adaptacions necessàries a les seves peculiaritats organitzatives i de funcionament.

2. Els crèdits destinats a complement específic, complement de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris han d'ésser els que resultin de restar al cost de personal funcionari d'administració i serveis la suma de les quantitats que corresponguin a l'esmentat personal pels conceptes de retribucions bàsiques, complement de destinació i, si s'escau, complements personals transitoris.

3. El personal funcionari d'administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya ha de percebre les indemnitzacions per raó del servei que correspongui, d'acord amb la normativa i els imports aplicables al personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

4. Qualsevol minoració de la jornada de treball del personal d'administració i serveis funcionari de les universitats públiques de Catalunya que es vulgui efectuar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ha d'ésser aprovada pel consell social respectiu i ha de comportar la reducció proporcional de les retribucions, inclosos els triennis, al temps treballat quan la jornada resultant sigui inferior a l'establerta per reglament per al personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals

1. S'afegeix un apartat 2 a l'article 48 de Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, amb el text següent:

   "2. Així mateix, són faltes molt greus, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics:

   "a) L'alteració, la manipulació o la destrucció d'imatges i sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte.

   "b) La cessió, la transmissió, la revelació o facilitar l'accés a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial.

   "c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997.

   d) La utilització de les imatges i dels sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997.

2. Es modifica la lletra b de l'article 48, que queda redactada de la manera següent:

   b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

3. Es modifica la lletra d de l'article 98, que queda redactada de la manera següent:

   d) La inflicció de tortures, maltractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, la instigació a cometre aquests actes o el fet de tolerar-los o col·laborar-hi, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física, psíquica o moral.

4. S'afegeix un apartat p a l'article 49 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, amb el contingut següent:

   p) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus.

Modificació de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya

S'afegeix una disposició transitòria novena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, amb el text següent:

"Novena. El personal que abans de l'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria acomplia tasques operatives en el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i que no compleix el requisit d'edat establert per l'article 17.4 pot presentar-se als tres primers processos selectius per a l'accés a la categoria de bomber de l'escala bàsica del Cos de Bombers de la Generalitat que convoqui el Departament de Governació després que entri en vigor aquesta disposició transitòria, sempre que en aquell moment continuï fent aquestes tasques al Cos de Bombers."

Modificació de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat

1. Es modifica la lletra a de l'article 3 de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat, que queda redactada de la manera següent:

   a) La inspecció comptable i financera de les caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit, dels mediadors d'assegurances i de les altres entitats de crèdit o financeres de caràcter privat, amb la finalitat de poder determinar l'estat de solvència i la verificació del compliment de la normativa que els és aplicable.

2. Es modifica l'article 7 de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

   Els temaris de les fases d'oposició, els mèrits que cal tenir en compte en les fases de concurs i el barem que s'hi ha d'aplicar; el contingut, la durada i les proves dels cursos selectius de formació; el sistema de designació dels tribunals i les altres qüestions específiques derivades dels sistemes d'accés a l'escala d'inspectors financers o a l'escala d'inspectors tributaris, regulats per l'article 6, s'han de determinar d'acord amb el que estableix la normativa en matèria de funció pública de l'Administració de la Generalitat.

Integració del personal laboral fix de l'Institut Català de la Salut

1. El personal laboral fix d'institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut que hagi obtingut aquesta condició mitjançant la superació de processos selectius de caràcter públic, en categories equivalents a les corresponents a personal sotmès a l'Estatut de personal no sanitari d'institucions sanitàries de la Seguretat Social, pot optar, mitjançant un procés selectiu específic, per adquirir la condició de personal estatutari de la Seguretat Social en les categories que en cada cas correspongui, de conformitat amb les categories laborals d'origen, sempre que compleixi els requisits de titulació fixats pel Reial decret llei 3/1987, d'11 de setembre, i les condicions que s'estableixin en el desplegament reglamentari d'aquesta disposició.

2. El personal que, d'acord amb aquesta disposició, adquireixi la condició de personal estatutari de la Seguretat Social queda destinat al lloc de treball de personal estatutari en què es reconverteix el lloc que ocupava, té tots els drets i les obligacions inherents a la categoria professional, i se li ha de reconèixer l'antiguitat, en la condició de personal estatutari.

3. El personal afectat per aquesta disposició que no opti per la possibilitat a què fa referència l'apartat 2 ha de mantenir la seva vinculació com a personal laboral fix i ha de continuar regint-se per la normativa que li sigui aplicable.

Capítol II

Mesures en matèria d'organització i sector públic

Modificació de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat

1. S'afegeix una lletra h a l'article 7 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb el text següent:

   h) Emetre informe previ dels avantprojectes de llei i dels projectes de disposicions de caràcter general que n'afectin l'organització i el règim jurídic.

2. Es modifica l'article 11 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactat de la manera següent:

   Article 11. El president o presidenta del Patronat és el president o presidenta de la Generalitat de Catalunya.

3. Es modifica l'article 12 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactat de la manera següent:

   Article 12. El pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat és el vicepresident primer del Patronat i el conseller o consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya n'és el vicepresident o vicepresidenta segon.

4. Es modifica la lletra a de l'article 15 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactada de la manera següent:

   a) El president o presidenta, nomenat lliurement pel president o presidenta del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Modificació de la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 7 de la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, que queden redactats de la manera següent:

   "1. El Consell de Direcció de l'Escola és format pel president o presidenta i pels dotze vocals següents:

   "a) El director o directora de l'Escola de Policia de Catalunya.

   "b) El director o directora general de Seguretat Ciutadana.

   "c) Quatre membres designats pel conseller o consellera de Governació.

   "d) Cinc representants dels ajuntaments, designats per l'entitat o les entitats representatives dels municipis catalans, tenint en compte criteris de representació territorial.

   "e) Un representant de l'Ajuntament de Barcelona.

   2. El director o directora de l'Escola i un dels representants dels municipis, escollit entre ells, tenen la condició de vicepresident o vicepresidenta primer i vicepresident o vicepresidenta segon, respectivament, del Consell de Direcció.

2. Es modifica l'article 12 de la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 12

   "1. L'Escola compta amb un Consell Pedagògic, presidit pel conseller o consellera de Governació. Actua com a vicepresident o vicepresidenta el director o directora de l'Escola.

   "2. El Consell Pedagògic és compost, a més, per membres de solvència tècnica o pedagògica reconeguda, nomenats pel Consell de Direcció, a proposta de les institucions següents:

   "a) Cinc membres designats pel conseller o consellera de Governació.

   "b) Tres membres designats per les entitats representatives dels municipis catalans, tenint en compte criteris de representació territorial.

   "c) Dos membres designats per l'Ajuntament de Barcelona.

   "d) Tres membres designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya, d'acord amb el que és establert per reglament.

   e) Dos membres designats per les institucions competents en matèria de trànsit i seguretat viària a Catalunya.

Modificació de la Llei 7/1986, de 23 de maig, d'ordenació dels ensenyaments no reglats en el règim educatiu comú i de creació de l'Institut Català de Noves Professions

Es modifica l'apartat 1 de l'article 30 de la Llei 7/1986, de 23 de maig, d'ordenació dels ensenyaments no reglats en el règim educatiu comú i de creació de l'Institut Català de Noves Professions, que queda redactat de la manera següent:

1. El càrrec de secretari o secretària general de l'Institut Català de Noves Professions es proveeix amb funcionaris de carrera, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball.

Modificació de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

Es modifica l'article 10 de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

Article 10. El gerent depèn del director o directora i compleix les funcions de gestió i administració de l'Institut per delegació del director o directora.

Modificació de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus

1. Es modifica l'article 22 de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 22. Nomenament de directors i administradors

   Els directors i els administradors dels museus nacionals són nomenats, a proposta de la Junta de Museus, per l'òrgan que s'especifiqui en els estatuts de l'entitat que gestioni el museu.

2. Es modifica la lletra a de l'article 42 de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, que queda redactada de la manera següent:

   "a) Aprovar les propostes de nomenament dels directors i els administradors dels museus nacionals, presentades pels òrgans de govern respectius, i traslladar-les a l'òrgan competent que n'acordi el nomenament."

Modificació de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes

Es modifica l'article 11 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, que queda redactat de la manera següent:

"Article 11

"El gerent de l'Entitat Autònoma té les atribucions següents:

"a) Dirigir administrativament l'Entitat Autònoma.

"b) Executar els acords del Consell d'Administració.

"c) Gestionar, en nom de l'Entitat Autònoma, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.

"d) Exercir la direcció del personal.

"e) Preparar el projecte d'activitats.

"f) Preparar l'avantprojecte de pressupost.

g) Totes les altres que el Consell d'Administració li encomani.

Autorització al Govern per a adscriure el Centre Nacional d'Aqüicultura a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

S'autoritza el Govern de la Generalitat a adscriure el Centre Nacional d'Aqüicultura, dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Modificació de la Llei 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials

1. S'afegeix un apartat 3 a l'article 6 de la Llei 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials, amb el text següent:

   3. L'assistència a les sessions de la Comissió d'Equipaments Comercials dóna dret a percebre les dietes corresponents.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 16 de la Llei 1/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "2. Són infraccions lleus:

   "a) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 2.750 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

   "b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 1.430 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

   "c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 1.100 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

   "d) Les que afectin exclusivament els paràmetres de superfície edificada que estableix l'apartat 1 de l'article 3.

   "3. Són infraccions greus:

   "a) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 2.751 i 3.000 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

   "b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 1.431 i 1.560 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

   "c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 1.101 i 1.200 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

   "d) La reincidència en la comissió d'infraccions lleus.

   "4. Són infraccions molt greus:

   "a) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 3.000 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda superior a un 20% de la ja existent.

   "b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.560 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

   "c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.200 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

   "d) La reincidència en la comissió d'infraccions greus.

   "5. Sens perjudici del que estableix l'article 17, a les infraccions tipificades pels apartats 2, 3 i 4 s'apliquen les sancions següents:

   "a) A les infraccions lleus, una multa d'entre 1.000.000 i 5.000.000 de pessetes.

   "b) A les infraccions greus, una multa d'entre 5.000.001 i 50.000.000 de pessetes.

   "c) A les infraccions molt greus, una multa d'entre 50.000.001 i 100.000.000 de pessetes.

   "6. Per a graduar l'import de la sanció, cal tenir en compte la superfície de venda de l'establiment, la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l'actuació infractora i la situació de predomini de l'empresa infractora en el mercat."

   Capítol III

   L'Agència Catalana de l'Aigua

Creació de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Es crea l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei.

2. L'Agència es regeix per aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, pels seus estatuts i per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables.

3. L'Agència gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, el qual exerceix el control d'eficàcia sobre la seva activitat.

Competències de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. L'Agència, com a administració hidràulica de Catalunya, és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat, d'acord amb el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, i l'altra normativa de desenvolupament i complementària.

2. Corresponen a l'Agència, entre altres, les funcions següents:

   1. En l'àmbit de les conques internes de Catalunya, elaborar i revisar els plans, els programes i els projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.

   2. En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixen a aquest domini, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

   3. La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.

   4. El control, la vigilància i la inspecció de la xarxa bàsica Ter-Llobregat i d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.

   5. La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

   6. El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.

   7. El control de la contaminació de les aigües per mitjà de l'aplicació d'un enfocament combinat, utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i objectius de qualitat del medi receptor.

   8. La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució dels recursos econòmics que li atribueix aquesta Llei i l'elaboració del seu pressupost.

   9. L'acció concertada i, si escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.

   10. La promoció d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats.

   11. L'obtenció de la informació necessària de les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, per a l'exercici de les competències que se li atribueixin.

   12. L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament.

   13. La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de les zones inundables que s'estimen necessàries per a garantir la seguretat de les persones i els béns.

   14. Les funcions i les atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca en els termes que estableix aquesta Llei.

3. L'Agència ha d'ésser informada prèviament a la realització de qualsevol actuació que afecti el domini públic hidràulic de les conques hidrogràfiques internes i que, en exercici de llurs competències, duguin a terme les diverses administracions públiques.

4. Als efectes del que disposa l'apartat 3, s'entén per actuacions que afecten el domini públic hidràulic, a més de les vinculades als béns relacionats en l'article 2 de la Llei de l'Estat 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, les relatives a la flora i la fauna afectes a aquest domini.

5. En la tramitació de plans generals, de normes subsidiàries i de plans parcials i especials, un cop aprovats inicialment, se n'ha de demanar un informe a l'Agència.

El règim jurídic de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els actes de l'Agència dictats en l'exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius.

2. Són actes administratius, en particular, els següents:

   1. Els actes d'ordenació i de gestió del domini públic hidràulic.

   2. Els actes dictats en exercici de la potestat sancionadora.

   3. Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua i altres ingressos de dret públic.

   4. Els actes derivats de les relacions de l'Agència amb altres òrgans i ens de la Generalitat i amb tercers que impliquin un exercici de potestats públiques.

3. El règim de comptabilitat de l'Agència és el corresponent al sector públic. La contractació de l'Agència s'ha de regir pel que estableix la Llei de l'Estat 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, i ha de garantir els principis de publicitat i de lliure concurrència.

4. Els actes administratius dictats pel Consell de Direcció i pel director o directora de l'Agència poden ésser objecte de recurs ordinari davant el conseller o consellera titular del departament competent en matèria de medi ambient. Els produïts en matèria tributària poden ésser objecte de recurs per la via economicoadministrativa prèvia al control jurisdiccional.

5. Els actes sotmesos al dret civil o laboral de l'Agència són impugnables davant la jurisdicció corresponent, amb la reclamació prèvia davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb la legislació aplicable.

6. La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l'Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l'Administració de la Generalitat.

7. En els termes establerts per la legislació bàsica sobre aigües i costes, la sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon al director o directora de l'Agència; la de les greus, al director o directora de l'Agència, en el cas que no excedeixi el 50% de l'import màxim establert, o al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i la de les molt greus, al Govern de la Generalitat. El règim d'infraccions i sancions en matèria tributària es regeix per la seva normativa específica.

El personal de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. El personal de l'Agència es regeix pel dret laboral, llevat de les places, que en relació amb la naturalesa de llur contingut, quedin reservades a funcionaris públics. L'adscripció eventual de funcionaris a l'Agència té lloc de conformitat amb el que estableix la legislació sobre la funció pública de l'Administració de la Generalitat.

2. La selecció de personal de l'Agència s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.

L'organització de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l'Agència són el Consell de Direcció, el Consell d'Administració, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el director o directora i el gerent.

2. Els altres òrgans de gestió en règim de participació s'estableixen per reglament, d'acord amb el règim establert per la legislació bàsica en matèria d'aigües.

3. El Govern de la Generalitat aprova l'Estatut de l'Agència com a desplegament reglamentari de la seva estructura organitzativa i del règim de funcionament, d'acord amb els principis de desconcentració de funcions i participació de les administracions competents, dels usuaris i d'altres entitats representatives d'interessos a l'entorn de l'aigua en l'àmbit d'una demarcació hidrogràfica, una conca o una subconca.

4. El Consell de Direcció té l'alta direcció de l'Agència i exerceix les funcions següents:

   1. Aplica les directrius d'actuació que determina el Govern.

   2. Sotmet a l'aprovació del Govern la proposta de planificació hidrològica i la revisió corresponent.

   3. Aprova l'avantprojecte de pressupost de l'Agència.

   4. Proposa al Govern la constitució de societats filials o participades de l'Agència.

5. El Consell de Direcció és integrat per un màxim de sis representants dels departaments amb competències en la matèria, designats pels titulars d'aquests. N'és president el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i actua com a vicepresident o vicepresidenta el director o directora de l'Agència.

6. El Consell d'Administració és l'òrgan de govern en règim de participació de l'Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l'Administració general de l'Estat que exerceixen competències en matèria d'aigües o obres hidràuliques en el territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l'aigua.

7. Els usuaris de l'aigua participen en el Consell d'Administració en un nombre no inferior a un terç del total dels seus membres, per mitjà de representants dels usos domèstics, industrials, agraris i ramaders, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos.

8. El president o presidenta del Consell d'Administració és el director o directora de l'Agència.

9. Correspon al Consell d'Administració:

   1. Elaborar i elevar al Govern de la Generalitat, per mitjà del Consell de Direcció, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats.

   2. Elaborar l'avantprojecte de pressupost de l'Agència, i concertar crèdits d'acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas.

   3. Aprovar el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat pública.

   4. Atribuir recursos econòmics als projectes aprovats.

   5. Aprovar convenis i proposar al Consell de Direcció l'aprovació dels programes de l'Agència.

   6. Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris i de regants en les conques hidrogràfiques internes de Catalunya.

   7. Declarar la sobreexplotació d'aqüífers i l'establiment de perímetres de protecció.

   8. Exercir les altres funcions que li atorguin les lleis o l'Estatut de l'Agència.

   9. Tenir coneixement previ de la proposta de nomenament del director o directora de l'Agència.

10. El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és l'òrgan deliberant i d'assessorament de l'Agència en règim de participació de la representació dels diferents interessos vinculats al cicle hidrològic.

11. Integren el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un nombre de vocals no superior a cinquanta, representants de les entitats locals, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d'abastament i proveïment d'aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, dels usos agraris i ramaders de l'aigua, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria.

12. Són funcions del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua:

    1. L'assessorament i la formulació de propostes d'actuació en matèria hídrica.

    2. L'informe sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions.

    3. L'informe sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'àmbit hidrològic.

    4. Altres funcions que li atorgui l'Estatut de l'Agència.

13. La direcció és l'òrgan executiu que dirigeix i representa l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

    1. Atorgar les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús de l'aigua i del domini públic hidràulic en general, i a l'abocament d'aigües residuals de competència de l'Agència.

    2. Aprovar definitivament els projectes constructius i decidir la prestació de serveis.

    3. Aplicar el règim fiscal del domini públic hidràulic que correspon a l'Agència.

    4. Exercir la potestat sancionadora i ordenar, quan sigui procedent, la tramesa d'expedients a la jurisdicció penal.

    5. Signar convenis amb l'Administració de la Generalitat o altres entitats.

    6. Autoritzar els actes d'afectació i desafectació dels béns de domini públic adscrits a l'Agència, i també els actes de disposició, alienació o transacció de la resta de béns i drets de l'Agència, amb subjecció al que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana.

    7. Presentar anualment al Consell d'Administració les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, els balanços i la memòria corresponent.

    8. Exercir les funcions d'òrgan de contractació i les que el Consell d'Administració li delegui.

    9. Autoritzar les despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris de l'Agència, dins els límits que s'estableixin per reglament.

    10. Determinar, a proposta del gerent, la plantilla de personal de l'Agència.

    11. Qualsevol altra funció de l'Agència no atribuïda expressament a cap altre òrgan.

14. El Govern de la Generalitat nomena el director o directora de l'Agència a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, una vegada escoltat el Consell d'Administració.

15. La gerència és l'òrgan de gestió i administració ordinàries de l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

    1. Exercir la direcció superior de personal i dels serveis de l'Agència.

    2. Autoritzar despeses dins els límits que s'estableixin per reglament amb càrrec als crèdits pressupostaris de l'Agència i ordenar-ne els pagaments.

    3. Executar els acords del Consell d'Administració.

    4. Qualsevol altra funció que determini l'Estatut de l'Agència.

16. El conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient nomena la persona que ocupa la gerència.

17. Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya resten adscrites, a efectes administratius, a l'Agència, la qual exerceix totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació vigent a l'organisme de conca.

18. En relació amb les comunitats d'altres conques els aprofitaments de les quals estiguin situats en el territori de Catalunya, l'Agència pot establir relacions de col·laboració pel que fa a la construcció d'obres hidràuliques i altres matèries de competència de la Generalitat.

El patrimoni de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Constitueixen el patrimoni de l'Agència els béns que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.

2. Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació.

3. La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposa la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

4. En cap cas no integren el patrimoni de l'Agència els béns vinculats a la prestació del servei que hagin d'ésser adscrits a les administracions locals actuants.

Els recursos econòmics de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els recursos econòmics de l'Agència són integrats per:

   1. El cànon d'infraestructura hidràulica, el cànon de sanejament i l'increment de tarifa de sanejament.

   2. El cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.

   3. El cànon de regulació.

   4. Les taxes, els drets i altres prestacions patrimonials que li corresponguin.

   5. L'endeutament.

   6. Els productes, els rendiments o els increments derivats del seu patrimoni.

   7. Els ingressos obtinguts en l'exercici de les seves activitats.

   8. Els ingressos provinents de les sancions.

   9. Les transferències que, si escau, s'estableixin en els pressupostos de la Generalitat.

   10. Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu, procedents d'altres administracions, d'ens públics o de particulars.

   11. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

2. En relació amb el cànon d'infraestructura hidràulica, l'increment de tarifa i el cànon de sanejament, es manté vigent la normativa reguladora actual, amb el benentès que allà on diu "Junta de Sanejament" o "Junta d'Aigües", s'ha d'entendre "Agència Catalana de l'Aigua".

   Capítol IV

   Mesures en relació amb les finances de la Generalitat

   Secció primera

   Mesures sobre contractació administrativa

Òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

1. Els consellers són els òrgans de contractació ordinaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i estan facultats per a adjudicar i formalitzar en el seu nom, i dins l'àmbit de les competències de cada departament, els contractes corresponents. No obstant això, l'adjudicació dels contractes menors correspon als secretaris o secretàries generals o l'òrgan en qui es delegui.

2. Els representants legals dels organismes autònoms i de la resta d'entitats de dret públic són els òrgans de contractació d'uns i altres. S'ha de determinar per reglament la quantia a partir de la qual cal l'autorització del conseller o consellera del departament al qual estiguin adscrits per a l'adjudicació i la formalització dels contractes.

3. L'òrgan de contractació necessita l'autorització del Govern de la Generalitat:

   1. Si el pressupost del contracte és igual o superior a 2.000 milions de pessetes, llevat del que estableix la lletra c.

   2. En els contractes de caràcter plurianual, si es modifica el nombre d'anualitats establertes per la Llei de finances públiques de Catalunya.

   3. Si els contractes i els convenis per a l'encàrrec d'estudis i dictàmens són d'un pressupost superior a 5 milions de pessetes. L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar l'elaboració d'aquests estudis i dictàmens als departaments o als instituts de les universitats públiques catalanes, si el caràcter del tema ho aconsella.

4. No obstant el que estableixen els apartats 1, 2 i 3, la Comissió Central de Subministraments és l'òrgan de contractació dels productes o béns que siguin declarats de contractació centralitzada. També és l'òrgan competent per a l'homologació de productes o béns.

Contractes menors

1. Tenen la consideració de contractes menors els que no excedeixin la quantia màxima, inclòs l'impost sobre el valor afegit (IVA), establerta per a cada modalitat contractual en la Llei de contractes de les administracions públiques.

2. La tramitació de l'expedient dels contractes menors exigeix, amb caràcter general:

   1. El certificat d'existència d'un crèdit adequat i suficient, degudament validat pels serveis de la Intervenció, excepte en els contractes menors que estiguin exempts de fiscalització prèvia.

   2. La fiscalització prèvia de la Intervenció, llevat dels casos següents:

      Primer. Els contractes menors de quantia inferior o igual a 500.000 pessetes.

      Segon. Els supòsits de l'article 69 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

   3. L'aprovació de la despesa.

   4. La incorporació de la factura corresponent que compleixi els requisits establerts per reglament.

3. En els contractes menors d'obres cal, addicionalment, el pressupost d'aquestes, sens perjudici que hi hagi un projecte si ho requereixen normes específiques.

   Secció segona

   Mesures patrimonials

Modificació de la Llei 11/1981, de patrimoni de la Generalitat

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 10 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, modificada per la Llei 13/1988, del 31 de desembre, que queda redactat de la manera següent:

   1. Els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les societats de capital públic en què la Generalitat de Catalunya té participació majoritària poden sol·licitar al Departament d'Economia i Finances, mitjançant el departament de qui depenguin o al qual estiguin vinculats, i per al compliment de llurs fins, l'adscripció de béns immobles patrimonials de la Generalitat de Catalunya.

2. Es modifica l'article 12 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

   "1. L'adquisició de béns i drets a títol lucratiu s'ha d'acceptar per acord del Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances. El valor global de les càrregues o els gravàmens que afectin el bé o el dret a adquirir, llevat de les inversions que sigui procedent de fer en relació amb la seva destinació, no en pot ultrapassar en cap cas el valor intrínsec determinat mitjançant taxació pericial. Un cop formalitzada en document públic l'acceptació, s'han de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

   "2. Quant a l'adquisició lucrativa de béns mobles i quantitats en diners, oferts per persones físiques o jurídiques, llur acceptació correspon al titular del departament al qual s'hagin ofert, que els ha de destinar a allò determinat en l'oferiment o la donació. Aquest departament ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els detalls de l'adquisició lucrativa.

   3. L'acceptació d'herències sempre s'ha d'entendre que és feta a benefici d'inventari.

3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 10 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

   "4. Els organismes autònoms, les empreses públiques de la Generalitat i les societats de capital públic en què la Generalitat té participació majoritària i que rebin els dits béns no n'adquireixen la propietat i han d'utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l'adscripció, d'una manera directa o mitjançant la percepció de les rendes o els fruits. En el cas que el bé adscrit no es dediqui al compliment de les finalitats previstes, s'ha d'incorporar al patrimoni de la Generalitat, la qual, amb la taxació prèvia del seu valor pericial, n'ha d'exigir els detriments avaluats."

4. S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 13 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   3. Tant en el supòsit de l'apartat 1 com en el de l'apartat 2 poden adquirir-se solars amb edificis en construcció o en projecte perquè puguin ésser acabats o aixecats pel transmetent i lliurats a la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi l'edifici i s'obligui a lliurar-lo a la Generalitat, l'eficàcia del contracte queda supeditada a la finalització de la construcció o del projecte. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi els edificis en construcció o en projecte, la Generalitat ha d'exigir qualsevol garantia que, admesa en dret, garanteixi la total finalització de la construcció i el lliurament de l'edifici a la Generalitat.

5. S'afegeix una disposició addicional a la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   L'adscripció o la cessió del dret d'ús d'un immoble propietat de la Generalitat de Catalunya a favor d'un organisme autònom, d'una empresa pública, d'una entitat gestora de la Seguretat Social o de qualsevol altre ens comporta l'assumpció per aquests del pagament de les primes d'assegurança, corresponents als contractes d'assegurança del continent del bé cedit i de la responsabilitat civil derivada de l'immoble, que es meritin des de la data de la cessió o l'adscripció fins que finalitzin.

   Secció tercera

   Mesures sobre l'empresa pública catalana

Modificació de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana

S'afegeix un nou apartat a l'article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, amb el text següent:

10. Qualsevol variació del capital de les societats mercantils en les quals la Generalitat o qualsevol de les entitats a què es refereix l'article 1 d'aquesta Llei o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o el Servei Català de la Salut tinguin participació directa o indirecta majoritària necessita l'aprovació del Govern per a formalitzar-ho. Amb caràcter previ, cal l'informe de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, que l'ha d'emetre en el termini màxim de quinze dies.

Modificació de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l'Institut Català de Finances

Es modifica l'article 1 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l'Institut Català de Finances, que queda redactat de la manera següent:

"Article 1

"1. L'Institut Català de Finances és una entitat de dret públic de la Generalitat, que es regeix per aquesta Llei i per les disposicions aplicables a les entitats que regula l'article 1.b i r de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, i l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. L'Institut té per finalitat contribuir a l'exercici de les competències executives que l'Estatut d'autonomia de Catalunya confereix a la Generalitat sobre el sistema financer, i actua com a instrument principal de la política de crèdit públic de la Generalitat.

"2. L'Institut Català de Finances gaudeix de personalitat jurídica pròpia, d'autonomia administrativa, econòmica i financera, d'un patrimoni propi i de plena capacitat d'obrar per a complir les seves finalitats. En conseqüència, l'Institut pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota mena de béns, concertar crèdits, fer contractes i convenis d'acord amb la normativa que li sigui aplicable, obligar-se, interposar recursos i executar les accions establertes per les lleis.

3. L'activitat de l'Institut Català de Finances s'ajusta a les normes de dret mercantil, civil o laboral que li són aplicables, sens perjudici que estiguin sotmeses al dret administratiu quan correspongui segons la legislació vigent, en especial pel que fa a les referents a la seva relació de tutela amb l'Administració de la Generalitat.

Secció quarta

Control intern de la despesa

Modificació del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

S'afegeix un paràgraf a l'article 69 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques, amb el text següent:

La Intervenció General pot establir que en els actes, els documents o els expedients de naturalesa igual o similar derivats de despeses de personal o de subvencions que es determini la intervenció s'efectuï per mostreig, d'acord amb les instruccions que dicti la mateixa Intervenció General.

Secció cinquena

Mesures sobre subvencions

Modificació del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

S'afegeix un nou capítol al Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, pel qual es regula el règim jurídic de les subvencions i les transferències de la Generalitat, amb el text següent:

"Capítol IX. Les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya

"Secció primera. Principis generals

"Article 87

"1. Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l'Administració pública de la Generalitat, o d'aquests a altres entitats públiques o privades i particulars, i que compleixi els requisits següents:

"a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.

"b) Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l'obligació del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s'hagin establert.

"c) Que la finalitat respongui al foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o per a la promoció d'una finalitat pública.

"2. Les disposicions de fons públics als quals es refereix l'apartat 1 que no compleixen el requisit de la lletra b tenen la consideració de transferències.

"3. Quan la subvenció o la transferència es faci en espècie, s'ha de regir pel que estableix la Llei 11/1981, de patrimoni de la Generalitat. Nogensmenys, és aplicable el que estableix aquest capítol en el supòsit que la finalitat de la subvenció n'impliqui l'execució per la mateixa administració, i a càrrec dels seus crèdits pressupostaris destinats a transferències o subvencions.

"Article 88

"1. El que disposa aquest capítol és aplicable a les subvencions que tramiti l'Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i altres ens públics que en depenen, i també, i sempre que estiguin finançades amb aportació del pressupost de qualsevol dels anteriors, a les tramitades per empreses públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat.

"2. El règim econòmic financer de les subvencions és el que estableixen aquesta Llei, les lleis especials aprovades pel Parlament i les respectives lleis de pressupostos de la Generalitat, i són aplicables supletòriament les normes de dret administratiu i, si no n'hi ha, les del dret privat. No obstant això, respecte a les línies de subvencions finançades amb fons comunitaris i gestionades per la Generalitat de Catalunya, preval la normativa de la Unió Europea.

"3. A les transferències els és aplicable el mateix règim econòmic i financer que a les subvencions, en tot allò que no derivi del caràcter finalista d'aquestes.

"Article 89

"El que estableix aquest capítol no és aplicable a les subvencions que, atorgades per una altra Administració pública, hagi de lliurar la Generalitat a un tercer, i en aquest cas és aplicable la normativa de l'ens concedent, sens perjudici de la subjecció al règim de comptabilitat pública i control que correspongui.

"Article 90

"1. La concessió de les subvencions s'ha de subjectar a criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, i s'han d'ajustar a la normativa de la Unió Europea i a les directrius emanades de la seva Comissió en matèria d'ajuts públics a empreses.

"2. La publicitat no és preceptiva:

"a) Si les subvencions tenen assignació nominativa en els pressupostos de despeses.

"b) Si la concessió i la quantia de les subvencions deriven del compliment d'una llei.

"c) Si per l'especificitat i les característiques del beneficiari o de l'activitat subvencionada no és possible, d'una forma objectivable, promoure la concurrència pública.

"d) Si els beneficiaris són corporacions i entitats locals i l'objecte de la subvenció és inclòs en plans o en programes prèviament aprovats. En aquest supòsit, els esmentats plans substitueixen les bases reguladores a les quals es refereix l'article 92.

"Article 91

"Són subjectes en el procediment de tramitació de les subvencions:

"a) L'ens concedent és l'òrgan que atorga la subvenció, dins l'àmbit de la seva competència, un cop establerta la consignació pressupostària amb aquesta finalitat.

"b) El beneficiari o el destinatari dels fons públics, el qual ha de realitzar l'activitat que va fonamentar l'atorgament de la subvenció, o trobar-se en la situació que en legitimi la concessió.

"c) Les entitats col·laboradores. A aquest efecte les empreses i els ens públics de la Generalitat, les corporacions de dret públic i les fundacions que estiguin sota el protectorat d'un ens de dret públic, i també les persones jurídiques que compleixen les condicions de solvència i eficàcia que s'estableixin, poden, com a entitats col·laboradores, actuar en nom i per compte de l'ens concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris, quan així s'estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu patrimoni.

"Secció segona. De les bases reguladores, les convocatòries i la concessió

"Article 92

"1. L'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.

"2. Les bases reguladores han de concretar com a mínim:

"a) L'objecte de la subvenció i el període en què s'ha d'executar l'activitat.

"b) Els requisits dels beneficiaris i la manera d'acreditar-los.

"c) La possibilitat d'intervenció d'entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de reunir.

"d) La forma en què el beneficiari o l'entitat col·laboradora han de justificar el compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts, i el termini per a efectuar-la.

"e) Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o ingressos a compte sobre la subvenció concedida.

"f) La forma i l'import de les garanties que, si escau, s'hagin de prestar en cas de bestretes o ingressos a compte de la subvenció.

"g) Els criteris que han de regir la concessió de la subvenció, i la possibilitat de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificació de la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.

"h) L'obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d'acord amb aquesta Llei i altres normes aplicables.

"i) En el supòsit de subvencions superiors a 1.000.000 de pessetes o l'import que es fixi en la respectiva Llei de pressupostos, l'obligació del beneficiari d`aportar certificats acreditatius d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries, tant estatals com autonòmiques i de la Seguretat Social, i a declarar expressament que no té contret cap deute amb l'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes.

"3. Quan els projectes de bases reguladores es refereixin a supòsits fixats per la legislació de la Unió Europea, s'ha de seguir el procediment establert per la normativa estatal, llevat del que estableix l'article 88.2.

"4. Les bases reguladores s'han de sotmetre a informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent, s'han d'aprovar per ordre del conseller o consellera corresponent, o de l'òrgan competent, en els supòsits especificats per les lletres b), c) i d) de l'article 93 d'aquesta Llei, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

"5. Les convocatòries de subvencions han de concretar com a mínim:

"a) Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.

"b) L'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i la quantitat màxima destinada.

"c) L'objecte, les condicions, la finalitat de la subvenció i els criteris de valoració de la petició, els requisits per a sol·licitar-la, els documents i la informació que s'han d'adjuntar a la sol·licitud i el termini per a presentar-la.

"d) Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment i el termini per a la conclusió d'aquest.

"e) El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.

"6. Totes les convocatòries públiques de subvencions han d'incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol·licitant compleix la quota de reserva per a la integració social dels minusvàlids, establerta per la legislació vigent.

"7. Amb caràcter previ a la publicació de la convocatòria s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia d'ajuts convocada. En el cas que en la convocatòria es comprometin fons públics d'exercicis pressupostaris futurs, l'autorització de la despesa correspon al Govern. En la convocatòria s'ha d'adjuntar el certificat de la intervenció que acrediti que s'ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

"Article 93

"1. Són òrgans competents per a la concessió de les subvencions:

"a) En els departaments de la Generalitat, el conseller o consellera titular, o l'òrgan corresponent que determini la convocatòria.

"b) En les entitats autònomes de naturalesa administrativa, llurs presidents o directors, i els consells d'administració en la resta d'entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents.

"c) En els ens restants, els òrgans rectors, d'acord amb el que estableixen llurs lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues.

"d) El Comissionat per a Universitats i Recerca, en relació amb les subvencions en matèria d'universitats i recerca.

"Article 94

"La concessió de les subvencions s'ha d'ajustar a les regles següents:

"Primera. El procediment de concessió ha d'ésser el de concurs; la resolució que hi posi fi ha d'ésser motivada i ha de contenir com a mínim:

"a) La identificació de la persona o persones sol·licitants a les quals es concedeix la subvenció.

"b) L'import i, si escau, el percentatge subvencionat del pressupost de l'activitat o projecte singular i específic presentat per la persona sol·licitant, si l'objecte de la subvenció és d'aquesta naturalesa.

"c) La justificació com a condició, en el cas que s'autoritzin bestretes, de l'execució de l'objecte de la subvenció.

"d) En el cas que s'autoritzin bestretes, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, ha de presentar el beneficiari de la subvenció.

"Segona. Si des de la data de termini de presentació de sol·licituds i abans de la signatura de la resolució de la concessió han transcorregut més de sis mesos, la persona o persones sol·licitants han d'actualitzar els justificants presentats.

"Tercera. L'import de les subvencions concedides en cap cas no pot ésser d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l'activitat a desenvolupar pel beneficiari.

"Quarta. Excepcionalment, si, d'acord amb l'informe del secretari o secretària general del departament o l'òrgan assimilat en l'estructura de les entitats autònomes, s'acredita la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar, es poden concedir directament per resolució del conseller o consellera corresponent o per acord del Govern, si l'import és superior a 50.000.000 de pessetes o el que es determini per llei de pressupostos, i a instància de part, subvencions innominades o genèriques. La resolució de concessió que s'ha de signar, una vegada la persona beneficiària hagi aportat les certificacions a les quals es refereix l'article 92.2.i), ha de concretar l'objecte, el termini i la forma de justificació de l'aplicació del fons, la possibilitat de bestretes, les garanties, si hi escauen, i l'obligació de subministrar informació a efectes de control.

"Cinquena. En el supòsit de subvencions nominatives, la resolució de la concessió ha de contenir els mateixos punts de la regla quarta pel que fa les resolucions de les subvencions i els mateixos requisits per a ésser concedides.

"Sisena. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que s'estableixen en aquest capítol.

"Setena. Les entitats concedents, llevat que es tractin de subvencions nominatives, han de publicar trimestralment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la relació de totes les subvencions concedides en cada període, amb expressió de l'entitat beneficiària, la quantitat concedida, les finalitats de la subvenció i el crèdit pressupostari al qual s'han imputat.

"Vuitena. Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensador de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades per llur import total a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català de Crèdit Agrari, segons quina sigui la matèria, perquè procedeixin al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents o a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

"Article 95

"Les obligacions de la persona beneficiària són:

"a) Realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

"b) Acreditar davant l'entitat concedent o, si escau, de l'entitat col·laboradora el que determina la lletra a), i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de la despesa o l'activitat que han de cobrir l'import finançat, o, si la subvenció consisteix en un percentatge del cost de l'activitat o la inversió, el cost total corresponent.

"c) Sotmetre's a les actuacions de comprovació de l'entitat concedent o, si escau, de l'entitat col·laboradora, a les de control de l'activitat econòmica financera que corresponguin a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes, o altres òrgans competents, i en particular a les derivades del que disposa l'article 97.

"d) Comunicar a l'entitat concedent o, si escau, l'entitat col·laboradora l'obtenció de subvencions per a la mateixa finalitat, procedent de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, i les alteracions a les quals es refereix l'article 92.2.

"e) Proposar a l'òrgan concedent qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació de la subvenció que, si s'escau, ha d'ésser expressament autoritzat per l'òrgan concedent.

"Article 96

"Les obligacions de les entitats col·laboradores són:

"a) Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d'acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de la subvenció.

"b) Verificar, si escau, el compliment i l'efectivitat de les condicions determinants per a la concessió de les subvencions.

"c) Justificar l'aplicació dels fons percebuts davant l'entitat concedent i , si s'escau, lliurar la justificació presentada pels beneficiaris.

"d) Sotmetre's a les actuacions de comprovació i a les de control que estableix l'article 97.

"Secció tercera. Control

"Article 97

"1. La Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb la normativa aplicable i, en particular amb el que disposa l'article 71, i d'acord amb els plans de control aprovats pel conseller o consellera del Departament d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta Llei per a assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat.

"2. El control ha d'afectar les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionats amb l'objecte de la subvenció, que resten obligats a facilitar l'exercici de les funcions que corresponen a la Intervenció General, i, en particular, ha d'afectar:

"a) La documentació justificativa i els antecedents que es creguin necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció, i la possibilitat d'obtenir-ne una còpia.

"b) L'ampliació del control a les persones físiques o jurídiques que intervinguin en la justificació dels fons públics percebuts respecte a llurs drets fonamentals.

"c) L'accés a locals o al domicili de la persona beneficiària, amb l'autorització prèvia d'aquesta, o, si no n'hi ha, amb la de l'òrgan judicial competent.

"3. Si, com a conseqüència dels controls practicats, la Intervenció General acredita que la persona beneficiària ha incorregut en un dels supòsits indicats per l'article 99, ha d'elevar informe a l'òrgan concedent, ha de proposar que s'iniciï el procediment de revocació amb l'objecte d'obtenir el reintegrament total o parcial de la subvenció i pot proposar a l'òrgan concedent o a la Tresoreria l'adopció de la mesura cautelar establerta per l'article 98.2. Un cop efectuada la proposta, l'òrgan concedent ha d'iniciar l'expedient corresponent de revocació i reintegrament, del qual ha de formar part l'informe esmentat, llevat que, pel fet de discrepar d'aquest o de la proposta, s'aculli al procediment establert per l'article 67.

"4. De conformitat amb l'article 18.1 del text refós de la Llei general pressupostària, amb els reglaments de la Unió Europea números 2064/97 i 4045/89 i amb les altres normes aplicables, correspon, en l'àmbit de Catalunya, a la Intervenció General de la Generalitat l'elaboració i l'execució dels plans de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb fons comunitaris.

"Secció quarta. Del reconeixement de l'obligació, de les revocacions i dels pagaments

"Article 98

"1. El reconeixement de l'obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix si aquest ha justificat, a judici del concedent i d'acord amb la normativa aplicable, la realització de la totalitat de l'objecte de la subvenció, el compliment de les condicions i les seves finalitats. Excepcionalment, si ho estableixen les bases, i amb la justificació prèvia per raó de l'objecte de la subvenció, es poden acordar bestretes, amb caràcter previ a la justificació, o els ingressos a compte que comportin pagaments parcials, amb la justificació prèvia de l'import equivalent.

"2. Un cop acordat l'inici del procediment de revocació, o amb caràcter previ en el supòsit que indica l'article 97.3, com a mesura cautelar, la Tresoreria pot adoptar, a proposta de l'òrgan concedent o de la Intervenció General, la retenció de les quantitats pendents d'abonar al perceptor, sense ultrapassar, en cap cas, l'import que fixin la proposta o la resolució d'inici de l'expedient, amb els interessos de demora meritats fins aquell moment. La imposició d'aquests s'ha d'acordar per resolució motivada, que s'ha de notificar a la persona beneficiària, amb indicació dels recursos pertinents, i és aplicable el règim jurídic següent:

"a) Es pot adoptar, si hi ha indicis racionals que permetin preveure la impossibilitat d'obtenir el rescabalament, o si aquest es pot veure frustrat o greument dificultat, i, en especial, si el perceptor fa actes d'ocultació, gravamen o disposició dels seus béns.

"b) Ha d'ésser proporcional a la finalitat que es pretén aconseguir, i en cap cas no s'ha d'adoptar si pot produir efectes de reparació difícil o impossible.

"c) S'ha de mantenir fins que es dicti la resolució que posa fi a l'expedient de revocació, i no pot ultrapassar el període màxim que es fixa per a tramitar-lo. En el cas de pròrroga del procediment de revocació, s'ha de mantenir la mesura per a un termini equivalent.

"d) S'ha d'aixecar en el cas que la resolució que es dicti sigui contrària a la revocació, que desapareguin les circumstàncies que la van originar o, en el cas de l'article 97.3, que hagi transcorregut un mes des de la retenció sense que es dicti la resolució d'inici de l'expedient. També s'ha d'aixecar si la persona beneficiària proposa la substitució per una garantia que es consideri suficient.

"Article 99

"1. Són causes de revocació:

"a) L'incompliment de l'obligació de justificació.

"b) L'obtenció de la subvenció sense reunir les condicions requerides.

"c) L'incompliment de la finalitat per a la qual la subvenció fou concedida, totalment o parcialment, en haver destinat les quantitats percebudes a finalitats diferents.

"d) L'incompliment de les condicions imposades als beneficiaris amb motiu de la concessió de la subvenció.

"e) En el supòsit indicat per l'article 94.3, per l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat desenvolupada.

"Article 100

"1. Si l'òrgan concedent, com a conseqüència de la seva actuació de comprovació, o en el cas de l'article 97.3, acredita que s'ha produït alguna de les causes de revocació, ha d'iniciar la tramitació de l'expedient oportú, d'acord amb les regles següents:

"a) El termini per a concloure l'expedient és de sis mesos, a comptar des de la data en què es notifiqui la resolució d'inici de l'expedient, que ha d'ésser dictada per l'òrgan que va signar la resolució de concessió. Es pot prorrogar, excepcionalment i amb motivació, i d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, aquest termini per un període no superior a tres mesos.

"b) El procediment es resol d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, i en tot cas s'ha de reconèixer a les persones interessades el dret a efectuar al·legacions, proposar mitjans de prova, i el preceptiu tràmit d'audiència previ a la proposta de resolució que posi fi a l'expedient.

"2. Si la resolució estableix que s'ha produït una causa de revocació, s'ha d'acordar, d'acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l'exigència dels interessos legals des de la data de pagament de la subvenció o, en el cas que s'hagin pagat bestretes, des de la data límit que es va fixar a la persona beneficiària per a justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l'incompliment de l'obligació de reintegrament pot originar l'execució de les garanties prestades.

"3. Els beneficiaris, persones físiques o jurídiques, han de respondre directament de les quantitats a retornar; pel que fa a les persones jurídiques, en són responsables els administradors que van votar favorablement els acords que són causa de l'incompliment, o no s'hi van oposar o els van consentir, i, en el cas que s'hagin dissolt, de les obligacions pendents. La responsabilitat és solidària per als socis o partícips en el cas de dissolució o de liquidació i fins al límit de la quota de liquidació."

TíTOL II

Mesures fiscals

Capítol I

Impostos directes

Secció primera

Impost sobre la renda de les persones físiques

Deducció per naixement de fills

1. En la part corresponent a la Comunitat Autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció de 25.000 pessetes pel naixement o adopció d'un segon o ulterior fill, esdevingut durant el període impositiu. En l'aplicació de la deducció, s'han d'observar les regles següents:

   1. Cadascun dels progenitors pot deduir, pel sol fet del naixement d'un segon o ulterior fill, la quantitat de 12.500 pessetes. No és obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet que el primer fill sigui adoptat.

   2. No és obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet que el fill nascut tingui la condició de segon o ulterior tan sols per a un dels progenitors. En aquest darrer cas, es manté el dret de tots dos progenitors a aplicar-se la deducció.

2. Aquesta deducció és condicionada a la justificació documental adequada i suficient del pressupòsit de fet i dels requisits que determini l'aplicabilitat.

   Secció segona

   Impost sobre successions i donacions

Reduccions de la base imposable

1. D'acord amb el que disposa l'article 20.1 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions, en les adquisicions mortis causa, incloses les dels beneficiaris de pòlisses d'assegurances de vida, la base liquidable s'obté mitjançant l'aplicació sobre la base imposable de les reduccions següents:

   1. La que correspongui de les incloses als grups següents:

      Grup I, adquisicions per descendents i adoptats menors de vint-i-un anys: 2.602.000 pessetes, més 650.500 pessetes per cada any menys de vint-i-un que tingui el causahavent, sense que la reducció pugui excedir els 7.806.000 pessetes.

      Grup II, adquisicions per descendents i adoptats de vint-i-un o més anys, cònjuges, ascendents i adoptants: 2.602.000 pessetes.

      Grup III, adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat: 1.303.000 pessetes.

      Grup IV: en les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys, no s'aplica cap reducció per raó de parentiu.

   2. En les adquisicions per persones amb disminució física, psíquica o sensorial, s'aplica una reducció de 25.000.000 de pessetes, juntament amb la que pogués correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant. A aquests efectes, es consideren persones amb disminució que dóna dret a la reducció les que tinguin consideració legal de persona amb una minusvalidesa en un grau igual o superior al 33%, d'acord amb el barem a què es refereix l'article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

   3. Amb independència de les reduccions a què fan referència les lletres a) i b), s'aplica una reducció del 100%, amb un límit de 1.500.000 pessetes, sobre les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d'assegurances sobre la vida, quan llur parentiu amb la persona contractant morta sigui el de cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat. En el cas d'assegurances col·lectives o contractades per les empreses en favor de llurs treballadors, s'ha d'atendre el grau de parentiu entre la persona assegurada i la beneficiària. La reducció és única per subjecte passiu, qualsevol que sigui el nombre de contractes d'assegurança de vida dels quals sigui beneficiari, i no és aplicable quan aquest tingui dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de l'Estat 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions.

   4. Sens perjudici de les reduccions que siguin procedents d'acord amb les lletres a), b) i c), en les adquisicions mortis causa que corresponguin al cònjuge, als descendents o adoptats del causant, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% sobre el valor dels béns i els drets següents, en els termes i les condicions que s'especifiquen:

      Primer. El valor net dels elements patrimonials afectes a una empresa individual o a una activitat professional del causant. També s'aplica la reducció respecte als béns del causant utilitzats en el desenvolupament de l'activitat empresarial o professional del cònjuge sobrevivent.

      Segon. Les participacions en entitats a les quals sigui aplicable l'exempció regulada en el punt dos de l'apartat vuitè de l'article 4 de la Llei de l'Estat 19/1991, de 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni, per la part que correspongui a la proporció existent entre els actius necessaris per a l'exercici de l'activitat empresarial o professional, minorats amb l'import dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de la entitat. Als efectes de l'aplicació d'aquesta reducció, i en relació amb el requisit establert per l'article 4.8.2.c) de la Llei 19/1991, la participació del causant en el capital de l'entitat ha d'ésser almenys del 5% computat de forma individual, o del 20% conjuntament amb el cònjuge, els ascendents, els descendents o col·laterals de segon grau, sigui el parentiu per consanguinitat, per afinitat o per adopció.

      Tercer. L'habitatge habitual del causant, amb el límit de 20.000.000 de pessetes per cada subjecte passiu. A més dels causahavents indicats en aquesta lletra d), també poden gaudir d'aquesta reducció per adquisició de l'habitatge habitual els ascendents o els adoptants del causant, i el parent col·lateral més gran de seixanta-cinc anys que hagi conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la seva mort.

      Quart. Les finques rústiques de dedicació forestal que disposin d'un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. També s'aplica la reducció si el pla forestal esmentat és aprovat dins el termini de presentació voluntària establert pel Reglament de l'impost.

      Cinquè. En els casos indicats en els apartats primer, segon i quart d'aquesta lletra d), quan no hi hagi descendents o adoptats, es pot aplicar una reducció del 95% sobre les adquisicions per ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau.

      Sisè. Les reduccions establertes per aquesta lletra d) s'apliquen en el cas d'adquisició tant de la plena o nua propietat com de qualsevol altre dret sobre els béns afectats.

      Setè. El gaudi definitiu de la reducció establerta pels apartats primer, segon i tercer d'aquesta lletra d) resta condicionat al manteniment dels béns i els drets adquirits en el patrimoni del subjecte passiu durant els deu anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l'adquirent dins aquest termini.

      Vuitè. Quant a la reducció establerta per l'apartat quart, el gaudi definitiu d'aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat de la finca en el patrimoni de l'adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l'adquirent dins aquest termini.

      Novè. El causahavent no pot fer actes de disposició i operacions societàries que, directament o indirectament, puguin donar lloc a una minoració substancial del valor de l'adquisició.

      Desè. En el cas d'incompliment dels requisits a què es refereixen els apartats setè, vuitè i novè, el subjecte passiu ha de pagar la part de l'impost que s'hagi deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, juntament amb els interessos de demora meritats.

2. Si uns mateixos béns o drets, en un període màxim de deu anys, fossin objecte de dues o més transmissions mortis causa en favor del cònjuge, dels descendents, dels ascendents, dels adoptants o dels adoptats, en la segona i ulteriors transmissions s'ha de practicar en la base imposable, amb caràcter alternatiu, la més favorable de les dues reduccions següents:

   1. Una reducció en una quantia equivalent a l'import de les quotes de l'impost sobre successions i donacions satisfetes per raó de les transmissions mortis causa precedents.

   2. La reducció que resulti en funció de l'escala següent:

   Primer. Reducció d'un 50% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s'hagi produït dins l'any natural següent comptat des de la data de la primera o l'anterior transmissió.

   Segon. Reducció d'un 30% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió mortis causa hagi esdevingut després del primer any i abans del transcurs de cinc anys naturals comptats des de la data de la primera o l'anterior transmissió.

   Tercer. Reducció d'un 10% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s'hagi produït després dels cinc anys naturals següents a la data de la primera o l'anterior transmissió mortis causa.

   Quart. En el cas que les reduccions a què es refereixen els punts primer, segon i tercer d'aquesta lletra recaiguin sobre béns i drets als quals sigui aplicable el que disposa la lletra d) de l'apartat 1, el percentatge de reducció només s'aplica al romanent del valor del bé o el dret que no n'és objecte.

3. L'aplicació de les reduccions a què fa referència aquest apartat queda condicionada al fet que, per raó de la primera o l'anterior adquisició mortis causa, s'hagi produït una tributació efectiva en concepte de l'impost sobre successions i donacions, i s'entén sens perjudici de les reduccions que hi escaiguin. En qualsevol cas, s'admet la subrogació de béns o drets sempre que s'acrediti fefaentment.

Tractament fiscal de les unions estables de parella

1. D'acord amb el que estableix la disposició final primera de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, i dins l'àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei de l'Estat 14/1996, de 30 de desembre, de cessió de tributs de l'Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, els membres de les unions estables regulades per la dita Llei 10/1998 tenen, en relació amb l'impost de successions i donacions i respecte a les adquisicions mortis causa d'un dels convivents en l'herència de l'altre, l'assimilació als cònjuges.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el convivent supervivent ha d'acreditar l'existència de la unió estable de parella, d'acord amb el que especifiquen les lletres següents:

1. En el cas d'unió de parella estable heterosexual, mitjançant l'escriptura pública de formalització de la convivència atorgada com a mínim dos anys abans de la mort del causant o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del transcurs del període mínim de dos anys d'aquesta, als quals fa referència l'article 10 de la Llei 10/1998.

2. En el cas d'unió de parella estable homosexual, mitjançant l'escriptura pública atorgada conjuntament, a què fa referència l'article 21 de la Llei 10/1998.

Capítol II

Impostos indirectes

Secció única

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Tipus de gravamen en negocis sobre béns immobles

1. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, i d'acord amb el que disposa l'article 11.1.a) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, d'aprovació del text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la transmissió d'immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 7%.

2. La segona o ulterior transmissió d'un habitatge i els seus annexos a una empresa a la qual siguin aplicables les normes d'adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari, i sempre que incorporin aquest habitatge al seu actiu circulant, tributa al tipus impositiu del 2%.

3. L'aplicació del tipus impositiu reduït a què fa referència l'apartat 2 és provisional i, per a elevar-la a definitiva, el subjecte passiu ha de justificar la venda posterior de la finca dins el termini dels dos anys després d'adquirir-la. En el cas que no es vengui la finca dins el termini assenyalat, el subjecte passiu ha de presentar una autoliquidació complementària amb aplicació del tipus impositiu del 5% i els corresponents interessos de demora comptats des de la data final de venciment del període voluntari de presentació de la primera autoliquidació. El termini de presentació d'aquesta segona autoliquidació és el reglamentari de presentació, comptat des de l'endemà de la data final del període de dos anys assenyalat.

4. S'han d'establir per reglament els mitjans de justificació dels requisits i les condicions a què se subjecta l'aplicació del tipus reduït a què fa referència l'apartat 2.

Capítol III

Tributació sobre el joc

Secció única

Regulació dels tipus tributaris, les quotes fixes, la meritació i el pagament de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar

Tipus tributaris i quotes fixes

1. Tipus tributaris.

   1. El tipus tributari general és del 28% sobre la base definida per l'article 3.3r del Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar. Aquest tipus tributari s'aplica a tots els jocs de sort, envit o atzar que no tinguin assenyalat un tipus tributari específic.

   2. Als casinos de joc s'aplica la tarifa següent:

   Porció de la base imposable compresa entre: 0 i 220.000.000 ptes.

   Tipus aplicable: 20.

   Porció de la base imposable compresa entre: 220.000.001 i 364.000.000 ptes.

   Tipus aplicable: 35.

   Porció de la base imposable compresa entre: 364.000.001 i 726.000.000 ptes.

   Tipus aplicable:45.

   Porció de la base imposable de més de 726.000.000.

   Tipus aplicable: 55.

   Aquesta tarifa és anual, però s'aplica trimestralment als ingressos acumulats.

2. Quotes fixes: en els supòsits d'explotació de màquines o aparells automàtics aptes per a la realització dels jocs, la quota aplicable s'ha de determinar en funció de la classificació de les màquines establerta pel Reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat pel Decret 28/1997, de 21 de gener, del Consell Executiu de la Generalitat. D'acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

   1. Les màquines tipus "B" o recreatives amb premi: una quota anual de 557.050 pessetes. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus "B" en què poden intervenir dos o més jugadors de manera simultània i sempre que el joc de cadascú sigui independent del fet pels altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

      Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra a).

      Màquines o aparells de tres o més jugadors: 1.134.865 pessetes, més el resultat de multiplicar per 2.235 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

   2. Les màquines tipus "C" o d'atzar: una quota anual de 817.250 pessetes.

3. En el cas de modificació del preu màxim de 25 pessetes autoritzat per a la partida de màquines de tipus "B" o recreatives amb premi, la quota tributària de 557.050 pessetes a què es refereix l'apartat 2.a) d'aquest article s'ha d'incrementar en 10.500 pessetes per cada 5 pessetes en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 25.

4. Si la modificació a què es refereix l'apartat 3 es produeix amb posterioritat a la meritació de la taxa, els subjectes passius que exploten màquines amb permisos de data anterior a aquella en què s'autoritza la pujada han d'autoliquidar i ingressar la diferència de quota que correspongui en la forma i els terminis que fixi el Departament d'Economia i Finances. No obstant això, l'ingrés és només del 50% de la diferència, si la modificació del preu màxim autoritzat per a la partida es produeix després del 30 de juny de l'any de què es tracti.

5. Els tipus i les quotes fixes regulats pels apartats 1 i 2 poden ésser actualitzats mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat.

Meritació

1. La taxa es merita, amb caràcter general, en el moment de l'autorització i, si aquesta no hi és, en el moment de la celebració o l'organització del joc.

2. En el cas del joc de la plena o bingo, la taxa es merita en el moment del subministrament de cartons a l'entitat titular de l'autorització administrativa corresponent o a l'empresa de serveis gestora del joc del bingo.

3. En el cas de màquines o aparells automàtics aptes per a la realització de jocs d'atzar, la taxa és exigible per anys naturals i es merita el primer de gener de cada any pel que fa a les màquines o els aparells autoritzats en anys precedents. A aquests efectes, es merita la taxa sempre que no consti fefaentment que, abans de l'1 de gener de cada any natural, s'ha renunciat a l'autorització d'explotació de la màquina o s'ha revocat aquesta per qualsevol causa. En el primer any, la meritació ha de coincidir amb l'autorització i s'han de satisfer, en la quantia anual total, els imports fixats per l'article 33.2, llevat que l'autorització s'atorgui després del 30 de juny de cada any, supòsit en el qual s'ha de satisfer només, pel que fa a aquest any, el 50% de la taxa.

Pagament

S'han de determinar per reglament els períodes temporals i els requisits formals d'acord amb els quals s'ha de fer efectiu el pagament de la taxa que grava els jocs de sort, d'envit o d'atzar.

Capítol IV

Cànons

Secció única

Cànons

Modificació de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig

1. Es modifica la lletra f) de l'article 22 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactada de la manera següent:

   "f) Els paràmetres de contaminació que es consideren en la determinació de la càrrega contaminant són els següents:

   "1. Matèries en suspensió (MES)

   "2. Matèries oxidables (MO)

   "3. Matèries inhibidores (MI)

   "4. Sals solubles (SOL)

   "5. Increment de temperatura (IT) aplicable només quan es superin els 3ºC

   "6. Nitrogen (N)

   7. Fòsfor total (P)

2. Es modifica l'apartat 2.c) de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

   c) L'aplicació del coeficient corrector de volum, del coeficient de punta, del coeficient de regulació, del coeficient de dilució per abocaments a mar, del coeficient de salinitat, del coeficient de refrigeració i del coeficient d'abocament a sistema, establerts pels apartats 3, 4, 5, 7, 9 i 10, que poden ésser modificats per la Llei de pressupostos de la Generalitat.

3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

   4. El coeficient punta de cada paràmetre expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i els valors de concentració de contaminació màxima, obtinguts a partir de la declaració de càrrega contaminant presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l'Administració. S'entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s'aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d'acord amb el que estableix l'annex 2.

4. Es modifica l'apartat 7 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

   "7. Els abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades resten afectats pels coeficients següents, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l'article 22.f):

   "Paràmetre: Coeficient

   "Sals solubles: 0

   "Matèries inhibidores: 1

   "Nitrogen: 0

   "Fòsfor: 0

   "Resta de paràmetres: Coeficient de dilució

   Els barems d'aplicació del coeficient de dilució s'indiquen en l'annex 4.

5. Es modifica l'apartat 8 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

   8. El tipus de gravamen aplicable als subjectes passius en relació amb abocaments a xarxes de clavegueram i col·lectors generals connectats a sistemes de sanejaments públics, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst per als usos domèstics del municipi, resta afectat per un coeficient d'1,5. El tipus resultant no pot superar en cap cas el previst per als usos domèstics.

6. S'afegeix un apartat 10 a l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, amb el text següent:

   10. Als efectes especificats per l'apartat 2, en el cas de l'ús de l'aigua amb destinació a la refrigeració efectuat per centrals tèrmiques, amb un volum anual superior a 1.000 hectòmetres cúbics, s'aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum, un coeficient R= 0,00046.

7. Es modifica l'annex 2 de la Llei 7/1994, que queda redactat de la manera següent:

   "Annex 2. Coeficient punta.

   "Taula per a l'aplicació del coeficient punta.

   "Els coeficients punta calculats per a cada paràmetre de contaminació en cada abocament o tipus d'abocament s'obtenen amb els barems següents (on el valor RBA de cada paràmetre de contaminació és igual a la relació entre la concentració màxima i la concentració mitjana, i C equival al coeficient punta de cada paràmetre):

   "Valors RBA C (coeficient

   "V. Màxims/V. Mínims punta parcial)

   "Entre 1 i 1,1 1

   "Entre 1,12 i 1,25 1,1

   "Entre 1,26 i 1,50 1,2

   "Entre 1,51 i 1,75 1,5

   "Entre 1,76 i 2,00 1,7

   "Entre 2,01 i 3,00 2,0

   "Entre 3,01 i 4,00 2,5

   "Entre 4,01 i 5,00 3,0

   Superior a 5,01 Igual a la relació entre

   V. màx/V. mitjans

   Fins a un màxim de 10

Termini de pagament de quotes impagades pels conceptes de cànon d'infraestructura hidràulica i d'increment de tarifa de sanejament

1. S'estableix un termini de pagament en via voluntària, a comptar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, per a fer efectives les quotes impagades pels subjectes passius, pels conceptes de cànon d'infraestructura hidràulica i d'increment de tarifa de sanejament corresponents als imports facturats per les entitats subministradores d'aigua i justificades a l'organisme gestor fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

2. El subjecte passiu, sens perjudici del que estableix l'apartat 1, pot sol·licitar altres fraccionaments o ajornaments del deute, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable als tributs propis de la Generalitat, si bé aquests no meriten interessos.

3. Per als deutes superiors a 10.000 pessetes, el termini de pagament en via voluntària és de cinc anys, i es pot fer el pagament en una sola vegada durant el primer any o en parts iguals, sense interessos, dins els terminis següents:

   Primer pagament: de l'1 al 31 de gener de l'any 2000.

   Segon pagament: de l'1 al 31 de gener de l'any 2001.

   Tercer pagament: de l'1 al 31 de gener de l'any 2002.

   Quart pagament: de l'1 al 31 de gener de l'any 2003.

   Cinquè pagament: de l'1 al 31 de gener de l'any 2004.

   Si no es paga algun dels terminis, s'han de declarar vençuts la resta de terminis i s'ha d'iniciar la via de constrenyiment, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

4. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el subjecte passiu pot optar pel fraccionament o l'ajornament del deute, en qualsevol cas sense interessos.

5. Els ingressos a què es refereixen els apartats 1, 2, 3 i 4 s'han de fer per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Determinació de quotes dels tributs sobre l'aigua

La determinació de les quotes dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua ha de tenir en compte el nombre d'usuaris de l'aigua per habitatge.

Deduccions de la quota de l'increment de tarifa de sanejament i del cànon d'infraestructura hidràulica

1. La quota de l'increment de tarifa de sanejament i del cànon d'infraestructura hidràulica, en els supòsits d'usos domèstics de l'aigua, té les deduccions següents:

   1. Famílies nombroses: un 20%.

   2. Unitats familiars amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional en còmput anual: un 20%.

2. Els subjectes beneficiaris de les deduccions a què fa referència l'apartat 1 són els abonats al servei de subministrament.

3. S'han d'establir per reglament els requisits per a l'aplicació de les deduccions indicades.

   Capítol V

   Taxes

   Secció primera

   Modificacions de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Modificacions del títol II de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen l'enunciat del capítol II i l'article 52 de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:

   "Capítol II. Taxa per l'adquisició, la subscripció i la publicació d'anuncis al DOGC, gestionat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

   "Article 52. Fet imposable

   Constitueixen el fet imposable de la taxa l'adquisició, la subscripció i la publicació d'anuncis de l'edició en paper del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

2. Es modifica l'article 53 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 53. Subjecte passiu

   És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que adquireix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, edició en paper, o s'hi subscriu, o sol·licita la publicació d'anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Se suprimeix l'apartat 3 de l'article 55 de la Llei 15/1997.

Addició d'un capítol al títol IV de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'introdueix un nou capítol III dins el títol IV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol III. Taxa per la realització de valoracions prèvies en l'àmbit dels tributs que gestiona la Generalitat de Catalunya

"Article 83 bis. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la realització, per la Direcció General de Tributs, de la valoració de béns immobles a sol·licitud de la persona interessada amb caràcter previ a la realització del fet imposable corresponent, en l'àmbit de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions.

"Article 83 ter. Subjecte passiu

"És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que sol·licita la realització de la valoració o en interès de la qual es fa aquesta activitat.

"Article 83 quater. Acreditament

"La taxa s'acredita amb la realització de la valoració. Tanmateix, i en els termes que s'estableixin per reglament, pot exigir-se'n el pagament en el moment de presentar la sol·licitud de la valoració i com a condició prèvia per a admetre-la a tràmit.

"Article 83 quinquies. Quota

La quota de la taxa es fixa en 50.000 pessetes per cada bé immoble valorat.

Modificacions del títol V de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S'afegeix un nou article 103 bis al capítol IV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

   "Article 103 bis. Afectació

   De conformitat amb el que estableix l'article 3, els ingressos derivats de la taxa per la prestació dels serveis docents de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya resten afectats al finançament de les despeses de funcionament d'aquest mateix centre.

2. Es modifica l'article 107 del capítol V de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 107. Quota

   "L'import de la quota és:

   "Inscripció: 14.000 ptes.

   "Inscripció parcial: 10.000 ptes.

   Només poden fer la inscripció parcial els alumnes que hagin aprovat una de les dues parts de l'examen i vulguin tornar a examinar-se de la part no aprovada, dins el termini que s'estableixi per reglament.

Modificacions del títol VI de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'afegeixen dos nous capítols VIII i IX al títol VI de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol VIII. Taxa per les reproduccions de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya

"Article 137 bis. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa la reproducció de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya i unes utilitzacions determinades de les reproduccions.

"Article 137 ter. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis que constitueixen el fet imposable de la taxa.

"Article 137 quater. Acreditament

"La taxa s'acredita mitjançant la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de sol·licitar el servei.

"Article 137 quinquies. Quota

"L'import de la quota és:

"1. Reproduccions fotogràfiques en blanc i negre.

"F1 F2 pta

"Mida 9x13 450,00

"Mida 10x15 450,00

"Mida 13x18 550,00

"Mida 18x24 850,00

"Mida 24x30 1.200,00

"Full de contacte (35 mm o 6x7) 850,00

"Es poden fer ampliacions si el negatiu

original és fins a 9x12.

En cas de negatius més grans,

es fan per contacte.

"1.2 Reproduccions.

"De 35 mm 800,00

"De 6x7 1.075,00

"1.3 Reproduccions en diapositiva.

"De vidre a diapositiva 35 mm 1.055,00

"De negatiu a diapositiva 35 mm 900,00

"1.4. Duplicats.

"De 35 mm 2.500,00

"De 9x12 o 10x15 2.250,00

"2. Tarifes de reproduccions

fotogràfiques en color.

"2.1. Còpies de negatiu.

"Mida 9x13 o 10x15 400,00

"Mida 13x18 550,00

"Mida 18x24 730,00

"Mida 20x30 1.075,00

"2.2. Còpies de diapositiva.

"Mida 9x13 o 10x15 700,00

"Mida 13x18 875,00

"Mida 18x24 1.100,00

"Mida 20x30 1.385,00

"2.3. Reproduccions.

"En negatiu de 35 mm 1.200,00

"En negatiu de 6x7 2.265,00

"En diapositiva de 35 mm 1.780,00

"En diapositiva de 6x7 2.740,00

"2.4. Duplicats de diapositiva.

"De 35 mm 850,00

"De 6x7 1.600,00

"3. Tarifes de reproduccions

de microfilms.

"1 fotograma 75,00

"Duplicat d'un rodet 5.500,00

"Reproducció en paper DIN A4 20,00

"Reproducció en paper DIN A3 40,00

"4. Tarifes de reproduccions

de vídeos.

"Cinta de 30 minuts 6.000,00

"Cinta de 60 minuts 12.000,00

"Cinta de 120 minuts 18.000,00

"Cinta de 240 minuts 24.000,00

"5. Tarifes de reproduccions

d'enregistraments sonors.

"Cinta de 30 minuts 2.400,00

"Cinta de 60 minuts 4.800,00

"Cinta de 90 minuts 7.200,00

"6. Tarifes per a determinades

utilitzacions de les reproduccions.

"Utilització d'imatges

en productes editorials 5.000 per imatge

"Utilització d'imatges

en televisió i cinema 10.000 per imatge

"Utilització d'enregistraments

sonors i ràdio i altres mitjans 5.000 per minut

"Capítol IX. Taxa per la utilització d'espais en immobles adscrits al Departament de Cultura o a les entitats que en depenen.

"Article 137 sexties. Fet imposable.

"Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització d'espais en immobles adscrits al Departament de Cultura o a les entitats que en depenen.

"Article 137 septies. Subjecte passiu.

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten les utilitzacions que constitueixen el fet imposable de la taxa.

"Article 137 octies. Acreditament.

"La taxa s'acredita en el moment que s'autoritza la utilització de l'espai corresponent, però el pagament de la quota es pot diferir al moment de la utilització efectiva.

"Article 137 novies. Quota

"1. L'import de la taxa ha de resultar de l'aplicació dels elements i els criteris següents:

"a) La rellevància cultural o social de l'espai i la connexió de l'acte o l'activitat amb les finalitats pròpies de la institució de què depèn l'espai.

"b) La incidència en la difusió pública dels valors culturals i socials de la institució.

"c) El predomini de les finalitats culturals i socials o comercials de l'acte o l'activitat que s'hi ha de dur a terme.

"d) La durada, en hores per dia, de la utilització de l'espai.

2. L'establiment i la modificació de les quanties de la taxa s'efectuen mitjançant ordre del conseller o consellera de Cultura, d'acord amb el procediment establert per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment, i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb l'informe previ favorable de la Intervenció Delegada. En l'expedient d'elaboració de l'ordre ha de constar una memòria econòmica, en la qual s'ha de justificar que les quanties proposades resulten de l'aplicació dels criteris establerts per l'apartat 1 i que compleixen el principi d'equivalència a què fa referència l'article 13. L'incompliment d'aquest requisit comporta la nul·litat de ple dret de la disposició.

Modificació del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S'afegeix un nou apartat a l'article 141 de la Llei 15/1997, al capítol I, relatiu a la taxa pels serveis d'autorització administrativa de funcionament, reforma o revalidació de locals, instal·lacions, indústries, activitats, espectacles i serveis, amb el text següent:

   "3. Gaudeixen d'exempció en el pagament de la taxa per la inspecció per llibre de visites de menjadors col·lectius els centres docents de titularitat pública."

2. Es modifica el punt 1.3 de l'apartat 1 de l'article 145 de la Llei 15/1997, al capítol II, relatiu a la taxa pels serveis de tramitació d'autoritzacions administratives i de comprovació tècnica sanitària en matèria de policia sanitària mortuòria, que queda redactat de la manera següent:

   1.3 Conservació, embalsamament i tanatoplàstia: 5.700 ptes.

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 152 de la Llei 15/1997, al capítol IV, relatiu a la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, que queda redactat de la manera següent:

   "Els subjectes passius han de traslladar la taxa i carregar-ne l'import en la factura a les persones interessades que hagin sol·licitat la prestació del servei, o a les persones per a qui es facin les operacions de sacrifici, especejament, emmagatzematge o control de determinades substàncies i residus en animals i llurs productes, descrites en l'article 151, i han de fer-ne l'ingrés a favor de la Generalitat en la forma que s'estableixi per reglament. En el cas que la persona interessada, a la vegada, hagi adquirit el bestiar viu a una tercera persona pot exigir-li, per sacrifici, l'import de la taxa corresponent al concepte definit en la lletra f) de l'article 151."

4. S'afegeix un nou punt a l'apartat 3 de l'article 156 de la Llei 15/1997, en la relació de quotes de pessetes per canal segons el tipus d'animal, amb el text següent:

   3.5.5. Guatlles, pollastrons

   i perdius 0,40

5. Es modifica l'article 158 de la Llei 15/1997, de la manera següent:

   1. Es modifica l'apartat 1, en l'escala per unitats en investigació de residus, que queda redactat de la manera següent:

      "1.5. Aviram, conills i caça menor

      "1.5.1. Aviram, conills i caça menor 0,35

      1.5.2. Guatlles, pollastrons

      i perdius 0,20

   2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 4, amb el text següent:

      No es paga la quota quan el volum total de llet crua utilitzada com a matèria primera durant el termini objecte de la liquidació sigui inferior als 350.000 litres.

   3. S'afegeix un nou apartat 6, amb el text següent:

      6. Les operacions de control i investigació de residus poden portar-se a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres. Malgrat això, si l'execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per l'article 151 s'entén que és produït.

6. Es modifica l'article 159 de la Llei 15/1997, de la manera següent:

   1. Es modifica l'apartat 1.5, respecte als costos de les bestretes màximes per a auxiliars i ajudants, amb imports per unitat sacrificada, que queda redactat de la manera següent

      "1.5 Aviram, conills i caça menor

      "1.5.1 Aviram, conills i caça menor 0,25

      1.5.2 Guatlles, pollastrons

      i perdius 0,10

   2. Es modifica l'apartat 3, que queda redactat de la manera següent:

      "3. Els obligats al pagament de les taxes han de traslladar-les a les persones interessades, i n'han de carregar l'import total en les corresponents factures i practicar les liquidacions procedents d'acord amb el que estableixen els articles anteriors. Les liquidacions han d'ésser enregistrades en un llibre oficial habilitat a aquest efecte i autoritzat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. L'omissió d'aquest requisit dóna lloc a la imposició de les sancions d'ordre tributari que corresponguin, amb independència de les que es puguin determinar en tipificar les conductes dels titulars de les explotacions dins l'ordre sanitari."

7. Es modifica l'article 180 de la Llei 15/1997, dins el capítol IX, relatiu a la taxa pels serveis d'inscripció i anotació en registres oficials, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 180. Fet imposable

   Constitueixen el fet imposable de la taxa la inscripció i l'anotació fetes pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de les indústries, els establiments, els serveis, els productes o els laboratoris en els registres oficials que consigna l'article 183.

8. S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 183 de la Llei 15/1997, amb el text següent:

   3. Per la inscripció al Registre Oficial d'Establiments i Serveis Plaguicides: 9.000 ptes. Per la renovació en aquest Registre: 4.200 ptes.

9. Es modifica el capítol XIII de la Llei 15/1997, els articles 196 a 199, que queda redactat de la manera següent:

   "Capítol XIII. Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics i de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb medicaments o productes cosmètics

   "Article 196. Fet imposable

   "1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut dels serveis i les actuacions inherents a la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics, amb la finalitat de determinar-ne els efectes en els éssers humans, els animals i el medi ambient, l'atorgament, si escau, de la certificació de conformitat i la inscripció d'aquests laboratoris al registre corresponent, i també la realització de les inspeccions periòdiques pertinents.

   "2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut dels serveis i les actuacions inherents a la verificació d'un estudi no clínic d'un medicament o un producte cosmètic amb l'objecte de determinar si s'hi han seguit els principis de bones pràctiques de laboratori, i també la inscripció de l'estudi verificat al registre corresponent.

   "Article 197. Subjectes passius

   "Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l'obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori (BPL) i, per tant, la inclusió del laboratori en el programa de verificació del compliment de BPL, establert pel Servei Català de la Salut, i els laboratoris que hagin promogut l'elaboració de l'estudi que s'ha de verificar.

   "Article 198. Acreditament

   "1. En la taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:

   "1.1. La taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament sorgeix des del moment en què es presenta la sol·licitud d'obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori al Servei Català de la Salut i la incorporació del laboratori al programa de verificació del compliment del BPL establert. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d'estar en funció de les dimensions del laboratori, i també del tipus i la varietat d'estudis preclínics que s'hi facin.

   "1.2. El pagament de la taxa es fracciona mitjançant l'emissió de dues liquidacions, la primera de les quals es refereix a la inscripció del laboratori en el programa de verificació de compliment de BPL i s'ha de fer efectiva en el moment en què es presenti la sol·licitud corresponent; la segona liquidació es refereix a la realització de la inspecció, i el pagament corresponent s'ha de fer efectiu abans del dia en què s'hagi programat l'inici d'aquesta inspecció, per la qual cosa l'import queda provisionalment fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats.

   "2. En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb medicaments i productes cosmètics, la taxa s'acredita amb la prestació del servei. L'obligació del pagament sorgeix des del moment en què el subjecte passiu presenta la sol·licitud per a la realització d'aquesta verificació al Servei Català de la Salut o quan aquesta verificació sigui sol·licitada per una autoritat sanitària reguladora davant la qual s'ha presentat aquest estudi que forma part del dossier de registre d'un medicament o de la documentació d'un producte cosmètic. La taxa s'ha de fer efectiva abans del dia programat per a l'inici de la inspecció per a la verificació de l'estudi.

   "Article 199. Quota

   "La quota de la taxa és:

   "a) En la taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:

   "Primer. Inscripció del laboratori en el registre de laboratoris inclosos en el programa de verificació del compliment de bones pràctiques de laboratori (BPL), i visita de preinscripció: 37.800 ptes.

   "Segon. Inspecció del laboratori per a verificar el compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL): 62.000 PTA/dia.

   "Tercer. Inspeccions ulteriors periòdiques, per a avaluar el compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL): 62.000 PTA/dia.

   b) En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en la realització d'estudis no clínics amb medicaments i productes cosmètics, per la inspecció, per l'atorgament de la certificació d'avaluació de conformitat i la inscripció de l'estudi verificat en el registre corresponent és de 62.000 pessetes per dia.

10. Es modifica el capítol XIV, articles 200 a 203, de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

    "Capítol XIV. Taxa per la inspecció i el control de la indústria farmacèutica

    "Article 200. Fet imposable

    "Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut de les activitats següents:

    "a) Serveis i actuacions inherents a la inspecció d'un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l'adequació a les normes de fabricació correcta de medicaments de modificacions introduïdes en un laboratori farmacèutic que no impliquin un canvi de les condicions de la seva autorització.

    "b) Serveis i actuacions inherents a la presa de mostres reglamentàries d'especialitats farmacèutiques o de matèries primeres, o de totes dues, de productes intermedis o material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments i, si és procedent, el fet de trametre'ls a un laboratori oficial d'anàlisi.

    "c) Serveis i actuacions inherents a la presa de possessió en el càrrec del director o directora tècnic o del director o directora tècnic suplent d'un laboratori farmacèutic.

    "d) Serveis i actuacions inherents a l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments.

    "Article 201. Subjectes passius

    "Són subjectes passius de la taxa els laboratoris farmacèutics instal·lats a Catalunya que, amb l'autorització prèvia del Ministeri de Sanitat i Consum, inscrits en el registre unificat de laboratoris farmacèutics, establert per la Llei de l'Estat 25/1990, del 20 de desembre, del medicament, fabriquin, siguin titulars, importin o comercialitzin medicaments d'ús humà o bé que participin en alguna de les seves fases, com són l'envasament, el condicionament i la presentació per a la venda, i sol·licitin el servei establert per l'article 200.

    "Article 202. Acreditament

    "1. En la inspecció d'un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l'adequació de les normes de fabricació correcta de modificacions introduïdes en un laboratori farmacèutic que no impliquin un canvi de les condicions de la seva autorització, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment que el laboratori sol·licita la visita d'inspecció o bé que, des de l'Administració, es notifiqui una visita d'inspecció de seguiment de l'aplicació de mesures correctores de desviacions detectades en actuacions inspectores prèvies. El pagament s'ha de fer efectiu abans del dia programat per a l'inici de la inspecció, per la qual cosa l'import queda fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d'estar en funció de la mida del laboratori, el tipus i el nombre de modificacions introduïdes al laboratori.

    "2. En la presa de mostres reglamentàries d'especialitats farmacèutiques o de matèries primeres, o de totes dues, i de productes intermedis i material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment en què el laboratori farmacèutic presenta la sol·licitud de la presa de mostres reglamentàries. El pagament s'ha de fer efectiu abans del dia programat perquè un inspector farmacèutic es presenti al laboratori per a dur a terme la presa de mostres reglamentàries.

    "3. En les actuacions relacionades amb la presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic o director o directora tècnic suplent d'un laboratori farmacèutic, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment en què el laboratori farmacèutic nomena un nou director o directora tècnic i presenta a l'Administració sanitària la documentació establerta per la normativa vigent. El pagament de la taxa s'ha de fer efectiu abans del dia programat per a dur a terme l'acta de presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic i l'aixecament de l'acta corresponent.

    "4. En els serveis i les actuacions inherents a l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments, la taxa s'acredita en el moment en què s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament s'inicia quan el laboratori presenta la sol·licitud d'emissió del certificat. El pagament s'ha de fer efectiu en aquest moment.

    "Article 203. Quota

    "La quota de la taxa és:

    "a) Per la inspecció del laboratori farmacèutic: 64.040 pta/dia.

    "b) Per la presa de mostres: 41.700 ptes.

    "c) Per les actuacions relacionades amb la presa de possessió en el càrrec del director o directora tècnic o del director o directora tècnic suplent: 12.600 ptes.

    "d) Per l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments: 12.600 ptes.

11. Es modifica l'article 207 de la Llei 15/1997, al capítol XV, relatiu a la taxa per la inspecció prèvia a l'expedició de certificats sanitaris per al comerç de productes alimentaris, que queda redactat de la manera següent:

    "Article 207. Quota

    "L'import de la quota és:

    "1. Per partides fins a 1.500 kg 1.500 pta

    "2. Per partides de volum

    superior a 1.500 Kg, fins a 7.000 kg 3.000 pta

    "3. Per partides de més

    de 7.000 kg. 7.500 pta

Modificacions del títol IX de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l'article 267 de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:

   "2. Matrícula d'àrees de caça. La quota és constituïda per un import equivalent al 15% de la renda cinegètica de l'àrea de caça, d'acord amb els barems següents:

   "2.1 Àrees de caça integrades en els grups següents:

   "Grup I: 75 pta/ha i any.

   "Caça major: una peça cada 100 ha o inferior.

   "Caça menor: 0,30 peces per ha o inferior.

   "Grup II: 115 pta/ha i any.

   "Caça major: més d'1 i fins a 2 peces per cada 100 ha.

   "Caça menor: més de 0,30 i fins a 0,80 peces/ha.

   "Grup III: 250 pta/ha i any.

   Caça major: més de 2 i fins a 3 peces per cada 100 ha.

   Caça menor: més de 0,80 i fins a 1,50 peces/ha.

   "Grup IV: 325 pta/ha i any.

   "Caça major: més de 3 peces per cada 100 ha.

   "Caça menor: més de 1,50 peces/ha.

   "Àrees de caça amb reglamentació especial (per tota l'àrea): 500 ptes.

   Àrees de caça major tancades: 400 ptes.

   "En qualsevol cas, la quota no pot ésser inferior a 35.000 pessetes.

   "2.2 Per a la caça d'ocells aquàtics, s'apliquen els barems següents:

   "Grup I: 310 pta/ha i any.

   "Grup II: 460 pta/ha i any.

   "Grup III: 605 pta/ha i any.

   "2.3 Per a les àrees de caça que tinguin un aprofitament principal de caça menor i secundari de caça major o viceversa, s'aplica la tarifa del grup corresponent a l'aprofitament principal, més la quantitat de 40 pessetes per hectàrea i any de l'aprofitament secundari.

   "2.4 Correspon als titulars de les àrees de caça el pagament de la taxa. En el cas que siguin associacions sense ànim de lucre de caràcter esportiu, només han de pagar un 40% de la taxa.

   "2.5 Queden exemptes de pagament de matrícula les àrees privades de caça que tinguin una superfície afectada com a mínim en un 50% pels incendis forestals produïts durant l'estiu de 1998, segons l'inventari de la Direcció General del Medi Natural.

   3. Precinte d'arts de caça i pesca: quota de 100 ptes.

2. S'afegeix un subapartat 5 a l'apartat 2 de l'article 275 de la Llei 15/1997, amb el text següent:

   "2.5 Pels serveis facultatius corresponents a la identificació i el registre específic de bestiar boví, en aplicació del Reglament CE 820/97, del Consell, de 21 d'abril de 1997, pel qual s'estableix un sistema d'identificació i registre dels animals de l'espècie bovina i relatiu a l'etiquetatge de la carn de vacum i dels productes a base de carn de vacum. Els ingressos derivats de l'aplicació d'aquest tipus de gravamen queden afectes al finançament del cost de l'adquisició del material d'identificació per part del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

   "2.5.1 Gestió i subministrament dels elements d'identificació per a animals nascuts a Catalunya: 50 ptes.

   "2.5.2 Gestió i subministrament de duplicats en cas de pèrdua:

   "2.5.2.1 Per l'autorització de subministrament de cròtals: 200 pessetes per sol·licitud d'autorització.

   "2.5.2.2 Pel subministrament de nova documentació individual: 500 pessetes per cada documentació sol·licitada i expedida.

   "2.5.3 Subministrament de documentació d'animals procedents de la Unió Europea:

   "2.5.3.1 Per la comprovació de la documentació de la partida i la consulta de dades: 1.000 ptes.

   "2.5.3.2 Pel subministrament del document individual: 50 ptes.

   "2.5.4 Subministrament de material d'identificació d'animals procedents de països tercers:

   "2.5.4.1 Per la comprovació de la documentació de la partida i la consulta de dades: 1.000 ptes.

   "2.5.4.2 Pel subministrament de l'element d'identificació individual: 50 ptes."

3. Es modifiquen els apartats de l'article 279 de la Llei 15/1997, en el sentit següent:

   1. A l'apartat 1.1, on diu "Recompte total, 2.500 pta/mostra" ha de dir: "Recomptes anaerobis, 2.500 pta/mostra".

   2. A l'apartat 1.2, on diu "Recompte de bacteris, 2.500 pta/mostra", ha de dir: "Recomptes aerobis, 2.500 pta/mostra".

   3. A l'apartat 1.6, on diu "Serotip d'un germen, 2.500 pta/mostra", ha de dir: "Serotipat d'un microorganisme, 2.500 pta/mostra".

   4. A l'apartat 4.2, on diu "Determinació in vitro, 29.700 pta/mostra", ha de dir: "Determinació in vivo, 29.700 pta/mostra".

   5. A l'apartat 7, on diu "Enzimoassaig PCR, 4.000 pta/mostra", ha de dir: "Enzimimmunoassaig/PCR, 4.000 pta/mostra".

   6. Als apartats 3.8 i 3.9, on diu "enzimoassaig" ha de dir: "enzimimmunoassaig".

4. Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 280 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   1. No s'aplica la taxa pels serveis dels laboratoris de sanitat ramadera quan simultàniament concorren les tres circumstàncies següents:

5. Es modifica l'article 284 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 284. Quota

   "La quota de la taxa per permisos de zones de pesca controlada gestionades directament per la Generalitat és:

   "pta

   "1. Zona de pesca controlada de truites:

   "Riberenca (habitants dels municipis

   en què és inclosa la zona de pesca) 600

   "No riberenca 1.350

   "2. Altres zones de pesca controlada:

   Tots els pescadors 250

6. Es modifica l'article 289 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 289. Quota

   La quota de la taxa per la llicència per a recol·lectar tòfones és de 4.000 pessetes.

7. Es modifica l'enunciat del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   Taxa per la llicència de pesca, la matrícula d'embarcacions i aparells flotants per a la pesca i les autoritzacions dels concursos de pesca.

8. Es modifica l'article 290 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 290. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l'expedició de les llicències, les matrícules i les autoritzacions que, d'acord amb la legislació vigent, són necessàries per a practicar la pesca o per a dedicar embarcacions o aparells flotants a la pesca i per a la realització de concursos de pesca.

9. Es modifica l'article 291 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 291. Subjecte passiu

   Són subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l'expedició de llicències per a la pesca, la matriculació d'embarcacions o aparells flotants per a la pesca o l'autorització per a la realització de concursos de pesca.

10. Es modifica l'article 293 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

    "Article 293. Quota

    "La quota de la taxa és:

    "pta

    "1. Llicències de pesca esportiva:

    "1.1 La llicència de pesca esportiva 1.500

    "1.2 La llicència de pesca esportiva

    subaquàtica 1.500

    "1.3 La llicència de pesca esportiva

    col·lectiva:

    "De menys de 10 pescadors diaris 25.000

    "De més de 10 pescadors diaris 50.000

    "2 Llicències de pesca professional:

    "2.1 Corall, marisqueig 3.000

    "2.2 Angula 5.000

    "2.3 Cucs de mar, rall 1.000

    "3. Matrícula d'embarcacions

    i aparells flotants per a la pesca en aigües continentals. Tenen vigència d'un any,

    i les classes i els imports són:

    "3.1. Classe 1a: embarcacions

    de motor 1.570

    "3.2. Classe 2a: embarcacions

    per vela, rem, perxa o qualsevol altre procediment diferent del motor 655

    4. Per cada expedient d'autorització

    de concurs de pesca 3.360

11. Es modifica l'article 294 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

    "Article 294. Exempcions

    Són exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d'expedició de la llicència de pesca esportiva els subjectes passius que acreditin documentalment la condició de jubilats i els que estiguin en situació d'incapacitat permanent total o absoluta, o totes dues alhora, i les persones menors de catorze anys.

12. Es modifica l'apartat 2 de l'article 295 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

    2. Els drets d'examen per a l'obtenció de títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig i per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva. L'expedició de títols i targetes d'identitat professional per a l'exercici de l'activitat nauticopesquera i de busseig. L'expedició de títols i targetes d'acreditació de la titulació per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva. La renovació de targetes. L'expedició de duplicats de certificats d'examen, de títols i targetes. L'eliminació de la nota restrictiva de comandament. Les convalidacions d'assignatures i títols. L'autorització d'obertura d'escoles esportives nàutiques, centres per a l'ensenyament de la navegació d'esbarjo i centres de busseig.

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 298 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

    "2. Títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig i per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva.

    "pta

    "2.1 Drets d'examen:

    "2.1.1 Per a l'obtenció dels títols per a l'exercici de l'activitat professional

    nauticopesquera i de busseig:

    "2.1.1.1 Títols per a l'obtenció dels

    quals es requereix un examen únic 2.000

    "2.1.1.2 Títols per a l'obtenció dels

    quals es requereix un examen

    per assignatura 700

    "2.1.2 Per a l'obtenció dels títols per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva:

    "2.1.2.1 Patró/ona de navegació bàsica:

    "2.1.2.1.1 Examen teòric 5.000

    "2.1.2.1.2 Examen pràctic 7.000

    "2.1.2.2 Patró/ona d'embarcacions

    d'esbarjo:

    "2.1.2.2.1 Examen teòric 5.000

    "2.1.2.2.2 Examen pràctic 8.000

    "2.1.2.3 Patró/ona de iot:

    "2.1.2.3.1. Examen teòric 7.000

    "2.1.2.3.2. Examen pràctic 9.000

    "2.1.2.4 Capità/ana de iot:

    "2.1.2.4.1 Examen teòric 8.500

    "2.1.2.4.2 Examen pràctic 10.000

    "2.1.2.5 Exàmens per a l'obtenció

    dels títols subaquaticoesportius 5.000

    "2.2 Expedició de títols i targetes:

    "2.2.1 Expedició de títols i targetes d'identitat professional per a l'exercici

    de l'activitat nauticopesquera i de busseig 2.000

    "2.2.2 Expedició de títols i targetes d'acreditació de la titulació per a l

    'exercici de l'activitat nauticoesportiva

    i subaquaticoesportiva 5.000

    "2.3 Renovació de targetes 2.000

    "2.4 Expedició de duplicats de

    certificats d'examen, de títols (diplomes)

    i de targetes 2.000

    "2.5 Eliminació de la nota restrictiva

    de comandament 2.000

    "2.6 Convalidacions d'assignatures

    i títols 2.000

    "2.7 Autoritzacions d'obertura:

    "2.7.1 Escoles esportives nàutiques 10.000

    "2.7.2 Centres privats per a l'ense-

    nyament de la navegació d'esbarjo 10.000

    "2.7.3 Centres de busseig 10.000".

14. Se suprimeix l'article 299 de la Llei 15/1997.

15. Es modifica l'article 308, del capítol XII, dins el títol IX de la Llei 15/1997.

    "Article 308. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l'expedició de la llicència que, d'acord amb la legislació vigent, és necessària per a practicar la immersió en la zona estrictament protegida de les illes Medes. No estan subjectes a la taxa aquests serveis si són prestats per un concessionari del servei públic d'activitat de submarinisme.

16. Se suprimeix el capítol XIII del títol IX de la Llei 15/1997.

Addició d'un capítol al títol XIV de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'afegeix un capítol V al títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol V. Taxa pels serveis d'autorització ambiental d'activitats

"Article 379. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable la prestació dels serveis administratius següents:

"a) Els relatius als procediments d'autorització ambiental d'activitats.

"b) Els relatius als procediments de modificació de l'autorització ambiental d'activitats.

"c) Els relatius als procediments de revisió de l'autorització ambiental d'activitats, d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

"Article 380. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques a les quals es presten els serveis especificats per l'article 379.

"Article 381. Acreditament

"La taxa s'acredita, segons la naturalesa del fet imposable:

"a) En els supòsits 1 i 2 quan l'Administració mediambiental declara, d'acord amb l'article 13.2.b) de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que el projecte de la sol·licitud d'autorització ambiental presentat és adequat i suficient.

"b) En el supòsit 3 quan l'Administració mediambiental iniciï d'ofici el procés de revisió de l'autorització o quan, per sol·licitud del titular de l'autorització, s'inicia el procés de revisió de l'autorització.

"Article 382. Quota

"1. Per la prestació del servei del fet imposable del supòsit 1, es fixa una quota de 620.000 pessetes.

"2. Per la prestació del servei del fet imposable dels supòsits 2 i 3, es fixa una quota de 310.000 pessetes.

"3. En el supòsit que la prestació del servei inclogui l'avaluació i la declaració de l'impacte ambiental de l'activitat, la taxa s'ha d'incrementar en la quantitat de 270.000 pessetes.

"Article 383. Exempcions

"Queden exempts de la taxa l'Estat, la Generalitat de Catalunya i els ens locals de Catalunya.

"Article 384. Afectació

Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, i de conformitat amb el que estableix l'article 3 d'aquesta Llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel Departament de Medi Ambient.

Secció segona

Altres modificacions de normes legals amb implicacions fiscals

Modificació de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català del Trànsit

1. S'afegeix un apartat 3 a l'article 7 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, amb el text següent:

   "3. Els recursos econòmics a què fa referència l'apartat 1 s'han de destinar a cobrir les despeses del Servei. En el supòsit que els ingressos efectivament obtinguts en l'exercici siguin superiors als inicialment previstos en l'estat d'ingressos del pressupost del Servei, el Govern ha d'acordar l'ampliació dels crèdits consignats al Departament de Governació per a atendre el finançament de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra".

2. S'afegeixen noves lletres a l'apartat 1, relatiu a les autoescoles, i a l'apartat 2, relatiu a altres tarifes, de l'article 16 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català del Trànsit, amb el text següent:

   "1. Autoescoles:

   "d) Inscripció a les proves de selecció per als cursos per a l'obtenció del certificat d'aptitud de professors i professores de formació viària: 2.000 pessetes.

   e) Inscripció a la fase de presència dels cursos per a l'obtenció del certificat d'aptitud de professors i professores de formació viària: 18.000 pessetes.

   "2. Altres tarifes:

   "g) Autoritzacions sense acompanyament de transports especials, de proves esportives, de transports urgents i d'altres autoritzacions especials per raó del vehicle o per la utilització de la carretera: 2.575 pessetes.

   h) Autoritzacions amb acompanyament de transports especials, de proves esportives, de transports urgents i d'altres autoritzacions especials per raó del vehicle o per la utilització de la carretera: 3.875 pessetes, i per quilòmetre recorregut: motocicletes, 12 pessetes, i vehicles, 38 pessetes. Aquestes tarifes s'entenen sens perjudici de l'abonament del cost de les mesures de seguretat que es puguin generar, que anirà a càrrec també del subjecte passiu.

   TíTOL III

   Mesures d'adaptació a l'euro

   Capítol únic

   Mesures per a l'adaptació a l'euro de l'activitat de l'Administració de la Generalitat

Dret sancionador

1. Tota disposició sancionadora de contingut pecuniari que es dicti a partir de l'1 de gener de 1999 necessàriament ha d'expressar el seu import monetari tant en euros com en pessetes.

2. Tots els expedients sancionadors que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 1999 han de fixar la sanció, si aquesta té un contingut pecuniari, tant en euros com en pessetes. A aquests efectes, la quantificació en euros es pot fer constar indicant que aquesta és el resultat d'aplicar a l'import en pessetes el tipus de conversió establert.

3. Als expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l'1 de gener de 1999 l'acabament dels quals es produeixi amb posterioritat, els és aplicable el que estableix l'apartat 2.

4. Si l'expedient s'ha iniciat abans de l'1 de gener de 1999 però el pagament del deute, en període voluntari o en executiu, s'ha produït amb posterioritat a aquesta data, l'import corresponent ha de constar tant en pessetes com en euros.

Empreses públiques

1. Les empreses públiques majoritàriament participades per la Generalitat, ja siguin societats anònimes o societats limitades, que l'1 de gener de 1999 tinguin llur xifra de capital social expressada en pessetes poden, sense l'autorització preceptiva del Govern de la Generalitat, redenominar-la en euros.

2. En el cas que, com a conseqüència de l'arrodoniment, s'origini una reducció de la xifra de capital social, però sense modificar la forma societària, s'ha de constituir una reserva indisponible en els termes establerts per la legislació aplicable.

3. Si, com a conseqüència de l'arrodoniment, s'ha de portar a terme una ampliació del capital social, aquesta es pot fer sense l'autorització del Govern i amb càrrec a les partides del balanç que legalment es determinin. No obstant això, i en el cas que no hi hagi reserves, els òrgans de la societat han de trametre al Govern perquè, si escau, l'aprovi, la proposta d'aportació econòmica que calgui per a efectuar aquesta ampliació de capital.

4. En relació amb les empreses públiques en les quals la posició de la Generalitat de Catalunya no sigui majoritària, s'autoritza els representants d'aquesta en els seus òrgans d'administració i direcció a presentar, en la primera sessió que tinguin després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, una proposta d'acord que tingui per objecte la redenominació en euros de la xifra de capital social. No obstant això, quan, com a conseqüència d'aquesta operació, calgui un increment de capital social que no es pugui efectuar amb càrrec a les reserves de la societat en els termes legalment establerts, cal l'acord del Govern que autoritzi l'aportació dels fons necessaris per aquest increment.

5. Tota redenominació que s'efectuï en qualsevol empresa pública majoritària, minoritària o indirectament participada per la Generalitat ha d'ésser notificada al departament del qual depengui i al Departament d'Economia i Finances. A aquest efecte, els òrgans de direcció o, si escau, els representants de la Generalitat en aquests han de notificar als esmentats departaments, amb caràcter previ a la seva realització, les convocatòries dels òrgans directius o d'administració en l'ordre del dia de les quals figuri la redenominació del capital social. Així mateix, s'ha de notificar, en el termini de quinze dies a comptar de la pràctica corresponent, la realització de l'assentament de presentació de l'escriptura en el Registre Mercantil.

6. En les empreses públiques, participades majoritàriament per la Generalitat, els seus òrgans de govern poden acordar de portar llur comptabilitat en euros, cosa que han de fer avinent al Departament d'Economia i Finances. L'inici de la comptabilització en euros ha de coincidir amb l'inici de l'any natural. Les empreses que hagin pres aquest acord poden efectuar les declaracions fiscals pels impostos de societats i del valor afegit, en els termes legalment establerts, en aquesta unitat monetària. Així mateix, s'autoritza els representants de la Generalitat en les societats participades minoritàriament a votar favorablement qualsevol acord amb aquest objecte.

7. Les empreses públiques que, en virtut del que disposa l'apartat 7, acordin portar llur comptabilitat en euros, la informació que han de trametre a la Intervenció General, d'acord amb el que disposa la Llei de pressupostos de la Generalitat, ha d'estar expressada en euros i en pessetes, durant el període a què es refereix la disposició transitòria.

8. El que estableix aquest article és aplicable igualment a les agrupacions d'interès econòmic en les quals participi majoritàriament, minoritàriament o indirectament la Generalitat.

Contractes

1. Els acords d'adjudicació de qualsevol contracte administratiu que s'hagi de produir amb posterioritat a l'1 de gener de 1999 i fins el 31 de desembre del 2001 han de fer constar l'import final tant en pessetes com en euros, amb independència que l'inici de l'expedient corresponent s'hagi produït amb anterioritat a aquesta data. Així mateix, en les pròrrogues dels esmentats contractes, quan tinguin efecte amb posterioritat a l'1 de gener de 1999, és aplicable el que determina aquest apartat.

2. El que estableix l'apartat 1 és aplicable a qualssevol altres contractes que, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, se signin en el període a què fa referència l'apartat 1.

Procediments administratius

1. Qualsevol procediment administratiu que hagi de finalitzar amb una resolució que, d'acord amb la normativa vigent, sigui susceptible d'ésser inscrita o anotada en el Registre de la Propietat o qualsevol altre registre públic, ha de contenir l'import econòmic final tant en pessetes com en euros.

2. Els expedients administratius que des de l'1 de gener de 1999 es tramitin en l'àmbit de la Generalitat o en el dels ens que en depenen, quan hagin de fer esment a unitats monetàries, han de fer constar l'import final en pessetes. Així mateix, se n'ha de fer constar el contravalor en euros, amb indicació de l'import corresponent o mitjançant la fórmula establerta pels expedients sancionadors.

3. Les declaracions tributàries, ja siguin referides a tributs cedits o propis, poden ésser efectuades en el període comprès entre l'1 de gener de 1999 i el 31 de desembre de l'any 2001, amb independència de la data en què es va produir el fet imposable, tant en euros com en pessetes, en els termes que el conseller o consellera d'Economia i Finances determini per reglament.

Deute públic

1. Noves emissions de deute públic: a partir de l'1 de gener de 1999, les emissions de deute públic que faci la Generalitat o els seus organismes i empreses, d'acord amb les disposicions de la Llei de pressupostos de cada any, s'han de fer en euros.

2. Redenominació de les emissions en circulació: el deute públic de la Generalitat en circulació l'1 de gener de 1999, enregistrat al Servei de Compensació i Liquidació de la Borsa de Valors de Barcelona, representat en anotacions en compte i denominat en pessetes, s'ha de redenominar en euros entre la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei i el primer dia hàbil per al mercat de deute públic per al 1999. La redenominació s'ha de fer mitjançant l'aplicació del tipus de conversió al saldo nominal de cadascun dels codis valor de cada titular, segons el tancament del mercat del dia anterior. La xifra resultant s'ha d'arrodonir al cèntim més pròxim. Tanmateix, si el saldo nominal per codi valor d'un titular és constituït per més d'un registre, la redenominació i l'arrodoniment corresponents s'han de fer per a cadascun d'ells i la seva suma ha d'ésser el saldo nominal en euros. La suma total dels saldos així obtinguts constitueix el saldo nominal de cada codi valor.

3. Els saldos nominals es poden expressar en cèntims d'euro. El conseller o consellera d'Economia i Finances pot establir imports nominals mínims de negociació de les emissions redenominades, per tal de facilitar la fungibilitat entre els imports emesos en euros i els redenominats.

4. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar la resta de condicions relatives a la redenominació de les emissions de deute públic, i també el moment, el procediment i altres aspectes relatius a la redenominació de les emissions denominades en divises distintes de la pesseta que entrin a formar part de la Unió Monetària Europea.

Operacions financeres

1. Crèdits i avals: a partir de l'1 de gener de 1999 el Govern pot autoritzar la contractació de les operacions de crèdit i aval que duguin a terme la Generalitat i els seus organismes i empreses tant en pessetes com en euros. Així mateix, el conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, a partir de l'1 de gener de 1999 i fins al 31 de desembre del 2001, la redenominació de pessetes a euros dels crèdits i els avals en circulació de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen. Les operacions que no s'hagin redenominat abans del 31 de desembre del 2001 s'han de redenominar automàticament l'1 de gener del 2002.

2. Referències de tipus d'interès: s'autoritza el director o directora general de Política Financera a modificar les referències de tipus d'interès en les operacions de crèdit a tipus variables en vigor a partir de l'1 de gener de 1999, si les circumstàncies de mercat ho aconsellen. Així mateix, aquesta Direcció General de Política Financera ha d'emetre informe favorable de la substitució de referències de tipus d'interès que duguin a terme els organismes i les empreses de la Generalitat pels motius ja indicats.

3. Operacions amb instruments de cobertura: s'autoritza el director o directora general de Política Financera a introduir les modificacions convenients a les operaciones de cobertura de risc de tipus d'interès i de canvi per efecte de la introducció de l'euro.

Aportació de documents pels administrats

Si s'aporten, amb qualsevol finalitat, documents justificatius o factures l'import de les quals estigui nominat en euros, l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els ens que en depenen no poden oposar-se a l'acceptació d'aquesta justificació.

Disposicions addicionals

Primera

Modificació de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització

1. Es modifica l'article 15 de la Llei 17/1997, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 15. Llicència de pesca

   "Per a obtenir la llicència de pesca esportiva que atorga el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, els sol·licitants han de tenir subscrita una pòlissa d'assegurança que cobreixi l'obligació d'indemnitzar els danys que es puguin causar ells mateixos i els que puguin produir a terceres persones".

2. S'afegeix un apartat 5 a la disposició addicional de la Llei 17/1997, amb el text següent:

   "5. El que estableix aquesta disposició addicional és aplicable als deutes derivats de tributs propis de la Generalitat, i a les sancions administratives que el 31 de desembre de 1997 havien contret els ens als quals es referia la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, amb independència que aquesta data no s'hagi iniciat un procediment de compensació.

   Segona

   Alienació de títols de societats amb participació de la Generalitat

1. L'alienació de títols representatius del capital i de participacions en empreses en què la Generalitat participi directament o indirectament, fins i tot si aquesta alienació comporta la pèrdua de la posició majoritària o l'extinció de la participació directa o indirecta de la Generalitat, correspon al Govern, el qual, amb posterioritat, n'ha de donar compte al Parlament.

2. En el supòsit que el 31 de desembre de l'exercici corresponent no s'hagi pogut arribar a culminar el procés d'alienació iniciat, s'ha d'entendre que és automàticament prorrogat per a l'exercici immediat següent el pressupost de l'empresa afectada, sens perjudici del resultat final del procés.

   Tercera

   Conversió en euros

1. Totes les operacions que s'efectuïn per a convertir en euros qualsevol magnitud econòmica que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei apareguin nominades en pessetes s'han de fer d'acord amb la normativa aplicable que es determini.

2. Així mateix, qualsevol autorització referida a la Junta d'Aigües continguda en una norma vigent en la data de creació de l'Agència Catalana de l'Aigua s'ha entendre que és referida a aquesta, i els expedients que, a l'empara d'aquest precepte o al de l'article 44.4 de la Llei 16/1997, de 24 de desembre, hagi iniciat la Junta d'Aigües, els pot concloure l'Agència Catalana de l'Aigua, sense necessitat d'una nova autorització.

   Quarta

   Canvi de règim jurídic de l'Institut Català de Finances

   S'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances per a efectuar les modificacions i les adaptacions pressupostàries que calguin per a donar compliment al que disposa l'article 26.

   Cinquena

   Finançament de les universitats

1. El Govern de la Generalitat ha de promoure la formalització de contractes programa amb les universitats públiques catalanes, com a instrument preferent de finançament, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les activitats universitàries, com a mesura de foment de la qualitat de la docència, la recerca i la gestió universitària i de racionalització dels recursos disponibles.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament el marc normatiu aplicable a la formalització dels contractes programa, i, especialment, n'ha de definir la tipologia, els continguts mínims i els efectes de l'incompliment de les condicions i els pactes d'aquests contractes. En tot cas, aquesta regulació específica ha de tenir en compte les disponibilitats pressupostàries, els principis que informen la Programació universitària de Catalunya i la introducció d'indicadors de qualitat i l'avaluació dels resultats per objectius, tot respectant l'autonomia universitària.

   Sisena

   Modificació de la Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials

1. Es modifica l'article 12.4 de la Llei 26/1984, que queda redactat de la manera següent:

   Quan es tracta de començar nous estudis, hi ha d'haver un període no inferior a vuit mesos entre la data en què s'ha aprovat la Programació universitària de Catalunya i la del començament dels nous estudis, d'acord amb el que estableix l'article 15.

2. Es modifica l'article 15 de la Llei 26/1984, que queda redactat de la manera següent:

   Quan les universitats vulguin començar nous estudis conduents a l'obtenció de títols, de caràcter oficial o no, els han d'incloure en la programació corresponent amb una anticipació de vuit mesos com a mínim. Els estudis que no comporten l'obtenció de cap títol s'han d'incloure també en aquesta programació.

   Setena

   Modificació de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor

   Es modifica l'article 58 de la Llei 12/1987, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 58

   "1. Les infraccions molt greus, i les sancions corresponents, de la legislació reguladora del transport de viatgers per carretera prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d'un any, en les condicions que determina l'apartat 2 de l'article 132 de la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   2. El termini màxim per a tramitar i resoldre el procediment sancionador és d'un any des de la data d'inici, i és aplicable, si s'excedeix aquest termini, el que estableix l'apartat 4 de l'article 43 de la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   Vuitena

   Ordenació i gestió de l'aigua

   En el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha d'aprovar un avantprojecte de llei reguladora d'ordenació i gestió de l'aigua a Catalunya que reculli el que determina l'article 38.

   Novena

   Modificació de la Llei 2/1990, de 8 de gener

   Es modifica l'apartat 1 de l'article 7 de la Llei 2/1990, de 8 de gener, de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (Idiada), que queda redactat de la manera següent:

   1. El Consell d'Administració és l'òrgan de direcció i control de l'Institut. És integrat per cinc vocals representants de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, per un vocal representant de la Universitat Politècnica de Catalunya i pel director o directora general de l'Institut. El Govern pot ampliar la composició del Consell d'Administració en un nombre màxim de cinc vocals més, representants de les empreses o les institucions clientes de l'Institut; el límit de cinc vocals representants de les institucions o les empreses clientes de l'Institut només pot assolir-se si l'Institut és autosuficient econòmicament. Un dels vocals exerceix de president o presidenta. El Consell d'Administració té també un vicepresident o vicepresidenta, que auxilia el president i el substitueix en cas d'absència o d'impossibilitat. El president i els vocals del Consell d'Administració són nomenats d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 4/1985.

   Desena

   Carreteres de la Generalitat

   Els ingressos procedents de la recaptació per danys a les carreteres s'afecten a les despeses per conservació de les mateixes carreteres de la Generalitat.

   Onzena

   Mesures en relació amb les funcions de les oficines liquidadores de districtes hipotecaris

   Atesa la dependència orgànica i funcional derivada de la relació administrativa amb la Generalitat dels titulars de les oficines liquidadores de districtes hipotecaris pel que fa a l'exercici de les seves funcions públiques de gestió i liquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de successions i donacions, en l'àmbit territorial de Catalunya, es faculta el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè adopti les mesures necessàries de direcció, coordinació i inspecció d'aquestes funcions.

   Disposicions transitòries

   Primera

   Personal funcionari i laboral de la Junta d'Aigües i de la Junta de Sanejament

1. El personal funcionari i laboral que estigui ocupant llocs de treball en la Junta d'Aigües de Catalunya i en la Junta de Sanejament o tingui suspesa la seva relació jurídica amb aquests organismes s'integrarà en l'Agència Catalana de l'Aigua segons les necessitats de personal d'aquesta i d'acord amb la relació de llocs de treball que s'aprovi, i hi restarà vinculat per una relació subjecta a les normes de dret administratiu o laboral que hi siguin aplicables. El personal que no s'hi integri s'adscriurà a un altre lloc de treball de la Generalitat i quedarà sotmès a les normes sobre provisió de llocs de treball establertes per la normativa vigent.

2. El personal funcionari que s'aculli a l'opció que se li atorgui per a ocupar un lloc de treball previst a la plantilla de personal laboral de l'empresa restarà en situació d'excedència voluntària --establerta per l'article 86.2.c) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre-- en el seu cos d'origen, i se li reconeixerà l'antiguitat.

   Segona

   Règim transitori de les comissions de desembassament i de les juntes d'obres i d'explotació

   Mentre no entri en vigor l'Estatut de l'Agència Catalana de l'Aigua, es manté vigent amb rang reglamentari la regulació de les comissions de desembassament, i de les juntes d'obres i d'explotació, establertes pel Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.

   Tercera

   Béns adscrits a la Junta d'Aigües i a la Junta de Sanejament

   Els béns que en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin adscrits a la Junta d'Aigües de Catalunya i a la Junta de Sanejament passen a ésser adscrits a l'Agència Catalana de l'Aigua, i no se'n modifica la condició jurídica originària. Així mateix, l'Agència Catalana de l'Aigua se subroga en les posicions jurídiques de la Junta d'Aigües de Catalunya i de la Junta de Sanejament pel que fa als béns, els drets i les obligacions de tot tipus de què siguin titulars, sens perjudici del que s'estableix per al personal.

   Quarta

   Règim transitori per a les subvencions

1. En relació amb el que determina l'article 28 d'aquesta Llei, resten vigents les bases reguladores de les línies de subvencions aprovades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei fins que en finalitzi el període de vigència, sens perjudici del que disposa l'article 93 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que és d'aplicació immediata.

2. Nogensmenys, les esmentades bases poden acollir-se al que estableix l'article 92 del Decret legislatiu a què fa referència l'apartat 1, sempre que no en derivin perjudicis per als beneficiaris de les subvencions.

   Cinquena

   Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tipus de gravamen

1. D'acord amb el que disposa l'article 11.1.a del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, el tipus impositiu corresponent a les transmissions patrimonials oneroses de finques afectades pels incendis forestals dels dies 18, 19, 20 i 21 de juliol de 1998, i també la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, queda fixat per als exercicis de 1999 i 2000 en l'1%.

2. D'acord amb l'article 31.2 del Reial decret 1/1993, el tipus impositiu corresponent a l'impost en la modalitat d'actes jurídics documentats per les primeres còpies d'escriptures públiques i actes notarials atorgades durant els anys 1999 i 2000 que documentin préstecs o altres operacions relacionades amb els danys produïts pels incendis forestals dels dies 18, 19, 20 i 21 de juliol de 1998 es fixa en el 0,01%.

   Disposició derogatòria

1. Es deroguen les disposicions legals i reglamentàries següents:

   1. Els articles 2, 3, 4, 9 a 17, 22, 23, 28 i 31 del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s'aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic.

   2. Els articles 1 al 13, ambdós inclosos, de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.

   3. L'article 1 de la Llei 7/1994, del 18 de maig, de modificació de la Llei 19/1991, de reforma de la Junta de Sanejament, en la part relativa als articles de la Llei 19/1991 a què fa referència la lletra b).

   4. El Decret 332/1987, de 23 de novembre, sobre representació provisional dels usos agrícoles en la Junta d'Aigües de Catalunya.

2. Les derogacions normatives recollides per l'apartat 1 entren en vigor quan s'aprovi l'Estatut de l'Agència Catalana de l'Aigua i desplegui els seus efectes.

3. Les disposicions del capítol III del títol II d'aquesta Llei substitueixen la Llei 2/1987, de 5 de gener, que estableix un recàrrec sobre la taxa estatal que grava les màquines escurabutxaques, i, a partir de l'1 d'abril de 1999, la Llei 21/1984, de 24 d'octubre, d'impost sobre el joc de la plena o bingo.

4. En general, es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

   Disposicions finals

   Primera

   Autorització per a la refosa de la normativa de protecció de l'ambient atmosfèric

   S'autoritza el Govern a refondre en un text únic, en el termini d'un any, la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, i la Llei 6/1996, de 18 de juny, que la modifica; a regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions, i a incorporar-hi les determinacions que resultin de la legislació comunitària.

   Segona

   Règim aplicable a les actuacions iniciades a l'empara de la disposició addicional desena, apartat 2, de la Llei 16/1997, de 24 de desembre

   El que estableix, amb caràcter general, la disposició addicional segona d'aquesta Llei és també aplicable als processos iniciats a l'empara de la disposició addicional desena, apartat 2, de la Llei 16/1997, de 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per al 1998.

   Tercera

   Introducció de l'euro

   Les disposicions contingudes en aquesta Llei en relació amb la introducció de l'euro són aplicables durant el període comprès entre l'1 de gener de 1999 i el 31 de desembre del 2001, i això sens perjudici de la possibilitat d'efectuar pagaments en pessetes a l'Administració de la Generalitat fins a la data que es fixi com a límit per a poder fer el canvi d'aquestes per euros.

   Quarta

   Entrada en vigor

   Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 1999. No obstant això, en relació amb el joc del bingo, la substitució de la Llei 21/1984, de 24 d'octubre, de l'impost sobre el joc de la plena o bingo, a què fa referència la disposició derogatòria, i l'aplicació del tipus tributari general establert per l'article 33.1.a tenen efectes a partir del dia 1 d'abril de 1999.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir

   Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 1998

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Artur Mas i Gavarró

   Conseller d'Economia i Finances